I misteri dla signora Margherita

Stampa questo copione

"Opera tutelata dal plagio su www.patamu.com con numero deposito 47310"

I MISTERI DLA SGNORA MARGHERITA

di

Valerio Benvenuto

valerio_benvenuto@alice.it

Personaggi

MAURO

MARINA

ISABELLA

LUCIA

ANNA

VALERIO

GIOVANNA

Scenografia: salotto di una casa, completo di tavolo. A una parete c’è un quadro raffigurante un cielo stellato.

PRIMO ATTO

Pomeriggio.  Entrando in casa  

MARINA – guardandosi attorno – La jè bella sta ca’, no? Sa dit, te?

MAURO – Ha la Gazzetta dello Sport sotto braccio - Ah, la jè bella sé! Me a pens che forsi e sarepp mej trasferis iqué. Però ugn’è fretta e un s’corr drì inciòn. La ca’ adess la jè la tu e t’decidaré te. A me un va bèn neca s’armanzé in do’ ca sem adess.

MARINA – Me a ‘sta ca’ ai so’ affeziuneda una massa. Ajavneva iqué za da babina. Quindi, se neca te t’cì d’accord, avniren a sté iqué, e neca prest. E pu ujè za tott i mobil! E ac mobil! Te d’avdé e salon. Pensa un po’, la mi zì Margherita, cun l’eté cl’ajaveva, la staseva in sta ca’ icé granda da par lì!    

MAURO – Me ajò fed però che la tu zì la foss un po’…com’as pol dì… stranotta… par no dì ad pezz…

MARINA – La mi zì Margherita la jèra una santa donna, però ui piaseva zughé e divartis… L’ajaveva una passion che mai par l’enigmestica e sta ca’ la jè sempar steda pina ad cal rivesti cun i rebus e j’indvinell. Me ajò sempar pinsè che lì la foss neda par i misteri, anzi, par risolvar i misteri.

MAURO – Insomma dgegna cl’ajaveva una rudlina, oh, ona sola eh… c’lan’era a e’ su post…

MARINA – L’ajaveva una granda intelligenza, inveci.

MAURO – E pu l’an s’è gnanca mai spuseda… Nec ste fatt, quicosa evrà dì, no?

MARINA – La jèra zitella, sé, mo l’an n’è mai steda acida, tott e cuntreri. E pu la mi pora mamma la m’ha raccunté che i filarèn l’ajaveva neca lì quant cla jèra zovna, mo l’an sé mai avluda spusé.

MAURO – Ajò capì. La jèra una zitella cunventa e… cuntenta, insomma…

MARINA – Ah, dgema pu icè.

MAURO -  Però la’s divarteva neca a ciapé pre cul la zenta… u’m pé… anzi, par dilla totta, ajò fed che prema ad murì la jèpa decis ad ciapé pre cul neca la su anvoda… 

 MARINA – Mo sa dit! La m’avleva un bè che mai, inveci. U te dis e fatt c’la m’ha lassé sta ca’ in eredité.

MAURO – Sé, sé, an voj discutar ad quest, però quant che e nuteri l’ha lett e testament, ajò vest che neca tè te fatt una fazza un po’… smarrida.

MARINA – Ah, par forza, te ac fazza arest fatt in te savé che la tu zì, in tla ca' cla t’ha lassé in eredité, la jà nascost dal robi ad grand valor e che par truveli bsogna fé la cazza a e’ tesor…

MAURO – Me a so’ dispost neca a fé la cazza ai sturan… e neca ai elefent, par truvé sta roba, sa dit tè?

MARINA – Ah, neca me, però la cazza a e’ tesor un n’è un zug facil e bsogna ca s’fasegna dé una man da un quicadon, parchè da par nuitar dù, ajò fed ca putegna fé sol di bus in t’acqua… A sé tropp ignurent.

MAURO – Mè a sarò ignurant, mo però a so’ cunvent che manc an scurè in zir ad sta faccenda e mej ch’lè.

MARINA – Mo me an n’ho miga dett che bsogna dil cun tott… as farè dé una man da i nostar amig piò strett.

MAURO – Ah, st’scorr d’un tesor cl’è nascost in ca’, al set quant amig strett che t’at faré… Uj sarà la fila fura dla porta. E pu e dventa neca diffecil capì se on l’è propi un tu amig o u j’interessa sol purté a ca’ di bajocc.

MARINA – As muvaré cun i pì ad piomb..

MAURO -  Eh, mè za ajò un call sott un pé cu’m fa avdé al stelli...S’aj  mett neca de piomb at sora a’ so’ a post!

MARINA – Va bè, e piomp t’al mittaré sol in te pè senza chell. Adess però e bsogna ca lizegna par bèn la lettra che la mi zì la jà lassé a e’ nuteri par mè – prende una busta dalla borsa ed estrae una lettera -

MAURO – Ah, lizegna pu… Finché us tratta ad lezzar, a sem in gred ad fel tutt du senza problemi. Almanc fèn ilé ai putren arrivé. Però ajò paura che e’ diffecil e sia in te seguit. Comunque. Dai, lezz pu.

MARINA – dopo aver tratto dalla busta il foglio appena consegnatole dal Notaio - legge – “Ciao Marina, coma stet? A voj speré che t’cia za in ca’ mi, mo sa deghi… adess la jè ca’ tu’. A sit pronta par la cazza a e’ tesor? A sper che sta surpresa la t’sia piasuda”…

MAURO – Mbeh, par quest magari ta jarspundaré sol quant t’saré arriveda a la fèn ad sta faccenda…

MARINA – continua a leggere il foglio -  “… Arcordat che questa la jè sol la prema tappa e te ta’n l’è da savé quanti tappi t’è da fé. Mo sta tranquella: a te farò savé me quant t’saré arriveda a l’utma. T’truvaré tott al volti un messagg cun un indvinell da risolvar. Coma’s disal? In bocca a e’ lup, Marina. Ecco e prem indvinell…”

MAURO – Ecco, adess andé in te diffecil…

MARINA - …“Ona sola dal quattar c’agliè com’al do’ mo almanc tre aglià da essar“…

MAURO – Lezz pu neca, parchè par e’ mument a’n n’ho capì una massa… anzi, pinsendi bèn, e sarepp piò giost dì ca’n n’ho propi capì gninta.

MARINA – ripete lentamente – “Ona sola dal quattar c’agliè com’al do’ mo almanc tre agl’jà da essar”...

MAURO – Ah, a cminzè bèn. Iquè s’an strulghé e mod ad truvé la soluzion, aj puté neca dei un taj adess, icé almanc as cavèn e pinsir.

MARINA – Te t’at arrend sobit… Pinsegni un po’, magari l’an n’è icè diffecila. Dal volti par truvé al soluzion e basta magné una foja.

MAURO – Eh, una foja d’insalé… Allora a me damm pu tott e casp e pu un bastarà… J’indvinell jè dal robi strani… S’un’t’s’accend una lampadena in te zarvel, tai putré pinsé neca par du enn ad seguit senza capì gninta. O se no bsugnarepp avé la testa dla tu zì. - Suona il citofono

MARINA – Mbeh e chi saral? Coma fai a savè che incù a sem avnù in ‘sta ca’?

MAURO – Me a cred a savé qui cl’è… - Marina fa un passo indietro aspettando la risposta - La sarà la tu zi’ c’la sporta al foj da magné…

MARINA - va verso il citofono – Mo sa dit, Mauro…

MAURO -  S’la foss lì, almanc ai putréssum cmandé la soluzion ad sta sasité…

MARINA – – Mo va in ti fré – al citofono - Chi è? – intanto ripete a Mauro ciò che sente – La jè la Sgnora Anna, mo me an la cnoss – al citofono – Ad ché ala absogn, Sgnora Anna? – a Mauro – la dis c’la jà un pacc da cunsgné a la mi zì.

MAURO – Inveci la tu zì e pacc la‘t l’ha fatt a tè in te testament...

MARINA – a Mauro - Mo sta bon! - al citofono – C’la vegna pù so’. - La Signora Anna arriva alla porta, ha un pacchetto – Buonasera. Cla s’acomda.

ANNA – Buonasera

MAURO – Buonasera

ANNA – Lì la jè la Sgnora Margherita?

MARINA – No.  - Con tono un po’ mesto - La Sgnora Margherita la’n sta piò in sta ca’…

ANNA – Ah, u’m risulteva cla stasess incora iqué. E allora, in do’ a possi truvela?

MAURO – Ah, l’indirezz nuov l’an n’ha fatt in temp a dil, mo, neca s’an ne savé, prema o dopo as trasferiré tott ilè e un gni sarà gnanca bsogn ad fé di gran traslochi.

MARINA – Mo sa dit, Mauro…

ANNA – Ajò fed d’avé capì… Lo u’m vo dì par chesi che la Sgnora Margherita la jè…

MARINA – … morta, Sgnora. Purtropp l’è propi icè. Mè a so la su anvoda e fra un po’ ad temp a vnirò a stej mè in sta ca’. A’ so’ la Marina. Piasè.

MAURO – E mè a so Mauro, e su marid. Piasè.

ANNA – E piasè l’è tott e mi. Me a’m ciam Anna Casadio.

MARINA - Incù la s’ha truvé iquè par ches, parchè a sem sol ad passagg. C’la s’acomda – Anna si siede

ANNA -  con tono un po’ mesto - E sarepp sté mej c’la’m foss avnuda a’ arvì la Sgnora Margherita…

MAURO – …Sé, sé, a so’ cunvent, però forsi piò par la Margherita che par lì…

ANNA – un po’ mesta - Ah, us capess… - con altro tono - Comunque mè a s’era avnuda a cunsgné a la pora Margherita un premi dla rivesta “Enigmi e Misteri”.

MAURO – Nuitar bèn, c’ai sem in te mezz ai misteri…

MARINA – Mo e mutiv ad sté premi?

ANNA – La su zì la jèra una campionessa in te truvé al soluzion d’indvinell…

MAURO – interrompendola - Ah, al savè magari…

ANNA - …e ste premi chi qué la l’ha vent par essar arriveda prema in te domelaesedg. Me al cunsegn a lì, Sgnora Marina, cla jè la su erede e aj fazz al mi cunduglianzi.

MARINA – E me a la ringrezi.

MAURO – che sta facendo lavorare il cervello – Ai cmand scusa, Sgnora, mo neca lì la jè un’esperta ad… com’as ciamla za… ad enigmestica?

ANNA – Mbèh, a direpp ad sé, neca s’an so’ breva coma cla jèra la Sgnora Margherita. E comunque a so’ in te cunsej d’amministrazion dla rivesta e a fazz perta dla redazion. Insomma ajò a che fé tott i dé cun sta materia.

MAURO – prima di parlare guarda Marina che capisce al volo e gli fa un cenno d’intesa. Prende il foglio del Notaio e legge con tono misterioso - Ona sola dal quattar c’agliè com’al do’ mo almanc tre aglià da essar…

ANNA – Neca vuitar a v’divartì cun j indvinell?

MAURO – No. In fameja ugn‘era sol ona cl’as divarteva. - Al pubblico - Nuitar inveci e pé c’ajavegna sol e compit ad rompas la testa.

MARINA – Cl’aja pensa un po’, lì cla jè breva cun stal robi…

ANNA – Cum’èl za… Ona       sola dal quattar…

MARINA – leggendo - …c’agliè com’al do’ mo almanc tre aglià da essar.

ANNA – Par chesi l’è sté pubbliché in tla nostra rivesta, st’indvinell?

MAURO – No, ajò fed che foss sol nascost in tla testa ad quella cla jà vent che premi chi lè… - indica il pacco -

ANNA – A’n n’arriv a capì bèn quell che lò um voja dì… però a cred ad savé la soluzion de su indvinell..

MAURO – Mo va là, dad bon?

MARINA – Icè prest?

MAURO – Allora cla dega pù, ca voj avdé sla jà propi capì…

ANNA – La soluzion la jè: una gamba dla tevla.

MAURO – sorpreso, ovviamente non lo immaginava neppure lontanamente, ma finge di conoscere già la soluzione - …una gamba dla tevla, propi icè… - scambio di sguardi di complicità con Marina - Al sala che lì la jè breva una massa? E adess ajavrepp neca savé la spiegazion… icé giost pr’avé la cunferma che lì l’agn’epa ciapé par ches, coma cl’ajà fatt la mi moj…

MARINA – Mo sa diret…

ANNA – Ona sola dal quattar e vo’ dì ona dal quattar gambi dla tevla, c’al s’ciama coma al gambi dal parsoni, c’agliè do’, mo in tla tevla aglià da essar almanc tre…

MAURO – istintivamente - E parché pu? - Con tono diverso - Cioè, avleva dì, cla fnessa e rasunament…

ANNA – Ah, l’è prest dett: cun manc ad tre gambi la tevla l’an po’ sté dretta.

MAURO – Sicura! Mo l’è propi icé!... Al sala che lì la jè propi svegia? La jè neca piò svegia can ne mè!

MARINA – con tono di circostanza - Ah, sé,  infatti e mi marid, prema, par truvé la soluzion, u jà mess sol un quic sgond in piò can ne lì…

ANNA – Mbeh, adess l’è ora ca vega vì, va là, parchè ajò d’andé a cuntrullé l’utum nomar dla rivesta. Ancora cunduglianzi par la su pora zì. Sa javì bsogn ad me, fasimal pù savé, senza incion problema. Par l’anvoda dla Sgnora Margherita me a so’ sempar a dispusizion.

MARINA – A la ringraziem, Sgnora Anna. A spér d’incuntrela in t’un’etra uccasion. Buonasera.

MAURO – Buonasera.

Anna esce. Appena uscita Mauro e Marina si catapultano alla tavola cercando di trovare il messaggio nascosto, intralciandosi a vicenda.

MARINA – Ujè sol da speré che la tevla la sia propi questa.

MAURO – Mo sé cla jè questa, va là. E pu s’lan n’è questa la sarà un etra - Sollevano anche il tavolo, che sbatte sulla testa di Mauro – Ahiai! Ciò, me prema a scureva ad rompas la testa in tè pinsé, no in te sbattar dad bon. – massaggiandosi - Sta attenta, va là, se no la cazza a e’ tesor um tocca fela totta cun la testa faseda e la borsa de giazz dri.

MARINA – Marina si accorge finalmente che uno dei piedini del tavolo nasconde una cavità e trova il messaggio - Ecco, ecco, a vit? Ste pè u’smonta. Ecco, a l’ho truvé – mostra a Mauro un foglietto tutto piegato –

MAURO –Lezz, dai, sinté la sgonda sasité.

MARINA – dispiegando il foglietto – aspetta un bisinì, cl’ha una massa ad pighi… ecco, sta a sintì: “Breva, Marina, la prema soluzion ta la jè truveda. Adess sent quel che dis e sgond indvinell…

MAURO – ironico - A so iqué c’an veg l’ora… mo’ t’ passion ca jò par ste zug…

MARINA - …” Agli arriva a la sera senza essar ciamedi, al scumparess a la mattena senza essar mandedi vì. S’eli?”  Ciao, Marina.

MAURO – Mo guerda un po’ se mè ajò da dvinté matt par e testament dla tu zì.

MARINA – rimuginando – Agli arriva a la sera senza essar ciamedi…

MAURO – fingendo entusiasmo - Stavolta al so…

MARINA – Dai, dì donca… A vit mo che al foj ta li megn neca te…

MAURO – Agliè al tu amighi c’al vèn a zughé a burraco.

MARINA – Al mi amighi? Mo va là, Mauro…

MAURO – Com’èla la sgonda perta?

MARINA – …Al scumparess a la mattena senza essar mandedi vì…

MAURO – Allora iqué a ni sem piò..

MARINA – E parché?

MAURO – Parché s’an li cazz vì me agli armanza in ca’ almanc pr’una stmana.

MARINA – Va in ti fré va là!  E me c’am cardeva t’scuress dad bon par truvé la soluzion.

MAURO – Mo sa vut ca truva la soluzion… S’an telefuné a la Sgnora Anna dla rivesta di misteri a puté neca pinsé fèn a ché u s’avdirà e fom da la testa.

MARINA – Bsogna avé dla pazienza. – pausa e cambio tono - Però a me in ste’ mument um scappa da ridar…

MAURO – Uhei, beata tè. Me inveci, cun i schirz dla tu zì, a rabess,. E parchè pu ut scapa da ridar?

MARINA – Parché stasera as duvé propi truvé par zughé a burraco e quindi stamattena ajò dett a l’Isabella e a cagli etri d’avnì iqué, icé ai faz neca avdé la ca’ c’la ma lassé la mi zì. Anzi, par fet piò cuntent, stasera al vèn prema, parchè agli ho neca invidedi a zena. A magnarèn agli ott. E pu dop a zugarén a chert. Insomma, e sarà una speci d’inaugurazion dla ca’…

MAURO – Ah, adess a sem a post dad bon.  -Tono epico - I misteri e e’ burraco... Evrà dì che, fnì ad magné, vuitri a zugarì a chert e me a stugiarò l’indvinell.  - Tono normale - A dì la verité l’è un prugramm cu’m fa vumité…

MARINA – Benessum!...

MAURO – Ca vomita?

MARINA – Mo no, benessum parché t’e’ intenzion ad stugé l’indvinell. Adess e sarà mej ca vega a fé un po’ ad spesa, se no iquè, fra i nuteri, i testament e i misteri us magna poc. A’t lass e messagg dla mi zì, icè intant t’pù invié a stugiél za da adess. Te sta in ca’ e pensa, pensa, pensa, Mauro!... che la testa la’n ta manca.– Prende la borsa ed esce –

MAURO – dalla porta d’ingresso -No tardé una massa se no u’m tocca fnì da par me totta la cazza a e’ tesor. T’al sé che quant ca mi mett dad bon uni n’è par inciò…

MARINA – fuori scena – Al so, al so. L’è par quell ca t’ho spusé…

 MAURO – dopo breve pausa - Mo a dgevla dad bon o la’m ciapeva pre cul? Dal volti armanz cun e dobbi…  Però me ajò fed che stavolta la’m ciapes propi pre cul… -  si siede in poltrona e rilegge l’indovinello ad alta voce – ”Agli arriva a la sera senza essar ciamedi, al scumparess a la mattena senza essar cazedi vì. S’eli?”… Boh! - Lascia il foglio col messaggio sul tavolo e prende la Gazzetta dello Sport e inizia a leggere - Va là e sarà mej ca lezza dl’Inter. Iquè adess jè tott cinis… Prema almanc u jera Moratti e in te Milan u jèra Berlusconi…adess u jè i cinis in dapartott. Me a s’era armast ch’ i cumpreva sol dal lavanderì e di risturent. L’è propi vera ca so’ ignurant… – dopo qualche secondo suona il citofono - Chi saral adess? Un’è gnanca un’ora ca sen iquè e e’ pé cu l’epa savù tott e mond… - si alza e va al citofono – Sè, chi èl? – ripete fra sé e sé – “Valerio?! E chi èl Valerio?” –  al citofono - Ah, l’ha un pacc?... Che vegna so. – fra sé e sé – Incù l’è e dé di pecc – intanto va alla porta d’ingresso e attende qualche secondo, finché non si presenta Valerio con un pacco.

VALERIO –Buonasera.

MAURO – Buonasera, prego, cl’entra pù in ca’.

VALERIO – Grazie, grazie… Donca, ste pacc lè par la…

MAURO – interrompendolo - … Sgnora Margherita…

VALERIO – Propi icé. Mo lò coma fal a savel?

MAURO – ironico - Ah, me a lezz in te pinsir…

VALERIO – Mo va là, dad bon?

MAURO – Eh, eh, a so’ specializzé cun i pustè e cun qui chi porta di pecc..

VALERIO – Mo ved un po’, questa an l’ajaveva mai sintida…

MAURO – Mo no, va là, a dgeva par ridar… me za a faz fadiga a lezzar la Gazzetta de Sport… u’s po’ figuré sa so bon ad lezzar i pinsir…

VALERIO – Mo mè ajaveva propi cardù, inveci. Comunque in ‘ste pacc ujè…

MAURO – interrompendolo - …un premi par la Sgnora Margherita…

VALERIO – resta interdetto – Moh allora, lò…

MAURO – No, no, an n’ho lett in te su pinsir, mo l’è tott incù chi porta di premi par la Sgnora Margherita. Cus metta in sdé. - Valerio si siede - Lo, par ches, l’è d’una rivesta ad misteri?

VALERIO – No, mè a faz perta dla squedra d’enigmestar in do cu jèra neca la pora Margherita.

MAURO – Allora lo’ ul sa che la Margherita la jè morta…

VALERIO – Al so, al so, e u’m indispis una massa. A s’avdegna una volta a la stmana propi in sta ca’, par risolvar i zug piò diffecil. Lì, neca s’la’n n’aveva piò l’eté d’una zuvnotta, la jèra sempar la piò breva e la piò intelligenta ad tott nuitar. L’è propi vera quel chi dis…

MAURO – E sa disi?

VALERIO – U jè pu che dett: “Jè sempar i mej chi sla coj par prema”…

MAURO – a Valerio – L’è propi vera - più a sé stesso che a Valerio - Allora un quic vantaz a essar ignurent u jè… - a Valerio - E ste premi ch’il manda?

VALERIO – La nostra squedra l’ajaveva vent un cuncors e tott insèn ajavè decis ad lassé e premi in ca’ dla Margherita, icè, in su unor.

MAURO – U m’indispis ch’ la’n sia in ca’ la mi moj, che pu la sarepp l’anvoda dla Margherita,. – pensando agli indovinelli da risolvere - Me a so sicur che la Marina – c’la jè la mi moj -  l’ajavrepp propi chera ad cnossar un amig dla su zì. Parchè stasera un vèn a zena da nuitar? Ui sarà neca do amighi dla mi moj. A fasè quatar ciacar e magari a scuré neca… d’indvinell.

VALERIO – Beh, a so sincer, u’m farepp piasè. Lo’ e capess, a sera abitué a magné iquè una volta a la stmana, parché la Margherita la urganizzeva sempar par totta la squedra. Però adess, lì la’gn’è piò e me a’n vrepp essar invadent…

MAURO – Mo a quest ugn’ha gnanca da pinsé. Allora stasera l’è di nostar? La zena la jè agli ott.

VALERIO – Allora, a so’ d’accord. Agli ott. Ai sarò. Grazie.

MAURO – E pu, sa jò da essar sincer, u l’ha da fé neca par me, parché  la mi moj a al su amighi, dop magné al tacca a zughé a burraco e a me un ciapa un sonn che mai… Neca s’ajò fed che sia mej durmì che zughé a burraco…

VALERIO – Benessum. A s’avdè stasera, allora.

MAURO – A s’avdè stasera.

Vanno verso la porta e Valerio esce di scena-Mauro, con uno scatto, prende il messaggio con l’indovinello e torna alla porta

MAURO – parlando con tono alto a Valerio fuori scena - Ah, prema cus la coja, che stega a sintì: “Agli arriva a la sera senza essar ciamedi, al scumparess a la mattena senza essar mandedi vì. S’eli?”

VALERIO – un po’ lontano – al stelli!

MAURO – col volto illuminato – L’è propi quel ca pinseva me! A s’avdè dop… - chiude la porta d’ingresso – con ensusiasmo - Al stelli, za! Com’avegna fatt a noi pinsé. – si rabbuia –Mbeh e adess s’avegna d’andé in te zil par truvé un etar indvinell... E pu neca s’ai putessum andé, quala sarala la stella giosta… No, no…  Iqué ujè quicosa c’un va. Adess a savè la soluzion e an s’infasè gninta… – mentre rimugina deve trovarsi vicino a un quadro inequivocabilmente raffigurante delle stelle, che lui non ha notato. – Dop a’n scurarò cun la Marina. Adess ajò bsogn d’andé fura un po’ neca me, che ad sta faccenda dla zì, prema ad zena, a n’ho avù basta. E pu dop a vdiré, coma che dis la mi moj. - Esce  - brevissimo buio

Luce -Si apre la porta d’ingresso  e rientra Marina – con sporte della spesa - insieme con le amiche Isabella e Lucia.

ISABELLA – Osta ad bella ca’… E ta me dett che la tu zi laj staseva da par lì?

MARINA – Sè, sé. Mittiv in sdé che me intant a veg a purté la spesa in cusena – esce rimanendo in ascolto – mentre Isabella e Lucia si siedono

LUCIA – A la jò neca me una zì, mo sl’as’mor la’m lassa di debit, no una ca’!

MARINA – ancora fuori scena – Allora a so andeda mej mè…

ISABELLA – ironica – Ajavèn ognon e nostar distè, Lucia - seria – e pù u’n n’è che una ca’ la’t dega la felicité…

LUCIA – Ah, figurta i debit, allora…

ISABELLA – A voj sol dì che la felicitè l’an dipend dal pruprieté immobilieri…

LUCIA – Ah, a so’ d’accord… infatti la dipend ad piò da i bajocc lequid c’us ha in banca…

MARINA – rientrando in scena - Va la, va la, a’m fasì ridar. – si siede - Sa vliv c’av dega, par mè ajavì un po’ rason tott do. Te, Isabella, tcì un po’ tropp staccheda da la realté e t’rason tropp cun e sentiment, inveci te, Lucia, st’andaré in Paradis, it mittarà a la Cuntabilité  - risate generali

ISABELLA – E comunque, par ciudar e scors ad prema, l’è neca vera ch’ l’è fadiga essar cuntent ad quell cu s’ha, parchè u’si fa prest l’abitudine e us avrepp avé sempar dl’etra roba. E quindi par vivar bèn, piò che la roba, uj vo’ i bon sentiment…

LUCIA – E nec un quic bajocc, va là… Mauro un n’è in ca’?

MARINA – A s’era cunventa cui foss. Us ved che a sté in ca’ ui fumeva la testa…

ISABELLA – Ui fumeva la testa? E parchè pu?

MARINA – Parché e’ zarcheva ad truvé la soluzion d’un indvinell mo un n’era bon d’arrivé in chev.

LUCIA – Un indvinell? Mo un n’era la tu pora zì cuj piaseva stal robi?

MARINA – Sé, sé, infatti l’indvinell um l’ha scrett la mi zì.

ISABELLA – molto turbata - La tu zì?!

MARINA – No! Sta tranquella. Ugn’è e fantesma dla mi zì.

LUCIA – E allora, sa vut dì?

MARINA – pausa di riflessione, poi decide di chiarire – Mo sé, adess a voi ca saviva totta la storia. La mi zì in te testament la m’ha scrett che in sta ca’ l’è nascost un tesor e che me al poss truvé sol fasend la cazza a e tesor, e zug, insomma.

ISABELLA e LUCIA – La cazza a e tesor!?

MARINA – Sé. U jè di indvinell da risolvar on dri a cletar, mo m’è an so quant chi sia in tott. A so sol che quant ca sarò arriveda a l’utum la me farà savé lì.

ISABELLA – ancora turbata - La te farà savé…lì!? E in che mod?

MARINA – Ah, quest pu a ne so incora…

LUCIA – La vnirà ad notta a tiret i pì in te lett!

ISABELLA – Mo e mi’ Signor! E a voj savé, aviv za invié a risolvar j indvinell?

MARINA – Sé, e prem a l’avem risolt.

LUCIA – Ah mo, allora neca te te la predisposizion dla tu zì…

MARINA – Mo va là… Sl’era par me e Mauro a segna incora ilé firum cun foj ad davanti. L’è che la soluzion u la jà truveda ona ch’las ciama Anna, ch’la jè d’una rivesta cla lizeva la mi zì. Incù la jè passeda par purtéj un premi… L’an ne saveva incora ch’la’n n’è piò a e’ mond.  Mo adess cun e sgond indvinell a sèm da che per e da che fig.

ISABELLA – At puté dé una man, st’vù.

MARINA – A’n veg e fujett dla mi zi e an vé poss fé lezzar. L’è facil cu l’epa tolt so Mauro. Quant che torna a’n scurarè. Anzi ajavè totta la sera par scoran, parchè in tre a burraco l’è mej no zughé.

LUCIA – A no, l’è piò divartent zughé in do coppi. Uhei, l’Antonietta sobit in te dopmezdé la m’aveva dett c’la javneva e pù inveci l’ajà avù di problemi cun i fiul.

ISABELLA – Me, stasera, a preferess magné e fé la cazza a e’ tesor, te sa dit?

LUCIA -  Allora e sarà mej ca inviégna a parcié la tevla.

MARINA – Ajavè da fé sol quell, parché totta la roba da magné a la jò cumpreda za pronta. 

Si alzano per preparare la tavola e si dirigono verso la cucina.

ISABELLA - passando davanti al quadro raffigurante le stelle – Al set c’um pis ‘ste quedar… Quant ca s’era una babina a li disigneva sempar al stelli. - Escono di scena

Rientra Mauro

MAURO – con tono crescente - Marina! Marina! A sit in ca’? Marina!

MARINA - entrando dalla cucina col necessario per apparecchiare la tavola del salotto – Ai so, ai so… Sa rogta! A dlà ujè l’Isabella e la Lucia, al pinsarà che t’cì dvinté matt…

MAURO -  con tono basso e atteggiamento misterioso – A t’avleva dì ca jò truvé la soluzion de sgond indvinell…

MARINA – Ah mo, t’pu neca scorar fort, int’gnamod ajò za raccunté totta la storia.

MAURO – A scummett che t’an n’avdivta l’ora…

MARINA - Icè al’s putrà neca dé una man.  

MAURO – Guerda che ignurent cun ignurent un s’va miga in là una massa…

MARINA – Mo te no’t preoccupé dl’ignuranza ad chitar…

MAURO - Moh, e mi Signor, chissà at casè che vnirà fura, adess…

MARINA – E’ casè tal’è za fatt tè quant ci intré. Adess a li ciam. Isabella! Lucia!

 Lucia entra dalla cucina con qualcosa per la tavola (acqua, posate)    

LUCIA – A sèn iqué…Oh, Mauro, coma stet?

MAURO – A stag bèn, a stag bèn… anzi…a staseva bèn prema ad sta faccenda dla su zì…

ISABELLA – entrando a sua volta con qualcosa per la tavola(vino, pane ecc.) - CiaoMauro! A sirta tè prema cun chi rogg da tenor?

MAURO – A sera me, sé. - a voce alta - Tott al volt ca torn in ca’ a la sera a cambi repertori, se no lì – si riferisce a Marina che è in cucina – la’n sbatt al man…

MARINA – L’è piò facil cat tira dal pandor… rivolta a Isabella e Lucia – Donca, stasì a sintì, Mauro u m’ha dett prema cl’ha truvé la soluzion de sgond indvinell.

LUCIA – Va là, osta Mauro!

MAURO – Par essar sincer, mè an n’ho truvè propi igninta. La soluzion u la jà truveda Valerio…

MARINA – Valerio? E chi èl ste Valerio?

MAURO – On che fa perta dla squedra d’enigmestar in do’ cu jèra neca la tu pora zi. La lassé in ca’ un pacc, l’è un etar premi, e u m’ha dett che totta la squedra la vo’ cl’armenza iqué in ca’ in unor dla tu zì.

ISABELLA – Sé, sé, ajò capì, mo qual’ela sta soluzion?

MAURO – estraendo dalla tasca il foglio con l’indovinello - Al stelli.

MARINA – prende il foglio e legge - Fam lezzar… “Agli arriva a la sera senza essar ciamedi, al scumparess a la mattena senza essar mandedi vì…” – Sé, sé, l’è vera…

MAURO – Eh, e adess c’al savè, sa sin fasegna? An puté miga partì cun un razz… Però uj putrepp neca essar un etra pussibilité…– si siede

MARINA – Dì!

MAURO – Ca’l sia al stelli ca veg me quant a sbatt la scherpa in ste call - si tocca il piede

MARINA – con finta partecipazione - A vut scummettar cu jè e messagg dla mi zì in tla tu scherpa… Guerdi bèn, va là - cambiando tono - E me ca stag iquè a sintì al tu dismité…

LUCIA – E comunque, a perta i chell, una spiegazion l’ajà da essar par forza…

ISABELLA – Sol che bsogna truvela. E ajò fed cu’n sia facil.

MARINA – Ai pinsarè…

MAURO – Ah, te d’dì sempr’icè: A’vdirè…, ai pinsarè… Se bastess pinsej a saressum tott di fenomeni, inveci…

MARINA – Va bè. Adess… a proposit at pinsé… pinsegna a magné.

Mentre Marina, Isabella e Lucia apparecchiano la tavola

MAURO – Ah, a’m sera scurdé, stasera e ven a magné neca che Valerio ca t’ho dett prema?

MARINA – E cum’ela?

MAURO – Uhei, us ha purté che righel… lo e vneva in ca’ da la tu zi tott al stmani, cun chìtar dla squedra. E pu neca a lo’ ui faseva piasè d’avnì… L’è un grand espert ad misteri. A tl’ho pu dett che l’ha truvé lò la soluzion… Uja mess un sgond! U m’ha arspost cl’era za fura da la porta.

LUCIA – A ste pont chi què, u’v cunvèn che cnossa totta la storia neca lo’, icè almanc uv’ putrà dé una man. Iquè però uj vo’ una scrana e un piatt in piò in tla tevla – provvede lei stessa a completare la tavola.

ISABELLA – Piò ca sèn a pinsé e piò cus fa prema a truvé al soluzion.

MARINA – Ajavì rason. A faren icé. - Rivolta a Mauro - Piottost agl’et dett ca magné agli ott?

MAURO – Agli ho dett. T’avdiré che tra du minud l’è iqué. - Suona il citofono: è Valerio

MAURO – al citofono – Buonasera, Valerio… No, no, un n’è in riterd, l’è puntualessum.

Mauro apre la porta d’ingresso e compare Valerio con due bottiglie di vino in mano. Brevissimo buio con brano musicale

(Da questo momento la scena prosegue con 4 situazioni che sono introdotte da abbassamento di luci e brevi effetti musicali, alternati a scena in luce in cui i presenti si scambiano battute)

Luce normale - Prima situazione - Tutti sono seduti a tavola e stanno mangiando

MARINA – rivolta a Valerio - …  Mo allora la mi zi la jèra propi assataneda cun l’enigmestica… Incora at piò at quell ca savess mè.

VALERIO – Ah sé, la javeva una passion che mai. La jèra neca la piò esperta de nostar gropp. Dal volti e’ pareva cl’ajavess dagl’illuminazion direttament da e’ zil.

MAURO – rivolto a Valerio - U m’ha da scusé, mo ad gost ai pol essar a stugié dagli ori par truvé al soluzion a dal quisciòn ca’l n’ha gnint a ché fé cun la realté ad tott i dè. Mè dal volti, par sbali, ajò dé un’ucceda a la Stmana Enigmestica e ajò vest chi disegn… com’as ciami za?...

VALERIO – E vo dì i rebus, forsi?

MAURO – Eh, eh, propi qui. Mbeh, ujè sempar di disegn ch’in n’ha e vers, us ved, magari, di dadi sora una tevla dri a un re… eh! ujè sempar di gran re. Mo’ in Italia ujè la repobblica da e mellnovzentuarantasì. Di’n da veni fura tott stì re?

VALERIO – A vedal, Mauro, l’enigmestica l’è un mond particuler. Quel che conta l’è risolvar i zug, j’indvinell. E rest l’è coma un gran sogn a occ avirt e i sogn bsogna ciapei coma ch’jè, senza rasunei tant sora.

ISABELLA – Cenerentola la canteva “i sogni son desideri”. E par mè neca qui jè propi desideri d’evasion da la vida ad tott i dé.  Bsogna avej la passion, com’in tott al robi.

LUCIA – rivolta a Marina – Marina, un n’è mej che taj racconta coma cla sta totta la storia dla tu zì?

MARINA – Ah sé, sé, l’è mej, icè a putré scorrar cer e senza dvé nascondar al robi…

VALERIO – Am’avì fatt incuriosì, adess, propi come la Stmana      Enigmestica..

MAURO – Ah, adess la mi moj laj cuntarà una roba che la Stmana Enigmestica la ni fa gnanca una peppa...

MARINA – Incù, me e e’ mi marid a sé andé da e nuteri par e testament dla mi zì e allora…

Buio e brano musicale

Luci normali -  Seconda situazione

VALERIO – Mo guerda un po’, la pora Sgnora Margherita cla nascond un tesor in ca’…  Adess a capess parchè lo’ prema um’a vlù dì cl’indvinell quant ca sera za fura da la porta… Ajavivia za invié la cazza a e tesor.

MAURO – L’è propi icè. Me a li staseva stugiend totti par truvé la soluzion e ajò vlù apprufitté dla su passion pri misteri.

VALERIO – con ironia – U’m vèn e suspett che lo um’epa invidé a zena sol par ste mutiv…

MAURO – con falsa ironia – Mo us sa! Se lò e foss sté un espert ad cinema e piatt par lò ugn’era no ad sicur…

MARINA – E mi marid e scherza sempar, Sgnor Valerio. C’ugni dega retta.

MAURO – La mi moj la jà rason, Valerio. C’un um dega retta. A so’ rimbambì in ti indvinell…

MARINA – E mi marid prema um’ha dett che lò tott al stman e vneva a magné in ‘sta ca’ cun totta la squedra d’enigmestar.

VALERIO – Ah sé, a vnegna tott i venar sera, agli ott, propi coma stasera.

MARINA – A la voj ringrazié neca me par che righel cl’ha purté…

VALERIO – L’è sté una decision ad totta la squedra e me a so sté  d’accord, naturalment. – con tono falsamente distaccato - Mo, avleva dì, turnend a e scors d’indvinell, vuitar an n’avì l’idea at quel che sia, sta roba ad gran valor cla jà nascost la Sgnora Margherita?

MARINA – Propi no. Parché ul vo savé?

VALERIO – Pr’una curiosité, dgegna, enigmestica. Pr’arrivé a seguì e rasunament dla Sgnora Margherita.  Sol par ste mutiv, naturalment…

ISABELLA – Una curiosité scientefica, su’s po di icé…

VALERIO – Ecco, propi icé…

MARINA - Me a voj speré cu’s tretta ad…

MAURO - … Bajocc!

MARINA – Me an vleva dì propi quest…

LUCIA – E’ tu marid l’è sté sincer. - Ironica – Te, Marina, t’an t’è da fé cunfondar da l’Isabella. Par lì u jè sol i bon sentiment, però neca lì, sla truvess di bajocc, la ni tirarepp miga vì…

ISABELLA – Uhei, adess, tirei vì, un pé un po’ tropp… però...

LUCIA - …In n’è qui chi’t dà la felicité. Ta s’le za spieghé... mo me an m’arriv a cunvenzar ad ste fatt…

MARINA – Mbeh, comunque me a vleva sol dì che la mi speranza la jè quella ad puté truvé quicosa cus renda almanc la vida un po’ piò serena.

MAURO – Pr’e’ mument, inveci, in sta cazza a e’ tesor, piò che e serèn, um pé cui sia dal gran nuvli.  E sarà par quest can n’arrivé a avdé al stelli dl’indvinell dla tu zi. 

ISABELLA – rivolta a Marina - Però l’è stran che la tu zila t’epa mess un indvinell cl’ha una soluzion cla’n porta a gninta.

LUCIA – Me an so cunventa cla’n porta a gninta. Una spiegazion la ja da essar!

MAURO – Sa disal lò, Valerio?

VALERIO – Me a poss sol dì che la su zi, Sgnora Marina, dal volt la jèra un po’ strana…

MAURO – con tono trionfale a Marina - Sa t’oja sempar dett me! La jèra stranotta! Sempar par no dì ad pezz. La t’ha ciapé pre cul. Bsogna ta’t metta e cor in pes…

MARINA – Mo va là, Mauro!.. …

VALERIO – No, par carité, mè an vleva dì quest… pausa –

MAURO – Allora sa vleval dì?

VALERIO – Avleva dì che la Sgnora Margherita l’ajaveva neca un’etra passion che forsi vuitar an cnunsì, forsi gnanca lì la la cnoss, Sgnora Marina, neca sla jèra la su anvoda.

MARINA – E qual’erla st’etra passion?

VALERIO – Al seduti spiritichi e tott al robi cagli’è dentra a che mond cus ciama “esoterismo”.

LUCIA – Al seduti spiritichi?

ISABELLA – Esoterismo!? Moh, e mi signor! A me um ciapa paura sol a pinsei.

MARINA – Me an ne saveva no ad sicur…

VALERIO – a Marina - Neca mè ajò partecipé a diversi seduti spiritichi dla su zi. Una volta la Sgnora Margherita la jà tinté d’intré in cuntatt parfena cun e’ spirit d’Edipo…

MAURO – U ma da scusé, mo chi èl Edipo?

MARINA – Mè a cnoss e cumpless d’Edipo…

VALERIO – L’è propi cl’Edipo chi lè. - Si volta verso Mauro e vede che ne sa quanto prima - Edipo, Edipo Re. Lo sicurament l’ara lett quicosa ad Sofocle…

MAURO – che ovviamente non sa chi è Sofocle – A voja, l’è sempar ste on di mi preferì. Sol che Sofocle l’ha scrett tant at cla roba, che adess mè, icè a tambur battent, a faz un po’ fadiga a truvé un argument precis…

VALERIO – L’ha scrett una massa ad tragedi.

MAURO – Ah, cun che nom ch’ilé u’m puteva zert scrivar dal cumegi in dialett.

LUCIA – Com’aviv dett cu sciama?

MAURO – su nota bassa – Sofocle..Tan sent? Ut cheva e rispir…

MARINA – Mo parché pu la mi zì Margherita l’ajavleva scorrar cun st’Edipo Re?

MAURO – A Marina – Mo, Marina, ta’m vu dì che tè ta ne se’? 

MARINA – Mè no. Parchè te tal sé?

MAURO – Osta sa’l so! Mo quest il sa tott… Cu jè dega pu lò, Valerio… cagn’i voi cavé la suddisfazion ad spieghél…

VALERIO – Parché Edipo l’è ste e piò grand enigmestar dla mitologi greca.

MAURO – Propi icé! – a Marina – Agni cred incora che te ta ne savess, Marina…

VALERIO – Edipo l’ha risolt l’enigma dla Sfinge!

ISABELLA – La Sfinge!?

MAURO – a Isabella – Mo sé, la Sfinge. Ai su temp la jéra un po’ coma la zì Margherita.   

MARINA – rivolta a Valerio – Sé, va bèn, ajò capì gnaquell, mo coma s’pol lighé sta passion dla mi zì cun l’indvinell dal stelli, cl’ha una soluzion impussebila?

VALERIO – Impussebila par nuitar, mo in te su linguagg esoteric, forsi “al stelli” al vo’ dì quicosa ad divers, quicosa che nuitar an puté savé. L’è un mond misterios e dal volti a vlej intré par forza e po’ essar neca un po’ periculos.

ISABELLA – Sa vlì intré, fasì pu, mè av stagg d’asté in t’la sela d’aspett...

MAURO – Allora, l’è incora mei in te bar da cletra perta dla stré…

VALERIO – In t’una seduta spiritica e succed di fett stren e se o un’è un po’ preparé, l’è mej sté fura.

ISABELLA – Ah, mè a stag fura, neca se piov e an n’ho l’umbrella!

LUCIA – Mo allora, Marina, coma fasiv andé avanti cun la cazza a e’ tesor?

MARINA – In sté moment dal stré a nin veg.

VALERIO – Bsogna fé dal ricerchi pr’arrivé a capì ad piò sora e significhet dal stelli. Forsi la Margherita l’ajavleva propi che lì, Sgnora Marina, la inviess a cnossar e mond esoteric. – A Marina – S’la vo’, a poss stugé un po’ mè la situazion.

MARINA - Ah, u’m farepp propi un bel piasé…

MAURO  – Sé, sé, un bel piasé…

VALERIO – Al faz icè, sol par amicizia, naturalment, senza pretendar gninta da vuitar. E pù un n’è dett ch’ajarriva a savè tott quel che bsogna savé, parchè un n’è semplic intré in te mond esoteric... Uj vo’ dl’esperienza e bsogna neca cnossar al parsoni giosti. - A Marina - Sa scupress quicosa d’interessant, a jè farò savé.

Buio e brano musicale

Luce normale  - Terza situazione

MARINA – A sper che la zena la’v sia andeda bèn…

LUCIA – Me ajò magné neca tropp…

ISABELLA – Per mè l’an n’è andeda bèn una massa… – pausa durante la quale tutti la guardano stupiti - Ajò fed ca’n sia piò bona d’alzem da la scrana… - tutti ridono

MARINA – rivolta a Valerio -  A sper ch’l’epa magné bèn neca lò, Sgnor Valerio…

VALERIO – Ajò magné benessum, grazie.

MAURO – con finto risentimento - E a me t’an nu me cmand s’ajò magné bèn? Sa soja me, l’invidé ad merm?

Risate generali

MARINA – ironica – Mo te s’im bèn. E pu neca st’avess magné mel, t’an pù miga cambié e risturant, te.

Risate generali

MAURO – E risturant no, mo la cuga sé…

ancora risate

MARINA – Allora parchè ta’n mett l’annonzi in te giurnel…

MAURO – “con tono molto recitato” Cercasi cuoca cla sia mej dla Marina…

MARINA – Uhei, sun’t va bèn la Marina, st’etra volta e sarà mej t’vega in Aviazion…

Ancora risate

VALERIO – Mè, sgnora Marina, ai poss dì che la su zi la prepareva dal zeni piò…alziri. Mo u jèra un mutiv… pausa

MARINA –E qual‘eral sté mutiv?

LUCIA – Par me l’era quell ad zarché d’avé e zarvel lebar par risolvar i misteri.

VALERIO – Infatti quant cu’s magna una massa l’è piò facil durmì che rasuné. Breva, Sgnora Lucia. A vola avnì neca lì in tla nostra squedra?

LUCIA – Me, la squedra a la jò za a ca’… sol che me a so’ l’onic zugador e tott chitar is divartess… che lessa pu sté...

ISABELLA – Marina, dgivta prema che stanotta te e Mauro an durmì iqué?

MARINA – No, stanotta a turné a durmì in tla nostra ca’ vecia. An n’avè incora purté al nostri robi. E pu u jè tott e temp. Magari avnirèn a sté iqué fra dis o quends dé.

LUCIA – Quindi tra un po’ ta tla coj neca tè?

MARINA – Sé, sé, appena ca sarì andé vì tott vuitar, a s’la cujè neca me e Mauro.

LUCIA – Prema ad dasé una man a lavé i piett..

MARINA – No, no, u’n s’in scorr ignanca. An’ho voja ad lavej stasera. No’t preoccupé.  

MAURO – In sta ca’ a vnirè par scorrar ad misteri. Chissà coma cla sarepp cuntenta la tu zi. Va là, fasegna e caffè adess. Par tott, ela vera? – si alza -

TUTTI – contemporaneamente - Sé – sé – sé – grazie - ecc

MARINA – Intant tci in pì, porta neca la bocia dl’amér.

MAURO – con tono recitato – Eh, l’amér de mistér…

Buio e brano musicale(09) 

Luce normale  - Quarta situazione - La cena è finita e tutti sono in piedi pronti ad uscire dalla casa.

VALERIO – A sì sté propi gentil. Un m’era mai capité d’essar invidé a zena da dal parsoni che fèn a ste dop mezdè an li cnunseva incora.

MARINA – Oh, sa vol che sia. E pu lo u s’ha neca purté un righel…

MAURO – E neca dal bocci… E puteva fe ad manc. Troppa roba…

VALERIO – L’era e minim ca putess fé. Mbeh, adess a salut tott quent, Sgnori, Sgnor Mauro…

ISABELLA – Buonasera

LUCIA – Buonasera e… grazie par l’ufferta dl’ingagg in tla su squedra…

MAURO – Buonasera e grazie par la soluzion dl’indvinell…

VALERIO – Che però l’an n’ha incora purté a gninta.

MARINA – Buonasera

Valerio esce per primo

ISABELLA – Marina, a sit sicura che t’an vu’ una man par lavé tott chi piett?

LUCIA – Agli ho dett za neca mè, mo ugn’è sté gnint da fé.

MARINA – Andìv a ca’, aj pinsarò mè dmattena, cl’è e sabat e ujè tott e temp. E pù iqué ujè una lavastoviglie tedesca… La mi zì la’s tratteva bèn. Ciao

ISABELLA E LUCIA – Ciao – escono

Rimangono per qualche secondo solo Mauro e Marina

MAURO – Cun la cazza a e’ tesor as sé za farmé…

MARINA – Però ajavè za truvè la soluzion a du indvinell e te inveci t’ajavliva dé un taj sobit.

MAURO – Me a so che nuitar an n’avè truvé gninta senza l’aiut ad qui chi capess ad stal robi.

MARINA – Va bèn. Adess avdirè…

MAURO – Ah, avleva bè dì… avdirè pu.

Escono – buio -

Si riapre la porta lentamente e si vede la luce di una torcia. Una persona – che deve restare irriconoscibile e quindi deve avere la maschera nera e un costume nero - illumina il quadro raffigurante le stelle, lo stacca dalla parete e cerca dietro la tela, finché non trova un foglietto piegato. Riattacca il quadro alla parete e inizia a leggere il foglietto illuminandolo con la torcia. Ma la porta d’ingresso si apre e si accende la luce.- - Sono Mauro e Marina - L’intruso è riuscito a nascondersi in un’altra stanza.

Mauro e Marina si avvicinano al quadro raffigurante le stelle

MAURO – Quant ha t’ala telefuné l’Isabella?

MARINA – A tl’ho pu dett, la m’ha ciamé dop un’ora ca segna scapé d’in ca’.

MAURO – E sa t’ala dett ad precis?

MARINA – Che lì e quedar cun al stelli la l’avevavest sobit e l’ajaveva neca dett cuj piaseva una massa. Mo dop la s’è scurdeda ad ste fatt e l’agn’ha propi pinsé ad lighé la soluzion dl’indvinell a ste quedar chi què. Al stelli dla mi zì agl’jà da essar questi. La javeva rason la Lucia: una spiegazion la jè sempar.

MAURO – E me c’avleva partì cun un razz. U’m scappa da ridar a pinsej. Al stelli dla tu zì agli è senz etar quelli de quedar. Infatti l’è l’onica soluzion pussebila. Adess a guardarèn ad drì. - Con tono da mistero - In ti film zell al robi agli è sempar nascosti dri di quedar - stacca il quadro dalla parete e inizia a cercare dietro la tela, ma naturalmente non trova nulla – Iquè però me an trov igninta.

MARINA – Ecco Zero Zero sette u s’è za arres… Guérdi bèn. E messagg l’ha da essar ilé.

MAURO – Allora sta dispusizion e’ bsogneva dela neca a e messagg, parché lò u ne sa cl’ha da sté dri de quedar e quindi l’è andé in t’un etar post... Iquè ugn‘è gninta... Però l’è stran ‘ste fatt – ricontrolla dietro il quadro – Gninta, ugn’è gninta. A t’inform che e’ film zall e fness iqué.

MARINA – Spiregna che sia un film a puntedi. A s’arfarèn in tla prossima…al robi al cambiarà.

MAURO – Eh, a fasè prema a cambié e testament. E se in ca’ uj foss un’etar quedar cun al stell? S’un foss quest e quedar giost?

MARINA – Neca tè t’è rason. Allora zarchegna in cagli etri cambri.

Escono per cercare un eventuale altro quadro –- L’intruso (non identificabile) allora, approfittando del campo libero, raggiunge laporta d’ingresso ed esce. Proprio nello stesso momento rientrano Mauro e Marina e Mauro, entrando per primo, fa in tempo a vedere la porta d’ingresso che si sta chiudendo.

MAURO – con tono allarmato - Uhei, l’è andé vì on d’incà! In ca’ u’jèra un quicadon!

MARINA – con tono allarmato - Un quicadon?! E te coma fet a savel?

MAURO – Parché ajò vest la porta cla’s ciudeva. Mo com’al fatt a intré che la porta la jèra ciusa a cev?

MARINA – Mo sa vut, la mi zì l’ajà sempr’avù dal sradur veci e pu lì l’an n’ha mai avù paura di ledar.

MAURO – E la javeva neca rason, parché jè stè da sté cla foss morta, par intré…

MARINA - Adess ajò capì e parché ugn’è piò e terz indvinell ad dri de quedar! Quel cl’è scappé d’in ca’ us l’ha rubé.

MAURO – Te tci propi cunventa che sia intré propi par rubé e messagg dla tu zi’?

MARINA - A so’ cunventa. A vut scumettar che in tott e rest dla ca’ un n’è sté tucché gninta?   

MAURO – Me al saveva che a dì al robi in zir, dop i s’inluvess tott. L’uccasion la fa j oman ledar. Ujè neca e proverbio.

MARINA – E chi saral sté a purté vì e messagg?

MAURO  - Me a’n poss essar sicur, e pu a so’ neca ignurant…

MARINA – Mo sa jetral adess essar ignurent, dai scorr donca!

MAURO – Uhei, ta’l dì sempar neca te ca sèm ignurent… Comunque par me e po’ essar sté sol on che cnoss totta la storia dla cazza a e’ tesor.

MARINA – E quindi fasegna l’elenc ad tott qui ch’il sa: a sem mè, tè, l’Isabella, la Lucia e…

MAURO - …Valerio, propi lò. A ne cnunsè par gninta e te t’ai sì andeda a raccunté totta la faccenda!

MARINA – Osta, mo lo’ l’è on che capess ad sta roba. Sl’è sté lò e va fnì cu’s ha za purté vì e tesor e tott…

MAURO – con tono da investigatore - Un n’è pussebil!

MARINA – L’ha scors Nostradamus! Coma fett a savel, te?

MAURO - Un po’ avé avù e’ temp. Par quant brev e possa essar a risolvar j indvinell, l’avrà fatt appena in temp a cavé e messagg da dri de quedar.

MARINA – spaventata - E quindi …

MAURO – …E quindi l’ha par forza da turné iqué par zarché ad fnì e lavor!

MARINA – A andé bèn. S’avegna da ciamé la pulizì?

MAURO – Eh, ai raccuntaré ca fasè la cazza a e’ tesor… e ai cmandarè si vo’ zughè neca luitar. Me a m’immagin za al risadi chi farà sa j’andé a dì stal robi.

MARINA  - E allora sa fasegna?

MAURO – Me a sarò ignurant…

MARINA – Mo basta cun st’ignuranza. Dì quell te da dì…

MAURO – L’onic quell da fé l’è stel d’asté iqué in ca’, parchè a so’ sicur ch’l’arturnarà par fnì e lavor.

MARINA  - Intant lò l’ara za risolt neca e terz indvinell e quindi e sa za in do andè a zarché par scuprì e quert messagg.

MAURO – Quest l’è vera. Però ujè un quell a nostar favor…

MARINA – Basta ta’n dega tci ignurant…

MAURO – No. Avleva dì che quell cl’era in ca’, che a te ripet, par me l’è che Valerio, u ne sa che me ajò vest la porta cla’s ciudeva e quindi l’è scappé sicur ad no essar sté vest…

MARINA – E allora?

MAURO – Allora e bsogna ca s’ s’urganizzegna per fej una bella accuglienza e par scuprì qui cl’è.

MARINA - E pu bsogna che nuitar armanzegna in sta ca’ par fé la guergia…

MAURO – Par forza. Za da stanotta.

MARINA – Parché, te t’crid che possa turné za stanotta?

MAURO – No. Me a cred che par stanotta u n’epa avù basta. E pu e terz indvinell u l’ha za lò in tal man. Però un sa mai e a saressum di stopid a lassei camp lebar. 

MARINA - Sa dit se dman as fasem dé una man da l’Isabella e la Lucia?

MAURO – Ah cmandjal pu’. - Ironico ma non troppo - Basta c’la’n sia steda ona ad luetri a purtes vì e messagg dla tu zi…

MARINA – Va là, Mauro, no dì dal dismité. L’Isabella la s’ha telefuné apposta par avvises dal stelli de quedar…

MAURO – stesso atteggiamento - E putrebb essar sté un mod par no essar suspetteda.

MARINA – E dla Lucia t’an dì igninta?

MAURO – chiaramente ironico - Lì la jè ona dal premi indiziedi:  la scorr sempar ad bajocc…

MARINA – Adess un pé ta‘t’cia munté la testa. Sa sit dvinté e Commissario Rex?

MAURO – Guerda che Rex l’è un ca’…

MARINA – E me infatti ha l’ho dett a posta…

MAURO – Uhei, i dis tott che i che’ jè intelligent…

MARINA – Un quic ca’ insansé ui sarà pu’… Mo mè a voj savé, coma fet a suspetté dal mi amighi?

MAURO –ironico - Sa vut ca’t dega, me a n’um fid tropp ad qui chi zuga a burraco.

MARINA – Ajò capì. Allora a ciamarè dla zenta cla zuga a brescula.

MAURO – Ecco. E putrepp essar un’idea… Però di scartè an n’in vlè.

MARINA – Allora s’oja da fé? A gli oja da dì o no cun l’Isabella e la Lucia?

MAURO – Mo sé, dijal pu. Parchè ta ne fé adess, cu jè l’intervall dla cumegia?

MARINA – Al farò dmattena. Adess l’è tropp terd.

SIPARIO

   

SECONDO ATTO

Scenografia invariata – Mauro, Marina, Isabella e Lucia sono seduti e dialogano

LUCIA – Zert che Mauro l’ha rason. Quell ch’l’ha purté vì e messagg e po’ essar sol on cl’ha partecipé a la zena. E cavé nuitar quattar, u jarmanza sol che Valerio.

ISABELLA – E st’atarcurd bèn, a un zert pont l’ha fatt avdé d’essar curios una massa ad savé quell cu jè in te tesor dla tu zi.

LUCIA – Neca se pu l’ha dett che la su curiosité la jera sol enigmestica…

MARINA – Sé, l’è tott vera quel ca dgì. Però u m’è avnù da pinsé un quell. Neca lò u l’ha da savé che po’ essar l’onic suspetté…

MAURO – No, a tl’ho pù dett jarsera. Lò un n’è preoccupé ad ste fatt, parché l’è sicur che incion u l’epa vest scapé d’in ca’.

LUCIA – E pu ujè un etar quell: lò u ne sa che neca vuitar ajavè truvé al stelli de quedar…

ISABELLA - …e e’ pensa che vuitar a sivia incora “in alto mare”…

MAURO – Ad quest a’n puté essar sicur. Anzi, me a so’ cunvent che lo’ l’epa sintì gnaquell. E sarà ste nascost ilé dri e e’ staseva sol d’asté l’uccasion par scappé senza essar vest.

LUCIA – Però e’ sa che vuitar, no avend truvé gninta dri da e quedar, av sarì cunvent d’avé sbajé post e asmittarì ad zarché .

MAURO – E se me an n’avess vest la porta cl’as ciudeva, la sarepp andeda a fnì propi icè. – Turnend a Valerio…

MARINA - …Ch’l’è mej…

MAURO - … lò, però, l’ha d’avé za truvé neca la soluzion de terz indvinell ch’l’era dri da e quedar e quindi se vèn in ca’ ul sa za in do cl’è e messagg nuov, a voj dì, e quert.

MARINA – E se nuitar an fossum intré un etra volta in ca’, l’avrepp sicurament fatt in temp a truvèl za jarsera.

LUCIA – E no sol quell, l’avrepp fatt in temp a truvej tott!

MAURO – L’è propi icè, Lucia. Sta bon che l’Isabella la jà telefunè sobit e me e la Marina a sèm turné in ca’. Se no lò l’arepp passé indisturbé totta la notta iqué in ca’.

ISABELLA – Me a so propi l’utma ca dvì ringrazié. A’m so sintida una sesa par totta la notta. Ajò guardé e quedar cun al stell, ajò dett c’um piaseva una massa, ajò neca dett che da babina a disigneva sempar al stell e pu, an n’ho pinsé a e’ quell piò semplic: che quelli agli era al stelli dl’indvinell…

MARINA – Mbehmo, Isabella, e allora nuitar, ca sarèm passé ad davanti de quedar quaranta volti e an li avè gnanca vesti?

MAURO – Un n’è icè. Te tan n’aré vest al stelli… Me an n’ho vest gnanca e quedar!…

LUCIA – E fatt l’è che stagl’intuizion i li po’ avé sobit sol qui chi è allené a fé lavurè j’occ e e’ zarvel par truvé al soluzion al robi misteriosi.

MAURO – Mittiv totti e cor in pes. Nuitar a stasen cumbattend una guerra contra un nemig ch’l’ha dagli erum piò putenti dal nostri e a puté sfruttè sol un quel che lo un s’po’ immaginé… - pausa con sguardo “strategico” alle tre che lo stanno ascoltando”- la surpresa.

ISABELLA – E allora e sarà mej ca decidegna bèn quell c’ajavè da fé.  

MARINA – Sgonda vuitar e nostr’ amig l’ha in tla ment ad turné ad notta?

LUCIA – Bsogna ca zarchegna ad rasunè cun la su’ testa…

MAURO - con tono convinto - …cun e vantazz, a ripèt, che lo’ un ne sa che nuitar a sèn iqué ca preparé totta la strategi par incastrel.

MARINA – L’ha scors e Generel Montgomery… Allora, avanti, sa faressuv vuitar in te su post?

MAURO – Chi, ad Montgomery?

MARINA – Mo no, ses. A scorr de nostr amig Valerio.

ISABELLA – Prema ad tott, me a vrep essar sicura d’avnì quant che in ca’ ugn’è incion.

LUCIA – Benessum, mo com’as fal a essar sicur che in ca’ ugn’è   incion?

ISABELLA – E’ quell piò semplic l’è quell ad telefuné… I ledar i fa icé. Se a e’ telefun un n’arspond mai inciòn e vo dì che i resident in n’è in ca’.

MAURO – O chi è tott surd…

MARINA – rivolta a Mauro -  Quindi bsogna ca s’arcurdegna ad no arspondar mai a e’ telefun.

LUCIA – E pu lò e’ sa che e trasloc an l’avì incora fatt. Quindi lo e’ sarà sicur ad puté intré e fé tott quell cui pé.

ISABELLA – Me, comunque, sa foss in lo’ avnirepp ad notta. Manc zenta in zir, tott i dorma e us po’ fé al robi senza essar disturbé.

LUCIA – E me a so’ d’accord cun l’Isabella.

MARINA – E allora e bsogna che adess, s’ajavì d’andé a ca’, ajandiva sobit e pu a turnì in tal nov.

MAURO – A m’aracmand. Quand ca turnì, fasì in mod ad no dé in tl’occ. An vrepp che lo’ e survegliess la ca’. - In quel momento suona il telefono diverse volte. Naturalmente nessuno risponde e tutti i presenti si scambiano sguardi. Infine il telefono smette di suonare.- La invié prest a lavuré e nostar amig… Chissà quanti volti che telefunarà prema ad stanotta… sempar cu’n vegna prema.

ISABELLA – Allora armanzé d’accord icé. Adess me am la coj. Te, Lucia? – si alza

LUCIA – si alza - Neca me. A s’avdè iquè in tal nov e…. speregna in bèn.

MAURO e MARINA – Speregna in bèn.

Isabella e Lucia escono con fare furtivo, già entrate nella parte

Buio e brano musicale - Quando ritorna la luce sono le 21. 

Nel frattempo Isabella e Lucia sono tornate e tutti e quattro sono in piedi e stanno mettendo a punto gli ultimi preparativi per accogliere Valerio.

ISABELLA – Bsogna ca fasegna in mod che quant che lò l’arriva, nuitar a segna in gred ad blucchel sobit.

LUCIA – E pu bsogna neca smurté la lus da fatt.

MARINA – Quant a l’ajavegna da smurté la lus?

MAURO – Apena ca sintarè un armor in tla sradura dla porta. E vra dì che Valerio e sta pastruccend par intré.

ISABELLA – Allora me a direpp at fé icé… - in quel momento suona il telefono - un, du, tre, quattro volte con il solito effetto musicale di sottofondo).

ISABELLA – al primo trillo, fuggendo - Uhei neca!  -

MAURO – avvicinandosi al telefono – Stavolta ajarspond!

TUTTE – Noooo!

MAURO – fingendo di voler alzare la cornetta – Stavolta ajarspond propi!

TUTTE – Nooo! Uheiii Sa fet!?

MAURO – Osta, mo iqué un s’po’ gnanca scarzé c’hai cardì sobit…Us sarà pù cunsumé e did a forza ad fé e nomar… - rivolto a Isabella – dai, va’ pu avanti cun e scors.

ISABELLA – A vleva dì che te, Mauro che tci un oman…

MARINA – rivolta a Mauro, interrompendo Isabella – Mbeh e ta m’é tnù gnascost ste fatt par tott sti enn?…

MAURO – Eh, scherza pu, te…

ISABELLA – Te, Mauro, che tci un oman, - con altro tono - neca se la Marina la dis cl’an ne saveva – tono normale - apena che Valerio l’è intré, bsogna ta t’vega a mettar ad davanti a la porta, par no fel scappé.

LUCIA – E nuetri inveci a zarcarè ad blucchel.

MARINA – Al saviv quel ca’v degg? Che la paura piò grossa u la passarà propi lò, parchè un s’aspetta ad truvé dla zenta cl’al sta d’asté.

LUCIA – La ja rason la Marina. Par mè e’rmanzarà com’un baccalà.

MAURO – Va bèn, adess un n’è e ches ca’v gassiva una massa. Piottost da adess in avanti e bsogna ca smittegna za in tal pusizion giosti. Chi èl cl’ha e compit ad smurté la lus?

ISABELLA – La lus a la smort mè e quindi a starò ilè propi dri a l’interruttor.

MAURO – Benessum, allora te t’staré ilé, la Lucia la starà da cl’etra perta. Te, Marina t’staré in te mezz e me a stag piò vsèn a la porta d’ingress, icé quant cl’è intré am mett sobit tra lò e la porta.

MARINA – Allora, l’è mej c’arpassegna gnaquel. Te, Lucia in d’et da stet?

LUCIA – Me am mett iqué – e va nella sua postazione di combattimento

MARINA –Tè, Isabella?

ISABELLA – Me a stag iqué, drì a l’interrutor. – va nella sua posizione dalla parte opposta

MAURO – E quant a l’et da murté la lus?

ISABELLA – Appena cus sintarà dl’armor in tla sradura.

MAURO – E quant a la jet da accendar la lus?

ISABELLA – Quant a sintarò la tu vosa. 

MARINA – Benessum. Allora me inveci a stag iquè in te mezz –- va nella sua posizione – Te, Mauro, che t’cì l’oman?

MAURO – con tono esageratamente convinto - Me, ca so’ l’oman a’m veg a lett – si dirige verso l’ingresso laterale - e dmattena am’raccuntarì coma ch’la jè fnida... esce e tutte lo guardano allibite - Mauro ritorna – Mo va là,a staseva scarzend. Me a stag iqué in t’una pusizion strategica.

MARINA – Benessum. E bsogna ca stasegna tott zett.

MAURO – Un n’è mej ca fasegna una prova generela?

ISABELLA – Eh, sa segna la Cumpagni… (nome della Compagnia recitante)?

In quel momento si sente armeggiare nella serratura

MARINA – rivolta a Isabella – La lus! 

ISABELLA – Ah, za, am sera bella e che scurdeda. – Spegne la luce- Si apre lentamente la porta d’ingresso ed entra l’intruso con la torcia accesa. Mauro intanto scivola fra lui e la porta. Finché la torcia va ad illuminare Marina che era in posizione centrale.

Mauro scivola alle spalle dell’intruso e chiude la porta d’ingresso a chiave

MAURO – Adess ta’n schepp piò!  - L’intruso spegne la torcia, ma Isabella non accende la luce. – Ciò, Isabella, a l’acendat sta lus o no? –

Isabella finalmente riaccende la luce

Nel frattempo Marina, Isabella e Lucia circondano l’intruso

MARINA – Adess l’è ora che tat cheva cla maschera, intant al savè za qui t’sì.

MAURO – Quindi zarchema at fé al robi da parsoni par bèn…

MARINA – Oddio, par bèn… quest l’entra ad notta par rubé in ca’ ad chitar …

MAURO – Va bèn, me a dgeva icè par dì.

L’intruso lentamente si toglie il cappuccio e la maschera: è la Signora Anna Casadio della rivista ”Enigmi e Misteri”

ISABELLA – Mo quest un n’è Valerio!

LUCIA – L’è una Valeria, um pé.

MARINA – Mo guerda un po’ ad surpresa, la Sgnora Anna…

MAURO – tono sarcastico - Quella ch’la porta i premi a la tu zì…

MARINA – tono sarcastico - Quella cla fa al cunduglianzi…

MAURO – tono sarcastico - Quella cla dis – con tono femminile - “s’ajavì bsogn ad me ciamim pu’ “

MARINA – tono sarcastico - Quella cla…

ANNA – interrompendo la sequela - Va beh, adess basta! Fasila la fnida! Sé, a so’ propi mè.

MAURO – Mo lì, coma fasevla a cnossar la faccenda de messagg dri de quedar? As pol savé?  Intant as puté neca mettar i sdé, che me in pì an so’ bon ad rasuné par bèn.

Tutti si siedono

ANNA – Adess av spieg. Un dè la Sgnora Margherita, mentra ca scuregna a e telefun par di zug dla mi rivesta, la m’ha fatt una cunfidenza e la m’ha dett dla su intenzion ad preparé la cazza a e tesor par la su anvoda, da mettar in te testament.

MARINA – Mo lì allora la cnoss tott j’indvinell?

ANNA – No. Me a cnunseva sol quell dal stelli parchè lì lam’dgepp che la’l’vleva mettar in te percors, mo me a ne saveva che al su stelli al foss quelli ad ste quedar. Insomma, me a ne saveva che li l’ajavess ste quedar.

MAURO – Però a sèm incora luntàn da capì.

ANNA – Quant ca so’ avnuda a savé cla jèra morta…

MARINA – Allora lì la’l saveva che la mi zì la jèra morta…

MAURO – No la interrompar se no an n’arrivè in chev! - Rivolto ad Anna – C’la vega pu avanti.

ANNA – A staseva dgend… Quant ca so avnuda a savé cla jèra morta u’m’è avnù in tla ment e scors dla cazza a e tesor e allora ajò pinsé sobit d’avnì iqué in ca’ cun na scusa…

MARINA – Mo allora la mi zi l’an n’aveva vent inciò premi…

MAURO – Uheimo, ta’n la vù propi fé fnì. No femm perdar e fil dla spiegazion. – rivolto ad Anna – Donca la jà dett ch’la jè avnuda iquè cun na scusa, mo par fé ché?

ANNA – Ajaveva sol d’avdé se in ca’ uj foss quicosa cl’avess a che fé cun al stelli e quant ca so’ intreda, ajò sobit vest e quedar.

MAURO – rivolto a Marina – T’è capì? Lì l’alaveva vest sobit e quedar cun al stelli. Me an l’arepp vest gnanca sai sbatteva contra.

ISABELLA – A l’ho vest neca me, sl’è par quell…

MAURO – ad Anna – Va bè, cla vega avanti.

ANNA – Mo sol e fatt d’avdé e quedar un basteva, parché me an puteva essar sicura che la Sgnora Margherita l’ajavess urganizzé dad bon e zug de tesor..

MARINA – E allora com’ala fatt a essar sicura che la cazza a e’ tesor la jèra dad bon?

ANNA – L’è sté e su marid a dem la cunferma... Quant cu ma dett l’indvinell dal gambi dla tevla. Allora in che moment ajò capì che vuitar a stasivia za zarchend al soluzion de zug.

MARINA – Mo, adess c’ajapens, la jè steda propi lì cla s’ha dé la soluzion de prem indvinell. Se e tesor la’l vleva truvé lì, coma’s spiegal ste fatt?

ANNA – Parchè par mè l’era mej avé la vostra fiducia e infatti a scummett che vuitar agn’i pinsivia propi ad truvém a mè stasera sotta a sta maschera.

MARINA – Ah, no ad sicur…

ANNA - E pu, ajavì da scusé sa ve deg, mo ajaveva neca capì che vuitar du an sì propi bon ad risolvar j’indvinell, neca sa m’avliva fé credar e cuntreri.

MARINA – rivolta a Mauro con tono convinto – Tan ci bon ad fé l’attor, Mauro

MAURO – al pubblico - Lì inveci la jà za avù quatar Oscar coma prutagunestra e on a la carrira… - rivolto ad Anna –…  cla vega avanti.

ANNA - Me a’n puteva savé l’ordin di messegg dla Sgnora Margherita, mo u’m sarepp basté partì dal stelli de quedar e di lè andé avanti, spirend d’arrivè in fond.

MAURO – St’etra volta, inveci ad scorrar dal nostri robi, a stasèm zett e s’tnè stretta totta la nostra ignuranza. Cu’m vegna un azident!

LUCIA – rivolta ad Anna - Mo lì, Sgnora, coma a fasevla a essar sicura  ch’ugni foss inciòn, quant c’la jè intreda in ca’ la prema volta?

ANNA – L’è sté la Sgnora Marina cla m’ha dett che iqué ugni staseva inciòn e che lì e e’ su marid jera sol ad passagg. Icè ajò decis d’intré. E stasera precis.

MAURO – E lì la jèra neca icé sicura ad puté arvì senza problemi la porta ciusa a cev?

ANNA – Quant ca so vnuda a purté e premi ajaveva za vest che la sradura la jè vecia e pr’arvila e basta ona ad cal cev chi drova i ledar. Cl’è pu quell c’ajò fatt neca stasera. Me a so appassiuneda ad zell e al so coma cus fa a intré in ca’ ad chitar.

MAURO – Iquè jè tott appassiuné ad quicosa ad misterios… Però, pinsendi bèn, neca l’Inter l’è un bèl mistér… 

MARINA – A proposit de premi, la nun m’ha incora dett se la mi zì che premi la l’aveva vent o no…

MAURO – Ah, mè san n’arriv a savel, um putrepp neca avnì un abbassament ad pression…

ANNA – La Sgnora Margherita la javeva vent dad bon, sé, mo e premi la l’aveva za artiré un mes prema ad murì. Mo quella l’era l’onica scusa par intré in ca’.

MAURO – Uhei, almanc ajavè avù un premi ad piò… - rivolto ad Anna – E lì la jà fatt totta sta roba par tinté ad rubé e tesor?

ANNA – Sé, a spereva cu’s trattess ad bajocc, mo in sarepp sté par me…

MARINA – E par chi, allora?

ANNA – Par la rivesta “Enigmi e Misteri”, cla sta andend a fallì. Mo, pazenzia, ormai ugn’è piò gnint da fé.

MAURO – Mo sent un po’! Cun i misteri us fa poc inchess! Us ved che la rivesta la la cumpreva sol la zì Margherita…Par forza cla vinzeva sempar lì…

MARINA – seccata – E tè dai! Mo lasla in pes la mi zi…

MAURO – rivolto a Marina - Mo sla jè cla’n s’vo lassé in pes a nuitar! – rivolto ad Anna - Mo lì mentra cla jèra nascosta, ala sintì quant che me e la Marina a scuregna dal stelli de quedar?

ANNA – Sé. Ajò sintì gnaquell. A s’era gnascosta ilè. Mo i vostar scurs i num’interesseva una massa. A s’era sicura che vuitar, no truvend gninta dri da e quedar, ajaressuv lassé perdar gnaquell.

ISABELLA – As pol savé sla jè steda lì incù a fé tott cal telefunedi?

ANNA – Telefunedi?

ISABELLA – Sé, insomma, pr’arrivé a capì se in ca’ ui foss un quicadon.

ANNA – No, no. A v’l’ho pu dett che me a s’era sicura che in ca’ ugni foss inciòn. An n’aveva propi bsogn ad fé dal telefunedi.

LUCIA – Mo allora chi saral sté? A sarep propi curiosa ad savel…

In quel momento si sente armeggiare nella serratura. Allora Mauro corre a spegnere la luce e tutti rimangono a sedere in assoluto silenzio – Si apre lentamente la porta d’ingresso ed entra un altro intruso mascherato con la torcia che torna ad armeggiare nel quadro con le stelle. –

MAURO – che sta guardando la scena – Uhei mo, che quedar l’è piò visité dla Gioconda!-  poi accende la luce - e l’intruso rimane come pietrificato - Tutti si alzano in piedi (ad eccezione di Anna) e lo circondano.

MARINA – Mbehmo, ujè un via vai… Questa la’n n’è una ca’, l’è una stazion…

ISABELLA – E quest chi èl?

MARINA –Adess, fatt mo avdé neca tè!

LUCIA – A voj pu avdé la faza de telefunestar…

Lentamente l’intruso si toglie la maschera: stavolta è proprio Valerio

MAURO – Oh, adess sé c’ai sèm. Valerio! L’è tott incù ca’t stasè da sté. –

MARINA – Quell ch’us dveva dé una man par amicizia…

MAURO - Rivolto agli altri – L’è arrivé Sofocle…

ISABELLA – Edipo Re…

LUCIA -  Par me inveci u s’asarmeja ad piò a la Sfinge…

MAURO - Al saviv che me adess a’m so’ cunvent che tott i enigmestar i sia di ledar…

MARINA – E tott i vèn a rubé a ca’ nostra!

MAURO – rivolto a Valerio – Neca tè ta vlivta rubé e tesor pr’una rivesta o tè t’ci inveci un ledar…nurmel?

VALERIO – A vleva truvé e tesor parchè ajò di debit da paghé. Mo us ved ca’n so bon ad fé e ledar A s’era avnù par zarché e messagg dri da e quedar dal stelli. Mo, gnint da fé. Almanc zarchil vuitar…

MAURO –Ah, ugn’è piò bsogn ad zarchel. La l’ha za truvé lì – indica Anna –

VALERIO –E lì chi ela?

ANNA – Piasé, me a so’ Anna Casadio. A vleva truvé e tesor par salvé la mi rivesta da e falliment, mo gnanca mè in fond an so’ ste bona ad fé la ledra.

ISABELLA – Mo allora, se inciò di dù a sì bon at fé i ledar, s’andìv a rubé da fé ché?

VALERIO – A l’ho pu dett. Mè avleva rubé sol parché ajò bsogn ad bajocc par risolvar la mi situazion. Bsogna ca’m metta in sdé…

MARINA – Ah, cus metta pu in sdé…Però u s’ha neca rimpì ad falsité. Tott chi scurs cl’ha fatt sora a e’ significhet misterios dal stelli, l’esoterismo, la su pruposta d’interesses par capì quicosa, e pu la passion dla mi zì par al seduti spiritichi… totti patachedi.

VALERIO – No, la passion dla su zì pr’al seduti spiritichi e l’esoterismo la jè propi vera. E rest sé, l’era un pretest par puté avnì incora in sta ca’. Mè, la spiegazion dl’indvinell dal stelli a la saveva bèn: a l’ho vest sobit mè e quedar dal stelli.

MAURO – rivolto a Marina – T’è sintì, un etar cl’aveva za vest e quedar dal stelli. Mo ste quedar i l’aveva propi vest tott. Sol me e te an l’avegna vest. A sèm propi du ignurent…

MARINA – E tè, dai.

LUCIA – E comunque, ledar o no ledar, sti du, l’Anna e Valerio, jè brev una massa a risolvar j’indvinell. – rivolta a Mauro e Marina -  Me av fazz una pruposta. Inveci ad denunziei a la pulizì, parchè a nu’v fasì dé una man pr’arivè in chev a la cazza a e tesor?

Pausa, durante la quale tutti si scambiano degli sguardi interrogativi

ANNA – Me aj stag. E a so neca disposta a fel senza ciapé gninta.

VALERIO – Aj stag neca mè.

MAURO – Tè, Marina, sa dit? Me a sarepp d’accord, neca parché da par nuitar an n’arrivé in vell…A sèm un po’…

MARINA - …Ignurent, al so’. Ormai ta m’è cunvent da fatt. Va bèn, fasema pu icé.

ISABELLA – Allora bsogna ca partegna dall’indvinell che sol la Sgnora Anna la cnoss za: quell cla jà truvè dri da e quedar.

Pausa - Tutti si girano a guardare Anna

ANNA – Beh, l’è inotil ca’v ripita l’indvinell. Me a l’ho za risolt e e’ nuov messagg l’ha da essar nascost in cusèna, sott a e microonde. Mo jir notta an n’ho fatt in temp a zarchel…,- rivolta a Marina – Cl’ai vega pu lì a vdé, Sgnora Marina.

Marina esce in cucina

 MAURO – A voj speré ca’n sia una massa longa sta faccenda, parché a cred che la’s divirta sol la zì Margherita. Me, sa jò da essar sincer, a sarepp neca dispunebil a lassé e tesor in do cl’è, basta ca la fasegna fnida cun st’indvinell.

Nel frattempo torna Marina con un nuovo messaggio

MARINA – legge il foglietto – “Breva Marina, tat’cì purteda avanti. Adess zerca ad risolvar neca st’indvinell ch’iqué:  “Agli’ha totti una testa mo inciona la jà e corp. S’eli?”

Tutti guardano verso Valerio e Anna

VALERIO – Par me la soluzion la jè: al munedi, i bajocc, insomma.

ANNA – A so’ d’accord!

VALERIO – rivolto a Marina – La su zì Margherita la tneva dal munedi iquè in ca’?

ANNA – Avevla par chesi una collezion, una raccolta, una scatla cun dentra dal munedi?

MARINA – Um pé propi cl’ajavess una speci ad album cun dal munedi veci.

LUCIA – E t’an t’arcord in do cla’l tneva?

MARINA – L’ha da essar a dlà, in te studi, ad dentra un cassett dla su scrivani. Me cal munedi a m’arcord d’aveli vesti vent’enn fa o neca ad piò.

ANNA – Allora cla vega pu avanti lì, che nuitar aja vnè drì.

Marina parte e tutti in gruppo la seguono – un brano musicalecon ritmo veloce dovrà accompagnare le successive scene tipo vecchio cinema muto accelerato –la musica prosegue senza interruzioni sino alla fine della pantomima. Ogni volta il gruppo ritorna in scena e Marina legge (senza voce) il nuovo messaggio appena trovato, allora tutti guardano verso Valerio e Anna e il gruppo, seguendo Marina, attraverserà un paio di volte la scena scomparendo e comparendo ogni volta. Sino a ché al terzo ingresso ci sarà l’ultimo messaggio. Stop musica

MARINA –Adess al lezz: “Breva, Marina. T’cì quasi arriveda in chev. Par l’utum messag bsogna che ts’scorra cun me. Ciao, Marina, A prest”

MAURO – Ecco, adess dasemi un taj. Me ajò fed che la tu zi in ti utum temp, prema ad murì, l’ajavess invié a bé e cognac… Ajò vest, a d’là in cusèna, una bocia cla jè za vers e fond…

ISABELLA – dopo aver realizzato  - Mo la zì Margherita la jè morta! L’è impussebil scorrar cun lì!

VALERIO – U m’indispis, Sgnora, mo mè a’n so d’accord…

LUCIA – Mo sa vol dì che lò un n’è d’accord?

ANNA – Gnanca mè a so’ d’accord, sl’è par quell.

MAURO – Ciò, s’ajavì dal robi da dì, dgili pu, se no a ciudè e livar e a s’andèn a lett. Par quell c’ajò sempar savù mè, a scorrar cun i murt la da essar propi una gran fadiga…

VALERIO – Sé, quest l’è quell chi pensa tott. Mo se on, inveci, l’ha vest cun i su occ che la verité la jè un etra, un po’ essar d’accord...

MAURO – E lo’ quindi l’ha vest cun i su occ un quicadon che scurreva cun i murt?

VALERIO - Bsogna ca’v tniva in tla ment la passion dla Sgnora Margherita par al seduti spiritichi.

ISABELLA – Me a me tegn magari neca tropp in tla ment… Stal robi agliam fa fé j occ ai ghett par totta la notta…

VALERIO – rivolto a Marina – Lì, Sgnora, la l’ha bèn in tla ment ste scors?

MARINA – Sé, u’m l’ha pu dett neca prema. E allora?

VALERIO – E allora l’onic mod par scorrar cun la su zì, Sgnora, l’è quell d’urganizzé una seduta spiritica. - Rivolto a Marina – Lì, in te messagg de bigliett la vo’ intendar propi quest, a jé poss assicuré.

MAURO – Una seduta spiritica? Va là, no scarzegna, ca n’ho avù a basta par stasera.

ANNA – Un n’è un scherz. L’onic mod l’è quell! E sa vlì andé fèn in fond a e’ percors, a l’avì da fé. - Rivolta a Marina - E pu, la jà da scusé sa so mè a dì stal robi, mo um pé giost che li la rispetta al vulunté dla Sgnora Margherita.

MARINA – rivolta a Mauro – E me st’obblig a me sent tott, parchè ajavleva bèn a la mi zì e neca lì la m’avleva bèn e la m’ha neca lassé…

MAURO - …sta ca’, al so. E allora s’avegna da fé? Me a sarepp piò adatt a andé in tla lona che a fé una seduta spiritica.

ANNA – con tono estremamente serio - Ajapens mè.

Pausa – tutti guardano Anna

MARINA – Sa vol dì cl’ajapensa lì?

ANNA – stesso tono di prima - Me a cnoss una sgnora cl’ajà la pussibilité ad mettla in cuntatt cun la su zì.

ISABELLA – Me am la fazz adoss za adess…

LUCIA – Mo va là, tan n’è d’avé totta sta paura! T’agné za da scorrar tè cun i spirit.

MARINA – rivolta ad Anna -  E allora cla la ciema pu, sta sgnora. – rivolta agli altri - A faré la seduta spiritica e ajavrepp chera che tott vuitar a stasiva in sdé cun mè attorna a la tevla, parchè tott vuitar ajavì fatt perta at ste zug, e neca qui chi m’avleva purté vì e tesor, dop jà avù la generosité ad aiutem a arrivé fén a ste pont. Adess, coma’s disal, a sèm tott in tla stessa berca.

MAURO – Sperèma sol che la berca l’an n’epa di bus in te fond.

MARINA – Allora chi è che sta cun mè a fé la seduta spiritica?

VALERIO – Me a so’ d’accord.

ANNA – A so d’accord neca mè.

LUCIA – Me a stag cun te, Marina.

ISABELLA – Me am la fazz addoss za adess, Marina. Mo aj stag neca me.

Tutti si girano a guardare Mauro che non ha ancora risposto-

MAURO – No’m guardì tott insè, ca’m fasì avnì la pression elta.

MARINA – Allora? A sèm iquè ca stasen d’asté t’scorra… Tan ci tè, l’oman dla ca’.

MAURO – Uhei, ta la fé longa cun st’oman dla ca’- dopo un’altra pausa - Va bèn, ai stag neca mè, però basta ca nu’m fasiva sté dri a cla sgnora.

LUCIA  - Gnanca sla jè una bella ragazza?

MAURO – cambio tono - Mbeh, allora u s’in po’ neca scorrar…

MARINA – Va là sta bon, Mauro! Sa vut fé e latin lover. T’e’ sol dla gran fifa…

MAURO – Fifa? A l’avdirèn sa so’ un fifon!

MARINA – ad Anna – Allora, quant a pensla cla’s possa fé sta seduta spiritica?

ANNA – E temp ad telefuné a la mi amiga, cla’s ciama Giovanna, e pù a jé sarò dì. U javrepp una tevla un po’ granda, tonda e cun tre gamb.

MAURO – La’m fa avnì in tla ment e prèm indvinell? Quattar gamb, do gamb, tre gamb, me u’m vè una voja ad tajeli totti cal gambi…

MARINA – Adess lassa perdar. Questi agli è za robi veci. Adess mè ajò d’arrivé a scorrar cun la mi zì. – rivolta ad Anna – La tevla la jè. Ad là. (oppure: “la tevla cun tre gamb a l’ajavè”, se la tavola e’ gia’ in scena). A starèn un po’ strett, mo aj duvressum sté tott.

Nel frattempo dovrà essere portato a centro scena il tavolo tondo (a meno ché non sia adatto il tavolo già in scena).

ANNA – Adess a ciam la Giovanna, ai spieg tott al robi e ai cmand sla po’ vnì iqué sobit – estrae il cellulare e compone il numero

- breve buio “temporale”

E’ già in scena Giovanna, la medium – Atteggiamento misterioso - estremamente seria e lo sarà fino alla fine, ad eccezione dell’ultima battuta. - Prima di entrare si guarda intorno e tutti stanno in silenzio. Poi saluta tutti con un cenno del capo, senza parlare e va verso il tavolo tondo, controllandone le caratteristiche.

GIOVANNA – prima di parlare tocca la tavola con entrambe le mani – con tono da sentenza -  La tevla la va bèn.

MAURO – Allora e’ piò l’è fatt…

Si interrompe lo strano silenzio degli altri, che iniziano a parlottare.

GIOVANNA – tono professionale - Chi èla la Sgnora Marina, quella cla sa da mettar in cuntatt cun e spirit dla su zì?

MARINA – A so’ mè, la Marina.

Giovanna la guarda intensamente, mentre ritorna il silenzio assoluto.

GIOVANNA – Adess ajò bsogn ad savé se fra d’vuitar ujè un quicadon cl’ha za partecipé a una seduta spiritica, a perta l’Anna c’la jà za partecipé a dal cadèn spiritichi cun mè.

VALERIO – Neca mè ajò za partecipé a dal cadèni.

MARINA – A me u m’indispis, mo l’onica cadèna ca cnoss la jè quella dla bicicletta…

MAURO – E mè, quella de water…

Breve pausa

GIOVANNA – Ugn’è piò incion cl’epa partecipé a dal seduti?

LUCIA e ISABELLA – No. 

GIOVANNA – tono professionale – Adess, allora, as mitten a post par la seduta. Marina, cla sposta la tevla un bisinì piò vers la su destra… - Mauro si avvicina alla tavola – No! Cu’s ferma. Ajò dett la Marina. - Allora si avvicina Marina e sposta un po’ la tavola – Quant a segna a fé la seduta?

MAURO – Doca a sèm…

GIOVANNA – No! Um l’ha da dì la Marina!

MARINA – A sèm in sì piò lì, set.

GIOVANNA – Adess a mittèn a post al scran.

MAURO – Fal pu tè, Marina…

GIOVANNA – No! Quest l’è un quell ca dvì fé vuitar e no la Marina.

MAURO – A gni ciap mai! - in due tre sistemano le sette sedie attorno alla tavola

GIOVANNA – Adess am mett in sdé sol mè. Tott vuitar, cumpresa lì, Marina, ajavì d’andé d’là par un quic sgond - Tutti escono –  mentre Giovanna esprime atteggiamento di grande concentrazione – Ecco, adess a putì intré! – Compare prima Mauro – No!

MAURO – A me sinteva! E a cred neca ad savé qui cl’ha da intré par prem…

GIOVANNA – Par prema la Marina! – Marina entra per prima, poi tutti gli altri – Adess mitiv in sdé!

MAURO – Prema la Marina!

GIOVANNA – Propi icé. La Marina la s’ha da mettar in sdé ad davanti a mè. – Marina si siede di fronte a Giovanna. – Ecco, adess mitiv in sdé neca tott vuitar. L’Anna e Valerio drì a me: ona a la mi destra e on a la mi sinestra. Chitar is po mettar in sdé in do chi vo’.

Anna e Valerio si siedono vicino a Giovanna.

MAURO – rivolto a Marina – Me am mett drì a tè. – si siede -

Anche Lucia e Isabella si siedono

GIOVANNA – Prema d’invié ajò bsogn ad savé se in sta ca’ uj sta un quicadon.

MAURO – Adess ugni sta incion mo ajavnirén a sté mè e la mi moj Marina. Mo cla stega tranquella, ca farò intré prema la Marina.

ANNA – rivolta a Giovanna - Parché t’vù savé suj se in sta ca’ un quicadon?

GIOVANNA – Parché prema quant ca sera iqué da par me par la cuntrentazion, ajò pruvé com’un sens d’uppression, coma sui foss una presenza negativa…

MAURO – Ajò fed ca sia mè…

MARINA – Can s’fasegna cumpatì, Mauro. Sta un po’ zett!

GIOVANNA – Sgnora Marina, la m’ha da purté quicosa cla foss dla su zì Margherita. - Marina si alza, va a prendere il foulard che usava sua zia

MAURO – a Marina mentre è “in viaggio” – Uehi, Marina,  cun’t’schepa ad dei la ca’…

MARINA – a Mauro - Ugn’è pericul… - poi consegna il foulard alla Signora Giovanna. Poi si risiede.

GIOVANNA - Ecco, adess cl’ajaccenda ‘sta candela, e pu cla smurta la lus.

MAURO – con tono fintamente convinto - Sempar la Marina, a m’aracmand…

Marina esegue. Si crea una penombra, con la sola luce della candela. (oppure anche con luci palco molto basse)

GIOVANNA – Ecco, mittì tott al man sora la tevla, furmì la cadena e no stacchì piò al man. - Tutti pongono le mani sulla tavola unendo le dita -

ISABELLA – Moh, e mi Signor!

LUCIA – Isabella, sta chelma, ai sèm tott quent iqué cun te.

GIOVANNA -  Ecco, adess quant che mè a inviarò la cuncentrazion no pinsì piò a gninta e no fasì resistenza. No’v fasì spavinté dal scossi dla tevla o daj armur ca sintarì. Stasì tott chelum.

ISABELLA – Moh, e mi Signor!

LUCIA – Isabella, sta chelma!

GIOVANNA – Eli totti attachedi al man? Cuntrullì bèn.

MARINA – Mauro, no fé e furb. Attacca cal man.

MAURO – Ajaveva paura dla scossa.

GIOVANNA  - Allora, aj segna o no cun stal man?

ANNA – Sé, adess aj sèm.!

GIOVANNA – con tono epico - Ecco, allora da adess in avanti an li dvì stacché piò neca se vness zò la ca’…

MAURO –Se vèn zò la ca’ ugn’è gnanca piò bsogn dla cadena. - rivolto a Marina - Andè tott a scorrar direttament cun la tu zì Margherita…

VALERIO – Sssh! Silenzio

MAURO – sempre rivolto a Marina – Sta attenta ai calzinezz…

GIOVANNA – Ecco, prepariv tott! A m’aracmand… La cadena la’n s’ha da interrompar… - Con tono molto basso e un po’ lugubre - …mai!

ANNA – Mauro, Marina e tott vuitar aviv capì bèn? Al man an li dvì stacché piò finchè la dura la seduta spiritica.

MAURO – E s’um inveia a pizghé e nes?

ANNA – On u sa da duminé. Bsogna duminé e pizgor cun e pinsir…

MAURO – Ah, va pu là…

GIOVANNA – Adess no pinsì piò a gninta e lassim cuncentré.

Pausa di alcuni secondi - al termine Giovanna assume atteggiamento da medium, con lo sguardo fisso nel vuoto.

MAURO – rivolto ad Anna – S’ala fatt?

ANNA – Ssssh! La jè in trance…

MAURO – C’um avness un azident… agni poss credar!…

MARINA – Mo sent un po’… agni poss credar gnanca mè!…

ANNA – Mo, s’el c’an putì credar?

MAURO – C’la jè un trans…

LUCIA – rivolta a Isabella, velocemente – Et sintì? La sgnora la jè un trans…

ANNA – Mo s’aviv capì? Me a jò dett trance, l’è scrett trance! E vo dì che la’n è piò cuscienta, la s’è staccheda da la realté, da nuitar. Li l’an sent gnanca piò i vostar scurs… con altro tono - par furtona…

Altra breve pausa   

GIOVANNA – prima con tono più basso – Tiburzio! - Poi con tono più deciso – Tiburzio!

 - breve pausa senza risposta –

MARINA – Mo chi èl Tiburzio?

ANNA – L’è e’ su’ spirit guida.

GIOVANNA – Tiburzio, at ciam da sta cadena furmeda da sett parsoni. Tiburzio, ai sit?

MAURO – rivolto a Marina - A vut scumettar ch’l’è Tiburzio Casadei, quel che…

VALERIO – interrompendolo - …Ssssh! Adess bsogna sté zett, parchè se no e spirit un’arriva.

MARINA – Mo d’in d’al d’arrivé?

ANNA – Mo d’in vel. L’è un spirit. L’è un mort!

MAURO – Mo va là! Tiburzio l’è mort!?

ANNA –   L’è mort da melledusent enn!

MAURO – Osta s’l’è passé in fretta e temp. E pinsé cl’era a scuola cun me…

ANNA – Allora un n’è che Tiburzio chi lé. Che stega zett, adess.

VALERIO – Ajò fed che cun sté casè e sia diffecil fé arrivé e spirit guida.

GIOVANNA – Tiburzio, ajò bsogn ad tè! Tiburzio ai sit?

breve pausa senza risposta

MAURO -  Ajò fed c’un sia in ca’…

MARINA – Mo sa dit, Mauro! Sa vut che un spirit l’epa la ca’…

MAURO – Mo me a dgeva icé par dì… E comunque s’un n’arspond e vo dì c’ugn’è.

ISABELLA – Me bèn ca sarepp cuntenta…

ANNA – Adess bsogna ca stasiva tott un po’ zett, se no iqué un va avanti gninta…

GIOVANNA – Tiburzio, ai sit?

nuova pausa – finalmente il tavolino inizia a muoversi –

MARINA – spaventata -  U s’è moss la tevla…

ISABELLA – Moh, e mi Signor!

LUCIA – Isabella, sta chelma se no us tocca ciamé neca e spirit d’un primeri ad cardiologì!

Il tavolo si muove di più

MAURO – spaventato - Uhei, mo sa succedal iqué?

ANNA – L’è arrivé Tiburzio…

MAURO – guardando sotto la tavola e poi in giro - Mbeh mo, sa’l scapuzzé in t’una gamba dla tevla?

GIOVANNA – A so’ cuntenta t’cia arrivé, coma sempar, Tiburzio,. A t’ringrezi una volta ad piò...

Il tavolo si muove ancora

MAURO – Mo allora, Tiburzio e capess e dialett…

MARINA – E pé ad sé…

ANNA – Ssssh!

GIOVANNA – in trance - Tiburzio, adess at farò dal dmandi e te t’è da essar icé gentil d’arspondar…

MAURO – Mo c’ma fal a rspondar s’lè mort da melledusent enn?

ANNA – L’arspond atravers la Giovanna… lì la jè una medium…

MAURO – guardando la silhouette di Giovanna - a me un pé c’la sia una large…

MARINA – guarda anche lei verso Giovanna - Eh, neca par mè… la jà neca i fienc chi porta vì…

ANNA – Mo s’aviv capì? Medium un n’è la taja, e vo dì che lì la jè un strument par scorrar cun i murt.  Ssssssh!

GIOVANNA – Tiburzio, a’m stet a sintì?

La tavola si muove ancora –

TIBURZIO – con voce da PC o lettore CD oppure voce reale – Sé, a so’ iqué dri a tè…  

MAURO – Ch’um vegna un azident, mo mè an l’ho mai sintì che i spirit guida i scorra in dialett…

ISABELLA – sguardo fisso e tono molto spaventato - Lucia…

LUCIA – S’et fatt, Isabella?

ISABELLA – Tiburzio l’è dri a la medium… S’us prova a vnì dri a mè aj dag un spatass c’al faz vulé fura da la finestra!

MARINA – rivolta ad Anna – Lì èla sicura che la su amiga la jépa capì bèn quel ch’la jà da cmandé a ste Tiburzio?

ANNA – Cla stega tranquella. Ajò spieghé gnaquel a e telefun, e pu la jà pu sintì neca lì mentra ca scurreva…

GIOVANNA – con voce da medium – Tiburzio, stamm a sintì. La mi amiga Marina, ch’la fa pert at ‘sta cadena, la jà avù in eredité sta ca’ ch’iqué da la su zi Margherita, mo in te testament u jèra nec’un etar quell un po’ particuler..

TIBURZIO – Sa vol dì cu jè un quell un po’ particuler?

GIOVANNA – voce da medium -  Adess at spieg, Tiburzio. Quant che lì l’a jè andeda da e nuteri par l’eredité, la jà scupert che in te testament ujè scrett che la su zì Margherita in sta ca’ la jà nascost un tesor e che la Marina, cla jè la su erede, la jà e compit ad truvel… insomma, una speci ad zug cun j’indvinell…

TIBURZIO – A me la’m pé un po’ stranotta, sta Margherita…

MAURO – A Marina – A vit, mo! Ul dis neca Tiburzio! An tl’ho sempar dett me? Va là che cun la cadèna al verité al vèn fura… 

MARINA – Sta zett, adess!

GIOVANNA – voce da medium – L’è propi par ste fatt dj’indvinell ca t’ho dvù ciamé.

TIBURZIO – E me sa jentri?...Ta’n avré miga ca zuga neca mè cun stal patacchedi…

MAURO – Al saviv che ste Tiburzio u’m sta sempar piò simpatic... E dis tott quell ca deg mè.

VALERIO – Che stega zett!

GIOVANNA – voce da medium - Sta a sintì, Tiburzio. Adess la Marina la jè arriveda a l’utum zir e la su zì Margherita la stà d’asté d’essar ciameda par déi l’utum messagg de zug.

TIBURZIO – E quindi me a m’ho da mettar in cuntatt cun sta sesa… cun sta zi Margherita? Oja capì bèn?

GIOVANNA – voce da medium - Propi icè, Tiburzio!

TIBURZIO – Adess ai pruvarò! Uehiii, a m’aracmand, no rumpì la cadena!

GIOVANNA – No! Sta tranquell, Tiburzio!

pausa

MAURO – Us la jè colta, Tiburzio?

ANNA – Ssssh! L’è andé a zarché e spirit dla zì dla Sgnora Margherita…

VALERIO – Bsogna armanzé cuncentré.

MARINA – con tono sognante e convinto - Chissà se la mi zì la jà bsogn ad quicosa…

MAURO – Eh, la jà fnì e zoccar… Mo uj sarà i supermarché nec’ad là...

MARINA – seccata e ironica - Us sa. Ujè e’ Conad Paradiso.

ANNA – Stasì zett, che la situazion la jè delicheda…

VALERIO – E l’è neca periculos interrompar una seduta…

Pausa

TIBURZIO – Ajò truvé e spirit dla Margherita. Ajò mess un po’ ad temp, parché incù ujè una massa ad traffic e us fa i spatess…

GIOVANNA – voce da medium  – E com’ela tott ste traffic?

GIOVANNA-TIBURZIO – Mo l’è e sabat nech’iquè e i spirit jè tott in zir. I zira, i zira, mo sa zirarai da fé ché. Adess jà neca avert un grand centar cummerciel…

MAURO – A Marina – Et vest chi vend la roba nech’ilé….

TIBURZIO – I l’ha costruì in t’un dè…

GIOVANNA – Mbemoh, cum ‘hai fatt in t’un dè?...

TIBURZIO – Mo tal sé pù che iqué i fa i mirecul... E adess i ven a fé la spesa neca da l’Inferan e da e’ Purgatori…

GIOVANNA – Mo sent un po’…

TIBURZIO – Ah, un n’è piò e Paradis d’una volta…Ecco, adess e spirit dla Margherita e scurrarà attravers ad tè.

Si muove ancora la tavola 

GIOVANNA-MARGHERITA – la voce non è sua (da PC o lettore CD) –– l’attrice deve cercare di muovere la bocca con sufficiente armonia - Ciao Marina, allora t’aglia e’ fatta a arrivé in fond a e’ percors! Breva! A so’ urgugliosa ad tè. Mo me al saveva fèn da e prinzipi che t’a’n n’aress fatt al robi da par tè. Par dila scetta, fra te e tu marid an sì bon inciò di du ad risolvar j’indvinell, parchè a sì un po’ …

MAURO - …ignurent, al deg sempar neca mè…

GIOVANNA-MARGHERITA –  …e quindi ta t’ci fatta dé una man dal tu amighi; t’è fatt benessum! Mo quest un sarebb basté incora, su gni foss sté drì a tè dagli etri parsoni in gred ad fé sti zug.  Quand cu jè in te mezz un tesor, e vèn fura tott i sentiment dla zenta, qui bon e qui cattiv. E vèn fura l’unesté e la disunesté. Mo a la fèn de viazz, tè e tott i tu amig vecc e nuv ajarì capì che l’onic mod pr’arrivé in chev, l’è quell ad fé al robi cun l’amicizia e e’ disinteress. In sta ca’, Marina, u jè sempar sté du sentiment chi ha guidé totta la mi vida: la passion e la generosité. Quest l’è e’ tesor ca’t voj lassé e a vrepp che te t’al cunservess in te tu cor e t’ cuntinuess sta mission fén a la fèn dla tu vita. Ciao, Marina…ah, Marina a m’aracmand, no’t scurdé ad dé la porbia in te mi ritratt.

silenzio – la medium Giovanna china il viso, come se avesse terminato la trance.Tutti, ad eccezione di Marina e di Giovanna, parlano quasi  contemporaneamente

MAURO – S’ala dett?

ISABELLA – E tesor l’è la passion?!

LUCIA – E la generosité?! Mo allora di bajocc uni n’è?

ANNA – Totta sta fadiga par gninta…

VALERIO – Mo allora l’era un scherz…

MAURO – La s’ha ciapé pre cul a tott. A l’ho sempar pinsé fèn da e prinzipi che l’onica cl’as divarteva la jèra lì…

GIOVANNA-MARGHERITA – rialzando improvvisamente il capo e riprendendo la trance - Mo pinsendi bén… - tutti fanno silenzio assoluto – … um pé d’avé sintì di sbrogn, coma c’um capiteva quant ca s’era incora viva… ajò fed ca’n sivia armest cuntent una massa de tesor … beh, allora… mo sé, va là, Marina va in Te bagn ad sora, elza la querta piastrella a la destra dla porta e t’truvaré un grand bus pin ad bajocc. Ciao, Marina. – finito lo stato di trance, Giovanna china ancora la testa –

Tutti (ad eccezione di Giovanna) si alzano e, Marina in testa, si incamminano velocemente, intralciandosi a vicenda (ad eccezione di Mauro che rimane fermo ad osservare la scena fino alla fine, scuotendo la testa) verso la cucina.

GIOVANNA-MARGHERITA – Ritorna ancora in stato di trance - - Ooooh! – tutti si fermano contemporaneamernte – No’v fasì arcnossar da tott! Ugn’è bsogn at corrar e at spatassev, uj n’è par tott quent. –  Tutti riprendono a camminare velocemente verso la cucina e anche Giovanna, uscita definitivamente dallo stato di trance si alza velocemente e assume un atteggiamento totalmente opposto allo stile da medium

GIOVANNA – Osta, la ja dett c’uj n’è par tott quent! - E raggiunge quasi di corsa gli altri nella cucina

Rimasto solo in scena, Mauro prima guarda verso la parte da cui gli altri sono appena usciti, poi guarda il pubblico e fa qualche passo verso la platea –

 MAURO – Adess che sta cazza a e’ tesor la jè fnida, ajò fed d’avé pers la voja d’avdel, ste tesor. In sti du dè agl’javè fatti propi totti, cumpresa la seduta spiritica cun Tiburzio; e allora, tant par sté in argument, av voj dì un indvinell e s’an savì arspondar, almanc pr’una volta, avlà darò mè la soluzion: - pausa - “Parchè un oman che lavora a Milan u’n po’ essar splì in t’un campsant a Roma?” – pausa - An ne savì?... Parchè l’è incora viv. Bona notta a tott.

SIPARIO