I sai pa come
cha sia,
ma mia fomna
a l nd via!
ovvero
Povero Evaristo, che tegola!
(l d che Evaristo a lha perd la fomna)
Commedia in due atti di
TREMAGI
I PERSONAGGI:
|
Avv. EVARISTO MOSCA |
EVAR. |
|
TERESA, soa fomna |
TERE. |
|
AMALIA, mama d'Evaristo |
AMALIA |
|
Comm. CAMILLO CARENA, pare 'd Teresa |
CAMIL. |
|
Avv. GIACINTO BRUSA, colega d'Evaristo |
BRUSA |
|
CAROLIN-A, cusin-a 'd Teresa |
CAROL. |
|
VINCENS, so mar |
VINC. |
|
IRMA, cambrera |
IRMA |
____________________________________________________________
LA SCENA:
Fissa per tutti gli atti. Salotto elegante con finestra o vetrata sul fondo. A destra una porta che da accesso allo studio e alle camere dell'appartamento, a sinistra unaltra porta: quella dell'ingresso. Un tavolino con telefono, un mobiletto o carrello con bicchieri e liquori, divano e poltrone. Soprammobili e vasi con fiori a piacimento.
E' il tramonto.
PRIMO ATTO
SCENA I
(IRMA - EVAR.)
IRMA :(CANTANDO ALLEGRAMENTE, SPOLVERA I MOBILI MOLTO LENTAMENTE) Ris e cj e tajarin, guarda n pch com a balo bin, a balo p bin le paisante che le tte d Turin... (TIRA FUORI DI TASCA UNA LETTERA E LA GUARDA CON UN MISTO DI RABBIA E PAURA) E adss am lassa tut an sle mie spale... dp l pastiss ch'a l'ha combiname madamin, chi ch'ai va dan mes i son mi... Ah, pvra Irma! (SPOLVERA PER UN PO' IN SILENZIO, POI SI FERMA) E pver mons Evaristo! A torna dpo quindes d 'd travaj a Roma, a l'estero, e a treuva na baraonda parej (SPOLVERA ANCORA UN PO' IN SILENZIO) Mah, sta famija a l' prpi drla, i l'hai sempre dilo, mi! Contut, da s a n pch a torner mons Evaristo e antlora i vedroma. (Rumore di una persona che cade rovinosamente per le scale) hmmi, Nsgnor d Lans! L scalin ch'a l'ha s-ciap mons Camilo! Ai mancava mach p soss, parej i soma pan 'n sul serio. (VA AL CARRELLO DEI LIQUORI, SI VERSA UNA ABBONDANTE DOSE DI LIQUORE E LO TRACANNA TUTTO DUN FIATO) Eh, soss aj va prpi. (ESCE DI CORSA gridando) Mons Evaristo, ch'a resista ch'i rivo 'd corsa.
EVAR.: (ENTRA INSIEME A IRMA, CON UNA VALIGIA ED UNA SCATOLA DI CIOCCOLATINI) Ma c i l'eve faje a col scalin? A moment im masso!
IRMA : A l' stait l Comendator s suocero, che l'auter d a l' casc "rovinosamente" 'd testa 'n sl scalin e a l'ha s-ciapalo!
EVAR. : hmmi! A l' fasse mal?
IRMA : L scalin a l'ha nen banf e mons a l' gavass-la con na gnca grssa parej an sla bica!
EVAR. : Beh, meno male ch'a l' mach fasse ln! Contut a l' mej felo rang, prima che quaidun ass fassa mal an sul serio.
IRMA : A l'ha rason: i provdrai mi. (TENTENNA: SI VEDE CHE DEVE RIFERIRE QUALCOSA DI IMPORTANTE, MA LE MANCA IL CORAGGIO) L'Avocat a l'ha fait bon viagi ?
EVAR. : A fasia 'n pch caud, ma a podia esse pess...
IRMA : (CONTINUA A TERGIVERSARE) A l'han telefon tanti s colega 'n costi quindes d: l dotor Rinaldini, l'ingegn Blason, mons Gallo, s colega l'Avocat Brusa...
EVAR. : Cs a voria? (indifferente guardando la corrispondenza sulla scrivania)
IRMA : A l'ha dime che stassira a ven a sin-a mbeless!
EVAR. : Col-l a basta d-je da mang e da bive, e a l' bele che a pst!
IRMA : Peuj a l'ha dc telefon...
EVAR. : A va bin, a va bin it im dise peuj tut doman! Adess i l'hai prpi veuja 'd salut mia fomna! (APRENDO LA PORTA DELLA CAMERA) Teresa! Teresa! Andova chit ses ficate? (VERSO IRMA) Prta subit via coi cicolatin! I veuj feje na sorpreisa!
IRMA : (IMBARAZZATA) Mi a d la vrit... a sara com a d... i chrdo nen che soa fomna a sia ntc!
EVAR. : E ndoa a dovra esse? A lo sava che i rivava ncheuj! l telegrama a l'avr bin ricev-lo!?
IRMA : A deuv esse cost! (MOSTRA IL TELEGRAMMA SULLA SCRIVANIA)
EVAR. : Ma a che ora a l' surta? A l'avr bin lassate cheics!? A l'avr bin dite andoa cha ndasa!?
IRMA : (NON SA CHE DIRE) Verament mi...
EVAR. : Ansoma, che ora a l'era?
IRMA : A sar stait set e 'n quart, set e mesa frse fin-a set e trantesinch. Per, i vurija d che...
EVAR. : Surta gi da dodes ore? Ier sira a l'ha dite gnente?
IRMA : A l'ha mach dime da prepar-je 'l bagn per stamatin a ses ore, ma quand chi son aussame, chila a l'era gi nt l bagn. (CON TONO INDAGATORE) Si deve essere innalzata molto presto!
EVAR. : Magara a l'ha vors ten-e compana a mia mama. A l' sempre da sola tut l d!
IRMA : (SEMPRE PI IMBARAZZATA) I chrdo prpe 'd n, avocat perch...
EVAR. : Perch?
IRMA : Perch Madama a l'ha portasse via... 'dc la vals!
EVAR. : La vals ?
IRMA : La vals cola grssa... e tut ln ch'aj serva per l viagi: spassolin, dentifricio, camisla, mudandin-e... e a l'ha 'dc lassame...
EVAR. : (LA ANTICIPA, AGGRESSIVO) E parej, second ti, a l'ha nen dite n ndova a ndasa, n quand a sara torn?
IRMA : A mi a l'ha nen dime gnente Per, al moment d mont 'n sul tass, madama a l' racomandasse con mi e a l'ha dime: "che vadi tutto per il melio". Testuali parole! E peuj a l'ha ricordame che stassira, chiel, mons, vist cha sar strach dl viagi, a duvr mang an bianch.
EVAR. : Mah (COME ILLUMINATO) Magara na littra! (SI PRECIPITA VERSO LA SCRIVANIA E SFOGLIA DELLE CARTE)
IRMA : A l' bin ln che i cerco da dije da mesora... (A TEMPO, HA ESTRATTO UNA BUSTA CON LETTERA DA UNA TASCA)
EVAR. : (NUOVAMENTE, COME UN LAMPO DI GENIO, SENZA DAR RETTA A IRMA) Opura Carolin-a! (CORRE AL TELEFONO E COMPONE RAPIDAMENTE UN NUMERO) Pronto? Ciao, Carolin-a, it ses ti? S, mi i son mi! (IRMA APPARE CONTRARIATA, CON LA LETTERA IN MANO) Si, bastansa, grassie! It sass p gnente 'd toa cusin-a?... Come quala? Teresa, n? ... Mah, a smija cha sia parta... S, se at dspias nen, it speto Ven s n moment! Grassie, ciao. (RIATTACCA, POI FORMA SUBITO UN ALTRO NUMERO) Pronto? in casa il Commendatore? S, sono il genero... Grazie... Ciao, pap!... Grassie, bin... S, s, tut bin Deh, it l'has pa notissie 'd toa fija? Come, quala? Teresa, n? It l'has bin mach cola!?... N, a l' surta stamatin bonora... a smija cha sia parta... Eh, a l' ln ch'i diso 'dc m! Ma n, a l pa possibil... S, ven i t speto... ciao. (RIATTACCA)
SCENA II
(IRMA - EVAR. - CAROL.)
(--> CAMPANELLO)
IRMA :(ESCE E RIENTRA SUBITO SEGUENDO CAROLINA)
CAROL.: (AFFANNATA, CON ANSIA) Ma andoa a l' fina?
EVAR. : It lo ciamo mi a ti! Irma, it peule nd!
IRMA : Ma verament mi i l'avra da d-je...
EVAR. : T'im darss tut dpo. Adess va ddl pr pias.
IRMA : (ESCE)
EVAR. : Spara!
CAROL : Ma come spara?
EVAR. : Ti t sas gnente?
CAROL.: Gnente! Ier seira a l' vnita n moment gi da noi... ma come sparija... na disgrassia?
EVAR. : Ma n a smija na partensa. Con la valis e tut l'ocorent per l viagi. A l'ha nen dite quaicsa, na frase?
CAROL.: Ma n... A l' vnita da noi an sl tardi, a smijava n pch d cativ umor... rba chai capita sovens, da n pch d temp a sta part! Dgnimdo a sava benissim che ti t sare riv stassira... mi i l'hai propon-je da nd a teatro, ma chila a l'ha dime chit sare stait strac dl viagi...
EVAR. : Finalment na frase giusta!
CAROL.: A l'ha dit: "A lha nen veuja gnanca quandi cha l nen strach!"
EVAR. : (CAPISCE LALLUSIONE E CAMBIA DISCORSO) Cmonque, mi i treuvo dificil che ti it se nen ancorzu-te dla partensa 'd Teresa. Iv telefone tre quatr vlte al d!
CAROL.: Oh! It ancamin-e gi a f 'l "giudice inquisitore"? It deuve savej che ancheuj i l'hai telefonaje doe vlte, ma Irma a propsit... (SUONA IL CAMPANELLO, PRENDENDOLO DAL TAVOLINO, PER CHIAMARE IRMA) A l'ha nen dime che chila a l'era parta ansi a l'ha dime
IRMA : (ENTRA) Mons?
CAROL.: Perche ancheuj a l'ha dime che la Madama a l'era surta, mentre a sava benissim cha l'era parta?
IRMA : (SENZA TENTENNAMENTI) Ordine tassativo della signora! I duva nen dij-lo a gnun fin-a a stasseira, "sue testuali parole"! (CAMBIA ATTEGGIAMENTO) Antant chi soma 'nt l discors, an toca che i disa che mi i...
EVAR. : (TAGLIA CORTO) Sent, adess prta da l 'sti cicolatin e peuj it am parlerass!
IRMA : (ALLUDENDO AI CIOCCOLATINI) E csa i deuvo fene?
EVAR. : Butat-je 'n saccia!
IRMA : Ma e sa vn-o mj?
EVAR. : E mangiat-je, alora!
IRMA : (ESCE FELICE, CON LA SCATOLA DEI CIOCCOLATINI)
EVAR. : Bja fuss! A l' na bela gata da pl!
CAROL.: Evaristo, i veuj nen esse ndiscreta, ma... ti it na sass prpe gnente? I veuj d... it an-magine gnente?
EVAR. : Mi? C t veule chi na sapia, mi? Un pvr'm ch'a torna da Roma dpo quindes d e a treuva... cio... a treuva nen
CAROL.: E a va bin se la toa cossiensa a l' tranquila...
EVAR. : Cs a jintra la mia cossiensa?
CAROL.: I sai nen. Ma normalment, quand che na fomna a pija na decision dl gner, l motiv a toca cerchelo 'nt l mar. Ma ti it l'has le carte n regola, quindi...
SCENA III
(EVAR. - CAROL.- VINC. )
VINC. : (PARLA CON SPICCATO ACCENTO MERIDIONALE; ENTRANDO) A l' permess? Ol, cuginetto... ben tornato! Hai fatto buon viaggio?
EVAR. : (EVASIVO) S, grazie!
VINC. : (A CAROLINA) Dimmi un po, Carolina: a te sma costa l'ora 'd f visita? Io ho fame.
CAROL.: (ACIDA, COME TUTTE LE VOLTE NEI CONFRONTI DI VINCENS) Fa nen l balengo, per pias! A l' nen l moment da schers!
VINC. : Che succede?
CAROL.: Una cosa preoccupante. Teresa....
VINC. : (LA INTERROMPE) Gi, a proposito: dov' Teresa?
EVAR. : Eh, a l' prpe costa la question! Andoa cha l'!?!
VINC. : Spara?!?
CAROL.: Come n fantasma!
EVAR. : "Fantasma viaggiatore"! A l' spara stamatin con la valis! Parta vers set ore.
VINC. : E per dove?
CAROL.: Ah! Ma it capisse prpe gnente, neh! l misteri a l' cost! I soma nen andoa a l' ndita! Eh, pvra Teresa...
VINC. : Mah, mi verament i dira: povero Evaristo! Eh s, perch un marito si assenta un po di tempo per i suoi affari e...
CAROL.: (ALLUSIVA, VERSO EVARISTO) Quaiche vlta, jaf dij mar a son la "merce pulita che nasconde il contrabbando"! (SEMPRE PIU' PICCANTE E ALLUSIVA VERSO VINCENS) Si hanno esempi anche recenti! Teresa a l'avr le soe rason le soe srie rason!
VINC. : S me le saluti le ragioni delle donne!
CAROL.: Fa nen l fl! E cerca nen d cambi le carte n taola! Mi, al t pst, i stara bin bin ciuto...
VINC. : (A EVARISTO) Cerca di compatirla, Evaristo!
CAROL.: It sess t ch'it ses da compat! (AD EVARISTO) Scus-lo...
EVAR. : Ma n, f pura, f pura, ansi... I son ancamin ch'im diverto... e 'ntant, i penso a tut ln cha l' soced-je tra mi e Teresa, specialment ant jultim temp... n rus, n barbot... gnente, prpe gnente!...
VINC. : Insomma, proprio una fuga a freddo... (BATTENDO SULLA SPALLA DI EVARISTO) Povero Evaristo, che tegola!
SCENA IV
(EVAR. - CAROL.- VINC. - AMALIA - CAMIL.)
AMALIA: (ENTRANDO) Ciao, Evaristo... (NOTANDO LE ESPRESSIONI PREOCCUPATE DEI PRESENTI) Ma csa ai soced ambeless? Cs a son ste face?
VINC. : (TEATRALE) Teresa a l' scap!
CAROL.: Ma st ciuto, cretn! Gi i son piame n mar dl garet (BATTENDO IL TACCO A TERRA), come a bastissa nen a l' 'dc garola!
AMALIA: (AD EVARISTO) Ma it peule nen esse p ciajr? A l' scap? E con chi?
EVAR. : (PRECISANDO) A l' parta parej... a ti a l'ha nen dite gnente?
AMALIA: A l' gnanca sugnass-lo! A l' vnita a c mia ier dpmesd...
VINC. : Visita di congedo!!!
AMALIA: Pr fieul! (CAMBIANDO TONO, ACIDA) I l'avia dit-lo m, d nen mari na Carena (ENTRA CAMILLO), ti ch'it ses un Mosca!
CAMIL.: (MOLTO AGITATO) Madama, ch'a sapia che se na Carena a l' andita via da ca, a l' mach perch na Mosca (ALLUDENDO A LEI STESSA), an ronzand un pch trp ansistentement, ai dasa motobin fastudi! (POI, CON FARE APPRENSIVO) Cerea a tutti... Notissie?
AMALIA: (ACIDA) Se a n'ha nen chiel, ch'a l' 'l Carena pare!
CAMIL.: (EVITA LO SCONTRO) Csa a sara' soced-je? I riesso nen a spieghem-lo!
AMALIA: Ah, beh! Ij lo spiego mi n quatr parle: (CONTANDO CON LE DITA) Abbandono Del Tetto Coniugale!
EVAR. : (PRECISANDO) Per l moment, parta!
CAMIL.: Ma adess an toca bogsse... Magara a l' staita rapija! Io temo una disgrassia!
AMALIA: La disgrassia a l' capit ondes ani f! Quand cha son mariasse!
EVAR. : Mama, per pias Rasonoma, rasonoma... Teresa a l' parta... n scap, n spara... anche perch a l'avra nen av-ne le rason... (ALLUSIVO, A CAROLIN-A) Mi i l'hai la cossiensa a pst!
CAROL.: Anche chiel (INDICANDO VINCENS) a l'avia la cossiensa a pst prima d...
VINC. : (LA INTERROMPE) Ma finiss-la, na bon-a vlta!
AMALIA: Sta cossiensa, oltre che m fieul, a duvra avila a pst 'dc Teresa... (REAZIONE MIMICA DEI PRESENTI, SOPRATTUTTO DI CAMILLO, MA LEI LI FERMA) I sai ln chim diso... dl rest, aj va nen na gran perspicacia" a cap che m fieul... (ALZA UNA MANO MOSTRANDO LE CORNA)
CAMIL.: (RISENTITO) Madama! Mia fija le "antenne" a l'ha mai but-je a gnun! E peuj cha sapia che na Carena...
AMALIA: (INTERROMPENDOLO) Na Carena a sara mai divent na Mosca, sa dipenda da m! Dgnimdo, na fomna a abandon-a nen na ca' l benessere un mar afetuos ch'ai fa manch gnente... (CON MANO PESANTE, VERSO EVARISTO) ch'ai d tanta libert... trpa libert e mi i l'ava dit-lo!
EVAR. : (LA SFIDA A DIRE TUTTO) Continua, mama!
AMALIA: Na dna, i disa, a rinunsia nen a tut sn sensa un motiv... disoma parej (RIVOLTA A CAMILLO)... maschil!
CAMIL.: (COLPITO NEL SEGNO) E torna? Ma a lo sa che chila a l' prpe lfia? Mi i aceto nen le soe insinuassion maligne an sl cont d mia fija!
VINC. : (BATTENDO SULLA SPALLA DI EVARISTO) Povero Evaristo, che tegola!
AMALIA: (RINCARANDO LA DOSE) Sicurament, it l'avrass not che toa fomna a l' cortegi... e chila, a soa vlta... (VERSO CAMILLO) a ncorager!
CAMIL.: E chila, cara Madama, a mancoragia a mol-je 'n bel papin... cha ringrassia chi son un gentilm, e che, come mia fija, i son un Carena...
AMALIA: E ch'a la finissa con sta Carena!
VINC. : Povero Evaristo, che tegola! (EVARISTO APPARE MOLTO INFASTIDITO)
CAMIL.: E ch'a la finissa con sta tegola!
EVAR. : (VERSO AMALIA) Ma nsoma, mama, it veule esse p ciaira?
AMALIA: I veuj nen dilo...
EVAR. : Oramai, a sto ponto!
AMALIA: It farai toch con toe man... (VA A PRENDERE LA RUBRICA TELEFONICA)
EVAR. : Ansoma, mama, c t veule f? (AMALIA NON RISPONDE E CONTINUA A CERCARE NELLA RUBRICA) E finiss-la, ti! (RIFERENDOSI A VINCENS CHE CONTINUAVA A BATTERGLI LA MANO SULLA SUA SPALLA)
AMALIA: It lo diso nen. I veuj mach ch'it fase na telefon!
CAMIL.: S, che parej peuj it riceve l'omagi a ca! Ma a chi cha telefona?
AMALIA: A ca dl s "successore", che a soa vlta a sar part 'dc chiel! V al telefono e f sto numer... 011855885.
EVAR. : (PENSA UN ATTIMO) Ma coll a l' 'l numer d Vitrio!...
CAMIL.: (SOSPETTOSO) E chi a l'e' Vitrio? Un 'd la polissia?
AMALIA: (IRONICA) A l l vstr gnner numer doj!
CAMIL.: E mia fija a sara nsema a un dla polissia ch'a s s-ciama Vitrio?
EVAR. : Ansoma, mama it veule prpe che mi i lo sia... (ACCENNA ALLE CORNA)
VINC. : Povero Evaristo, che tegola! (TUTTI LO FULMINANO CON UNOCCHIATACCIA)
CAMIL.: Beh mi, a 'sto ponto i fara sto numer! Tant, l telefon i lo paghe voiautri!
EVAR. : Ma mi i peuss nen pens che... (COLTO DAL DUBBIO, INTERROGA I PRESENTI CON LO SGUARDO E, DOPO UNA BREVE INDECISIONE, SI AVVIA AL TELEFONO SEGUITO A RUOTA DA TUTTI)
AMALIA: Parej i savroma ch'a l' part con chila!
EVAR. : (FORMA IL NUMERO E TUTTI SEGUONO CON LO SGUARDO OGNI SUO MOVIMENTO; DOPO UN BREVE ISTANTE, TARDANDO LA RISPOSTA, EVARISTO FA CON IL CAPO UN SEGNO DI SCONFORTO; TUTTI SI GIRANO PER AVVIARSI, ALQUANTO MOGI, MENO AMALIA, CHE APPARE SODDISFATTA; SUBITO DOPO, EVARISTO SI ILLUMINA) Pronto?... (RITORNANO VELOCEMENTE TUTTI QUANTI INDIETRO) It ses t, Vitrio? Car, car Vitrio! (TUTTI SI VOLTANO VERSO AMALIA, CON ESPRESSIONE DI CONDANNA) N, n, mach per conferm!... S, doman matin al bar. Ciao, ciao, Vitrio arvedse. (RIATTACCA IL RICEVITORE)
CAMIL.: (SODDISFATTO) Sn a conferma ln ch'i disa m, madama! Na Carena....
AMALIA: (SECCATA) Ma ch'a la pianta l! Se a l' nen Vitrio, a l' 'd sicur col autr... (RIPRENDE LA RICERCA SULLA RUBRICA) Paolin Barbero, ch'a l' sempre s, ant c, frse fin-a 'd p che t!
EVAR. : Ma mama, Paolin! A l' trp n'amis!
AMALIA: A st'ora, p che amicissia, ai sar 'd "parentela"!
CAMIL.: Madama cara, ch'as ricrda che na Carena...
SCENA V
(IRMA - EVAR. - BRUSA AMALIA CAMIL VINC - CAROL)
IRMA : (ENTRANDO) A la porta a j l'avocat Brusa... a dis ch'a deuv parl-je a tuti ij cost!
EVAR. : F 'l pias... and tuti n moment ddl... peuj i finioma 'l discors... (A IRMA) Falo pass! (IRMA ESCE)
BRUSA : (ENTRANDO CON UNA BOTTIGLIA SOTTO IL BRACCIO) Saluti... al vincitore!
EVAR. : Ciao, Giacinto
BRUSA : Vitria, donca, con la nstra causa!
EVAR. : Eh, s... (NON MOLTO ENTUSIASTA)
BRUSA : (MOSTRANDO LA BOTTIGLIA) Ma alora an toca brind subit!... (NOTANDO LO SGUARDO DI EVARISTO) O a j quaics ch'a va nen? It ses strach?
EVAR. : N, ma it vdde... Teresa...
BRUSA :(PREMUROSO E APPRENSIVO, COME SEMPRE QUANDO PARLER DI LEI) Perch? C a l'ha? Cs a l' soced-je?
EVAR. : Beh, sit im assicure ch'it dirass gnente a gnun... (GIACINTO CONFERMA, PREOCCUPATO) Teresa a l' parta!
BRUSA : Ma c chit im conte! Come, parta?!?
EVAR. : Prpe parej: a l' parta stamatin sensa d gnente a gnun.
BRUSA : (DOPO BREVE ATTESA) E t it staghe l tranquil sensa f gnente?
EVAR. : It smijo tranquil? E peuj, csa i duvra f? Na denunsia a la polissia? N scandol?
BRUSA : Mah i diso nen ln per cerch-la, indaghi... It penserass p d'abandon toa fomna?
EVAR. : Per l moment, a l' chila ch'a l'ha abandon-me mi! Dgnimdo, i sai prpe nen c f!
SCENA VI
(EVAR. - CAROL.- VINC. - AMALIA - CAMIL. BRUSA - IRMA)
IRMA : (ENTRA CON UNA LETTERA IN MANO, SEGUITA DA CAROLINA, VINCENS, AMALIA E CAMILLO) Mons, ch'a m scusa...
AMALIA: (STRAPPANDO LA LETTERA DI MANO A IRMA, E RIVOLGENDOSI AD EVARISTO) Soma vnit a savej che la "cara" Teresa, a l'ha daje na litra a Irma, disandje... (SPRONANDO IRMA A PROSEGUIRE)
IRMA : d nen consegnela a gnun fin-a a stassira a eut e mesa, e mi mi i l'hai pro cerc 'd feilo cap, ma chiel a l'ha mai lassame parl!
EVAR. : Va bin, va bin, adess it peule nd!
IRMA : E n, eh! Dpo tut l temp chi l'hai tenu-la n saccia i l'hai 'dc 'l dirit d savej ln ch'a j scrit, neh!
EVAR. : (RIVOLTO AI PRESENTI) Beh, se im permtte... (SI APPARTA A LEGGERE COME PER NON LASCIAR COPIARE UN COMPITO, ED OGNI VOLTA CHE GIRA PAGINA SI RIVOLGE CON SGUARDO PREOCCUPATO VERSO GLI ALTRI, CHE SEGUONO CON ANSIA OGNI SUO MOVIMENTO)
AMALIA: E alora?
EVAR. : (ACCENNANDO ALLE CORNA) Per l moment a sma chi lo sia nen...
CAMIL.: Natural, na Carena... (OCCHIATACCIA GENERALE)
AMALIA: I chrdo gnanca a na parla 'd ln ch'a j scrit, mi!
BRUSA : (MOLTO AFFANNATO) Ma nsoma, as peul lese sta litra?
EVAR. : F, f pura! (LA ALZA E QUEST'ULTIMA VIENE AFFERRATA DA:)
CAROL.: (TUTTI SI STRINGONO INTORNO A LEI, MENO EVARISTO CHE RIMANE APPARTATO, CON ARIA TRISTE; CAROLINA LEGGE) Evaristo...
VINC. : (INTERROMPENDOLA) indirizzata a lui!?!
AMALIA: N, a ti!
CAROL.: (RIPRENDE) Evaristo, quando leggerai questa lettera, sar lontana da te, dalla nostra casa, da ogni tentazione. Tu non sai quanto ho lottato, n quanto mi costa allontanarmi da un uomo affettuoso quale sei, ma lo debbo fare. Il nostro amore agonizza. Te ne sei accorto? Colpa mia?... Colpa tua?... Forse di entrambi...
CAMIL.: (APPRENSIVO, NON RESISTE PI; LE STRAPPA LA LETTERA DI MANO E CONTINUA) ...Parto. Per dove? Non lo so. Non cercare di saperlo. Torner? Non lo so. Fra una settimana? Fra un mese? Non lo so. Fra un anno? Non lo so...
VINC. : Ma non sa niente!
AMALIA: (PRENDE LA LETTERA E LEGGE) L'abitudine ha ferito l'amore, la separazione pu guarirlo. Non cercarmi, ti scongiuro, mi perderesti per sempre. So di darti un grande dolore, ma necessario. Io non desidero altro che sentir rivivere in me quell'amore che oggi, ahim, agonizza. Addio? Arrivederci? Chiss. Teresa.
CAROL.: Pvra cara!
VINC. : (BATTENDO SULLA SPALLA DI EVARISTO) Povero Evaristo, che tegola! (OCCHIATACCIA DI EVARISTO)
AMALIA: Almeno as savissa andoa a l'. Foma travaj 'l servel.
CAMIL.: N, chila a peul nen!
EVAR. : (RIPRENDENDOLO) Ma pap
AMALIA: Vist ch'a l' surta a set e mesa des minute per riv a la stassion as peul frse savej con che treno...
BRUSA : Ma sicura! As capiss chas peul saveisse...
EVAR. : A eut meno des a j 'l dirt chi pijo mi quand chi vado a Milan...
AMALIA: (CON TONO RISOLUTO) Ecco... per Milan...
EVAR. : S, per Milan, Veron-a, Venessia e Trieste... E peuj... a j 'dc ij vagon per Bolgna, Ravenna, Ancon-a e le carsse per Firense, Roma e Napoli!
VINC. : Povero Evaristo, che treno!
BRUSA : Almeno i l'oma gi esclud la Fransa, l'Olanda e 'l Portogal!
EVAR. : Euh, giAn toca nen desmenti che Teresa a l'ha 'l passaprt...
IRMA : (AD EVARISTO) An toca d che chiel a l' bastansa scoragiant...
EVAR. : Perch? I duvra 'dc ncorageve? Frsa, adess and tuti a sin-a. Doman i na parleroma con p calma e tranquilit. Ti, Giacinto fal pias resta ancora 'n moment... (AMALIA, VINCENS E CAROLINA ESCONO SALUTANDO A SOGGETTO; IRMA LI ACCOMPAGNA)
CAMIL.: Frsa, eh Im raccomando fate corage it deuve nen pior (SI METTE A PIANGERE, MENTRE EVARISTO LO CONSOLA, POI ESCE(
(---> RUMORE DI CADUTA PER LE SCALE)
EVAR. : Csa a l' capitaje l fra?
IRMA : (RIENTRA PER UN MOMENTO) S sucero a l' torna casc ma stavlta a l' fasse gnente! Ch'as precopa nen ch'ij penso mi!
SCENA VII
(EVAR. - BRUSA )
EVAR. : I vura mach dite che, come i soma ntis, it deuve fermete s a mang...
BRUSA : Ma Evaristo sta sin-a stassira a l' sensa sens... ti it peule nen avj fam...
EVAR. : Mah, dle vlte, 't sas, "l'appetito vien mangiando"...
BRUSA : E peuj it ses nen an grado 'd discute d'af... i na parleroma doman matin... i vnirai magara per colassion... it sarass p tranquil...
EVAR. : Va bin, alora! A doman. Bon-a neuit!
BRUSA : Corage, tente s! (BATTENDOGLI SULLA SPALLA) Animo! A doman. (SI AVVIA, POI TORNA INDIETRO A PRENDERE LA BOTTIGLIA CHE STAVA PER DIMENTICARE SUL TAVOLO ED ESCE, MA RIENTRA SUBITO) Ah, i vora dite... (DISAPPUNTO DI EVARISTO) A basta nen l corage: vist che la stria a peul and per le longhe, aj v 'dc tanta passiensa...
EVAR. : Giust: corage e pasienssa! Ciao, Giacinto.
BRUSA : (ESCE E SUBITO RIENTRA) E 'dc fiducia. Eh, s perch se it l'aveisse nen fiducia...
EVAR. : Ecco: corage, passiensa e fiducia! Adess per pias va a c
BRUSA : (ESCE. EVARISTO SI RILASSA ABBASSANDO LA TESTA SUL TAVOLO. PASSANO ALCUNI SECONDI E BRUSA RIENTRA; SI AVVICINA IN SILENZIO A EVARISTO E TOCCANDOLO LO FA TRASALIRE) E per esse sicur che Teresa a torna, aj va 'dc... speransa...
EVAR. : (VISIBILMENTE STUFO) Prpi: corage, passiensa, fiducia, speransa e... para!
BRUSA : Come, para?
EVAR. : La para che ti it reste s a contem-la fin-a a staneuit!
BRUSA : (UN PO SECCATO) Beh, alora... bon-a neuit! (ESCE, MA DOPO UN ATTIMO RIENTRA DI NUOVO, BATTENDO UNA MANO SULLA SPALLA DI EVARISTO) Povero Evaristo, che tegola! (ESCE)
EVAR. : (APRE UN MOBILE E PRENDE UN BICCHIERE, POI DIMPROVVISO RICORDA E GRIDA, VERSO LESTERNO) Giacinto! Fa atension a l scalin... (--> RUMORE DI CADUTA PER LE SCALE) trp tard!... (GRIDA) Irma, cheui-lo ti per pias! (SI VERSA DA BERE E CAMMINA PENSOSO)
SCENA VIII
(EVAR. - CAROL.- VINC. - AMALIA - CAMIL.)
VINC. : (SPUNTA CON LA TESTA, CON DISCREZIONE) Scusa, Evaristo, se ti disturbiamo ancora, ma... uscendo ci siamo fermati a parlare e (INTANTO ENTRA SEGUITO DA CAROL, AMALIA E CAMIL) e cos discutendo della tua posizione e di quella di Teresa... avremmo pensato... di
CAMIL.: (VEDENDO LIMBARAZZO DI VINC, DECIDE DI CONTINUARE LUI) ...di rivolgerci ad una agenzia di viaggi... ehm, cio... no, ad una agenzia investigativa priv... viste le tue indecision vrs la polissa... per evit... uno scandalo
EVAR. : I l'hai gi dive 'd nen preocupeve. Teresa a torner. E peuj i son nen d'acrde... con l temp le cse as rangeran e tut a sar ciair.
AMALIA: S, scriv-me! Con l temp... "Fra una settimana? Non lo so. Fra un mese? Non lo so. Fra un anno?"... Si accettano scommesse!
CAROL.: La situassion a l' dificila. Gnun a peul neghelo. Ma con un paira 'd ftografe...
EVAR. : Mi i veuj nen! E iv lo impedirai a tuti ij cost. E peuj... i l'hai gi piait le mie precaussion...
AMALIA: Che precaussion?
EVAR. : Per adess a l' un segret!
AMALIA: Frsa, andoma via! (AGLI ALTRI) Per le fto ij penserai mi. I deuvo avej-ne ncora dontre ddl, 'nt la soa stansia! Andoma a vdde. (ESCONO TUTTI MENO EVARISTO)
SCENA IX
(EVAR. - BRUSA )
EVAR. : (SI SIEDE SULLA POLTRONA E BEVE, CERCANDO FINALMENTE UN PO DI RELAX)
BRUSA : (FURTIVO) Scusa ancora na domanda, Evaristo (EVARISTO SPUTA QUELLO CHE STAVA BEVENDO E SI ADIRA VISTOSAMENTE, MENTRE BRUSA PARLANDO MOSTRA PROGRESSIVAMENTE LA BOTTIGLIA, CHE SI SAR ROTTA NELLA CADUTA PER LE SCALE) l crp ch'i l'hai piait prima, a l'ha fame vn an ment na rba: it l'has nen pens d'interpel... disoma... n'agensa d'investigassion priv per manten-e l segrt...
EVAR. : Ma i l'hai ancora nen cap perch iv anteresse tuti cos tant...
BRUSA : Pensa che i l'hai giusta n'amis ch'a lo fa per mst mi i pudra parl-je... i penso cha basterijo un paira 'd fotografie d Teresa, n
EVAR. : (CON TONO QUASI DISPERATO) Oh, adess come adess a j tanta domanda (COME UN PIAZZISTA) "Reparto fotografie di mia moglie (INDICANDO VERSO LE STANZE) in fondo a destra! Subit dp l css! (BRUSA RIMANE A GUARDARLO SENZA CAPIRE MENTRE)
(--> SI CHIUDE IL SIPARIO)
- FINE PRIMO ATTO -
SECONDO ATTO
SCENA X
(BRUSA - EVAR. - TERE. - IRMA)
BRUSA: ( SEDUTO IN SCENA CON DEI FASCICOLI E DEI FOGLI APPOGGIATI SUL TAVOLO; EVARISTO CAMMINA NERVOSAMENTE SU E GI PER LA STANZA, ALQUANTO IRRITATO; IN SCENA SONO CAMBIATI SOLO I FIORI) ...A m sma peuj nen l cas d f-ne 'n drama, l...
EVAR. : Come a t sma nen l cas?!? I l'oma fait na figurassa n tribunal, ch'a l'han mach p da rij-ne da press, sa l'han nen gi falo... (IMITANDO GOFFAMENTE BRUSA) "Precop-te nen Ij penso mi a l'ufissi... ti it l'has trpe rogne per la testa, per toa fomna... precop-te nen" e 'ntant it l'has fait na relassion da f vn ij cavej gris... e meno male che gnitant i contrlo mi ij travaj, sedn...
BRUSA : Cs it veule ch'it disa? I sarai nen stait tant an forma... E peuj la stria 'd toa fomna a la scombussolame!... Nen tuti a peulo avej l t "self-control"... dp un mis, it continue a esse 'l p tranquil... Tuti as precopo, meno ti!
EVAR. : E cs it veule ch'i fassa? Ch'im massa perch a l' scapame la fomna? Na disgrassia a la vlta, n!?!
BRUSA : It l'has rason, ma contut i capisso nen perch it se arfudate 'd d tut an man a n'agensa... A sara staita la manra p tranquila e p funsional per rislve la situassion...
EVAR. : Mi continuo a avej fiducia su mia fomna... Prest tard a torner! Spet-me s n moment i torno subit. I vado mach ant l studi ddl a vdde sa j col ancartament (INDICANDO LA RELAZIONE DI BRUSA) vddoma si riessoma a rang sta porchera...
BRUSA : (SI ALZA, SI VERSA UN BICCHIERINO DI LIQUORE E TORNA NUOVAMENTE A SEDERSI; POI, IMITANDO EVARISTO) Mi i son tranquil. Prest tard a torner!... Facil a disse Tra un mese, non lo so! Tra un anno, non lo so!
TERE. : (ENTRA DA SINISTRA, VESTITA DA VIAGGIO, SEGUITA DA IRMA CHE PORTA LE VALIGIE) Buongiorno, Giacinto!
BRUSA : (CON INDIFFERENZA) Buongiorno, Teresa (SI RENDE CONTO) Tere... Tere... (SI ACCASCIA DI COLPO SVENENDO SUL TAVOLO)
TERE. : Giacinto! Giacinto! (LO SOCCORRE, POI RIVOLTA A IRMA) Irma, va a pij ij sali, an pressa! (IRMA ESCE IN FRETTA; TERESA CERCA DI FAR RINVENIRE BRUSA CON QUALCHE SCHIAFFETTO)
IRMA : (ENTRA CON DUE PACCHETTI DI SALE) A veul cola grssa cola fin-a?
BRUSA : (RINVIENE TOSSENDO) Tere... eresa! Che sorpresa ehm... Bin torn!
TERE. : Grassie. Ndoa a l Evaristo?
BRUSA : A l' ddl 'nt l studi ma a torna subit. (GUARDANDOLA ESTATICO) Eh, Teresa! I leve fane pass d giorn cos brute... Trantedoi brutissim d e trantedoe brutissime neuit... Da la sira dl trdes d giugn, an costa c as sorid p nen.
TERE. : E... come a sta?
BRUSA : (CREDENDO CHE LA FRASE SIA RIVOLTA A LUI) Bastansa bin, grassie!...
TERE. :(INTERROMPENDOLO, NERVOSA) Nen chiel, avocat m mar!
BRUSA : Ah, chiel... Euff, benissim!
EVAR. : (DA FUORI) Giacinto!
BRUSA : A l' chiel! I tornerai p tard fin l travaj e is saluteroma mej!(POI, CON ENFASI) Arvedse, Teresa... (CON DISAPPROVAZIONE DI TERESA, LE PRENDE LA MANO E LA BACIA CON SENTIMENTO, POI ESCE)
SCENA XI
(TERE. - EVAR. - CAMIL. - AMALIA - CAROL. - VINC. - IRMA)
TERE. : (VA ALLO SPECCHIO E SI AGGIUSTA I CAPELLI)
EVAR. : (ENTRA; SCORGE TERESA E LA GUARDA SORRIDENTE, CON MOLTA SEMPLICIT, COME SE NULLA FOSSE) Oh... bin torn!
TERE. : (GLI VA INCONTRO) Evaristo!...
EVAR. : (STRINGENDOLE LA MANO) Com a va?
TERE. : (ALQUANTO SMONTATA) Bin, bin e ti?
EVAR. : Mah tiroma anans! E dc tuti ij parent a stan bin (CONTINUA A ROVISTARE TRA GLI INCARTAMENTI SUL TAVOLO) Straca dl viagi?
TERE. : No, no... Sent, Evaristo... i vora dite... i sai nen come it lhas pod giudich l m gest la mia letera...
EVAR. : Ah, behun document d sincerit chat fa onor. It sas quand i lhai nen trovate, l per l i son sentume n pch nervos, ma peuj la toa letera a lha prpe tranquilisame! E peuj, ti it ses na Carena...
TERE. : E cs a veul d?
EVAR. : Ah, i lo sai nen, ma t pare a l'ha dilo tante d cole vlte ant costi vintetre d... "Teresa a l' na Carena... Teresa a l' na Carena...
TERE. : (INTERVIENE PICCATA) Vintetre d? A son nen frse stait trantedoi?
EVAR. : (DISTRATTAMENTE) Ma s i vura d trantedoi... vintetre, trantedoi i l'hai mach anvert ij numer... (ENTRANO CAMILLO, AMALIA, CAROLINA E VINCENS) Oh, ma guarda chi cha j mbeless... Guard n pch chi cha l' rivaje!
TERE. : Oh, pap! (ABBRACCIA CAMIL)
CAMIL.: ( IN BRODO DI GIUGGIOLE) Finalment! La mia Teresin! La mia cita!
VINC. : Bin torn!
AMALIA: (ACIDA) It ses riposate?
CAROL.: Come it staghe?
TERE. : Bin, grassie!
AMALIA: E per forsa che it staghe bin! Finalment it l'has pod f tut ln chit vure, lontan dal m pr Evaristo che as meritava nen na fomna grama e faussa come ti!
EVAR. : Mama, per pias...
CAMIL.: (INTERROMPENDOLO) Ti st ciuto, chit ses gnanca bon a ten-te la fomna a ca!
EVAR. : Ma pap...
CAMIL.: (PROSEGUE) E chila ch'as ricrda che si ndrinta 'd fomne grame e fausse ai na j pro, ma fra cole a j nen sicurament mia fija!
CAROL.: (CREDE CHE CAMIL ALLUDA A LEI) Ah! Ma come chit permtte, barba? Le toe insinoassion am toco gnanca! E peuj it fare bin a pens ai ti af, pitst!
VINC. : Ma statti zitta! Parli sempre a sproposito! Non vedi che non ce l'ha con te ce l'ha con la vecchia!
AMALIA: Veja 'n crno! Ma 'n crno bel long, come coi ch'a l'ha toa fomna!
CAMIL.: Ard-lo s 'l Vincens...
TERE. : Sent pap, per pias...
AMALIA: (INTERROMPENDOLA) Ti st ciuto, che se n mi t mando via da c, ma per sempre, stavolta!
TERE. : (SI ACCASCIA SULLA SEDIA, VISIBILMENTE STRAVOLTA)
CAMIL.: (MOLTO PREOCCUPATO) hmmi, Teresa, csa chit l'hass?
TERE. : Niente, niente frse i son mach un pch straca!
AMALIA: Eh gi, a lha travaj da bestia!
CAMIL.: Ma ass peul saveisse andoa chit ses staita ?
AMALIA: Dal pruch!
EVAR. : Ma mama...
CAMIL.: (INTERROMPENDOLO) Ti sta ciuto! (FA CADERE LA CAMPANELLA CHE SERVE PER CHIAMARE IRMA) E chila ch'a la finissa 'd torment mia fija!
TERE. : Pap, ma lassa perde...
AMALIA: (INTERROMPENDOLA) Ti st ciuto, scap da c!
CAMIL.: Ch'a la finissa! Ch'a parla nen parej a mia fija! Anche n stupid a l'avra cap perch mia fija a l' andasne via!
IRMA : (ENTRA PER RICEVERE ORDINI) Mons a l'ha ciamame?
CAMIL.: Ecco, it rive a propsit... Irma, second ti, perch mia fija a l' scap da c?
IRMA : Ehm... (PENSA UN PO') I lo sai nen...
CAMIL.: Ecco a j 'd coi p stupid che jautri!
CAROL.: Ma, second ti, Teresa a l'ha fait bin a andes-ne via da c?
VINC. : Ma di cosa ti interessi tu, va a preparare da mangiare piuttosto!
AMALIA: Irma, t PADRON, as meritava na lession parej da soa fomna?
IRMA : M PADRON? (PENSA UN PO') N n, n! Sicurament n, madama Mosca Mare. As lo meritava prpe nen!
CAMIL.: Ah, perch, second ti, na fomna ch'as sent trascur da so mo, a fa nen bin a cerch 'd bog-lo n pch, a pij 'd provediment?
IRMA : (PENSA UN PO') E beh... 'Dc sn a l' vera. I l'ava nen consider sto lato dla facenda
CAROL.: (ALLUDENDO A TERESA) Se i chite nen l, guard che sta pvra fija as na v torna via!
IRMA : (PENSA UN PO') A l vera e a l'avra gnanca trt!
VINC. : Ma allora da che parte stai tu? Stai dando ragione a tutti.
IRMA : (PENSA UN PO') Ma a lo sa che anche chiel a l'ha rason?
EVAR. : (STUFO) Guarda, Irma, fa l pias prepar-je 'l bagn per mia fomna! (IRMA ESCE)
AMALIA: Eh, gi... a spussa!
CAMIL.: (INFURIATO) Mia fija a l' nen un tch d borgonzla!
VINC. : A proposito di borgonzla: io ho fame... Ci vorrebbe proprio una bella cenetta!
CAMIL.: Gi alora andoma via subit... Arvdse a doman. Ciao a tuti! (ESCE)
AMALIA: A l mej chi vada dc mi Ciao, Evaristo! (ESCE ANCHE LEI, DOPO AVER LANCIATO UN ULTIMO SGUARDO SPREZZANTE VERSO TERESA)
TERE. : (A CAROLINA) Carolin-a it lhas pa veuja da fermete ncora n pch?
VINC. : (INTERVIENE) Ma a l' ora d'and a mang...
CAROL.: Ti sgonfia nen! Mia cusin-a a veul chi staga s con chila ncora n pch, quindi va gi e fat-ne ti da mang, sit na veule! (ESCE VINCENS; ---> RUMORE DI CADUTA DA SCALE)
CAROL.: E f atension a 'ndova chit bute ij p, gadan!
EVAR. : ( VISIBILMENTE ALTERATO) Mi i vado ddl a vdde a che mira cha l' Giacinto con l travaj... Con permess... (ESCE)
SCENA XII
(CAROL. - TERE.)
CAROL.: (ACCERTATASI CHE EVARISTO SIA EFFETTIVAMENTE USCITO) Cont-me, alora andova chit jere stermate?
TERE. : Andova che gnun a lavra mai trovame... da Luista, la nstra bila...
CAROL.: (INCREDULA) Ma n Ant col pas sperd an mes ai luv?
TERE. : Prpi. I ndasa a deurme tute le sire a neuv ore
CAROL.: Ma perch it ses andita via? Cs a l'ha fate?
TERE. : As ancorza pi nen d mi... a sminava chi esistissa gnanca e peuj, l d prima dla mia partensa, a lha famla prpi grssa...
CAROL.: Ma se a l'era a Roma!?!
TERE. : O gi. It lo sas cos a l'era l d prima dla mia partensa? l nstr aniversari! Nen na telefon, un regalin, un telegrama... gnente!
CAROL.: I capisso, as meritava na lession! (POI, PENSOSA, ALLUDENDO AL MARITO) I na consso n'autr, mi, ch'a l'avra damanca 'd na lession...
TERE. : I jera torn per campeme ai sj p, oramai rassegn pronta a qualunque castigh... i chrda cham vorissa ncora un pch d bin... macch! Gnente! Ma it sas cs a lha dime quand chi son riv? (IMITANDO EVARISTO) "Oh, com a va?"...
CAROL.: Ma a lha ciamate cheics, quand i jere soj, pen-a chit ses riv?
TERE. : Gnente! La mia fuga ormai a l pass agli atti! Archivi!
CAROL.: (PENSIEROSA) Chiss se chi i diso mi... na bela lession... frse frse ai fara cambi opinion an sle dne... (CON UN SORRISO SADICO SULLE LABBRA) eh, gi na bela lession...
TERE. : (LA INTERROMPE, UN PO' PREOCCUPATA) Ma cs it ses ancamin chit dise?
CAROL.: (TORNANDO ALLA NORMALIT, COME SVEGLIANDOSI) Oh, gnente, gnente i stasa pensand... dgnimdo, adess, i vado sota. Bon-a neuit. E... pens-je nen, Teresa tut as ranger... cerca 'd parlje... (SULLA PORTA) Bon-a neuit. (ESCE)
TERE. : (RESTA SOLA; GIRA UN PO PER LA STANZA, NERVOSAMENTE) S cerca d parlje (PRENDE UNA RIVISTA E LA SFOGLIA DISTRATTAMENTE, CERCANDO DI CALMARSI; POI, IRONICAMENTE, IMITANDO EVARISTO COME PRIMA) "Oh, come a va?" (GETTA LA RIVISTA A TERRA CON UN IMPETO DI RABBIA, POI ESCE IROSA)
SCENA XIII
(CAMIL. - IRMA)
IRMA : (ENTRA, VEDE LA RIVISTA PER TERRA E SI CHINA PER RACCOGLIERLA) Tuti istess sti sgnor! P a l'han d sld e p a son disordin! Guarda s! Fin-a 'l giornal per tera a lasso! (NON RACCOGLIE LA RIVISTA, MA DISTRATTAMENTE LA APRE E COMINCIA A LEGGERE, CON SEMPRE MAGGIOR INTERESSE, CHINA SUL PAVIMENTO)
CAMIL.: (ENTRANDO) Ma cs it fase? It ses... gnanca p bon-a a ten-e n giornal an man? It l'has l delirium tremens?
IRMA : (SI ALZA IN FRETTA, VERGOGNANDOSI DI ESSERE STATA COLTA IN UN MOMENTO DI OZIO) Ma i l'hai trovalo gi per tera, mons Comendator Carena!
CAMIL.: Eh, s! Adess an beless ai saro j spirit come se a bastissa nen na strega maligna arpa grama fussa lfia cispa grma schifosa
IRMA : (INTERVIENE, CON VIVO INTERESSE) Ass riferiss, per caso, a madama Mosca?
CAMIL.: (CON IRONIA) Ma come it l'hass fait a capilo?
IRMA : Parej "intuito da cambrera"! Ma cs i seve fave, d cos terbil, per nen podive soport ant sta manra?
CAMIL.: Mi i son un Carena e mia fija, na Carena 'dc chila, a l'ha mari l s unich fieul, cha l 'n Mosca!
IRMA : Beh, a bin guard ste rbe 'd matrimoni per mi a l' motobin mej f come i l'hai fait mi, ch'i son nen mariame.
CAMIL.: Eh, s! l matrimoni a l na disgrassia! E pensa che mi i son mariane tre volte!
IRMA : Per tre volte? Parla p, che costansa!
CAMIL.: Eh gi A l'han sbatume fra 'd c tute e tre! E l'ultima a l'ha 'dc lassame na fija 'nt ij p! Ma costa s, a l oramai aqua pass Adess i son rest sol d pianta! Sol come 'n can. Mia fija a l' mariasse Evaristo, e a l' divent na Mosca da ondes ani... A smijava na cobia a pst content come doi pocio e nvece guarda l cola fla a va a tir fra la stria dla "fuga romantica" per salv l'amor che a tira ij cordin!
IRMA : Mi i sarai nen tant pratica, neh per frse costa s a podra esse la manera p giusta per tent da "salv 'l salvabil"!
CAMIL.: Mah, i savra nen cs dite! A savran a din-lo lor! Ah, a proposit, ti ch'it sente n pch tuti ij discors, s ndrinta it sass p dime quaics d mia nvoda e Carolin-a? I la vddo sovens a cicot con so mar, ma ant na manera cha smijo can e gat! L'auter d chila ai cora d'apress con na ramassa!
IRMA : Eh, s! Dc mi i son ancorzumne che ant jultim temp a ruzo pitst, tra 'd lor! E i deuvo d che a m smijava drlo, vist che a l'avo mai cioc ant sta manera! Prima ass tacavo mach quaiche volta, ma da jer a smija che se as ciapo as masso!
CAMIL.: Mah a son perod cha passo, prima o peuj...
IRMA : Ma s lassoma chas rangio da lor! Beh, adess i l'hai da f. Ij vado n cusin-a a leze... ehm (NASCONDENDO LA RIVISTA CHE HA IN MANO) a lav le ramin-e! ... con permess, mons Comendator Carena (ESCE)
SCENA XIV
(CAMIL.- AMALIA)
AMALIA: (ENTRA) Ch'a disa, mons Carena, ma a l' sempre s a f la guardia a sua fija, chiel? (CON IRONIA) A smija 'n Carabini!
CAMIL.: Ch'a la finissa madama mi i son un Carena, son p 'n Carabini!
AMALIA: I l'hai vist che a discuta con Irma Sicurament a parlava mal d m fieul!
CAMIL.: (FALSAMENTE GENTILE) E perch parl mal d s fieul? (POI ATTACCA) A l' p na bes-cia grama come chila!
AMALIA: Bes-cia grama a mi? (INDICANDO CAMILLO) Ma sent chi a parla sta bruta specie 'd tricheco frust!
CAMIL.: Ma st ciuto na bon-a vlta... sara s forn, Cita!
AMALIA: (RISENTITA) A fa nen damanca che chiel am ricorda che i son nen tant granda I lo sai bele da sola!
CAMIL.: I disa Cita 'nt l sens d la smia 'd Tarzan! Cita!
AMALIA: (ARRABBIATA) Smia a mi? Ma sta ciuto, Macaco!
CAMIL.: (ALZA LA VOCE) It veule na banana, Bertucia?
AMALIA: (URLANDO) Gorilla Orango Cercopiteco.... Carena! (ED ESCE)
CAMIL.: Mosca!!! (LE ESCE DIETRO, MINACCIOSO)
SCENA XV
(TERE. - BRUSA)
TERE.: (ENTRA; DISTRATTAMENTE LEGGE QUALCHE CARTA SULLA SCRIVANIA O QUALCHE RIVISTA, MA VIENE QUASI SUBITO INTERROTTA DA)
BRUSA: (ENTRA, COMICAMENTE ACCORATO) Teresa finalment i soma da soj... (SOTTOVOCE) Scus-me l ton d la vos, ma ddl a j Evaristo (NOTA LO SGUARDO DI TERESA, CHE QUASI SPAVENTATA) Voi... i seve bon-a a sofoch ij vstri sentiment, e... dc mi i son stit bon (DECISO) Ma adess a basta!
TERE. : (INCURIOSITA, MA UN PO INTIMORITA) C i veule?
BRUSA : I cheujo sto pressios moment, Teresa, e i veuj profit-ne per dive che i lhai perd la gura! Perd sensa avj mai combat! O frse, i l'hai combat mach con mi, da sol... (SEMPRE PI COMICAMENTE MELODRAMMATICO) Im na vado...
TERE. : Bon viagi.
BRUSA : (CONTINUANDO) I l'hai pij la mia decision... (VERSO TERESA CHE NON ACCENNA A MUOVERSI, N A PARLARE) N, Teresa, n! cerch nen d fermeme... i lasso l m pst, i lasso Turin, l Piemont... frse l'Italia! I sparirai... cerch davej na vita seren-a, pien-a d gj e d boneur, Teresa, e... pij sta mia surta da la vostra vita come ... "la massima oferta" d n'mo an-namor!
TERE. : (TRA LO STUPITO E LIRRITATO) E d chi?
BRUSA : (ACCORATO) Ma perch continu a contesse 'd bale tra 'd noi, a esse brgno e busird vrs ij nstri sentiment? Ti... ehm chila a lo sa che mi i l'hai sempre vors-je bin an silnsi e mi i sai che chila a l' scap da mi, da la tentassion, prpe quand che costa a diventava p frta...
TERE. : (INCREDULA, MA DIVERTITA) Ma chiel a l ncamin cha recita na comdia...
BRUSA : Un drama, Teresa, l nstr drama... antrames a chila e Evaristo ij son mi, adess, e i capisso che l nstr amor a lha p gnun-a surta p gnun-a speransa p che amor a l na condana! (VERSO TERESA CHE ACCENNA AD INTERVENIRE, INTERROMPENDOLA) N, dis p gnente!... Mi i lhai durbive lo m cheur Iv ciamo nen da deurbe dc l vstr, n perch se chila as confessissa con mi, alora... i pudra p nen risponde dij m gest... frse i scapero nsema vers l nstr destin... (DUN TRATTO SEMBRA NON RICORDARE E SI AIUTA LEGGENDO SU UN FOGLIETTO CHE TENEVA NASCOSTO, CON TONO LIRICO) "pronti a sfidare l'universo" per difendere questo nostro disperato amore...
TERE. : Scot n moment, Giacinto...
BRUSA : N a j p nen temp It deuve p nen feme seuffre ... i l'hai gi sufrt trp... a l' riv-je 'l moment d la partensa... (POSA IL FOGLIETTO SUL TAVOLO, MA QUESTO CADE SUBITO A TERRA; PRENDE LA MANO DI TERESA E GLIELA BACIA CON TRASPORTO, MENTRE LEI RIMANE IMMOBILE A FISSARE OGNI SUO MOVIMENTO, SEMPRE PI SBIGOTTITA) Addio!
TERE. : Ma Giacinto...
BRUSA : No, addio!... Addio per sempre! (ESCE CON GESTI SEMPRE PI TEATRALI, PORTANDOSI LA MANO ALLA BOCCA COME PER FERMARE UN ULTIMO DISPERATO SINGHIOZZO)
(--> CADE BRUSA)
TERE. : (RIMANE IMMOBILE A GUARDARE LA PORTA, POI LE VIENE UN'IDEA: HA UNO SCATTO COME PER DIRE "CI SONO!"; SI SIEDE SUL DIVANO E ASSUME UN ATTEGGIAMENTO RILASSATO)
SCENA XVI
(TERE. - EVAR. - BRUSA)
EVAR. : (ENTRA DISINVOLTO CON DEI FOGLI IN MANO; SALUTA ALLEGRAMENTE) Ciao! As mangia? (GUARDA L'OROLOGIO) A l' quasi ora...
TERE. : I lhai nen fam.
EVAR. : (SCRUTANDOLA) Ti it im precupe ... tim sterme quaics?
EVAR. : I son tant an-magon...
EVAR. : (INTERROMPENDOLA PREMUROSO) Pr colpa mia?
TERE. : No, a l nen pr colpa toa... Mi, Evaristo, it merito p nen Mi... mi i son nen scap... da ti... ma da n'autr!
EVAR. : Cs it dise?
TERE. : S, scap da nautr. It deuve chrd-me...
EVAR. : Cs i duvra chrde? Ch'it l'as n'amante?
TERE. : Sn no, it lo giro.
EVAR. : Alora, Teresa, cercoma 'd rason n moment. It ses an-namor 'd n'autr?
TERE. : Beh, mi n, ma chiel... e ant una manera da d ij numer am perseguita, am mla nen na minuta am ossession-a...
EVAR. : (PREOCCUPATO) Dime chi ch'a l'!
TERE. : N, ciamm-lo nen. Oramai a lha decid d spar, scap per sempre da la nstra vita... natim fa a lha giurame d fesse mai p vdde.
EVAR. : Natim fa? Alora it ses surta...
TERE. : (ABBASSANDO LA TESTA) No...
EVAR. : Pr telefon...
TERE. : N...
EVAR. : Alora a l'ha av l top da intr an ca mia!
TERE. : Col mons, tuti ij d a lha l top da intr an ca toa! D e neuit, matin e dpdisn!
BRUSA : (ENTRA DI CORSA TUTTO AFFANNATO; EVARISTO LO GUARDA STUPITO, MENTRE TERESA SBIANCA IN VISO)
EVAR. : Ma Giacinto! As tambussa gnanca p, prima d'intr a c dj'autri?
BRUSA : ( MOLTO IMPACCIATO) Scus-me, Evaristo ma i son tut scombussol... i sai p nen ln ch'i faso!
TERE. : (SPAVENTATA) Oh, ma alora a l mej cha vada magara ddl a cogsse n moment, parej as tranquilisa! (LO PRENDE SOTTOBRACCIO E CERCA DI PORTARLO QUASI DI PESO VERSO LE STANZE)
BRUSA : N, n, n A l' che... i l'hai perd 'l prtafeuj!
EVAR. : E it ven-e a cerchelo ambeless 'l t prtafeuj? Csa ch'a l' s ndrinta, "l'ufficio oggetti smarriti"?
BRUSA : ( CONFUSO, MENTRE TERESA SEMPRE PI SPAVENTATA) S cio, n... ehm vura d... sai nen! Ma per i preuvo l'istess. As s mai ln ch'a peul capit nt la vita!
EVAR. : Ma come, as sa mai? I riesso prpe nen a capite mi ancheuj!
TERE. : Magara a veul d che meraco a lha perdulo ier ambeless! A vura nen d prpe parj, Giacinto?
BRUSA : Ah, ecco E gi! A l'ha prpe rason, Teresa! Giust! Giustissim! l fait a l' che i son un pch agit, e i son nen spiegame bin!
EVAR. : E a va bin, it ses nen spiegate bin... Ma alora cs it fase l mbaj? Date da f! Cerch-lo 'l prtafeuj, n?
BRUSA : Eh, s, s, s... i lo cerco subit. Adess i vado a cerchelo! (INCOMINCIA A GIRARE PER LA SCENA, CERCANDO DA TUTTE LE PARTI SENZA TROVARE NIENTE; POI SI METTE A QUATTRO ZAMPE E INCOMINCIA A CERCARE SOTTO I MOBILI) l problema a l' che 'ndrinta al prtafeuj, oltre ai sld, a j 'dc 'n feuj tant amportant... a l'... (GUARDA TERESA CON INTENZIONE) a l' na traccia d na relassion tant amportanta ch'i devo f pr dp-doman!
TERE. : (SPAVENTATISSIMA) Ma alora a venta trovla subit! I lo giuto a cerch! (E SI METTE A QUATTRO ZAMPE ANCHE LEI)
EVAR. : ( SORPRESO) Ma cs i feve? I seve vn mat?
BRUSA : Se t cerchisse 'dc ti, pitst, anvece da st l a perde temp an ciance, i faro p n pressa!
EVAR. : (ORMAI RASSEGNATO, CON UN GESTO SCONSOLATO SI CHINA E CERCA A QUATTRO ZAMPE ANCHE LUI)
BRUSA : (TROVANDO IL BIGLIETTO) Vard-lo s ch'i l'hai trovalo! I lo sava mi cha l'era mbeless!
EVAR. : Meno male che it l'has trovalo, sedn it im butave tuta la c an aria! Beh, da gi che it j ses, fa che feme lese sta tracia 'd la relassion, parej it diso se a va bin e it evito nautra bruta figura n tribunal.
BRUSA : Ma n lassa st a l' ncora da but a pst a l' mal scrita e peuj i l'hai pressa!
EVAR. : Pressa ti, ch'it vade mai da gnun-e part? E andova it duvre and cos 'd corsa?
BRUSA : (PENSA UN PO', PRESO IN CONTROPIEDE) Ehm... mi, ci... mi... i deuvo... i deuvo and... a trov mia magna... ehm... Pinta S, prpe chila! (EVARISTO LO GUARDA STUPITO) Eh, pvra veja! A sta al Mapan e a sta anche nen bin e mi i vado a trovela! (INTANTO SI AVVICINA ALLA PORTA LENTAMENTE) Subit, i vado, d corsa (ARRIVATO ALLA PORTA) Beh mi i scapo sedn i perdo 'l treno...
EVAR. : l treno? Pr and al Mapan?
BRUSA : Eh gi n? It sas gnanca p cs a l n treno? Col af con le roe e ij vagon! Beh, arvdse a tuti, neh?! Cerea, Teresa! Ciao e stame n gamba, Evaristo! It saluterai mia magna! (ESCE)
(--> CADE BRUSA)
SCENA XVII
(EVAR. - TERE.)
EVAR. : (RESTA SOLO CON TERESA; LUI GUARDA LEI POI LA PORTA, POI DI NUOVO LEI E POI LA PORTA; AD UN TRATTO SI ILLUMINA) Giacinto!... Ma n, a peul nen esse
TERE. : It podre ciamilo a chiel... sa fissa nen gi scap via!
EVAR. : A pudr nen scap ncora pr tant... i lo troverai, e alora... i pudraj vendicheme!
TERE. : Ma dai, Evaristo lasso perde falo pr mi. Lassa st Giacinto
EVAR. : (SENZA ASCOLTARLA) Na bela lession as la merita prpi. Ormai a l' condan! E peuj 'dc ti t partirass...
TERE. : It fare bin mal a mandeme via. Si duvissa parte torna, sta vlta a sara pr sempre. Ricrdt-lo Se i duvissa ncor troveme a doi pass dal confin, tac a nmo an-namor e dispst a seguim daspertt... alora i sento chi sara pi nen bon-a a resist-je.
EVAR. : Ma adess d chi it parle... Che stria a l' costa? Ti it ses nen parta pr scap da Giacinto?
TERE. : Anche. Ma ormai i deuvo confessete tut. Nautr mo a lha cercame e a lha trovame E it assicuro cha l ndje tuta la mia frsa d volont pr...
EVAR. : (LA INTERROMPE) Ma che d cha lera?
TERE. : Beh i lo sai nen im ricordo nen... Ma ormai cs a nteressa?...
EVAR. : A mi am anteressa. I vorera chit am precisisse la data e l'ora giusta.
TERE. : (EVASIVA) Euh, beh a deuv esse stait l'ultim d dla prima sman-a... e peuj dc d jautre vlte...
EVAR. : An gita? (TERESA ANNUISCE COL CAPO) Con la machina?
TERE. : S, ma i vddo nen...
EVAR. : I vddo mi. Ti e chiel da soj?
TERE. : S...
EVAR. : Adess i vddoma se it im dise la vrit! (APRE UN CASSETTO DELLA SCRIVANIA)
TERE. : (TEMENDO UN GESTO DI PAZZIA, CORRE ATTERRITA VERSO DI LUI) Evaristo!
EVAR. : (PRENDE UN PICCOLO BLOCCHETTO DI APPUNTI) Donca, a sara capit d duminica duminica vint d giugn, no?
TERE. : S i chrdo d s
EVAR. : Alora, sicurament a j quaiche eror d data... e s, perch: (LEGGE) l vint d giugn it ses surta a neuv ore pr and a mssa al ritorn it ses setate 'nt l giardin a lese fin-a a l'ora 'd colassion, des e mesa. Peuj it ses torna ndaita a deurme e it l'ass mangi 'ntc. (MENTRE LEGGE, DI TANTO IN TANTO SCRUTA CON LO SGUARDO TERESA, CHE APPARE SEMPRE PI MORTIFICATA) A sinch e mesa it ses surta 'nt la cort con Luista e s mar; i l'eve ciaciar n pch, peuj it ses surta con la cita a f na spassigiada... it ses ritorn a ca e dp sin-a, ant la toa stansia, it l'has les pr doe ore Peuj it l'has dstiss e deurm sa jero nen d moschin. (LEGGENDO UN ALTRO FOGLIO) E gnanca 'l lunes, l d dp perch it l'has fait le stesse rbe men-o che and a mssa: it l'has guard a monze le vache... ij soma nen O meraco 'l polissit ch'it l'ave dapress a l' n busiard... dificil con ln cha l' fasse pagh!
TERE. : Evaristo!... ma alora ti it save tut?
EVAR. : Tut d pr d.
TERE. : E com it lhas fait a...
EVAR. : (INTERROMPENDOLA) La lettera 'd Luista. Cola ch'a l'ha scrivute pr butesse d'acrdi... I l'hai trovala 'nt l tirol dl t taolin da neuit... lorganisassion a l nen staita prpi naf da professionista!...
TERE. : Ma l tirol a lera sar a ciav...
EVAR. : Gi e mi i l'hai durbilo... a lera l meno chi pudissa f... It confesso che a l'ha tranquilisame 'd p la litra 'd Luista che la toa.
TERE. : Ma a j ncora na rba cham quadra nen
EVAR. : (IRONICO) N'autr mo?
TERE. : Antant che ti t lave la preuva dla mia sincerit, mi i lhai av cola dla toa andifernsa. It peule nen negh che con la mia partenza i lhai cerc d f rivive l nstr matrimni l nstr amor. Ansi, l t! Perch mi t vora e i contnuo a vorite ncora bin.
EVAR. : E mi i lhai fate seuffre, p vra? Frse i l'hai falo fin-a a psta! Per l nstr bin. I l'hai pens-je su, e i chrdo che 'dc a mi am servira pass quaiche d isol, da sol, sensa 'l pens dl travaj... O frse pass costi d con ti am servira ncora 'd p... a mi ma ti t deuve nen esse d'acrde...
TERE. : (CON SLANCIO) Ma s capss! A l ln cham servira dc a mi... Per ij m nerv per l nstr amor...
EVAR. : It chrde p nen ant la cura dla separassion? It chrde p nen d'odieme? St nsema da la matin a la seira, per na sman-a 'd fila?
TERE. : S, it dio... quand it im lasse sola, quand it viage, quand it im dise: "Oh, come a va?" It ses stit motobin gram ant ij m confront E peuj it lavre nen dov nd a fich l nas ant l m tirol!
EVAR. : It sas si l'avissa nen trov l'autra litra... i l'avra pass dij bruti d, it lo assicuro.
TERE. : Dabon?
EVAR. : It na dubiti?
TERE. : E cs it lavre fit al m ritorn?
EVAR. : I lo sai nen. It sas (SCHERZANDO) a l'han un bel d che an toca rispet le fomna... ma quaiche vlta...
TERE. : (SI FINGE OFFESA) Ah a sara ncora colpa mia? (POI RIDE E GLI SI BUTTA AL COLLO, FELICE) Grazie !
EVAR. : (PENSANDO AD ALTA VOCE) As podra pij l'ocasion per consider sto viagi come na sconda lun-a d'amel...
TERE. : (SOTTOLINEANDO BENE LE PAROLE) La nstra lun-a damel!
SCENA ULTIMA
(TUTTI, MENO CAROL. e BRUSA)
VINC. : (ENTRA FURIOSO, SEGUITO DA IRMA, AMALIA, CAMILLO) Costa a l' grssa, a l' prpe grssa!
AMALIA: Ma ansoma, it veule spieghene?
CAMIL.: Csa a l' capitaje?
IRMA : Ch'an lo disa 'dc a noi!
EVAR. : Csa cha j torna, ades?
VINC. : Ij lo ciamo mi a toa fomna, csa cha j!
TERE. : Mi? E csa i jintro mi?
VINC. : Sei andata a mettere in testa alle persone normali le tue idee senza senso!
CAMIL.: Ma it veule spieghete?
AMALIA: Con un pch d calma...
VINC. : (CERCA DI CALMARSI E DI TRATTENERE LA RABBIA) Sono andato sotto al bar a prendere l'aperitivo, perch appena Carolina scesa, ha cominciato a dire di stare attento, di non comportarmi come te (INDICANDO EVARISTO), che lei non era buona come Teresa... cos mi sono stufato e me ne sono andato al bar.
CAMIL.: Tut l?
VINC. : (CONTINUANDO) Mi sono fermato un po' di pi e mi sono messo a giocare a carte e poi quando sono tornato a casa... non ho pi ritrovato Carolina!... (TUTTI ESPRIMONO A SOGGETTO IL LORO STUPORE) Cerca di qua, cerca di l, ho trovato nella nostra stanza questo biglietto. (ESTRAE DA UNA TASCA UN FOGLIO CHE PORGE AD EVARISTO; POI SI RIVOLGE A TERESA) Sei tu che metti in giro certe mode!
EVAR. : (PRENDE LA LETTERA E COMINCIA A LEGGERE) "Vincens..."
VINC. : Questa proprio indirizzata a me!
EVAR. : "Vincens... quando leggerai queste parole, se ti ricordi ancora come si fa,..."
VINC. : Mi prende pure in giro!
TUTTI : (FACENDO SEGNO DI STARE ZITTO A SOGGETTO) Ssshht...
EVAR. : "sar gi lontana da casa... verso la libert. Il nostro amore agonizza. Te ne sei accorto? Colpa mia? Colpa tua?... Colpa tua!"
AMALIA: A l'ha gi fit tut chila!
EVAR. : "Parto. Per dove? Non ti interessa! Torner? Non lo so. Fra una settimana? Non lo so. Fra un anno? Non lo so..."
CAMIL.: N'autra ch'a na sa mai gnente!
TERE. : (PRENDE LA LETTERA DALLE MANI DI EVARISTO) "Addio? Arrivederci? Chiss?! Carolina."
IRMA : (A VINCENS) Mons a desidera l'orari dij treno?
AMALIA: (IRONICA) I ncaminoma torna?
EVAR. : (SI AVVICINA A VINCENS E , BATTENDOGLI LA MANO SULLA SPALLA) Povero Vincenzo, che tegola! (A SOGGETTO, TUTTI SCUOTONO IL CAPO IN SEGNO DI COMMISERAZIONE MENTRE)
(--> SI CHIUDE IL SIPARIO)
- FINE DELLA COMMEDIA -
-----> T R O V A R O B E <-----
4 SEDIE
SCRIVANIA
TAVOLINO
RIVISTE
ATTACCAPANNI
SPECCHIO
TELEFONO
CAMPANELLO
LETTERA TERESA
LETTERA CAROLINA
ORARIO FERROVIARIO
ELENCO TELEFONICO
MACCHINA DA SCRIVERE
LIQUORI
BICCHIERI
LETTERE VARIE
TELEGRAMMA
SPOLVERINO
STRACCI
2 VALIGIE
VALIGETTA 24ORE
CIOCCOLATINI
BOTTIGLIA SPUMANTE
BOTTIGLIA SPUMANTE ROTTA
TRACCIA-DICHIARAZIONE
PORTAFOGLI
BLOCK-NOTES
BORSA DEL GHIACCIO
LAMPADARIO
SALE GROSSO E FINE
- Questo copione è stato visto:


