I Cunt dla Contesa Isabela

Stampa questo copione

I CUNT DLA CUNTESA ISABELA

I Cunt dla Contesa Isabela

Commedia in dialetto mantovano

3 atti di

Franco Zaffanella

Gabbiana - Molina di Ledro - Goito - Campitello

2004

Personaggi:

La Contessa - Isabella

 L’uomo di servitù – Marcello

Primo Conte – Virgilio

Secondo Conte – Annibale

Un affittuario – Secondo

Il figlio dell’affittuario – Ermete

Una affittuaria – Serena

La figlia dell’affittuaria – Erminia

*Violetta – Nipote della Contessa

*Cesarino – Amico di Violetta

*Battista – Amico di Violetta

*Personaggi rappresentati da bambini che possono essere tolti, senza che questi  possano influenzare la storia della commedia.

La vicenda si svolge negli anni ottanta nella casa della Contessa Isabella Pradella. Nobile ed eccentrica mantovana.

Primo Atto

Scena 1

Isabella a seguire Marcello

( La Contessa Isabella seduta a leggere la Gazzetta, ma fa fatica perché ha sonno )

ISABELLA – Cuma su straca incö,a forsa da lešar a gh’u i’och ch’am pirla via …

sarà mèi cha ciama Marcelo. ( E così dicendo suona il campanello per chiamare Marcello,il suo maggiordomo )

ISABELLA – Ma induv’èl che quand ‘l ciami agh briga sempar ‘d li mešuri a rivà.

( Suona di nuovo il campanello ) Marcelo! Ma movat !!

MARCELLO – ( Entrando in scena affannato e in disordine ) A gh’ala bisogn ‘d quèl siura Cuntesa?

ISABELLA – Certu cha gh’u ‘d bisogn,sinò cusa suni ‘l campanel a fa? Su mia Santa Lucia vè! Induva sevat inbuscà?

MARCELLO – A sevi ‘l cèsu siura Cuntesa.

ISABELLA – E ‘s ved! Tirà sö ch’la purtera le!

MARCELLO – ( Marcello si accorge che ha la cerniera dei pantaloni abbassati,con un pezzo di camicia che gli esce fuori,e velocemente girandosi,si aggiusta ) Ma Diu! La ma scusa siura Cuntesa.

( Marcello cerca velocemente di aggiustarsi mentre chiude la cerniera dei pantaloni si prende anche un pezzo di carne preziosa urlando dal dolore e chinandosi su se stesso )

MARCELLO – Ahhhh !!!

ISABELLA – Ben cusa gh’èt?

MARCELLO – Ahhhiiaaa! Ch’agh gnes ‘n folmin a töti li cernieri!

ISABELLA – Ma cusa centra li cernieri? Chesta la gh’ha ‘l manach!

MARCELLO – Se,ma l’è ‘l mio di manach! Aiii! Ahhhh!

ISABELLA – Vè ades basta che cun me la taca mia nè!

MARCELLO – Cun le no, ma lè che ch’al sé tacà! Tasi valà cha gh’lu cavada a liberam, ahhhh, che bèl!

ISABELLLA – Ma insoma ve via!

MARCELLO – A vegni siura Contesa, le l’è anca furtunada parchè ‘d li robi acse a le l’igh capita mia. Cusa vulelvla?

ISABELLA – Siura Cuntesa.

MARCELLO – Ah se, cusa vulevla siura Cuntesa?

ISABELLA –  Th’at senti šo le e ‘t leši la Gašeta.

MARCELLO –  ( Con perplessità ) A leši la Gašeta?

ISABELLA – Se, dai tö, e leši! ( Porgendogli il giornale )

MARCELLO – Ma èla sicura ‘d quel ch’la dis?

ISABELLA – Ma certu cha su quel cha dighi vè!

MARCELLO – ( Sedendosi ) La varda siura Cuntesa ch’am la det le né?

ISABELLA – Ma se ‘t lu det me,su mia cusa agh sia da di.

MARCELLO – Che bèl! Sa sevi na roba acse a gnevi che ‘d vulada sensa gnanca frigam ‘l cul. . . . Che bèl!   ( E Marcello inizia a leggersi il giornale per sé senza alzare la voce ,non avendo capito che il giornale lo deve leggere alla Contessa ) Che bèl.

ISABELLA – Che bèl,che bèl, e alura?

MARCELLO – Alura cosa?

ISABELLA – Quand’èl ch’at cuminci a lešar?

MARCELLO – Ma mè u ša cumincià a lešar siura Cuntesa.

ISABELLA – Ma varda caru che me th’u ciamà par lèsumla a me la Gašeta!

MARCELLO – Ahhh, ma, ma me evi capì  a n’atra manerà.

ISABELLA – Ah m’al so,tu ciamà sul parchè me ‘m fa mal i’och.                                          1

MARCELLO – Che bèl!                                                                                                    

ISABELLA – Dai valà, cumincia a lešar da la seconda pagina.

MARCELLO – Da la seconda? Ma ‘s pöl mia partar da la prema?

ISABELLA – No la prema lu ša vesta ‘d cuminci da la seconda,sèt quala l’è la seconda pagina d’an giurnal?                                                   

MARCELLO – Maaaa . . .

ISABELLA – La seconda pagina l’è quela cha vegn dopu la prema,s’at sé quala l’è la prema,’d fè uno + uno, ahhh? Cusa fa uno + uno?

MARCELLO – Ades le la fa prest parchè l’è brava a fa i cunt.

ISABELLA – Ma insoma, ma ch’ièl cha ma consiglià da töt a lavurà che da me?

MARCELLO – Al pret, l’è sta ‘l pret.

ISABELLA – Al pret, giösta ‘l pret. “Töl cl’è ‘n brau om”. At sarè ‚n brau om,ma ‚’t pari uno cha vegn dal mond dla luna.

MARCELLO – Che bèl.

ISABELLA - Sta mia fam perdar la pasiensa valà Marcelo. Varda ch’lè ‘n, cunt cha sa fa anca mè neuda Violeta.

MARCELLO – Ma la prema pagina èla mia chesta davanti?

ISABELLA – Ma se,prova girala sta pagina.

MARCELLO – Acse?

ISABELLA – Se, e cla le l’è la seconda pagina.

MARCELLO – Ma alura bastava girà ‘l giurnal? Che bèl.

ISABELLA – Dai valà comincia.

MARCELLO – ( Marcello inizia a leggere a voce alta il giornale ) Fatti dal mondo,Parigi. Importante scoperta archeologica alle porte della capitale francese . . . ( La Contessa in pochi secondi si addormenta,Marcello si ferma di leggere perché sente russare ) . . . ben ma ch’ièl ca runfa siura Cuntesa? ) Guardando verso Isabella si accorge che è lei a russare ) Che bèl, ma l’è le cla dorum, cuša leši a fa me sla dorum,e cume la runfa. ( Marcello si alza e va verso la Contessa coricata sul divano, ed inizia fargli la lingua e boccacce varie )

MARCELLO – Ma varda chi le vè,ma va che me su mia la tu camumila, e gnanca ‘l tu Tavor. Me gnarò dal mond ‘d la luna, ma te varda che facia d’imbambida ch’at gh’è. ( Marcello a questo punto si sta allontanando in punta di piedi quando la Contessa si sveglia di soprassalto e lo chiama )

ISABELLA – Marcello!

MARCELLO – Ahhh?

ISABELLA – Ma induva credat d’andà! Tu det da lešum ‘l giurnal.

MARCELLO – Che bèl. Ma u ša lešì ‘l giurnal.

ISABELLA – Sa lešì? Töt?

MARCELLO – Da la seconda pagina fin a l’ultima.

ISABELLA – E i mort? Me u mia sentì i mort,chi è mort incö?

MARCELLO – Incö gh’è nisun mort siura Cuntesa.

ISABELLA – Oh a gh’è nisun mort! Töti de mör ‘n qualdun,figuromas sa gh’è sö gnanca ‘n mort.

MARCELLO – Ma no, ( riprende il giornale ) la varda, a gh’è sö nisun mort.

ISABELLA – Ma gnanca un? Ma che sfortuna,me ch’am pias ‘t se tant a vedar töti i de i mort in sla gasèta, e incö gnanca un!

MARCELLO – Sla mal diševa prema siura Contesa, me ier ‘m masavi acseta ‘n mort in sal giurnal incö ‘l gh’era.

ISABELLA – Sta mia fa tant ‘l spiritus,parchè sa püdes masat t’avria bèla masà me!

MARCELLO – Che bèl.

ISABELLA – Va via ades valà.                                                                                         

MARCELLO – Va ben. ( Ed esce )

ISABELLA – Al gh’ha gnanca pö rispèt par la su padrona. ( Isabella si alza dal divano e va a prendere da un cassetto la sua agenda )                                                                                            2

ISABELLA – L’è mèi cha vaga dre ai mè cunt valà. ( Quindi siede al tavolino guardando e scrivendo sulla sua agenda ) Che sa stagh mia dre ai cunt it ciava a töti li maneri.

( Subito dopo si affaccia sulla porta Marcello )

MARCELLO – Siura Cuntesa pos vegnar dentar?

ISABELLA – Ve dentar, ve dentar,cusa gh’èt a vedat mia cha su dre fa i cunt?

MARCELLO – Ma le föra a gh’è cl’atar di cunt.

ISABELLA – Ma chi? Annibale u Virgilio?                                                                                             

MARCELLO – Ah ma ‘m ricordi mia,su sul ch’al gh’ha na bèla facia da stöpid.

ISABELLA – Alura ‘l sarà Virgilio,th’agh di ch’agh su mia.

MARCELLO – ( Indeciso mentre sta quasi per andarsene ) Parchè induva vala siura Cuntesa?

ISABELLA – Ma in nisun sit  a vaghi,l’è na scusa no, par fa in modo ch’al vaga via.

MARCELLO – Che bèl.

ISABELLA – Cusa gh’è?

MARCELLO – Ma, me gh’u ša det cla gh’è.

ISABELLA – Ma quand’èl Marcelo cha th’a m’an fè öna giösta? Ades alura ciamal dentar.

MARCELLO – La ma scusa, la vedrà che la prosima volta agh dirò cla gh’è mia. ( Ed esce per far entrare il Conte Virgilio,rientrando subito dopo )

Scena 2

Isabella – Marcello - Virgilio

MARCELLO – ( Mettendosi sulla porta )  Siura Contesa ‘l Conte Virgilio! Prego. ( Invitando il Conte Virgilio ad entrare. Questi entra e Marcello se ne va )

VIRGILIO – Buongiorno signora Contessa.

ISABELLA – ( Alzandosi ) Buongiorno,’l varda però ch’al la sa che in ca mia ‘s parla sul in dialet.

VIRGILIO – Al so, ma me a fagh fadiga parlal, anca parchè nuatar a duvresum mia parlà ‘l dialet, ch’lè sul di vech e di paisan.

ISABELLA – Ah, me alura a sares vècia!?

VIRGILIO – Ma no vulevi mia di quel siura Cuntesa.

ISABELLA – Alura ‘l lasa le da di ‘d li stupidadi, e ‘m diga cusa ‘l völ?

VIRGILIO – Su gni par invitala a vedar l’opera sabat quen ‘l Sucial.

ISABELLA – Lu siur cunt ‘l gh’ha sempar quèl par pudì sta insiem a me.

VIRGILIO – Ma l’al sa che sa vegni che a vegni par le.

ISABELLA – Ma me gh’u ša anca fat capì che tra nuatar a masim pöl esagh sul amicisia.

VIRGILIO – Ma me inveci pensavi che siccome le la sé mai spusada,me li’stes,a pudresum metas insiem e unì i nostra patrimoni.

ISABELLA – Ma cuma ‘l cor siur Virgilio,e da che patrimoni èl dre parlà? Me ‘m risulta mia ch’al gabia acse dli gran robi.

VIRGILIO – Ma come, ma la varda ch’u eredità!

ISABELLA – Ah se. ( Mostrando improvviso interesse )

VIRGILIO – Ma certu, an palas in cità, 400 biulchi ‘d tera a dli bandi ‘d Marmiröl, tri miliard e mes in contanti, do casi a Sanremo e öna a Pinsolo.

ISABELLA – Induva?

VIRGILIO – A Pinsolo.

ISABELLA – Se casu sarà Pinsòlo.

VIRGILIO – Ah se l’è vera Pinsòlo.

ISABELLA – Però a, lu sempar det me siur Virgilio cl’è n’om simpatich.

VIRGILIO – Alura vengla a l’opera cun me?                                                                             

ISABELLA – Ma ‘l palas quanti apartament a gh’al?

VIRGILIO – Sedas apartament.

ISABELLA – Cha völ di sedas afet?

VIRGILIO – Se se, sedas afet, sie miliun e mes al mes.

ISABELLA – Al ma scusa n’atim. ( Riprende la sua agendina e si mette a far di conto )           3

VIRGILIO – Ma cusa fala siura Cuntesa?

ISABELLA – Su dre fa ‘n po ‘d cunt, parchè me gh’u tanti pretendenti.

VIRGILIO – Ma alura le a vardla quel cha gh’a püsè bèsi?

ISABELLA – Ma no, ma schersal,ma l’è na curiosità mia.a faghi na lista sul par vedar li vari situasiun.

VIRGILIO – E me cuma sontia in dla lista?

ISABELLA – Sevi propria dre a vardà. ( Isabella consulta il suo diario,poco dopo Virgilio interviene )

VIRGILIO – Alura siura contesa?                                                                                                 

ISABELLA – Alura ciamum pör Isabella, e quand ‘d vö andom a l’opera.

VIRGILIO – Ma cuma su cuntent, alura püdoma das anca dal te.

ISABELLA – Ma certu, dal te,dal me, dal vö, dal lö.

VIRGILIO - Va ben,alura sabat a vegni a töt a li ot. ( Si affaccia sulla porta  Marcello )

MARCELLO – La varda siura Cuntesa che sabat la gh’ha d’andà a šugà a tombola dla Carmelina.

ISABELLA – Tu ša det cha vöi mia cha tha staga d’adre dla porta a bušà! Vurà di che sabat la tombola la saltoma.

MARCELLO – Che bèl.

ISABELLA - Dai cumpagna föra ‘l Cunt Virgilio.

MARCELLO – Se cuma s’al cunuses mia la strada.

VIRGILIO -  Arvedas a sabat alura.

ISABELLA – Va ben,a li ot sarò prunta.

VIRGILIO – Ciau. ( Appena Vrgilio esce accompagnato da Marcello Isabella si risiede e riprende

a far di conto )

ISABELLA – Ma pensa, ‘l cunt Virgilio. Alura quatarsent biulchi ‘d tèra, al palas, tri miliard e meš, li casi a Sanremo e a Pinsòlo. Ma che bèl om ch’lè. ( Mentre Isabella continua a a far di conto entra avvicinandosi piano piano Marcello senza che lei se ne accorga )

Scena 3

Isabella – Marcello e a seguire Secondo – Ermete – Serena – Erminia

ISABELLA – ( Suona il campanello per chiamare Marcello ) Marcello.

MARCELLO – Su che siura contesa.

ISABELLA – Ahhh! ( Alzandosi di scatto dalla sedia ) Ma che squai! Cusa fèt che dadre?

MARCELLO – La dirà mia cha su gni in ritard ahhh?

ISABELLA – Tu det mela volti che quand ‘t ve dentar in sala ‘t gh’è da dimal!

MARCELLO – A vulevi fagh na sorpresa siura Cuntesa.

ISABELLA – Na qual volta ‘t la faghi me la sorpresa,’l foi dal licensiamet.

MARCELLO – Che bèl.

ISABELLA – Ades ‘t vè in paes e th’a t’infurmi sl’è vera che ‘l cunt Virgilio,quel chè gni prema.

MARCELLO – Quel cha gh’ha la facia da stöpid?

ISABELLA – Chi? Ma cusa dit? Ch’lè ‘t se ‘n bèl om.

MARCELLO – An bèl om? Magari l’è anca inteligent,unest e simpatich?

ISABELLA – Propria!

MARCELLO – Che bèl.

ISABELLA – Comunque sevi dre dit ch’agh vaga a sentar in paes sl’è vera cla eredità.

MARCELLO – Ecu da induva vegn töta cla belesa le.                                                                 

ISABELLA – Vè! Fat i’afari tui e inviat!

MARCELLO – Ma siura contesa me su gni parchè le föra gh’è dla gent .

ISABELLA – E chi gh’è ades?

MARCELLO – A gh’è Secondo cun su fiöl Ermete e la Serena cun su fiöla Erminia.

ISABELLA – Ancor! Ma sa iè sempar che!

MARCELLO – A gontia da fai vegnar dentar?

ISABELLA – Se, sicome a gh’u da cresagh l’afet,ciapi l’ucasiun.                                                 4

MARCELLO – Va ben alura a vaghi a ciamai.( Ed esce rientrando poco dopo presentando i 4 )

MARCELLO – Siura contesa a gh’è Serena cun la fiöla Erminia, Secondo cun ‘l fiöl Ermete.

ISABELLA – Avanti,avanti. ( I quattro entrano in scena salutando la Contessa, mentre

Marcello esce )

ISABELLA – Alura cusa gh’è stavolta cha si gni töti?

SERENA – Soma gnidi siura Cuntesa parchè nuatar a soma stöfi.

ISABELLA – Come si stöfi? A vulì andà a sta via?

SERENA , No, parchè a suced chestu, la sa no cha gh’oma ‘l bagn föra, le ‘d banda ‘l pulèr?

ISABELLA – Se e alura?

SERENA – Alura töti li volti che nuatar andoma a fa la docia chi du le i vegn mia sempar a bušà?

SECONDO – Ma no l’è mia vera siura contesa.

ERMINIA – Ecome sl’è vera, ‘v vedi me taga la porta!

ERMETE – Ma sa capita l’è ‘n casu.                                                                                              

SERENA – Se pasè par casu,propria töti li volti cha foma la docia.                                             

ERMETE – Oh quanti foli cha gh’i.

SECONDO – Fom mia gnint da mal.

SERENA – No fè gnint da mal,nuatri però ades ‘s toca fa ‘l bagn vestidi.

ERMETE – Ecu cusa l’èra pupà, che te ‘d vulevi andà ‘d l’oculista. A vedi po gnint,a vedi po gnint.

ISABELLA – Ma Cuma fev a fa ‘l bagn vestidi.

SERENA – Ma la gh’ha da savì siura contesa cl’è mia gnanca pensada mal, parchè in na volta sul ‘s lavom nuatri e anca i vestì.

SECONDO – Se e dopu li vol anca sugas tacadi taca ‘l fil da stendar.

SERENA – Ma lasè lè du stupid!

ERMETE – L’atar de u vest l’Erminia la tacada via. U pensà subit cl’as fos impicada,cla le la sè impicada . U cumincià a sbraià : L’Erminia la sè impicada ! Curì! Curì! Dopu inveci a l’era acse parchè la s’era tacada via par sugas.

ERMINIA – Vedla siura Cuntesa iè tarchè bun da di dli stupidadi, e ‘d vegnar a bušà.

ISABELLA – Ben ma scultem, me cusa pödi fagh se lor i vegn a bušà?

SERENA – Ma nuatri a soma gnidi che parchè ‘s piasares vigh ‘l bagn in ca,anca parchè sala né ‘l disturb cha gh’ha me madar?

ISABELLA – Ma qual disturb?

SECONDO – Al disturb dal tubi da scapament.

SERENA – Ma tasi bröt vilan, e lavat vè!

ISABELLA – Alura vuresu ‘l bagn in ca?

SECONDO – Ma anca nuatar a vuloma ‘l bagn in ca.

ERMINIA – Cusa ‘l vulì da fa ch’av lavè mai!

SERENA – Du spurcaciun!

ERMETE – Ma chi?

SECONDO – Nuatar gh’om sempar la suiöla prunta.

ERMINIA – Da cuma spusè, cla suiöla le ‘l vostar cul al la mai vest.

SECONDO – Vè pütleta a vöt ciapà du slavaciun?

SERENA – Ma prova sa’t sé bun!

ISABELLA – Vè ades lasè le né! Sa vulì fav ‘l bagn in ca, fèval pör, ma vardè cha v’al pagh’è vuatar.                                                                                                                                   

SERENA – Come nuatar? Ma la ca l’è sua.

ISABELLA – La ca l’è mia,però gh’ha stè dentar vuatar.

ERMINIA – Ma nuatar a pagoma anca l’afet.

ISABELLA – A pruposit,visto cha si che,bisogna ch’av diga che dal mes quen ‘v cresi l’afet.

SECONDO – ( Ride ) Iv cres l’afet. ( Ride di nuovo insieme a Ermete )

ERMETE – Gh’u piaser.

ISABELLA – Vardè che chestu ‘l val anca par vuatar.                                                                  5

ERMINIA – Ecu cha pensè da esar püsè furb.

SERENA – Nuatar che sevum gni par fas fa ‘l bagn in ca,inveci ades ‘s catom cun l’afet cresì.

ISABELLA – Insoma i cres töt,me pos mia cresar l’afet? E ades scusè ma gh’u da fa.

( E così detto esce chiamando Marcello perché accompagni fuori i quattro )

ISABELLA – Marcello. . . ( Che era dietro la porta ad origliare entra immediatamente in scena,con la Contessa che lo guarda con un certo disappunto ) . . . cumpagni föra.

                                                                           Scena 4

Marcello – Serena – Erminia – Secondo – Ermete

MARCELLO – Va ben.

SECONDO – Vè Marcello ma sèt che la contesa la völ cresas l’afet?

MARCELLO – Che bèl.

SERENA – Come che bèl,ma sèt mia cha foma sempar pusè fadiga a pagà l’afet.

MARCELLO – Ma gh’lu me la sulusiun par vuatar, sa ma scultè, inveci cha tachè sempar da lit a gavresu ‘d fa na roba.

ERMETE – E cosa?

MARCELLO – Te ‘t sé veduva, lu l’è veduv,tu fiöla la gh’ha mia ‘l murus, tu fiol ‘l gh’ha mia la murusa,ma s’av metì insiem èl mia vera cha risulvì i vostar strolich.                                           

SERENA – Ma chi? Insiem a ch’al le?

SECONDO – Parchè cusa gontia me?

SERENA – A gh’è ch’at sé ‘n spurcaciun!

MARCELLO – Che bèl.

ERMINIA – Se me madar la gh’ha rašun si propria du spurcaciun.

ERMETE – Oh sarà mia parchè na volta soma gni a buša.

SERENA – Ma quala volta, che cuma som föra par andà a fa la docia, ‘s si subit a taga ‘l cul!

MARCELLO – Che bèl.

MARCELLO – Ma lasè le da tacà da lit e fè cuma vu det me, metiv insiem,che se dopu andè a sta töti in na ca a sparè n’afet.

SECONDO – Però la sares mia malpensada, cusa dit te Serena ?

SERENA – Prema cumincia a tirat via cla röšna ch’at gh’è ados dopo se casu ‘n parlarom! Andom Erminia! ( Ed escono piuttosto seccate con Erminia che si gira dicendo qualcosa ad Ermete )

ERMINIA – Chestu ‘l val anca part te Ermete!

MARCELLO – Che bèl.

SECONDO – Ma varda, che do sanguetuli.

MARCELLO – Vè ma che ura a vali a fa la docia?

SECONDO – Ad solit a li sie e meša, ‘n de se e ‘n de no.

MARCELLO – Alura ‘n qual de, par casu né, par casu a capiti le.

SECONDO – Ma pian,ma se dopu magari la Serena la dventa mè muier, te ‘t lè vesta nuda.

MARCELLO – Che bèl.

ERMETE – Giösta!Alura l’è mei ch’at vegna mia.                                                 

MARCELLO – Ohh sarì mia bèla gelus, amo prema da esagh insiem.

ERMETE – Andom. ( I due escono salutando Marcello che li segue,subito dopo rientra in scena la Contessa tutta arrabbiata )

Scena 5

Isabella - Marcello e a seguire il Conte Annibale

ISABELLA – Marcello! Marcello!

MARCELLO – ( Rientrando in scena ) Cus’è sucès siura contesa l’am par agitada?

ISABELLA – Agitada l’è gnint! Varda ch’u sent’ cusa th’a gh’è det a chi’la.

MARCELLO – Cosa?                                                                         

ISABELLA – Th’a gh’è det chi sa spusa e ch’is meta insiem.                                                         6

MARCELLO – E ontia mia fat ben?

ISABELLA – Cherasa cha th’è fat ben! Ma si va a sta töti insiem a perdi mia n’afet! Ma insoma, varda ch’at pianti a ca vè! Che me su bèla stofa da te!

MARCELLO – Mahh . . .( Suonano alla porta )

ISABELLA – Va a vedar chi gh’è valà.                                                                                        

MARCELLO – Subit siura contesa. ( Esce )

ISABELLA – Ma va sa gh’u da vigh n’element dal genar, ma va da via ‘l cul te e pu anca ‘l pret ch’al ma cunsiglià da töt a lavurà. Inveci ‘d iutam a ciapà di bèsi ‘m ia fa perdar,acseta dopu i cunt i turna pö.

MARCELLO – ( Rientrando ) Ma no siura Cuntesa la gh’ha mia da preocupas i cunt i turna, ades par esempi agh né uno che föra ch’al völ parlagh.

ISABELLA – Ma ch’ièl?

MARCELLO – L’è ‘l cunt Anibale

ISABELLA – Anibale? Ma fal vegnar dentar subit!

MARCELLO – Ma me gh’u det cla gh’è mia.

ISABELLA – Ma no! Ma parchè! Ma te tha m’an fè gnanca öna giösta.

MARCELLO – Ma le la m’eva det da di cla gh’era mia.

ISABELLA – Va a ciamal valà.

MARCELLO – Subit siura Cuntesa,subit. ( Ed esce )

ISABELLA – A ma me ‘l pianti a ca dabun,’m fa mia töti li robi a la sversa. ( Mentre si aggiusta allo specchio rientra Marcello annunciando il conte )

MARCELLO – Siura Contesa, al cunt Anibale. ( Annibale entra in scena )

ANNIBALE – Buongiorno.

ISABELLA – Buongiorno Anibale.

ANNIBALE – Cuma andom siura Cuntesa?

ISABELLA – Ma la va mia mal Anibale.

ANNIBALE – Me la va mal inveci,parchè u pena vendì ‘n sit da 200 biulchi ‘d tèra.

ISABELLA – Ben ma lavrà ciapà i bèsi no?

ANNIBALE – Iu ciapà,ma iu anca bèla spes par ‘n dèbit cha gh’evi.                                             

ISABELLA – Ben ma alura ( Va a prendere velocemente il suo libretto dei conti ) bisogna cha rifaga i cunt.

ANNIBALE – Ma verament sevum dre parlà di miu di cunt.

ISABELLA – Ma Anibale sa gh’esum da spusas, ‘l patrimoni a s’unesal mia?

ANNIBALE – L’è vera, e l’è anca par quel cha su gni,par dmandat s’at gnevi  a fa na vacanza cun me a Sanremo.

ISABELLA – A Sanremo? Ben ‘n parlarom. ( Guardando sempre il suo libro di conti ) Pütost varda che ades ‘t sé andà šo in classifica.

ANNIBALE – Come,ma che classifica?

ISABELLA – Ma la classifica dei patrimoni,caro Anibale,e ades anca ‘l cunt Virgilio ‘l gh’è pasà davanti.

ANNIBALE – Ma ch’ièl sta cunt Virgilio, che me lu bèla senti nominà.

ISABELLA – L’è uno che cume lu ‘l vuria vegnum insiem. E ades caro Anibale ( suonando il campanello ) ‘l ma scusarà ma gh’ù d’andà adre i me cunt. ( Chiamato dal campanello rientra in scena Marcello )

MARCELLO – Comandi siura Cuntesa.

ISABELLA – Cumpagna föra che ‘l Cont Anibale.

ANNIBALE – Ma,’m mandla via ‘t se? Subit?

ISABELLA – Gh’u ša det cha gh’u da fa. E te Marcello dopu turna indre cha gh’u da dit na roba.

MARCELLO – Ma podla mia dimal subit che atseta fagh sensa turna indre?

ISABELLA – Alura ‘t l’avres bèla det!

MARCELLO – Ma l’è fadiga andà continuamente so e šo. Sarò mia ‘n buratin?                         

ISABELLA – Anca par me l’è fadiga pagat a la fin dal mes,considerando quel ch’at fè.

MARCELLO – Che bèl. ( Annibale saluta la Contessa e i due escono,mentre Isabella continua a far di conto )

MARCELLO – ( Rientrando ) Cusa gh’eval da dim siura Contesa?

ISABELLA – Bisognares ch’at gh’esi d’andà in piasa a infurmat mia sul in sal Cunt Virgilio ma anca in sa chestu che chè pena andà föra,parchè me la vedi mia tant ciara.

MARCELLO – Va ben, ma gontia d’andagh subit?                                                                                 

ISABELLA – Certo,subit, subit. U sèt impegnà?

MARCELLO – Ma a vulevi andà a fa ‘n sunin.

ISABELLA – An sunin? Ma caru ‘l pütin ch’al völ fa ‘n sunin, Inviat!!!

MARCELLO – Che bèl.

FINE PRIMO ATTO

* * *

SECONDO ATTO

Scena 1

Ermete - Secondo a seguire Marcello

( Ermete e Secondo sono in casa aspettando che qualcuno entri )

SECONDO – Pusibil che in ca agh sia nisun.

ERMETE – Infati lè ša ‘n quart d’ura cha som che e nisun ‘s fa vedar.

SECONDO – Ben ma nuatar spetom,tant a gh’om mia nisun ch’as cor adre.

ERMETE – Vè pupà varda ‘l campanèl dla contesa.

SECONDO – Lasa sta cha th’al vaga mia a rumpar.

ERMETE – A provi a sunal atseta a riva Marcelo?                                                                        

SECONDO – Ma lasa le,’t sé mia ‘n Cunt te.

ERMETE – T’imaginat, Conte Ermete Tirabaci. ( Entra Marcello )

MARCELLO – Se, sul che inveci di baci te ‘t tiri i sciafun!

ERMETE – Ohh Marcelo ciau.

SECONDO – Ma induva sevat ch’om sunà tant a la porta. Dopu om vest cl’era verta e alura soma gni dentar. 

MARCELLO – Ecu chi seguitava sunà! As pöl gnanca fa ‘n sunin in pace. E  stè pö fal, che sla vegn a savil la Cuntesa l’am copa ‘d paroli. 

ERMETE – Varda cha som gni a dit na bèla roba.

MARCELLO – E cosa sares? Sta bèla roba.

SECONDO – Oma scultà ‘l tu consiglio. Th’al sé quand tha sé det d’andà insiem a la Serena e l’Erminia?

MARCELLO – Cosa?

ERMETE – Se, insoma ades andoma insiem a lori.

MARCELLO – Ma no! Ma va mia ben.

SECONDO – Ma come sa th’as sé det te d’andà sta cun lori,atseta avresum anca sparà n’afet.

MARCELLO – Ma no, ma cusa i fat? Ma vardè che s’andè sta insiem a lori dopu si sempar sota batirèl, l’iv cuntrola.

SECONDO – Se ma almen a gavrom pö da fas da magnà.

MARCELLO – Ma brau,atseta sli fa da magnà, li va anca a fa spesa, e ‘l purtafoi dopu ‘l fa a la svelta a dventà alšer parchè li druvarà i vostar bèsi.

ERMETE – SECONDO – I nostra bèsi!?                                                                                       8

MARCELLO – Ma certu,chi le, l’iv ia magna föra töti.

ERMETE – Ma dabun? E’t sentì pupà?

SECONDO – Eh u sentì. Alura cusa fom?

MARCELLO – Insoma, püdì metav insiem, ma ognun a ca sua. ( Suona il campanello )

ERMETE – Iè che! Vöt vedar cha iè che!

MARCELLO – A vaghi a vedar.

SECONDO – E ades?

Scena 2

Ermete – Secondo – Marcello – Erminia - Serena

                                                                                                                                                        

MARCELLO – L’è propria vera, iè l’Erminia e la Serena.  ( Entrando )

SERENA – Alura a gli det a la Cuntesa?

SECONDO – A l’è gnamò rivada.

ERMETE – E pu nuatar avresum pensà che forsi sares mèi che a gh’esum ognun da sta a ca sua.

ERMINA – Ma come? Che nuvità èla chesta? Evum mia det ch’andavum sta insiem,acseta spartevum li spesi.

ERMETE – Se ma l’è che . . .

MARCELLO – L’è cha iè afesiunà a la su casa.

SERENA – Ma sl’è par quel a gnoma nuatar a sta a ca vostra. U sinò foma acse: Me e Secondo andoma a sta insiem in na ca, e l’Ermete e l’Erminia i va in da cl’atra.

MARCELLO – Che bèl. Te se Serena ‘t lè pensada giösta.

SECONDO – L’è vera forsi l’è mei acse.

ERMETE – Alura pödoma andà parchè tant a la Contesa a ghoma gnint da dig.  (  Ma proprio in quel momento entra la Contessa )

Scena 3

Detti – Isabella

ISABELLA – Ben cusa gh’è che, na riuniun da cundumini? ( Tutti la salutano ) Cusa si gni a fa? A ghi na qual lamentela da fa? Cusa vuliv insoma? ( I quattro non sanno cosa rispondere, ed interviene Marcello )

MARCELLO – Iè gni siura contesa,par dmanà sla püdeva cresagh l’afet. ( Tutti inveiscono contro Marcello per quanto ha detto )

ISABELLA – Silenzio!!! Quand a parla Marcelo, ‘l parla mia par gninte, töt quel chal dis l’è cuma ‘n libar stampà.

MARCELLO – Che bèl. Alura siura Cuntesa a gavres quèl d’atar da di.

ISABELLA – Cosa?

MARCELLO – Che oltre a cresagh l’afet a lor, la pudres cresar ‘l stipendi anca a me.

ISABELLA – Chesta inveci l’è na stupidata!

MARCELLO – Ma sla pena det cha su cume ‘n libar stampà.

ISABELLA – Anca in di libar certi volti a gh’è sö dli stupidadi.. Pütost a th’at sèt infurmà par cla roba la?

MARCELLO Se,se, dopu gh’ha spieghi.

ISABELLA – Alura ades vardom cusa ‘s pol cresagh d’afet. ( Prendendo il suo libro dei conti )

SECONDO – Ma nuatar a sevum mia gni par fas cresagh l’afet, Marcello ‘l gh’ha voia da schersà.

ISABELLA – Ben ma dato cha si che,me quèl a val cresi.

SERENA – Alura nuatar andoma a sta töti in na ca.

ISABELLA – Eh no! Vurà di che sa stè spartì ‘v cresi mia l’afet, però agh cali ‘l stipendi a Marcelo.

MARCELLO – Che bèl.                                                                                                                

ERMETE – Alura nuatar pudoma andà?

ISABELLA – Andè,andè. ( I quattro escono salutando )                                                              9

ISABELLA – Ma cuma ‘t sé furb,ades töti li volti cha voi cresagh l’afet, lor im dis chi va sta insiem, atseta me su ciavada.

MARCELLO – Ma l’è mia sul dadle chi la völ ciavà siura contesa.

ISABELLA – Ma cusa sèt dre di?

MARCELLO – L’è par via di Cunt.

ISABELLA – I cunt,l’è vera, e alura?

MARCELLO – Alura siura Contesa sla völ propria savil, chi lè iè mia di Cunt.

ISABELLA – Cosa!? Iè mia Cunt!

MARCELLO – No, iè propria mia cunt, su gni a savì cha iè du amich cha fat na scumesa, chi par prem a vegn insiem a le, e par magnagh föra i bèsi.

ISABELLA – ( Sedendosi ) Ma Diu, ma dabun?

MARCELLO – Dabun.

ISABELLA – Ma che du delinquent. Ma chesta ‘m la spetavi mia.

MARCELLO – Alura ades quand i vegn a gontia da fai vegnar dentar?

ISABELLA – Cosa? No, no. Chi du furb le i vuleva ciavam me, ( gli viene in mente qualcosa ) e ades inveci i ciavi me!

MARCELLO – Ma come?

ISABELLA – Al su me cume, ‘t vedrè chi fom cascà dentar in dal bartavèl.

MARCELLO – Alura pos andà?

ISABELLA – Se, va pöri,dopu tha spieghi töt. ( Detto questo Marcello esce e Isabella si siede a tavola prendendo il suo librettino dei conti. Subito dopo entra la nipote Violetta con gli amici Cesarino e Battista )

Scena 4

Isabella – Violetta – Cesarino – Battista a seguire Marcello e Erminia

( I tre bambini entrano in scena piano piano senza farsi vedere dalla Contessa arrivandogli alle spalle )

ISABELLA – Ma varda chi du slandrum le, ‘t vedrè chi cunsi me par li festi.

VIOLETTA – Sia!!!

ISABELLA – Ahhh!!! Ma quela ‘t t’ha cunà pütleta!

VIOLETTA – Ciau sia.

ISABELLA – Ma qual ciau! Pusibul che töti li volti ‘t gh’è da fam ciapà di squai atse? Talsè cha gh’u ‘l cör debul,a vöt fam morar!

VIOLETTA – Ma no sia, su gni par dit ch’am su spusada.

ISABELLA – Come th’at sé spusada?

VIOLETTA – Se cun lu. A sciama Cesarino.

CESARINO – Buongiorno siura Contesa, me su Cesarino.

ISABELLA – U capì ch’at sé Cesarino,ma cusa vulì insoma?

CESARINO – Sicome ‘s soma spusà,a vuresum ‘l regal da nosi.

VIOLETTA – Se e ‘n bèl regal sia, parchè te di bèsi th’ag né na möcia.

ISABELLA – Ma senti che robi, e lu inveci ch’ièl?

VIOLETTA – Lu l’è ‘l pret cha sa spusà.

CESARINO – E ‘l völ la bösta.

BATTISTA – Se la bösta!

ISABELLA – Vè pütlet ades andè via subit né, via! E stè mia pö vegnar cun dli tacadi dal genar.

CESARINO – E ‘l regal?

BATTISTA – E la bösta?

VIOLETTA – Sinò das di bèsi par ‘l vias da nosi.

ISABELLA – Ma qual! Via! ( Alzandosi, mentre i bambini se ne vanno velocemente ) E pu a mi gnanca invità a nosi.                                                                                                                  

ISABELLA – Gnanca ‘n minù in pace ‘s pöl sta, agh mancava sul me nevuda cun i su amich.

MARCELLO – Siura Contesa.                                                                                           10

ISABELLA – Cusa gh’è ades?

MARCELLO – E’ turnà indre l’Erminia.

ISABELLA – Ancora, ma cusa völa amo.

MARCELLO – Basta dnadagal siura Cuntesa.

ISABELLA – Vè! Tu ša det da lasa le da fa stöpid.

MARCELLO – Che bèl.

ISABELLA – Ma scultum Marcello ma gh’èt mia d’andà in pensiun?

MARCELLO – A gh’u gnamò i’ani siura Contesa.

ISABELLA – I’ani par fa l’asan quei thag i’è però,dai ciamla dentar. ( Marcello esce e rientra subito dopo annunciando Erminia )

MARCELLO – Siura Cuntesa a gh’è l’Erminia. ( Mentre Erminia entra Marcello gli mette una mano sul sedere )

ERMINIA – Ahhh! Vè spurcaciun!

MARCELLO – Che bèl.

ISABELLA – Cusa gh’è?

ERMINIA – Ma siura Cuntesa Marcello ‘l ma mes na man in sal cul.                                           

ISABELLA – Marcello davanti a me che in ca ch’at veda pö fa di mester acse.

MARCELLO – ( Uscendo ) Alura Erminia dopu tha spèti föra.

ISABELLA – Sta mia scultal valà, e dim pütost cume mai ‘t sé turnada indre?

ERMINIA – Ah le siura Cuntesa che prema cum me madar a püdevi mia dil, parchè a vulevi mia fagh fa bröta figura, Parchè par via da metar al bagn in ca, ‘l sares da fa anca par via dal disturb da me madar.

ISABELLA – Se u senti che tu madar la gh’ha ‘n qual disturb.

ERMINIA – La gh’ha da savì che cuma la magna bisogna cla scapa ‘l cèsu, e sicome l’è in curt sala quanti volti la mia fat in temp a rivà

ISABELLA – Ma che bröt disturb.

ERMINIA – E pensà che na volta a l’èra tse stitica, la stava dli smani sensa andà,dopu parladu cun la Bettina la gh’ha det “ Ma prova a metat in pe par tèra ch’at vedrè che cun ‘l fred dal paviment ‘t farà efet”.

ISABELLA – E gh’ala fat efet?

ERMINIA – Sla gh’ha fat efet? La mia fat in temp a cavas li savati che la cumincià andà cl’era na roba bröta, la na fat na suiöla!

ISABELLA – Na suiöla?

ERMINIA – Na suiöla piena fin a l’orlo. Da l’ura e quela l’è stada fata.

ISABELLA – Ben a vardarò sa pudrò fa quèl, agh pensarò dai.

ERMINIA – Grasie siura Cuntesa.

ISABELLA – ( Suona il campanello ) E ades scusa ma gh’u da fa. ( Rientra immediatamente Marcello che era dietro la porta ad origliare ).

MARCELLO – Comandi siura Contesa.

ISABELLA – Cumpagna l‘Erminia.

ERMINIA – Ma no cunosi la strada.

MARCELLO – No, no ‘t compagni.(Quando Erminia gli è vicino prima di uscire gli dice qualcosa)

MARCELLO – Vè Erminia ma cavum na curiosità ma ch’ièl che dopu a vudà la suiöla?

( Erminia esce indispettita )

MARCELLO – Ah siura Cuntesa gavres na roba da dmandagh, su mia cuma digal, ma bisogna cha gh’al diga.                                                                                                                                    

ISABELLA – At solit quand ‘t fè atse ‘t vö ‘d li ferii.

MARCELLO – Ma no! L’è mia propria mia atse,ferii . . . ‘n qual de ‘d riposo. Na smana!?

ISABELLA – Na smana, mia ‘n de, du de,na smana. Cun quel che ades a gh’om in bal te ìt vö fa li ferii.

MARCELLO – Ma l’è ‘n mè diritu quèl dli feri.                                                                            11

ISABELLA – Va che urmai stan th’at iè quasi magnadi föra töti.

MARCELLO – Ma par Diu, agh nu amo.

ISABELLA – Varda th’al dighi subit. ( E prende il suo libretto )

ISABELLA – At vedrè sa gh’u mia rašun.

MARCELLO – Ma no, nu fat poghi, poghi.

ISABELLA – Val che, dal siè ‘l dudas da mars quand ‘t sé andà a Boario. Dal tri al 10 da magiu, e ‘t sé andà a  . . . Boario. Dopu dal cinch al vint d’agost, ch’at sé andà a . . . Boario. Quindi th’è restà du de, atar chè na smana.

MARCELLO – Ma sul du de?

ISABELLA – Ma induva gh’èt d’andà?

MARCELLO – A gh’u d’andà . . . a Boario.

ISABELLA – Ancor a Boario? Ma cusa vèt a fa sempar le? Vèt a bevar i’acqui caru?

MARCELLO – Ma verament me a vagh a bevar ‘l vin. Elura ‘m dala na smana?

ISABELLA – Tu ša det da no. Insoma ‘t gh’è sul du de.

MARCELLO – Ma alura par fa na smana, l’am daga ‘n qual permes retribuì, u ‘n qual permes sindacale.

ISABELLA – Ma senti, ades a sèt dventà anca ‘n sindacalista.

MARCELLO – Se, ansi dai sindacati i ma det che ogni du de ‘d lavurà a m’an spetares uno da riposo.

ISABELLA – ( Ride )  Ogni du de da lavurà  uno da riposo. Ma scusa parchè che te lavurat?

MARCELLO – Certu cha lavuri, gh’u bèla fat la büsa che a forsa d’anda avanti e indre.

ISABELLA – Vè sindacalista, ades ‘t la mochi le, e s’at vö li ferii, iè du de.

MARCELLO – E va ben, ‘m cuntentarò da du de; du de e do not,ma se in veci da fa du de e do not a fagh quatar de sensa li not?

ISABELLA – E li not cusa fèt?

MARCELLO – A Dormi.

ISABELLA – Fila!!! E cha s’an parla pö!!!

 

FINE SECONDO ATTO

* * *

TERZO ATTO

Scena 1

Secondo Ermete

( Ermete e Secondo sono seduti in attesa della Contessa )

SECONDO – Th’è capì alura né ch’at gh’è da lasam parlà me?

ERMETE – Va ben pupà,ma digal  però.

SECONDO – E cusa vöt cha sapioma gni che a fa? Par digal no. ( Entra la Contessa )

ISABELLA – Ohh, cusa gh’è ades? ( La salutano )

SECONDO – A som gni che parchè a gh’om da digh na roba.

ERMETE – Dila! Dila!                                                                                                                   

SECONDO – Tasi te! A gh’è siura Cuntesa che Marcelu . . .                                            

ERMETE – Se Marcelu,cunosla Marcelu?

SECONDO – Ma tasi!

ISABELLA – Cusa gh’al Marcelu insoma?

SECONDO –  A gh’è che Marcelu ‘l sagueta a vegnar a bušà quand li nostri doni li fa la docia.    12   

ISABELLA – Oh l’è na bèla fola cla docia le, e me cusa pödi fag? Am par tra l’altru che na volta anca vuatar favu la stesa roba.

ERMETE – Se ma ades li robi iè cambiadi, pödla mia digh quel a Marcelo?

ISABELLA – Va ben a pruvarò a digh quèl. ( E suona il campanello per chiamare Marcello,ma non fa in tempo a suonarlo che Marcello entra immediatamente )

Scena 2

Isabella – Secondo – Ermete – Marcello

MARCELLO – M’ala ciamà siura Contesa?

ISABELLA – Visto ch’at sevi le d’adre dla porta ‘t duvresi savì anca ‘l parchè.

MARCELLO – Ma me no.

ISABELLA – Secondo e Ermete che, i vures che te th’andesi pö a buša quand li doni li fa la docia.

ERMETE – Se l’è vera.

SECONDO – Ma vöt tasar! Se l’è vera. Bisogna ch’at lasa le d’andà a bušà.

MARCELLO – Ma sa si sta vuatar a dimal.

ERMETE E SECONDO – Se ma ades li robi iè cambiadi.

MARCELLO – Ohhh ma quanti foli,sa vulì mia pö cha vegna a bušà fè cambià la porta.

ERMETE – Giösta e sa cambiam la porta?

SECONDO – Vacca miseria ma che maröch! Al völ parlà ch’al sa gnanca quel ch’al dis.

Tu det cha parli me! E sa cambiom la porta siura Contesa?

ISABELLA – Ma cambiè pör la porta,vardè che però la paghè cun i vostar bèsi, e ades scusè ma gh’u atar da fa, e te Marcelu th’alsè né cusa gh’oma da fa, quindi domas na mosa. ( Ed esce )

MARCELLO – Va ben siura Contesa. Alura i sentì no, bisogna ch’andega via, parchè a gh’oma in bal na roba grosa, atar che la porta dal bagn, bušà u mia bušà.

ERMETE – Ma te gh’avresat piaser se nuatar a gnesum a bušà quand tu muier la fa ‘l bagn?

MARCELLO – Ma par la miseria,ma certu.

SECONDO – Che furb! Lu l’è mia spuša!

ERMETE – Ah ma me u sempar pensà ch’al fos spušà.

SECONDO – Andom valà Ermete, e te sta luntan da li nostri doni.

MARCELLO – Ma se,basta che cla fola che la fnesa.

ERMETE – La fnes, la fnes, parchè se me ‘t vedi ancor a bušà ‘t cori adre cun ‘l rasch.

MARCELLO – Che bèl.

SECONDO – Andom.

MARCELLO – Ciau valà e te Ermete digh a la Erminia cla sta ben cun li mudandi rosi.

ERMETE – E’t sentì pupà cusa la det?

SECONDO – Andom valà, sta mia scultal. ( Escono e subito dopo entra la Contessa)

Scena 3

Isabella Marcello

ISABELLA – Alura Marcelo ch’ièl ‘l cunt cha riva par prem?

MARCELLO – A l’è ‘l cunt Virgilio.

ISABELLA – E me su bèla prunta,varda che bèl vestì ch’am su mesa.

MARCELLO – Ma induva ‘s metla?

ISABELLA – Ma le in sal divan, u tolt anca i fiur, iè d’adla, ti vè a tö e ti meti le davanti.

MARCELLO – Subit, ( ed esce per prendere i fiori mentre la contessa prova a coricarsi sul divano fingendosi morta ).

MARCELLO – ( Rientrando con i fiori ) Ecu i fiur, i meti che?

ISABELLA – Se,uno che e uno le. ( Marcello li posiziona dove la Contessa gli ha indicato )

ISABELLA – A vaghi ben acse?

MARCELLO – Ma se, però sla fos dentar in na casa da mort ‘l fares pusè efet.                           13

ISABELLA – Vè Marcello se incö tha gnamo mandà da vial ‘l cul nisun, th’agh mandi me.

MARCELLO – Ma veramente i ma pena mandà anca prema.

ISABELLA – Ben, te th’ag di che i’unuransi funebri iè gnamò rivadi

MARCELLO – Va ben, alura ades a gh’è sul da spetà.

ISABELLA – Am racumandi, sta mia sbagliat cha th’u spiegà ben töt.

MARCELLO – Ma l’as preoccupa mia,l’am cunos no.

ISABELLA – Apunto par quel. ( Suona il campanello ) Ahhh ma Diu che squai!!!

MARCELLO – L’è che! L’è che!

ISABELLA – Dai va a veršar! ( Marcello va ad aprire mentre la Contessa si sistema meglio sul divano fingendosi morta )

Scena 4

Marcello – Isabella – Virgilio

VIRGILIO – Permesso. ( Togliendosi il cappello )

MARCELLO – Il Conte Virgilio! Ah ma Diu, lè che purtrop la pöl mia sentar.

VIRGILIO – Ma che sorpresa.

MARCELLO – Ah ma l’è stada na roba improvvisa, dal det ‘l fat l’è partida.

VIRGILIO – Ma i ciamà ‘l dutur?

MARCELLO – Al dutur? Ma sl’è morta,ades agh sares bisogn dal sutradur, tra l’altru iè gnamo gni a purtà la casa.

VIRGILIO – Ma che ciavada.

MARCELLO – Cosa?

VIRGILIO – No te ‘t pö mia capì.

MARCELLO – No me a  capesi,pensaval mia forsi a l’eredità?

VIRGILIO – Se, parchè speravi che . . .

MARCELLO – Ma lu sperava ben! ( Estraendo dalla tasca un foglio ) Vedal ch’al foi che? Chestu lè ‘l testament dla Contesa.

VIRGILIO – Al testament! ( Cercando di prenderglielo )

MARCELLO – Pian, ades a gh’al leši: Io sottoscritta Contessa Isabella Pradella nel pieno delle mie facoltà lascio in eredità tutti i miei beni al Conte Virgilio Vinci.

VIRGILIO – Ma su me!!! U eredità töt me! Iuuuuu!!! Da che!

MARCELLO – Pian, chestu ‘l dret, ades lešom l’arvers. ( Girando il foglio )

VIRGILIO – Come?

MARCELLO – Sculta che “Il Conte Virgilio entrerà in possesso dei miei beni solo a condizione che versi al mio fidato Marcello 100 milioni”.

VIRGILIO – Come 100 milioni?                                                                                                   

MARCELLO – Pian u gnamò fnì, “Il versamento deve avvenire il giorno stesso della mia morte tramite assegno in un’unica soluzione”. Ciuè mia a a rati.

VIRGILIO – Ma cuma faghi? 100 miliun,ma restares sensa grinte.

MARCELLO – Ma che preucupasiun,ma cun töt quel cha l’ha eredità. ( Prende una biro dalla tasca e gliela porge ) Al firma l’asegn che dopu ‘l gnarà padrun da töt.

VIRGILIO – Ma subit?

MARCELLO – Inco l’è morta, inco ‘l gh’ha da fa l’asegn.

VIRGILIO – E va ben. ( Prende dal portafoglio il libretto di assegni sedendosi ) Alura foma sta asegn.

MARCELLO – Se scriva: 100 milioni . . . ècu e ades ‘m l’intesta.

VIRGILIO – Ma se a tl’intesti, Marcello, e ‘d cugnom cuma th’at ciamat?

MARCELLO – Ad cugnom ‘m ciami Ciavatore, Marcello Ciavatore.

VIRGILIO  - Ciavatore? Ma che cugnom èl?

MARCELLO – Al mio vè.

VIRGILIO Mahh . . . ècu ( Dandogli l’assegno ) Ades alura su padrum me che?             14

MARCELLO – Pian, a gh’è ancor la Cuntesa che, ‘l speta almen chi la sotra.

VIRGILIO – Ma ‘l funeral quand a gh’èl?

MARCELLO – Dman a li quatar.

VIRGILIO – Alura ‘s vedom dman. Intant ‘m prepari a dventà miliardari! As vedom. ( Ed esce tutto entusiasta )

MARCELLO – Va ben, ‘s prepara.

ISABELLA – ( Alzandosi ) E’l andà?

MARCELLO – L’è andà, l’è andà! E l’om ciavà.

ISABELLA – Iuuu! ( Alzandosi ) A gh’ha sta ben!

MARCELLO – Varda che 100 miliun!

ISABELLA – At sé sta brau a recità la tu part.

MARCELLO – Ma anca le la fat ben la morta.

ISABELLA – Ma che bèla ciavada! Al vuleva ciavam me, inveci ‘l ciavà l’è sta lu! ( E ride )

MARCELLO – E ades sota cl’atar che da che ‘n po ‘l sarà che. 100 miliun! 100 miliun töti in na volta. ( E bacia l’assegno )

ISABELLA – Da che famal basà anca  a me. ( Lo bacia ) 100 miliun! E ‘l möch ‘l cres.

MARCELLO – E anca ‘l mè stipendi.

ISABELLA – Chi la det?

MARCELLO – Ma le l’am la det.

ISABELLA – Ma cuma ontia fat a di na stupidada dal genar?

MARCELLO – Ma le, par la ricompensa di soldi cha su dre fagh ciapà.

ISABELLA – Ahhh. ( Suona il telefono )

MARCELLO – A suna ‘l telefono siura Contesa.

ISABELLA – U sentì ch’al suna, rispondi no.

MARCELLO – Ma parchè ‘l su cla völ sempar rispondar le.

ISABELLA – Ma se me su morta cuma faghi a rispondar.

MARCELLO – Ahhh . . .  Pronto . . . . . ahh? . . . . l’è Gusbert vè.

ISABELLA – Ma par piaser! ( Facendo le corna )

MARCELLO – Come? Al völ savi cuma vulom la casa? Na roba da spendar poch.

( Isabella che non può parlare, fa ampi gesti perché tronchi la telefonata ) . . . ah la sempar savì cl’era na piöcia . . . li misuri? Ma cusa volal cha sapia me cuma l’è alta, più o meno cuma su alt me . . . cuma su alt me? Se la Contesa l’è alta cume me me sarò alt cume le.  Pronto? Pronto? Che bèl, su mia parchè ma la mes šo ‘l telefono.

ISABELLA – Ma mei atseta, ma va che me su mia morta.

MARCELLO – No no, ades le la gh’ha da fa la morta, se casu anca dentar in dla casa.

ISABELLA – Ma va da via ‘l cul!                                                                                         

MARCELLO – E tre dli volti ch’im manda da via ‘l cul, s’andoma avanti acse, inco a fagh ‘l record. ( Suona il campanello )

Scena 5

Marcello – Isabella -  Ermete – Erminia – Secondo

ISABELLA – Ahhhh!!! Ma Diu chi gh’è?

MARCELLO – Ma cuma la sa squaia sempar, la varda cha la faga mia n’infart dabun. Sarà ‘l Cunt Anibale, la vaga a fa la morta dai.

ISABELLA – Se, va pian, va pian.

MARCELLO – A verši?

ISABELLA – Se verši. ( Marcello apre e invece del Conte Annibale si trova davanti i 4 affittuari. I quali entrano salutando con molto rispetto. Erminia ha con sé anche un mazzo di fiori )

SECONDO – Ma che sorpresa cl’è stada.

SERENA – Ma acse a l’impruvisa?

MARCELLO – Ehh la gh’è capitada a le.                                                                                      15

ERMINIA – Agh né sempar öna fresca.

MARCELLO – Le inveci l’è mo calda, i gh’ha mo da purtà la casa. ( Sia avvicinano alla Contessa )

ERMETE – Ma puvreta.

SERENA – Ma cuma ‘m dispias.

SECONDO – Ma varda cuma lè bèla bianca e rosa, la par gnanca morta.

ERMINIA – Ma cum’èla stada?

MARCELLO – Ma, u sentì sunà ‘l campanèl, su gni dentar cl’era bèla sbaltada par tèra.

SECONDO – La det gnach bau puvreta.

MARCELLO – No quel la fat in temp a dimal.

ERMETE – E cus’ala det?

MARCELLO – La det “Marcello,prema cha möra gh’u da dit na roba,fam ‘n piaser ricordat da cresagh l’afet a la famiglia ‘d Secondo e dl’Erminia.

SECONDO – Ma come?

ERMINIA – Ma anca in punto ‘d morte la pensà a cli robi le.

SERENA – Ma sculta Marcello ma ades chè mort la Contesa ch’ièl ch’eredita?

MARCELLO – Ma come? Ma chi vulì cha sia? Me no!

TUTTI – Te?

MARCELLO – Se me,ansi d’ora in avanti ‘m ciamè Conte Marcello.

ERMINIA – Conte Marcello?  Ma s’at sé ‘n magiordomo.

MARCELLO – A sevi ‘n magiordomo, ades su ‘n Cunt, e l’afet d’ora in avanti a ghi da pagamal a me.

SECONDO – Ma va che storia, ma a nuatar sala lasà gnint?

MARCELLO – Ma gninte, gnanca ‘n tulin. ( Suona di nuovo il campanello )

MARCELLO – Oh che a goma d’atri visiti, l’è mei ch’andega.

SERENA – Ma me vulevi sta che a vedar quand i la met in dla casa. ( La Contessa non vista fa un gesto eloquente per quanto detto da Serena )

MARCELLO – Ma no andè ades.

SERENA – Andom alura. ( I quattro escono salutando ed entra poi il Conte Annibale )

Scena 6

Isabella – Marcello – Annibale

ANNIBALE – Permesso.

MARCELLO – Avanti, avanto pör.

ANNIBALE – Ma cum’èla stada?

MARCELLO – An culp, l’è sta ‘n culp.

ANNIBALE – Ma puvreta l’è stada sfurtunada, acse šuvna.                                                        

MARCELLO – Insoma la gh’eva i su ani, sl’a fös viva la m’avres bèla mandà da via ‘l cul.  

ANNIBALE – Inveci lè morta, ma va che sfortuna.

MARCELLO – Se ma lu l’è furtunà.

ANNIBALE – Come furtunà?

MARCELLO – Ma parchè la siura Cuntesa la lasà ‘n testament.

ANNIBALE – An testament?

MARCELLO – E s’al a chi la gh’ha lasà töt?

ANNIBALE – Ma a chi?

MARCELLO – Ma a lu, la gh’ha lasà töt in eredità.

ANNIBALE – A me!!?? Ma dabun?

MARCELLO – Ma se.

ANNIBALE – Iuuuu!!! Chesta se l’è na bèla nutisia. Töt mio! Ades l’è töt mio, ades quant a gh’al dighi ‘l mè amich, ‘l crepa d’invidia.

MARCELLO – Al senta, chestu l’è ‘l testament: “ Io sottoscritta Contessa Isabella Pradella nel pieno delle mie facoltà lascio in eredità tutti i miei beni al Conte Annibale Varini”.

ANNIBALE – Ma su me! Su propria me! A bini töt!                                                                     16

MARCELLO – Pian, ades gh’u lesì ‘l dret, ades a lesi arvers.

ANNIBALE – E cusa saresal?

MARCELLO – Cha gh’u da lesar quèl d’atar, ‘l senta: “ Il Conte Annibale entrerà in possesso dei miei beni solo a condizione che versi 100 milioni di lire al mio fidato Marcello”.

ANNIBALE – 100 miliun!?

MARCELLO – Pian u gnamò fni “ Il versamento deve avvenire il giorno della mia morte tramite assegno in un’unica soluzione”. Ciuè mia a rati.

ANNIBALE – Ma 100 miliun? Ma cuiombrici”!

MARCELLO – Carta canta Conte Annibale.

ANNIBALE – Ma che gh’è mia tant da cantà.

MARCELLO – Alura cusa decidal?

ANNIBALE – A decidi ch’at faghi l’asegn, tant dopu di bèsi agh nu fin ch’agh nu voia. ( E si siede al tavolino per firmare l’assegno ).

MARCELLO – Apunto.

ANNIBALE – Alura, 100 milioni,vacca miseria, ma me u mai firmà n’asegn dal genar.

MARCELLO – L’è quacià né?

ANNIBALE – Ah l’è quacià se,ades resti sensa gnanca ‘n tulin. Alura a Marcello . . . cum’èl cha th’at ciami da cugnom?

MARCELLO – Da cugnom a su Ciavatore, Marcello Ciavatore.

ANNIBALE – Marcello Ciavatore . . . ( Rimane un po perplesso ) Ciavatore ? . . . ècu l’asegn, e ades alura su padrun me, anca da cla ca che?

MARCELLO – Se ma aspeta che almen i la porta via, a dman donmesde a gh’è ‘l funeral.

ANNIBALE – Va ben alura ‘s vedoma dman. ( Si avvicina ad Isabella ) E cara Cuntesa  ‘m dispias par te, ma mort tua vita mia, arvedas, ansi addio.

MARCELLO – Arvedas siur Conte. ( Il Conte esce salutando )

ISABELLA – Ecu vè l’om ciavà anca lu!

MARCELLO – E ades a som a dušent miliun!

ISABELLA – E iè mia poghi. E ades andom subit in banca.

MARCELLO – Ades?

ISABELLA – Ma certu ades, Su bèla d’acordi cun la banca, gh’u det che inco a gh’evi da fa ‘n gros versament, e alura iè dre a spetas.

MARCELLO – Andom a la svelta alura. ( Suona il campanello )

ISABELLA – Ahhhh! . . . Mamma mia . . . ( Questa volta la Contessa dallo spavento sembra morire veramente, accasciandosi sul divano ).

MARCELLO – Ma siura Contesa cusa gh’è? Ma cusa gh’è sucès? ( Avvicinandosi ) Ma, ma chesta l’è partida dabun! Siura Contesa! Siura Contesa!!! Ma l’è morta! L’è morta dabun!( Singhiozzante )

Ma ades cusa faghi? Ma va che disgrasia . . .

Scena 7

Marcello – Isabella – Secondo a seguire Violetta Cesarino e Battista

SECONDO – ( Entrando ) Permes?

MARCELLO – ( Vedendolo entrare ) Ma Secondo la . . la Cuntesa l’è morta!

SECONDO – Ma ‘l su cl’è morta Marcelo.

MARCELLO – Ma l’è morta dabun! Varda, varda la tirà pö fià!

SECONDO – Ma töti quei cha mör i tira pö fià, ma insoma Marcelu, a par fin cla sia pena morta.

MARCELLO – Ma se! Ades l’è morta! A sarà ‘n minù!

SECONDO – Ma Marcelu calmat insoma cusa sèt dre di,me putost me su gni par via dl’afet, ades cha ts’è te ‘l padrun, insoma speri che l’afet ta s’al cresa mia.

                                                                                                                                                         17

MARCELLO – Ma cusa vöt cha m’interèsa me, ma vedat mia che mort la Cuntesa, ( E di nuovo si avvicina ) Siura Contesa ma l’ am risponda! L’am diga quèl! La pol mia morar ades! Ma in s’al pusè bèl l’è andada a morar! ( Secondo visto come stanno le cose esce ) Ades cla gh’eva da cresum l’ stipendi. ( Poi gli viene in mente che ha i due assegni ) ma . . . ( Dalla tasca prende gli assegni ) ma che però a gh’u i’asegn, e intestà a me! Ma siura Cuntesa, ma che bèla mort cla fat, ma la pudeva  mia scegliar ‘n mument migliore. Ma varda che fortuna 200 miliun, e töti miu. Ma siura Cuntesa grasie cl’è morta propria ades, in s’al pusè bèl.  Ma che bèla dasliberada, siura Cuntesa e ades a dli ferii m’an toghi fin ch’agh nu voia cara la mè ex Cuntesa. Ades a vagh subit in banca, e dopu ‘t sistemi anca te, na casa da spendar poch. ( Marcello prende una biri e gira gli assegni per andare ad incassarli, nel frattempo la Contessa si riprende e si alza e ascolta tutto quello che dice Marcello )

MARCELLO – Ma chi’èl cha sa spetava na fin acse, ma nisun,ma par na volta la fortuna la girà dla mè banda.

ISABELLA – Marcelo.

MARCELLO – Senti, a gh’u talment in d’iureci la su vus, ch’am par fin da sentla ancor.

ISABELLA – Marcello, Marcello.

MARCELLO – ( Ride ) L’è inotil cha th’am ciama cara, ‘t sé morta, è solo una illusione. ( Canta )

E’ solo una illusione, perché non ci sei più, è una grande illusione . . . ( Marcello ha finito di firmare, e si gira con gli assegni in mano trovandosi di fronte la Contessa con le braccia incrociate e con un atteggiamento molto contrariato )

MARCELLO – Ahhh!!!  Ma l’è resuscitada! Ma l’è impusibul l’era morta!

ISABELLA –  Par finta sevi morta, e u sentì töt! Chesti visto cha ìè anca bèla firmà ta mi de a me.

( E gli prende gli assegni dalla mano )

MARCELLO – Che bèl.

ISABELLA – Che bèl, propria che bèl Marcelo, sentar cli paroli cha th’è det prema. E pensà che subit th’u vest talment dispiasì, chu anca det: Ma varda, alura Marcelo ‘m völ ben”. Dopu quant a th’è gni in ment i bèsi inveci th’è capì pö gnint.

MARCELLO – Va ben, la gh’ha rašun, u sbaglià e ‘m meriti sul d’andà via. ( E sta per andarsene fuori dalla porta interna )

ISABELLA – Induva vèt?

MARCELLO – A vaghi a fa li valis.

ISABELLA – Valà, ‘t perduni, anca parchè me ‘m su afesiunada a te.

MARCELLO – Ah se grasie! Alura i bèsi i foma a mes?

ISABELLA – Ma Marcelo ‘t fè veramente ingosa, pütost va a tö la machina ch’a’ndoma in banca.

MARCELLO – Va ben.                                                                                                     

ISABELLA – Va ben  . . .?                                                                                                

MARCELLO – Va ben siura Contesa. ( Entrambi escono )

FINE

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                 18