BENIAMIN
EL MOROSEE
COMMEDIA BUCOLICO-AMBROSIANA IN TRE ATTI
di
ANTONIO MENICHETTI
PERSONAGGI:
BENIAMIN
CAROLINA
PAOLIN
MARIA
AMBROEUS
CESARINA
DUARD
ROSINA
*FRAA GALDIN
*ANNÈTTA
*CARLIN
(I tre personaggi segnati con l’asterisco possono essere omessi in caso di
penuria di interpreti)
SCENA:La scena rappresenta un cortile di casa contadina. Fuori dell'uscio di
casa, da una parte c'è una panchina e dall'altra una "cadregheta".
Alle pareti sono appoggiati attrezzi da contadino e, appena fuori l'uscio, una
scopa.
Note caratteristiche dei Personaggi:
BENIAMIN - B.
Anziano contadino che, nel paese svolge le funzioni di sensale di matrimoni; a
lui ricorrono tutti quelli che, per timidezza o piccole imperfezioni fisiche,
non sono capaci di trovarsi il compagno della vita. Calmo, pacato, non alza mai
la voce, ha sempre tra le mani o in bocca la pipa, quando è in scena è quasi
sempre seduto sulla panchina fuori l'uscio di casa.
CAROLINA - C.
Sua sorella sulla quarantina, zitella acida e scorbutica, specialmente quando
parla con
PAOLIN - P.
Il classico tonto del paese, cammina come se stesse sempre cadendo in avanti e
parla sillabando le parole, pensa sempre alle dònne
MARIA - M.
Giovane contadina vicina di casa di Beniamino
AMBROEUS - A.
Giovane e facoltoso contadino del paese; è innamorato di Maria
CESARINA - Ce.
Giovane del paese andata in citta da ragazzina a servire, si dà arie da
cittadina, parla quasi sempre in italiano
DOARD - D.
Timido e introverso, porta spesse lenti da miope, cammina con la testa protesa
in avanti e le mani dietro la schiena
ROSINA - R.
Scialba contadinotta, in scena tiene un atteggiamento infantile
* FRAA GALDIN - Fr.
Frate questuante, porta la chitarra a tracolla sulla schiena e la bisaccia per
la farina
*ANNETA - An.
Gròssa vedova sulla cinquantina, sempre pronta alla risata
*CARLIN - Ca.
Piccolo e magro vedovo, anche lui anziano
BENIAMIN EL MOROSEE
ATTO PRIMO
E'sera. Beniamino è seduto sulla panca con in mano una scodella vuota, sua
sorella Carolina è seduta sulla sedia e tiene in mano anche lei una scodella
vuota
SCENA I ^
B. E l'è vegnuu sera anca incoeu! I besti in stalla hinn a pòst (pausa) i gajn
hinn andaa a masòn, e numm semm stracch. Adess on quaicòss emm mangiaa, nient
de special ma un boccon in del gòzz ghe l'emm mettuu anca incoeu!
C. Lamentemes nò! Gh'è gent che stà pèsg de numm! (Beniamino posa la scodella
sulla panca e comincia ad armeggiare con la pipa)
B. Son restaa senza tabacch per la pipa! Gh'è semper in gir Paolin e adess che
gh'hoo bisògn de lù, varda s'el se ved.
C. El soo nò s'el vegnarà chì stasera... gh'hoo daa ona scovada incoeu mezzdì e
per on poo el starà a la larga...Caso mai faroo ona scappada mì, quand hoo
finii de lavà i piatt. (entra Paolino)
B. Tel chì! Batt i pagn compàr la stria! (Carolina bonariamente adirata)
C. Te see vegnuu chì a toeu la rimanenza d'incoeu mezzdì?
P. Te see semper rabbiada! Con ti se pò minga scherzà! Basta che vun el dis ona
parola on poo foeura de riga e ti, giò scovat! Ma l'è semper giovedì, l'è
semper el dì di marei per ti?
C. Se son marella questi hinn minga affari tò! Per ti la scova l'è anmò pòcch!
Per ti ghe voeur on tòcch de legn ma de quei gròss e datt on ten a ment de quei
che disi mì tùtt i vòlt che te diset sù chi martoratt lì!
P. Va ben, va ben, te gh'hee semper reson ti..... Cià, femm la pass! Damm on
basin e restom a pari della scovada.
C. In dove l'è la scova?
P. Te vedet? Con ti se pò minga scherzà!
C. L'è mej che voo in caa a lavà i piatt, perchè se stoo chi va a finì che te
s'ceppi la scova in sul coo (Carolina raccoglie le scodelle ed entra in casa)
B. Ma scoltom mì, se te gh'hee fà a Carolina per vess inscì rabbiada con ti?
P. Ma gh'hoo faa nient! Gh'hoo cuntà sù on indovinell on poo de grass e lee la
m'ha daa ona scovada.
B. Paolin! Possibile che te see minga bon de fà on discors se gh'è minga denter
i dònn!!
P. Perchè? Se gh’hoo de vegh in ment? I lavorà che foo a foeura? O de andà in
gesa a sentì ona quai predica? Gh'hoo in ment i tosann anca se me voeur
nissùn.... disen tucc che sont on pòr fioeu, ma, a mì, se me manca coss'è?
Gh'hoo duu brasc e dò gamb come tucc i alter, son come tucc i alter dappertùtt,
e, se mi droeuvi i gamb e i brasc, come tùcc, perchè mì.....
B. Si, si, hoo capii, lassemm perd, va là!
P. Beniamin, ti te feet el morosee, te ghe troeuvet la morosa o el moros a tutt
i martorott che ven chì in de ti... mettemm che l'è vera... mettemm che mi sont
on martorott... allora mi son chì in de ti e te disi:" Beniamin! mì sont
on pòr fioeu che l'è minga bon da trovass la morosa de per luu; pretendi minga
tròpp, ona strascioeula d'ona dònna, anca se l'è minga tròpp bella, anca se l'è
on poo zoppina fa nient, basta che la fiada e mì ghe n'hoo assee. (intanto dal
cancello si vede Edoardo che a intervalli sbircia dentro il cortile dall'angolo
del muro. Beniamino lo vede)
B. Porta pazienza, te vedarett che on quai còss el trovaremm anca per tì.
P. E intanta mi spetti.... mi seguiti a spettà!....
B. Paolin, famm on piasè, toeu on cavourin, fà ona scappada in del tabacchee a
toeumm ona bustina de tabacch de seconda che son restaa senza (Paolino prende
la moneta e fà per avviarsi) Ah! Sent! Intanta che te passet via, digh a Rosina
de vegnì chì che gh'hoo bisògn de parlagh insemma.
P. Beniamin! Quella lì l'andaria minga ben per mì? La dis mai nient, né la
parla né la fa segn, ma se la me ven in man, mi ghe foo imparà nò domà a parlà,
con mì quella lì la canta anca el Te Deum!
B. Va là, va là, va a toeu el tabach e ricòrdess de ciamàlla. (Paolino esce e
sull'angolo si scontra con Edoardo)
P. Se te feet in gir de chi or chì? Te ghe vedet nanca del dì e te veet in gir
alla sera?
E. (farfugliando) Passavi de chì, vegnìvi a caa....
B. (chiama) Duard! Ven chì on minùt, sent on poo......(Edorado entra e rimane
in piedi al centro, guarda in giro evitando di guardare Beniamino. Paolino via)
SCENA II^
B. Doard, sta minga lì in pee, vegn chì a settass giò! Me la và la vita?
D. Eeh, se te voeuret, i solit lavorà, el solit tran tran!
B. Si, ma adess che te gh'hee la morosa te saret pussee content!..... Allora
quand te se sposet?
D. El soo nò!
B. Come t'el see nò? N'avii minga parlaa ti e Rosina?
D. Nò!
B. Se te spettet?
D. (a disagio) Eeh, verament.... A dì la verità... Beniamin, la connossi pù!
B. Te la connosset pù? Ma se te l'hoo fada vedè inscì ben?
D. Se gh'hoo de ditt, in quel moment là me pareva de connossela, ma poeu è
passaa on quei di!.... Poeu, ona vòlta n'hoo fermaa voeuna che la me pareva
lee, ma inveci l'era minga lee e la m'ha manda in sù la forca, allora hoo
golzaa pù!
B.Te seet on pòr fioeu....T'hee de spettà fin adess per vegnì chì a dimmel? Fa
nient, va là.... Adess l'hoo mandata a ciamà, inscì son sicur che te la
connossaret e in pù te ghe parlaret on poo insemma e te vedaret che dòpo
gh'avarii pù bisògn de mi per trovass. (Edoard è agitato, si stropiccia tra le
mani il cappello, fa per alzarsi)
D. Verament....mi.... dovaria andà a caa.
B. Sta chì on moment, cramencio! La te mangia minga! (entra Rosina in fretta,
ma appena vede i due seduti sulla panca si ferma di colpo, si gira un pò da una
parte e dall'altra chinando la testa con un dito in bocca dondolandosi sul
busto)
B. Ciao Rosina, t'hoo faa vegnì chì perchè gh'è Doard. T'el connosset vera? Te
se ricòrdet che te n'hoo giammò parlaa? (Rosina non parla, è sempre lì con il
dito in bocca che si dondola sul busto da destra a sinistra).
B. Allora, Doard, digh on quai còss a Rosina.
D. (sempre più agitato) Eeh, bona sera Rosina.
B. (a Rosin) E ti, t'el saludet nò el Doard?
R. Bona sera anca mì! (parla tenendo sempre il dito in bocca)
B. Va che bella conversazion! Se vemm innanz de sto pass chì, per doman mattina
on dò o trè paròll riessom a dii!! Fioeu, fii minga i martor! Rosina ven chì,
settes giò chi in mezz (Rosina esita) Andemm, moeuvess, settes giò chì. (Rosina
si siede tra i due stando tutta raccolta per non toccarli)
B. Doard, questa chi l'è Rosina... te la vedet ben, adess? L'è ona brava tosa e
l'è vegnuu anca per lee el moment de maridass! L'è bona de fà tutti i mestee a
caa e a foeura, e, se ti te la sposet, te se trovaret pussee che content.
D. Se t'el diset ti!
B. Rosina, anca Doard l'è on bravo fioeu, on grand lavorador.... l'è de gesa,
el gh'ha minga de grill per el coo... l'è on poo timid, ma quest l'è minga on
difett.
R. S'el disov vuu....
B. Ecco, adess sii staa presentaa: ti Doard t'hee connossuu Rosina, e ti Rosina
t'hee connossuu Doard! Doard digh on quai còss a Rosina!
D. Eeh, s'hoo de digh... Rosina, te see bona da dagh de mangià ai cavalee?
R. Si si, e son bona anca de pelà la foeuia.
B. Quest te l'hoo giamò dii mì: l'è bona de fà tutt i mestee! Digh puttòst
perchè con tutt i tosann che gh'è in gir, t'hee cataa foeura pròpri lee!
D. Te me l'hee dii tì!
B. Si, el soo, ma a ti la t'è piasuda subit; digh el perchè! Perchè l'è bella,
perchè l'è brava perchè .....
D. Si, si, tutt chi ròbb lì! (sempre più impacciato)
B. Va ben, va ben, ma demòni.... tiréss on poo arent, vardee che se anca se
toccov dent fii minga peccaa! Adess sii moros, e se anca dovarisss scappagh on
quai basin, adess l'è perdonaa! (Ma i due non si muovono. Beniamino spinge
Rosina verso Doard ma questi si sposta sempre più verso l'orlo della panca, lei
guarda per terra, lui guarda per aria, ma nessun dei due si muove. Allora
Beniamino si alza di colpo e con una mano solleva la panca da una parte
rovesciando i due per terra l'uno sopra l'altro. Ne viene fuori un groviglio
tra i due; poi finalmente riescono a sollevarsi. Doard cerca di spolverare con
le mani Rosina ripetendo intanto il suo nome )
D. Rosina, Rosina, sii fada mal? Rosina. (Lei cerca di allontanarlo, ma lui
insiste e finisce che i due escono di scena abbracciati per la vita. Uscendo si
dirigono a sinistra. Carolina sentendo il parapiglia è uscita di casa)
SCENA III^
C. Oh Madònna! Beniamin, se gh'ha mai de vegnì foeura da chi duu erpes lì?
B. Perchè? Ghe n'è in gir de pèsg de chi duu chì!
C. Nò, nò pèsg de chi duu chì ghe n'è minga... se almen vun di duu l'era on poo
pùssee scròcch ciao, ma questi hinn martor tùtt e duu!
B. Quest tel diset ti. Te gh'è faa caso? Quand hinn andaa foeura hinn minga
andaa vers el paees, ma lee l'ha giraa sù per la stradetta del casottel. Te
voeuret scomett che adess hinn là anmò a nettas giò?
C. Oh Madona! Te gh'è reson! (lo dice guardando fuori e fa per avviarsi verso
l'uscita)
B. In doe te vee? Se te vee lì a vardai te i spaventet pussee che on rosc de
poresitt che hann vist el pojann... Lassi stà... ven via.... te vedaret che tra
de lor se rangen. (Carolina è sempre sull'entrata)
C. Oh, va che ven chì Maria; ghe l'avevi dii mì de vegnì chì stasera che ghe
tiravi arent i oeuv de mett... E dedree de lee gh'è l'Ambroeus. Dio, se pòdi nò
vedell mi quel fioeu lì! Tutt i vòlt ch'el senti parlà el ciapparia a
s'giaff...
B. L'è amò giovin. Se te voeuret, per lù l'è staa tùtt facil fin dess; lassa
che ne troeuva ona quai voeuna on poo del pever, e te vedaret com' el cambia a
la svelta anca lù.
C. T'hee mai vist i moron a fà sù l'uga? Quell li l'è nassuu moron e fin ch' el
scampa el farà mai sù l'uga! (entra Maria con un cestino sul braccio)
M. Serov chi a spettamm?
C. Nò, nò, son vegnuda foeura per vedè ......... per fà quatter pass, poeu
t'hoo vista e t'hoo spettada.
M. Bona sera Beniamin, semper lì con la toa pipa!
B. Eeh, son chì a tirà l'ora d'andà a dormì, intanta foo ona fùmadina. (entra
Ambroeus)
B. Oh, tel chì l'Ambroeus! Allora come vemm? L'è on poo che te vedi pù! Si, el
soo che te see staa a soldaa, ma adess l'è on quai dì che te seet a caa.
A. Oeu! L'è pùssee d'on mes che sont a caa, ma gh'hoo mai avuu l'occasion de
vedev, e stasera hoo ditt: Intanta che l'è anmò prest, voo là a trovà Beniamin,
che l'è on pezz ch' el vedi pù.
M. (sottovoce a Carolina) Che combinazion! Pròpri stasera che dovevi vegni chì
mi! Tùtt i sit che voo m' el troeuvi per i pee! (Ambroeus intanto, senza essere
invitato, si è seduto sulla cadregheta con le gambe stese in avanti, e con i
pollici infilati nel gilè sotto le ascelle)
C. (a Maria) Damm el cestin che voo in caa a toeutt i oeuv. (e le due dònne
entrano in casa)
B. Va che bel fioeulott che te see faa! Ormai t'hee faa anca el soldaa e adess
l'è ora de mett giò el coo e pensà a fà famiglia! T'hee cominciaa a vardà in
gir se gh'è ona quai tosetta che te pias?
A. Se gh'è Beniamin? Te see restaa senza client?
B. Ma nò! Disevi inscì per dì on quai còss!
A. Ah ben, perchè se te spettet che vegni chì mi a fass trovà ona morosa, te
gh'hee de spettà on bel pezz!
B. Mah! Se pò mai savè! T'el see... i dònn hinn faa on poo a la soa
manera,...se sa mai se ghe passa per el coo; di vòlt se riess minga a capii...
Ciappemm vun come ti: bel fioeu, bella posizion;....eppùr te podet trovà quella
che magari te ghe vee nò, e... te gh'hee voeuia a corrigh adree! Con tùtta la
toa bona volontà te combinet nient. (Rientra Paolino)
P. Beniamin. El tabacch hoo de toeull de prima o de seconda?
B. Oh che pòr fioeu che te see.... l'è minga la prima vòlta che te veet a
toeull! De seconda! Per la pipa ghe voeur quel de seconda, ma se te gh'heet in
de che la vacca de che la crapa lì?
A. El gh'ha in ment i dònn! Anca s'el voeuren nò, lù el seguita a pensà domà ai
dònn!
P. Perchè? Hinn lì tùtt a corret adree a ti?
A. Oh, per quest pòdi nò lamentass: basta che voeuri e ne troeuvi dappertùtt...
Se te credet? Che sont on pistòla come ti?
P. Mi saroo on pòr martor, ma incoeu dòpo mezzdi hoo cattaa sù on bel basin
anca mi, e da ona bella tosa!
A. T'hee cattaa sù on basin? T'avaree cattaa sù on bel s'giaffon!
P. On quai s'giaffon t'el cattaree sù ti, che te gh'hee la faccia de
tira-s'giaff!
A. Faccia de tira s'giaff mì? Ma te see mai vardaa in del specc?
P. Si, son vardaa, e hoo vist che son pùssee bel de tì!
A. Ma se te paret on spaventapasser!
P. Se te la pientet nò, te doo on s'giaffon!
A. Proeuva, e te vedet come te consci.
B. Sù Sù, fioeu, stii minga lì a taccà lit per chi stùpidaat chì!
P. (rivolto a Beniamino) Te ghe credet nò? Sont andaa sù in del spiziee a toeu
el strafusàri, t'el see còssa l'è el strafusàri? Quel per i pioeucc...
B. Si si, el soo.
P. E siccome el soo che gh'hoo poca memoria, hoo dii tùtta strada, strafusàri,
strafusàri, strafusàri, poeu, quand seri là che spettavi, hoo vardaa on poo in
gir, e me son desmentegaa quel che dovevi comprà. El spiziee el m'ha dii:
-Còssa te voeuret? - E mi son restaa li come on pistòla!
A. Come al solit!
P. E lù: - Allora se pò savè còssa te voeuret? - E mì -Eeh... e me ricòrdi pù-
e lù -Te se ricòrdet pù? Ma còssa te seet? On strafusàri?- E mi: “Ecco, l'è
pròpri quel lì che vorevi mì.”
A. A part la figùra de martor che t'hee faa, còssa ghe entra quest cont el
basin?
P. Spetta; Intanta che vegnivi indree, hoo trovaa in strada la Cesarina, quella
che gh'era via a servì a Milan; l'era adree a vegnì a caa con dò valis pùssee
gròss de lee, la m'ha dii: -Ciao Paolino, se mi dai una mano a portare le
valise ti foo un bel regalino- Mì seri giammò adree a vegnì a caa e allora
l'hoo vùttada. Quand semm staa visin a caa soa la voreva damm vint ghej, ma mi
l'hoo minga vorsuu e allora lee: “Se non voui il ventino, ciappa questo” E
prima che mì capivi quel che la voreva fà ...s'ciaaf, la m'ha daa on basin
pròpri chì! (e fa segno sulla guancia) M'e restaa sù tutt el segn, e perchè me
l'ha vist mia mamma e la m'ha faa lavà la faccia, se de nò l'era li ancamò!
A. Ah, è vegnuu a caa la Cesarina?
B. El savevi che la vegniva a caa.
A. Come mai?
B. Eh, t'el see come l’è: i fioeu hinn vegnuu grand, vun el s'è sposaa e allora
gh'hann bisògn pù de la serva
P. Ouei, t'hee de vedè che bella tosa! La par pròpri ona signorina de Milan ,
tutta pitturada, tutta vestida ben, tutta profumada....
B. Si, si Paolin pientala! Va a toeu sto tabacch e ricòrdes: quel de seconda! T'hee
capii? Quel de seconda!
P. (avviandosi verso l'uscita) Va ben! Hoo capii, de seconda! tabacch de
seconda tabacch de seconda (esce continuando a ripetere la frase)
B. Allora, se serom dree a dii? Ah! Parlavom de quei che ven chì in de mi per
trovà la morosa. Te vedet, quei che ven chì in de mì gh'hann giamò in ment
quella che voeuren, e succed spess che anca lee la voeur toeu pròpri quel lì!
Ma s'hinn minga bon de parlà ben, gh'hann paura de fà di figur e inscì golsen
minga dighel e allora intervegni mì. Ghe voeur minga tròpp, quatter parol, e la
ròbba, de solit, l'è bell'e combinada!
A. Si, va ben, ma ghe voeur minga on gran stùdi per digh quatter martoratt a
ona tosa! Se poeu te penset che hinn lì a spettà domà quell e che pussee che te
i sparet gròss, pussee ghe piasen....
B. Mi disi nò che l'è difficil, specialment se te fee no in sùl seri; ma quando
ghe n'è voeuna che te ghe voeuret ben e te penset che te vorariet sposalla, i
martoratt che te ghe diset a tutt i alter, a questa te ghe i diset nò! Te cerchet
de dì on quai còss de seri, te stee lì a pensà di parol difficil come quei che
t'hee sentii a teater o t'hee leggiuu in sù i liber, ma in del vess minga
abitùaa a dii te gh'hee paura che lee, quand te ghe i diset, la se metta adree
a rid, e inscì ti te see minga se fa e te seguitet a stà lì a pensagh su.
A. Per quest te gh'hee reson, succed pròpri inscì!
B. Allora? Te vedet? Ouei, ma se t'hee de dì inscì, l'è perchè t'hee giamò
provaa anca ti!
A. Nò, ma voeuna che me pias la ghe sariss.
B. E lee? T'hee capii se te ghe piaset a lee?
A. ( a disagio) Mah! El soo nò; mi hoo nancamò de digh nient e lee la fa finta
de capì nò che mi ghe giri in gir, spetti el moment bon...
B. (canzonandolo) Ma se ghe voeur? Quatter martoratt.... pussee hinn gròss
pussee ghe piasen
A. Ti te scherzet, ma intanta mi soo nò se fà!
B. L'è nò che scherzi, vegni adree al discors che t'hee faa ti pòcch fa: t'hee
dii che l'è facil, che ghe voeur nient, e adess te me diset che te see nò come
fà. Ti, ona sera che te la troeuvet de per lee, te la fermet e te ghe diset che
te gh'hee bisògn de digh ona ròbba seria...
A. El punto l'è pròpri quest: fermàla e digh ona ròbba seria!
B. Ma, Santo Dio, se ghe voeur! Te la vedet, te ghe vee visin: " Ciao mi -
ciao ti - sent Maria mi dovaria..:"
A. (scattando) Ma t'hee faa a savè che l'è Maria!
B. Hoo dii Maria?
A. Si si... t'hee dii Maria!
B. Ma mi hoo dii Maria inscì, podevi dì Giuseppina o Carolina, on nomm
qualunque.
A. Nò nò, ti te l'hee ditt apposta!
B. E va ben, se l'è minga lee l’è on’ altra, cambia el nomm, ma el rest l'è
semper istess, allora disevi?
A. Te disevet che l'è Maria e te gh'hee reson!
B. Ambroeus, mi son pussee vecc de ti! L'hoo capii sùbit, appena che t'hoo vist
rivà chì stasera; la ven denter lee e sùbit dòpo te vegnet denter ti, e in pù,
con tùtt sti discors che t'hee faa su i dònn, hoo capii che anca ti te see
minga bon da parlagh quand gh'è de fà in sul seri e te speret che mì ghe metti
ona bona parola, inscì tant per inviatt i ròbb.
A. Oh Beniamin, mi t'hoo cercaa nient ma, se te me deet ona man, mi l'è nò che
la refùdi; ma se te voeuret nò, fa nient, voeur dì che ghe pensaroo mì.
B. Se te ghe penset ti, chissà quanto temp passa ancamò. E se intant se fa
innanz on alter?
A. Famm minga pensagh!! La mia paura l'è pròpri che soo nò se la gh'ha giamò in
ment on quai vun d'alter.
B. Ah ben, se l'è per quest podom savell sùbit, la ciamom e ghe domandom!
A. Adess?
B. Si,adess! Maria! (Ambroeus salta in piedi, fa qualche passo verso l'uscita,
ritorna indietro, è molto agitato)
M. (affacciandosi all'uscio) Se gh'è Beniamin?
B. Sent Maria, famm on piasè: portom chì on biccier d'acqua che con sta pipa
chì me s'è seccaa la gola! (Maria rientra in casa e torna subito fuori con il
bicchiere che dà a Beniamino, questi beve)
B. Teh! Gh'avevi pròpri set! Ambroeus, te gh'hee set anca tì?
A. Nò, nò, gh'hoo minga set!
B. Fa nò compliment, on biccier d'acqua el costa nient e Maria, che l'è ona
brava tosa, la va a toeull volentera, vera Maria?
M. On biccier d'acqua el ghe se rifùda a nissun, l'è on opera de misericòrdia
corporale: "Dar da bere agli assetati"
A. Nò, nò, gh'hoo minga set! Grazie istess (Maria rientra in casa)
A. Beniamin! Famm pù de chi scherz chì! A momenti te me fe vegnì on colpett!
B. Noo, per inscì pòcch te ven nò on colpett! Allora semm d'accòrd? Adess vedi
de parlagh insemma mì, poeu te faroo savè on quai còss.
A. Va ben, me raccomandi! Appena te see se ne pensa lee, famm savè! E se i ròbb
van ben te saree guadagnaa la camisa de seda.
B. La camisa de seda e l'invit a sposa!
A. Con tutt el cour!... E adess te saludi, voo a caa; ormai l'è ora d'andà in
lett ma pensi pròpri che sta nòtt ghe la faroo nò a dormì! (Ambrogio si alza e
intanto entra Cesarina)
SCENA IV^
Ce. Permesso? Si può? Disturbo? Buona sera Beniamino, buona sera (Ad Ambrogio)
B. Tella chi la nòstra Cesarina, fass vedè! Va che bella tosa che te see
diventada! Tutta vestida ben, tutta pitturada, te paret pròpri ona signorina de
città!
Ce. Certo che non sono più la bambina che è partita per la città qualche anno
fa.... ma chi è questo bel ragazzo?
B. Andem Cesarina! Dimm nò che te se ricòrdet pù del nòster Ambroeus!
Ce. Ambrogio?!? Ma certo! Adesso lo ricòrdo; ma che bel ragazzo si è fatto!
Sai, sono anni che sono via dal paese e i ragazzi supergiù della mia età li ho
lasciati che erano dei mocciosi, ora li ritrovo giovanotti e non tutti li
riconosco!
A. (rivolto a Cesarina) Anche lei si è fatta ona bella tosa!
B. Se te fee? Te ghe dee del lee? Ma se si staa a scòla insemma! (chiama)
Carolina! Varda chi è vegnù chì a trovamm! (Carolina e Maria escono dalla casa)
C. Bestia Cesarina! Te paret pròpri ona signorina de quei de Milan.
M. Ciao Cesarina!
Ce. Buona sera Carolina, ciao Maria! Eh... cosa volete, per vivere in città, se
non parli in italiano, e non ti vesti un pò bene, ti prendono in giro ti
chiamano bositt e allora, bisogna adattarsi.
C. (sottovoce a Maria) Lee la s'è adattada in fin tròpp!
Ce. Ah Beniamino! Questo pacchetto me l'ha dato la mia signora per tè!
B. E la t'ha daa nient alter?
Ce. Nò, niente.... perchè?
B. Perchè l'ha dii che la me scriveva.
Ce. Ah, che sbadata! E' vero! Mi ha dato anche questa (toglie dalla borsetta
una busta che consegna a Beniamino)
B. La leggiaroo dòpo, adess gh'hoo minga chì i occiai!
Ce. Allora, cosa mi raccontate di bello? Cosa è successo di bello in paese?
B. Còssa te voeuret che sia success? E' nassuu i fioeu, è mòrt i vecc, l'unica
ròbba gròssa l'è stada la mòrt del Giovannin! Pòr fioeu, che brutta mòrt! L'è
borlà giò da quatter pian; s'è s'ceppaa on basell d'ona scala e l'è vegnuu giò
cont el coo in giò: el gh'e restaa secch. Per el rest, se te voeuret....el
solit tran tran de tutt i dì.
Ce. (rattristata) Si, di Giovanni l'ho saputo! Adesso vi saluto, s’è fatto
tardi ed è ora che vada a casa; com’è buio quel pezzo di strada, poi, con
quella siepe, ho sempre paura che salti fuori qualcuno (rivolta all'Ambrogio)
Non c'è nessuno dispòsto ad accompagnarmi?
M. Spetta, adess vegni a caa anca mì.
Ce. Scusa, ma io preferirei un uomo.
A. (si alza) Cià, t'accompagni mì, bona sera Beniamin. bona sera Carolina, ciao
Maria.
Ce. Buona sera a tutti ( e si avvia verso l'uscita parlando con Ambrogio)
SCENA V^
C. Bestia che lingua!
B. Còssa te voeuret. Ona tosa inscì giovina, de per lee, in ona città inscì
granda come l'è Milan, anca se la soa padrona l'è ona brava dònna e la tegniva
d’oeucc, se te voeuret? I sò or de libertà la doveva daghi e, in de chi or lì,
la podeva minga corregh adree per vedè se la faseva e per ona tosetta che ven
dal paes i tentazion hinn tanti!
M. Madònna, come l'è tardi! Bisogna che scappi a caa. Cià Carolina, damm chi el
cestin con denter i oeuv.
C. E mì, gh'hoo là anmò i piatt de lavà giò! (Carolina entra in casa, esce con
il cestino delle uova che dà a Maria)
C. Ciao Maria, se vedom doman (e rientra in casa)
M. Ciao Carolina, bona sera Beniamin (e si avvia verso l'uscita)
B. Ah! Maria, sent on poo. Mi t'hoo semper vist chì in gir, te see vegnùda
granda chì per caa e te me paret semper ona tosetta, ma te vardavi stasera:
orco, te see fada ona dònna!
M. Beniamin, te voeuret famm diventà rossa?
B. Perchè t'hee de diventà rossa, se te disi che te seet ona bella tosa? Te
seet ona bella tosa, ma fòrsi ti te preferisset ch' el sia on bel giovinott a
ditt chi ròbb chì!
M. Oeu, ma allora te feet apposta!
B. Andemm, dimm nò che gh'ha nancamò de vegnì nissun a giratt in gir, on quai
moscon ch'el gira, el gira, ch'el te spetta foeura de gesa a la sera, ch'el
cerca....
M. Nò, nò, per el moment ghe pensi nanca, sont anmò giovina, e anche se gh'hoo
minga avuu e gh'hoo nò i divertiment che gh'hann quei de città, mi stoo ben
inscì, e per el moment ghe pensi nò! Son giovina e pòdi
spettà.
B. Però, se dovaria fass innanz on bel fioeu, mettemm come l'Ambroeus, l'è nò
che te ghe diset de nò!
M. Che discors, hoo minga dii che voeuri fà la marella.... s'el se fà innanz
vedaroo de ciappall in considerazion.
B. Ambroeus?
M. Ambreous?
B. Si disi, se se fa innanz Ambroeus, se t' en disariet?
M. AH! Adess capissi! Gira e rigira finalment te see rivaa al punto giùst, e
adess te see adree a cercà de guadagnass la toa camisa de seda e l'invit a
sposa!
B. Beh, a ditt la veritaa la ròbba l'è andada pù o men inscì. Allora s'el te
dis ch'el voeur sposatt, ti se te ghe rispondet?
M. Ghe rispondi che sont anmò giovina, ch'el me dispias nò, ma che voeuri
pensagh sù anmò on poo; a sposass se fa svelt, ma dòpo t'hee de stà insemma
tutt' ona vita, e pensagh sù on poo pùssee l'è minga on mal!
B. Insomma te ghe diset nò de nò?
M. Ghe disi : "vedaremm."
C. (esce di casa) Ma sii chì anmò vialter duu?
M. Eh. semm staa chì on poo a cicciarà!
B. Ben, mi voo ona scapada in stalla a vedè i besti se hinn a pòst! Ciao Maria.
M. Bona sera Beniamin! L'è la terza vòlta che se salùdum stasera.
B. L'è mej saludass ona vòlta de pù, che salùdass pù ( e si avvia verso la
stalla)
M. T'hee vist, Carolina, che gh'avevi reson mi! L'hoo dii mi ch'el me vegniva
semper adree, e stasera l'ha de 'veghen parlaa a Beniamin che, gira e rigira,
l'ha vorsuu savè se mi seri libera e se gh'hoo l'intenzione de parlagh
all'Ambroeus.
C. E ti se t'en diset? L'Ambroeus (anca s' el me pias nò) l'è nò on brùtt fioeu
e poeu el gh'ha caa e terra soa....
M. Carolina! Ghe l'hoo giammò ditt anca a Beniamin: l'è nò per lù. L'è che mi
sont anmò giovina e per el moment voeuri nò ligass!
C. Stagh attenta de fà la fin che hoo faa mì.
M. Perchè?.... Me l'è stada che ti te see minga sposada?...De quest t'hee mai
parlaa, t'hee mai dii se t'hee mai trovaa quel che te piaseva, o te n'hee faa
passà tròpp e, alla fin, te see restada senza!
C. Magari! L'è che mi m'ha mai cercaa nissùn!
M. Possibil! E si che de tosa te dovariet vess stada bella, vist che te seet
ancamò bella adess che te see pù giovina.
C. Seri bella, ma son minga stada piasuda!
M. Se te me diset mai! T'ha mai giraa in gir nanca on moscon?
C. Nanca on moscon? Ma nanca on moschin! Seri bella: a sedes ann tutti diseven
: "Va che bella tosetta che l'è la Carolina! Se la va innanz inscì la fa
nò fatiga a trovà de maridas" A vint'ann seri on fior, e la geent:
"Che bella tosa che l’è la Carolina, l'è pròpri fada per el fioeu d'on
scior" Ma mi seri semper lì. A vinticinq: " L’è semper bella, ma l'è
ora che ne catta foeura on quai vun, se de nò, anca se bella, la diventa tròpp
veggia". E mi spettavi semper che se fasess inanz on quai vun, vun
qualunque, bastava che l'era on òmm!
M. Ma pròpri nissun, nissun l'è vegnuu a cercatt?
C. Nissùn. Ona vòlta, serom andaa a la Madònna del Bosch, cont el carettin,
m'aveva menaa me papà, ona rosciada de fioeu e tosann. E lì foeura de la gesa,
vun el m'ha tiraa in d'on contoon e el m'ha dii che el gh'aveva bisògn de
parlamm. Mi hoo cominciaa sùbit a ringrazià la Madònna, finalment vun....
M. E poeu?
C. E poeu l'era nò per mi; l'era per dagh l'appuntament a ona mia amisa perchè
lù, on poo timid, el golzava nò dighel! E intanta el temp el passava. E mi
savevi pù che sant pregà. Quant piang che hoo faa. Quei bei nòtt de primavera,
i finester avert perchè l'aria l'è giamò calda, con la lùna piena, de nòtt, l'è
ciar come del dì e mì, lì in del me lett, de per mì, sentivi ona ròbba che me
vegniva sù, scandaliset nò, ma te savesset la voeuia che gh'avevi de brascià sù
on òmm (pausa) e, inveci, in del me lett seri semper lì de per mì e piangevi,
piangevi con in bocca el lenzoeu per nò fass sentì dai me gent! Quanti ann hoo
passa inscì! Poeu, pian pian, hoo mettuu el coeur in pas, ma m'è restaa ona
ròbba chì (e con la mano si tocca il petto) ona ròbba che la me passarà mai pù!
M. Oh Madònna, Carolina, e mi che hoo semper pensaa che ti te seret nò
sposada....inscì per vocazione, o perchè te seret on poo fregia vers i òmen...
el soo nò, ghe son mai andata sora a che la ròbba chì!
C. On poo fregia on còrno. Sana, normal, bella e m' ha vorsuu nissun. Soo
restada chi come el fich del Signor. Bella pianta, bei foeui, ma fich, nisba!
Tutta ona vita senza fà sù nanca on fichin! L'ha faa ben el Signor a fala tajà
su sta pianta, tant la serviva a nient, e el saria staa mej se el faseva inscì
anca con mì, l'era mej s'el me faseva morì.
M. Carolina, se te diset? Se te sent el curat a dì chi ròbb chì, el te voeur pù
in gesa!
C. Quell l'è bon! Quand andavi a confessass e ghe disevi quell che provavi
dent, el me diseva che fasevi "peccato di desiderio" e che "i
disegni del Signore sono iper, iper, imperscrutabili", che el voreva
mettom a la proeuva, per il paradiso. T'el see se me ne fregava a mi del
paradis a chi temp là! E anca adess hoo nancamò de perdonaghela. Famm passà ona
vita inscì!!!
M. Oh Madònna, Carolina, te seet adree a bestemmà! Quando mai hoo vorsuu savè
come l'è stada de restà marella!
C. E adess t'el seet el perchè! Allora stagh attenta, se t'en capita vun appena
passabil, sta minga lì a pensagh sora, lassel nò scappà, i ann passen a svelt,
incoeu te see giovina e bella, e in pòcchi ann, anca se ti te se accorget nò,
te see passada, e allora te gh'hee voeuia a piang!!! (entra Paolino che si
tiene alla larga da Carolina)
SCENA VI^
P. Oh, chì Maria! Ciao bella tosa. te vegnariet nò....
C. Paolin! Va che sont amò quella d'incoeu mezzdì! e se te saret nò che la
boccascia lì te doo la rimanenza. (entra Beniamino)
B. Ma l'è possibil che ti ai tosann te gh'hee de digh semper chi ròbb lì?
P. E se gh'hoo de digh? Che sont andaa al casott a toeu la pòlla con la
carreta? Che la mettevi sù de chi e la scappava giò de là, la mettevi sù de là
e la scappava giò de chì, e che mi, per faghela, l'hoo mandata a caa a pee??
Hoo de digh chi ròbb chì? L'è che quella lì ghe l'ha semper sù con mi! Toeu el
tabacch! L'è stada chì la Rosina?
C. Per forza ghe l'hoo semper sù con ti! Basta che te dervet che la bocca lì e
ven foeura spropòsit! T'hee de andà all'inferno,ma pròpri in del profond! E
adess, per penitenza, settes giò lì insemma a Beniamin, che disom sù on bel
rosari tutt insemma!
P. Ma mi n'hoo giammò risponduu vun a caa mia!
C. (gridando) Paolin, settes giò lì!(Paolino di siede di malavoglia)
C. Deus in auditorium meum intende.
Tutti. Domine ad adiuvandum me festina.
P.(gridando) A vegniii!!!
C.Se gh'è!
P.Te sentet nò che me ciamen a caa? (gridando ancora) Vegni! ( e si alza e si
dirige in fretta verso l'uscita, Carolina si alza anche lei, prende la scopa e
lo rincorre).
C.Brutt porscell! Se se tratta de dì sù di martoraatt la ferma nissun ma
respond al Rosari nò: a rispond al Rosari ghe manca el fiaa!! (veloce la tela)
FINE PRIMO ATTO
ATTO SECONDO
(La scena è quella del primo atto, qualche giorno dòpo.Carolina esce di casa,
porta sul braccio un cestino con delle uova, chiude l'uscio e fà per avviarsi
verso l'uscita. Entra Paolino)
SCENA VII^
P. Carolina, ascoltom mì! Vedè se ti t'el see. L'è tutt incoeu che ghe
pensi....
C. Con còssa?
P. Come con còssa?
C. Sì! Con còssa te ghe penset se te gh'hee denter nient in del coo?
P. Quest t'el diset ti! Mì pensi tùtt el dì!
C. Ai tosann e ai martoratt che te gh'hee de contà sù.
P. Pròpri! Seri dree a dì, vedè se ti t'el see...
C. Fa svelt, desfescies, che gh'hoo premùra.
P. Stamatina, g'hoo ditt a me pader che voeuri sposass...
C. E luu el t'haa daa ona zappada in sùl coo!
P. Nò nò , lassom parlà. Gh'hoo dì che voeuri sposass e lù el m'ha dii:
"Sposett, sposett, e inscì te savaree se la costa la saa!" Se ghe
entra la saa cont el sposass? Se voeuri savè se la costa la saa, voo là in del
tabacchee e ghe domandi!
C. Te see pròpri on pòr fioeu! (entra un frate)
Fr. Fate la carità
C. Oh, tel chì Fraa Galdin , spettii che ve doo la farina. (deposita il cestino
delle uova sulla panca, apre ed entra in casa; il mendicante la segue fino
all'uscio. Paolino non visto, prende dal cestino due uova e se le mette nelle
tasche dei pantaloni)
P. Oeuj, fratello, sona sù on quai còss! Te gh'hee semper adree la chitarra ma
mì t'hoo mai sentii a sonalla!
Fr. Se te me dee?
P. Nient! Gh'hoo chì nanca cinq ghei.
Fr. E allora, se te voeuret divertiss, fà ona bella sifolada! (Carolina esce e
consegna la bisaccia al frate) Che Dio ve ne renda merito! E ti, stà a caa
toa... Se va minga in gir senza danee, bollettari (esce)
P. A mi quell lì el me stà sù.... (e fà per seguire il mendicante)
C. Allora? Te disevet della saa?
P. Eh, te m'el disareet on'altra vòlta (e si avvia verso l'uscita, Carolina
insospettita dalla premura di Paolino, guarda nel cestino delle uova e si
accorge che ne mancano due)
C. (gentilmente) Varda Paolin, famm on piasè, fa ona scappada in del cùrat a
toeu i ròbb de la gesa de lavà!
P. Sì, voo là subit.
C. Ven chi on moment, te see tutt sporch! T'hee de andà in del cùrat consciaa
inscì? Ven chi che te netti giò on poo!(e da dietro con le mani spolvera le
spalle di Paolino, poi scende di colpo sulle gambe, e rompe le uova nelle
tasche)
P. Oh!
C. Se ghè?
P. Nient nient! M'è vegnuu denter on dolor in di genoeugg (e fà per uscire con
le gambe rigide, piano piano. Entra Beniamino)
B. Paolin! Se t'hee faa? Te l'hee fada denter?
P. Nò nò, m'è vegnuu dent on dolor in di genoeucc!
B. Tùtt e duu?
P. Si si tutt e duu!
B. Fass vedè perchè la g'haa de vess ona ròbba seria.
C. E allora lassa stà! In del cùrat andaroo là mì (Paolino esce piano piano)
SCENA VIII^
B. Se te gh'hee faa?
C. Mì? Nient, l'hoo nettà giò on poo che l'era tùtt sporch.
B. Mah! Sarà!
C. Varda che voo via on moment, devi portagh i oeuv a la Giùseppina, poeu
gh'hoo d'andà in del cùrat, poeu....
B. Si, si, hoo capii! T'hee de fà el tò girett!
C. Allora voo.
B. Si, và, intanta mi voo lì in stalla a vardà se i besti hinn a pòst.
(Beniamino va verso la stalla, Carolina esce ma poi ritorna subito indietro)
C. Che scema! Andavi in del cùrat e lassavi a caa i ròbb che gh'hoo lì de
portagh. (entra in casa. Entra Maria, si guarda in giro, e vede Beniamino in
stalla, questi risponde da fuori scena)
M. Beniamin! L'è minga a caa Carolina?
B. Nò! L'è andada via adess; te l'hee minga trovada in strada?
M. Nò! L'hoo minga vista!
B. Oeuh, l'è appena andada via! Ma in doe la s'è casciada?
M. E fa nient! Vegnaroo chi on'altra vòlta
B. Te gh'avevet bisògn d’on quaicòss?
M. Nò nò! La doveva famm vedè on punt a maja, ma fa nient; vegnaroo chì pussee
tardi (Beniamino rientra in scena)
B. Ah sent! Intant che semm chi de per numm, allora te gh'hee pensaa sù a quel
che te disevi l'alter dì a propòsit de l'Ambroeus?
M. Si si, gh'hoo pensaa sù, ma soo pròpri nò se fà! (a disagio)
B. Adess disi nò che ona decision come questa la sia facil de ciappà, ma se te
gh'hee pensaà sù, t'hee pesaa el pro e el contro, t'hee vist da che part pend
la stadera, e allora t'el see ti se te gh'hee de fà.
M. Ma l'è minga come pesà on bùscinn, tant el pesa e tanti hinn i danee! E i
sentiment te i contet nò?
B. Maria in de chi ròbb chi t'hee de vess pratica, numm semm minga come quei
del cinematografo che spetten el grand amor ..... Numm semm poveritt e emm de
cercà de fà passà chi pòcchi ann che gh'hemm de stà al mond el mej possibil.
Certo che sposann vun che te ghe voeuret ben e el gh'ha anca ona bella
posizione saria mej, ma questi hinn ròbb che capiten de rar in di nòster paes.
M. Si, te gh'hee minga tutt i tort, ti te penset come ona persona anziana, ma
mì gh'hoo nanca vint'ann, e a vint'ann el coeur el fa come el voeur lù!
B. Allora l'è per quest che te seet indecisa! Te gh'heet in ment on alter!
M. Gh'hoo in ment.....(calcolando) Ghe l'avevi in ment...Adess el gh'è pù, ma
mi ghe pensi semper!
B. Te ghe vorevet inscì ben?
M. Mi ghe vorevi ben? Gh'hoo semper vorsuu ben, fin da quando serom fioeu e
andavom a scòla! Passava el temp, passavan i ann, ma mì pensavi semper a luu.
Poeu finalment, ona sera, l'era el mes de magg e vegnivom a caa de gesa, lù el
me ferma e el dis: "Maria, chi adess mì dovaria fatt on bel discors, ma mì
sont andaa pòcch a scòla e i bei discors son minga bon de fai. Quel che gh'hoo
de ditt t'el disi, inscì, alla bell e mej,ma con tùtt el coeur. Maria mì te
voeuri ben, e t'el disi perchè hoo capii che anca ti te me voeuret ben. Adess
ormai te gh'hee l'età per sposass e se ti te voeuret mi te sposi; sta a tì....
basta che te diset on si. e te saree la mia dònna." Mi l'hoo lassaa finì
de parlà, el coeur el me s'cioppava! Hoo pensaa: Oh Madònna , adess moeuri!
Gh'hoo dii de si e son scappada via. Son tornada indree in gesa per pizzagh ona
candela alla Madònna. Da quel moment li l'era come se mì fussii in paradis: se
vedevi ona farfala sgolà, quella farfalla lì seri mi ch'andavi in gir a basà su
tùtti fior; se vedevi ona rondena, seri mi che sgolavi sù in alt tra i nivol
del ciel. (Pausa) Poeu è succeduu anca quel che doveva minga succed (Pausa) A
mi, che diventavi rossa e voltavi el coo da l'altra part se vedevi el gall
saltà sù la gajna (pausa).... Come l'è stada? El soo nò. Se vedevom quasi tùtt
i sir lì dedree di caa, sù la stradetta del casotell. E, ona sera lù el m'ha
cercà nient, mi gh'hoo minga dii de nò e me son trovada lì, brasciada sù a lù
che el me stringeva fort, da famm mancà el fiaa! Seri nò sù l'erba de la
stradetta, seri sù ona nivola rosa... Madònna, Beniamin, se te me fee dii.....
B. E perchè el te sposa nò?
M. (alzando la voce) Perchè l'e mòrt!
B. L'è mòrt?... Allora l'era el Giovanin?
M. Si Giovann!!; Adess l'è mòrt! Adess el gh'è pù. On basell d'ona scala el se
s'ceppa e lù el moeur! El moeur per on tocchell de legn!! L'è possibil ona
ròbba simil? On tocchell del legn el se s'ceppa e finiss el mond per dò
persònn... perchè lù l'è mòrt, ma in quel moment lì seri mòrta anca mì!... seri
mòrta denter, andavi in gir, parlavi, fasevi i me lavorà, ma denter seri
voeuja, denter gh'avevi pù nient. Beniamin, dimmel ti, te par che voeuna che
l'ha passaa quel ch'hoo passaa mì la poda anmò pensà de sposass?
B. Pora tosa, inscì giovina e della vita t'hee giamò proovaa el pùssee bell e
el pùssee brùt. Ma ti te see giovina e i ann passen a svelt... quel che incoeu
l'è on dispiasè gròss cont el passà del temp el sbiavissarà semper pùssee da la
ment... e on doman te se ricòrdaret quasi pù!
M. Nò nò, l'è minga possibil! Mi se ricòrdaroo semper de lù!
B. Maria, disi nò che appena mòrt lù ti t'hee de mettes adree a corr a cercann
on alter, ma te l'hoo giamò dii: on'occasione come questa la te capiterà pù!
Lassela nò scappà!
M. Va ben! Mettem che ghe disi de si, resta semper ona ròbba: come foo a digh
quel che m'è succeduu? E, se gh'el disi, lù el me vorarà anmò?
B. Maria, i omen meno ròbb sann e mej l'è. Cred nò de vess ti la prima! Se
dovaress sposass domà quei a pòst, chissa quanti marej che ghe saria in
giir!
M. E s'el ven a savell quand l'è tròpp tardi?
B. Te podet semper dì che l'è minga vera, e poeu te l'è dì ti. Ormai l'è tròpp
tardi!
M. Mah, el soo nò, son minga convinta... vedaremm! Decidaroo quando lù el
vegnarà a cercamm, perchè almen quell speri che la faga lù!
B. Si si, mi adess ghe disaroo che a ti el te dispias nò, ch'el g'ha ona bona
speranza , ma poeu tocca a lù vegnì a dittel.
M. Va ben, semm d'accòrd inscì! Te salùdi; in de Carolina vegnaroo chi pùssee
tardi o stasera.
B. Ciao Maria (Maria esce e Beniamino ritorna alla stalla. Carolina esce di
casa tutta agitata)
C. O Madònna, o Madònna, che ròbb! E chi l'avaria mai pensaa! Varda ti se la
gh'aveva giamò in pee..... e poeu sù la stradetta!.... Che ròbb! Che ròbb!!!
Inscì giovina.... Signor, però l'è minga giusta! Chi tròpp e chi minga! Lee che
la podeva anca spettà te gh'hee giamò faa provà!... e mì? Mi, quand proeuvi?
(un lungo sospiro) Adess bisogna che scappi via subit! Se me ved Beniamin, el
capiss che mì hoo ascoltà tuscòss (fa per uscire con il cestino delle uova sul
braccio; entrano Ambroeus e Paolin)
SCENA IX^
P. Se te fee, Carolina, te parlet de per tì? Varda che hinn domà i matt che
parlen de per lor.
C. Come? El t'è giamò passaa el dolor in di genocc? T'è minga cambiaa nanca i
calzon? Te gh'è sù anmò quei!
P. Nò! Hoo inversaa i saccocc e i hoo faa sùgà. Ah allora t'el savevet che
gh'avevi i oeuv in saccoccia.
C. Se te credet? Che sont on martor come ti? Quand hoo vist che te vorevet
scappà via sùbit, hoo sospettaa che te me n'avevet combinaa voeuna di tò! Adess
te gh'hee duu oeuv de pagamm.
P. Mii? Son minga staa mi a s'ceppa i oeuv, te see stada ti!
C. Si, si, pientala lì! Adess gh'hoo minga temp de stà chi a scoltatt. (esce e
i due si siedono sulla panchina)
A. Se la t'haa faa?
P. La m'ha s'cepaa duu oeuv in saccoccia.
A. In saccoccia?
P. Si, in saccoccia
A. (ridendo) Chissà che impiastrada!
P. Dimmel nò! Gh'hoo chi anmò tùtta la pell di gamb che me tira.
A. Come l'è stada?
P. Gh'era chi el Fraa a cercà la carità; Carolina l'ha mettuu giò el cestin di
oeuv sù la banchetta e l'è andada in cà a toeu la farina. Mi intant che me
vedeva nissun, hoo tira sù duu oeuv dal cestin e i hoo mettuu in saccoccia,
tant per fagh on scherz, ma lee, come l'ha fàa el soo nò, la s'è accorgiuda, la
m'ha ciamaa lì, l'ha faa finta da netamm giò, perchè l'ha dii che seri brùtt, e
intanta la m'haa schisciaa i oeuv in saccoccia.
A. (ridendo) Ma ti, dòpo che t'hee robbaa i oeuv, t'hee de stà lì?
P. Eh! Hoo de stà lì! Mi seri adree a filà via de volada, ma lee la m'ha ciamaa
indree e inscì l'è stada fada! Ma questa me la paga, bisogna che pensi a on
quai còss per tirass a pari. (pensa un momento) Saltom foeura con sù on lenzoeu
in coo e ghe femm cred che semm duu fantasmi?
A. E se lee la ciapa la scova?
P. Te gh'hee reson! La ciappa la scova de sicur! Allora vemm sù su la cassina,
ti te parlet in d'ona tòlla e te ghe diset che te seet el diavol ch'è vegnuu
chi per portala all'inferno!
A. Perchè pròpri el diavol? Ghe disi che sont on Angiol ch'è vegnuu giò a
toeulla perchè l'è rivaa el so moment!
P. Nò nò, digh che te see San Bartolomeo. El m'ha ditt el sacrista che quand la
và in gesa, la và semper là a pregall, e te ghe diset che la dev lassamm a stà:
basta parolasc e, sopratutt, basta scovad!
A. Va ben femm inscì! Sta lì a vedè se la ven, che mì cerchi la tòlla (Paolino
va verso l'uscita e Ambrogio va verso la stalla)
P. Te l'hee trovada?
A. Si! La ven?
P. (eccitato) La ven, la ven (e i due corrono fuori scena verso la stalla)
C. (entra in scena Carolina) Beniamin, Beniamin!.... el sarà anda a foeura. (si
dirige verso la casa fa per aprire l'uscio)
A. (fuori scena con voce cavernosa) Carolina!
C. Se gh'è? (si guarda in giro)
A. (più forte) Carolina!!!
C. Oh Madònna, se gh'è? Chi l'è? Doe l'è?
A. Son San Bartolomeo!
C. Son chi?
A. San Bartolomeo, quel che te preghet semper de fatt trovà el moros!
C. Ve preghi... Ve pregavi semper, ma poeu hoo vist che combinavov nient de
bell e son passada a San Giusepp che l'è pussee parent del Signor!
A. E se te n'heet incavaa?
C. Come raspà in ona.... Nient, nanca con lù!
A. Te vedet? E pensà che mì seri adree a fattela la grazia, ma ti t'hee
desmettù de pregamm! Ma semm in temp anmò; però t'hee de vess pùssee bona e
t'hee nò de pestà semper el Paolin.
C. Oh San Barolomeo! Vardìi che mì son bona e se ghe doo ona quai scovada al
Paolin l'è perchè l'ha pussee che meritada.
A. Ti te ghe deet i scovad perchè te see cattiva!
C. Se l'è per quell, anca vù gh’avii de vess staa minga tròpp bon, vist che
v'hann tiraa la pell in coo!
A. Te vedet? Te se semper pronta a dagh la colpa ai alter! Lassemm perd! Ti
seguìta a pregamm, e lassa stà Paolin e mi te foo trovà el moros.
C. Ma podevov minga pensagh on poo prima? Gh’avii de spettà adess, che gh'hoo
trentacinq'ann?
A. Quarantaduu Carolina, quarantaduu!
C. Trentacinq o quarantaduu hinn semper tanti.
A. Non è mai troppo tardi! Prega, prega, prega (la voce si affievolisce)
C. Sant Bartolomeo, sant Bartolomeo! (ma non risponde più nessuno)....
C. (tutt aagitata) Oh Madònna! Ma el sarà minga staa vera! Ma noo! Ho de vess
insognada!.... Saroo soffegada!... Si, si, hann de vess staa i borlott e i
codigh ch'hoo mangiaa incoeu a mezzdì!... Eppur el me pareva pròpri vera.... ma
pò nò dass! Gh'el disaroo al cùrat!... nò, nò l'è mej de nò.... el sospetta
giamò che son matta e se ghe disi anca quest, allora l'è sicur! L'è mej che voo
a caa a fass ona bella camamela e inscì me passarà tùscòss (entra in casa;
entrano in scena i due compari, furtivamente in punta di piedi)
A. Andem, moeuvess! Se te spettet, che la me ved?
P. Stemm chì, ghe la femm anmò! T'hee fa tròpp svelt.... Te dovevet falla
istremì pussee.....Dai che vemm anmò sù la cassina!
A. Mi voo, ti rangess (Ambrogio esce e Paolino ritorna indietro)
B. (entra e deposita la zappa) Carolina te seet in caa?
C. Si, sont adree a fà la camamela. Te'n voeuret on poo?
B. Nò, nò, ma se gh'heet? Te see soffegada?
C. El soo nò.... ma m'è succedùù ona ròbba.....
B. Se t'è mai succedùù?
C. Ciappom nò per matta, ma hoo sentuu ona vos!!!
B. Se t'hee sentuu ona vos, l'è perchè te see minga sorda!
C. Nò nò! Hoo sentuu ona vos che vegniva dall'alt! L'ha dii che l'era sant
Bartolomeo!
B. Varda che ti te see minga Giovanna D'Arco! Da doe la vegniva sta vos?
C. La vegniva de là. (e fa segno in alto verso la cascina)
B. L'è on pezz che te l'è sentida?
C. Nò, nò, è staà pòcch fà.
B. Adess voo la mì a vedè se l'era. (esce verso la stalla e Carolina aspetta)
P. (gridando) Ahi! Ahi! Molla! Son minga staa mì, son minga staa mì! (esce
Beniamino tenendo per un orecchio Paolino)
B.Tel chì el tò sant Bartolomeo, l'era là anmò sù la cassina!
C. Ah! Te seret ti che m'ha faa ciappà quel stremissi lì! Animal pòrco! Ma
stavolta te mazzi de bon! (afferra la zappa che Beniamino aveva lasciato vicino
al muro e si dirige su Paolino il quale lasciato libero da Beniamino sparisce
dall'uscita)
C. Tegnel lì anmò on moment che ghe do ona zappada e inscì el mazzi ona vòlta
per semper! Famm ciappa on stremizzi inscì! Ma el me vegnarà per i man!!!
B. Andem! Mettela nò giò dura per on scherz de fioeu!
C. Me piaseva vedè se te l'aveva faa a tì se te disevet!
B. Si, pensa ti se quel lì el ven a fammel a mì! (prende la zappa e esce verso
la stalla)
C. (parlando da sola) Ma come l'ha faa a savè de sant Bartolomeo quell lì.
(entra Cesarina)
SCENA X^
Ce. Sei qui da sola Carolina?
C. Si, ma gh'è lì Beniamin in stalla !... Come te feet a vess chi?
Ce. E a ti còssa ti interessa.
C. Bella edùcasion che t'hee imparaa in città !
Ce. Se è per questo sono più educata di tutti voi messi insieme.
C. Varda che numm certi ròbb se femm nò vedè a fai in mezz a tucc!
Ce. Sicuro! Voi li fate più di me, allo scuro; non vi fate vedere, ma li fate!
Siete degli ipocriti, ecco che cosa siete!
C. Se semm còssa?
Ce. Ipocriti! Gente che dice una cosa, poi di nascosto ne fa un'altra! E tu ne
devi aver fatte più delle altre visto che poi non ti ha voluto più nessuno.
C. Quand seri giovina mì, certi ròbb se pensavan nanca, nò come adess che ti te
i feet anca in mezz alla strada.... e quell'altra la gh'aveva el moros e le
saveva nissun!
Ce. Che cosa? E chi è quell'altra?
C. (confusa) Quell'altra chi?
Ce. Hai parlato di una che aveva un fidanzato segreto.
C. Mì?
Ce. Si, ti!
C. Te seet adree a sognass!
Ce. Nò, nò sono ben sveglia, tanto da capire anche chi può essere.
C. Ouei! Varda che mì de nomm n'hoo minga faa, e stagh attenta come te feet a
parlà!
Ce. Va bene, va bene, tu non mi hai detto niente, adesso ti saluto, ho un
appuntamento, ciao, stammi bene (esce)
SCENA XI^
C. Che porca, la m'ha pròpri tiraa in sciomm che la m'ha faa dì anca quel che
vorevi minga dì. Ma mì de nomm n'hoo minga faa e poeu el sann nissun che mi el
soo. (Beniamino rientra in scena dalla stalla. Carolina sta scopando davanti
all'uscio)
B. Se te gh'heet? Te me paret rabbiada?
C. Ma nò, gh'hoo nient, se gh'hoo de 'vecch?
B. Mah! Hoo sentuu che te parlavet con Cesarina! Come l’ha faa a vess chì?
C. La passava de chi e la s'è fermada on poo a cicciarà, ma l'è andada via
quasi subit. (Beniamino, con la sua pipa in bocca ritorna verso la stalla.
Carolina rimane in scena sistema la panca e la sedia vicino al muro. Entra di
corsa Ambroeus, si ferma davanti a Carolina e tutto agitato e quasi gridando le
chiede:)
SCENA XII^
A. El gh'è nò Beniamin?
C. Mah! L'era chì adess. Soo nò se l'è andaa in stalla, o se l'è andaa a
foeura! Perchè? Te gh'avevet bisògn d'on quai còss?
A. Gh'hoo bisògn de dighen quatter, ma de quei che disi mi!
C. (preoccupata) O Madònna, Ambreus, s'el t'ha faa Beniamin?
A. Per fortuna che l'hoo savuu in temp, ma l'era adree a fammela gròssa!
C. Beniamin? Possibil!
A. Si si, pròpri lù! El voreva famm sposà Maria, ma el m'ha minga dii che lee
la gh'aveva giamò avuu on moros!
C. (a disagio) Come te feet a savell ti?
A. Ti va minga a toeu come foo a savell.... el soo e basta.
C. Ma fòrsi Beniamin la saveva minga nanca lù!.... Mi, che Maria ghe l'hoo
semper chi per caa, eppur soo nient d'on moros!... Ma ti te see sicur?
A. Son sicur! Me l'ha ditt ona persona che pòdi fidass!
C. L'è nò che quella persona lì la gh'ha on quai interess per fatt cred ona
ròbba del gener?
A. Nò, nò, se la gh’ha de dimmel, l'è perchè l'è vera!
B. (esce dalla stalla) Se gh'avii de vosà vialter duu? Se sentii fina in
piazza!
A. Ah, te see chì! Cercavi pròpri ti!
B. Cùnta sù, son chì a 'scoltatt.
A. T'hee faa de tutt per fà che sposavi Maria, ma te m'hee minga dii che lee la
gh'aveva giamò avuu on moros!
B. Cominciemm a mett a pòst i ròbb! Prima de tutt son minga staa mi a vorè
casciatt adree Maria. In quanto a savell se la gh'aveva giamò avuu on moros,
quella sera là mì el savevi nò....l'hoo savù dòpo. Quand gh'hoo ditt a lee se
l'era dispòsta a sposatt, la m'ha cùntaa sù tùscoss, e mi de allora hoo parlà
pù insema a tì, hoo cercà de fall, ma, se te se ricòrdet,
ti te m'hee dii che gh'era minga premùra....
A. Si, si, el soo che se te cominciet a parlà ti, te me feet ona crapa inscì,
e, alla fin, te gh'hee reson tì. Resta el fatto che mì, con la posizion che
gh'hoo, hoo ris'cià da sposann voeuna che l'è stada rifùdada da on alter!
B. Lassa stà la posizion!....
C. E poeu l'è minga stada refudata! S'el moriva minga, l'avaria sposada!
B. E ti, come te feet a savell?
C. (confusa) Nò, mì soo nient.... ho ditt inscì. Hoo tiraa a indovinà!
B. Famm on piasè, va in caa!.. con ti giùstom i cùnt dòpo (Carolina entra in
casa) E, in quant a ti, questa chì la me par ona scusa bella e bona per cercà
de rimangiass i parol che te m'hee dii! Ma, se te credet? Che sont orb? O che
son nassuu ier?
A. Se te voeuret dì?
B. Parli de Cesarina, ona bella tosa, che la parla in italiano, che l'è stada
abitùada a viv in città, che a parol, e fòrsi anca con i fatti, la t'haa menaa
in doè che la voeur lee, che la t'haa conscià lì rembambii...
A. Se te cominciet a offend, l'è mej che la pientom chì subit! Dighel ti a
quella là che mi, de lee, voeuri pù saveghen! (nel frattempo era entrata in
scena Maria che aveva ascoltato le ultime frasi dette da Ambrogio)
M. Chi l'è quella là che te voeuret pù saveghen?
A. Ah! Pròpri ti! E allora ghe risparmi la fadiga a Beniamin! Se te voeuret
savell, quella là te see ti! Da adess, tra ti e mi gh'è pù nient!
M. Oeui, varda che tra mi e ti me risùlta nò che ghe sia on quai còss!
B. Fà nò finta de vegnì giò dal mond de la lùna! T' el see ben de còssa parli.
M. Certo che capissi, son minga scema! Ma varda che ti a mi te m'hee dii
nient....e mì, a Beniamin, hoo nancamò de dagh ona risposta!
A. E allora digh de nò, anzi, digh nient! Perchè, de adess, son mi che te
voeuri pù ti!
M. Fa on poo come te voeuret, ma inscì, per curiosità, te me disariet nò el
perchè?
A. Perchè, tra ti e luu avii cercaa de famm sù. Te credevet d'avè trovaaa el
martorot ch' el te sposava istess dòpo che te seret stada insema a on alter, ma
mi son minga vun che catta sù quel che s'giacca indree i alter!
M. Se l'è per quest te gh'hee reson! On personagg come ti, figuremess....però
se te seret on poo baloss, t'avariet spettaa anmò on poo, e inscì te vedevet se
mi seri sincera o se vorevi fatt passà per on martorott.
A. Se dovevi spettà còssa? Che t'avevi sposaa?
M. Nò nò, l'era assee che te vegnivet a cercamm, senza fà capì che te savevet
tusscòss e, inscì te vedevet se, prima de di de si o de nò,t'avaria cùntà sù
tutta la storia o nò, inscì te podevet regolass.
A. Tra ti e lù, se cominciov a parlà, la finissov pù! L'è mej che voo via,
prima che me scappa la pazienza.
M. Va va (in tono sarcstico) Ah! Intanta che vegnivi chi hoo vist Cesarina che
l'andava a caa; t'el disi, inscì, te stee minga lì a cercalla in gir.
A. Certo che voo a cercà Cesarina! L'è pussee bella, educada e brava de tì!
M. E allora, se la te pias pùssee lee,gh'era minga bisògn de tirà in ball tùtt
chi stori chì! Vist che tra ti e mì gh'era nient, bastava che te disevet che la
te pias pussee lee, e la ròbba la saria finida lì!
B. E ti te lassariet questa chì per quella là?
A. L'è mej che voo via, se de nò l'è la vòlta che foo on quai spropòsit ( si
avvia verso l'uscita)
M. Va va, corr a consolass in de quella là!
A. Certo che voo in de lee! (Esce)
XIII^ SCENA
M. L'è nò perchè i ròbb hinn andà all'ari, ma te podevet nò aspettà che gh'el
disevi mi? La saria stada tutta on'altra ròbba!
B. Son minga sta mì a dighel, le saveva giamò e soo nò chi è staa a dighel....
ma podom savell sùbit! (chiama) Carolina!
C. (esce di casa) Son minga stada mì,.... mì a lù gh'hoo dii nient!
B. On moment! Cominciemm da principi: ti come t'hee faa a savell?
C. (a disagio) Eh!! Quel dì là seri adree a andà via, ma son tornada indree
sùbit perchè avevi lassaa a caa on ròbb, e quand hoo sentu che te parlavet con
Maria, son stada lì a 'scoltà! Vorevi savè se la ghe diseva de si.
B. Va ben, adess semm che ti t'el savevet, ma come el fà a savell lù?
C. Ah! Mi el soo nò! Mi a lù gh'hoo dii nient!
B. Carolina! Quella storia chì la savevom in trii: mì, ti e Maria. Adess la sà
anca lù e on quai vun che ghe l'ha ditt a lù; chi l'è quell'alter?
C. (con aria afflitta) E' staa quella porca d'ona Cesarina! L’ha cominciaa a
menalla con la città e numm che semm paisanasc, fin che la m'ha tiraa in sciomm
inscì son borlada foeura a dì che i giovin d'incoeu fann de chi ròbb che mì,
alla soa età, i avaria mai nanca pensaa: lee che la se fà vedè de tucc, e
on'altra che la gh'aveva el moros e nissùn la saveva! Ma mì hoo minga dii chi
l'era quell'altra, el soo nò come l'ha faa a andà a toeu che l'era la Maria!
B. Se te credet che Cesarina l'è scema? Te se sbagliet de gròss! Ti te see de
voeuna inscì inscì, Maria l'è semper chì per caa, l'ha mettuu insema vun e vun
e l’ha faa duu!
C. L'ha pròpri de vess stada inscì! Perdonom Maria, t'hoo mandà a mont ona
bella occasion, ma l'hoo minga faa apposta!... Son pròpri borlada denter come
on codee!
M. Perdonatt còssa? Fòrsi te m'hee faa on piasè... vist la manera che l'ha
reagii l'è mej che l'hoo connossuu adess che quando el saria staa tròpp tardi!
C. Si, ma adess credi nò che sta storia la finissarà chì! Adess, in pòcch temp,
la sà tùtt el paes, e ti.... chissà se disarann de ti!
B. Si, ma ciappessela nò pussee de tant.... La gent la parlerà on poo.... ma
poeu la pientarà lì!
M. La faga on poo come la voeur la gent..... mi hoo fà quel che me sentivi de
fà, e, se sarà destin, ne trovaroo on alter.... se de nò pazienza! (entra
Paolino fischiettando con le mani in tasca)
SCENA XIV^
P. Se gh'è? E' mòrt el gatt? Gh'avii lì ona faccia da duu november tùtt e trii!
C. Gh'è nient! Se gh'è de vessigh?
P. Mah! El soo nò mi,...incoeu la g'ha de vess ona brutta giornada.... prima
troeuvi l'Ambroeus e el m'ha nanca salùdaa, adess vialter sii lì con certi
facc.....
C. Hinn minga ròbb che t'interessa a ti!
P. Si, el soo, mi sont on martor, ma son minga scemo del tùtt... in gir se dis
d'on certo moros, quell là el soo mi ch'el filava questa chi, lù l'è rabbiaa,
vialter sii minga content e allora, anca on pòr martor el fà prest a fà sù i
cunt. Gh'hoo reson?
M. Si, te gh'hee reson, ma l'è nò perchè lù el me voeur pù che semm restaa mal,
l'è per la manera che l'ha dii.
P. Va che fortùna che te gh'heet, t'hee nanca faa in temp a perden vun e te
n'hee giamò trovà on alter.
C. E chi el saria quell'alter?
P. Mi! Son chì mì! Perchè Maria, te piasi nò?
C. Paolin, pientela lì che incoeu l'è minga el di de famm girà i santissim!
P. Se gh'è? Te see gelosa? Te voeuret fòrsi sposamm tì?
C. Varda che te seet adree a tiramm in sciumm! Se te la pientet nò te la foo
vedè mì a tì!
P. Se te me fee vedè? Se te me fee vedè?
C. Te foo vedè la scova, anzi te la foo sentì! (solita scena, Carolina prende
la scopa, Paolino fugge)
FINE II^ ATTO
ATTO TERZO
Solita scena: Beniamin è seduto sulla panchina, sta armeggiando con la solita
pipa. Dall'entrata fà capolino la testa di Doard. La scena si ripete per due o
tre volte, poi finalmente si decide ad entrare.
SCENA XV^
D. Bona sera Beniamin!
B. Oh! Tel chì el nòster Doard! Se feet in gir de chi or chì, Doard?
D. Seri adree a vegnì chì in de ti!
B. El vedi che te see vegnuu chì, allora? Se gh'è de noeuv? Va ben tuscoss?
D. Si si va tusscòss ben, seri adree a vegnì chì in de ti con la Rosina per
portatt chi la camisa: (con orgoglio) semm moros mi e la Rosina adess, t' el
see?
B. Demoni! Hoo minga de savell? (tra sè) Con tùtt quel che hoo faa per trav
insemma... ma indoe che l'è la Rosina? L'è minga vegnuda chì insemma a tì?
D. Si si adess la vegnarà, serom intes che vegnivom chì.
B. Ma te podevet nò spettala? Inscì vegnivov chi insemma e intant gh'avevov
l'occasione de fà quatter pass, la strada l'è fosca, ve vedeva nissun eee.... A
propòsit, t'hee provaa a portala foeura ona quai sera?
D. Si si oeuh, semm andaà dò vòlt a la sera sulla stradett che va a la
campagnoeula domà mi e lee!
B. Ah! (L'è nò tutt scemo quest chi!) L'è on bel pòst quel lì, passa mai nissun
de lì, te pòdet sta lì a cuntala su fin che te voeuret che te disturba nissun!
E, dimm on poo, (insinuante) se feet, se feet quand te see lì domà ti e lee?
D. (a disagio) Eeh.. semm lì... on poo parli mi, on poo la parla lee...
B. E dòpo? Dimm, dimm om poo, t'hee cominciaa a pizzigala su on poo? eh?
D. Ma nooo...la cuntom su e basta
B. Ven minga chì a dimm che te stee li, al fosch, a cuntala su ti e lee, senza
che ghe scappa on quai basin?
D. (sempre più a disagio) Nò nò, la cuntom su e basta!
B. O santa pazienza! Doard! Duu moros, de per lor, su ona stradett al fosch
stann minga lì domà a cuntala su, parlen nò domà del temp o del forment. Ma ti,
quand te see li con lee, te ven nò voeuia de basala, de pizzigala su on poo?
D. Eeh... si... anca mì voraria... ma gh'hoo vergogna... e poeu, me foo...
B. Come me te fee? Ma disi, te see minga bon de dà on basin? Ouei disi, te se
mai andaa al cinematografo?
D. Si, si sont andaa on para de vòlt!
B. E t'hee minga vist come fann quei lì? Te la ciappet, te la tiret lì e t'el
feet anca tì.
D. Al cinematografo che sont andaa mì, s'hinn minga basaa!
B. (fra sè) - Bestia! Ma s'el và a vedè còssa quest chì?) Va ben va ben, anzi
male! Ad ogni modo adess t'insegni mi: vegn chì! settes giò lì! (e fa segno a
Doard di sedersi sulla panchina vicino a lui. Daord si avvicina di malavoglia e
si siede all'altra estremità della panchina) Indoe l'è che te vee? Ven chì,
tiress pussee arent, chì vesin a mì (Doard esegue) Ecco adess brasciom sù!
(Doard esita, si gira dall'altra parte, fa per alzarsi) in doe te vee? Ven chì!
Brasciom su (Doard si avvicina e mette le braccia al collo di Beniamino)
B. Se feet? Nò inscì! Adess te foo vedè mi. (e B. abbraccia D. che rimane
inerte) Dai, adess fall anca ti, ecco, ecco, adess metti laver inscì ( e mette
in posa le labbra con se dovesse dare un bacio)
D. Beniamin.... soo minga bon... gh'hoo vergogna (e cerca di divincolarsi ma B.
lo trattiene)
B. Andemm, fa minga el martor, fa inscì anca ti. (e D. di malavoglia esegue
anche lui, mette in posa le labbra, poi le due teste si avvicinano lentamente.
In quel momento compare sulla porta di casa Carolina, vede la posa dei due e dà
in una esclamazione)
C. Oh Madònna!!! (i due si slacciano di colpo. D. salta in piedi tutto agitato)
D. L'è staa lù, mi vorevi minga, ghe l'hoo dii che mi vorevi nò!
B. Ma se t'hee capii còssa?
C. Oheui! Son minga scema mi, vèh! Ma disi? Te see diventaa matt? Pazienza per
quel lì che l'è on pòr fioeu, ma da ti, Beniamin, questa me la spettavi pròpri
nò!!! Ma te ghe n'hee pu de ròbb de fà?
B. Ma noo! L'è minga come te penset ti...
C. Dimm minga nanca ti che te seret adree a tiragh foeura on moschin da
l'oeucc, neh!!
B. Ma nò, mi seri adree a fagh vedè a Doard come se fà a basà ona tosa.
C. Certo che ti come tosa te diset pòcch! L'era minga mej che te fasevet vegnì
chi la Rosina e poeu te ghe fasevet fà de lor?
B. Sii, stavi fresch! Gh'è vorsuu trii mes per trai insemma, per fai brascià su
hoo dovuu stravacai con la banchetta, per fà che se daven on basin dovevi
pestagh insemma i duu coo! Però vist che te see chì ti che, dòpotutt, te see
mej de mì come dònna, perchè te proeuvet nò ti con lù? (nel sentire queste
parole D. che si era ritirato in un angolo, si fà avanti con la sua solita
posa, e cioè, mani intrecciate dietro la schiena e testa protesa in avanti)
C. Vardel lì el lumagon! Te diset che l'è minga bon, che el gh'ha vergogna, ma
appena che l'ha capii che el podeva provà con mi, el s'è faa subit innanz! Ma
mi, puttòst che basà su quel lì me spari; e poeu, se ghe foo impara còssa a
quel lì, se l'hoo mai faa mì?
B. Mah! I dònn de solit gh'hann nò bisògn de imparà per fà certi ròbb, nassen
che hinn giamò bon de fai; ma, vist che ti t'hee minga trovaa de sposass, poeu
dass che l'è vera che te see minga bona de dà on basin .
C. E figuremess se saltava minga foeura che mi sont ona marella! Ve troeuvi lì
tutt brasciaa su, me fii passà per scema cont ona storia che sta ne in ciel nè
in terra e va a finì che la colpa l'è mia! Ouei, mi voo anmò in caa e vialter
andee pur innanz a fà quel che serov adree a fà, ma nò chichinscì, femm on
piasè: andee in stalla che quel là l'è el pòst giust per fà certi porcat! (in
quel momento entra Cesarina)
SCENA XVI^
Ce. Buona sera a tutti (B. e D. rispondono al saluto)
C. Tò! L'è pròpri capitada chì a propòsit! Ouei, questa chì l'è ona maestra in
quel campo lì; questa chi, te podet sta sicur, l'è bona de fagh imparà a basà
anca a on sciocchett de rubina: Doard, con ona maestra come questa, in pòcch
temp, te diventet pussee bravo de Rodolfo Valentino.
Ce. Cosa succede?
B. Ma nient, s'eri adree a fagh vedè al nòster Doard còssa l'è che se dev fà
con la morosa quand hinn lì de per lor: ona quei carezza, on quai basin,
insomma ti te me capisset nò? Però gh'è on guaio: mi come dònna l'è nò che sont
on gran chè, Carolina l'è peggio de mi e allora...
Ce. Perchè? Doard l'è minga bon de dà on basin?
B. L'è nò che l'è minga bon, l’è che l'ha mai provaa! Adess l'è andaa foeura
ona quai sera con la Rosina, ma lù l'è timid, lee l'è pèsg de lù, e inscì hinn
restaa anmò a la man in man e pussee in là van nò!
Ce. Oddio! Se l'è per fatt on piasè posso provarci io a fagh vedè come se fà a
dagh on basin a ona tosa. Cià, Doard ven chì!
C. Questa chì, pur de brascià su, la brasciaria su anca on fassin de melgasc.
B. Andem Doard, ven chi che adess la Cesarina la te fa vedè come se fa. (D. si
avvicina in fretta a Cesarina con le braccia protese in avanti)
C. Per mi, quest chi me la cunta minga giusta: l'è timid, l'è minga bon, però,
appena te ghe feet on segn, va m'el corr..... (intanto D. ha raggiunt Ce. I due
si abbracciano e si baciano, poi si staccano subito)
Ce. Eh! Te vee minga mal, ma sta nò li rigid come on palett di tomates , stai
un pò più sciolto, e poi non staccarti subito, insisti on pò. Cià, dai, provem
anmò. (i due ripetono la scena. In quel momento entra Rosina tutta giuliva
portando sulle braccia una camicia bianca da uomo; vede la scena, da un urlo,
butta per terra la camicia e fugge fuori dalla scena)
D. (si stacca di colpo da Ce. e grida) Rosina ! Rosina! (corre verso l'uscita ,
poi torna verso B. è indeciso, non sa che fare, poi di corsa infila l'uscita; i
tre rimasti in scena ridono)
SCENA XVII^
Ce. Beniamin, hoo idea che abbiamo rovinato tutto il tuo lavoro! (raccoglie la
camicia dal pavimento) Beh, però la camicia ti è rimasta lo stesso.
B. Ma nò, emm ruinaa nient! Chi duu lì el sann anche lor che hinn faa vun per
l'alter, e che se se metten minga insemma lor duu, ne troeuven pù on alter, e
allora te vedaree che se metten a pòst ancamò. Chissà! Fòrsi l'è la sera giusta
per Doard de mett in pratica tutt quel che l'ha imparaa stasera!
C. E ti, se te fee chi tì? Te gh'hee nò vergogna a vegnì chi dòpo tutt el
gibilee che t'hee pientà in pee a Beniamin?
Ce. Varda che mi de gibilee come te diset ti, n'hoo pientaa in pee minga!
C. Ah nò è? Te vegnaree minga chì a dì che te se minga stada ti a digh a
l’Ambroeus del moros de Maria.
Ce. In guera e in amor, tutti i mezzi hinn bon, diss el proverbi.
C. Varda che se l'è per el proverbi, gh'è anca quel ch'el diss: chi la fà, la
spetta... E come l'è che incoeu te parlet minga in italiano?
Ce. Parli in dialett per fass capì pussee ben de tì che l'italiano minga semper
t'el capisset.
C. Oeui, villana, varda che mi son minga scema. I ròbb in dialet o in italiano
, mì i capissi semper! L'è mej che voo in caa perchè, se stoo chì, l'è la vòlta
che te ciappi per i cavei!
Ce. Si si, quand se gh'ha tort l'è mej tasè lì. (Carolina fa per lanciarsi su
Cesarina ma poi desiste, entra in casa)
B. Avii finii de beccass vialter dò?
Ce. E sempre lei che comincia, e mì son minga voeuna che la sta chì a fass
schiscià i pee. El m'ha dii Paolin che ti te gh'avevet bisògn de parlà con
mì.
B. Si, ghe l'hoo dii mi de dittel s'el te vedeva; l'è on quai di che vardi in
gir, ma nanca a fall apposta, te vedevi nò. Allora? Come vemm a caa? Te pias
pussee stà a caa o stà a servì?
Ce. Mah! Qui è tutta un altra vita. Ma, se decido di restare a casa, bisogna
che mi trovi un lavoro.
B. E quest l'è minga facil! In paes, t'el see, gh'è pòcch de fà via che lavorà
la terra, se te voeuret lavorà t'hee d'andà in città e anca lì l'è minga facil
trovà de lavorà.
Ce. Mah, vedaroo! Per adess me riposi on poo e dòpo, in ona manera o in de
l'altra, decidaroo se fà!
B. Se te voeuret, mi gh'hoo ona sciora che la m'ha cercaa ona serva, e mi hoo
pensa subit a ti, che te see svelta e te see giamò pratica. In pù, l'è anca on
lavorà leggér, hinn domà lor duu vecc, de fioeu in caa ghe n'hann minga, hinn
giamò grand e sposaa! Fin adess la g'ha daa foeura lee, ma adess l'è diventada
veggia e la patiss on poo... on quai franchin ghe l'hann de part, e l'ha
deciduu de ciappà ona serva per fass servì per quei ultim ann chì che gh'hann
de stà al mond.
Ce. La t'è minga andada giò, eh? Non ti dai per vinto, visto che non puoi
battermi, te cerchet de mandamm foeura di pee!
B. Ma nò, se te diset? La m'ha scrivuu quella sciora lì e mi hoo pensaa de
dittel a ti , vist che te seet a caa a fà nient e che l'è el tò mestee. Se te
voeuret te vee ti, se de nò mi ne cerchi on'altra. In quanto a ti e Maria, varda
che a mi me l'ha ditt l’Ambroeus de dighel a Maria... Ma anca ti te podevett
'vegh on poo pussee de riguard però!...
Ce. Ah! Io dovrei avere più riguardo per gli altri.... e quando mai gli altri
hanno avuto riguardo per me? Beniamin, tu mi hai visto nascere, conosci da
sempre la mia famiglia e allora lo sai la vita che ho passato io fino a quando
sono andata in città (ricòrdando) Mio padre era sempre ubriaco, quando veniva a
casa alla sera picchiava mia madre e anche noi, se per caso dicevamo di aver fame,
e avevamo fame.... piangevamo dalla fame e mia madre piangeva con noi. Che vita
è mai stata la sua. Ha sempre lavorato giorno e notte, di giorno nei campi, e
la notte sempre lì a cercare di fare o di adattare un vestito smesso da altri
per noi e lo sai in che condizioni poteva essere un vestito smesso da altri, e
per compenso per tutto il lavoro che faceva, erano botte per lei e per noi.
B. E sì! Tò pader l'era quel che l'era, ma adess l'è dree a pùrgala anca lù.
Ce. Mio padre... quanto l'ho odiato, mio padre... ancora adesso lo odio: è lì
mezzo paralizzato che si fà servire da mia sorella, ma non ha perso il vizio di
comandare. Mia sorella, anche lei, quanto lavoro ha fatto e fà tuttora, curare
me e mio padre e cercare di alleviare un pò la fatica a mia madre fino a che è
stata al mondo, poi la fatica e i dispiaceri di tutta una vita hanno avuto
ragione della mamma....era ancora giovane di anni ma molto vecchia di spirito,
una banale polmonite ed è mòrta!... Finalmente aveva trovato pace. Mi ricòrdo il
giorno che sono partita per la città.
B. Se ricòrdi anca mi, te l'avevi trovaa mi el pòst in de la sciora a Milan.
Ce. Mi ricòrdo, dicevo, quando sono partita! Ero tanto giovane e non mi rendevo
conto di quello che mi stava succedendo, ero tutta contenta per la novità e non
riuscivo a capire perchè mia madre piangeva. Me ne resi conto la sera stessa
quando mi trovai sola, in una casa sconosciuta, tra gente sconosciuta! Quanto
mi mancava casa mia! Con poco da mangiare, prendendo botte, ma a casa! Quanto
piansi quella notte......
B. Certo che tra tucc numm poeritt di soddisfazion ghe n'emm pocchi. Se poeu,
voeuna come tì la nass mal, allora l'è pròpri l'inferno!
Ce. E ti te me diset de vegh riguard per i alter? Con tutt quel che m'è
succeduu a mì, mi adess dovrei porgere l'altra guancia? E nò! Questo pròprio
nò! Non guardo in faccia più nessuno e cerco di vivere la mia vita, se mi
riesce nel miglior modo possibile, anche se per far questo qualcun altro deve
soffrire!
B. Varda che a cercà de fagh pagà ai alter i nòster disgrazi, t'en ciappet
pòcch di suddisfazion.
Ce. Non faccio pagare niente a nessuno! Prendiamo il caso di Ambrogio; perchè
io dovrei lasciarlo a Maria? Non credi, se mi riesce di sposarlo, che mi sarei
sistemata per tutta la vita e finalmente avrei qualche soddisfazione anch'io?
Che cosa ha lei più di me per meritarselo? Lo fà anche lei per convenienza,
visto che avava un altro e ora ripiega su questo! Non può vantare una moralità
migliore della mia, perchè di lei ormai si sa tutto mentre su di me, si possono
dare solo supposizioni.... E allora?
B. Cesarina, varda che mi pòdi fà pussee che supposizion. Mi el soo de sicur
quel che tì t'hee fà.
Ce. Perchè? Tu cosa sai di me?
B. Tusscòss!
Ce. E come fai a saperlo?...... E poi tutto che cosa?
B. Te se ricòrdet quand te see vegnuda a caa, quella sera che te se vegnuda
chi, te m'hee daa ona lettera della toa sciora?
Ce. Si si, mi ricòrdo..... lei ti ha scritto tutto!
B. Si, la m'aveva giamò dii, temp fà, che la sospettva de ti e del sò fioeu
maggior, e quand lù el s'è sposaa, la pensava che la ròbba l'era finida lì; ma
poeu la t'haa trovaa con quell'alter, e allora la t'ha mandaa via.
Ce. Con questo ce l'avevo quasi fatta! Se non mi sorprendeva quella sera, a
costo di far succedere l'irreparabile, questo mi avrebbe sposata.
B. E ti te credet, perchè gh'era da mezz on fioeu, che lor te l'avarien lassaa
sposà? Ciames fortunada ch' è succeduu nient, se nò adess te seret chi a caa
cont on fioeu in brasc e senza l'òmm. Lor hinn sciori e fann quel che voeuren.
Con quatter palanch t'avarien condii via, ma al sò fioeu gh'avarien mai
permetuu de sposaa ona serva.
Ce. Questo era tutto da vedere! Ad ogni modo, ormai quello che è stato è stato.
E bravo Beniamino! Sei riuscito a vincere ancora tu! Va bene cedo: dammi l'indirizzo
di questa signora, e domani stesso riparto, lascio il campo libero a
quell'altra.
B. Cesarina, te l'hoo giamò dii: mi gh'hoo nissun interess se quel là el sposa
ti o lee, e da mi nissun vegnerà a savè quel che la m'ha scrivuu la sciora,
anzi, toeu (toglie dalla tasca interna del gilè la famosa lettera, e un
biglietto con un indirizzo) Quest l'è l'indirizz de la sciora e questa l'è la
lettera che la m'ha mandaa quell'altra: tegnela tì, brusela, fà quel che te
voeuret e inscì te see sicura che, anca mi, di proev ghe n'hoo minga e adess
decid ti se andà o restà!!!!
Ce. Nò nò, mi hai convinto. Ormai è meglio che me ne ritorni in città: sono
stata via troppo tempo dal paese, e non mi so più adattare alla vita e ai
pettegolezzi di qui, è meglio che me ne vada, che torni in città!
B. Te see rabbiada con mi?
Ce. Ma nò! Cosa dici! Anzi, ti ringrazio. Sapevi tutto di me, e non hai parlato
con nessuno, mi hai procurato un altro lavoro e la possibilità di ritornare in
città. Spero che se un giorno avrò ancora bisogno di te, tu mi darai ancora una
mano, anche se non la merito.
B. Quest semper! Se te gh'hee bisògn on quai còss, ven pur in de mi, che se
appena appena pòdi, te vuttaroo, saroo semper chi a datt ona man.
Ce. Ciao Beniamino, ti saluto, salutami Carolina, scusami con lei per le brutte
parole che gli ho detto. Non le pensavo veramente!
B. Te saludi anca mi. Sta ben e famm savè on quai còss de ti ogni tant.
(Cesarina esce di scena e Beniamino resta seduto sulla panca)
B. (pensa ad alta voce, entrando nella stalla) Mah!...Pora tosa... dòpo tutt me
dispiass che la vaga via inscì... ma d'altra part, ormai l'è abituada a la
città e chi in paes la se troeuva pù.... ma l'è giovina e di alter occasion ghe
mancherann nò de cert.
(EVENTUALMENTE SALTARE TUTTA LA SCENA)
SCENA XVIII^
An. (da fuori scena) Beniamin Beniamin (entra in scena) Beniamin in doe te see?
(Beniamino entra in scena dalla stalla, Carolina esce da casa)
B. Oh! Tella chì, la Neta, se feet in gir?
An. Famm nò parlà, che boffi pù! Cià damm chì ona cadrega che me setti giò on
poo.
C. Voeuna o dò?
An. Sfacciada, lassa sta, va, che se setti giò su che la banchetta chì, la ten?
B. Fin adess la s'è nò s'cepada, fa pian (Anna si siede sulla panca)
AN. Si si la ten! Bestia me buffi, se ved che diventi veggia.
C. Pusseè che veggia te diventet semper pussee gròssa!
AN. Ma ti te voeuret famm inrabji?
B. Ma l'è stada de vegni chì tì?
AN. Spetta on moment, lassum tirà el fiaa e poeu t'el disi. L'è on poo che
voeuri parlà insemma a tì, te curavi ma te vedevi nò.
B. Demoni! E sì che son semper in gir per el paes, come t'hee faa a vedemm nò?
An. Ti te m'hee vista?
B. Mi nò!
AN. Se ti ta m'hee minga vist, e mi t'hoo minga vist, el voeur di che se semm
minga vist!
B. Si si va ben, va ben, pientala, te me fee girà el coo, se mi t'hoo nò vist,
ti te m'hee minga vist, se vedom adess, va ben?
AN. Se vedom adess. Scoltom mì, stemm minga chì tròpp a cinquantala, t'el see
che se mi gh'hoo de dì ona ròbba, la disi subit, e allora ecco chi: Beniamin,
voeuri sposass on'altra vòlta, e ti t'hee de trovamen vùn de sposà!
C. (ridendo) Sposass anmò ti? A la tua età? E con quel marnon de la farina
taccaa sù lì dedree?
AN. A mi questa chì la comincia a famm girà i santissimi! Te gh'hee nò d'andà
in gesa? Te see semper là in del tò cùrat, incoeu te vee nò? E cred minga de
corr a dighel perchè ghe l'hoo giamò dii mi, e, se te voeuret savell, l'ha dii
che foo ben!
B. Famm on piasee, Carolina, scolta (in disparte sottovoce) va a ciamà Carlin!
(Carolina scoppia in una fragorosa risata, esce di scena)
AN. Ooh! finalmente l'è andada foeura di orghen! Ma se la cred quella lì?
Perchè l'è minga stada bona lee de ciappa el merlo, la pensa che anca i alter
hinn minga bon de ciappal?
B. Lassa stà la Carolina, t'el see che l'è fada on poo a la soa manera, e
vegnemm a quel che te seret adree a dì. Come mai tutt in d'on bòtt te voeuret
maridass on'altra vòlta?
AN. Voeuri maridass on'altra vòlta perchè son bell e stufa de stà de per mì!
B. Te see de per tì perchè t'hee vorsuu tì! Quand s'è sposaa el tò ultim el
voreva tiratt là insemma, ma ti t'hee minga vorsuu!
An. Nò nò, mi insemma ai noeur ghe voo nò!
B. Ma Giuseppina l'è ona brava tosa e la te tegneva là pussee che volentera.
AN. Per quel l'è brava anca quell'altra, ma l'è mej che stemm ognun a caa
nòstra, inscì se voeurum pussee ben. Anca la mia tosa la voreva tiramm là a caa
soa, con quella fila de fioeu che la gh'ha podevi dagh ona man, ma l'è mej che
stoo a caa mia, voo là a vùttala, ma, quand l'è sera, gh'hoo la mia caa d'andà.
B. Però adess te see stufa de stà lì de per ti.
AN. Son stufa e son chi per rimediagh: finchè gh'era el me Luisin, pace
all'anima soa, se fasevom compagnia, ma da quand el Signor l'ha tiraa là
insemma a Lù, la caa a la sera l'è tropp voeuia per mì, sont in caa, gh'è
nissun, voo in stanza, gh'è nissun, voo in lett, gh'è nissun....
B. Dimm minga che l'è per veghel in lett che te cerchett on òmm!
An. Anca per quell! Se te credet? Che sont inscì veggia de sentì pù ne de mi ne
de ti? Ogni tant....
B. Sent, sent, che ròbb che te me contet su!
An. Famm minga dì quel che voeuri nò dì! T'hoo dii de cercamen vùn perchè me
pias nò stà de per mi e basta! (entra in scena Carlin)
B. Oh! Chi el nòster Carlin, allora Carlin, come vemm?
Ca. Salùdi Beniamin, ciao 'Nètta, se te voeuret, vemm come al solit, come te
feet a vess chi ti Nètta?
AN.Oeuì! Son minga inferma, eh? A boffi on poo, ma giri ancamò!
Ca. L'è nò per quest! Disevi come te feet a vess chì in de Beniamin!
An. Son vegnuda chi a trovall che l'è on pezz ch'el vedevi pù!
B. Nò nò! Cuntegh sù perchè te see vegnuda chi.
An. Varda che se dovevi dighel a tutt el paes, allora andavi in del cùrat e ghe
disevi de dill sul pulpit. Ma a Carlin pòdi dighel, quand andavom a scòla l'era
el mè moros, vera Carlin?
Ca. L'è pròpri vera!
AN. Te se rigordet? Te ghe rubavet i oeuv a tò mader e poeu i bevevom in del
boschett prima d'andà dent in scòla! L'è fòrsi per quell che son diventada
inscì gròssa, con tutt i oeuv ch'emm bevuu.
Ca. L'è nò per quel! Mi n'hoo bevuu come ti eppur son nò vegnuu tant gròss, e
poeu i oeuv l'è nò che i rubavi, i e tiravi sù dal polee.
AN. Nò, nò, te i rubavet per dammi a mì. Se la saveva tò mader la te mazzava de
bòtt. Seri adree a dì che son vegnuda chì in de Beniamin perchè voeuri sposass
on'altra vòlta . (Carlin rimane a bocca aperta)
B. Allora Carlin! Se t'en diset?
Ca. Eeh! Se la voeur sposass...
B. Nò, nò, fa minga finta de capì nò! On poo de temp fà te m'hee diit anca ti
de trovaten voeuna che, da quand è mòrt la toa miee te se sentet perduu. Adess
gh'è ghì 'Nètta che la cerca on òmm; e allora?
AN. Carlin! Carlin? (e scoppia in una fragorosa risata)
Ca. (sostenuto) Vedi minga se gh'è de rid inscì tant!
An. Scùsum Carlin, l'è minga de ti come òmm che ridi, ma me vedi mi e te vedi
ti e per forza me ven de rid: te see meno de la metà de mi, come pes!!
Ca. Varda, Nètta, che la capacità d'on òmm la va minga a pes.
An. (ritornando seria) El soo, el soo! Te l'hoo giamò dii che l'è minga de ti
che ridevi. L'è che, tra tutt e duu, formom ona coppia che l'è pròpri de rid!
Ca. Per mi la gent la poeu rid fin che la voeur. Quand hinn stuff, desmetten.
La questione l'è on'altra: mi son restà da per mì, gh'hoo minga avuu la fortuna
de veggh i fioeu, la mia Mariett l'era semper malada, ma anca inscì semm faa
compagnia per tutta ona vita. Adess lee la gh'è pù, e mì me senti sol. Pensi
che se t'hee de vegni chì in de Beniamin l'è perchè te capita anca a ti la
stessa ròbba. Semm giamò grandei, emm de domandagh el permess a nissun, e
allora sposemess sù e te vedaree che i nòster sir sarann pù voeui come quei che
passom adess!
An. (commossa) Carlin, avaria mai pensaa che anca ti te seret in di me
condizion. In de chi dì chi, hoo faa passà, tra mi e mi, tutt i vedov del paes
e dintorni che conossi per vedè se ghe n'era vun ch'andava ben per mì, ma a ti,
gh'hoo pròpri minga pensaa!
B. L'è semper inscì, i ròbb che te gh'hee sotta i oeucc hinn quei che te vedet
minga, ghe voeur semper on alter per fatti vedè.
An. Se te seet dree a dì che te see guadagnaa la camisa de seda, emm capii!
Ca. Con quest te voeuret dì che te me sposet?
An. (ridendo) Se te se dispòst a corr el ris'c de restà schisciaa sotta de mi
in lett quand se giri!.....
Ca. Mi son dispòst a tùtt! Tacchess chì (e offre il braccio ad Anna) che vemm
subit in del cùrat a fà i pubblicazion. (Anna si alza, dà il braccio a Carlin
tutto impettito e si avviano verso l'uscita. Anna scoppia ancora a ridere)
An. Varda che coppia, parom Minghin e Fanfon! (e ridendo tutte e due, escono di
scena)
(Entrano Maria e Paolin, questi rimane sull'entrata e guarda fuori scena)
SCENA XIX^
P. E mi te disi che la piangeva!
M. Ma noo! Chissà se t'hee vist!
P. E allora perchè l'ha minga risponduu?
M. La sarà stada sora penser!!
B. Se poeu savè se gh'avii in pee vialter duu?
M. Ma nient... emm trovaa la Cesarina per strada, numm l'emm saludada ma lee la
m'ha minga responduu e Paolin el diss che la piangeva.
P. Son sicur che la piangeva!
B. L'è stada chì fina a pòcch temp fa, emm parlaa de tanti ròbb, poeu gh'avevi
ona proposta de fagh, ona sciora che la cercava la serva, mi gh'hoo ditt a lee
se ghe interessava la ròbba e lee l'ha dit de si. Doman la ripartiss per la
città. Ma lassem perd Cesarina. Vialter duu se fii in gir?
P. T'hoo portaa chì Maria perchè adess che l'è senza moros, voeuri che ti te la
convinciet a parlamm a mì.
M. Ma noo; l'è minga vera. Son vegnuda chì per parlà on poo con Carolina e
intanta che vegnivi chì l'hoo trovaa luu che l'era là a spià quel che faseven
Doard e Rosina; allora gh'hoo dii de vegnì chì che ti te dovevet digh on quai
còss. L'hoo ditt inscì, per fà che el lassava in pass chi duu là e inscì semm
vegnuu chì insema.
P. Ah! L'è minga vera che te me ciamavet? Allora torni indree a vede s'el fà
Doard. Ouei, te disevet che Doard l'è on pòr fioeu: l'è minga vera, t'hee de
vedè s'el ghe fà a la Rosina....
B. Nò sent, già che te see chi, famm on piasè, va a compramm el tabacch per la
pipa.... seri adree andà mi, ma poeu è vegnuu chi la Cesarina e inscì son minga
andaa. Toeu, ciappa i danee e ricòrdes de toeu quel de seconda, neh, ricòrdes!
E fermes nò a vedè s'el fa el Doard....
P. Si si adess voo. Ma, dimm on poo: se Cesarina la và in città, Ambroeus s'el
fa?
B. S'el fa Ambroeus mi el soo pròpri nò. Soo che lee la partiss doman mattina
per la città e basta.
P. E lù el resta chi in de per lù. El resta a pee de chì e poeu de là. Adess
voo a cercall e voeuri pròpri vedè la faccia che el farà quand ghe cuntaroo sù
tutta la storia del mago. Ah... Ah...
B. Fa come te voeuret, basta che te me portet a caa el tabacch, quel de seconda
nee, rigordes
P.Si si, va ben, adess voo (e parte di corsa)
B. (rivolto a Maria) E ti? Ti te diset nient? T'interessa nò se Cesarina la và
via o se la stà chì?
M. Perchè dovaria interessamm se la fà la Cesarina? Ormai quel che l'è staa l'è
staa e adess, che la vaga o che la vegna, a mi me interessa pròpri on bel
nagotta.
B. Si però, vist che lee adess l'è chi pù tra i pee, chissà mai che se riessa a
fà tornà indree Ambroeus in de ti, t' el see s'el diss el proverbi: "
Lontan dai oeucc, lontan dal coeur"...
M. Si, si, ti te fee tùscoss facil, ma mi pensi ch'el tornarà pù indree dòpo
tutt quel che è staa dii su de mì.
B. Certo che el sarà minga facil: ma ti lassa fà de mì e te vedaree che on quai
còss combinaroo.
M. Va ben, fa ti. Carolina l'è in caa?
B. Si, la dovaria vess lì a fà i mestee de caa.
M. Passi denter a saludala.
P. (da fuori scena) 'Ndem, ven adree, el te mangia minga, va là.
B. Ouei, l'è giammò chi! Fass nò vedè, corr in cà (Maria esegue)
P. (Paolin entra in scena e parlando alle sue spalle) Allora, te vegnet chì, si
o nò? Moeuvess, fà nò el fioeu!
B. Se gh'heet in pee? Se poeu savè chi l'è che te ciamet?
P. Gh'è lì l'Ambroeus che el gh'ha vergogna a vegnì chì. Te l'hoo dii che
andavi a cercall. Adess el voreva savè se ti te seet el perchè la Cesarina
l'haa deciduu de parti inscì in pressa, ma el golza nò a vegnì chi dòpo tutt
quel ch’ el t'aveva dii.
SCENA XX^
B. (fra sè) L'è vegnuu chì ancamò prima de quel che me spettavi (poi ad alta
voce) Ven innanz! Ven innanz, che te mangi minga. (Ambrogio entra in scena a
testa china, mogio mogio) Allora, Ambroeus? Te me paret on poo giò de corda?
A. Voraria vedett tì al me pòst se te gh'avariet voeuia de rid!
B. Varda; se l'era possibil cambiavi subit! Con la toa età mi saria in gir a
domandà se el mond l'è in vendita! Ti invece te me paret la reclam d'on funeral
de terza class.
A. Ti te scherzet, ma intanta mì soo pù se gh'hoo de fà. Me pareva che i ròbb
se metteven ben e invece, tutt d'on bòtt, gh’è finii tusscòss. Beniamin, ghe
sarà minga denter el tò sciampin in tutt quest? Me par strano che Cesarina
l'abbia deciduu de partì tutt in d'on bòtt!
B. Se l'è per quest, l'indirizz de andà a servì in città, ghe l'hoo da mì, ma
la decision de partì, quest pòdi assicuratel, l'ha ciappada lee senza che mi
l'abbia forzada in nissuna manera.
A. Mah! Me par che gh'è on quai còss che va nò!
P. Gh'è si on quai còss che va nò: te see ti che va nò! Ma disi: te gh'avevet
lì Maria, ona bela tosa che se ghe l'avevi in man mì..... (e fa segno di
stringerla tra le mani)
B. Per ona vòlta tant Paolin el gh'ha reson.
P. Vera che gh'hoo reson? Orca se ghe l'avevi in man mì (e rifà il gesto di
prima) mi... mi... mi....
B. Si, va ben, emm capii, adess pientala lì!
A. Va ben, va ben, hoo capii, gh'avii voeuia de toeumm in gir e allora ve
saludi e voo a caa!
B. Oeuh! Come te see permalos! Sta chì on moment che ne parlom on poo; e se
provassom a sentì se ne diss Maria, ti se te ne diset?
A. Se ne disi? De còssa?
B. Oddio! Quant te see vegnuu chì per fà che mi ghe parlavi de ti, te ghe
vorevet ben, e son sicur che se l'era nò perchè gh'è staa de mezz quell'altra
te ghe sariet passaa a sora anca a tutta la storia che è saltaa foeura dòpo.
L'è vera o nò?
A. E si, fòrsi te gh'hee reson ti!
P. El gh'ha reson de sicur, tambor!
B. E allora? Se ti te se sentet de podè andà innanz anmò con Maria, podom
semper domandagh a lee se ne pensa. Si, ma oei, stavoeulta te devet vess sicur.
Pensigh a sora ben e se te seet indecis, se mettom nanca adree. T'hee giammò
faa ona brutta figura, cerca de fan minga on'altra.
A. Sicur!! In de sto moment chì savaria nò se ditt... ma, pussee ghe pensi
pussee me convinci de vess staa on asin... Però l'è vera, Maria la me piaseva
tant, e, in quel moment là, soo nò se avaria faa pur de podè sposala. Ma dòpo,
Cesarina la m'ha faa perd el coo, capivi pu niente, quand la vedevi, quand
sentivi el sò profum, quand la toccavi...
P. Quand te la basavet, dì nò de nò, t'hoo vist mì!
A. Specialment quell! Mi hoo mai provaa ona ròbba inscì, savevi pu se seri al
mond de chì, o al mond de là, però seri in paradis de sicur.
B. Adess però lee l'è chì pù, con ti l'ha scherzaa... la faseva domà per
passatemp e quand la s'è stufida l'è andada e ti te see restaa chì.
P. Come quell de la mascherpa.
B. E allora. per quella lì te mettet el coeur in pas e te ghe penset pù. Però
Maria l'è chi ancamò e fòrsi l'è nò tròpp tardi, se te voeuret ripensagh; sta a
ti decid!
A. Si si, con pussee ghe pensi e con pussee me convinci d'avè sbagliaa con lee.
Mi soo nò se faria per fà che tutt quel ch’è capitaa el sia nò success. Adess però
hoo decis! Appena che la vedi ghe domandi scusa e poeu ghe disi che se lee la
voeur, mi sont pussee che content de sposalla.
B. Te see sicur?
A. Son sicur!
P. Per mi, la te voeur pù!
A. Ti tas!
P. Mi parli fin che gh'hoo voeuia!
B. Paolin! Pientela! puttòst; mi pensi che lee la sarà indecisa, e el saria
anca mì al sò pòst! La sarà indecisa perchè la penserà che se on doman appena
ghe sarà ona quai discussion tra vialter, ròbb che capita a tutti, quand ghe
sarà ona quai discussion, disevi, ti te ghe rinfacciaree tutt quel che lee l'ha
passaa.
A. Nò nò, se riessi a riconquistala ris'ciaria mai pù de perdela, con chi
stupidad lì, ormai quel che l'è staa l'è staa e amen!
B. Và ben, podom savell subit se ne pensa, basta ciamalla, l'è lì in caa con
Carolina. (Ambroeus fà un salto indietro dallo stupore)
A. L'è lì in caa? Allora l'avrà sentii tuscoss.
B. Ma noo, l'è là in stanza con Carolina a cicciarà, e quando dò dònn
cicciaren, poeu cascà el mond ma lor el senten nò.
P. E poeu, anca se l'ha sentii l'è mej inscì, tant adess t'hee de dighel, e
voeuri pròpri vedè come te fee! Adess la ciami mì (si avvicina all'uscio e
chiama) Maria! Maria!
SCENA XXI^
M. (d.d.) Se gh'è?
P. Ven foeura on moment... sent! (Maria entra in scena)
M. Oh! Quanta gent ch'è in gir stasera!
B. (rivolto ad Ambroeus) Ecco! Adess gh’è chì Maria, cuntegh sù tutt quel che
te m'hee dii a numm pòcch fà.
P. Si si dai, famm sentì!
M. Se gh'è in pee? (in tono sarcastico) Sentemm, sentemm.
A. Maria fà nò inscì, quel che gh'hoo de ditt l'è ona ròbba seria e se ti te me
vuttet nò on poo, el soo nò se riessi a dittel.
M. Madònna, s'è succeduu? La sarà minga ona disgrazia?
B. Nò, nò, l'è minga ona disgrazia!
P. Mah! La poeu anca vess ona disgrazia, o quasi.
A. Maria... mi hoo sbagliaa con tì... e te domandi scusa. Mi te voeuri ben e
tutti i ròbb che hoo dii su de ti... i e pensavi minga verament! M'hinn vegnuu
foeura inscì, in on moment de rabbia... son staa ona bestia....on somar, e te
domandi perdon per tutt i brutt ròbb che t'hoo dii!
M. Gh'è nient de perdonatt, quei che t’hee dii hinn ròbb vera, caso mai l'è per
la manera che t’ i hee dii che te devet scusass.
A. E mi me scusi con tutt ol coeur. Maria, lassemm perd tutt quel che gh'è staa
fina adess tra numm! Mi te voeuri ben e te domandi chì denanz de tucc: Maria,
te voeuret sposamm?
M. O Madònna! Ambrogio! Te credevi nò inscì sfaciaa! Famm ona proposta del
gener chì denanz a tutt; te me fee vegnì rossa, chi ròbb chì se disen al fosch,
in on quai canton sconduu, o su ona quei stradetta, come te fasevet con
Cesarina
B. Lassa stà Cesarina che ormai la và via! Dagh ona risposta.
M. Se gh'hoo de dì; l'era on poo che aspettavi ona domanda del gener e fina a
pòcch temp fà saria stada contenta de ditt de si, t'avaria dii mi i ròbb che te
see vegnuu a savè dai alter, poeu stava a tì giudicà se l'era el caso de andà
innanz o pientala lì. Ma adess...
A. Ma adess?
B. Ma?
P. L’ha dii: ma adess...
M. Ma adess l'è tròpp tardi, adess ormai se n'è giammò faa innanz on alter e mi
sont propensa a digh de si a quest chi.
A. Te feet apposta per castigamm!
P. Si, dai dai, fall penà, fall soffrì.
M. Nò nò, sont mai stada inscì seria.
B. Oeila! T'hee minga perduu temp ti, e adess, me la mettom con quest chi? (poi
sottovoce a Maria) Dai dai, và innanz inscì.
M. Beniamin! Son minga andada in gir con su el cartell: Cerco marito. Con
Ambrogio pensavi che l'era finida; anzi l'era nanca incominciada, e tutta sta
storia la gh'haa daa l'occasion a quell'alter de fass avanti. Se l'era nò per
tutt quest el soo nò se el gh'avaria avuu el coraggio de dichiarass, perchè l'è
giovin, ma l'è giamò vedov e con on fioeu piscinin! (tutti e tre con stupore)
A. Te voeuret sposà on vedov?
P. On vedov?
B. On vedov? (poi sottovoce) Esagera nò Maria.
M. Si! On vedov. Ormai la mia storia la sà tutt el paes, manca appena del dill
el curat dal pulpit, poo l'hann dii tucc, e mi soo nò se avaria trovaa anmò on
giovin dispòst a sposamm, s'è faa innanz quest e mi hoo ciappaa in
considerazione lù!
P. Orca vacca! Questa l'è bella!
B. Ma come l'è success tutt quest?
M. El m'ha fermaa ona sera e el m'ha dii: Maria, hoo sentii in gir tutt i
martoratt che disen su de ti in paes. Se fà prest a toeugh l'onor a ona tosa e,
anca se l'è minga vera, ona vòlta che la vos la gira, questa l'è segnada per
semper. Mi soo nò come l'è stada verament; ma hoo deciduu, se l'è possibil, de
approfità de l'occasion. Mi gh'hoo dii che vorevi on poo de temp per pensagh a
sora, ma in de mi hoo giamò deciduu de digh de sì e quand el trovaroo gh'è
disaroo che sont dispòsta a sposall. Prest se sposom, vegnaroo chì a portav i
benis. E adess a voo, ve saludi tutt. Ambrogio, ciappesela nò, l'è minga staa
destin. Te ne trovareet on'altra mej de mi, ghe voeur pòcch a trovà de mej.
Ciao a tutti, stii ben (e fa per avviarsi verso l'uscita)
B. Fermess on moment! Ma serom minga intes inscì!
M. Beniamin! T'hee dii tì che se poeu minga fidass di dònn, e guarda caso anca
mi sont ona dònna. Ma ti te credevet verament che mi avaria sposaa quest chì?
Dòpo tutt quel che l'è andaa in gir a dì de mì? T'hoo lassaa fà per vedè se el
gh'aveva el coraggio de vegnì ancamò a cercamm e pussee che per quest, per
avegh la soddisfazion de digh de nò in faccia, che l'è quell che sont adree a
fà adess. Ma ti te par che se poeu fidass de quest chì? L'è vegnuu a cercamm
mi; tutt in d'on bòtt el m'ha pientaa chì per corregh adree a quell'altra, è
passaa on'ora da quand l'ha savuu che con l'altra el gh'ha puù nient de fà, e
l'è giammò chì a cercamm ancamò mì. Beniamin, te par nò che l'è ona banderoeula
che la gira a second che tira el vent? Ambrogio, me te sposaria nanca se te
fudesset l'ultim òmm che gh'è restaa a stò mond, e adess ve saludi, stii ben (e
se ne và lasciando i tre attoniti dalla sorpresa).
P. Bestia negra, la m'ha lassaa chì come trii martorott, vun vedov e duu senza
dònna!
C. (uscendo dalla casa) Ma gh'era minga chi ancamò Maria?
P. E' arrivaa l'alter martor! Adess in quatter podom fà ona briscola.
B. Si, l'è stada chì, ma l'è giamò andada via!
P. L'è stada chì, la gh'ha daa ona mazzada a quest chì e poeu l'è andada via.
C. L'ha pestaa Ambroeus?
B. Ma nò! L'emm ciamada chì per digh che Ambroeus la voreva sposà, ma lee l'ha
dii che de quest chi la voeur pu saveghen e che oramai se n'è faa innanz on
alter e la sposa quel: on vedov cont on fioeu!
C. E la fa ben! Ma s'el cred quest chì? Che hinn chì tutti a spettall lù? On
personagg inscì se pò nò lassall, bisogna stà lì a spettà che el se degna de
datt on oggiada de tant in tant e intanta lù el fà i sò comod cont i alter. Ma
stavolta la gh'è andada mal, e adess vardel lì, el par la reclam del mal de
dent. Beniamin te l'hoo dii mi che quest l'era on moron e che el varia mai faa
l'uga. (Ambrogio da quando è uscita di scena Maria è rimasto in un angolo mogio
mogio)
A. (smarrito) E adess mi se foo?
P. Te fee quel che foo mi, te stee lì a spettà che ne capita ona quai voeuna.
A. Te fee prest ti a dill, ma mi al penser che Maria la me sposa pù senti ona
ròbba chi....
C. Te dovevet pensagh prima, adess l'è tardi, e vist che la colpa l'è toa,
ciappesela con tì.
B. Su, su, che per chi ròbb chì è mai mòrt nessun. Questa chì, per ti che te
seet giovin, l'è stada ona bella lezion, te l'hee pagada on poo cara, ma la te
servirà per on doman. Quand te ne trovareet on'altra che te sentiree de voregh
ben, ricòrdes de questa chì. Pensa che se anca lee la te voeur ben, l'è come se
la fudess nassuda in de quel moment lì. Quel che l’ha faa lee, quel che t'hee
faa ti prima, cunten nient, scancella la pagina e mettes adree a scriv una
pagina de noeuv insemma a lee.
P. Bestia Beniamin, a ti t'ha minga mangiaa i liber la vacca!
B. L'è nò a scòla che s'impara chi ròbb chì, l'è la vita che t'insegna. Vialter
avii imparaa pussee incoeu che se andavov a scòla des ann.
P. Si, va ben, ma intanta numm semm chì anmò al punto de prima: senza dònn!
C. Son senz'òmm anca mi e scusi senza.
P. Carolina! Se te ne diset de trà insemma le nòstre solitudini?
C. Disi che se te la pientet nò, voo de là a toeu la scova.
P. Per forza te see restada marella: te see cattiva!
B. Cominciee nò a taccà lit vialter duu, adess vemm a dormì che l'è tardi e a
tutt quest in ona quei manera te vedaree che ghe rimediarem: hinn minga i bei
tosan che manca a quel mond chì, e voeuna che va ben per ti la troeuvom de
sicur.
P. E mi?
B. Ti porta pazienza, chissà mai!
P. Gh'hoo idea che me conven cambià el morosee.
B. Fa com'è te voeuret. Allora, semm d'accòrd inscì? Sii content?
C. Mi sont tutta contenta!
A. Mi minga tròpp!
P. E mi nient del tutt, e, appena pòdi, cambi morosee!
FINE
N.B. QUESTA COMMEDIA E’ TUTELATA DALLA S.I.A.E.