Ij paciòch ëd ca Taròch

Stampa questo copione

Ij paciòch ëd ca Taròch

Ij paciòch

ëd ca Taròch

due atti comicissimi di

TREMAGI

(posizione SIAE 103597)


PERSONAGGI

Aristide Tarocco,

artajor

Vanda,

soa fomna

Modesto Galletti,

comercialista

Prof. Gaspare Martini,

pare ‘d Vanda

Gemma,

comessa ant ël negòssi da sautissè

Il salumiere Aristide Tarocco è troppo autoritario e geloso per poter gestire l’esuberante moglie Vanda. L’incauto commercialista se ne accorge e prova a tuffarsi in una piccante avventura, ma… è proprio vero che la Fortuna è cieca! Arriva sempre quando meno te l’aspetti. E questa volta la Dea bendata giunge pure a sproposito, per giocare un brutto scherzo ai due apprendisti amanti e mandare a carte quarantotto i loro ambigui e strampalati progetti.

La scena è fissa e ricalca l’ambiente di un appartamento piccolo borghese di città, con un ingresso sulla destra che porta all’appartamento (camere, cucina e porta di servizio) ed un altro, sul lato sinistro, che dà accesso al negozio di salumeria. Completano l’arredamento mazzi di fiori dappertutto, sedie, tavolino, divano, attaccapanni, ecc.


PROLOGO

PARTE LA MUSICA DELLA SIGLA, POI SFUMA ALL’INGRESSO DI ARISTIDE

ARI      (Entra in proscenio dal sipario) Cerea e bon-a seira a tuti. Im presento. I son Aristide Taròch, n’artajor, un salamè... un sautissè gelos ëd soa fomna, che a l’è sempre sospetos, ch’ai controla j’orari... andova ch’a va, andova ch’a ven... Ansoma, un bel tacapoj. An negòssi am dà na man Gemma...

GEM   (ENTRA DA UNA PARTE DEL PALCO, ATTRAVERSA IL PROSCENIO, SI FERMA UN MOMENTO IN MEZZO) Am dà na man, am dà na man... Ma s’i faso tut mi! (ESCE DALL’ALTRA PARTE)

ARI      (CONTINUA DOPO CHE GEMMA È USCITA) Na bela fijëttin-a, eh? E a l’è ‘dcò svicia, neh... con na bela lenga e j’orije bin drite. Già... i l’hai mai pensà a chila come... come n’òmo a pensa a na fomna... (GUARDANDO IL PUNTO DOVE È USCITA) anche se... (CHIEDE CON LO SGUARDO LA COMPLICITÀ DEL PUBBLICO, POI RIPRENDE) Antëcà a j’è ‘dcò mè suòcero, Gaspare Martini...

GAS    (ENTRA LEGGENDO UNA RIVISTA E SI FERMA DI FIANCO AD ARISTIDE) ...ël “professor” Gaspare Martini!

ARI      (CONTINUA) Sì... un professor dë stòria ch’a l’è ‘ndàit an pension prima dël temp... tròp prima dël temp! E ades a viv an ca mia, fasand niente tut ël dì, ampinindse la pansa come ‘n bocin e continuand a lese riviste scientifiche... riviste meno che inutile... ch’i pago mi!

GAS    It ses mach n’ignorant! (LO GUARDA DISGUSTATO ED ESCE)

ARI      Oltretut a pija sempre le difèise ‘d soa fija... ch’a sarìa peuj mia fomna!... Eh, già... mia fomna Vanda...

VAN    (ENTRA) Cerea a tuti.

ARI      Oh, it ses sì? Andova ch’it j’ere finìa? Da si a ‘n moment i ‘ncaminoma!

VAN    Euh, sta tranquil! S’it l’has pressa vate a preparè ch’im presento da sola! (GLI FA CENNO DI ANDARSENE)

ARI      (RIMANE UN ATTIMO INTERDETTO) Ecco sì! Costa a l’è mia fomna! Vist che bel caraterin ch’a l’ha? (ESCE)

VAN    Oh, là!... Finalment da sola! I deuve savej che am mòla mai, sempre a controleme... e mi... i-j la faso sota al nas l’istess... Le fomne ‘n sala a l’han già capime... j’òmo a chërdo ‘d pudèine dominè... pòvra gent!... (COME IN CONFIDENZA, AL PUBBLICO) I l’hai da dive na ròba… i son an-namorame ‘d n’autr òmo, pròpi ‘n bel òmo. A l’è così ‘ndifèis... i peus tratélo come i veuj e chiel a dis gnente. Che bel, l’amor! A l’è ‘l comercialista ‘d mè marì... ël ragionié Modesto Galletti...

GAL    (ENTRA COL SOLITO MAZZO DI FIORI) Permess?... I disturbo?

VAN    Chiel a disturba mai. (VEDE I FIORI) A son per mi?

GAL    No, per Gemma, la coméssa... (QUASI SCUSANDOSI) per nen che monsù Aristide a pensa ch’i ven-a sì per chila!

VAN    Giust, giust. Ma ades a l’è mej ch’i vada a prepareme... sednò a ‘ncamin-a a fesse sospetos. (ESCE)

GAL    Ecco... Sempre l’istessa stòria. Pen-a ch’i-j rivo davsin, chila a treuva ‘n motiv per andesne. Sempre ‘d corsa, mai un moment ëd tranquilità... d’intimità… Ëdcò la stòria dle fior a ven sempre ‘d pì pesanta. Gemma a ‘ncamin-a a chërde ch’i-j fasa ‘l fil an sël serio. Beh... Per dila giusta a l’è gnanca da campè via... ansi... ma a l’è sensa ‘n sòld… gnanca ‘n pich da fé balé n’aso!... E alora da già ch’i-j preuvo... da già ch’i deuvo sistememe... ch’am toca fè tuta sta fatiga per fè an-namorè na fomna... almeno ch’ai sìa... ‘n pòch ëd conveniensa!... Ah, che ‘d “Paciòch an cà Taròch”! (ESCE SCUOTENDO LA TESTA)

SALE DI NUOVO LA MUSICA DELLA SIGLA, MENTRE SI APRE IL SIPARIO

ATTO PRIMO

SCENA I

(Gemma e Aristide)

GEM   (STA RIORDINANDO INCARTAMENTI E FATTURE IN UNA CARTELLINA SUL TAVOLINO, MENTRE ARISTIDE ENTRA DI COLPO E RISOLUTAMENTE, BOFONCHIANDO; GEMMA TRASALE) Ma a l’è mat a intrè an cola manéra?

ARI      A ca mia i intro come ch’i veuj! I l’hai lassà ‘l negòssi ‘n moment, perché i veuj savèj se mia fomna a l’è dëdsà.

GEM   No, a j’è nen. A l’è ‘ndàita a fè dë spèise.

ARI      E còsa a deuv comprè? A l’ha tut! Le spèise a son mach na scusa, per certe fomne!... Pòch fa, ël marì dla pentnòira a l’è intrà an negòssi e a l’ha dime: “Quand ch’i mando mia fomna a comprè da chiel, ch’a la serva subit! Jer a l’ha dovù stè ant ël so negòssi doe ore!” (A GEMMA) Doe ore! Capì?

GEM   Mi no.

ARI      Cola madama a l’ha butàje doe minute a fè la spèisa da mi, nen doe ore! Andoa a l’è stàita an cole doe ore?

GEM   E mi si ch’i sai?

ARI      E gnanca mi!

GEM   Ma madamin Vanda a l’è nen la pentnòira ch’a dis chiel…

ARI      E chi a lo sa? (AGITANDO UNA LETTERA) La gent a l’è maligna, petégola… e mi i lo sai per preuva. (LEGGE LA LETTERA) “Sorveglia tua moglie. Un cliente.” E jer costa: “Perché sua moglie esce così spesso di casa?” (A GEMMA) Eh? Perché?

GEM:  A lo savrà chila!

ARI      Ma it duvrìe savèilo ‘dcò ti!

GEM   I son pa sì per fè la guardia dla “Buon Costume”, mi…

ARI      A duvrìa esse so pare a guardéla! E ‘nvece mè suòcero a pensa mach a mangé e deurme! A bèive e pijeme ‘n torta!

GEM   Chiel, monsù, a duvrìa nen esse così gelos…

ARI      Ma come ch’as fa? (TIRA FUORI UN’ALTRA LETTERA E LEGGE) “Quando vengo a comprare l’affettato nel suo negozio, la guardo e penso che ad aver una moglie come la sua, il vero salame è lei!” Capì?

GEM   An n’ha na colession!

ARI      Ondes ant na sman-a!

GEM   Ma che bej client, ch’i l’oma!

ARI      E alora? Ti ‘t na sas gnente?

GEM   Ma còsa a veul ch’i sàpia? Madamin Vanda a l’è na sgnora come ch’as deuv.

ARI      Ecco, lòn ch’am preòcupa. Tròp come ch’as deuv!... Perché a l’ha anche na testa così… legera…

GEM   An fin dij cont, sì antëcà, chi ch’ai ven?

ARI      Pòchi, i lo sai. Ma ‘ntant tra coj pòchi a j’è ‘dcò ‘l mè comèrcialista, Modesto Galletti, ch’a l’è da marié. Timid, sì… ma da marié!

GEM   Però brav e educà. E come, s’a l’è educà…

ARI      Oh, per lòn, anche j’educà, s’a riesso a tirè ‘l ròch, a lo tiro!... Con educassion, ma a lo tiro!

GEM   Ma Modest, no.

ARI      Perché?

GEM   Perché col fieul a L’è tròp gentil, con mi. A ved ëste fior? A son soe. A sa ch’am piaso le fior e quasi tuti ij dì am na manda ‘n massèt.

ARI      E parej at piaserìa ‘l Galèt, eh?

GEM   Perché no?

ARI      S’a l’è furb, a sposerà ne ti, ne d’autre! Per ij bej vantagi ch’a j’è a mariesse…

GEM   Ma ch’a scusa, là… A l’è già tant dificil trovè ‘n bon marì… e chiel a fa ‘ncora sta bela reclàm al matrimòni! Tante grassie! La soa gelosia a l’è insoportabila!

ARI      I lo sai.

GEM   E a trascura ‘l negòssi.

ARI      Ti… Guarda che mi i son ël padron e ti la comessa, neh… va dëdlà!

GEM   (INDICANDO LE CARTE CHE STAVA RIORDINANDO) Ma s’a l’ha dame da fè dëdsà, ch’am lassa almeno finì…

ARI      Ah, già ch’a l’è vera…

GEM   Magara a l’è intràje ‘d gent… a treuvo gnun, as servo e as na van!

ARI      I vado, i vado… (MINACCIOSO, VERSO IL PUBBLICO) Ma sta atenta, madamin Vanda! Mi i son nen un ëd coj marì cretin ch’a passo ‘nsima aj còrno! Atenta a ti! (MA NON ESCE)

GEM   (SCUOTENDO LA TESTA, SE NE VA IN NEGOZIO)

SCENA II

(Gaspare, Aristide e Gemma)

GAS    (ENTRA CON ALCUNE RIVISTE SOTTOBRACCIO; È IL TIPICO PROFESSORE DI SCUOLA, AUSTERO, OCCHIALI CERCHIATI D’ORO, ARIA SOLENNE) Còsa ch’ai capita? Perché ch’it crìje parej?

ARI      Còsa ch’ai capita? Ai capita, mè car monsù suòcero, che toa fija a l’è ‘ncora nen tornà a ca! E a l’è sinch ore! Come jer! Capì?

GAS    As ved ch’a duvìa fè dle spèise…

GEM   (ENTRANDO) Monsù, a j’è ‘d gent an negòssi…

ARI      I ven-o. (GEMMA ESCE) ‘Dcò ti it pense ch’a sia ‘ndàita a fè dle speise?

GAS    Ma natural! Ma come as fa a difidé sempre parej? I l’avèissa conossùte prima, i l’avrìa ‘d sicur nen dat-la, mia fija!

ARI      E mi i l’avrìa guadagnà ‘n terno!

GAS    Fabiòch! Bela riconossènsa, vers n’òmo ‘d coltura. Un professor dë stòria… ch’a l’ha lassà sposé soa fija a ‘n sautissé!…

ARI      Sì. Un sautissé ch’at permèt ëd girolé per soa ca a frusté le cadreghe!

GAS    Pagand la cotiss.

ARI      Ch’a serv gnanca per compré ‘l pan ch’it mange! It lo sas bin, che con cola pòca pension ch’at da lë Stat, s’it fùisse sol it meuirerìe ‘d fam!

GEM   (ENTRANDO) Monsù, a j’è già set person-e ch’a spéto…

ARI      I ven-o, i ven-o… (GEMMA ESCE) Bòja fàuss!

GAS    Ti it sas bin, perché i son andàit an pension prima dël temp…

ARI      Perché it l’avìje pì nen veuja d’andé a travajé!

GAS    Nòssignore! Per rason politiche. La mia diritura moral am permet nen ëd… “compromessi”.

ARI      Alora, stassèira per sin-a, mang-te na bela fëtta ‘d “compromesso”!

GAS    Tuti a san che per mi, lon ch’a conta, a l’è ‘l dover… e se mia fija a duvèissa vnì meno ai sò dover…

ARI      I lo sai a memòria!...

GEM   (ENTRA) A son già tërdes!

ARI      E vaje a dì ch’a sgonfio nen e ch’a vado a compré ‘nt un autr pòst! Via, via! (GEMMA ESCE SCONCERTATA)

GAS    D’ògni mòdo, ti pensa ai tò salam, che mi im nutro ‘d coltura!

ARI      E ‘d bongonzòla! (INDICA LE RIVISTE DI GASPARE) Còs a l’è lolì?

GAS    Còsa?

ARI      Lolì ch’it l’has sota ‘l brass.

GAS    A son riviste sientifiche, che mi i studio.

ARI      E mi i pago.

GAS    Àmmi!… Se la mia educassion am lo permetèissa, it dirìa ch’it ses un ver vachè… ma sicome la mia istrussion am permèt nen ëd dit-lo, i lo penso mach.

ARI      Meno male ch’it l’has mach pensàlo!...

GAS    E ades it salùto. I vado dëdlà, ch’i deuvo scrive n’articol su “Cornelio Papa”.

ARI      A l’era ‘n Papa marià? (FACENDO IL GESTO DELLE CORNA)

GAS    Ignorant! (FA PER USCIRE, MA ARISTIDE LO FERMA)

ARI      Cornelio o no, quandi ch’ai riverà toa fija, i veuj ch’it je sìje ‘dcò ti, a ciaméje dë spiegassion esauriente! Sednò, stavòlta i la faso gròssa! (BATTE UN VIGOROSO PUGNO SUL TAVOLINO)

SCENA III

(Vanda, Aristide, Gaspare e Gemma)

VAN    (ENTRA; HA MOLTI PACCHETTI IN MANO; PROTESTANDO PREOCCUPATA NEI CONFRONTI DEL MARITO) Ehilà!… it im fracasse ‘l “secretaire”!

ARI      “Secretaire”… A sarìa ‘l pòst andova ch’it ten-e ij segrét?

VAN    Ma s’a l’è duvert!… (APRE IL CASSETTO E RIDE, POI A GASPARE) Ciao, papà!

ARI      A l’è quasi quatr e mesa! As peul savèj andova ch’it ses andàita?

VAN    A fè dle spèise. A j’è ‘dcò ‘d sautissa per ti.

ARI      E ti ‘t vade a compré la sautissa da n’autr sautissé?

VAN    Ma se pròpi jer it l’has dit che cola ch’it fase ti a l’è tròp salà…

ARI      D’acòrdi. Però per compré ‘n pòch ëd sautissa tre ore a son tròpe! Come per la pentnòira!

VAN    E còsa a j’intra la pentnòira?

ARI      (BURBERO) Gnente, gnente…

VAN    E peuj i son stàita da la sartòira, dal dentista… Oh, ansoma, Aristide… it ses diventà…

ARI      (INTERROMPENDOLA) Insoportabil. I lo sai.

VAN    Ogni vòlta ch’i torno a ca, giù na senàda!

GAS    Am la fa meuire, sta creatura… am la fa meuire!

VAN    Anche jer it l’has fame dë stòrie come ‘ncheuj. E pensé ch’i j’era surtìa per ti… (A GASPARE) A l’avìa piasì d’avèj un bijet ëd la loterìa ‘d Merano. A l’era l’ultim dì ‘d vendita… e alora mi, via!... Sensa dije gnente, i faso na corsa da col bòrgno ch’a j’è an sël canton ëd la strà e ij na compro nen un, ma sinch, con ij mè sòld. I torno ‘d corsa e ij buto ant col tirol, perché la sorprèisa a fùissa pì bela… ant na busta con scrit ansima: “Questi biglietti sono del mio maritino”…

GAS    (CON DISPREZZO VERSO ARISTIDE) Sì… “maritino”…

VAN    (CONTINUANDO) Chiel am ved e am dis: (IMITANDO LA VOCE DI ARISTIDE) “Còsa të sterme ant col tirol? Ël tò amante? Ij tò amanti? I veuj vëdde! Via da lì!” E a l’ha vorsù guardè, ‘l gelos. E a l’ha vorsù toché con man. (PRENDE LA BUSTA DAL CASSETTO, LA AGITA SOTTO IL NASO DI ARISTIDE E POI LA GETTA SUL TAVOLO) Ecco! A son ancora sì! E a son nen le lettere dël mè amante, coste!… Stupid!

ARI      Fomla nen tròp gròssa. I l’hai ciamate subit scusa e i l’hai anche pagatje ‘l dopi.

VAN    Che mi i vorìa nen. Perché a duvìa esse ‘n mè regal.

ARI      (METTENDO LA BUSTA IN TASCA, RIPRENDE IL TONO SOSPETTOSO) Ma jer a l’era jer… e ancheuj?

VAN    E ancheuj i pudìa pì nen compréte ‘d bijet, perché ‘ncheuj ai vendo pì nen!

ARI      Alora ‘ncheuj it vade a comprè ‘d sautissa!

GEM   (ENTRANDO) Monsù, ai na j’è d’autri tre ch’a speto…

ARI      E ch’a speto! (GEMMA ESCE)

VAN    S’it veule ch’i seurta pì nen da ca, sarme ‘ndrinta! Con na caden-a! I mufirài sì! I vnirài malavia sì! I s-cioperài sì!... Parej it saras liber dë sposé col articiòch ch’a sta sì dzora e ch’at fa ‘l fil!

ARI      Ma s’a l’è sposà…

VAN    It masseràs ëdcò so marì! Un ëd pì, un ëd meno… Quandi che un a l’è an sla strà… (ESCE)

ARI      Che esagerà…

GAS    Second ti a sarìo esagerassion? Ringrassia ch’i son n’òmo superior, se no… Sospetand ëd mia fija, it sospéte ‘d mi e dla mia famija! E ofendend chila, it ofende mi! Perché it sas benissim che se mia fija a vnèissa meno ai so dover…

ARI      (IMITANDOLO) It pudrìe nen soporténe la vergògna!

GAS    Insolènt! (ESCE IN CAMERA)

ARI      Col insolent ch’av dà da mangé e da deurme! (ESCE IN NEGOZIO)

SCENA IV

(Vanda, Gemma e Modesto)

            (SUONA IL CAMPANELLO)

VAN    (D.D.) Gemma!... It vade ti, a deurbe?

GEM   (ENTRANDO DAL NEGOZIO) Sì, madamin. I vado mi. (ESCE DALL’INGRESSO PER RIENTRARE A TEMPO CON MODESTO)

MOD   (TIPO DI MANIERE TIMIDE; HA UN MAZZO DI FIORI IN MANO) I disturbo?

GEM   Chiel a disturba mai, ambelessì. A l’è quasi ‘d ca.

MOD   Ancheuj a l’è la soa festa… e parej i l’hai vorsùje porté ste doe fior…

GEM   (LUSINGATA) Oh, ragionié… Torna dle fior per mi… ëdcò ‘ncheuj… Ma a l’è nen mia festa! A l’è da sì quatr mèis!

MOD   E va beh… ch’ai ten-a per antlora!

GEM   Per antlora a saran fiàpe!...

MOD   Ij na porterài ëd j’autre frësche.

GEM   Tante grassie…

MOD   (SBIRCIANDO TIMOROSO VERSO IL NEGOZIO) A stan tuti bin? Monsù Aristide a l’è an negòssi?

GEM   (SI AVVICINA, GATTONA) A l’ha da parleje per ël travaj?

MOD   (RITRAENDOSI) No, a l’è pa per lòn… Mi ancheuj i son an ferie… A l’è mach perché… i vurìa savej…

GEM   A l’è vnùit sì apòsta per porteme ste bele fior? A l’è vnùit sì apòsta per mi?

MOD   Maaa… (LE SFUGGE) A l’ha vist che bela giornà? Magara i vado a fè doi pass…

GEM   Chiel da sì, ades, as bogia nen!

MOD   (SBIRCIA VERSO LE CAMERE, CERCANDO DI SVIARE IL DISCORSO) E madamin Vanda? A l’è dëdlà? E… come a sta? A sta bin?

GEM   A l’è rivà a ca da pòch... Ma ch’a lassa stè madamin Vanda… I soma sì… da soi… noi doi… (GLI SI APPICCICA)

MOD   Ma tòta!… A pudrìa rivèje quaidun da ‘n moment a l’autr…

GEM   E chi?

MOD   Maaa… monsù Aristide… madamin Vanda… ël professor…

GEM   E còs am n’anfà?

MOD   (SEMPRE TENTANDO DI SFUGGIRE GIRA INTORNO AL DIVANO E ALLE SEDIE) Ma mi i lo diso per chila… e se a la licensio?

GEM   (SEMPRE TAMPINANDOLO) I vivroma dël tò stipendi.

MOD   Come a dì ch’i faroma la fam!

GEM   It deuve nen esse così timid, con mi.

MOD   A l’è nen ch’i son timid, a l’è che mia mama a l’ha nen dime gnente…

GEM   It mostrerai tut mi.

MOD   E già… ma mi im géno…

GEM   It deuve nen genéte. (FINALMENTE LO RAGGIUNGE E LO BLOCCA IN UN ABBRACCIO)

VAN    (ENTRA IMPROVVISAMENTE, COGLIENDOLI NELL’ABBRACCIO E MOSTRANDOSI SCANDALIZZATA) Gemma! Monsù Galletti!

GEM (SI RICOMPONE E CAMBIA DISCORSO) Ch’a guarda, madamin, che bele fior ch’a l’ha torna portame monsù Modest!

ARI      (D.D.) Gemma!

GEM   (ANDANDO IN NEGOZIO, SOLLEVATA DALLA IMBARAZZANTE SITUAZIONE) Scuseme… I rivo!

SCENA V

(Vanda e Modesto)

VAN    (OFFESA) E brav ël ragioniè Galèt! A spéta mach che mi i gira la testa, per féje ‘l fil a le fijëttin-e, eh?

MOD   Ma no… ma mi... ma basta, là!

VAN    Ste bele paròle a sarìo le soe scuse?

MOD   A l’è ch’i son ëvnùit sì per chila… a lo sa, Vanda… Le fior per Gemma a son mach na scusa… per nen fèje capì a so òmo… a monsù Aristide…

VAN    Ma come mai, sì? Ancheuj a l’è nen an fèrie? I veuj nen che mè marì a sospéta…

MOD   I j’era ansios ëd savej se per ël ritard a l’avìa rusala…

VAN    I sai nen come i l’hai fait a resté calma quand i son tornà a ca…

MOD   Mi i chërdo, però, che la soa paùra a sia esagerà…

VAN    Esagerà? Avèj acetà ‘d vëdse da soj… a ca soa… a jë smija ne ch’a sia dabon esagerà?

MOD   Ch’a scusa, neh… a l’ha montà le scale, a l’è intrà, a l’è fermasse ‘nt l’intrada, a l’è setasse an sla prima cadrega ch’a l’ha trovà… e a l’è aussasse da lì mach quandi ch’a l’è stàit ora ‘d seurte!...

VAN    E a jë smija pòch? Còsa i l’avrìa podù fé ‘d pì?

MOD   Còsa a l’avrìa podù fé ‘d meno, i dirìa mi… E pensé che jer, an machina, a l’avìa lassame tant ësperé!…

VAN    Jer, an machina… Porteme a la perdission!

MOD   Ma che perdission?... I soma andait an colin-a, sensa mai fermesse!... A smijava ch’i vorèisso bate ‘l record dël “Gir ëd Superga”!

VAN    Mè car monsù Modest… a venta ‘ndé adasi. A venta ch’a ten-a present che i l’hai un marì ch’a conta tuti ij pass ch’i faso!

MOD   A na fa così pòchi, per mi… Jer an machina, ancheuj su cola cadrega… sempre setà!

VAN    Chiel a schersa…

MOD   Altro che schersé! A l’è ‘n torment!... E pensé ch’i son rivà a ca a mesdì… a ‘n bòt ël cheur am batìa come ‘n tambur, a doi bòt l’emossion am fasìa manché ‘l fià, a tre bòt… quand ch’i l’hai vistla intré… a momenti i sven-o… e peuj… quand i l’hai vistla setésse ansima a cola cadrega e pì nen aussesse da lì, i son pròpi staje ‘d m… ëd marmo!

VAN    Ch’a më scusa… A l’è staita n’emossion tremenda ‘dcò per mi. I vëddìa mè òmo an tuti ij canton… Intré tut d’un colp… parej… ant la ca ‘d n’òmo da marié…

MOD   Tut d’un colp, tut d’un colp… A l’avrìa pa vorsù intré a rate?... Sota a ca mia, al pian teren, a j’è doe stansie veuide. I fiterài ‘dcò cole, parej a duvrà gnanca monté su dle scale!...

VAN    No, no… A ca soa i vnirài mai pì!

MOD   Passiensa, come ch’a veul. I torneroma a girè an machina per la colin-a. I proveroma a bate ‘l record dël Gir ëd Cavorèt…

VAN    E peuj i duvroma pì nen fé tant tardi come ‘ncheuj, se no i savrìa pì nen che scusa trové per mè marì.

MOD   Ma le scuse as treuvo sempre! Con chila la mia fantasia a vòla!... Jer, pr’esempi, col’idéa ëd déje coi bijet ëd la loterìa ch’i l’avìa an sacòcia, a l’è vnume tuta d’un colp! Che idea splendida!

VAN    Sì, ma ai saran nen sempre ‘d loterìe ch’a scado a l’indoman… e chiel a podrà pì nen deme ‘d bijet perché mi i jë regala a mè marì…

MOD   E ancheuj ch’i son ancora an ferie, còsa i peuss trové per podèj sté ‘ncora ‘n pòch ansema a chila? A veul j’autri sinch bijet ëd la loterìa ch’i l’avìa tenù per mi?

VAN    Impossibil. La vendita ancheuj a l’è sarà. A sarìa ‘n sacrifissi inutil…

MOD   Ma che sacrifissi! Mi per chila i vorerìa sacrifiché tut lòn ch’i l’hai! I l’hai pì gnente ‘d mè! Gnanca pì j’ore e le giornà a son pì nen mie! E a la neuit, quand i la seugno, i dedico a chila tuti ij mè pensè, ij desidéri…

VAN    Ij bijet…

MOD   …le giòie, ij dolor, le emossion, le speranse…

VAN    Come a l’è brav, chiel, monsù Modest…

MOD   “Come a l’è, come a l’è”… “Monsù Modest”… Am da sempre dlë sgnor… a l’è così freid, sùit… Vanda, s’a l’è vera ch’am veul bin… ch’am daga almeno dël ti…

VAN    No. Cha sia brav. Pì ‘d lòn ch’i l’hai daje, i peus nen.

MOD   Ma verament fin-a adess a l’ha dame ‘n bel gnente!

VAN    Ma ‘l mè bin, tut!

MOD   (PRENDENDOLE LE MANI) A dis da bon?

SCENA VI

(Aristide, Vanda, Modesto, Gemma)

ARI      (ENTRA FURIOSO DAL NEGOZIO E I DUE SI SEPARANO SPAVENTATI; SI METTE IN MEZZO AI DUE CON LA FACCIA STRAVOLTA E QUASI NON RIESCE A PARLARE)

VAN    (CON UN GRIDO) Nò, nò! Aristide! A l’era mach vnuit per portè...

MOD   Ëd fior per tòta Gemma...

ARI      (GLI MANCA IL RESPIRO) Na cadrega... un pòch d’acqua... dësboton-me ‘l colét... ël cheur am bat pì nen, la testa am gira...

VAN    Calm-te, Aristide. It assicuro che...

MOD   Ch’as tranquilisa, monsù...

ARI      A l’è enòrme, incredibil... Si, Vanda... ven si ant ij mè brass... ch’it senta, per convinc-me ch’i son viv... (A MODESTO) E ‘dcò chiel, ch’a ven-a si... i veuj ambrassélo, baselo... Tuti i deuvo ambrassè! Perchè më smìja d’esse n’autr, nen mi...

VAN    Ma, Aristide, còsa a l’è capitaje? Të smìje n’esaltà... t’im fase paùra!

ARI      Ah, sì? Ch’i sìa vnù mat? Ch’i l’abia perdù la testa? Ma nò, nò! Cost a l’è ‘l giornal dla seira, ch’a l’è surtì adess! I l’hai nen le balochëtte! Les... les lì... lì... là... I vorerìa nen avej lesù mal. Chiel, ragioniè Galèt, ch’a l’ha confidensa con ij numer, ch’a lesa... andoa a j’è scrit: “Estrazioni Lotteria di Merano”. Un moment... ch’a speta, ch’i tira fòra ij bijet... A son sì... adess ch’a lesa fòrt...

MOD   (LEGGE) Serie “D”...

ARI      Serie “D”? Serie “B”!

MOD   Ah, sì! Serie “B”...

ARI      Avanti...

MOD   Numer 63152...

ARI      63152... Avanti, avanti!

MOD   È il numero che vince il primo premio della Lotteria di Merano...

ARI      Capì, Vanda? A l’è un d’ij sinch bijet ch’it l’has comprame ti jer, da col bòrgno!

VAN    Nò! (PRENDE IL BIGLIETTO E LO CONFRONTA CON IL GIORNALE)

ARI      Eccò, si a j’è j’autri quatr. Sinch a j’ero, ma un a l’era col bon... It ses ëstaita formidabila, Vanda! Ma... it ses nen contenta? Quasi it tërmole... ëdcò chiel, ragioniè Galét... A l’è emossionà? Ch’as figura mi... a l’è la richëssa!

VAN    (RINFRANCATA) Incredibil! Adess a sarìa mej nen dì gnente a gnun, ch’as sapia nen. Sednò ai sauta fòra tròpa gent a ciamè ‘d sòld.

ARI      E come as fà, a dì gnente a gnun?... Magara andoa it l’has comprà ij bijet, at conòsso.

VAN    (GUARDANDO MODESTO) Nò, nò... am conòsso nen.

ARI      Foma parèj... i spetoma quaiche dì... peuj, pen-a ch’i l’avroma ancassà...

VAN    Ma at jë daran, peuj, ij sòld?

ARI      Nò! Dime nen lòn! A pudrìa pijeme ‘n colp. E peuj, perchè a duvrìo nen demje?

VAN    Mah... as sa mai...

ARI      Stòrie. Ven si... i deuvo tut a ti... a ti sola! Ma it vëdrass ch’i sarai nen rancin. A son mèj, ma ëdcò tòj!

VAN    A son ëdcò mèj? I podrai dispon-ne dla metà?

ARI      Disponroma ansema. I son sgnor mi, it ses sgnora ‘dcò ti. I spenderai mi, i të spenderas ëdcò ti.

VAN    Giust, perchè, vorej o no, ël bijet i l’hai compralo mi.

ARI      Ma mi i l’hai pagatlo ‘l dopi. Quindi a sarìa mè doe vòlte... a l’è vera, ragioniè Galét?

MOD   Sì... sì...

ARI      Chiel a continuerà a esse ‘l mè comercialista a “tempo pieno”, i j’aumenterai lë stipendi. E se per ancassè i doveisso andè a Roma, j’andaroma tuti e tre. Chiel a vnirà con noi. A guernè ‘n tesòr parej, a l’è mej esse an tre.

VAN    Benissim. Andoma tuti e tre a Roma, ansema.

ARI      A sarà come ‘n neuv viagi ‘d nòsse...

MOD   An tre...

ARI      Beh, an tre...

VAN    Antant, torna ‘n negòssi, e cerca ‘d nen tradì la toa emossion.

ARI      Sì. Ël portafeuj! Andoa ch’a l’è?... Ah, a l’è sì! Ch’i lo perda nen. Vanda, ven si, ch’i t’ambrassa ancora na vòlta! (A MODESTO) Ch’a scusa, a sa, ma chiel a capirà lòn ch’ij dëvo a sta fomnina ‘mbelessì. A l’è nen parej?

MOD   Sì... sì...

ARI      Vanda, it l’has damanca ‘d sòld? Dime, it dago lòn ch’it veule, tant, ormai... Uffa, che caud! A venta ch’i cambia alògg. Sì a l’è tròp ëstrèit, am manca l’aria... Na pijeroma un pì gròss, con tante fnestre, con tuti ij mòbij neuv... (SEMPRE PIÙ AGITATO)

GEM   (ENTRANDO) Monsù, a son an sinch ch’a speto...

ARI      Daje lòn ch’a veulo! A pagheran doman... e se a pago nen... ch’a vado ‘n sla forca! (RIDACCHIA)

GEM   Ij dago lòn ch’a veulo?

ARI      Tut lòn ch’a veulo. (GEMMA LO GUARDA STUPITA ED ESCE) Come i farai a deurme, staneuit?

MOD   Magara con un pòch ëd bromuro...

ARI      O ‘d canamìa... Vanda, prepar-me na bela tasson-a ‘d canamìa. magara con doe stisse ‘d bromuro andrinta... Adess i vado an negòssi... Tuti ant na vòlta! Da vnì mat! Da vnì mat! (ESCE; VANDA E MODESTO SI GUARDANO ATTONITI, IN SILENZIO)

SCENA VII

(Vanda, Modesto)

VAN    Nò, nò! A l’è nen possibil! I son staita quasi lì lì per dije tut. A venta ch’a sappia...

MOD   Mi i peus nen chërde a na ròba parej! I n’avìa des... I l’hai butane sinch ant na man e sinch ant l’autra. Sinch i l’hai datje a ti... ma perchè i l’hai slongà costa e nen cola?... E i l’hai definila n’idea splendida...

VAN    Ël bijet a l’è tò, Modest, a l’è tò, comprà con le toe economie.

MOD   Vanda! It l’has dame dël ti...

VAN    Sì, sì, dël ti... perchè i sento che i l’hai mai vorsute bin come ‘n cost moment!

MOD   Oh, che bel!

VAN    No, no... La fortun-a a l’è toa. A servirà per ël tò avnì. I son staita mi la causa ‘d tut. Mè marì a l’è na person-a onesta, e quand ch’a savrà...

MOD   A savrà còsa? Ch’i son mi ch’i l’hai date ij bijet? E perchè i l’avrìa datje?

VAN    Per feme ‘n regal...

MOD   E perchè it l’has nen dijlo prima? E perchè it l’has daije a chiel? E perchè it l’has lassà ch’at je paghèissa? A vurerà savej, a andagherà...

VAN    Dòp tut, ëd mal i l’oma nen fane.

MOD   Sì, ma chiel a l’è così sospetos, gelos...

VAN    A l’è ‘na bela dësgrassia!

MOD   I l’hai sempre comprà ‘d bijet ëd le loterie... mai vinciù ‘n sòld! Guarda ‘n pòch se stavòlta...

VAN    Ma almeno adess it sas ch’it veuj bin, tant bin... e sòn at fà piasì, nò?

MOD   Beh, sì...

VAN    It vëd-de come it lo dise? I lo sento... it finiras per odieme, quand it vëdras mè marì content, ant la soa neuva ca, con ij mobij neuv... comprà con ij tò sòld! No! A më smijerà d’esse mantenùva da ti... No, no... ij lo diso subit!

MOD   It l’avras nen ël coragi!

VAN    E antlora... dijlo ti.

MOD   Mi?

VAN    Con na scusa, ‘n pretest... na rason qualonque...

MOD   A l’è nen facil.

VAN    Ooohh, Modest! Come i son sfortunà!

MOD   Beh... a l’è nen che mi i sia pì fortunà che ti...

VAN    Ecco ’l rimpròcc... it ses già pentì!

MOD   Ma no... i vedroma... i studieroma... i troveroma...

VAN    Sì, sì! Ij penseroma ansema. Doman i vnirai da ti.

MOD   Da mì? A lë scond pian o al pian teren?

VAN    Andoa it vureras.

MOD   Basta mach ch’it fërme nen an sla prima cadrega...

VAN    Mè pòr Modest, mè pòr Modest... As capis che sessent mila a son tanti!

MOD   A mi am bastavo anche meno...

VAN    It am promëtte dë stè tranquil, fin-a a doman? I vnirai a tre bòt, it vëdras che na solussion i la troveroma. Preòcop-te nen. Va, adess... A doman. I cercherai ëd fete dësmentiè tut lòn ch’it l’has perdù. Ma, adess... sorid...

MOD   Se doman it fërme nen ant l’intrada, quaicòs i l’hai vinciù ‘dcò mi. (ESCE)

SCENA VIII

(Vanda, Gaspare, Aristide)

VAN    (LO SEGUE CON GLI OCCHI) Chi a pudìa an-maginè na ròba parej?

GAS    (ENTRANDO, PRONTO PER USCIRE) Mi i torno per sin-a... Còsa a l’è suceduje? Na dësgrassia?

VAN    Nò... nò... i j’era sì con Aristide.

GAS    Capì... n’autra gran-a! Ma stavòlta a l’ha esagerà! A venta ch’i pijo na decision...

VAN    Sì... na decision!... Doman... doman it vëdras, papà, còsa i sarai bon-a a fè! It vëdras! (ESCE NELLE STANZE)

GAS    Collì a l’è nen un marì... a l’è ‘n mastin!

ARI      (ENTRA DAL NEGOZIO) Ah, it ses sì? (ALLEGRO) Andoa ch’a l’è Vanda?

GAS    Dëdlà, ‘nt la soa stansia, ch’a piora... ch’as dispera...

ARI      A piora? Lacrime di gioia!

GAS    Di gioia? It n’ancòrzeras doman, che gioia!

ARI      Im imagino còsa ch’a farà... Ma mi i parlo, sëdnò i s-ciopo!... Suocero! I l’hai vinciù a la lotteria ‘d Merano! Ël prim premi a l’è mè!

GAS    Ma nò!

ARI      Ma sì!

GAS    Ma basta, là... I l’hai sempre dilo ch’it j’ere l’òmo ideal per mia fija! (VA AD ABBRACCIARLO)

FINE DEL PRIMO ATTO


SECONDO ATTO

SCENA I

(Aristide, Gaspare, Gemma)

            LA SCENA È LA STESSA DEL PRIMO ATTO; SUONA IL TELEFONO. GASPARE È SEDUTO E LEGGE UNA RIVISTA E NON RISPONDE.

ARI      (ENTRA DAL NEGOZIO E VA A RISPONDERE) Pronto?... Aristide Tarocco...? Sono io. Come dice?... (PIANO A GASPARE) A l’è ‘n giornalista...

GAS    (GLI PRENDE LA CORNETTA DALLE MANI) Dame a mi! Pronto! Io sono il suocero del signor Tarocco... cosa desidera? Se è lui che ha vinto il primo premio della lotteria di Merano?... Ma, scusi, lei da che cosa lo deduce?... Ah!... Capisco... però...

ARI      Ma come a l’ha fait a savejlo? Mi i l’hai dilo a gnun...

GAS    (AL TELEFONO) E questa cliente che dice di averlo saputo da lui stesso, non potrebbe aver capito male?... Ah... ecco... Comunque, se lei è così sicuro, sappia che io, come suocero, non so niente, ma se vuole qualche particolare della mia famiglia, annoti pure... Allora, io sono il professor Gaspare Martini... No... niente a che fare con il vermouth... Io sono un professore di storia, uno dei più noti d’Italia... Come?... Mai sentito nominare? Male, ragazzo, male!... Si informi! Un mio zio è persino citato sull’enciclopedia... Mio zio, non io... comunque, nonostante la mia cultura, non mi sono sdegnato di imparentarmi con un umile salumiere, perchè io sono un autentico democratico... E non m’interrompa! Lasci parlare me!... Dunque, appena avrò la certezza che sia mio genero, il malcapitato... sì, insisto... malcapitato, perchè i soldi, montano la testa, e quando uno si è montato la testa, non è più democratico. Ma mi lasci parlare, non m’interrompa! Come le dicevo, non appena avrò la certezza che è lui che ha guadagnato i 600.000 euro, le manderò una fotografia. Le manderò anche quella di sua moglie, che è mia figlia, ed una mia... anzi... le manderò una foto sola, dove ci siamo tutti e tre, presa quest’estate, mentre eravamo a Venezia, a Piazza San Marco. Così potrà scrivere sotto: “Vincitore, moglie e suocero fra i piccioni”... (SILENZIO) Pronto?... Pronto!... (AD ARISTIDE) As sent pì gnente... Pronto!... A l’è cascaje la linea.

ARI      O magara a l’è stofiasse ‘d sente parlè ‘n democratich ch’a veul mach sempre parlè chiel!

GAS    Còmonque a l’è ‘n maleducà. A farà nen carriera ‘n col giornal, chiel-lì. Ij penso mi... a propòsit... a l’ha dime ch’a l’ha savulo da na toa clienta...

ARI      Adess im ricòrdo! A l’è un-a ch’a mercandava an sël pressi, mi i tenìa dur, e chila a l’ha dame dël verdon, e parej mi i l’hai responduje... parej, sensa penseje su: “Verdon a mi, con sessent mila euro vinciù a la lotteria?”

GAS    Fabiòch!

ARI      E sta lengassa, a l’è subit andailo a dì al giornal? Ma ch’as fasa ij sò afè, ciaciaron-a!

GAS    Ciaciaron-a? E ti, antlora?... Ormai la frità a l’è faita, e i duvroma subì le conseguense...

GEM   (ENTRANDO) Monsù Aristide, cola madama ch’a sta al second pian, a l’ha ciamà ‘d chiel doe vòlte. E peuj a j’è dëdlà la Superiora dle “Orfanelle scalze “ch’a veul parleje.

GAS    Vist? I soma già a la beneficensa.

ARI      Disìe ch’i rivo. (GEMMA ESCE)

GAS    Nò, nò... i vado mi: Ti it ses mach bon a tratè con ij tò client dël salam, e it sas nen fè con la gent ëd riguard. A lor ij penso mi... ti it sas vaire ch’it veulo bin... (ESCE)

SCENA II

(Aristide, Gemma)

ARI      Sì, sessent mila vòlte bin... (FA PER USCIRE IN NEGOZIO, MENTRE ENTRA GEMMA)

GEM   Monsù, i l’hai da parléje...

ARI      Dime, ch’i l’hai pressa.

GEM   A l’è rivà ‘l moment che chiel a peul feme contenta.

ARI      Mi?

GEM   Sì. I na peuss pì dla vita ch’i faso. Da mia ca a soa botega, da soa botega a mia ca... sempre sola come ‘n can. I veuj sposeme!

ARI      Sposete? Gropete per esse libera?

GEM   A l’è nen gropesse, s’i sposo ‘l giovo ch’am pias...

ARI      Già... a l’è vera. Ël mè comercialista, a sente ti.

GEM   A sente mi? Ëdcò madamin a lo sa. Ma a l’è timid e a duvrìa ancoragélo chiel...

ARI      Mi? E còsa i j’intro, mi?

GEM   A pudrìa deme na bela liquidassion... adess ëd sòld an-n’ha...

ARI      Na bela liquidassion? Ma s’it deissa da ment a ti, a tuti, dòpo pijà coi sòld, i duvrìa tornè a fè ‘d debit! Gnente, gnente... S’a l’è an-namorà, ch’a të sposa con lòn ch’i l’eve.

GEM   Ma con lòn ch’a paga chiel e lòn ch’am dà a mi, i faroma la fam...

ARI      E còsa i veule? Ch’iv daga ‘dcò da mangè?

GEM   Ch’am daga almeno na bon-a man...

ARI      La bon-a man it la stampo ‘n sla facia, s’it torne nen subit an negòssi!

GEM   Ma a l’è ‘l mè padron, ch’a parla parej?... Rancin... Verdon! Ma ‘l Padreterno a lo punirà. (ESCE DI CORSA CON ARISTIDE CHE ACCENNA AD UN INSEGUIMENTO)

SCENA III

(Aristide, Vanda, Gaspare, Gemma)

ARI      E it am minace ancora? It la dago mi la liquidassion, vah! (ENTRA VANDA) Ma it sas che Gemma a l’ha ciamame rancin e verdon? Dime ti se mi i lo son... It l’has ciamame stamatin dosentesinquanta euro... mi i l’hai datje subit, no? Ma peuj, a venta nen esagerè...

VAN    It vëdde che ‘d fastudi? It l’aveisse scotà mi, it disìe gnente a gnun fin-a a doman.

ARI      A l’è pa colpa mia... Tuti a l’han savulo! Stassèira ai sarà fin-a la nòstra fòto ‘n sël giornal!

GAS    (ENTRANDO) It ses ëstait nominà president onorari dle “Orfanelle scalze”... i I’hai fait n’elargission ëd mila euro!

ARI      Ti?

GAS    Sì, ma a tò nòm!

ARI      Ròbe da mat!

GEM   (ENTRANDO DAL NEGOZIO) A j’è ‘l retor dla congregassion d’ij frà d’ij doi cordon. (ESCE)

GAS    I ven-o.

ARI      Eh, no! Stavòlta i vado mi, sëdnò am parto ‘d j’àutri mila euro!

VAN    Lassa, papà, lassa ch’a vada chiel. I l’hai da parlete.

ARI      Grassie... it l’has salvame da n’àutra “elargission”!... (ESCE)

SCENA IV

(Vanda, Gaspare)

GAS    Alora, còsa ch’a j’è? A disnè it l’has nen dit na paròla. Dime nen ch’it ses nen contenta dë sta vincita!

VAN    Papà... l’hai pensaje tut ël dì... e i l’hai decidù ‘d parlene prima con ti...

GAS    Ëd còsa?

VAN    Còsa it l’avìe dit, al disnè ‘d nòsse, dëdnans a tuti, parland ëd la nòstra famija?

GAS    Còsa i l’avìa dit?

VAN    “La nostra famiglia, di generazione in generazione...”

GAS    “...Nei matrimoni non ebbe mai una macchia...”

VAN    “...E se dovessi sapere che mia figlia è venuta meno ai suoi doveri...”

GAS    “...Non sopporterei la vergogna!” A l’è vera, a l’è parej.

VAN    Bin... E alora, papà... ij soma... la macia a j’è...

GAS    E sta macia?

VAN    L’hai fala mi.

GAS    Ti?

VAN    A j’è ‘n’òmo...

GAS    Andoa?

VAN    Ant la mia vita... n’òmo da mariè... ch’am pias.

GAS    At pias?

VAN    Tant!

GAS    Tant?

VAN    Tantissim!

GAS    Tantissim!... E chiel a lo sa?

VAN    As capiss... I l’hai dijlo mi...

GAS    (SGOMENTO) Oh!

VAN    E mi ij piaso a chiel... tant...

GAS    Tant?

VAN    Tantissim!

GAS    Tantissim? Dësgrassià!

VAN    Lassa ch’i finissa. A l’è an-namorà ‘d mi... e am lo dis da tant temp... tuti ij dì.

GAS    Andoa?

VAN    Per la strà... an machina... an colin-a... a cà...

GAS    (SCANDALIZZATO) A cà toa?

VAN    Nò... un-a quasi soa.

GAS    It dëspresio! Mia fija! I l’avrìa butà la man an sël feu, per ti!

VAN    E it sarìe nen brusat-la, perchè con chiel, fin-a adess, i l’hai ancora fait gnente.

GAS    Ancora fait gnente?

VAN    L’autr dì i soma ancorzusse d’avej fait un pòch tard. Aristide, sospetos come a l’è, a l’avrìa sicurament fait na gran-a...

GAS    E con rason!

VAN    E anlora chiel, a l’ha sugerime na scapatòia...

GAS    N’ingann, it deuve dì!

VAN    Afrontè mè marì, portand-je a ca ‘n regalin.

GAS    Ël regal dël disonor!

VAN    E ‘l regal a l’ha damlo chiel.

GAS    E ti it l’has acetalo? Ti, fija d’un Martini?

VAN    E col regal a l’era... coj sich bijet ëd la loterìa...

GAS    I l’hai capì!... Ël bijet ch’a l’ha vinciù!...

VAN    A l’era sò.

GAS    Ëd col fieul?

VAN    Dël mè amante!

GAS    Nò! Per fortun-a a l’è ancora nen ‘l tò amante...

VAN    A l’è come se a lo fùissa.

GAS    Andoma adasi, andoma adasi...

VAN    Ij sessent mila euro ch’a son andait ingiustament a Aristide, a son sò.

GAS    Ingiustament un còrno!

VAN    Pròpi...

GAS    La giustissia divin-a a l’ha vorsù risarcì tò marì dël mal che col òmo a l’ha faje! Péss per chiel!

VAN    Ah, sì? E alora ciao!

GAS    Andoa ch’it vade?

VAN    A l’è quasi tre bòt... e chiel a l’è là ch’a speta la mia rispòsta.

GAS    Chiel-là a speta ti, nen la rispòsta!

VAN    Natural. I duvoma cerchela ansema.

GAS    Eh, nò, cara! Ij son ëdcò mi!

VAN    It ven-e dcò ti lagiù?

GAS    Ma schersa nen!

VAN    Mi, còmonque, ij cont i deuvo regoleje mach con mè marì.

GAS    Ma fa nen la mata! Da quand an sà na fomna marià a va a dije al marì “mi it tradisso”? Ma andoa a l’è la lògica?

VAN    (USCENDO) Lògica o nen lògica, mi i deuvo parleje... e ij parlerai...

GAS    (SEGUENDOLA FUORI) Vanda, fa nen parej... (FANNO PER USCIRE TUTTI E DUE, MA VENGONO BLOCCATI DA ARISTIDE E GEMMA, CHE ENTRANO DAL NEGOZIO)

SCENA V

(Aristide, Gemma, Vanda; Gaspare)

ARI      (ENTRANDO CON GEMMA) Ancaminoma con la pòsta. Guardè mach che ‘d lettere... Magara am ciameran tuti ‘d sòld. (SFOGLIANDO LE LETTERE)

GEM   No, no... a son tute fomne.

ARI      E ti come it fase a savejlo?

GEM   Per nen feje perde temp a chiel ch’a l’ha tant da fè, i l’hai duvertaje e lesùje mi, stamatin.

ARI      Compliment! E chi a l’ha date sta libertà?

GEM   Ël professor. (LO INDICA)

ARI      A comanda chiel ades, ambelessì? Beh, lassoma core. Còsa a diso?

GEM   Quasi tute a veulo conòss-lo per euffrije “le loro grazie”...

ARI      A l’ha lesùje ‘dcò mia fomna?

GEM   Nò, mach mi... e chiel, adess. (LEGGE UNA LETTERA) “Sono una sua cliente affezionata, vorrei diventare qualcosa di più...” (NE PRENDE UN’ALTRA) “Per un bell’uomo come lei, io sono la donna che potrà soddisfarla più della sua, così bambina e magra... Io sono in carne, belloccia, grassoccia, e con me naufragherà d’amore!” (CONTROSCENA A SOGGETTO DI VANDA)

ARI      Basta, basta! Va nen avanti... se a son tute parej... Tuta sta pòsta ambelessì a va nen... venta ch’i treuva doe stansie, per fè n’ufissi. It peule ocupet-ne ti, ch’it conòsse tanta gent? It daraj na bela mancia...

GEM   Oh, parej i rasonoma! I ‘ncamin-o a cerchè bele d’ancheuj. (ESCE)

VAN    Aristide, i deuvo parlete.

GAS    Daje nen da ment... it ëstaghe per diventè un gròss industrial sautissè, e it peule nen concede udiensa a tuti...

ARI      Ma, mia fomna...

GAS    Toa fomna, mi, la coméssa... Tuti, da adess an avanti, a deuvo spetè sò moment. (VEDE GEMMA RIENTRARE) Eccò, it vëdde? Sempre ‘d gent... sempre ‘d dësturb!

ARI      (A GEMMA) Còsa a j’è?

GEM   Monsù Aristide, doi vejòto a l’han portà na lettera per chiel. (GLI DA LA LETTERA ED ESCE)

ARI      Torna ‘d sòld?

VAN    Fame vëdde. (PRENDE LA LETTERA) Ah, sì. I sai mi. A l’è dël pare e dla mare dël ragioniè Galét, ch’a son an ristretësse... e mi i l’hai mandaje sich sent euro.

ARI      Sinch sent euro? Se t’ancamin-e a fè ‘d cole regalìe...

VAN    Ma lor a son pòver... e noi no...

ARI      Se i ‘ndoma avanti parej, i faroma ‘n pressa a diventelo ‘dcò noi!

VAN    Ma at dëspias pròpi tant per sinch sent euro? Car ël mè Aristide... it deuve preparete a tirè fòra motobin ëd pì!

ARI      Sicura! Ij camperai giù da la fnestra! T’averto che cole a son le prime e ‘dcò j’ultime!

VAN    Ah, sì? E antlora, it deuve savej...

GAS    (LA INTERROMPE) Vanda, no!... It permëtto nen!

VAN    Papà, sta tranquil, lassa dì a mi. (AD ARISTIDE) Se mi i l’aveissa nen portate coi bijet, it l’avrìe vinciù a la lotteria? No, eh? I l’avrìa podù tenimje per mi, e ti it sarìe stait a boca sùita... anvece, per tant che mi l’abbia la convinsion ch’a sìa tut mè ‘l merit ëd la vincita, per fete piasì, im contento dla metà. A va bin?

ARI      Dla metà?

VAN    Ti fà lòn ch’it veule d’ij tò tersent mila euro, e mi i faso lòn ch’i veuj d’ij mè.

ARI      (A GASPARE) Ma it la sente, come a rason-a?

VAN    Alora? It ses nen convint?

ARI      Per gnente! Sessent mila vòlte nò!

VAN    E va bin...Ti it l’has vist ch’i l’hai fait tut lòn ch’i pudìa, per evitete ‘n colp...

ARI      Un colp? Adiritura?

GAS    Calm-te, Aristide...

ARI      Calmeme per còsa? Còsa ch’ai sucéd?

VAN    Aj suced che coi bijet i l’hai nen compraje mi.

ARI      It l’has nen compraje ti?

VAN    Nò. Perciò a j’ero nen mè, e i pudìa nen regalet-je.

ARI      E perchè it l’has nen dimlo subit?

VAN    A l’avìa damie ‘n monsù... (ALLUSIVA)

ARI      Un monsù?

VAN    Sì! N’òmo... un “bel òmo“... (CON TIMORE SI ALLONTANA UN PO’ DA LUI) I soma trovasse tante vòlte a spassigè ansema...

ARI      E ti it vade a spassigè an sà e an là, con n’òmo giovo e bel? E andova?

VAN    An colin-a... an machina...

ARI      Capì. Chiel at dà ij bijet, ti t’ij pòrte a cà, e mi... e mi duvrìa beive tuta sta storiela, e esse così fòl da nen capì che ti, adess, per oten-e ‘l tò scòpo, it tire fòra busìe su busìe? (RIDE)

VAN    Sòn a veul dì che ti ‘t am chërde nen? T’ij chërde nen che col òmo am fà ‘l fil da ‘mpess?

ARI      Nò! Ij chërdo gnanca ‘na frisa. It vëdde, a basta nen dì “I l’hai n’amante“ per avej ëd sòld. La preuva a sarija ‘l nòm. Ma ti it pìje bin guardia ‘d dì chi ch’a l’è!... It lo sas nen!

VAN    E alora, it veule savej chi ch’a l’è? E a va bin... a l’è ‘l tò comercialista... Modesto Galletti!

ARI      Ël ragionié Galèt? (SI METTE A GIRARE PER LA CAMERA) Ël tò amante? Ël mè comercialista?

GAS    Ma nò, ma nò... daje nen da ment...

ARI      Ël ragionié Galèt! E per fè colp, at serv pròpi col ch’a l’è an-namorà dla coméssa, che tuti ij dì ai pòrta le fior? (ALTRA RISATA NERVOSA) Cara mia, scotme... Na riparleroma doman, con calma, e ti it capiras ch’i peus nen dete tersent mila euro per ij tò piasì personaj...

VAN    Difati! Che piasì personaj it sas deme ti? Gnun! Mai gnun! E a va bin, im je procureraj da mi... con ël mè Modest... (ESCE NELLA CAMERA)

ARI      E a continua a minacè! Se i la conossèissa nen a fond, i ‘ncaminerìa a dubitè...

GAS    Ma ‘d còsa? Vanda a ved ëd bon euj ël ragioniè Galét, perchè...

ARI      Perchè a lo ved girolè per cà mia... giovo, profumà... con le fior... ma ste fior, a son per la mia coméssa, nen per chila!

GAS    Natural...

ARI      Ah, ma come i lo vëddo, ij parlerai ciair ëdcò a chiel! (ENTRA MODESTO)

SCENA VI

(Aristide, Modesto, Gaspare)

MOD   (ENTRANDO DAL NEGOZIO) Con permess...

ARI      Ah, ragionié!... A riva a propòsit. (A GASPARE) Lass-me sol con chiel.

GAS    Ma, mi...

ARI      Fame ‘l piasì... im la gavo da mi... an doe paròle...

GAS    Fa ti ch’it sas... (ESCE NELLE CAMERE)

MOD   I j’era vnùit...

ARI      I sai tut! Parej së spiegoma ciair subit, na vòlta per tute.

MOD   Perchè... chiel a sa?

ARI      Tut!

MOD   Tut?

ARI      E ades i foma ij cont. La soa famija, a l’ha avù jer sinch sent euro.

MOD   E già... i j’era vnuit per ringrassielo...

ARI      Va bin, va bin... Ma adess a basta! Adess pì nen un sòld ëd pì. I sai che chiel a l’ha fait feu e fiame per curè ij sò interessi, ma ch’am permëtta ‘d dìje che fè parej a l’è nen na ròba degna ‘d na person-a onesta!

MOD   Ma ch’a scusa...

ARI      Se a l’è verament an-namorà, a deuv nen guardè l’interessi, tanto pì ch’a l’è ricambià ‘d l’istess amor...

MOD   (CHE HA CAPITO MALE) Ch’a senta...

ARI      Sì, sì... a l’ha dimlo chila, con ël cheur an man... Donque, ch’a ven-a sì quandi ch’a veul, ch’as la pìa e ch’as la gòda! Mi per part mia, i l’hai gnente ‘n contrari, i son content. Però i buto pi nen fòra ‘n sòld, d’acòrdi? E s’a veul ëdcò provéla, ch’a la preuva! A l’è mej savej còsa a lo speta, prima ‘d pì nen podej tornè andarera! (RIDACCHIA USCENDO) Ch’a la preuva... bon-a, costa! (ESCE IN NEGOZIO)

MOD   (LO GUARDA USCIRE, RESTANDO A BOCCA APERTA) ...Ch’im la gòda? Coma a sarìa a dì? Ma che rassa ‘d n’òmo ch’a l’è, chielsì? A l’è na bestia, nen n’òmo! Parlè parej ëd soa fomna... E peuj... ”I buto pi nen fòra ‘n sòld“... Come a sarìa a dì? E mi, ambelessì, còsa i j’ëstago a fè? (ENTRA VANDA)

SCENA VII

(Modesto, Vanda)

VAN    (ENTRA)

MOD   Vanda, tò marì a l’è vnù mat!

VAN    I lo sai.

MOD   Come a sarìa a dì?

VAN    A sarìa a dì ch’i l’hai dije tut.

MOD   Ah, ecco! Tut a së spiega! A sente ste ròbe, a l’è ‘ndàit fòra ‘d burnìa!

VAN    Beh, pròpi fòra ‘d burnìa…

MOD   Ma ti it l’has nen sentù le ròbe ch’a l’ha dime…

VAN    S’i l’hai parlaje pòch temp fa… e a l’è nen smijame che…

MOD   (LA INTERROMPE) Alora a l’è per cissene… A l’è na soa tattica per fene perde tute le paùre… per fene sente pì tranquij… e peuj… an sël moment bon… an cuca, a tira fòra ‘l cotel e… sgnèch! (AFFONDA IL COLPO DI SCHERMA)

VAN    Ma còs it dise?

MOD   A tira fòra ‘l fusil e… patapìn! (PRENDE LA MIRA) Mòrt! Tuti doi!

VAN    Ma figurte!… Pensa che per cisseje la gelosia, per oblighelo a ardfudè i milion per dignità, i l’hai fin-a confessaje ch’it j’ere ‘l mè amante!

MOD   E chiel?

VAN    A l’ha nen cherdùme.

MOD   Nen possibil.

VAN    Còsa?

MOD   Lolì ch’it l’has dime. Nen possibil.

VAN    Perché?

MOD   Perché a savìa già tut prima.

VAN    Ma va…

MOD   Sì… a l’ha dimlo chiel. E a l’ha fin-a dime ch’a l’è dacòrdi.

VAN    Dacòrdi a fè còsa?

MOD   Fè gnente. A l’è dacòrdi che noi is vëddo… ch’is frequento… e s’i veuj provete… ch’i fasa pura!

VAN    Ma còs it dise? It ses ëvnù mat?

MOD   No, a l’è chiel ch’a l’è vnù mat! A l’ha dime ch’a l’è content ch’it pija e ch’it gòda.

VAN    Chiel? Ma a peul nen esse… (LE SORGE UN DUBBIO) Ma a parlava pròpi ‘d mi?

MOD   E ‘d chi it vurìe ch’a parlèissa?

VAN    A l’ha fate ‘l mè nòm?

MOD   Beh… im ricòrdo nen… Ma a l’ha dime ch’i pudìa vnì sì quand i veuj, che chiel a l’ha gnente ‘n contrari. Sì la man e tanti auguri! (PORGE LA MANO)

VAN    (RIDE) Ma no!… A parlava sicurament ëd Gemma, che ti it duvrìe sposè…

MOD   Mi?

VAN    E già! Ëdcò per colpa dle fior ch’it jë pòrte a Gemma tuti ij moment… (FA LA GELOSA) Ch’it jë ses sempre lì… tacà ai cotin… (RIPRENDE IL FILO DEL DISCORSO) ëdcò per lòn a l’ha nen cherdù a lòn ch’i-j disìa… ch’i j’ero amanti… It vëdde come i soma sfortunà?

MOD   Euh… motobin!

VAN    I j’era fin-a rivà al ponto ‘d propon-je ch’as privèissa dla metà. Metà a pr’un, no? Ti it contenterìe, ëd terzènt milion?

MOD   Oh, sì!

VAN    Ma at jë da nen.

MOD   Oh,no!

VAN    Perchè it ses nen ël mè amante... Parej, mi i l’hai fait ël mè pian.

MOD   E còsa it vurerìe fè?

VAN    Doman ij lasso ‘n biét, per dije che a tre bòt i sarai da ti, dasendie l’indiriss dël tò... ciòè... dël nòstr nì. A tre bòt e mes, tut al pì a tre bòt e trantesinch, a l’avrà scuvrine.

MOD   Mach dòpo mesora? I duvroma fè tut an pressa...

VAN    I sarai pontualissima!

MOD   E se a cola vista, an tireissa ‘n colp ëd rivoltela? O a jë vnèissa ‘n ment ëd ciamè ‘l divòrsio?

VAN    Mej. Parej i sarai libera, e staroma sempre ansema.

MOD   E ti it chërde che ij sòld at jë darà l’istess? Ai sarìa da chërde ch’am na ciama a mi, per indenis...

VAN    Sta tranquil. A vnirà da sol, e i rasoneroma.

MOD   Rasonè ‘n cole condission?...

VAN    L’avroma noi ël cotel per ël manich.

MOD   Ël cotel per ël manich a l’è pì facil ch’al l’abia chiel, e ‘dcò bel gròss!

VAN    It l’has paura?

MOD   Sì... ma per ti...

VAN    Per mì? (ESALTATA) Per mì... E ti it rinunsierìe a la richëssa, per podej avej ël mè amor? Oooh, Modestin!... (GLI GETTA LE BRACCIA AL COLLO)

MOD   (CONFUSO, GUARDA TERRORIZZATO VERSO IL NEGOZIO) Calm-te!

VAN    Gnente pì bijètin, alora! Gnente pì sorprèisa! (FA UNA PALLOTTOLA DEL BIGLIETTO E LO METTE VIA) A l’ha nenvorsù chërde ch’i son la toa amante? E antlora i lo sarai! A doman, mè amor! (ESCE IN CAMERA)

SCENA VIII

(Aristide, Gemma, Vanda, Modesto)

ARI      (ENTRA LEGGENDO UN GIORNALE) Donque, it fase la petegola con ij giornalista, eh? Mi, second ti, i sarìa ‘n carater strambo, gelosissim, i trascuro ‘l negòssi perchè ij son mai, i faso ‘d debit...

GEM   Ma a mi a l’ha fame giurè ‘d dì la verità...

ARI      La toa verità!

GEM   Ma ‘d verità, ai na j’è nen mach un-a?

ARI      Magara a fùissa parej. Ai giornalista a venta sempre dì ‘l contrari ‘d lòn ch’a l’è. E tute le toe ciaciarade sota la fòto ‘d mia fomna... (GUARDANO ENTRAMBI IL GIORNALE)

GEM   Oh, come a l’è staita bin! (ESCE IN NEGOZIO)

ARI      Per lòn, benissim, perchè a l’han tajà fòra la facia ‘d sò pare. E stasseira i deuvo andè a ‘n banchét an mè ononr, ch’a l’han combinà ij negossiant ëd la zòna. Banchét che, naturalment, am faran paghè a mi. (A MODESTO) Chiel a l’è vnùit sì per ij cont?

MOD   A j’è tante firme da fè...

VAN    (RIENTRANDO DALLA CAMERA) Aristide...

ARI      E ti, còsa it l’hass portame?

VAN    Portete? Mi i son ëvnùita a pijè tersent euro!

ARI      Tersent euro? Ah, sì? N’autra regalìa? (PAUSA; GUARDA A LUNGO I DUE IN SILENZIO, POI A MODESTO) Ragionié Galèt, a veul setesse sì, per piasì? E ti, cara, ambelelà? Ecco... brav... parej. E adess, ciaciaroma con calma e precision. (A MODESTO) I penso che chiel a sappia già dle confidense ch’a l’ha fame mia fomna, no?... Ai sà?

VAN    (FA CENNO A MODESTO DI DIRE DI NO)

MOD   Nò...

VAN    E mi i son pronta a ritirè tut lòn ch’i l’hai dit. Ël mè a l’era mach un tentativ per avej metà dla cifra ch’it l’has vinciù. E antlora i l’hai contate ‘n baron ëd busìe... ma per fortun-a ti it l’has chërdù a gnente. E it l’has fait benissim, a l’è vera, ragionié?

MOD   Sì, sì... a l’ha fait benissim...

ARI      E alora, tra vojautri a l’è mai esistùje cola simpatìa, col amor ch’am disìa Vanda...

VAN    Mai!

MOD   Mai...

ARI      E ij bijét it l’has compraje ti...

VAN    Mi!

MOD   Mi... no... cioè... chila.

ARI      E gnun regal, da part soa.

VAN    Gnun regal!

MOD   Gnun regal...

ARI      (A MODESTO) Ch’a disa fòrt: “Gnun regal da part mia“...

MOD   Gnun regal da part soa... cioè... da part mia...

ARI      Benòne! E antlora, ij sessent mila euro, im jë ten-o mi.

VAN    (SDEGNATA) It ses semplicement n’egoista!

ARI      Mi?

VAN    Sì, ti! Perchè a l’è nen giust ch’it torture doe anime candide, ch’as veulo bin. Sisgnor! Perchè, s’it veule savej la vrità vera...

ARI      N’autra vrità?

VAN    Tut lòn ch’i l’hai dit prima a l’è vera, tut vera. Meno che...

ARI      Meno che...?

VAN    Ch’i son la soa amante!

ARI      Busiarda.

VAN    Ma i lo sarai!

ARI      It lo saras?

VAN    Ancheuj... o al massim doman! Mi i l’avrìa acetà d’ess-lo mach quand i l’avèissa avù la preuva dël tò egoismo, dla toa avarissia! Adess sta preuva il l’hai! E ricòrd-te ch’it ses ti a vorejlo!

ARI      Eh, no! A cost ëd ten-te serà a ciav antëcà per tuta la vita!

VAN    A l’è “sequestro di persona“! It peule nen, per legge! (A MODESTO) A l’è vera ch’as peul nen ten-e na person-a serà a ciav antëcà?

MOD   Nò... Chiel a peul nen ten-e la ciav serà a fomna... a peul nen ten-e la ca fomnà a ciav... a peul nen ciavè la cà...

ARI      (TAGLIA CORTO) I l’hai capì! Ch’a la pianta lì!

VAN    A cost d’andè ‘n tribunal! (A MODESTO) E pensè che st’òm a l’ha avù la dlicatëssa ‘d rinunsiè a la soa fortun-a, sensa ‘n lament, sensa dì bè... e a l’ha falo per mì... per mì, a l’ha falo!

ARI      E am lo dis an facia!

VAN    (TIRA FUORI IL BIGLIETTINO SGUALCITO) Ecco... a l’era per ti! I duvìa lasset-lo an sla taula... Less-lo! Parej it conòsseras ëdcò l’ora e l’indiriss! Meschin e... rancin!

ARI      (DOPO AVER LETTO) E chiel... con col pòch stipendi ch’ij pago... as permet d’avej na garsonniére... (LEGGE L’INDIRIZZO) an strà Valsalice 29 internò 6, scond pian? Sòn a l’è nen ciair... i farai na verifica d’ij cont ëd cassa.

MOD   Ma monsù Taròch... a l’è pà na garsonniére... a l’è cà mia...

ARI      Cà soa? Pess ancora! (ENTRA GASPARE)

SCENA IX

(Aristide, Vanda, Modesto, Gaspare)

GAS    (ENTRANDO) Còsa ai suced?

ARI      Na còsa semplicissima. Toa fija a m’avert che ancheuj a tre bòt e mes, a sarà ‘n strà Valsalice 29 internò 6, scond pian, per tradime con ël ragioniè Galletti Modesto, qui presente!

GAS    Ma andoma, là... a l’è la sòlita barselëtta...

ARI      Stavòlta a l’è n’autr paira ‘d manie. E i sai nen lòn ch’am ten-a... (FA PER AVVENTARSI SU MODESTO)

MOD   (PRENDE CORAGGIO) Oooh, ansoma! Còsa ch’i l’hai faje? Dòp tut i l’hai procuraje sessent mila euro, pòrca miseria! (ESCE DI CORSA)

ARI      E pensè che, volere ò volare, la mia fortun-a ij la deuvo a chiel-lì...

GAS    Però a tentava d’ambrujete.

ARI      E i soma sempre lì. Se a l’aveissa nen filà mia fomna, a sarìa nen vnuje l’ocasion ëd deje coi biét, e mi, adess, i sarìa nen sgnor... Béch o nen béch? Con ò sensa sòld? Questo è il problema... Im sento tant Amleto... E peuj, per tant ch’i fasa... am ven nen d’odiè col badòla d’un ragionié... a riess nen a steme antipatich... a l’ha l’aria tròp fòla...

GAS    E alora, se a të sta simpatich...

ARI      Ma nen fin-a al pontò ‘d lassè ch’as gòda mia fomna! Vaire marì a son tradì sensa guadagnè na lira?... Mi, almeno...

GAS    A venta piè na decision!

ARI      ‘Na decision ch’a tranquilisa la mia cossiensa come òmo e la mia tranquilità come marì... (ENTRA GEMMA CON UNA VALIGETTA IN MANO, PRONTA PER USCIRE, E SI FERMA VEDENDOLI)

SCENA X

(Aristide, Gaspare, Gemma)

GAS    Andoa ch’it vade?

GEM   A cercheme da vive!

GAS    Ti?

GEM   Sì, mi! Perchè i veuj pì nen esse a le dipendense d’un padron rancin e verd. Ch’as ten-a pura ij sò sòld, che noi i vivroma con la nòstra povertà, ma content!

ARI      Noi chi?

GEM   Noi doi... mi e Modest!

GAS    Ël ragioniè Galét?

ARI      Galét? Mi i na capisso pì gnente! Ma a l’ha parlate? I seve spiegave?

GEM   Ch’ai lo ciama a chiel.

ARI      A chiel? Ma s’a fùissa vera!... E a të sposerìa?

GEM   A lo sa andova i jë fico tute le fior ch’am pòrta, se am maria nen?

ARI      A sarìa na solussion! E na vòlta sposà con Gemma, pì gnun-e idee su mia fomna! (ENTRA VANDA DALLA CAMERA)

SCENA XI

(Aristide, Gaspare, Gemma, Vanda)

VAN    (ENTRANDO) Còsa ai suced?

ARI      Ëd ròbe sempre pì sbalorditive. It sas còsa a dis Gemma? Che chila e ‘l Galét a stan per pijè na gròssa decision!

VAN    E quala?

ARI      Dë sposesse!

VAN    (SORPRESISSIMA A GEMMA) Ti? Ti con chiel?

ARI      E chiel con chila!

VAN    E a l’è chiel ch’a l’ha dit-lo?

GEM   Tut, a l’ha dime. Con j’euj... A l’è così timid e a parla così pòch. Antlora l’hai pijà mi ‘l coragi a doe man... vist che monsù a l’è stait sord a le mie richieste.

ARI      No! Adess i son pi nen sord! Adess i j’aceto tute!... I veule sposeve? Iv veule bin? Sì? Sent mila euro ‘d dòte!

GAS    Sent sinquanta!

GEM   Am dà tut lòn?...

VAN    Ma scusa, Aristide...

ARI      Ma se a l’è doe ore ch’it insiste che per avej conservà la stima e pì nen avej ëd preocupassion i duvrìa deje ‘d sòld a Galèt, nò?

GEM   Oh, che bel! E chila, madamin, a l’ha possà così tant la mia causa, per ël me seugn! Oh, grassie! (VA AD ABBRACCIARE VANDA, MENTRE ENTRA MODESTO)

SCENA XII

(Aristide, Gaspare, Vanda, Gemma. Modesto)

VAN    (ACIDA) Ragioniè Galletti...

GEM   Lassè ch’i parla mi. Monsù Modest, quand i l’hai parlà mal ëd mè padron, i l’avìa tòrt. Chiel e soa fomna a pensavo al nòstr avnì. E monsù Aristide a l’è stait così brav... così generos... ch’a destinerà na gròssa part ëd la vincita per la nòstra felicità!

ARI      Sì. Sent mila euro.

GAS    Sent sinquanta!

MOD   (SI SENTE VENIR MENO) Ma... ch’a scuso... i capisso nen...

ARI      A son tròpi?

GAS    A son pòchi?

ARI      Ai basto sinquanta?

GAS    A na veul sentotanta?

VAN    Ma lasselo parlè!

GEM   Chiel a parla mai... a l’è per lòn ch’i l’hai parlà mi...

ARI      Sent mila...

GAS    Sent sinquanta!

VAN    (IRONICA) E an pì... na bela sposin-a...

MOD   Mi i son sensa fià...

VAN    Eh, a l’è giust ch’a sia emossionà! A s’aspetava nen tanta generosità. Cercherai ëd convinc-lo mi. (SE LO TIRA IN DISPARTE) It rifuderass, i spero.

MOD   Maaaa... a l’è ch’i son così stravòlt.. sbalordì... che... che... i sai gnanca mi...

VAN    (LO GUARDA CON UN SORRISO AMARO, POI SCUOTE IL CAPO) It sas nen decid-te. Giust. I veuj esse realista ‘dcò mi, e dete ‘l consej che tuti a speto... Aceta! Fa cont che a sia staita na comedia... a lieto fine. Gemma at veul bin e con chila i të spose ‘dcò ij sòld. It capisse? Scomëtto che ancamin-a a piaseite. It vëdde? E antlora i son mi ch’it diso : Spos-la! E parej mè marì a l’ha pagà ‘l sò debit e mi... ëdcò. E antlora?

MOD   Maaa…

GEM   Signor Aristide, as ricòrda ‘d quand a parlava ‘d cerché doe stansie per la soa “succursale”? Beh… a l’ha trovaje ël ragioniè Galletti!

ARI      Sucursal? Che sucursal? I sai nen…

GEM   Ma sì… Chiel a l’avìa ciamame ‘d trovèje doe stansie per butèje tuta la pòsta ch’a ricev, as ricòrda nen? Mi i l’hai parlaine a Modesto e chiel a l’ha trovaje.

ARI      Ah, già… Adess im ricòrdo… Ma adess am servo pi nen.

GEM   Beh, mi ij dago l’istess ël biet con l’indirissi, casomai a cambièissa idea… (TIRA FUORI UN BIGLIETTO E GLIELO DA)

ARI      Dame sì… (PRENDE IL BIGLIETTO E LO LEGGE) Strada Valsalice 29, interno 6, piano terreno.

MOD   Mi i stago al second pian…

VAN    Còsa? Ah, no! Lì no!

GEM   Però… Strada Valsalice… A l’è na bela posission. (PRENDENDO MODESTO SOTTOBRACCIO) A podrìa serve per ël nòstr nì… A l’è nen vera, Modestin?

MOD   (È INDECISO E TIMOROSO, GUARDA ANCORA VANDA) Maaa…

VAN    (ANCHE LEI NON È ANCORA CONVINTA DEL TUTTO; SI AVVICINA AD ARISTIDE) E mi?

ARI      E ti it ëstarass al tò pòst… ambelessì… con mi… a gòde la toa metà dla vincita!

VAN    It dise ‘n sël serio? It ses sicur?

ARI      Ma ‘s capiss! E it dirai ëd pì: da sì tre o quatr dì, ël temp da preparè la ròba, i partoma per un bel viagi a l’estero!

VAN    Ma… e ‘l negòssi?

ARI      Al diav ël negòssi! A l’è vaire ani ch’i faso nen un dì ‘d ferie e it veule nen ch’i fasa ‘n pòch ëd vacansa adess ch’i son milionari?… E peuj… quandi ch’as trata ‘d riconquistè la fomna… a j’è gnun-a sautissa ch’a ten-a! (SI ABBRACCIANO)

GAS    E mi?

ARI      Ti ‘t resterass ambelessì a presidiè l’alògg e a fete antervistè dai giornalista! It l’avràss tut ël temp da lese ij tò liber e le toe riviste. E s’ai riva quaidun a ciamète ‘d “Papa Cornelio”, disje ch’as na riparla da sì a ‘n mèis!

GEM   (GUARDANDO TENERAMENTE MODESTO) E noi i pudroma ‘ncaminè ansema ël nòstr nì d’amor, an Strà ‘d Valsalice, con ij sènt e sinquanta milion ch’an dà monsù Aristide…

MOD   Ah, sagrinte nen per ij sòld, che tant i l’hai comprà des bijèt ëd la Loterìa ‘d Monza!

TUTTI (A SOGGETTO) T’am na daghe un a mi? – Mi i na veuj sinch! - Ëdcò un a mi! (MODESTO ESCE QUASI FUGGENDO DAL FONDO, MENTRE TUTTI LO INSEGUONO QUESTUANTI)

FINE