Chèl disgrasiat dèl zio Beniamì

Chl disgraziat dl zio Beniam di Giuseppina Cattaneo

AUTRICE

GIUSEPPINA CATTANEO

POSIZIONE S.I.A.E. N 193077

http://copioni.dnsalias.org

TITOLO

CHL DISGRASIAT

DL ZIO BENIAM

(Con la collaborazione di Camillo Vittici)

COMMEDIA DIALETTALE

IN DUE ATTI E

SEI QUADRI

Personaggi:

GIUSI - CAMILO

GILDA - TERESA

CAROL - PIERINA - PAOL

MAESTRO MARIA - GIUSEPPE

LUIG

CESCO PINA - TITOLARE AGENZIA

CAMILA - BEPO

BENIAM - PREVOSTO

TRAMA

Commedia senza andamento e tema continuo, dove gli attori possono interpretare pi ruoli.

(MINIMO 6 = 3 donne 3 uomini, MASSIMO 18 = 8 donne 10 uomini).

Due fratelli devono scrivere una commedia se vogliono aprire il testamento dello zio Beniamino. La cosa non sembra gradire molto ai due e, fra ricordi e altro, riusciranno a scriverla?

ATTO PRIMO

La scena si svolge in casa.

SCENA I

Camillo e Giusi

GIUSI. ( in scena col fratello Camillo e stanno scrivendo un copione) ascolta Camilo, ada che me chla frase le ala ma pias gnianpo n? Ada che se a tande innacc isse, me a pinte che tt.

CAMILO: Quala de frase? Chla che so dr a scrif o quando tho dic che te se buna apena a romp i scatole? Te, bla, ada che se al fods pr me andars a lomaghe piotst de sta che con te.Te s pi malgstusa de na suocera. Me dighe laur e te ol contrare. L come sta al gorno; l mia a tep a fa na proposta che chi de lotra banda i dis che l na stronsada. Va b dai, indm innac a scrif sta comedia. Alura ol sct al ghe dis al so pader che al vl ind pret, ma ol tata al ghe rispond che, quando al vt pas na scta, al ghe sberls tc d i c. Al sars mi che al fars lidraulico che al guadegners de pi. Mia come la me scta, la Ersilia che l ndacia suora. La s serada s in d convnt de clausra che l ps de ind in galera. Ghe disie Va mia suora Ersilia che a me al me fars comot notra bsta che a c, ma l, cola crapa pi dra dela t che te s la so sia, la mha dc che la lia spus ol Signur. Iss so dientat ol suocero del Signur, ma, a palanche, so sempre restat coi pse sl de dr. Scolta cosa an ghe fa fa al sct in dela nosta comedia? Ol pret o lidraulico?

GIUSI. Ma dim te cosa a gantersa al nst publico se la t scta al indacia suora! An si mia che a scrif na comedia? E alura? E p dpo a dil ciara, la t Ersilia al lnica in de t fama che ala capes vergota. Le e la t sorla, (indica se stessa), prch la t fommla Ad lasm prt che al mi. In doca an s riacc? Fam vt (Legge) ma saral posebol che te a ta mtt smpr det precc depertt? Ma se atandst almeno in cesa almeno na quac volte! pret che a ga sberls i cc quando al vt na scta, al fa mia part de me. Prci, negot de fa. An pders faga fa gisto lidraulico (Pensa) ma dato la fama che i idraulici i ga al de denc a go pura adoma a pens chl che a ta pderst iscrizzo de sporcaciade. An pl mia faga fa ergot dotr?

CAMILO: Me, per esempe, de sct avrs vlit fa ol ereditiero, insoma chl che al fa la bla eta coi solc che al ga last ol tata, ma, prm ol me tata al ghe nia gna in scarsla, secont lera am if. Pensa te che ol me amis Giacom, per ind gratis ala spasesada dei orfani cola coriera, lha pensat de copa ol so pader. La spasesada al lha facia, ma sl furg dela polisia fina in pres. Il la lasat ind dopo du agn perch lha prometit de cop pi nis. Per forsa al ghera restat apena la nona de 90 agn che la ghera apena na gamba perch chelotra lera sem in de bsa. Dopo, sicome ol Don Palmiro, quando indae al oratore, al me slonga sempre la pagnutina cola gasusa, ere pensat de ind fr. Ma i fr i va semper in gir in pent po dinverno e alura, sicome dinverno a me i me semper i sel, ho pensat che forse ler mia prope na buna idea. Ala f so indac a fin de fa ol magt. I mha dac lincarec de fa s mr, ma chl l burlat so ol d dopo. Me so stremit iss tat che da alura me so metit in malatia per cosal dic ol dutur?... ah, per tram pissicologico e so restt in malatia fina al d dela pensi. E a te, Giusi, cosa te saresl piasit fa quando te seret na scta?

GIUSI. Ads a capese che manera i ta ciama tcc Lazaroni! E me disie fra me, ma se de cognom an fa Burloni! E o anche capt ads ol prche la t Ersilia al indacia in pres cio lie d in clausra. Pr forsa, ma dt mia che stf che a ta se! Al adoma mezura che a so che e a te me zam facc dient bretina. E chsto al facc chsto, chlotr al facc chlla. Ma pientel p le p n de tegnila isse longa. E p dpo, quando a ta sert zun, invece de sighet a gir ol mont pr tro laria buna che ala sars istacia chla che ala tafaa guar, a ta stat che, a tlavrt sat chl che a ma sars piast fa quando a sere na scta. Ad, prch le dighl al nst pubblico, ma se al fds istacc pr te, gni mort a tlavrs dicc. (Ricordando con dolcezza) Quando a sere na scta, la me passi alera cant. A ciapae la scua e a dovrae ol manc come asta del microfono. Che cantade in chl cortil! E tcc che i ma disia che cantae be. Anche se o mai capt prch i ma disia anche: intat che a ta cantt isse be, gira n po pr tt ol cortil e ciapa in di m anche la palta. Che bi tep. (Ritorna alla realt). Ada che se an vannacc isse, a ga l tri agn a fin la comedia. A talse che ol zio Beniam la lasacc iscricc in dl testamnt che se an vl leredit an ga de finila in dnan. E se al nst atur an ga fs fa ol sotramort?

CAMILLO: Ol sotramort? Chsta l bela! Ma se in nost pais al mr quase mai nis? Se l pagat a cotimo li sta fresc! Al gha de camp coi redec che al cata s al camposanto. Magare i sar bei gras con tt chl che al gh sota. Te se ricorder che quando i ha inaugrato ol nost cimitero sic agn fa, sicome al mria pi nis, i era proponit de cop ol sindec per fa ol prim fneral Per ol zio Beniam lera n po f de co; per lasam a noter chla tra che al gha al sul lha pretendit che mi scries na comedia. Chis po perch la gavr it na idea iss strana. T te he fac la tersa e dopo i tha madat a laur in di cap e me la quinta, e so pasat a forsa de salam ala maestra. E ads an s che a scrif na comedia. De cosa an parla po? Sicome de fantasia sia me che te an s in po a tera, me dighers de scrif so di laur che i capitac ch in del nost pais. Prima an bta so na brta copia, insoma an sirca de tr f chel che l capitat de curius ch de noter e dopo an fa so nopera che gna ol Polastrello ol Pipistrello lie d ol Pirandello al s mai sognat de scrif. Cosa dighet Giusi?

GIUSI. Negot de chl che dighe me a taa mai be. Ads al la olta dl sotramort. Ma saral posebol che bisogna fa smpr chl che a ta dight te? L, ala facc la quinta! Te belimbusto ada che me o facc la quinta e te la trsa! E a tle ripetida d olte. Otr che tram pissicologico. Al ma sma che a tasabe anche egnt ol tram smemorandum. E come a ta sa prmte de d che me a so a tra de fantasia pr la comedia. Come a ta sa prmtt! (Al pubblico) al ga res che a so a tra de idee. E cosa sape me cosa al captat in pas. Me, a fo i me de afare, mia chi di otr compagn de chl nast le. (A Camillo) Ascolta Camilo, me a so mia decorde pr, pr ol be del zio Beniam, le dat na possibilit. Invielal te la brta cpia e se ala ma pias bene, se de n, ala gula f dala finestra come a te facc gul f la t fommla quando chla olta a tert alsat ol gombt pi dl solt.

CAMILO: Beh, na trincada ogni tat la ghe l; ma chla lta l la me Ginta la lia mia mangi ol minestr che era preparat me a disn intat che l la laura alimpresa de pulisie. Gho dic O te manget la minestra o te saltet dala finestra. L lha mia lit mangiala e alura al lho facia salt dala finestra. Certo, per tr s ol moral na bida l la medesina pi buna. Basta che al scede mia come al me ams Gino, poer balores Po a l linda a losterea per ol solet bianch, ma a l la gh capitada strgia. Quando i dne i se mt de ms come minimo gh de iga na gran pura. Fato sta che

QUADRO PRIMO

(Gilda e Teresa entrano a braccetto e si siedono. Tutto si svolge mentre i due fratelli rimangono a lato del palcoscenico)

GILDA: Certo Teresa che ol t Gino sel sent fina ch a ronf. Sentl, al sma ol trumb dela banda; pacifico e beato

TERESA: Pacifico e beato fina a certo punto

GILDA: Me, verament, lho semper vest calmo

TERESA: Se, calmo; per forsa cola Teresa in banda per forsa che l calmo

GILDA: Cosa let d Teresa?

TERESA: La conost te la Rusina, chla del osterea?

GILDA: Cosa centrala la Rusina?

TERESA: La centra, la centra

GILDA: A me la me smea na braa scta

TERESA: Braa sceta? Ma cosa dighet po Gilda? Se la gha sempre s mes chilo de rost si laer? E ol stomec? Let vest ol stomec?

GILDA: Verament me ghe arde de pi ai m. Cosa gal ol stomec?

TERESA: Per me al lha sgiunfat col silicone

GILDA: E cosa gh de mal?

TERESA: De mal al gh che tc chi disgrasiac di m che i va in dela s osterea i ghe arda tc rimbambic e i capes pi negot

GILDA: Ma cosa centrel ol t Gino cola Rusina?

TERESA: Perch tri olte al d lindaa l a bif ol bianch

GILDA: Gheret pura che al gabie fac brs ol stomc?

TERESA: No, ol stomc l b, lera la Rusina che la ghe fa mal; per m, pi che per i bianch, linda l per vt la Rusina

GILDA: Ma dai, cosa dighet po

TERESA: Me dighe apena che de colp gho fac desmet de fa i rogasci alosterea

GILDA: Ghet vusat dr?

TERESA: Se, ciao, come d che l al me scolta. No, ho fac in dn otra manera. Ghet present che me te so i gote per drm de noc?

GILDA: Me bie la camamla, ma capese mia

TERESA: Ads te fo cap. Prima dela colasci ala matina ghen do so na entina

GILDA: Ma ele mia trpe Teresa?

TERESA: Per l i mai trope. Prima di quater, quando de solet al va a losterea, am inte e dopo

GILDA: Al so a me che al ronfa tt ol d

TERESA: Ma almeno a va pi a losterea. Hoi fac b Gilda?

GILDA: Me al so mia se te he fac b, ma al so mia cosa ten f dn m rimbambit tt ol d in ca

TERESA: Magare l rimbambit delb, ma i corgn ala Teresa an na fa pi

GILDA: E tc i d a chla manera ch?

TERESA: No, tc i d no

GILDA: Meno mal

TERESA: Salte f ol d del turno de riposo del bar; tel s, ghe tgne ala so salte

GILDA: Ma el tant tep che te ind innac con chela storia ch?

TERESA: Őna setimana se e na no

GILDA: E in dela setimana no alura al va am dala Rusina

TERESA: No

GILDA: Che manera? Drel iss tant left?

TERESA: No, cambie sistema

GILDA: E alura?

TERESA: E alura, al post di gote de drm, ghe do ol Gutalass; vinte gote po a de chl

GILDA: Ma cosa fale chi gote l?

TERESA: I fa pas la stitichsa. An ne basta sic o ses e te coret in chel post tt ol d sensa parl di turci ala pansa

GILDA: E alura?

TERESA: Alura al fa mia a tep a nd f de ca che al gha de turn indr de corsa; e avanti e indr tt ol d a chela manera che. O dio, gh de d che al me costa bordl de carta igienica, ma almeno al ghe ria pi a ind f de c e la Teresa l tranquila

GILDA: Poer marter a l

TERESA: Poer marter a l? Frtnada me!

GILDA: Perch frtnada?

TERESA: Perch ads so me che indo tc i d alosterea dela Rusina

GILDA: A fa?

TERESA: A bif ol bianch al post del Gino e a festegi la s guarigi miraculusa

GILDA: Dighet delb?

TERESA: Certo che dighe delb

GILDA: Teresa, al me sospt

TERESA: Qual de sospt?

GILDA: Al set che po ol me Tone al va tc i d alosterea dela Rusina?

TERESA: Po a l a ardaga al stomec de chela smrfiusa?

GILDA: Me al so mia se al va a ardaga ol stomec a chela smrfiusa, per al so che linda semper in compagnia del t Gino

TERESA: E alura?

GILDA: Teresa, egnereset mia con me in farmacia?

TERESA: A fa? Ghet ol mal de co?

GILDA: No, ol mal de co no, ma te pdreset vtam a compr di gote

TERESA: Ads ho capit! Calmant o prgant?

GILDA: Tc du! A dagle insma i far ol dope eft.

TERESA: Ma arda che dopo al la far in di braghe intat che al dorma

GILDA: Ma almeno po a l al desmeter de ind dala Rusina. Anse, sa che an va de f an pasa po alIper a compr na cinquantina de rotoi de carta igienica, al se sa mai

TERESA: E magare, dopo, an pasa dala bela Rusina a tiras s i rghgn con d bianch

GILDA: Al set che l mia na brta idea?

TERESA: E po an canter ol Rigolto

GILDA: Perch prpe ol Rigolto?

TERESA: Vendetta! Tremenda vendetta!

GILDA: Indom Teresa

TERESA: Indom Gilda (Escono cantando Vendetta, tremenda vendetta!)

CAMILO: Cosa dight, Giusi, de cominci la nosta comedia con chla storia ch? A meno che te te ne nabiet na pi bela Dopo tt te se te che te e fac la quinta

GIUSI. Ala ta spsa n che me a sabe riada in quinta e te adoma in trsa? Segon me la t al prpe olinisio de na comdia de che ala facc prpe i scle base e pasade a sun, mia adoma a salam. An sa parla gniac de fala comins isse. Mt sbt de banda ol penser e ringrasia ol Signur che la mama al zam morta se de n ala sars istacia le, a fala gulazo dala finestra. Ma dato che me a so trp buna an vder de casala det de na quac bande. Me, al so mia te, ma me a go na reptasi de difnt. Chla frase che al ma regorde ol me cs ol Paol che zam prima de spusas alera facc na eta con chle d fommle

QUADRO SECONDO

(Entra in scena Paol con la madre Pierina e la suocera Carol. Si siedono)

CAROL. Ma el che che ai dicc de spet?

PIERINA. Ad la erit me ere capt che che an ghera dend in chelotra porta in doca a ghera scricc PRET-A PORTER.

CAROL. Madonname a te Pierina, a tandere mia a faga proas ol vestit de sposo al to sct in dna porta in doca a gh det pret! Posebol che ta ga sabt gniampo de frances!

PAOL. Carol, ala arde che PRET-A PORTER al vl di Pronto moda. Isvt che de la a gh i vesticc zam proncc, ma dato che notr an ga de fal fas s misura an pda mia anda det l.

CAROL. Che zndr precis che a go. (Al pubblico) sperem che al sabe mia isse puntiglius anche cola me Marilisa che le al isse permalusa diolte.

PIERINA. Chla signurina de prima ala ma dacc chsta lista (toglie dalla borsetta un foglio) e ala ma dicc de daga ngiada ala stfa e al modl.

PAOL. (Cerca di prenderle il foglio) fam vt a me mama che al sirche f me.

PIERINA. (Scacciandolo) zo i m, de chl fi che. A to zam dicc che finch a ta abitt in de me c, a ta ghe de fa chl che a dighe me. E al val anche pr sirca f ol vstit de sposo.

CAROL. Braa Pierina. Stse parle che a go smpr dicc ala me Marilisa.

PAOL. Ma notr a ma prat a and a conviver, ma otre a ghi dc che se a mal faa a gaavrst impedt ol nst matrimne!

PIERINA. Te Carol, amml sircaf p bl ol vestit dela t scta. Ma o mia capt in doca ala ghera dend dpo.

CAROL. Ala ghera dend a ts i misre. Al grasa compagn de stc che diolte a go infena pura che se al ve s colp de nt ai porte vi.

PIERINA. Al mia ol colp de nt che a tla porta vi Carol, ma ol me Paol.

CAROL. Dai che an ga mia de prt tat tep, se de n a prde la me puntada.

PIERINA. Cos? Poa te a ta dt Un posto allombra? Tee, ma evvest chlEnrico che farabt? And insma cola fommla dl s migliur amis!?

CAROL. Ad dim negot che dpo chla puntada le o mia pdt vardaga in facia al me m pr tri de?

PIERINA. Al to m? Che manera?

CAROL. A talse che al sa ciama Enrico. E p dpo evvest la Beatrice che cateria cola (viene interrotta).

PAOL. Ma an si che a parl di telenovelas o a compr ol vestit de sposo per me?

PIERINA. A ta ghe res Paol. Scsga. Fam vt cosa a gh scricc (guarda il foglio). Alura Stfe. Alura stfa de Lino.

CAROL. Dl Lino? A ta lere p mia metiga s al futuro m dla me scta estit de sposo che ai zam caass erg dotr n?

PIERINA. Ma set mata a te? Ma crto! E magare al chl de chlunci dl Lino di Morti. A grs a chla.

PAOL. Ma mama, arda che la stfa de Lino al vl mia d che al (viene interrotto).

PIERINA. A to zam dicc che ol vestit al sirche f me. Mosca, alura.

CAROL. Ls s notra stfa dai.

PIERINA. Alura che a gh scricc Acetato e Poliestere e a go de d che ai a bu mercat.

CAROL. Cosa a gh scricc? Ol polistirolo e last?

PIERINA. Madonname a ta ghe res. A so mia entrada s sbt. A ga manchers a chla che al gabe s ol vestit de sposo che al snte de azit. (Piano a Pierina) a go zam a c ol me m che al ga i pe con chludur le.

CAROL. (Piano a Pierina) prch ol me de m alischrsa. Anche se last al pders cap a m, ma estit de polistirolo alo mai gni est.

PAOL. Ma ard che chle stfe le ai vl mia d chl che otre a sindre a d (viene interrotto).

PIERINA. Ma a ta se dr de comprendonio n. Fa sito doc.

CAROL. (Sbircia il foglio di Pierina) che stfa a gh scricc che? Alcantara?

PIERINA. Alcantara? Ads i fas i esticc de sposo che ai canta?

CAROL. Indasa che mal de orgie and a sira! Pr, a pensaga be, me o mai sentt che estit al pds cant.

PIERINA. Come al sa t che chsto al negse alavanguardia.

CAROL. Forse i sar alavanguardia pr i vesticc de sposo, prch chi de spusa, a ta p mia d de n dai Pierina, ai indre sentagn.

PIERINA. A ma egna pi immnt Carol, ma a ta ghe res. A ma sa regorde a me che pr la t scta ai ga dicc se ala la la stfa de garza.

CAROL. Ma la dt la me scta estida s de garsa?

PAOL. Ma sis sigre che alera garza e mia organza?

PIERINA. Sigra come a so sigra che la me amisa ala sa ciama Carol.

CAROL. Te ada che ol me nm vero al Carolina.

PIERINA. E don, ardega p mia al tt. Senz parl dla stfa facia a Crpe.

CAROL. Ma anche lur n, a gai mia de pens che an sirchers mai f estit coi crpe?! Aials tcc che apena a ta tocht i crpe i sa drf e i sa strasa sbt.

PAOL. Al sar mia stacc forse Crpein frances? E al vl d che (viene interrotto).

CAROL. Paol, regorde i parole dla t madr. Stpela!

PIERINA. Ad che bla chsta stfa de campi che a lisca de ps. Cosa dight Carol?

CAROL. A lisca de ps Pierina? Ma come fet a sa mia che ol ps dpo tri de alispsa!?

PIERINA. Ma crto che al so, ma dato che ol me Paol ai caers s adoma pr de, a pensae che al pdis ind be. Carol, fa finta che ab gni bofat.

CAROL. E chsta che stfa ela? Cosa a gh scricc? (Legge) PIEDIPUL.

PIERINA. Piedipul? Preferese di s negot che al mi. Vira Carol?

CAROL. Se, al mi las prt se de n, al so mia indoca an pders ri.

PAOL. (Cerca di parlare) ma piedipul (viene interrotto).

PIERINA. Quate olte a to zam dicc che finch a taste (viene interrotta).

CAROL. Dai Pierina, dom, fa la braa e lasega sircaf ergot anche a l pr ol s estt. O facc isse anche cola me Marilisa se ata sa regordt.

PAOL. Dai mama, lasm sircaf ol modl a me.

PIERINA. (Non molto convinta) te dim ol modl e dpo an vt (gli passa il foglio).

PAOL. (Guarda il foglio) a so indbe s du modi: ol TIGHT o se de n ol MEZZOTIGHT.

PIERINA. Ol TIGHT o ol MEZZOTIGHT?

CAROL. Ma che modi ei chile? Ai sar mia scandalus n!

PIERINA. Al so mia che modl ai Carol, ma dl sigr al caer s estit intrec e mia a met. E capt be Paol?

PAOL. Se mama, ma arda che tight al vl d cola cua e mezzotight snsa.

PIERINA. Cos? estt cola cua?

CAROL. E magare anche pelusa!

PIERINA. A ga manchrs ala cua ads. Paol sta le b pr carit e faga sircaf a notre che an ta fa fa mia di figre dl sigr. (Entra una commessa).

COMMESSA. Scsim se a va distrbe, ma la signurina de l, al cambiat s tt chl che i sciure aiera sircaf pr le, prima. Ala dis che ala s nincorzida che ala ga na reptasi de difnt e ala l sircaf le ol vestt de spusa che pi al ga pias.

CAROL. E gala de nincorzs prpe inc che ala ga na reptasi de difnt? Pdla mia dpo spusada? Ads ala ma snt!

PIERINA. gne a me, al sa mai che a ta gabt inbisgn de na m. (Escono).

PAOL. (Alla commessa) snta signurina la me murusa ala dicc dlb isse e al indre a sircaf ol vistit chl che ala l le?

COMMESSA. Se prpe isse.

PAOL. Alura ala faghe isse, ala ma preparare estit compagn de chl che ala ga in vedrina.

COMMESSA. Ol Tight?

PAOL. Se chl. E ala ma te zo la misra ala svlta prima che i rie i me d stiliste.

COMMESSA. Prego, al vgne de l alura.

PAOL. Al pder burl zo ol mont da ads indannacc, ma ol vestt de sposo al sirche f me. Anche me a go na reptasi de difnt come la me murusa! (Escono).

GIUSI. Alura Camilo cosa dight de cominsala isse invece? D classe de pi ai sa fa snt come a ta dt.

CAMILO: Certo che te se pegio de lampadare dela scensa! Te let prope faga sa a tc che so me chl che la fac la tersa. Per forsa, ol nost tata dopo al mha mandt in di prac cola Gineta. No, ardem mia de ters, mia la Gineta la me fomna, cola cavra che, gna a fal aposta, la se ciamaa come l. Beh, forse al sars mi che la comedia me la incomense cola storia del vestit del Paol. Al me dispias a dat res, ma prima o dopo an gavr de met so na quac righe perch, se an va innac iss, me la fenes gna ala f del mond. Per a me chela storia che che te the fac la quinta e me la tersa la me mia so. Me a scla indae gran b, ma lera la pagla che lera semper disastro. Te, Giusi, come sarala stacia la pagela del Signur quando lera scet? Magare lera come la me se mia pgio

TERZO QUADRO

(Entrano Giuseppe e Maria. Dallaltro lato linsegnante)

MAESTRO: Alura, anche oter che a ciap la pagela del vst sct. Chi sif voter d?

MARIA: Me so la Maria, casalinga

GIUSEPPE: E m ol Bepo, mareng

MAESTRO: Insoma ch gh mia tat de d, la pagela del vost sct l prpe brtina, anse, brta

MARIA: Brta o brtina?

MARIA: Disastrusa!

GIUSEPPE: Chel l al range me quando rie a c! Per penitensa al mte a copla in de m btiga. Mi bu mareng che n asen a scla. L al va sempre dai Dottori del Tempio Me al so mia cosa lindaghe a fa dai dotur se l sano come ps

MARIA: Ada che ol siur maestro al ghe intersa mia chel che al fa di dutur, ma chel che al fa che a scla

MAESTRO: Che a scla, ve sigre, al tr insema prope puch, anse negot

GIUSEPPE: Ma a spl sa cosa al mha ciamat a fa?

MAESTRO: Ve lho dic, per lesif s la s pagla

MARIA: Dai alura; li scomense

MAESTRO: Alura Matematica. Al sa fa quase negot, l apena b de moltiplic i p e i ps

MARIA: Beh, l sem ergota-

MAESTRO: Se, ma l bel cas perch dopo mel sa pi indo mtei, e dopo i spsa. P sura la catedra, ps sota i banc Gh la bidla che la sa pi cosa fa

GIUSEPPE: Ma almeno i se ca tc la fam

MAESTRO: Ma a forsa de mangi p e ps a gh egnit a tc la nausea. Dai, indem innac Scrittura. Al porta mai ol quaderno a scla; quando li scrif al la fa sempre sla sabia. Ve parel gist?

GIUSEPPE: Apena al vde lindrese s me

MARIA: E s che i quaderni ghi ho comprac a righe e a quadrc

MAESTRO: Geografia. L al dis che al mond a gh na strada apena

MARIA: na strada apena?

MAESTRO: Se, na strada apena; chla che la porta al so Pader

GIUSEPPE: Chla che la porta al so pader? Ma ghe n di strade che i ve de me

MARIA: Se al ds iss al gavr i so bune res, no? O let che ghe compre po ol navigatore? Ghe n mia as de spese in de nosta c

GIUSEPPE: Difendel semper te e te eder in do li ndar a fin. Per me, prima o dopo, al far na brta f

MAESTRO: Chimica. Al fa mai i esersese che ghe dighe de fa. Quando me se gire vers la lavagna al se diert a fa i sc de prestigio; al trasfurma laqua in v e al fa sta alegher tc i so compagn

GIUSEPPE: Et capit Maria? Ala nosta c an bif apena aqua e a scla ol v; e magare de chl b

MAESTRO: Educazione Fisica; sent chesta Invece de impar a nod come i fa tc al s cosa al fa l?

MARIA: Cosa fal?

MAESTRO: Al camina s laqua!

GIUSEPPE: Ma al dovra la barca?

MAESTRO: No, al va a p! Al camina prpe sura laqua. Cic ciac cic ciac

GIUSEPPE: Te lere dic che ghera ergot de misterius, insoma, de mia gist in chl sct le. Chis po de che banda al ve

MARIA: Te, Giosep, te gavr mia di dbe neh?

GIUSEPPE: Di dbe no, ma gh ergot che al quadra mia. Al ghe arda semper ai neoi, semper i c verso l ciel; chis cosa al gha in de crapa ol nost sct

MAESTRO: Epressione Linguistica Orale. Quando al parla al parla mai sl so drec. Al vsa apena di parabole

GIUSEPPE: Quale parabole? Chle de Sky?

MARIA: Per chl gh po a chle de Premium

GIUSEPPE: Ma se ala nosta c an ghha gna la televisi!

MAESTRO: Domandighel a l se si b de traga fa ergota de gist. Indem innac Condotta. Che an va prpe mal Cinque! Invece de sta coi so compagn de scla e fa i compiti l al va sempre coi forester, coi poarc, coi galec e ve dighe mia po a con chi

MARIA: Con chi am?

MAESTRO: La cognos oter la Madalena?

GIUSEPPE: La Madalena? Certo che la conose

MARIA: Te, blo, come fet a cons la Madalena?

GIUSEPPE: Pta, l egnida a fam fa s taol la setimana pasada

MARIA: Spere che te siet fermat a faga s apena ol taol

MARIA: E l, siur maestro, al me dighers che ol me sct al frequenta la Madalena?

MAESTRO: Mia apena chla Ghe gira in gir na donsena de sugn che l mei perdei che troai. Ghe n po che al ga s na ghegna Al se ciama Giuda; insoma, i so compagnie i me pias prpe per negot!

MARIA: Ghe dighe semper de mia ind coi compagn catif

MAESTRO: Me ho mia dc che i catf, ma l tta na combriccola che il la lasa mai l desperl. Ghe n erg po che i spsa de ps chi renega. Dai che an va innac Osservazioni. Quando al vt che li sta mal, insoma, che l in malatia, che al sie orbo, surd o paralisat al la fa le s e al la manda sbet a laur. Gavrset de senti i sindacati! Ma l mia fenida Al gha ol coragio de d che chei che i laura apena nura o tt ol d i gha de ciap la stesa paga. Al sar mia ragiun chesto, neh!

GIUSEPPE: Apena che al vede al so me cosa gho de faga. Comunque per me, e sta atenta Maria a chl che te dighe, per me, se al va innac con chle idee l, prima o dopo al va a fa na brta fi. Tat per cominci al pl faga s na crus soi vacanse de Pasqua!

GIUSI. (Si alza arrabbiata) me con te a le iga pi negota a che fa. Ala m mia piasida la prima frase che a te scricc figrt se ala ma pias chsta dla pagla del Signur! Ma p dpo a meret mia dicc che, sicome de fantasia an sera n po a tera, an ghera de scrif s di laur che i capitac ch in del nst pais? Ma pnsa che me o mai sat che ol Signur alabe abitat che in dl nst pais. (Ironica) magare prpe in banda ala nsta c? E magare ala facc la trsa insma a te? Al se cosa a ta se te? A ta se trastreno! Ci lie d cancreno! N, com che al sa ds? A co che ads al m egnit immnt: blasfemo! co cosa a ta se! blasfemo! blasfemo che ala facc adoma la trsa! (Esce di scena).

SIPARIO

ATTO SECONDO

(In scena c Luigino che sta scrivendo. Entrano Camilo e Giusi)

CAMILO: Cosa set dr a fa Lig?

LIGI: So dre a faga so la letera al Bamb. Tel s tata che fra mis l Nedal e bisogna che faghe prest se no la ghe ria mia.

CAMILO: Te, sirca de mia domandaga tace laur n, perch de palanche al ga de ighen mia tace

LIGI: Chi al lha dic? Ada che i gha regalat lor, lincens e la bira. Ho mai capit perch i gha de daga la bira a scet

CAMILO: Scolta Lig, lsem s cosa te scric

LIGI: Perch? L segreto tra me e l

CAMILO: Se te dighe de lesila s l perch gh perch

LIGI: Va be. Pronti. (Leggendo). Caro Ges Bambino, sono il Luigino; ti scrivo questa lettera per dirti quale regalo vorrei mi portassi. Anche i miei compagni di scuola ti scrivono, ma tu metti la mia letterina sopra le altre se no, prima che tu la legga, arriva ferragosto e io rimango a bocca asciutta. Per, prima, vorrei farti qualche domandina facile su delle cose che ti riguardano che non ho capito bene. Visto che fra due mesi Carnevale io vorrei travestirmi da diavolo; hai niente in contrario? Fammelo sapere se no rischio che tu non mi porti un fico secco. Unaltra cosa Tu, che eri cos piccolo, come sapevi di essere Dio? Te lo sei magari sognato? Ma tu, sei davvero invisibile o solo un trucco? Quando hai creato la giraffa la volevi proprio cos o stato un incidente? Poi devo chiederti anche unaltra cosa. Quando tuo Padre ha fatto tutto l'universo non era meglio se invece che la domenica si riposava anche gli altri giorni di scuola? Sarai andato anche tu a scuola e cos sei stato fregato anche tu. In previsione dei regali che mi porterai io ogni sera recito tre Padre Nostro. A proposito del Padre Nostro Quando lhai inventato la prima volta ti venuto subito o l'hai dovuto fare tante volte? Io quello che scrivo lo devo rifare un sacco di volte. Non potevi farlo un po pi corto? Scusami se ogni tanto faccio qualche peccato. Ma tu i peccati li segni in rosso come fa la maestra? Ti devo ringraziare per avermi regalato un fratellino, ma dovevi essere un po distratto perch io veramente avevo pregato per un cane. A proposito di animali come mai non hai inventato nessun nuovo animale negli ultimi tempi? Abbiamo sempre i soliti. Adesso per passo subito alle richieste dei regali. Non vorrei che ti arrabbiassi a leggere le lettere quando sono lunghe. Primo: Per piacere mandami un cucciolo. Non ho mai chiesto niente prima, puoi controllare. Ti ripeto: un cucciolo, non un altro fratellino! Secondo: Per favore metti un altro po' di vacanza fra Natale e Pasqua. In mezzo adesso non c' niente. Terzo: se ce la fai portami un paio di scarpe Timberland; vorr dire che, se guardi in chiesa domenica, ti faccio vedere le mie scarpe nuove e sarai contento. Quarto: Fa in modo che quegli squinternati di mio padre Camillo e mia zia Giusi la piantino una buona volta di scrivere la loro commedia. Mi sembrano diventati scemi e il mio pap beve tanti bianchini per avere lidea e poi se la prende con noi. Ti saluto caramente e aspetto che tu ti faccia vivo. Il tuo Luigino che ti vuole tanto bene. Post scritto: Se non mi porti i regali mi rivolger alla Befana. Ala b iss?

CAMILO: Arda po te

LIGI: co, ades core a portala in dela casetina dela Cesa e spere di scric in bela scritra se no l bu de ciap la scsa de s mia riat a lesila. (Esce)

CAMILO: Per me l n po mat ol me Lig. Ada Giusi, dm negota; al so che te penst che al ghe sma tt al so pader perch bisogna s delb n po mac per pretend de scrif na comedia sensa sa am come an gha de comensala. Te che te se vantada de fac la quinta, das de fa e comensela te. Nh te, tel dighe a te cantante mancada Ada che tho sentit prima Cant te? Ada che quando te se mtt a tr f i t rs intat che te f i mester ol Fufi, l de f, al se mt a us come quando i fa i fc a lltem de lan. na matina al s desligat e l curit tt spaentat de me. M tocat metiga du stopac di butiglie in di orge per faga pas la pura. Alura; an se da de fa? Se no la comedia me la fenes mia per Nedal, ma per i morc!

GIUSI. A to mia interompit pr creansa prch se a ghere de fal, a tavrs pi lasat indannacc. E perci ads bofa mia e lasm parl me. Regordt be che me a cante benissimo n, e se ol t Fufi al santnt mia de msica, al mia colpa me ma t che a tle mia mandat a scla. (Al pubblico) Chesse la me pvra madr ala gavrs vt de tiraf salam pr l e bistche pr ol Fufi. (Camilo fa per intervenire) Fa sito a to dicc che o gniam de fin. Ol t Luig al vl cagn pr Nedal, ma ol Fufi el mia c forse? A pta crto, ads al sa sa port ol c a durm insma in dl lcc de ncc ol Fufi al ga sta mai. E te comprega lcc matrimonial! E a go am laur de dt! La t Ersilia, se, che al na braa persuna. Le ala sighetaa a parl dl Signur e al in dacia a incuntral. Mia compagn de te e ol t Luig che a sighet adoma a tiral in bal con di stpidade. Ma al set mia quace impgn che ol Signur al ga? Ol s impgn magiur al a faga fa la pace a chi ai fa la gura. Chi ai facc fa pace in d gura frgia e colda? Ol Signur. E la guera dl Vietram? Smpr l. E la guera in Criniera? Ol Signur. E chi ala facc fin la gura dl Gufo in Irap? Smpr ol Signur. E spere tat, ma tat che al ga rie a fa fin la guera tra ol Cesco e la s fommla. Al cominsat tt quando ai decidt de and in ferie e ai indacc in dna agensia de vias:

QUADRO QUARTO

(Entrano in scena Cesco, la moglie Pina e il Titolare dellagenzia viaggi. Si siedono).

CESCO. (Piano a Pina) te Pina, ma al sa pl sa che manera a te me portat che? Ma an sera mia decorde dend in vilegiadra?

PINA. Crto. Apunto pr chsto che an s egnicc che.

CESCO. Scna n, ma arda che Te arda che me a go mia intensi (al pubblico) pr ol momnt (A Pina) de tro mia notra fommla.

PINA. Ma cosa a set indre a cntas po. A set indre a basg? Arda che se an vl ind vi na quac de, e an sa mia in doca and, pr forsa an ga de egn alagensia de vas.

CESCO. (Meravigliato) chsta che al nagensia de vas? E me che crede ala fds nagensia matrimonial! Ads a capese ol prch ol me amis quando a go dicc che manera alera egnt che, l al mera respondt che alera pr na sorpresa ala s fommla. Me bambo, pensando che la sorpresa alera namante, a go pi ardat e a gan casat indre poa tate. Cosa sape che alera mia nagensia matrimonial ma de vas.

TITOLARE. Alura, a prefer fa na vacanza in montagna o al mar?

PINA. Me a sars pi pr la montagna prch in dl mar a gh det trp tanta acqua e me a so alergica alacqua quando al tanta.

CESCO. (Ironico) Amml far svdaf n po Pina. Che problemi a gh? Sperem che in dl mar a ga sabe mia det ol v, prch se n sbaglie a ta se alrgica anche a chl. (Al Titolare) Al pnse che a mera facc ri na damigiana piena e strapiena quando a ma scoprt che le alera alrgica e a ma tocat bila f tta me.

PINA. (Ironica) indasa quata fadiga che a tavre facc a finila. L (al Titolare), du de e annera pi gniac na gota in chla damigiana. Me a dighers de ind in montagna.

CESCO. A me la montagna ala ma pias mia. Ma al set mia che l a gh pie de lepere? (Al pubblico) al so che na in pi (indica la moglie) e na in meno a gh mia difernsa E p dpo in montagna al fa trp frcc.

PINA. D pitst che a ga sars mia de lstras i cc come in spiagia.

CESCO. Ma Pinina mia, i me cc ai adoma pr te!

PINA. Ada Giuda, fa sito almeno. Va be, a mindar al mar, ma in doca de acqua ann mia tata.

TITOLARE. Alura, me a va consigliers dend, smpr che in Italia, in dna localit rinomada ma che in chsto periodo che, al a bu mercat. A Mondello.

PINA-CESCO. A Montello?

CESCO. A ta crde che al a bu mercat, al che a du pas.

PINA. Ma el sigr che Montello al sis in Sicila e mia che dpo la Costa.

TITOLARE. Mondello, non Montello. Mondello in provincia de Palermo in Sicila.

PINA. A co. Pnse che al pde ind be. Ma a mindars con cos infena a l.

TITOLARE. A gh a disposisi tcc i msi che ala ga ia. Pr esempe, pr fa pi prst a pd ind colaereo.

PINA. (Agitata) colaereo?

CESCO. Ma se atl apena dicc! Dai Pina fa mia isse, cosa lt che al sis?

PINA. Cesco arda che me a sfre olareo.

CESCO. Ma se a tle mai gni ciapat!

PINA. Ma a talse che a so sessitiva e che a snte i laur prima che i scede. Aliscolte, se pr caso a sts mia tat be slareo, a pders mia indaf a ciap n po de aria?

CESCO. Ads olareo al ga na pensilina in ciel. Ma Pina, a ragiunt o mia?

TITOLARE. O se de n a pdersf ciap ol treno.

PINA. co, brao. Ol treno alindar benone.

CESCO. Va be, fem pr ol treno.

TITOLARE. Pr fa pi ala svlta i ferovie ai mett a diposisi du treni che in quatr e quatrt ai ria in Sicilia.

PINA. Meno mal.

CESCO. Ad che forse ol Signur al ardazo e an ga ria a part.

TITOLARE. Alura, a va prente du pscc sla Freccia Rossa?

PINA. Benissimo, al prente.

CESCO. Come a sa ciaml chl treno le?

TITOLARE. Freccia Rossa.

CESCO. E no. Se al sa ciama isse , me a pde mia saltas.

PINA. Ma Cesco, che manera a taala mia be la Freccia Rossa.

CESCO. Pina, a talse come ala pnse coi Ros. Me a so mia de sinistra e perci me chla Frecia le ala ciape mia.

PINA. Ma Cco, cosa centrerala la politica col treno ads.

CESCO. La cntra, la cntra. La politica ala cntra depertt. Me coi Ros le iga negota a che fa.

PINA. Quando al dis isse, nig al mont al ga fa cambi idea. Ma erl mia forse dicc che aiera du i treni che i pasaa in zo?

TITOLARE. Se, crto.

PINA. co, alura al prente sbt chlotr.

TITOLARE. Alura lasm control se ann am de pscc sla Freccia Azzurra

PINA. Cosal dicc?

TITOLARE. Se, ann am quatr di pscc sla Freccia Azzurra e perci (viene interrotto).

PINA. E n. Sla Freccia Azzurra, n.

CESCO. Cosa a gh che al va mia be sla Frecia Azzurra ads?

PINA. Csco, se ate a ta pias mia i Ros a me a ma pias mia i Azzurri. O a ta sa regordt zam pi?

CESCO. (Spazientito) crto che a ma sa regorde. Te a ta se mia de centro-destra e perci a ta dit ol colur azzurro. Ma a sert mia te momnt fa che a ta disit che la politica ala cntra mia coi treni?

PINA. E a sert mia te che a ta me respondt sbt che la politica ala cntra depertt? E perci la Frecia Azzurra ala parter snsa de me.

CESCO. Ada Pina, olareo al va mia be, la Frecia Azzurra gniachla (viene interrotto).

PINA. Te, ada cha la Frecia Rosa a me ala mandaa be n.

CESCO. Se, pr ai du laur che a te al ta indaa mia be. Me adoma .

TITOLARE. Sti calmi s, a gh am na solusi se l.

CESCO. Sperem che ala me fommla ala gandaghe be staolta.

PINA. Dl sigr.

TITOLARE. Lltm mzo che lagensia ala ga a disposisi pr ind in Sicila al ol pullman

PINA. Al va benone! Al prente sbt du pscc prima de troai pi. El mia ira Cesco? (Cesco non risponde). Alura, a dormet coi icc dercc?

CESCO. (Serio) ol pullman al va mia be.

TITOLARE- PINA. Che manera al va mia be?

CESCO. Al va mia be prch dpo n po che a so s a ma e lorticaria.

TITOLARE. Lorticaria sl pullman?

CESCO. Se prpe. A sa regordt chla olta che an sera turnacc indre dal SantAntone de Padova?

PINA. (Ricordandosi) madonname, a gh pasat f poa tat tep che a ma sa regordae gni pi. E apena che ol guidatur dl pullman al s nincorsitdla t orticaria al ga lasacc zo sbt prch al ghera pura de nepidemia. Ol fato al che ansera slautostrada. E la colpa come a tere dicc alura e a ta dighe ads al stacc castigo dl SantAntone prch a tere mia lt confesat chl de le.

CESCO. (Si alza) te a ta parlt adoma prch a ta lt da fiat ala boca. E dato che al isse se a ta lt ind a Mondello a tande deprtcnt prch me con dna compagn de te me a gne mia. Me andaro deprmecnt a Montello! (Esce).

PINA. (Lo rincorre) te ata gnt mia con me?! A so me che a gne mia con te a Mondello! E a Montello parlemn gniac!

TITOLARE. (Rincorre i due) ma ard che se al va mia be ol pullman amml troa am na solusi pr ind in Sicilia! (Esce).

GIUSI. E capt Camilo quat al impegnt ol Signur? Al ma sa ma, pr la nsta comedia an ga de rangias notr.

CAMILO: De rangias noter Bela pretesa! Per, se an vl eredit la tera che al gha al sul ol zio Beniam, bisogna che me la scrie so. Stanc gho t nidea So leat s, ho fac pas in di leber del me Lig se magare avrs troat ergot de copi so tat per cominci la nosta comedia e, te te ghe creder mia, ma ho troat delb. na comedia in piena regola. O Dio, l mia de d che gho capt tt, ma per te che t fac la quinta al sar pi ciar. Ho copiat i prime righe in bela scritra e dighers de cominci con cheste. Te rester imbesida dala me troada e dala me inteligensa. E, se la te pias, an pdr copiala tta e iss an frega ol zio Beniam. Ti lse s Sta ba tenta che dopo te gavr de continu te (Declama)

Nel mezzo del cammin di nostra vita

mi ritrovai per una selva oscura

ch la diritta via era smarrita

Cosa dighet Giusi? Te piasel come incominci iss la nosta comedia?

GIUSI. Pde cap ol zio Beniam al vl che mi scrie na comedia, ma chl lera n po mat! Ma gai ciap pr chi tcc? Pr ol Carlo Soldoni de turno o pr olEttore Pedril? Be, pr ciap di eredit al sa fa otr che chsto a sto mont. Ada che te a ta se frbo, cosa pnst che me al sabe mia che chle tr righe che te copat ai dl gran poeta Alighieri Noschese? Ma ads lasem prt i nste discusi e indem innacc che forse a te scricc ergot de gist. Alura, come a pde indannacc Crto che per a ta se smpr chl n, nonostante a taght vit briciol de inteligenza, prpe dalinferno an ga de part? An pl mia part dal paradis? Scolta be:

La gloria di colui che tutto move

per luniverso penetra, e risplende

in una parte pi o meno altrove

Cosa dight Camilo? Cosa an fai pr mts decorde? Me dighers de tiraf a bschta. A meno che te a ta gabt di idee pi brilanti del d la t trsa.

CAMILO: Osti! Ma te te ghe la se a memoria! Cosa al vl d i fac la quinta Sa ricordet come lera tegn ol zio Beniam? Per forsa che dopo gh restat i palanche per compr tta la tra che al gha al sul e che noter al gavres de eredit. Quando al s spusat cola povra Pierina i fiur i ha mia ordinac al fiurista, no, i ha portac l; lera indac al cimitero a strap so i rse dai curune fresche de fneral. Ala Pierina al gha racomandat de ca s ol vestit dela so sorela perch al disia che lera intel compran nf perch de solet sel ca s na lta apena. Pensa che, permia pag ol pret, al gha domandat al segrest se al pdia spusal l a met prese. Ma ol colmo l quando gh tocat compr ol frigorifero al post dela moscarla. Al drmia pi de nc perch al ghe ria mai a control se la lcina che gh de det la se smorsa o la resta impiada quando al la sera f. E dinverno? Pensa che per scold la c al vlia tgn du o tri cavre in csina. Certo che in de nosta famea ghe nera dela set mia apost Me sa che i pi gist an s am noter d.

GIUSI. A ta na cntt s de eresie n Camilo. Te gist, compagn de me? Fa la quinta e po dpo a manparla. A propost dl zio Beniam, a sa regordt quando al indacc al mar la prima olta? Al tera tss te e la s fommla. Forse te a ta sa regordt mia prch a ta sert picin, ma de tat che alera tegn, ol zio Beniam al vlia port a c infena lacqua dl mar prch alera salada chesse quando a c l vlia fa la pasta alavrs ischiat de metiga det ol sal. E snsa la sabia che al portat a c. Alera tat tegn che tte i ocasi aiera bune de fa s i solcc che, con chla sabia, alera metiss che ala s ca, na ativit de sabiadre. Come aiera ciamada? Se a ma sa regorde mia malSabbiature per tutti i gusti da Beniamino. Frtna che dpo du de ai serass. Sa recordt almeno chsto? Che te a tandat a troal in pres e me che a ta dise de stal a faga compagnia anche de ncc? Ma te a ate me mai dacc iscolt. E n , te a ta pdt mia , a ta sert trp impegnat a sirc de stdi pr pasa la trsa!

CAMILO: Ada che me la tersa al lho pasada quase sbet; se, insoma, ala tersa lta per sfiniment, ma mia per ol me de sfinimet, ma per chel dela maestra. La me disia sempre che lera stfa de dem a scold ol banc, anse, lera pensat po de met sota na quac f come la fa la clsa iss i sars nasic po di pls. Ma ada che ol zio Beniam lera mia bambo se al ghera chle idee l e te fo present che l lera fac apena la prima. Sicome lera n po che li staa mia b ol dutur al ghera urdinat de ind a Cas Boer per pas i aque per via dela cirosa pallida o come a sdighel? Ah, no, lepatite virile che al ghera al fidec o ala corada, ads me ricorde mia b... Lha fac la carta, se, insoma, lipergnativa, lha ciapat la coriera e l partit per Cas Boer e per 15 d me lha pi est. Quando l robatit indr, per, al ghera delb egnit na bela cera. La povra Pierina, che dopo tt lera la so fomna, alura la gha domandat come lera laqua de Boer e l, chel lmagt, al ghe respont: Quala de aqua? Ada che me so stac tc i d a losterea. Mia bambo lm neh? Scolta Giusi, an vai innac o no? Se no i tre al sul del zio i va a fin ala parochia e per noter adio eredit. Ada, per dat na spinta e nidea, te dighe m chl che ti gh de comens a scrif. Dai, ciapa la pena, sentet so al taol e inviet a scrif. Pronti? Scrif so Atto primo. Et scric? Braa. Ads che ho incomensat m va innac tochl te.

GIUSI. Tt che? Set bu adoma a fam iscrizo Atto primo? Dai, lasm indannacc me che o facc i scle olte. Alura. Atto primo pta ma Camilo, ma prima de invias angaavrs mia de scrizo na trama? Se a ga fds mia me che a ma santnde de comedie, a ta pderst metiga s na preda aleredit dl zio Beniam. Alura idea! Come trama an pders iscrizo na comedia in doca a gh du fradi, fradl e sorla, che ai ga de sct neredit d zio. Cosa dight? Ma coma a ma fa a gn i ste idee brilanti! Fermt, d negot che a go naspirasi. Alura an pders part isse

QUADRO QUINTO

(Entrano in scena Bpo, poi Camila)

CAMILA. (Entra di corsa agitatissimae fatica a aparlare) Bpo, ol zio ol zio

BEPO. E mia che a fam prt ol tep n. Ma prch a ta se isse agitada? Lasl prt ol zio se al ta usa indre quando al valsa ol gombt. Attlo dicc tate olte de lasaga fa chl che al ga ia. Tanto chel le al crapa mia gniac cn dna sciopetada.

CAMILA. (Sempre agitata) n, ol zio

BEPO. Al mia ol zio Beniam? Ma sta calma e dim cosa al ga ol zio Mario alura. A scmte che al ta mandat a tga i sigarte e te a ta se refdada e l al ta na casat indre munt? Se almeno al salts innaria a l insma ai s bionde. M che andaghe.

CAMILA. (Sempre agitata) n, no, ol zio al

BEPO. Scolta Camila, olt dim cosa a gh e al svlta? Sar mia ol zio Felice che ai troat am a fal ol bagn in de fontana in pias n? Al sar mia stacc biot istaolta! Ma che al ga gne na bronco-dinamite chesse a ga turne pi i solcc che a al ma imprestat.

CAMILA. (Sempre agitata) ma n Bpo Bpo!

BEPO. Ma Camila, lt cap che a ta se indre a fam pr munt de tep? A lt parl?

CAMILA. (Sempre agitata) ol zio ol zio Beniam alndacc

BEPO. E te a ta gnt che a fa chla sceneggiata che, adoma pr dim che ol zio Beniam al indacc? Ma capeseret vrgot? Al p grant ase de fa chl che al ga ia. Cn tcc i laur che a go de fa, a prde ol tep a stache a scolt na bambosla. (Fa per uscire).

CAMILA. (Con tutte le forze rimaste) Bpo, ol zio Beniam ol zio Beniam al mort!

BEPO. (Ritorna di corsa) cos ol zio Beniam al mort? Ma ol zio al ghera nig alinf de notr, vira?

CAMILA. (Annuisce).

BEPO. (Si siede e gentile) Camila, sta calma, fa mia isse. Dai cntns come al scedt. Ciapa tt ol tep che a ta ocor. lt bicer de acqua? Alera isse na braa persuna ol zio Beniam.

GIUSI. Cosa dight? Come partnsa al mia mal a?

CAMILO: Verament la partensa lho facia me a fat scrif so Atto Primo. Te, Giusi, te se indacia innac con dna disgrasia; la mort del zio Beniam. Va b, tegnemela buna. Alura me dighers de continu anse, de turn indr de pas. Ol zio l sl lc de mort, insoma, a l dr che li stinca f. L l sla pultruna; l pi de l che de s. Erg i ha ciamat ol preost per lestrema unsi. Anse, prima a vl confesas

QUADRO SESTO

BENIAMI: Siur preost, meno mal che l riat. Prima de ind al cospto del Creatore

PREVOSTO: Calma Beniam; bisogna t se t te pdet ind al cospto del Creatore o a chl del diaol. Se te f mia na buna confesi, magare, invece che in paradis te pdrset treec so a linferno

BENIAMI: Ma me a linferno le mia indaga! Al fa trp cold per me de chi bande l. Ads capese perch so l i tt nc; cola temperadra iss olta le b t se sghe ria a sta estic s de chi bande l. L al me daghe na bela asulsci e me rampero s drec fra i angei, i rubini e i serafini

PREVOSTO: Dai alura, vda f ol sachl di t pecac

BENIAMI: Ma me di pecac an nho mai fac, almeno de chi grs

PREVOSTO: Ada Beniam che i sanc in ne fa st al d come minimo

BENIAMI: A svt che m so pi sant de lur

PREVOSTO: Sta atent ads che t te penset de s sem sant

BENIAMI: Magare sant no, ma martire s

PREVOSTO: Dai, desmetela con cheste stronsade e comensa a cnt s i t pecac

BENIAMI: Ol me pecat pi grave lho fav vers de l siur Prest

PREVOSTO: Vers de me?

BENIAMI: Prpe, vers de l e se l al me perduna mia indaro so drec alinferno compagn dna liturina, anse, come la frcia rosa che la a 300 a lura

PREVOSTO: Dai alura, invies l

BENIAMI: Sere am scetorlt e so egnit a confess de l e, intt che ga cntae s i me pecc, a de mia l, sl pi dl sportl dl confesiunare, ol so rosare d'or? Bl, lster, li sbrlsia come ol sl. Ho sirct m d resist a la tentasi, ma al smea che ol rosare coi so gr tc dor al me disis: tm s, tm s Beniam. Snsa che me al vlis, ol brs al s' slongt, la m all'ha ciapada e l' indacia a fin de onda in de la me scarsla. Per, in dl sts momnt, ho sentt che la me coscinsa la bliga tta come n d frmighe: s't fc Beniam, la me disia, prpe al t Prest? Al sie prpe mia come gn f de chla sitasci l. Alura ghe dighe prpe a l che l'era l pr dam l'asolsi: al sa frme siur prest, al m' gnt in mnt n'otr pect. Cntm s, Beniam. Ho robt rosare tt d'or. E l, te gh de daghel sbt al s padr se n pde mia dt l'asolsi, l, siur prest, al mha dic. E me alura ghe dighe: al la ll l siur prest? S'el vl ghel consgne a l, al ga apena de dm de s. Me n che al vle mia Beniam, t'ho dc che te ghe d consegnaghel al s padr. Ma, siur Prest, ol s padr al m'ha dc che al la l mia! Alura tgnel t, bambo. E l a chla manera ch che ol rosare coi gr tc dor l restat in di me scarsle.

PREVOSTO: Disgrasiat; ades capese in do l indac a fin ol me rosare dor! Ma te perdune Beniam, iss ol t pecat l desmentegat. Va pr s in paradis e mr contet

CAMILO: Te piasela Giusi come continuasci dela comedia? Verament , ads che ghe pense, ol zio al mha mia dc come la comedia la ghies de s longa. Magare la pdia s de poche batde. Cosa dighet se me la fenes ch? Ads l facia. Al me resta apena de derf f ol testamt e de ls s chl che la mha lasat ol sio. Mel fai Giusi?

GIUSI. Se, a ga conv fenila che, la comedia se de n te a ta se bu dend a tir ala de anche ol Papa. Quando al sa drf ol testamnt al sa leser s chl che ol zio al ga lasat. A spere che al mabe lasat ergot anche a me n! (Lo grada di traverso) A meno che, te, guando ol zio alera am in veta, a tlabt unciass ben benone. A ga sars mia di d d olte. Ma indo el ol testamnt?

CAMILO: L sempre stac l in chl cast in dna bsta serada e con tt de ceralaca sura. (La toglie dal cassetto). Ciapa, contrla che la sia am serada iss te s sigura che me ho intortat s nis. Tt a post? Dai alura, dervela. Pasem a me ol fi; la lese s me pech te, per lemusi de dient proprietaria de chis quate tre al sul, rs mia che te trecht per tera. Alura Cari i miei nipoti Camilo e Giusi. Adesso vi spiego perch ho voluto che, prima di ereditare le mie terre, scriveste una commedia. Lho fatto per far lavorare i vostri cervelli che, a mio parere, sono sempre stati arrugginiti se non pieni di marmellata anzich del cervello. Adesso che avete terminato lopera finalmente verrete in possesso dei miei beni. Le piantagioni qui di seguito riportate ve le dividerete fra di voi a vostro insindacabile giudizio. Per cui vi lascio in eredit i due vasi di gerani che troverete sulla finestra della mia stanza del ricovero. Teneteli dacconto come ricordo del vostro zio Beniamino. Unultima cosa; ogni sera dite una preghiera per me. Et capt chl disgrasiat! E noter mha pasat de e nc a dient mac a scrif so na comedia per l! Et capt Giusi cosa lera la tera al sul che al ghera de lasam? Du vas de gerani! na preghiera per l? Certo che la dighe; ma perch lindaghe a linferno!

SIPARIO