BENIAMIN
EL MOROSEE
COMMEDIA BUCOLICO-AMBROSIANA IN TRE ATTI
di
ANTONIO MENICHETTI
PERSONAGGI:
BENIAMIN
CAROLINA
PAOLIN
MARIA
AMBROEUS
CESARINA
DUARD
ROSINA
*FRAA GALDIN
*ANNTTA
*CARLIN
(I tre personaggi segnati con lasterisco possono essere omessi in caso di
penuria di interpreti)
SCENA:La scena rappresenta un cortile di casa contadina. Fuori dell'uscio di
casa, da una parte c' una panchina e dall'altra una "cadregheta".
Alle pareti sono appoggiati attrezzi da contadino e, appena fuori l'uscio, una
scopa.
Note caratteristiche dei Personaggi:
BENIAMIN - B.
Anziano contadino che, nel paese svolge le funzioni di sensale di matrimoni; a
lui ricorrono tutti quelli che, per timidezza o piccole imperfezioni fisiche,
non sono capaci di trovarsi il compagno della vita. Calmo, pacato, non alza mai
la voce, ha sempre tra le mani o in bocca la pipa, quando in scena quasi
sempre seduto sulla panchina fuori l'uscio di casa.
CAROLINA - C.
Sua sorella sulla quarantina, zitella acida e scorbutica, specialmente quando
parla con
PAOLIN - P.
Il classico tonto del paese, cammina come se stesse sempre cadendo in avanti e
parla sillabando le parole, pensa sempre alle dnne
MARIA - M.
Giovane contadina vicina di casa di Beniamino
AMBROEUS - A.
Giovane e facoltoso contadino del paese; innamorato di Maria
CESARINA - Ce.
Giovane del paese andata in citta da ragazzina a servire, si d arie da
cittadina, parla quasi sempre in italiano
DOARD - D.
Timido e introverso, porta spesse lenti da miope, cammina con la testa protesa
in avanti e le mani dietro la schiena
ROSINA - R.
Scialba contadinotta, in scena tiene un atteggiamento infantile
* FRAA GALDIN - Fr.
Frate questuante, porta la chitarra a tracolla sulla schiena e la bisaccia per
la farina
*ANNETA - An.
Grssa vedova sulla cinquantina, sempre pronta alla risata
*CARLIN - Ca.
Piccolo e magro vedovo, anche lui anziano
BENIAMIN EL MOROSEE
ATTO PRIMO
E'sera. Beniamino seduto sulla panca con in mano una scodella vuota, sua
sorella Carolina seduta sulla sedia e tiene in mano anche lei una scodella
vuota
SCENA I ^
B. E l' vegnuu sera anca incoeu! I besti in stalla hinn a pst (pausa) i gajn
hinn andaa a masn, e numm semm stracch. Adess on quaicss emm mangiaa, nient
de special ma un boccon in del gzz ghe l'emm mettuu anca incoeu!
C. Lamentemes n! Gh' gent che st psg de numm! (Beniamino posa la scodella
sulla panca e comincia ad armeggiare con la pipa)
B. Son restaa senza tabacch per la pipa! Gh' semper in gir Paolin e adess che
gh'hoo bisgn de l, varda s'el se ved.
C. El soo n s'el vegnar ch stasera... gh'hoo daa ona scovada incoeu mezzd e
per on poo el star a la larga...Caso mai faroo ona scappada m, quand hoo
finii de lav i piatt. (entra Paolino)
B. Tel ch! Batt i pagn compr la stria! (Carolina bonariamente adirata)
C. Te see vegnuu ch a toeu la rimanenza d'incoeu mezzd?
P. Te see semper rabbiada! Con ti se p minga scherz! Basta che vun el dis ona
parola on poo foeura de riga e ti, gi scovat! Ma l' semper gioved, l'
semper el d di marei per ti?
C. Se son marella questi hinn minga affari t! Per ti la scova l' anm pcch!
Per ti ghe voeur on tcch de legn ma de quei grss e datt on ten a ment de quei
che disi m ttt i vlt che te diset s chi martoratt l!
P. Va ben, va ben, te gh'hee semper reson ti..... Ci, femm la pass! Damm on
basin e restom a pari della scovada.
C. In dove l' la scova?
P. Te vedet? Con ti se p minga scherz!
C. L' mej che voo in caa a lav i piatt, perch se stoo chi va a fin che te
s'ceppi la scova in sul coo (Carolina raccoglie le scodelle ed entra in casa)
B. Ma scoltom m, se te gh'hee f a Carolina per vess insc rabbiada con ti?
P. Ma gh'hoo faa nient! Gh'hoo cunt s on indovinell on poo de grass e lee la
m'ha daa ona scovada.
B. Paolin! Possibile che te see minga bon de f on discors se gh' minga denter
i dnn!!
P. Perch? Se ghhoo de vegh in ment? I lavor che foo a foeura? O de and in
gesa a sent ona quai predica? Gh'hoo in ment i tosann anca se me voeur
nissn.... disen tucc che sont on pr fioeu, ma, a m, se me manca coss'?
Gh'hoo duu brasc e d gamb come tucc i alter, son come tucc i alter dapperttt,
e, se mi droeuvi i gamb e i brasc, come tcc, perch m.....
B. Si, si, hoo capii, lassemm perd, va l!
P. Beniamin, ti te feet el morosee, te ghe troeuvet la morosa o el moros a tutt
i martorott che ven ch in de ti... mettemm che l' vera... mettemm che mi sont
on martorott... allora mi son ch in de ti e te disi:" Beniamin! m sont
on pr fioeu che l' minga bon da trovass la morosa de per luu; pretendi minga
trpp, ona strascioeula d'ona dnna, anca se l' minga trpp bella, anca se l'
on poo zoppina fa nient, basta che la fiada e m ghe n'hoo assee. (intanto dal
cancello si vede Edoardo che a intervalli sbircia dentro il cortile dall'angolo
del muro. Beniamino lo vede)
B. Porta pazienza, te vedarett che on quai css el trovaremm anca per t.
P. E intanta mi spetti.... mi seguiti a spett!....
B. Paolin, famm on pias, toeu on cavourin, f ona scappada in del tabacchee a
toeumm ona bustina de tabacch de seconda che son restaa senza (Paolino prende
la moneta e f per avviarsi) Ah! Sent! Intanta che te passet via, digh a Rosina
de vegn ch che gh'hoo bisgn de parlagh insemma.
P. Beniamin! Quella l l'andaria minga ben per m? La dis mai nient, n la
parla n la fa segn, ma se la me ven in man, mi ghe foo impar n dom a parl,
con m quella l la canta anca el Te Deum!
B. Va l, va l, va a toeu el tabach e ricrdess de ciamlla. (Paolino esce e
sull'angolo si scontra con Edoardo)
P. Se te feet in gir de chi or ch? Te ghe vedet nanca del d e te veet in gir
alla sera?
E. (farfugliando) Passavi de ch, vegnvi a caa....
B. (chiama) Duard! Ven ch on mint, sent on poo......(Edorado entra e rimane
in piedi al centro, guarda in giro evitando di guardare Beniamino. Paolino via)
SCENA II^
B. Doard, sta minga l in pee, vegn ch a settass gi! Me la v la vita?
D. Eeh, se te voeuret, i solit lavor, el solit tran tran!
B. Si, ma adess che te gh'hee la morosa te saret pussee content!..... Allora
quand te se sposet?
D. El soo n!
B. Come t'el see n? N'avii minga parlaa ti e Rosina?
D. N!
B. Se te spettet?
D. (a disagio) Eeh, verament.... A d la verit... Beniamin, la connossi p!
B. Te la connosset p? Ma se te l'hoo fada ved insc ben?
D. Se gh'hoo de ditt, in quel moment l me pareva de connossela, ma poeu
passaa on quei di!.... Poeu, ona vlta n'hoo fermaa voeuna che la me pareva
lee, ma inveci l'era minga lee e la m'ha manda in s la forca, allora hoo
golzaa p!
B.Te seet on pr fioeu....T'hee de spett fin adess per vegn ch a dimmel? Fa
nient, va l.... Adess l'hoo mandata a ciam, insc son sicur che te la
connossaret e in p te ghe parlaret on poo insemma e te vedaret che dpo
gh'avarii p bisgn de mi per trovass. (Edoard agitato, si stropiccia tra le
mani il cappello, fa per alzarsi)
D. Verament....mi.... dovaria and a caa.
B. Sta ch on moment, cramencio! La te mangia minga! (entra Rosina in fretta,
ma appena vede i due seduti sulla panca si ferma di colpo, si gira un p da una
parte e dall'altra chinando la testa con un dito in bocca dondolandosi sul
busto)
B. Ciao Rosina, t'hoo faa vegn ch perch gh' Doard. T'el connosset vera? Te
se ricrdet che te n'hoo giamm parlaa? (Rosina non parla, sempre l con il
dito in bocca che si dondola sul busto da destra a sinistra).
B. Allora, Doard, digh on quai css a Rosina.
D. (sempre pi agitato) Eeh, bona sera Rosina.
B. (a Rosin) E ti, t'el saludet n el Doard?
R. Bona sera anca m! (parla tenendo sempre il dito in bocca)
B. Va che bella conversazion! Se vemm innanz de sto pass ch, per doman mattina
on d o tr parll riessom a dii!! Fioeu, fii minga i martor! Rosina ven ch,
settes gi chi in mezz (Rosina esita) Andemm, moeuvess, settes gi ch. (Rosina
si siede tra i due stando tutta raccolta per non toccarli)
B. Doard, questa chi l' Rosina... te la vedet ben, adess? L' ona brava tosa e
l' vegnuu anca per lee el moment de maridass! L' bona de f tutti i mestee a
caa e a foeura, e, se ti te la sposet, te se trovaret pussee che content.
D. Se t'el diset ti!
B. Rosina, anca Doard l' on bravo fioeu, on grand lavorador.... l' de gesa,
el gh'ha minga de grill per el coo... l' on poo timid, ma quest l' minga on
difett.
R. S'el disov vuu....
B. Ecco, adess sii staa presentaa: ti Doard t'hee connossuu Rosina, e ti Rosina
t'hee connossuu Doard! Doard digh on quai css a Rosina!
D. Eeh, s'hoo de digh... Rosina, te see bona da dagh de mangi ai cavalee?
R. Si si, e son bona anca de pel la foeuia.
B. Quest te l'hoo giam dii m: l' bona de f tutt i mestee! Digh puttst
perch con tutt i tosann che gh' in gir, t'hee cataa foeura prpri lee!
D. Te me l'hee dii t!
B. Si, el soo, ma a ti la t' piasuda subit; digh el perch! Perch l' bella,
perch l' brava perch .....
D. Si, si, tutt chi rbb l! (sempre pi impacciato)
B. Va ben, va ben, ma demni.... tirss on poo arent, vardee che se anca se
toccov dent fii minga peccaa! Adess sii moros, e se anca dovarisss scappagh on
quai basin, adess l' perdonaa! (Ma i due non si muovono. Beniamino spinge
Rosina verso Doard ma questi si sposta sempre pi verso l'orlo della panca, lei
guarda per terra, lui guarda per aria, ma nessun dei due si muove. Allora
Beniamino si alza di colpo e con una mano solleva la panca da una parte
rovesciando i due per terra l'uno sopra l'altro. Ne viene fuori un groviglio
tra i due; poi finalmente riescono a sollevarsi. Doard cerca di spolverare con
le mani Rosina ripetendo intanto il suo nome )
D. Rosina, Rosina, sii fada mal? Rosina. (Lei cerca di allontanarlo, ma lui
insiste e finisce che i due escono di scena abbracciati per la vita. Uscendo si
dirigono a sinistra. Carolina sentendo il parapiglia uscita di casa)
SCENA III^
C. Oh Madnna! Beniamin, se gh'ha mai de vegn foeura da chi duu erpes l?
B. Perch? Ghe n' in gir de psg de chi duu ch!
C. N, n psg de chi duu ch ghe n' minga... se almen vun di duu l'era on poo
pssee scrcch ciao, ma questi hinn martor ttt e duu!
B. Quest tel diset ti. Te gh' faa caso? Quand hinn andaa foeura hinn minga
andaa vers el paees, ma lee l'ha giraa s per la stradetta del casottel. Te
voeuret scomett che adess hinn l anm a nettas gi?
C. Oh Madona! Te gh' reson! (lo dice guardando fuori e fa per avviarsi verso
l'uscita)
B. In doe te vee? Se te vee l a vardai te i spaventet pussee che on rosc de
poresitt che hann vist el pojann... Lassi st... ven via.... te vedaret che tra
de lor se rangen. (Carolina sempre sull'entrata)
C. Oh, va che ven ch Maria; ghe l'avevi dii m de vegn ch stasera che ghe
tiravi arent i oeuv de mett... E dedree de lee gh' l'Ambroeus. Dio, se pdi n
vedell mi quel fioeu l! Tutt i vlt ch'el senti parl el ciapparia a
s'giaff...
B. L' am giovin. Se te voeuret, per l l' staa ttt facil fin dess; lassa
che ne troeuva ona quai voeuna on poo del pever, e te vedaret com' el cambia a
la svelta anca l.
C. T'hee mai vist i moron a f s l'uga? Quell li l' nassuu moron e fin ch' el
scampa el far mai s l'uga! (entra Maria con un cestino sul braccio)
M. Serov chi a spettamm?
C. N, n, son vegnuda foeura per ved ......... per f quatter pass, poeu
t'hoo vista e t'hoo spettada.
M. Bona sera Beniamin, semper l con la toa pipa!
B. Eeh, son ch a tir l'ora d'and a dorm, intanta foo ona fmadina. (entra
Ambroeus)
B. Oh, tel ch l'Ambroeus! Allora come vemm? L' on poo che te vedi p! Si, el
soo che te see staa a soldaa, ma adess l' on quai d che te seet a caa.
A. Oeu! L' pssee d'on mes che sont a caa, ma gh'hoo mai avuu l'occasion de
vedev, e stasera hoo ditt: Intanta che l' anm prest, voo l a trov Beniamin,
che l' on pezz ch' el vedi p.
M. (sottovoce a Carolina) Che combinazion! Prpri stasera che dovevi vegni ch
mi! Ttt i sit che voo m' el troeuvi per i pee! (Ambroeus intanto, senza essere
invitato, si seduto sulla cadregheta con le gambe stese in avanti, e con i
pollici infilati nel gil sotto le ascelle)
C. (a Maria) Damm el cestin che voo in caa a toeutt i oeuv. (e le due dnne
entrano in casa)
B. Va che bel fioeulott che te see faa! Ormai t'hee faa anca el soldaa e adess
l' ora de mett gi el coo e pens a f famiglia! T'hee cominciaa a vard in
gir se gh' ona quai tosetta che te pias?
A. Se gh' Beniamin? Te see restaa senza client?
B. Ma n! Disevi insc per d on quai css!
A. Ah ben, perch se te spettet che vegni ch mi a fass trov ona morosa, te
gh'hee de spett on bel pezz!
B. Mah! Se p mai sav! T'el see... i dnn hinn faa on poo a la soa
manera,...se sa mai se ghe passa per el coo; di vlt se riess minga a capii...
Ciappemm vun come ti: bel fioeu, bella posizion;....eppr te podet trov quella
che magari te ghe vee n, e... te gh'hee voeuia a corrigh adree! Con ttta la
toa bona volont te combinet nient. (Rientra Paolino)
P. Beniamin. El tabacch hoo de toeull de prima o de seconda?
B. Oh che pr fioeu che te see.... l' minga la prima vlta che te veet a
toeull! De seconda! Per la pipa ghe voeur quel de seconda, ma se te gh'heet in
de che la vacca de che la crapa l?
A. El gh'ha in ment i dnn! Anca s'el voeuren n, l el seguita a pens dom ai
dnn!
P. Perch? Hinn l ttt a corret adree a ti?
A. Oh, per quest pdi n lamentass: basta che voeuri e ne troeuvi dapperttt...
Se te credet? Che sont on pistla come ti?
P. Mi saroo on pr martor, ma incoeu dpo mezzdi hoo cattaa s on bel basin
anca mi, e da ona bella tosa!
A. T'hee cattaa s on basin? T'avaree cattaa s on bel s'giaffon!
P. On quai s'giaffon t'el cattaree s ti, che te gh'hee la faccia de
tira-s'giaff!
A. Faccia de tira s'giaff m? Ma te see mai vardaa in del specc?
P. Si, son vardaa, e hoo vist che son pssee bel de t!
A. Ma se te paret on spaventapasser!
P. Se te la pientet n, te doo on s'giaffon!
A. Proeuva, e te vedet come te consci.
B. S S, fioeu, stii minga l a tacc lit per chi stpidaat ch!
P. (rivolto a Beniamino) Te ghe credet n? Sont andaa s in del spiziee a toeu
el strafusri, t'el see cssa l' el strafusri? Quel per i pioeucc...
B. Si si, el soo.
P. E siccome el soo che gh'hoo poca memoria, hoo dii ttta strada, strafusri,
strafusri, strafusri, poeu, quand seri l che spettavi, hoo vardaa on poo in
gir, e me son desmentegaa quel che dovevi compr. El spiziee el m'ha dii:
-Cssa te voeuret? - E mi son restaa li come on pistla!
A. Come al solit!
P. E l: - Allora se p sav cssa te voeuret? - E m -Eeh... e me ricrdi p-
e l -Te se ricrdet p? Ma cssa te seet? On strafusri?- E mi: Ecco, l'
prpri quel l che vorevi m.
A. A part la figra de martor che t'hee faa, cssa ghe entra quest cont el
basin?
P. Spetta; Intanta che vegnivi indree, hoo trovaa in strada la Cesarina, quella
che gh'era via a serv a Milan; l'era adree a vegn a caa con d valis pssee
grss de lee, la m'ha dii: -Ciao Paolino, se mi dai una mano a portare le
valise ti foo un bel regalino- M seri giamm adree a vegn a caa e allora
l'hoo vttada. Quand semm staa visin a caa soa la voreva damm vint ghej, ma mi
l'hoo minga vorsuu e allora lee: Se non voui il ventino, ciappa questo E
prima che m capivi quel che la voreva f ...s'ciaaf, la m'ha daa on basin
prpri ch! (e fa segno sulla guancia) M'e restaa s tutt el segn, e perch me
l'ha vist mia mamma e la m'ha faa lav la faccia, se de n l'era li ancam!
A. Ah, vegnuu a caa la Cesarina?
B. El savevi che la vegniva a caa.
A. Come mai?
B. Eh, t'el see come l: i fioeu hinn vegnuu grand, vun el s' sposaa e allora
gh'hann bisgn p de la serva
P. Ouei, t'hee de ved che bella tosa! La par prpri ona signorina de Milan ,
tutta pitturada, tutta vestida ben, tutta profumada....
B. Si, si Paolin pientala! Va a toeu sto tabacch e ricrdes: quel de seconda! T'hee
capii? Quel de seconda!
P. (avviandosi verso l'uscita) Va ben! Hoo capii, de seconda! tabacch de
seconda tabacch de seconda (esce continuando a ripetere la frase)
B. Allora, se serom dree a dii? Ah! Parlavom de quei che ven ch in de mi per
trov la morosa. Te vedet, quei che ven ch in de m gh'hann giam in ment
quella che voeuren, e succed spess che anca lee la voeur toeu prpri quel l!
Ma s'hinn minga bon de parl ben, gh'hann paura de f di figur e insc golsen
minga dighel e allora intervegni m. Ghe voeur minga trpp, quatter parol, e la
rbba, de solit, l' bell'e combinada!
A. Si, va ben, ma ghe voeur minga on gran stdi per digh quatter martoratt a
ona tosa! Se poeu te penset che hinn l a spett dom quell e che pussee che te
i sparet grss, pussee ghe piasen....
B. Mi disi n che l' difficil, specialment se te fee no in sl seri; ma quando
ghe n' voeuna che te ghe voeuret ben e te penset che te vorariet sposalla, i
martoratt che te ghe diset a tutt i alter, a questa te ghe i diset n! Te cerchet
de d on quai css de seri, te stee l a pens di parol difficil come quei che
t'hee sentii a teater o t'hee leggiuu in s i liber, ma in del vess minga
abitaa a dii te gh'hee paura che lee, quand te ghe i diset, la se metta adree
a rid, e insc ti te see minga se fa e te seguitet a st l a pensagh su.
A. Per quest te gh'hee reson, succed prpri insc!
B. Allora? Te vedet? Ouei, ma se t'hee de d insc, l' perch t'hee giam
provaa anca ti!
A. N, ma voeuna che me pias la ghe sariss.
B. E lee? T'hee capii se te ghe piaset a lee?
A. ( a disagio) Mah! El soo n; mi hoo nancam de digh nient e lee la fa finta
de cap n che mi ghe giri in gir, spetti el moment bon...
B. (canzonandolo) Ma se ghe voeur? Quatter martoratt.... pussee hinn grss
pussee ghe piasen
A. Ti te scherzet, ma intanta mi soo n se f!
B. L' n che scherzi, vegni adree al discors che t'hee faa ti pcch fa: t'hee
dii che l' facil, che ghe voeur nient, e adess te me diset che te see n come
f. Ti, ona sera che te la troeuvet de per lee, te la fermet e te ghe diset che
te gh'hee bisgn de digh ona rbba seria...
A. El punto l' prpri quest: fermla e digh ona rbba seria!
B. Ma, Santo Dio, se ghe voeur! Te la vedet, te ghe vee visin: " Ciao mi -
ciao ti - sent Maria mi dovaria..:"
A. (scattando) Ma t'hee faa a sav che l' Maria!
B. Hoo dii Maria?
A. Si si... t'hee dii Maria!
B. Ma mi hoo dii Maria insc, podevi d Giuseppina o Carolina, on nomm
qualunque.
A. N n, ti te l'hee ditt apposta!
B. E va ben, se l' minga lee l on altra, cambia el nomm, ma el rest l'
semper istess, allora disevi?
A. Te disevet che l' Maria e te gh'hee reson!
B. Ambroeus, mi son pussee vecc de ti! L'hoo capii sbit, appena che t'hoo vist
riv ch stasera; la ven denter lee e sbit dpo te vegnet denter ti, e in p,
con ttt sti discors che t'hee faa su i dnn, hoo capii che anca ti te see
minga bon da parlagh quand gh' de f in sul seri e te speret che m ghe metti
ona bona parola, insc tant per inviatt i rbb.
A. Oh Beniamin, mi t'hoo cercaa nient ma, se te me deet ona man, mi l' n che
la refdi; ma se te voeuret n, fa nient, voeur d che ghe pensaroo m.
B. Se te ghe penset ti, chiss quanto temp passa ancam. E se intant se fa
innanz on alter?
A. Famm minga pensagh!! La mia paura l' prpri che soo n se la gh'ha giam in
ment on quai vun d'alter.
B. Ah ben, se l' per quest podom savell sbit, la ciamom e ghe domandom!
A. Adess?
B. Si,adess! Maria! (Ambroeus salta in piedi, fa qualche passo verso l'uscita,
ritorna indietro, molto agitato)
M. (affacciandosi all'uscio) Se gh' Beniamin?
B. Sent Maria, famm on pias: portom ch on biccier d'acqua che con sta pipa
ch me s' seccaa la gola! (Maria rientra in casa e torna subito fuori con il
bicchiere che d a Beniamino, questi beve)
B. Teh! Gh'avevi prpri set! Ambroeus, te gh'hee set anca t?
A. N, n, gh'hoo minga set!
B. Fa n compliment, on biccier d'acqua el costa nient e Maria, che l' ona
brava tosa, la va a toeull volentera, vera Maria?
M. On biccier d'acqua el ghe se rifda a nissun, l' on opera de misericrdia
corporale: "Dar da bere agli assetati"
A. N, n, gh'hoo minga set! Grazie istess (Maria rientra in casa)
A. Beniamin! Famm p de chi scherz ch! A momenti te me fe vegn on colpett!
B. Noo, per insc pcch te ven n on colpett! Allora semm d'accrd? Adess vedi
de parlagh insemma m, poeu te faroo sav on quai css.
A. Va ben, me raccomandi! Appena te see se ne pensa lee, famm sav! E se i rbb
van ben te saree guadagnaa la camisa de seda.
B. La camisa de seda e l'invit a sposa!
A. Con tutt el cour!... E adess te saludi, voo a caa; ormai l' ora d'and in
lett ma pensi prpri che sta ntt ghe la faroo n a dorm! (Ambrogio si alza e
intanto entra Cesarina)
SCENA IV^
Ce. Permesso? Si pu? Disturbo? Buona sera Beniamino, buona sera (Ad Ambrogio)
B. Tella chi la nstra Cesarina, fass ved! Va che bella tosa che te see
diventada! Tutta vestida ben, tutta pitturada, te paret prpri ona signorina de
citt!
Ce. Certo che non sono pi la bambina che partita per la citt qualche anno
fa.... ma chi questo bel ragazzo?
B. Andem Cesarina! Dimm n che te se ricrdet p del nster Ambroeus!
Ce. Ambrogio?!? Ma certo! Adesso lo ricrdo; ma che bel ragazzo si fatto!
Sai, sono anni che sono via dal paese e i ragazzi supergi della mia et li ho
lasciati che erano dei mocciosi, ora li ritrovo giovanotti e non tutti li
riconosco!
A. (rivolto a Cesarina) Anche lei si fatta ona bella tosa!
B. Se te fee? Te ghe dee del lee? Ma se si staa a scla insemma! (chiama)
Carolina! Varda chi vegn ch a trovamm! (Carolina e Maria escono dalla casa)
C. Bestia Cesarina! Te paret prpri ona signorina de quei de Milan.
M. Ciao Cesarina!
Ce. Buona sera Carolina, ciao Maria! Eh... cosa volete, per vivere in citt, se
non parli in italiano, e non ti vesti un p bene, ti prendono in giro ti
chiamano bositt e allora, bisogna adattarsi.
C. (sottovoce a Maria) Lee la s' adattada in fin trpp!
Ce. Ah Beniamino! Questo pacchetto me l'ha dato la mia signora per t!
B. E la t'ha daa nient alter?
Ce. N, niente.... perch?
B. Perch l'ha dii che la me scriveva.
Ce. Ah, che sbadata! E' vero! Mi ha dato anche questa (toglie dalla borsetta
una busta che consegna a Beniamino)
B. La leggiaroo dpo, adess gh'hoo minga ch i occiai!
Ce. Allora, cosa mi raccontate di bello? Cosa successo di bello in paese?
B. Cssa te voeuret che sia success? E' nassuu i fioeu, mrt i vecc, l'unica
rbba grssa l' stada la mrt del Giovannin! Pr fioeu, che brutta mrt! L'
borl gi da quatter pian; s' s'ceppaa on basell d'ona scala e l' vegnuu gi
cont el coo in gi: el gh'e restaa secch. Per el rest, se te voeuret....el
solit tran tran de tutt i d.
Ce. (rattristata) Si, di Giovanni l'ho saputo! Adesso vi saluto, s fatto
tardi ed ora che vada a casa; com buio quel pezzo di strada, poi, con
quella siepe, ho sempre paura che salti fuori qualcuno (rivolta all'Ambrogio)
Non c' nessuno dispsto ad accompagnarmi?
M. Spetta, adess vegni a caa anca m.
Ce. Scusa, ma io preferirei un uomo.
A. (si alza) Ci, t'accompagni m, bona sera Beniamin. bona sera Carolina, ciao
Maria.
Ce. Buona sera a tutti ( e si avvia verso l'uscita parlando con Ambrogio)
SCENA V^
C. Bestia che lingua!
B. Cssa te voeuret. Ona tosa insc giovina, de per lee, in ona citt insc
granda come l' Milan, anca se la soa padrona l' ona brava dnna e la tegniva
doeucc, se te voeuret? I s or de libert la doveva daghi e, in de chi or l,
la podeva minga corregh adree per ved se la faseva e per ona tosetta che ven
dal paes i tentazion hinn tanti!
M. Madnna, come l' tardi! Bisogna che scappi a caa. Ci Carolina, damm chi el
cestin con denter i oeuv.
C. E m, gh'hoo l anm i piatt de lav gi! (Carolina entra in casa, esce con
il cestino delle uova che d a Maria)
C. Ciao Maria, se vedom doman (e rientra in casa)
M. Ciao Carolina, bona sera Beniamin (e si avvia verso l'uscita)
B. Ah! Maria, sent on poo. Mi t'hoo semper vist ch in gir, te see vegnda
granda ch per caa e te me paret semper ona tosetta, ma te vardavi stasera:
orco, te see fada ona dnna!
M. Beniamin, te voeuret famm divent rossa?
B. Perch t'hee de divent rossa, se te disi che te seet ona bella tosa? Te
seet ona bella tosa, ma frsi ti te preferisset ch' el sia on bel giovinott a
ditt chi rbb ch!
M. Oeu, ma allora te feet apposta!
B. Andemm, dimm n che gh'ha nancam de vegn nissun a giratt in gir, on quai
moscon ch'el gira, el gira, ch'el te spetta foeura de gesa a la sera, ch'el
cerca....
M. N, n, per el moment ghe pensi nanca, sont anm giovina, e anche se gh'hoo
minga avuu e gh'hoo n i divertiment che gh'hann quei de citt, mi stoo ben
insc, e per el moment ghe pensi n! Son giovina e pdi
spett.
B. Per, se dovaria fass innanz on bel fioeu, mettemm come l'Ambroeus, l' n
che te ghe diset de n!
M. Che discors, hoo minga dii che voeuri f la marella.... s'el se f innanz
vedaroo de ciappall in considerazion.
B. Ambroeus?
M. Ambreous?
B. Si disi, se se fa innanz Ambroeus, se t' en disariet?
M. AH! Adess capissi! Gira e rigira finalment te see rivaa al punto gist, e
adess te see adree a cerc de guadagnass la toa camisa de seda e l'invit a
sposa!
B. Beh, a ditt la veritaa la rbba l' andada p o men insc. Allora s'el te
dis ch'el voeur sposatt, ti se te ghe rispondet?
M. Ghe rispondi che sont anm giovina, ch'el me dispias n, ma che voeuri
pensagh s anm on poo; a sposass se fa svelt, ma dpo t'hee de st insemma
tutt' ona vita, e pensagh s on poo pssee l' minga on mal!
B. Insomma te ghe diset n de n?
M. Ghe disi : "vedaremm."
C. (esce di casa) Ma sii ch anm vialter duu?
M. Eh. semm staa ch on poo a cicciar!
B. Ben, mi voo ona scapada in stalla a ved i besti se hinn a pst! Ciao Maria.
M. Bona sera Beniamin! L' la terza vlta che se saldum stasera.
B. L' mej saludass ona vlta de p, che saldass p ( e si avvia verso la
stalla)
M. T'hee vist, Carolina, che gh'avevi reson mi! L'hoo dii mi ch'el me vegniva
semper adree, e stasera l'ha de 'veghen parlaa a Beniamin che, gira e rigira,
l'ha vorsuu sav se mi seri libera e se gh'hoo l'intenzione de parlagh
all'Ambroeus.
C. E ti se t'en diset? L'Ambroeus (anca s' el me pias n) l' n on brtt fioeu
e poeu el gh'ha caa e terra soa....
M. Carolina! Ghe l'hoo giamm ditt anca a Beniamin: l' n per l. L' che mi
sont anm giovina e per el moment voeuri n ligass!
C. Stagh attenta de f la fin che hoo faa m.
M. Perch?.... Me l' stada che ti te see minga sposada?...De quest t'hee mai
parlaa, t'hee mai dii se t'hee mai trovaa quel che te piaseva, o te n'hee faa
pass trpp e, alla fin, te see restada senza!
C. Magari! L' che mi m'ha mai cercaa nissn!
M. Possibil! E si che de tosa te dovariet vess stada bella, vist che te seet
ancam bella adess che te see p giovina.
C. Seri bella, ma son minga stada piasuda!
M. Se te me diset mai! T'ha mai giraa in gir nanca on moscon?
C. Nanca on moscon? Ma nanca on moschin! Seri bella: a sedes ann tutti diseven
: "Va che bella tosetta che l' la Carolina! Se la va innanz insc la fa
n fatiga a trov de maridas" A vint'ann seri on fior, e la geent:
"Che bella tosa che l la Carolina, l' prpri fada per el fioeu d'on
scior" Ma mi seri semper l. A vinticinq: " L semper bella, ma l'
ora che ne catta foeura on quai vun, se de n, anca se bella, la diventa trpp
veggia". E mi spettavi semper che se fasess inanz on quai vun, vun
qualunque, bastava che l'era on mm!
M. Ma prpri nissun, nissun l' vegnuu a cercatt?
C. Nissn. Ona vlta, serom andaa a la Madnna del Bosch, cont el carettin,
m'aveva menaa me pap, ona rosciada de fioeu e tosann. E l foeura de la gesa,
vun el m'ha tiraa in d'on contoon e el m'ha dii che el gh'aveva bisgn de
parlamm. Mi hoo cominciaa sbit a ringrazi la Madnna, finalment vun....
M. E poeu?
C. E poeu l'era n per mi; l'era per dagh l'appuntament a ona mia amisa perch
l, on poo timid, el golzava n dighel! E intanta el temp el passava. E mi
savevi p che sant preg. Quant piang che hoo faa. Quei bei ntt de primavera,
i finester avert perch l'aria l' giam calda, con la lna piena, de ntt, l'
ciar come del d e m, l in del me lett, de per m, sentivi ona rbba che me
vegniva s, scandaliset n, ma te savesset la voeuia che gh'avevi de brasci s
on mm (pausa) e, inveci, in del me lett seri semper l de per m e piangevi,
piangevi con in bocca el lenzoeu per n fass sent dai me gent! Quanti ann hoo
passa insc! Poeu, pian pian, hoo mettuu el coeur in pas, ma m' restaa ona
rbba ch (e con la mano si tocca il petto) ona rbba che la me passar mai p!
M. Oh Madnna, Carolina, e mi che hoo semper pensaa che ti te seret n
sposada....insc per vocazione, o perch te seret on poo fregia vers i men...
el soo n, ghe son mai andata sora a che la rbba ch!
C. On poo fregia on crno. Sana, normal, bella e m' ha vorsuu nissun. Soo
restada chi come el fich del Signor. Bella pianta, bei foeui, ma fich, nisba!
Tutta ona vita senza f s nanca on fichin! L'ha faa ben el Signor a fala taj
su sta pianta, tant la serviva a nient, e el saria staa mej se el faseva insc
anca con m, l'era mej s'el me faseva mor.
M. Carolina, se te diset? Se te sent el curat a d chi rbb ch, el te voeur p
in gesa!
C. Quell l' bon! Quand andavi a confessass e ghe disevi quell che provavi
dent, el me diseva che fasevi "peccato di desiderio" e che "i
disegni del Signore sono iper, iper, imperscrutabili", che el voreva
mettom a la proeuva, per il paradiso. T'el see se me ne fregava a mi del
paradis a chi temp l! E anca adess hoo nancam de perdonaghela. Famm pass ona
vita insc!!!
M. Oh Madnna, Carolina, te seet adree a bestemm! Quando mai hoo vorsuu sav
come l' stada de rest marella!
C. E adess t'el seet el perch! Allora stagh attenta, se t'en capita vun appena
passabil, sta minga l a pensagh sora, lassel n scapp, i ann passen a svelt,
incoeu te see giovina e bella, e in pcchi ann, anca se ti te se accorget n,
te see passada, e allora te gh'hee voeuia a piang!!! (entra Paolino che si
tiene alla larga da Carolina)
SCENA VI^
P. Oh, ch Maria! Ciao bella tosa. te vegnariet n....
C. Paolin! Va che sont am quella d'incoeu mezzd! e se te saret n che la
boccascia l te doo la rimanenza. (entra Beniamino)
B. Ma l' possibil che ti ai tosann te gh'hee de digh semper chi rbb l?
P. E se gh'hoo de digh? Che sont andaa al casott a toeu la plla con la
carreta? Che la mettevi s de chi e la scappava gi de l, la mettevi s de l
e la scappava gi de ch, e che mi, per faghela, l'hoo mandata a caa a pee??
Hoo de digh chi rbb ch? L' che quella l ghe l'ha semper s con mi! Toeu el
tabacch! L' stada ch la Rosina?
C. Per forza ghe l'hoo semper s con ti! Basta che te dervet che la bocca l e
ven foeura spropsit! T'hee de and all'inferno,ma prpri in del profond! E
adess, per penitenza, settes gi l insemma a Beniamin, che disom s on bel
rosari tutt insemma!
P. Ma mi n'hoo giamm risponduu vun a caa mia!
C. (gridando) Paolin, settes gi l!(Paolino di siede di malavoglia)
C. Deus in auditorium meum intende.
Tutti. Domine ad adiuvandum me festina.
P.(gridando) A vegniii!!!
C.Se gh'!
P.Te sentet n che me ciamen a caa? (gridando ancora) Vegni! ( e si alza e si
dirige in fretta verso l'uscita, Carolina si alza anche lei, prende la scopa e
lo rincorre).
C.Brutt porscell! Se se tratta de d s di martoraatt la ferma nissun ma
respond al Rosari n: a rispond al Rosari ghe manca el fiaa!! (veloce la tela)
FINE PRIMO ATTO
ATTO SECONDO
(La scena quella del primo atto, qualche giorno dpo.Carolina esce di casa,
porta sul braccio un cestino con delle uova, chiude l'uscio e f per avviarsi
verso l'uscita. Entra Paolino)
SCENA VII^
P. Carolina, ascoltom m! Ved se ti t'el see. L' tutt incoeu che ghe
pensi....
C. Con cssa?
P. Come con cssa?
C. S! Con cssa te ghe penset se te gh'hee denter nient in del coo?
P. Quest t'el diset ti! M pensi ttt el d!
C. Ai tosann e ai martoratt che te gh'hee de cont s.
P. Prpri! Seri dree a d, ved se ti t'el see...
C. Fa svelt, desfescies, che gh'hoo premra.
P. Stamatina, g'hoo ditt a me pader che voeuri sposass...
C. E luu el t'haa daa ona zappada in sl coo!
P. N n , lassom parl. Gh'hoo d che voeuri sposass e l el m'ha dii:
"Sposett, sposett, e insc te savaree se la costa la saa!" Se ghe
entra la saa cont el sposass? Se voeuri sav se la costa la saa, voo l in del
tabacchee e ghe domandi!
C. Te see prpri on pr fioeu! (entra un frate)
Fr. Fate la carit
C. Oh, tel ch Fraa Galdin , spettii che ve doo la farina. (deposita il cestino
delle uova sulla panca, apre ed entra in casa; il mendicante la segue fino
all'uscio. Paolino non visto, prende dal cestino due uova e se le mette nelle
tasche dei pantaloni)
P. Oeuj, fratello, sona s on quai css! Te gh'hee semper adree la chitarra ma
m t'hoo mai sentii a sonalla!
Fr. Se te me dee?
P. Nient! Gh'hoo ch nanca cinq ghei.
Fr. E allora, se te voeuret divertiss, f ona bella sifolada! (Carolina esce e
consegna la bisaccia al frate) Che Dio ve ne renda merito! E ti, st a caa
toa... Se va minga in gir senza danee, bollettari (esce)
P. A mi quell l el me st s.... (e f per seguire il mendicante)
C. Allora? Te disevet della saa?
P. Eh, te m'el disareet on'altra vlta (e si avvia verso l'uscita, Carolina
insospettita dalla premura di Paolino, guarda nel cestino delle uova e si
accorge che ne mancano due)
C. (gentilmente) Varda Paolin, famm on pias, fa ona scappada in del crat a
toeu i rbb de la gesa de lav!
P. S, voo l subit.
C. Ven chi on moment, te see tutt sporch! T'hee de and in del crat consciaa
insc? Ven chi che te netti gi on poo!(e da dietro con le mani spolvera le
spalle di Paolino, poi scende di colpo sulle gambe, e rompe le uova nelle
tasche)
P. Oh!
C. Se gh?
P. Nient nient! M' vegnuu denter on dolor in di genoeugg (e f per uscire con
le gambe rigide, piano piano. Entra Beniamino)
B. Paolin! Se t'hee faa? Te l'hee fada denter?
P. N n, m' vegnuu dent on dolor in di genoeucc!
B. Ttt e duu?
P. Si si tutt e duu!
B. Fass ved perch la g'haa de vess ona rbba seria.
C. E allora lassa st! In del crat andaroo l m (Paolino esce piano piano)
SCENA VIII^
B. Se te gh'hee faa?
C. M? Nient, l'hoo nett gi on poo che l'era ttt sporch.
B. Mah! Sar!
C. Varda che voo via on moment, devi portagh i oeuv a la Giseppina, poeu
gh'hoo d'and in del crat, poeu....
B. Si, si, hoo capii! T'hee de f el t girett!
C. Allora voo.
B. Si, v, intanta mi voo l in stalla a vard se i besti hinn a pst.
(Beniamino va verso la stalla, Carolina esce ma poi ritorna subito indietro)
C. Che scema! Andavi in del crat e lassavi a caa i rbb che gh'hoo l de
portagh. (entra in casa. Entra Maria, si guarda in giro, e vede Beniamino in
stalla, questi risponde da fuori scena)
M. Beniamin! L' minga a caa Carolina?
B. N! L' andada via adess; te l'hee minga trovada in strada?
M. N! L'hoo minga vista!
B. Oeuh, l' appena andada via! Ma in doe la s' casciada?
M. E fa nient! Vegnaroo chi on'altra vlta
B. Te gh'avevet bisgn don quaicss?
M. N n! La doveva famm ved on punt a maja, ma fa nient; vegnaroo ch pussee
tardi (Beniamino rientra in scena)
B. Ah sent! Intant che semm chi de per numm, allora te gh'hee pensaa s a quel
che te disevi l'alter d a propsit de l'Ambroeus?
M. Si si, gh'hoo pensaa s, ma soo prpri n se f! (a disagio)
B. Adess disi n che ona decision come questa la sia facil de ciapp, ma se te
gh'hee pensa s, t'hee pesaa el pro e el contro, t'hee vist da che part pend
la stadera, e allora t'el see ti se te gh'hee de f.
M. Ma l' minga come pes on bscinn, tant el pesa e tanti hinn i danee! E i
sentiment te i contet n?
B. Maria in de chi rbb chi t'hee de vess pratica, numm semm minga come quei
del cinematografo che spetten el grand amor ..... Numm semm poveritt e emm de
cerc de f pass chi pcchi ann che gh'hemm de st al mond el mej possibil.
Certo che sposann vun che te ghe voeuret ben e el gh'ha anca ona bella
posizione saria mej, ma questi hinn rbb che capiten de rar in di nster paes.
M. Si, te gh'hee minga tutt i tort, ti te penset come ona persona anziana, ma
m gh'hoo nanca vint'ann, e a vint'ann el coeur el fa come el voeur l!
B. Allora l' per quest che te seet indecisa! Te gh'heet in ment on alter!
M. Gh'hoo in ment.....(calcolando) Ghe l'avevi in ment...Adess el gh' p, ma
mi ghe pensi semper!
B. Te ghe vorevet insc ben?
M. Mi ghe vorevi ben? Gh'hoo semper vorsuu ben, fin da quando serom fioeu e
andavom a scla! Passava el temp, passavan i ann, ma m pensavi semper a luu.
Poeu finalment, ona sera, l'era el mes de magg e vegnivom a caa de gesa, l el
me ferma e el dis: "Maria, chi adess m dovaria fatt on bel discors, ma m
sont andaa pcch a scla e i bei discors son minga bon de fai. Quel che gh'hoo
de ditt t'el disi, insc, alla bell e mej,ma con ttt el coeur. Maria m te
voeuri ben, e t'el disi perch hoo capii che anca ti te me voeuret ben. Adess
ormai te gh'hee l'et per sposass e se ti te voeuret mi te sposi; sta a t....
basta che te diset on si. e te saree la mia dnna." Mi l'hoo lassaa fin
de parl, el coeur el me s'cioppava! Hoo pensaa: Oh Madnna , adess moeuri!
Gh'hoo dii de si e son scappada via. Son tornada indree in gesa per pizzagh ona
candela alla Madnna. Da quel moment li l'era come se m fussii in paradis: se
vedevi ona farfala sgol, quella farfalla l seri mi ch'andavi in gir a bas su
ttti fior; se vedevi ona rondena, seri mi che sgolavi s in alt tra i nivol
del ciel. (Pausa) Poeu succeduu anca quel che doveva minga succed (Pausa) A
mi, che diventavi rossa e voltavi el coo da l'altra part se vedevi el gall
salt s la gajna (pausa).... Come l' stada? El soo n. Se vedevom quasi ttt
i sir l dedree di caa, s la stradetta del casotell. E, ona sera l el m'ha
cerc nient, mi gh'hoo minga dii de n e me son trovada l, brasciada s a l
che el me stringeva fort, da famm manc el fiaa! Seri n s l'erba de la
stradetta, seri s ona nivola rosa... Madnna, Beniamin, se te me fee dii.....
B. E perch el te sposa n?
M. (alzando la voce) Perch l'e mrt!
B. L' mrt?... Allora l'era el Giovanin?
M. Si Giovann!!; Adess l' mrt! Adess el gh' p. On basell d'ona scala el se
s'ceppa e l el moeur! El moeur per on tocchell de legn!! L' possibil ona
rbba simil? On tocchell del legn el se s'ceppa e finiss el mond per d
persnn... perch l l' mrt, ma in quel moment l seri mrta anca m!... seri
mrta denter, andavi in gir, parlavi, fasevi i me lavor, ma denter seri
voeuja, denter gh'avevi p nient. Beniamin, dimmel ti, te par che voeuna che
l'ha passaa quel ch'hoo passaa m la poda anm pens de sposass?
B. Pora tosa, insc giovina e della vita t'hee giam proovaa el pssee bell e
el pssee brt. Ma ti te see giovina e i ann passen a svelt... quel che incoeu
l' on dispias grss cont el pass del temp el sbiavissar semper pssee da la
ment... e on doman te se ricrdaret quasi p!
M. N n, l' minga possibil! Mi se ricrdaroo semper de l!
B. Maria, disi n che appena mrt l ti t'hee de mettes adree a corr a cercann
on alter, ma te l'hoo giam dii: on'occasione come questa la te capiter p!
Lassela n scapp!
M. Va ben! Mettem che ghe disi de si, resta semper ona rbba: come foo a digh
quel che m' succeduu? E, se gh'el disi, l el me vorar anm?
B. Maria, i omen meno rbb sann e mej l'. Cred n de vess ti la prima! Se
dovaress sposass dom quei a pst, chissa quanti marej che ghe saria in
giir!
M. E s'el ven a savell quand l' trpp tardi?
B. Te podet semper d che l' minga vera, e poeu te l' d ti. Ormai l' trpp
tardi!
M. Mah, el soo n, son minga convinta... vedaremm! Decidaroo quando l el
vegnar a cercamm, perch almen quell speri che la faga l!
B. Si si, mi adess ghe disaroo che a ti el te dispias n, ch'el g'ha ona bona
speranza , ma poeu tocca a l vegn a dittel.
M. Va ben, semm d'accrd insc! Te saldi; in de Carolina vegnaroo chi pssee
tardi o stasera.
B. Ciao Maria (Maria esce e Beniamino ritorna alla stalla. Carolina esce di
casa tutta agitata)
C. O Madnna, o Madnna, che rbb! E chi l'avaria mai pensaa! Varda ti se la
gh'aveva giam in pee..... e poeu s la stradetta!.... Che rbb! Che rbb!!!
Insc giovina.... Signor, per l' minga giusta! Chi trpp e chi minga! Lee che
la podeva anca spett te gh'hee giam faa prov!... e m? Mi, quand proeuvi?
(un lungo sospiro) Adess bisogna che scappi via subit! Se me ved Beniamin, el
capiss che m hoo ascolt tuscss (fa per uscire con il cestino delle uova sul
braccio; entrano Ambroeus e Paolin)
SCENA IX^
P. Se te fee, Carolina, te parlet de per t? Varda che hinn dom i matt che
parlen de per lor.
C. Come? El t' giam passaa el dolor in di genocc? T' minga cambiaa nanca i
calzon? Te gh' s anm quei!
P. N! Hoo inversaa i saccocc e i hoo faa sg. Ah allora t'el savevet che
gh'avevi i oeuv in saccoccia.
C. Se te credet? Che sont on martor come ti? Quand hoo vist che te vorevet
scapp via sbit, hoo sospettaa che te me n'avevet combinaa voeuna di t! Adess
te gh'hee duu oeuv de pagamm.
P. Mii? Son minga staa mi a s'ceppa i oeuv, te see stada ti!
C. Si, si, pientala l! Adess gh'hoo minga temp de st chi a scoltatt. (esce e
i due si siedono sulla panchina)
A. Se la t'haa faa?
P. La m'ha s'cepaa duu oeuv in saccoccia.
A. In saccoccia?
P. Si, in saccoccia
A. (ridendo) Chiss che impiastrada!
P. Dimmel n! Gh'hoo chi anm ttta la pell di gamb che me tira.
A. Come l' stada?
P. Gh'era chi el Fraa a cerc la carit; Carolina l'ha mettuu gi el cestin di
oeuv s la banchetta e l' andada in c a toeu la farina. Mi intant che me
vedeva nissun, hoo tira s duu oeuv dal cestin e i hoo mettuu in saccoccia,
tant per fagh on scherz, ma lee, come l'ha fa el soo n, la s' accorgiuda, la
m'ha ciamaa l, l'ha faa finta da netamm gi, perch l'ha dii che seri brtt, e
intanta la m'haa schisciaa i oeuv in saccoccia.
A. (ridendo) Ma ti, dpo che t'hee robbaa i oeuv, t'hee de st l?
P. Eh! Hoo de st l! Mi seri adree a fil via de volada, ma lee la m'ha ciamaa
indree e insc l' stada fada! Ma questa me la paga, bisogna che pensi a on
quai css per tirass a pari. (pensa un momento) Saltom foeura con s on lenzoeu
in coo e ghe femm cred che semm duu fantasmi?
A. E se lee la ciapa la scova?
P. Te gh'hee reson! La ciappa la scova de sicur! Allora vemm s su la cassina,
ti te parlet in d'ona tlla e te ghe diset che te seet el diavol ch' vegnuu
chi per portala all'inferno!
A. Perch prpri el diavol? Ghe disi che sont on Angiol ch' vegnuu gi a
toeulla perch l' rivaa el so moment!
P. N n, digh che te see San Bartolomeo. El m'ha ditt el sacrista che quand la
v in gesa, la v semper l a pregall, e te ghe diset che la dev lassamm a st:
basta parolasc e, sopratutt, basta scovad!
A. Va ben femm insc! Sta l a ved se la ven, che m cerchi la tlla (Paolino
va verso l'uscita e Ambrogio va verso la stalla)
P. Te l'hee trovada?
A. Si! La ven?
P. (eccitato) La ven, la ven (e i due corrono fuori scena verso la stalla)
C. (entra in scena Carolina) Beniamin, Beniamin!.... el sar anda a foeura. (si
dirige verso la casa fa per aprire l'uscio)
A. (fuori scena con voce cavernosa) Carolina!
C. Se gh'? (si guarda in giro)
A. (pi forte) Carolina!!!
C. Oh Madnna, se gh'? Chi l'? Doe l'?
A. Son San Bartolomeo!
C. Son chi?
A. San Bartolomeo, quel che te preghet semper de fatt trov el moros!
C. Ve preghi... Ve pregavi semper, ma poeu hoo vist che combinavov nient de
bell e son passada a San Giusepp che l' pussee parent del Signor!
A. E se te n'heet incavaa?
C. Come rasp in ona.... Nient, nanca con l!
A. Te vedet? E pens che m seri adree a fattela la grazia, ma ti t'hee
desmett de pregamm! Ma semm in temp anm; per t'hee de vess pssee bona e
t'hee n de pest semper el Paolin.
C. Oh San Barolomeo! Vardi che m son bona e se ghe doo ona quai scovada al
Paolin l' perch l'ha pussee che meritada.
A. Ti te ghe deet i scovad perch te see cattiva!
C. Se l' per quell, anca v ghavii de vess staa minga trpp bon, vist che
v'hann tiraa la pell in coo!
A. Te vedet? Te se semper pronta a dagh la colpa ai alter! Lassemm perd! Ti
seguta a pregamm, e lassa st Paolin e mi te foo trov el moros.
C. Ma podevov minga pensagh on poo prima? Ghavii de spett adess, che gh'hoo
trentacinq'ann?
A. Quarantaduu Carolina, quarantaduu!
C. Trentacinq o quarantaduu hinn semper tanti.
A. Non mai troppo tardi! Prega, prega, prega (la voce si affievolisce)
C. Sant Bartolomeo, sant Bartolomeo! (ma non risponde pi nessuno)....
C. (tutt aagitata) Oh Madnna! Ma el sar minga staa vera! Ma noo! Ho de vess
insognada!.... Saroo soffegada!... Si, si, hann de vess staa i borlott e i
codigh ch'hoo mangiaa incoeu a mezzd!... Eppur el me pareva prpri vera.... ma
p n dass! Gh'el disaroo al crat!... n, n l' mej de n.... el sospetta
giam che son matta e se ghe disi anca quest, allora l' sicur! L' mej che voo
a caa a fass ona bella camamela e insc me passar tscss (entra in casa;
entrano in scena i due compari, furtivamente in punta di piedi)
A. Andem, moeuvess! Se te spettet, che la me ved?
P. Stemm ch, ghe la femm anm! T'hee fa trpp svelt.... Te dovevet falla
istrem pussee.....Dai che vemm anm s la cassina!
A. Mi voo, ti rangess (Ambrogio esce e Paolino ritorna indietro)
B. (entra e deposita la zappa) Carolina te seet in caa?
C. Si, sont adree a f la camamela. Te'n voeuret on poo?
B. N, n, ma se gh'heet? Te see soffegada?
C. El soo n.... ma m' succed ona rbba.....
B. Se t' mai succed?
C. Ciappom n per matta, ma hoo sentuu ona vos!!!
B. Se t'hee sentuu ona vos, l' perch te see minga sorda!
C. N n! Hoo sentuu ona vos che vegniva dall'alt! L'ha dii che l'era sant
Bartolomeo!
B. Varda che ti te see minga Giovanna D'Arco! Da doe la vegniva sta vos?
C. La vegniva de l. (e fa segno in alto verso la cascina)
B. L' on pezz che te l' sentida?
C. N, n, sta pcch f.
B. Adess voo la m a ved se l'era. (esce verso la stalla e Carolina aspetta)
P. (gridando) Ahi! Ahi! Molla! Son minga staa m, son minga staa m! (esce
Beniamino tenendo per un orecchio Paolino)
B.Tel ch el t sant Bartolomeo, l'era l anm s la cassina!
C. Ah! Te seret ti che m'ha faa ciapp quel stremissi l! Animal prco! Ma
stavolta te mazzi de bon! (afferra la zappa che Beniamino aveva lasciato vicino
al muro e si dirige su Paolino il quale lasciato libero da Beniamino sparisce
dall'uscita)
C. Tegnel l anm on moment che ghe do ona zappada e insc el mazzi ona vlta
per semper! Famm ciappa on stremizzi insc! Ma el me vegnar per i man!!!
B. Andem! Mettela n gi dura per on scherz de fioeu!
C. Me piaseva ved se te l'aveva faa a t se te disevet!
B. Si, pensa ti se quel l el ven a fammel a m! (prende la zappa e esce verso
la stalla)
C. (parlando da sola) Ma come l'ha faa a sav de sant Bartolomeo quell l.
(entra Cesarina)
SCENA X^
Ce. Sei qui da sola Carolina?
C. Si, ma gh' l Beniamin in stalla !... Come te feet a vess chi?
Ce. E a ti cssa ti interessa.
C. Bella edcasion che t'hee imparaa in citt !
Ce. Se per questo sono pi educata di tutti voi messi insieme.
C. Varda che numm certi rbb se femm n ved a fai in mezz a tucc!
Ce. Sicuro! Voi li fate pi di me, allo scuro; non vi fate vedere, ma li fate!
Siete degli ipocriti, ecco che cosa siete!
C. Se semm cssa?
Ce. Ipocriti! Gente che dice una cosa, poi di nascosto ne fa un'altra! E tu ne
devi aver fatte pi delle altre visto che poi non ti ha voluto pi nessuno.
C. Quand seri giovina m, certi rbb se pensavan nanca, n come adess che ti te
i feet anca in mezz alla strada.... e quell'altra la gh'aveva el moros e le
saveva nissun!
Ce. Che cosa? E chi quell'altra?
C. (confusa) Quell'altra chi?
Ce. Hai parlato di una che aveva un fidanzato segreto.
C. M?
Ce. Si, ti!
C. Te seet adree a sognass!
Ce. N, n sono ben sveglia, tanto da capire anche chi pu essere.
C. Ouei! Varda che m de nomm n'hoo minga faa, e stagh attenta come te feet a
parl!
Ce. Va bene, va bene, tu non mi hai detto niente, adesso ti saluto, ho un
appuntamento, ciao, stammi bene (esce)
SCENA XI^
C. Che porca, la m'ha prpri tiraa in sciomm che la m'ha faa d anca quel che
vorevi minga d. Ma m de nomm n'hoo minga faa e poeu el sann nissun che mi el
soo. (Beniamino rientra in scena dalla stalla. Carolina sta scopando davanti
all'uscio)
B. Se te gh'heet? Te me paret rabbiada?
C. Ma n, gh'hoo nient, se gh'hoo de 'vecch?
B. Mah! Hoo sentuu che te parlavet con Cesarina! Come lha faa a vess ch?
C. La passava de chi e la s' fermada on poo a cicciar, ma l' andada via
quasi subit. (Beniamino, con la sua pipa in bocca ritorna verso la stalla.
Carolina rimane in scena sistema la panca e la sedia vicino al muro. Entra di
corsa Ambroeus, si ferma davanti a Carolina e tutto agitato e quasi gridando le
chiede:)
SCENA XII^
A. El gh' n Beniamin?
C. Mah! L'era ch adess. Soo n se l' andaa in stalla, o se l' andaa a
foeura! Perch? Te gh'avevet bisgn d'on quai css?
A. Gh'hoo bisgn de dighen quatter, ma de quei che disi mi!
C. (preoccupata) O Madnna, Ambreus, s'el t'ha faa Beniamin?
A. Per fortuna che l'hoo savuu in temp, ma l'era adree a fammela grssa!
C. Beniamin? Possibil!
A. Si si, prpri l! El voreva famm spos Maria, ma el m'ha minga dii che lee
la gh'aveva giam avuu on moros!
C. (a disagio) Come te feet a savell ti?
A. Ti va minga a toeu come foo a savell.... el soo e basta.
C. Ma frsi Beniamin la saveva minga nanca l!.... Mi, che Maria ghe l'hoo
semper chi per caa, eppur soo nient d'on moros!... Ma ti te see sicur?
A. Son sicur! Me l'ha ditt ona persona che pdi fidass!
C. L' n che quella persona l la gh'ha on quai interess per fatt cred ona
rbba del gener?
A. N, n, se la ghha de dimmel, l' perch l' vera!
B. (esce dalla stalla) Se gh'avii de vos vialter duu? Se sentii fina in
piazza!
A. Ah, te see ch! Cercavi prpri ti!
B. Cnta s, son ch a 'scoltatt.
A. T'hee faa de tutt per f che sposavi Maria, ma te m'hee minga dii che lee la
gh'aveva giam avuu on moros!
B. Cominciemm a mett a pst i rbb! Prima de tutt son minga staa mi a vor
casciatt adree Maria. In quanto a savell se la gh'aveva giam avuu on moros,
quella sera l m el savevi n....l'hoo sav dpo. Quand gh'hoo ditt a lee se
l'era dispsta a sposatt, la m'ha cntaa s tscoss, e mi de allora hoo parl
p insema a t, hoo cerc de fall, ma, se te se ricrdet,
ti te m'hee dii che gh'era minga premra....
A. Si, si, el soo che se te cominciet a parl ti, te me feet ona crapa insc,
e, alla fin, te gh'hee reson t. Resta el fatto che m, con la posizion che
gh'hoo, hoo ris'ci da sposann voeuna che l' stada rifdada da on alter!
B. Lassa st la posizion!....
C. E poeu l' minga stada refudata! S'el moriva minga, l'avaria sposada!
B. E ti, come te feet a savell?
C. (confusa) N, m soo nient.... ho ditt insc. Hoo tiraa a indovin!
B. Famm on pias, va in caa!.. con ti gistom i cnt dpo (Carolina entra in
casa) E, in quant a ti, questa ch la me par ona scusa bella e bona per cerc
de rimangiass i parol che te m'hee dii! Ma, se te credet? Che sont orb? O che
son nassuu ier?
A. Se te voeuret d?
B. Parli de Cesarina, ona bella tosa, che la parla in italiano, che l' stada
abitada a viv in citt, che a parol, e frsi anca con i fatti, la t'haa menaa
in do che la voeur lee, che la t'haa consci l rembambii...
A. Se te cominciet a offend, l' mej che la pientom ch subit! Dighel ti a
quella l che mi, de lee, voeuri p saveghen! (nel frattempo era entrata in
scena Maria che aveva ascoltato le ultime frasi dette da Ambrogio)
M. Chi l' quella l che te voeuret p saveghen?
A. Ah! Prpri ti! E allora ghe risparmi la fadiga a Beniamin! Se te voeuret
savell, quella l te see ti! Da adess, tra ti e mi gh' p nient!
M. Oeui, varda che tra mi e ti me rislta n che ghe sia on quai css!
B. F n finta de vegn gi dal mond de la lna! T' el see ben de cssa parli.
M. Certo che capissi, son minga scema! Ma varda che ti a mi te m'hee dii
nient....e m, a Beniamin, hoo nancam de dagh ona risposta!
A. E allora digh de n, anzi, digh nient! Perch, de adess, son mi che te
voeuri p ti!
M. Fa on poo come te voeuret, ma insc, per curiosit, te me disariet n el
perch?
A. Perch, tra ti e luu avii cercaa de famm s. Te credevet d'av trovaaa el
martorot ch' el te sposava istess dpo che te seret stada insema a on alter, ma
mi son minga vun che catta s quel che s'giacca indree i alter!
M. Se l' per quest te gh'hee reson! On personagg come ti, figuremess....per
se te seret on poo baloss, t'avariet spettaa anm on poo, e insc te vedevet se
mi seri sincera o se vorevi fatt pass per on martorott.
A. Se dovevi spett cssa? Che t'avevi sposaa?
M. N n, l'era assee che te vegnivet a cercamm, senza f cap che te savevet
tusscss e, insc te vedevet se, prima de di de si o de n,t'avaria cnt s
tutta la storia o n, insc te podevet regolass.
A. Tra ti e l, se cominciov a parl, la finissov p! L' mej che voo via,
prima che me scappa la pazienza.
M. Va va (in tono sarcstico) Ah! Intanta che vegnivi chi hoo vist Cesarina che
l'andava a caa; t'el disi, insc, te stee minga l a cercalla in gir.
A. Certo che voo a cerc Cesarina! L' pussee bella, educada e brava de t!
M. E allora, se la te pias pssee lee,gh'era minga bisgn de tir in ball ttt
chi stori ch! Vist che tra ti e m gh'era nient, bastava che te disevet che la
te pias pussee lee, e la rbba la saria finida l!
B. E ti te lassariet questa ch per quella l?
A. L' mej che voo via, se de n l' la vlta che foo on quai spropsit ( si
avvia verso l'uscita)
M. Va va, corr a consolass in de quella l!
A. Certo che voo in de lee! (Esce)
XIII^ SCENA
M. L' n perch i rbb hinn and all'ari, ma te podevet n aspett che gh'el
disevi mi? La saria stada tutta on'altra rbba!
B. Son minga sta m a dighel, le saveva giam e soo n chi staa a dighel....
ma podom savell sbit! (chiama) Carolina!
C. (esce di casa) Son minga stada m,.... m a l gh'hoo dii nient!
B. On moment! Cominciemm da principi: ti come t'hee faa a savell?
C. (a disagio) Eh!! Quel d l seri adree a and via, ma son tornada indree
sbit perch avevi lassaa a caa on rbb, e quand hoo sentu che te parlavet con
Maria, son stada l a 'scolt! Vorevi sav se la ghe diseva de si.
B. Va ben, adess semm che ti t'el savevet, ma come el f a savell l?
C. Ah! Mi el soo n! Mi a l gh'hoo dii nient!
B. Carolina! Quella storia ch la savevom in trii: m, ti e Maria. Adess la s
anca l e on quai vun che ghe l'ha ditt a l; chi l' quell'alter?
C. (con aria afflitta) E' staa quella porca d'ona Cesarina! Lha cominciaa a
menalla con la citt e numm che semm paisanasc, fin che la m'ha tiraa in sciomm
insc son borlada foeura a d che i giovin d'incoeu fann de chi rbb che m,
alla soa et, i avaria mai nanca pensaa: lee che la se f ved de tucc, e
on'altra che la gh'aveva el moros e nissn la saveva! Ma m hoo minga dii chi
l'era quell'altra, el soo n come l'ha faa a and a toeu che l'era la Maria!
B. Se te credet che Cesarina l' scema? Te se sbagliet de grss! Ti te see de
voeuna insc insc, Maria l' semper ch per caa, l'ha mettuu insema vun e vun
e lha faa duu!
C. L'ha prpri de vess stada insc! Perdonom Maria, t'hoo mand a mont ona
bella occasion, ma l'hoo minga faa apposta!... Son prpri borlada denter come
on codee!
M. Perdonatt cssa? Frsi te m'hee faa on pias... vist la manera che l'ha
reagii l' mej che l'hoo connossuu adess che quando el saria staa trpp tardi!
C. Si, ma adess credi n che sta storia la finissar ch! Adess, in pcch temp,
la s ttt el paes, e ti.... chiss se disarann de ti!
B. Si, ma ciappessela n pussee de tant.... La gent la parler on poo.... ma
poeu la pientar l!
M. La faga on poo come la voeur la gent..... mi hoo f quel che me sentivi de
f, e, se sar destin, ne trovaroo on alter.... se de n pazienza! (entra
Paolino fischiettando con le mani in tasca)
SCENA XIV^
P. Se gh'? E' mrt el gatt? Gh'avii l ona faccia da duu november ttt e trii!
C. Gh' nient! Se gh' de vessigh?
P. Mah! El soo n mi,...incoeu la g'ha de vess ona brutta giornada.... prima
troeuvi l'Ambroeus e el m'ha nanca saldaa, adess vialter sii l con certi
facc.....
C. Hinn minga rbb che t'interessa a ti!
P. Si, el soo, mi sont on martor, ma son minga scemo del ttt... in gir se dis
d'on certo moros, quell l el soo mi ch'el filava questa chi, l l' rabbiaa,
vialter sii minga content e allora, anca on pr martor el f prest a f s i
cunt. Gh'hoo reson?
M. Si, te gh'hee reson, ma l' n perch l el me voeur p che semm restaa mal,
l' per la manera che l'ha dii.
P. Va che fortna che te gh'heet, t'hee nanca faa in temp a perden vun e te
n'hee giam trov on alter.
C. E chi el saria quell'alter?
P. Mi! Son ch m! Perch Maria, te piasi n?
C. Paolin, pientela l che incoeu l' minga el di de famm gir i santissim!
P. Se gh'? Te see gelosa? Te voeuret frsi sposamm t?
C. Varda che te seet adree a tiramm in sciumm! Se te la pientet n te la foo
ved m a t!
P. Se te me fee ved? Se te me fee ved?
C. Te foo ved la scova, anzi te la foo sent! (solita scena, Carolina prende
la scopa, Paolino fugge)
FINE II^ ATTO
ATTO TERZO
Solita scena: Beniamin seduto sulla panchina, sta armeggiando con la solita
pipa. Dall'entrata f capolino la testa di Doard. La scena si ripete per due o
tre volte, poi finalmente si decide ad entrare.
SCENA XV^
D. Bona sera Beniamin!
B. Oh! Tel ch el nster Doard! Se feet in gir de chi or ch, Doard?
D. Seri adree a vegn ch in de ti!
B. El vedi che te see vegnuu ch, allora? Se gh' de noeuv? Va ben tuscoss?
D. Si si va tusscss ben, seri adree a vegn ch in de ti con la Rosina per
portatt chi la camisa: (con orgoglio) semm moros mi e la Rosina adess, t' el
see?
B. Demoni! Hoo minga de savell? (tra s) Con ttt quel che hoo faa per trav
insemma... ma indoe che l' la Rosina? L' minga vegnuda ch insemma a t?
D. Si si adess la vegnar, serom intes che vegnivom ch.
B. Ma te podevet n spettala? Insc vegnivov chi insemma e intant gh'avevov
l'occasione de f quatter pass, la strada l' fosca, ve vedeva nissun eee.... A
propsit, t'hee provaa a portala foeura ona quai sera?
D. Si si oeuh, semm anda d vlt a la sera sulla stradett che va a la
campagnoeula dom mi e lee!
B. Ah! (L' n tutt scemo quest chi!) L' on bel pst quel l, passa mai nissun
de l, te pdet sta l a cuntala su fin che te voeuret che te disturba nissun!
E, dimm on poo, (insinuante) se feet, se feet quand te see l dom ti e lee?
D. (a disagio) Eeh.. semm l... on poo parli mi, on poo la parla lee...
B. E dpo? Dimm, dimm om poo, t'hee cominciaa a pizzigala su on poo? eh?
D. Ma nooo...la cuntom su e basta
B. Ven minga ch a dimm che te stee li, al fosch, a cuntala su ti e lee, senza
che ghe scappa on quai basin?
D. (sempre pi a disagio) N n, la cuntom su e basta!
B. O santa pazienza! Doard! Duu moros, de per lor, su ona stradett al fosch
stann minga l dom a cuntala su, parlen n dom del temp o del forment. Ma ti,
quand te see li con lee, te ven n voeuia de basala, de pizzigala su on poo?
D. Eeh... si... anca m voraria... ma gh'hoo vergogna... e poeu, me foo...
B. Come me te fee? Ma disi, te see minga bon de d on basin? Ouei disi, te se
mai andaa al cinematografo?
D. Si, si sont andaa on para de vlt!
B. E t'hee minga vist come fann quei l? Te la ciappet, te la tiret l e t'el
feet anca t.
D. Al cinematografo che sont andaa m, s'hinn minga basaa!
B. (fra s) - Bestia! Ma s'el v a ved cssa quest ch?) Va ben va ben, anzi
male! Ad ogni modo adess t'insegni mi: vegn ch! settes gi l! (e fa segno a
Doard di sedersi sulla panchina vicino a lui. Daord si avvicina di malavoglia e
si siede all'altra estremit della panchina) Indoe l' che te vee? Ven ch,
tiress pussee arent, ch vesin a m (Doard esegue) Ecco adess brasciom s!
(Doard esita, si gira dall'altra parte, fa per alzarsi) in doe te vee? Ven ch!
Brasciom su (Doard si avvicina e mette le braccia al collo di Beniamino)
B. Se feet? N insc! Adess te foo ved mi. (e B. abbraccia D. che rimane
inerte) Dai, adess fall anca ti, ecco, ecco, adess metti laver insc ( e mette
in posa le labbra con se dovesse dare un bacio)
D. Beniamin.... soo minga bon... gh'hoo vergogna (e cerca di divincolarsi ma B.
lo trattiene)
B. Andemm, fa minga el martor, fa insc anca ti. (e D. di malavoglia esegue
anche lui, mette in posa le labbra, poi le due teste si avvicinano lentamente.
In quel momento compare sulla porta di casa Carolina, vede la posa dei due e d
in una esclamazione)
C. Oh Madnna!!! (i due si slacciano di colpo. D. salta in piedi tutto agitato)
D. L' staa l, mi vorevi minga, ghe l'hoo dii che mi vorevi n!
B. Ma se t'hee capii cssa?
C. Oheui! Son minga scema mi, vh! Ma disi? Te see diventaa matt? Pazienza per
quel l che l' on pr fioeu, ma da ti, Beniamin, questa me la spettavi prpri
n!!! Ma te ghe n'hee pu de rbb de f?
B. Ma noo! L' minga come te penset ti...
C. Dimm minga nanca ti che te seret adree a tiragh foeura on moschin da
l'oeucc, neh!!
B. Ma n, mi seri adree a fagh ved a Doard come se f a bas ona tosa.
C. Certo che ti come tosa te diset pcch! L'era minga mej che te fasevet vegn
chi la Rosina e poeu te ghe fasevet f de lor?
B. Sii, stavi fresch! Gh' vorsuu trii mes per trai insemma, per fai brasci su
hoo dovuu stravacai con la banchetta, per f che se daven on basin dovevi
pestagh insemma i duu coo! Per vist che te see ch ti che, dpotutt, te see
mej de m come dnna, perch te proeuvet n ti con l? (nel sentire queste
parole D. che si era ritirato in un angolo, si f avanti con la sua solita
posa, e cio, mani intrecciate dietro la schiena e testa protesa in avanti)
C. Vardel l el lumagon! Te diset che l' minga bon, che el gh'ha vergogna, ma
appena che l'ha capii che el podeva prov con mi, el s' faa subit innanz! Ma
mi, puttst che bas su quel l me spari; e poeu, se ghe foo impara cssa a
quel l, se l'hoo mai faa m?
B. Mah! I dnn de solit gh'hann n bisgn de impar per f certi rbb, nassen
che hinn giam bon de fai; ma, vist che ti t'hee minga trovaa de sposass, poeu
dass che l' vera che te see minga bona de d on basin .
C. E figuremess se saltava minga foeura che mi sont ona marella! Ve troeuvi l
tutt brasciaa su, me fii pass per scema cont ona storia che sta ne in ciel n
in terra e va a fin che la colpa l' mia! Ouei, mi voo anm in caa e vialter
andee pur innanz a f quel che serov adree a f, ma n chichinsc, femm on
pias: andee in stalla che quel l l' el pst giust per f certi porcat! (in
quel momento entra Cesarina)
SCENA XVI^
Ce. Buona sera a tutti (B. e D. rispondono al saluto)
C. T! L' prpri capitada ch a propsit! Ouei, questa ch l' ona maestra in
quel campo l; questa chi, te podet sta sicur, l' bona de fagh impar a bas
anca a on sciocchett de rubina: Doard, con ona maestra come questa, in pcch
temp, te diventet pussee bravo de Rodolfo Valentino.
Ce. Cosa succede?
B. Ma nient, s'eri adree a fagh ved al nster Doard cssa l' che se dev f
con la morosa quand hinn l de per lor: ona quei carezza, on quai basin,
insomma ti te me capisset n? Per gh' on guaio: mi come dnna l' n che sont
on gran ch, Carolina l' peggio de mi e allora...
Ce. Perch? Doard l' minga bon de d on basin?
B. L' n che l' minga bon, l che l'ha mai provaa! Adess l' andaa foeura
ona quai sera con la Rosina, ma l l' timid, lee l' psg de l, e insc hinn
restaa anm a la man in man e pussee in l van n!
Ce. Oddio! Se l' per fatt on pias posso provarci io a fagh ved come se f a
dagh on basin a ona tosa. Ci, Doard ven ch!
C. Questa ch, pur de brasci su, la brasciaria su anca on fassin de melgasc.
B. Andem Doard, ven chi che adess la Cesarina la te fa ved come se fa. (D. si
avvicina in fretta a Cesarina con le braccia protese in avanti)
C. Per mi, quest chi me la cunta minga giusta: l' timid, l' minga bon, per,
appena te ghe feet on segn, va m'el corr..... (intanto D. ha raggiunt Ce. I due
si abbracciano e si baciano, poi si staccano subito)
Ce. Eh! Te vee minga mal, ma sta n li rigid come on palett di tomates , stai
un p pi sciolto, e poi non staccarti subito, insisti on p. Ci, dai, provem
anm. (i due ripetono la scena. In quel momento entra Rosina tutta giuliva
portando sulle braccia una camicia bianca da uomo; vede la scena, da un urlo,
butta per terra la camicia e fugge fuori dalla scena)
D. (si stacca di colpo da Ce. e grida) Rosina ! Rosina! (corre verso l'uscita ,
poi torna verso B. indeciso, non sa che fare, poi di corsa infila l'uscita; i
tre rimasti in scena ridono)
SCENA XVII^
Ce. Beniamin, hoo idea che abbiamo rovinato tutto il tuo lavoro! (raccoglie la
camicia dal pavimento) Beh, per la camicia ti rimasta lo stesso.
B. Ma n, emm ruinaa nient! Chi duu l el sann anche lor che hinn faa vun per
l'alter, e che se se metten minga insemma lor duu, ne troeuven p on alter, e
allora te vedaree che se metten a pst ancam. Chiss! Frsi l' la sera giusta
per Doard de mett in pratica tutt quel che l'ha imparaa stasera!
C. E ti, se te fee chi t? Te gh'hee n vergogna a vegn chi dpo tutt el
gibilee che t'hee pient in pee a Beniamin?
Ce. Varda che mi de gibilee come te diset ti, n'hoo pientaa in pee minga!
C. Ah n ? Te vegnaree minga ch a d che te se minga stada ti a digh a
lAmbroeus del moros de Maria.
Ce. In guera e in amor, tutti i mezzi hinn bon, diss el proverbi.
C. Varda che se l' per el proverbi, gh' anca quel ch'el diss: chi la f, la
spetta... E come l' che incoeu te parlet minga in italiano?
Ce. Parli in dialett per fass cap pussee ben de t che l'italiano minga semper
t'el capisset.
C. Oeui, villana, varda che mi son minga scema. I rbb in dialet o in italiano
, m i capissi semper! L' mej che voo in caa perch, se stoo ch, l' la vlta
che te ciappi per i cavei!
Ce. Si si, quand se gh'ha tort l' mej tas l. (Carolina fa per lanciarsi su
Cesarina ma poi desiste, entra in casa)
B. Avii finii de beccass vialter d?
Ce. E sempre lei che comincia, e m son minga voeuna che la sta ch a fass
schisci i pee. El m'ha dii Paolin che ti te gh'avevet bisgn de parl con
m.
B. Si, ghe l'hoo dii mi de dittel s'el te vedeva; l' on quai di che vardi in
gir, ma nanca a fall apposta, te vedevi n. Allora? Come vemm a caa? Te pias
pussee st a caa o st a serv?
Ce. Mah! Qui tutta un altra vita. Ma, se decido di restare a casa, bisogna
che mi trovi un lavoro.
B. E quest l' minga facil! In paes, t'el see, gh' pcch de f via che lavor
la terra, se te voeuret lavor t'hee d'and in citt e anca l l' minga facil
trov de lavor.
Ce. Mah, vedaroo! Per adess me riposi on poo e dpo, in ona manera o in de
l'altra, decidaroo se f!
B. Se te voeuret, mi gh'hoo ona sciora che la m'ha cercaa ona serva, e mi hoo
pensa subit a ti, che te see svelta e te see giam pratica. In p, l' anca on
lavor leggr, hinn dom lor duu vecc, de fioeu in caa ghe n'hann minga, hinn
giam grand e sposaa! Fin adess la g'ha daa foeura lee, ma adess l' diventada
veggia e la patiss on poo... on quai franchin ghe l'hann de part, e l'ha
deciduu de ciapp ona serva per fass serv per quei ultim ann ch che gh'hann
de st al mond.
Ce. La t' minga andada gi, eh? Non ti dai per vinto, visto che non puoi
battermi, te cerchet de mandamm foeura di pee!
B. Ma n, se te diset? La m'ha scrivuu quella sciora l e mi hoo pensaa de
dittel a ti , vist che te seet a caa a f nient e che l' el t mestee. Se te
voeuret te vee ti, se de n mi ne cerchi on'altra. In quanto a ti e Maria, varda
che a mi me l'ha ditt lAmbroeus de dighel a Maria... Ma anca ti te podevett
'vegh on poo pussee de riguard per!...
Ce. Ah! Io dovrei avere pi riguardo per gli altri.... e quando mai gli altri
hanno avuto riguardo per me? Beniamin, tu mi hai visto nascere, conosci da
sempre la mia famiglia e allora lo sai la vita che ho passato io fino a quando
sono andata in citt (ricrdando) Mio padre era sempre ubriaco, quando veniva a
casa alla sera picchiava mia madre e anche noi, se per caso dicevamo di aver fame,
e avevamo fame.... piangevamo dalla fame e mia madre piangeva con noi. Che vita
mai stata la sua. Ha sempre lavorato giorno e notte, di giorno nei campi, e
la notte sempre l a cercare di fare o di adattare un vestito smesso da altri
per noi e lo sai in che condizioni poteva essere un vestito smesso da altri, e
per compenso per tutto il lavoro che faceva, erano botte per lei e per noi.
B. E s! T pader l'era quel che l'era, ma adess l' dree a prgala anca l.
Ce. Mio padre... quanto l'ho odiato, mio padre... ancora adesso lo odio: l
mezzo paralizzato che si f servire da mia sorella, ma non ha perso il vizio di
comandare. Mia sorella, anche lei, quanto lavoro ha fatto e f tuttora, curare
me e mio padre e cercare di alleviare un p la fatica a mia madre fino a che
stata al mondo, poi la fatica e i dispiaceri di tutta una vita hanno avuto
ragione della mamma....era ancora giovane di anni ma molto vecchia di spirito,
una banale polmonite ed mrta!... Finalmente aveva trovato pace. Mi ricrdo il
giorno che sono partita per la citt.
B. Se ricrdi anca mi, te l'avevi trovaa mi el pst in de la sciora a Milan.
Ce. Mi ricrdo, dicevo, quando sono partita! Ero tanto giovane e non mi rendevo
conto di quello che mi stava succedendo, ero tutta contenta per la novit e non
riuscivo a capire perch mia madre piangeva. Me ne resi conto la sera stessa
quando mi trovai sola, in una casa sconosciuta, tra gente sconosciuta! Quanto
mi mancava casa mia! Con poco da mangiare, prendendo botte, ma a casa! Quanto
piansi quella notte......
B. Certo che tra tucc numm poeritt di soddisfazion ghe n'emm pocchi. Se poeu,
voeuna come t la nass mal, allora l' prpri l'inferno!
Ce. E ti te me diset de vegh riguard per i alter? Con tutt quel che m'
succeduu a m, mi adess dovrei porgere l'altra guancia? E n! Questo prprio
n! Non guardo in faccia pi nessuno e cerco di vivere la mia vita, se mi
riesce nel miglior modo possibile, anche se per far questo qualcun altro deve
soffrire!
B. Varda che a cerc de fagh pag ai alter i nster disgrazi, t'en ciappet
pcch di suddisfazion.
Ce. Non faccio pagare niente a nessuno! Prendiamo il caso di Ambrogio; perch
io dovrei lasciarlo a Maria? Non credi, se mi riesce di sposarlo, che mi sarei
sistemata per tutta la vita e finalmente avrei qualche soddisfazione anch'io?
Che cosa ha lei pi di me per meritarselo? Lo f anche lei per convenienza,
visto che avava un altro e ora ripiega su questo! Non pu vantare una moralit
migliore della mia, perch di lei ormai si sa tutto mentre su di me, si possono
dare solo supposizioni.... E allora?
B. Cesarina, varda che mi pdi f pussee che supposizion. Mi el soo de sicur
quel che t t'hee f.
Ce. Perch? Tu cosa sai di me?
B. Tusscss!
Ce. E come fai a saperlo?...... E poi tutto che cosa?
B. Te se ricrdet quand te see vegnuda a caa, quella sera che te se vegnuda
chi, te m'hee daa ona lettera della toa sciora?
Ce. Si si, mi ricrdo..... lei ti ha scritto tutto!
B. Si, la m'aveva giam dii, temp f, che la sospettva de ti e del s fioeu
maggior, e quand l el s' sposaa, la pensava che la rbba l'era finida l; ma
poeu la t'haa trovaa con quell'alter, e allora la t'ha mandaa via.
Ce. Con questo ce l'avevo quasi fatta! Se non mi sorprendeva quella sera, a
costo di far succedere l'irreparabile, questo mi avrebbe sposata.
B. E ti te credet, perch gh'era da mezz on fioeu, che lor te l'avarien lassaa
spos? Ciames fortunada ch' succeduu nient, se n adess te seret chi a caa
cont on fioeu in brasc e senza l'mm. Lor hinn sciori e fann quel che voeuren.
Con quatter palanch t'avarien condii via, ma al s fioeu gh'avarien mai
permetuu de sposaa ona serva.
Ce. Questo era tutto da vedere! Ad ogni modo, ormai quello che stato stato.
E bravo Beniamino! Sei riuscito a vincere ancora tu! Va bene cedo: dammi l'indirizzo
di questa signora, e domani stesso riparto, lascio il campo libero a
quell'altra.
B. Cesarina, te l'hoo giam dii: mi gh'hoo nissun interess se quel l el sposa
ti o lee, e da mi nissun vegner a sav quel che la m'ha scrivuu la sciora,
anzi, toeu (toglie dalla tasca interna del gil la famosa lettera, e un
biglietto con un indirizzo) Quest l' l'indirizz de la sciora e questa l' la
lettera che la m'ha mandaa quell'altra: tegnela t, brusela, f quel che te
voeuret e insc te see sicura che, anca mi, di proev ghe n'hoo minga e adess
decid ti se and o rest!!!!
Ce. N n, mi hai convinto. Ormai meglio che me ne ritorni in citt: sono
stata via troppo tempo dal paese, e non mi so pi adattare alla vita e ai
pettegolezzi di qui, meglio che me ne vada, che torni in citt!
B. Te see rabbiada con mi?
Ce. Ma n! Cosa dici! Anzi, ti ringrazio. Sapevi tutto di me, e non hai parlato
con nessuno, mi hai procurato un altro lavoro e la possibilit di ritornare in
citt. Spero che se un giorno avr ancora bisogno di te, tu mi darai ancora una
mano, anche se non la merito.
B. Quest semper! Se te gh'hee bisgn on quai css, ven pur in de mi, che se
appena appena pdi, te vuttaroo, saroo semper chi a datt ona man.
Ce. Ciao Beniamino, ti saluto, salutami Carolina, scusami con lei per le brutte
parole che gli ho detto. Non le pensavo veramente!
B. Te saludi anca mi. Sta ben e famm sav on quai css de ti ogni tant.
(Cesarina esce di scena e Beniamino resta seduto sulla panca)
B. (pensa ad alta voce, entrando nella stalla) Mah!...Pora tosa... dpo tutt me
dispiass che la vaga via insc... ma d'altra part, ormai l' abituada a la
citt e chi in paes la se troeuva p.... ma l' giovina e di alter occasion ghe
mancherann n de cert.
(EVENTUALMENTE SALTARE TUTTA LA SCENA)
SCENA XVIII^
An. (da fuori scena) Beniamin Beniamin (entra in scena) Beniamin in doe te see?
(Beniamino entra in scena dalla stalla, Carolina esce da casa)
B. Oh! Tella ch, la Neta, se feet in gir?
An. Famm n parl, che boffi p! Ci damm ch ona cadrega che me setti gi on
poo.
C. Voeuna o d?
An. Sfacciada, lassa sta, va, che se setti gi su che la banchetta ch, la ten?
B. Fin adess la s' n s'cepada, fa pian (Anna si siede sulla panca)
AN. Si si la ten! Bestia me buffi, se ved che diventi veggia.
C. Pusse che veggia te diventet semper pussee grssa!
AN. Ma ti te voeuret famm inrabji?
B. Ma l' stada de vegni ch t?
AN. Spetta on moment, lassum tir el fiaa e poeu t'el disi. L' on poo che
voeuri parl insemma a t, te curavi ma te vedevi n.
B. Demoni! E s che son semper in gir per el paes, come t'hee faa a vedemm n?
An. Ti te m'hee vista?
B. Mi n!
AN. Se ti ta m'hee minga vist, e mi t'hoo minga vist, el voeur di che se semm
minga vist!
B. Si si va ben, va ben, pientala, te me fee gir el coo, se mi t'hoo n vist,
ti te m'hee minga vist, se vedom adess, va ben?
AN. Se vedom adess. Scoltom m, stemm minga ch trpp a cinquantala, t'el see
che se mi gh'hoo de d ona rbba, la disi subit, e allora ecco chi: Beniamin,
voeuri sposass on'altra vlta, e ti t'hee de trovamen vn de spos!
C. (ridendo) Sposass anm ti? A la tua et? E con quel marnon de la farina
taccaa s l dedree?
AN. A mi questa ch la comincia a famm gir i santissimi! Te gh'hee n d'and
in gesa? Te see semper l in del t crat, incoeu te vee n? E cred minga de
corr a dighel perch ghe l'hoo giam dii mi, e, se te voeuret savell, l'ha dii
che foo ben!
B. Famm on piasee, Carolina, scolta (in disparte sottovoce) va a ciam Carlin!
(Carolina scoppia in una fragorosa risata, esce di scena)
AN. Ooh! finalmente l' andada foeura di orghen! Ma se la cred quella l?
Perch l' minga stada bona lee de ciappa el merlo, la pensa che anca i alter
hinn minga bon de ciappal?
B. Lassa st la Carolina, t'el see che l' fada on poo a la soa manera, e
vegnemm a quel che te seret adree a d. Come mai tutt in d'on btt te voeuret
maridass on'altra vlta?
AN. Voeuri maridass on'altra vlta perch son bell e stufa de st de per m!
B. Te see de per t perch t'hee vorsuu t! Quand s' sposaa el t ultim el
voreva tiratt l insemma, ma ti t'hee minga vorsuu!
An. N n, mi insemma ai noeur ghe voo n!
B. Ma Giuseppina l' ona brava tosa e la te tegneva l pussee che volentera.
AN. Per quel l' brava anca quell'altra, ma l' mej che stemm ognun a caa
nstra, insc se voeurum pussee ben. Anca la mia tosa la voreva tiramm l a caa
soa, con quella fila de fioeu che la gh'ha podevi dagh ona man, ma l' mej che
stoo a caa mia, voo l a vttala, ma, quand l' sera, gh'hoo la mia caa d'and.
B. Per adess te see stufa de st l de per ti.
AN. Son stufa e son chi per rimediagh: finch gh'era el me Luisin, pace
all'anima soa, se fasevom compagnia, ma da quand el Signor l'ha tiraa l
insemma a L, la caa a la sera l' tropp voeuia per m, sont in caa, gh'
nissun, voo in stanza, gh' nissun, voo in lett, gh' nissun....
B. Dimm minga che l' per veghel in lett che te cerchett on mm!
An. Anca per quell! Se te credet? Che sont insc veggia de sent p ne de mi ne
de ti? Ogni tant....
B. Sent, sent, che rbb che te me contet su!
An. Famm minga d quel che voeuri n d! T'hoo dii de cercamen vn perch me
pias n st de per mi e basta! (entra in scena Carlin)
B. Oh! Chi el nster Carlin, allora Carlin, come vemm?
Ca. Saldi Beniamin, ciao 'Ntta, se te voeuret, vemm come al solit, come te
feet a vess chi ti Ntta?
AN.Oeu! Son minga inferma, eh? A boffi on poo, ma giri ancam!
Ca. L' n per quest! Disevi come te feet a vess ch in de Beniamin!
An. Son vegnuda chi a trovall che l' on pezz ch'el vedevi p!
B. N n! Cuntegh s perch te see vegnuda chi.
An. Varda che se dovevi dighel a tutt el paes, allora andavi in del crat e ghe
disevi de dill sul pulpit. Ma a Carlin pdi dighel, quand andavom a scla l'era
el m moros, vera Carlin?
Ca. L' prpri vera!
AN. Te se rigordet? Te ghe rubavet i oeuv a t mader e poeu i bevevom in del
boschett prima d'and dent in scla! L' frsi per quell che son diventada
insc grssa, con tutt i oeuv ch'emm bevuu.
Ca. L' n per quel! Mi n'hoo bevuu come ti eppur son n vegnuu tant grss, e
poeu i oeuv l' n che i rubavi, i e tiravi s dal polee.
AN. N, n, te i rubavet per dammi a m. Se la saveva t mader la te mazzava de
btt. Seri adree a d che son vegnuda ch in de Beniamin perch voeuri sposass
on'altra vlta . (Carlin rimane a bocca aperta)
B. Allora Carlin! Se t'en diset?
Ca. Eeh! Se la voeur sposass...
B. N, n, fa minga finta de cap n! On poo de temp f te m'hee diit anca ti
de trovaten voeuna che, da quand mrt la toa miee te se sentet perduu. Adess
gh' gh 'Ntta che la cerca on mm; e allora?
AN. Carlin! Carlin? (e scoppia in una fragorosa risata)
Ca. (sostenuto) Vedi minga se gh' de rid insc tant!
An. Scsum Carlin, l' minga de ti come mm che ridi, ma me vedi mi e te vedi
ti e per forza me ven de rid: te see meno de la met de mi, come pes!!
Ca. Varda, Ntta, che la capacit d'on mm la va minga a pes.
An. (ritornando seria) El soo, el soo! Te l'hoo giam dii che l' minga de ti
che ridevi. L' che, tra tutt e duu, formom ona coppia che l' prpri de rid!
Ca. Per mi la gent la poeu rid fin che la voeur. Quand hinn stuff, desmetten.
La questione l' on'altra: mi son rest da per m, gh'hoo minga avuu la fortuna
de veggh i fioeu, la mia Mariett l'era semper malada, ma anca insc semm faa
compagnia per tutta ona vita. Adess lee la gh' p, e m me senti sol. Pensi
che se t'hee de vegni ch in de Beniamin l' perch te capita anca a ti la
stessa rbba. Semm giam grandei, emm de domandagh el permess a nissun, e
allora sposemess s e te vedaree che i nster sir sarann p voeui come quei che
passom adess!
An. (commossa) Carlin, avaria mai pensaa che anca ti te seret in di me
condizion. In de chi d chi, hoo faa pass, tra mi e mi, tutt i vedov del paes
e dintorni che conossi per ved se ghe n'era vun ch'andava ben per m, ma a ti,
gh'hoo prpri minga pensaa!
B. L' semper insc, i rbb che te gh'hee sotta i oeucc hinn quei che te vedet
minga, ghe voeur semper on alter per fatti ved.
An. Se te seet dree a d che te see guadagnaa la camisa de seda, emm capii!
Ca. Con quest te voeuret d che te me sposet?
An. (ridendo) Se te se dispst a corr el ris'c de rest schisciaa sotta de mi
in lett quand se giri!.....
Ca. Mi son dispst a ttt! Tacchess ch (e offre il braccio ad Anna) che vemm
subit in del crat a f i pubblicazion. (Anna si alza, d il braccio a Carlin
tutto impettito e si avviano verso l'uscita. Anna scoppia ancora a ridere)
An. Varda che coppia, parom Minghin e Fanfon! (e ridendo tutte e due, escono di
scena)
(Entrano Maria e Paolin, questi rimane sull'entrata e guarda fuori scena)
SCENA XIX^
P. E mi te disi che la piangeva!
M. Ma noo! Chiss se t'hee vist!
P. E allora perch l'ha minga risponduu?
M. La sar stada sora penser!!
B. Se poeu sav se gh'avii in pee vialter duu?
M. Ma nient... emm trovaa la Cesarina per strada, numm l'emm saludada ma lee la
m'ha minga responduu e Paolin el diss che la piangeva.
P. Son sicur che la piangeva!
B. L' stada ch fina a pcch temp fa, emm parlaa de tanti rbb, poeu gh'avevi
ona proposta de fagh, ona sciora che la cercava la serva, mi gh'hoo ditt a lee
se ghe interessava la rbba e lee l'ha dit de si. Doman la ripartiss per la
citt. Ma lassem perd Cesarina. Vialter duu se fii in gir?
P. T'hoo portaa ch Maria perch adess che l' senza moros, voeuri che ti te la
convinciet a parlamm a m.
M. Ma noo; l' minga vera. Son vegnuda ch per parl on poo con Carolina e
intanta che vegnivi ch l'hoo trovaa luu che l'era l a spi quel che faseven
Doard e Rosina; allora gh'hoo dii de vegn ch che ti te dovevet digh on quai
css. L'hoo ditt insc, per f che el lassava in pass chi duu l e insc semm
vegnuu ch insema.
P. Ah! L' minga vera che te me ciamavet? Allora torni indree a vede s'el f
Doard. Ouei, te disevet che Doard l' on pr fioeu: l' minga vera, t'hee de
ved s'el ghe f a la Rosina....
B. N sent, gi che te see chi, famm on pias, va a compramm el tabacch per la
pipa.... seri adree and mi, ma poeu vegnuu chi la Cesarina e insc son minga
andaa. Toeu, ciappa i danee e ricrdes de toeu quel de seconda, neh, ricrdes!
E fermes n a ved s'el fa el Doard....
P. Si si adess voo. Ma, dimm on poo: se Cesarina la v in citt, Ambroeus s'el
fa?
B. S'el fa Ambroeus mi el soo prpri n. Soo che lee la partiss doman mattina
per la citt e basta.
P. E l el resta chi in de per l. El resta a pee de ch e poeu de l. Adess
voo a cercall e voeuri prpri ved la faccia che el far quand ghe cuntaroo s
tutta la storia del mago. Ah... Ah...
B. Fa come te voeuret, basta che te me portet a caa el tabacch, quel de seconda
nee, rigordes
P.Si si, va ben, adess voo (e parte di corsa)
B. (rivolto a Maria) E ti? Ti te diset nient? T'interessa n se Cesarina la v
via o se la st ch?
M. Perch dovaria interessamm se la f la Cesarina? Ormai quel che l' staa l'
staa e adess, che la vaga o che la vegna, a mi me interessa prpri on bel
nagotta.
B. Si per, vist che lee adess l' chi p tra i pee, chiss mai che se riessa a
f torn indree Ambroeus in de ti, t' el see s'el diss el proverbi: "
Lontan dai oeucc, lontan dal coeur"...
M. Si, si, ti te fee tscoss facil, ma mi pensi ch'el tornar p indree dpo
tutt quel che staa dii su de m.
B. Certo che el sar minga facil: ma ti lassa f de m e te vedaree che on quai
css combinaroo.
M. Va ben, fa ti. Carolina l' in caa?
B. Si, la dovaria vess l a f i mestee de caa.
M. Passi denter a saludala.
P. (da fuori scena) 'Ndem, ven adree, el te mangia minga, va l.
B. Ouei, l' giamm chi! Fass n ved, corr in c (Maria esegue)
P. (Paolin entra in scena e parlando alle sue spalle) Allora, te vegnet ch, si
o n? Moeuvess, f n el fioeu!
B. Se gh'heet in pee? Se poeu sav chi l' che te ciamet?
P. Gh' l l'Ambroeus che el gh'ha vergogna a vegn ch. Te l'hoo dii che
andavi a cercall. Adess el voreva sav se ti te seet el perch la Cesarina
l'haa deciduu de parti insc in pressa, ma el golza n a vegn chi dpo tutt
quel ch el t'aveva dii.
SCENA XX^
B. (fra s) L' vegnuu ch ancam prima de quel che me spettavi (poi ad alta
voce) Ven innanz! Ven innanz, che te mangi minga. (Ambrogio entra in scena a
testa china, mogio mogio) Allora, Ambroeus? Te me paret on poo gi de corda?
A. Voraria vedett t al me pst se te gh'avariet voeuia de rid!
B. Varda; se l'era possibil cambiavi subit! Con la toa et mi saria in gir a
domand se el mond l' in vendita! Ti invece te me paret la reclam d'on funeral
de terza class.
A. Ti te scherzet, ma intanta m soo p se gh'hoo de f. Me pareva che i rbb
se metteven ben e invece, tutt d'on btt, gh finii tusscss. Beniamin, ghe
sar minga denter el t sciampin in tutt quest? Me par strano che Cesarina
l'abbia deciduu de part tutt in d'on btt!
B. Se l' per quest, l'indirizz de and a serv in citt, ghe l'hoo da m, ma
la decision de part, quest pdi assicuratel, l'ha ciappada lee senza che mi
l'abbia forzada in nissuna manera.
A. Mah! Me par che gh' on quai css che va n!
P. Gh' si on quai css che va n: te see ti che va n! Ma disi: te gh'avevet
l Maria, ona bela tosa che se ghe l'avevi in man m..... (e fa segno di
stringerla tra le mani)
B. Per ona vlta tant Paolin el gh'ha reson.
P. Vera che gh'hoo reson? Orca se ghe l'avevi in man m (e rif il gesto di
prima) mi... mi... mi....
B. Si, va ben, emm capii, adess pientala l!
A. Va ben, va ben, hoo capii, gh'avii voeuia de toeumm in gir e allora ve
saludi e voo a caa!
B. Oeuh! Come te see permalos! Sta ch on moment che ne parlom on poo; e se
provassom a sent se ne diss Maria, ti se te ne diset?
A. Se ne disi? De cssa?
B. Oddio! Quant te see vegnuu ch per f che mi ghe parlavi de ti, te ghe
vorevet ben, e son sicur che se l'era n perch gh' staa de mezz quell'altra
te ghe sariet passaa a sora anca a tutta la storia che saltaa foeura dpo.
L' vera o n?
A. E si, frsi te gh'hee reson ti!
P. El gh'ha reson de sicur, tambor!
B. E allora? Se ti te se sentet de pod and innanz anm con Maria, podom
semper domandagh a lee se ne pensa. Si, ma oei, stavoeulta te devet vess sicur.
Pensigh a sora ben e se te seet indecis, se mettom nanca adree. T'hee giamm
faa ona brutta figura, cerca de fan minga on'altra.
A. Sicur!! In de sto moment ch savaria n se ditt... ma, pussee ghe pensi
pussee me convinci de vess staa on asin... Per l' vera, Maria la me piaseva
tant, e, in quel moment l, soo n se avaria faa pur de pod sposala. Ma dpo,
Cesarina la m'ha faa perd el coo, capivi pu niente, quand la vedevi, quand
sentivi el s profum, quand la toccavi...
P. Quand te la basavet, d n de n, t'hoo vist m!
A. Specialment quell! Mi hoo mai provaa ona rbba insc, savevi pu se seri al
mond de ch, o al mond de l, per seri in paradis de sicur.
B. Adess per lee l' ch p, con ti l'ha scherzaa... la faseva dom per
passatemp e quand la s' stufida l' andada e ti te see restaa ch.
P. Come quell de la mascherpa.
B. E allora. per quella l te mettet el coeur in pas e te ghe penset p. Per
Maria l' chi ancam e frsi l' n trpp tardi, se te voeuret ripensagh; sta a
ti decid!
A. Si si, con pussee ghe pensi e con pussee me convinci d'av sbagliaa con lee.
Mi soo n se faria per f che tutt quel ch capitaa el sia n success. Adess per
hoo decis! Appena che la vedi ghe domandi scusa e poeu ghe disi che se lee la
voeur, mi sont pussee che content de sposalla.
B. Te see sicur?
A. Son sicur!
P. Per mi, la te voeur p!
A. Ti tas!
P. Mi parli fin che gh'hoo voeuia!
B. Paolin! Pientela! puttst; mi pensi che lee la sar indecisa, e el saria
anca m al s pst! La sar indecisa perch la penser che se on doman appena
ghe sar ona quai discussion tra vialter, rbb che capita a tutti, quand ghe
sar ona quai discussion, disevi, ti te ghe rinfacciaree tutt quel che lee l'ha
passaa.
A. N n, se riessi a riconquistala ris'ciaria mai p de perdela, con chi
stupidad l, ormai quel che l' staa l' staa e amen!
B. V ben, podom savell subit se ne pensa, basta ciamalla, l' l in caa con
Carolina. (Ambroeus f un salto indietro dallo stupore)
A. L' l in caa? Allora l'avr sentii tuscoss.
B. Ma noo, l' l in stanza con Carolina a cicciar, e quando d dnn
cicciaren, poeu casc el mond ma lor el senten n.
P. E poeu, anca se l'ha sentii l' mej insc, tant adess t'hee de dighel, e
voeuri prpri ved come te fee! Adess la ciami m (si avvicina all'uscio e
chiama) Maria! Maria!
SCENA XXI^
M. (d.d.) Se gh'?
P. Ven foeura on moment... sent! (Maria entra in scena)
M. Oh! Quanta gent ch' in gir stasera!
B. (rivolto ad Ambroeus) Ecco! Adess gh ch Maria, cuntegh s tutt quel che
te m'hee dii a numm pcch f.
P. Si si dai, famm sent!
M. Se gh' in pee? (in tono sarcastico) Sentemm, sentemm.
A. Maria f n insc, quel che gh'hoo de ditt l' ona rbba seria e se ti te me
vuttet n on poo, el soo n se riessi a dittel.
M. Madnna, s' succeduu? La sar minga ona disgrazia?
B. N, n, l' minga ona disgrazia!
P. Mah! La poeu anca vess ona disgrazia, o quasi.
A. Maria... mi hoo sbagliaa con t... e te domandi scusa. Mi te voeuri ben e
tutti i rbb che hoo dii su de ti... i e pensavi minga verament! M'hinn vegnuu
foeura insc, in on moment de rabbia... son staa ona bestia....on somar, e te
domandi perdon per tutt i brutt rbb che t'hoo dii!
M. Gh' nient de perdonatt, quei che thee dii hinn rbb vera, caso mai l' per
la manera che t i hee dii che te devet scusass.
A. E mi me scusi con tutt ol coeur. Maria, lassemm perd tutt quel che gh' staa
fina adess tra numm! Mi te voeuri ben e te domandi ch denanz de tucc: Maria,
te voeuret sposamm?
M. O Madnna! Ambrogio! Te credevi n insc sfaciaa! Famm ona proposta del
gener ch denanz a tutt; te me fee vegn rossa, chi rbb ch se disen al fosch,
in on quai canton sconduu, o su ona quei stradetta, come te fasevet con
Cesarina
B. Lassa st Cesarina che ormai la v via! Dagh ona risposta.
M. Se gh'hoo de d; l'era on poo che aspettavi ona domanda del gener e fina a
pcch temp f saria stada contenta de ditt de si, t'avaria dii mi i rbb che te
see vegnuu a sav dai alter, poeu stava a t giudic se l'era el caso de and
innanz o pientala l. Ma adess...
A. Ma adess?
B. Ma?
P. Lha dii: ma adess...
M. Ma adess l' trpp tardi, adess ormai se n' giamm faa innanz on alter e mi
sont propensa a digh de si a quest chi.
A. Te feet apposta per castigamm!
P. Si, dai dai, fall pen, fall soffr.
M. N n, sont mai stada insc seria.
B. Oeila! T'hee minga perduu temp ti, e adess, me la mettom con quest chi? (poi
sottovoce a Maria) Dai dai, v innanz insc.
M. Beniamin! Son minga andada in gir con su el cartell: Cerco marito. Con
Ambrogio pensavi che l'era finida; anzi l'era nanca incominciada, e tutta sta
storia la gh'haa daa l'occasion a quell'alter de fass avanti. Se l'era n per
tutt quest el soo n se el gh'avaria avuu el coraggio de dichiarass, perch l'
giovin, ma l' giam vedov e con on fioeu piscinin! (tutti e tre con stupore)
A. Te voeuret spos on vedov?
P. On vedov?
B. On vedov? (poi sottovoce) Esagera n Maria.
M. Si! On vedov. Ormai la mia storia la s tutt el paes, manca appena del dill
el curat dal pulpit, poo l'hann dii tucc, e mi soo n se avaria trovaa anm on
giovin dispst a sposamm, s' faa innanz quest e mi hoo ciappaa in
considerazione l!
P. Orca vacca! Questa l' bella!
B. Ma come l' success tutt quest?
M. El m'ha fermaa ona sera e el m'ha dii: Maria, hoo sentii in gir tutt i
martoratt che disen su de ti in paes. Se f prest a toeugh l'onor a ona tosa e,
anca se l' minga vera, ona vlta che la vos la gira, questa l' segnada per
semper. Mi soo n come l' stada verament; ma hoo deciduu, se l' possibil, de
approfit de l'occasion. Mi gh'hoo dii che vorevi on poo de temp per pensagh a
sora, ma in de mi hoo giam deciduu de digh de s e quand el trovaroo gh'
disaroo che sont dispsta a sposall. Prest se sposom, vegnaroo ch a portav i
benis. E adess a voo, ve saludi tutt. Ambrogio, ciappesela n, l' minga staa
destin. Te ne trovareet on'altra mej de mi, ghe voeur pcch a trov de mej.
Ciao a tutti, stii ben (e fa per avviarsi verso l'uscita)
B. Fermess on moment! Ma serom minga intes insc!
M. Beniamin! T'hee dii t che se poeu minga fidass di dnn, e guarda caso anca
mi sont ona dnna. Ma ti te credevet verament che mi avaria sposaa quest ch?
Dpo tutt quel che l' andaa in gir a d de m? T'hoo lassaa f per ved se el
gh'aveva el coraggio de vegn ancam a cercamm e pussee che per quest, per
avegh la soddisfazion de digh de n in faccia, che l' quell che sont adree a
f adess. Ma ti te par che se poeu fidass de quest ch? L' vegnuu a cercamm
mi; tutt in d'on btt el m'ha pientaa ch per corregh adree a quell'altra,
passaa on'ora da quand l'ha savuu che con l'altra el gh'ha pu nient de f, e
l' giamm ch a cercamm ancam m. Beniamin, te par n che l' ona banderoeula
che la gira a second che tira el vent? Ambrogio, me te sposaria nanca se te
fudesset l'ultim mm che gh' restaa a st mond, e adess ve saludi, stii ben (e
se ne v lasciando i tre attoniti dalla sorpresa).
P. Bestia negra, la m'ha lassaa ch come trii martorott, vun vedov e duu senza
dnna!
C. (uscendo dalla casa) Ma gh'era minga chi ancam Maria?
P. E' arrivaa l'alter martor! Adess in quatter podom f ona briscola.
B. Si, l' stada ch, ma l' giam andada via!
P. L' stada ch, la gh'ha daa ona mazzada a quest ch e poeu l' andada via.
C. L'ha pestaa Ambroeus?
B. Ma n! L'emm ciamada ch per digh che Ambroeus la voreva spos, ma lee l'ha
dii che de quest chi la voeur pu saveghen e che oramai se n' faa innanz on
alter e la sposa quel: on vedov cont on fioeu!
C. E la fa ben! Ma s'el cred quest ch? Che hinn ch tutti a spettall l? On
personagg insc se p n lassall, bisogna st l a spett che el se degna de
datt on oggiada de tant in tant e intanta l el f i s comod cont i alter. Ma
stavolta la gh' andada mal, e adess vardel l, el par la reclam del mal de
dent. Beniamin te l'hoo dii mi che quest l'era on moron e che el varia mai faa
l'uga. (Ambrogio da quando uscita di scena Maria rimasto in un angolo mogio
mogio)
A. (smarrito) E adess mi se foo?
P. Te fee quel che foo mi, te stee l a spett che ne capita ona quai voeuna.
A. Te fee prest ti a dill, ma mi al penser che Maria la me sposa p senti ona
rbba chi....
C. Te dovevet pensagh prima, adess l' tardi, e vist che la colpa l' toa,
ciappesela con t.
B. Su, su, che per chi rbb ch mai mrt nessun. Questa ch, per ti che te
seet giovin, l' stada ona bella lezion, te l'hee pagada on poo cara, ma la te
servir per on doman. Quand te ne trovareet on'altra che te sentiree de voregh
ben, ricrdes de questa ch. Pensa che se anca lee la te voeur ben, l' come se
la fudess nassuda in de quel moment l. Quel che lha faa lee, quel che t'hee
faa ti prima, cunten nient, scancella la pagina e mettes adree a scriv una
pagina de noeuv insemma a lee.
P. Bestia Beniamin, a ti t'ha minga mangiaa i liber la vacca!
B. L' n a scla che s'impara chi rbb ch, l' la vita che t'insegna. Vialter
avii imparaa pussee incoeu che se andavov a scla des ann.
P. Si, va ben, ma intanta numm semm ch anm al punto de prima: senza dnn!
C. Son senz'mm anca mi e scusi senza.
P. Carolina! Se te ne diset de tr insemma le nstre solitudini?
C. Disi che se te la pientet n, voo de l a toeu la scova.
P. Per forza te see restada marella: te see cattiva!
B. Cominciee n a tacc lit vialter duu, adess vemm a dorm che l' tardi e a
tutt quest in ona quei manera te vedaree che ghe rimediarem: hinn minga i bei
tosan che manca a quel mond ch, e voeuna che va ben per ti la troeuvom de
sicur.
P. E mi?
B. Ti porta pazienza, chiss mai!
P. Gh'hoo idea che me conven cambi el morosee.
B. Fa com' te voeuret. Allora, semm d'accrd insc? Sii content?
C. Mi sont tutta contenta!
A. Mi minga trpp!
P. E mi nient del tutt, e, appena pdi, cambi morosee!
FINE
N.B. QUESTA COMMEDIA E TUTELATA DALLA S.I.A.E.
- Questo copione è stato visto:


