Ij paciòch
ëd ca Taròch
due atti comicissimi di
TREMAGI
(posizione SIAE 103597)
PERSONAGGI |
Aristide Tarocco, artajor |
Vanda, soa fomna |
Modesto Galletti, comercialista |
Prof. Gaspare Martini, pare ‘d Vanda |
Gemma, comessa ant ël negòssi da sautissè |
Il salumiere Aristide Tarocco è troppo autoritario e geloso per poter gestire l’esuberante moglie Vanda. L’incauto commercialista se ne accorge e prova a tuffarsi in una piccante avventura, ma… è proprio vero che la Fortuna è cieca! Arriva sempre quando meno te l’aspetti. E questa volta la Dea bendata giunge pure a sproposito, per giocare un brutto scherzo ai due apprendisti amanti e mandare a carte quarantotto i loro ambigui e strampalati progetti.
La scena è fissa e ricalca l’ambiente di un appartamento piccolo borghese di città, con un ingresso sulla destra che porta all’appartamento (camere, cucina e porta di servizio) ed un altro, sul lato sinistro, che dà accesso al negozio di salumeria. Completano l’arredamento mazzi di fiori dappertutto, sedie, tavolino, divano, attaccapanni, ecc.
PROLOGO
PARTE LA MUSICA DELLA SIGLA, POI SFUMA ALL’INGRESSO DI ARISTIDE
ARI (Entra in proscenio dal sipario) Cerea e bon-a seira a tuti. Im presento. I son Aristide Taròch, n’artajor, un salamè... un sautissè gelos ëd soa fomna, che a l’è sempre sospetos, ch’ai controla j’orari... andova ch’a va, andova ch’a ven... Ansoma, un bel tacapoj. An negòssi am dà na man Gemma...
GEM (ENTRA DA UNA PARTE DEL PALCO, ATTRAVERSA IL PROSCENIO, SI FERMA UN MOMENTO IN MEZZO) Am dà na man, am dà na man... Ma s’i faso tut mi! (ESCE DALL’ALTRA PARTE)
ARI (CONTINUA DOPO CHE GEMMA È USCITA) Na bela fijëttin-a, eh? E a l’è ‘dcò svicia, neh... con na bela lenga e j’orije bin drite. Già... i l’hai mai pensà a chila come... come n’òmo a pensa a na fomna... (GUARDANDO IL PUNTO DOVE È USCITA) anche se... (CHIEDE CON LO SGUARDO LA COMPLICITÀ DEL PUBBLICO, POI RIPRENDE) Antëcà a j’è ‘dcò mè suòcero, Gaspare Martini...
GAS (ENTRA LEGGENDO UNA RIVISTA E SI FERMA DI FIANCO AD ARISTIDE) ...ël “professor” Gaspare Martini!
ARI (CONTINUA) Sì... un professor dë stòria ch’a l’è ‘ndàit an pension prima dël temp... tròp prima dël temp! E ades a viv an ca mia, fasand niente tut ël dì, ampinindse la pansa come ‘n bocin e continuand a lese riviste scientifiche... riviste meno che inutile... ch’i pago mi!
GAS It ses mach n’ignorant! (LO GUARDA DISGUSTATO ED ESCE)
ARI Oltretut a pija sempre le difèise ‘d soa fija... ch’a sarìa peuj mia fomna!... Eh, già... mia fomna Vanda...
VAN (ENTRA) Cerea a tuti.
ARI Oh, it ses sì? Andova ch’it j’ere finìa? Da si a ‘n moment i ‘ncaminoma!
VAN Euh, sta tranquil! S’it l’has pressa vate a preparè ch’im presento da sola! (GLI FA CENNO DI ANDARSENE)
ARI (RIMANE UN ATTIMO INTERDETTO) Ecco sì! Costa a l’è mia fomna! Vist che bel caraterin ch’a l’ha? (ESCE)
VAN Oh, là!... Finalment da sola! I deuve savej che am mòla mai, sempre a controleme... e mi... i-j la faso sota al nas l’istess... Le fomne ‘n sala a l’han già capime... j’òmo a chërdo ‘d pudèine dominè... pòvra gent!... (COME IN CONFIDENZA, AL PUBBLICO) I l’hai da dive na ròba… i son an-namorame ‘d n’autr òmo, pròpi ‘n bel òmo. A l’è così ‘ndifèis... i peus tratélo come i veuj e chiel a dis gnente. Che bel, l’amor! A l’è ‘l comercialista ‘d mè marì... ël ragionié Modesto Galletti...
GAL (ENTRA COL SOLITO MAZZO DI FIORI) Permess?... I disturbo?
VAN Chiel a disturba mai. (VEDE I FIORI) A son per mi?
GAL No, per Gemma, la coméssa... (QUASI SCUSANDOSI) per nen che monsù Aristide a pensa ch’i ven-a sì per chila!
VAN Giust, giust. Ma ades a l’è mej ch’i vada a prepareme... sednò a ‘ncamin-a a fesse sospetos. (ESCE)
GAL Ecco... Sempre l’istessa stòria. Pen-a ch’i-j rivo davsin, chila a treuva ‘n motiv per andesne. Sempre ‘d corsa, mai un moment ëd tranquilità... d’intimità… Ëdcò la stòria dle fior a ven sempre ‘d pì pesanta. Gemma a ‘ncamin-a a chërde ch’i-j fasa ‘l fil an sël serio. Beh... Per dila giusta a l’è gnanca da campè via... ansi... ma a l’è sensa ‘n sòld… gnanca ‘n pich da fé balé n’aso!... E alora da già ch’i-j preuvo... da già ch’i deuvo sistememe... ch’am toca fè tuta sta fatiga per fè an-namorè na fomna... almeno ch’ai sìa... ‘n pòch ëd conveniensa!... Ah, che ‘d “Paciòch an cà Taròch”! (ESCE SCUOTENDO LA TESTA)
SALE DI NUOVO LA MUSICA DELLA SIGLA, MENTRE SI APRE IL SIPARIO
ATTO PRIMO
SCENA I
(Gemma e Aristide)
GEM (STA RIORDINANDO INCARTAMENTI E FATTURE IN UNA CARTELLINA SUL TAVOLINO, MENTRE ARISTIDE ENTRA DI COLPO E RISOLUTAMENTE, BOFONCHIANDO; GEMMA TRASALE) Ma a l’è mat a intrè an cola manéra?
ARI A ca mia i intro come ch’i veuj! I l’hai lassà ‘l negòssi ‘n moment, perché i veuj savèj se mia fomna a l’è dëdsà.
GEM No, a j’è nen. A l’è ‘ndàita a fè dë spèise.
ARI E còsa a deuv comprè? A l’ha tut! Le spèise a son mach na scusa, per certe fomne!... Pòch fa, ël marì dla pentnòira a l’è intrà an negòssi e a l’ha dime: “Quand ch’i mando mia fomna a comprè da chiel, ch’a la serva subit! Jer a l’ha dovù stè ant ël so negòssi doe ore!” (A GEMMA) Doe ore! Capì?
GEM Mi no.
ARI Cola madama a l’ha butàje doe minute a fè la spèisa da mi, nen doe ore! Andoa a l’è stàita an cole doe ore?
GEM E mi si ch’i sai?
ARI E gnanca mi!
GEM Ma madamin Vanda a l’è nen la pentnòira ch’a dis chiel…
ARI E chi a lo sa? (AGITANDO UNA LETTERA) La gent a l’è maligna, petégola… e mi i lo sai per preuva. (LEGGE LA LETTERA) “Sorveglia tua moglie. Un cliente.” E jer costa: “Perché sua moglie esce così spesso di casa?” (A GEMMA) Eh? Perché?
GEM: A lo savrà chila!
ARI Ma it duvrìe savèilo ‘dcò ti!
GEM I son pa sì per fè la guardia dla “Buon Costume”, mi…
ARI A duvrìa esse so pare a guardéla! E ‘nvece mè suòcero a pensa mach a mangé e deurme! A bèive e pijeme ‘n torta!
GEM Chiel, monsù, a duvrìa nen esse così gelos…
ARI Ma come ch’as fa? (TIRA FUORI UN’ALTRA LETTERA E LEGGE) “Quando vengo a comprare l’affettato nel suo negozio, la guardo e penso che ad aver una moglie come la sua, il vero salame è lei!” Capì?
GEM An n’ha na colession!
ARI Ondes ant na sman-a!
GEM Ma che bej client, ch’i l’oma!
ARI E alora? Ti ‘t na sas gnente?
GEM Ma còsa a veul ch’i sàpia? Madamin Vanda a l’è na sgnora come ch’as deuv.
ARI Ecco, lòn ch’am preòcupa. Tròp come ch’as deuv!... Perché a l’ha anche na testa così… legera…
GEM An fin dij cont, sì antëcà, chi ch’ai ven?
ARI Pòchi, i lo sai. Ma ‘ntant tra coj pòchi a j’è ‘dcò ‘l mè comèrcialista, Modesto Galletti, ch’a l’è da marié. Timid, sì… ma da marié!
GEM Però brav e educà. E come, s’a l’è educà…
ARI Oh, per lòn, anche j’educà, s’a riesso a tirè ‘l ròch, a lo tiro!... Con educassion, ma a lo tiro!
GEM Ma Modest, no.
ARI Perché?
GEM Perché col fieul a L’è tròp gentil, con mi. A ved ëste fior? A son soe. A sa ch’am piaso le fior e quasi tuti ij dì am na manda ‘n massèt.
ARI E parej at piaserìa ‘l Galèt, eh?
GEM Perché no?
ARI S’a l’è furb, a sposerà ne ti, ne d’autre! Per ij bej vantagi ch’a j’è a mariesse…
GEM Ma ch’a scusa, là… A l’è già tant dificil trovè ‘n bon marì… e chiel a fa ‘ncora sta bela reclàm al matrimòni! Tante grassie! La soa gelosia a l’è insoportabila!
ARI I lo sai.
GEM E a trascura ‘l negòssi.
ARI Ti… Guarda che mi i son ël padron e ti la comessa, neh… va dëdlà!
GEM (INDICANDO LE CARTE CHE STAVA RIORDINANDO) Ma s’a l’ha dame da fè dëdsà, ch’am lassa almeno finì…
ARI Ah, già ch’a l’è vera…
GEM Magara a l’è intràje ‘d gent… a treuvo gnun, as servo e as na van!
ARI I vado, i vado… (MINACCIOSO, VERSO IL PUBBLICO) Ma sta atenta, madamin Vanda! Mi i son nen un ëd coj marì cretin ch’a passo ‘nsima aj còrno! Atenta a ti! (MA NON ESCE)
GEM (SCUOTENDO LA TESTA, SE NE VA IN NEGOZIO)
SCENA II
(Gaspare, Aristide e Gemma)
GAS (ENTRA CON ALCUNE RIVISTE SOTTOBRACCIO; È IL TIPICO PROFESSORE DI SCUOLA, AUSTERO, OCCHIALI CERCHIATI D’ORO, ARIA SOLENNE) Còsa ch’ai capita? Perché ch’it crìje parej?
ARI Còsa ch’ai capita? Ai capita, mè car monsù suòcero, che toa fija a l’è ‘ncora nen tornà a ca! E a l’è sinch ore! Come jer! Capì?
GAS As ved ch’a duvìa fè dle spèise…
GEM (ENTRANDO) Monsù, a j’è ‘d gent an negòssi…
ARI I ven-o. (GEMMA ESCE) ‘Dcò ti it pense ch’a sia ‘ndàita a fè dle speise?
GAS Ma natural! Ma come as fa a difidé sempre parej? I l’avèissa conossùte prima, i l’avrìa ‘d sicur nen dat-la, mia fija!
ARI E mi i l’avrìa guadagnà ‘n terno!
GAS Fabiòch! Bela riconossènsa, vers n’òmo ‘d coltura. Un professor dë stòria… ch’a l’ha lassà sposé soa fija a ‘n sautissé!…
ARI Sì. Un sautissé ch’at permèt ëd girolé per soa ca a frusté le cadreghe!
GAS Pagand la cotiss.
ARI Ch’a serv gnanca per compré ‘l pan ch’it mange! It lo sas bin, che con cola pòca pension ch’at da lë Stat, s’it fùisse sol it meuirerìe ‘d fam!
GEM (ENTRANDO) Monsù, a j’è già set person-e ch’a spéto…
ARI I ven-o, i ven-o… (GEMMA ESCE) Bòja fàuss!
GAS Ti it sas bin, perché i son andàit an pension prima dël temp…
ARI Perché it l’avìje pì nen veuja d’andé a travajé!
GAS Nòssignore! Per rason politiche. La mia diritura moral am permet nen ëd… “compromessi”.
ARI Alora, stassèira per sin-a, mang-te na bela fëtta ‘d “compromesso”!
GAS Tuti a san che per mi, lon ch’a conta, a l’è ‘l dover… e se mia fija a duvèissa vnì meno ai sò dover…
ARI I lo sai a memòria!...
GEM (ENTRA) A son già tërdes!
ARI E vaje a dì ch’a sgonfio nen e ch’a vado a compré ‘nt un autr pòst! Via, via! (GEMMA ESCE SCONCERTATA)
GAS D’ògni mòdo, ti pensa ai tò salam, che mi im nutro ‘d coltura!
ARI E ‘d bongonzòla! (INDICA LE RIVISTE DI GASPARE) Còs a l’è lolì?
GAS Còsa?
ARI Lolì ch’it l’has sota ‘l brass.
GAS A son riviste sientifiche, che mi i studio.
ARI E mi i pago.
GAS Àmmi!… Se la mia educassion am lo permetèissa, it dirìa ch’it ses un ver vachè… ma sicome la mia istrussion am permèt nen ëd dit-lo, i lo penso mach.
ARI Meno male ch’it l’has mach pensàlo!...
GAS E ades it salùto. I vado dëdlà, ch’i deuvo scrive n’articol su “Cornelio Papa”.
ARI A l’era ‘n Papa marià? (FACENDO IL GESTO DELLE CORNA)
GAS Ignorant! (FA PER USCIRE, MA ARISTIDE LO FERMA)
ARI Cornelio o no, quandi ch’ai riverà toa fija, i veuj ch’it je sìje ‘dcò ti, a ciaméje dë spiegassion esauriente! Sednò, stavòlta i la faso gròssa! (BATTE UN VIGOROSO PUGNO SUL TAVOLINO)
SCENA III
(Vanda, Aristide, Gaspare e Gemma)
VAN (ENTRA; HA MOLTI PACCHETTI IN MANO; PROTESTANDO PREOCCUPATA NEI CONFRONTI DEL MARITO) Ehilà!… it im fracasse ‘l “secretaire”!
ARI “Secretaire”… A sarìa ‘l pòst andova ch’it ten-e ij segrét?
VAN Ma s’a l’è duvert!… (APRE IL CASSETTO E RIDE, POI A GASPARE) Ciao, papà!
ARI A l’è quasi quatr e mesa! As peul savèj andova ch’it ses andàita?
VAN A fè dle spèise. A j’è ‘dcò ‘d sautissa per ti.
ARI E ti ‘t vade a compré la sautissa da n’autr sautissé?
VAN Ma se pròpi jer it l’has dit che cola ch’it fase ti a l’è tròp salà…
ARI D’acòrdi. Però per compré ‘n pòch ëd sautissa tre ore a son tròpe! Come per la pentnòira!
VAN E còsa a j’intra la pentnòira?
ARI (BURBERO) Gnente, gnente…
VAN E peuj i son stàita da la sartòira, dal dentista… Oh, ansoma, Aristide… it ses diventà…
ARI (INTERROMPENDOLA) Insoportabil. I lo sai.
VAN Ogni vòlta ch’i torno a ca, giù na senàda!
GAS Am la fa meuire, sta creatura… am la fa meuire!
VAN Anche jer it l’has fame dë stòrie come ‘ncheuj. E pensé ch’i j’era surtìa per ti… (A GASPARE) A l’avìa piasì d’avèj un bijet ëd la loterìa ‘d Merano. A l’era l’ultim dì ‘d vendita… e alora mi, via!... Sensa dije gnente, i faso na corsa da col bòrgno ch’a j’è an sël canton ëd la strà e ij na compro nen un, ma sinch, con ij mè sòld. I torno ‘d corsa e ij buto ant col tirol, perché la sorprèisa a fùissa pì bela… ant na busta con scrit ansima: “Questi biglietti sono del mio maritino”…
GAS (CON DISPREZZO VERSO ARISTIDE) Sì… “maritino”…
VAN (CONTINUANDO) Chiel am ved e am dis: (IMITANDO LA VOCE DI ARISTIDE) “Còsa të sterme ant col tirol? Ël tò amante? Ij tò amanti? I veuj vëdde! Via da lì!” E a l’ha vorsù guardè, ‘l gelos. E a l’ha vorsù toché con man. (PRENDE LA BUSTA DAL CASSETTO, LA AGITA SOTTO IL NASO DI ARISTIDE E POI LA GETTA SUL TAVOLO) Ecco! A son ancora sì! E a son nen le lettere dël mè amante, coste!… Stupid!
ARI Fomla nen tròp gròssa. I l’hai ciamate subit scusa e i l’hai anche pagatje ‘l dopi.
VAN Che mi i vorìa nen. Perché a duvìa esse ‘n mè regal.
ARI (METTENDO LA BUSTA IN TASCA, RIPRENDE IL TONO SOSPETTOSO) Ma jer a l’era jer… e ancheuj?
VAN E ancheuj i pudìa pì nen compréte ‘d bijet, perché ‘ncheuj ai vendo pì nen!
ARI Alora ‘ncheuj it vade a comprè ‘d sautissa!
GEM (ENTRANDO) Monsù, ai na j’è d’autri tre ch’a speto…
ARI E ch’a speto! (GEMMA ESCE)
VAN S’it veule ch’i seurta pì nen da ca, sarme ‘ndrinta! Con na caden-a! I mufirài sì! I vnirài malavia sì! I s-cioperài sì!... Parej it saras liber dë sposé col articiòch ch’a sta sì dzora e ch’at fa ‘l fil!
ARI Ma s’a l’è sposà…
VAN It masseràs ëdcò so marì! Un ëd pì, un ëd meno… Quandi che un a l’è an sla strà… (ESCE)
ARI Che esagerà…
GAS Second ti a sarìo esagerassion? Ringrassia ch’i son n’òmo superior, se no… Sospetand ëd mia fija, it sospéte ‘d mi e dla mia famija! E ofendend chila, it ofende mi! Perché it sas benissim che se mia fija a vnèissa meno ai so dover…
ARI (IMITANDOLO) It pudrìe nen soporténe la vergògna!
GAS Insolènt! (ESCE IN CAMERA)
ARI Col insolent ch’av dà da mangé e da deurme! (ESCE IN NEGOZIO)
SCENA IV
(Vanda, Gemma e Modesto)
(SUONA IL CAMPANELLO)
VAN (D.D.) Gemma!... It vade ti, a deurbe?
GEM (ENTRANDO DAL NEGOZIO) Sì, madamin. I vado mi. (ESCE DALL’INGRESSO PER RIENTRARE A TEMPO CON MODESTO)
MOD (TIPO DI MANIERE TIMIDE; HA UN MAZZO DI FIORI IN MANO) I disturbo?
GEM Chiel a disturba mai, ambelessì. A l’è quasi ‘d ca.
MOD Ancheuj a l’è la soa festa… e parej i l’hai vorsùje porté ste doe fior…
GEM (LUSINGATA) Oh, ragionié… Torna dle fior per mi… ëdcò ‘ncheuj… Ma a l’è nen mia festa! A l’è da sì quatr mèis!
MOD E va beh… ch’ai ten-a per antlora!
GEM Per antlora a saran fiàpe!...
MOD Ij na porterài ëd j’autre frësche.
GEM Tante grassie…
MOD (SBIRCIANDO TIMOROSO VERSO IL NEGOZIO) A stan tuti bin? Monsù Aristide a l’è an negòssi?
GEM (SI AVVICINA, GATTONA) A l’ha da parleje per ël travaj?
MOD (RITRAENDOSI) No, a l’è pa per lòn… Mi ancheuj i son an ferie… A l’è mach perché… i vurìa savej…
GEM A l’è vnùit sì apòsta per porteme ste bele fior? A l’è vnùit sì apòsta per mi?
MOD Maaa… (LE SFUGGE) A l’ha vist che bela giornà? Magara i vado a fè doi pass…
GEM Chiel da sì, ades, as bogia nen!
MOD (SBIRCIA VERSO LE CAMERE, CERCANDO DI SVIARE IL DISCORSO) E madamin Vanda? A l’è dëdlà? E… come a sta? A sta bin?
GEM A l’è rivà a ca da pòch... Ma ch’a lassa stè madamin Vanda… I soma sì… da soi… noi doi… (GLI SI APPICCICA)
MOD Ma tòta!… A pudrìa rivèje quaidun da ‘n moment a l’autr…
GEM E chi?
MOD Maaa… monsù Aristide… madamin Vanda… ël professor…
GEM E còs am n’anfà?
MOD (SEMPRE TENTANDO DI SFUGGIRE GIRA INTORNO AL DIVANO E ALLE SEDIE) Ma mi i lo diso per chila… e se a la licensio?
GEM (SEMPRE TAMPINANDOLO) I vivroma dël tò stipendi.
MOD Come a dì ch’i faroma la fam!
GEM It deuve nen esse così timid, con mi.
MOD A l’è nen ch’i son timid, a l’è che mia mama a l’ha nen dime gnente…
GEM It mostrerai tut mi.
MOD E già… ma mi im géno…
GEM It deuve nen genéte. (FINALMENTE LO RAGGIUNGE E LO BLOCCA IN UN ABBRACCIO)
VAN (ENTRA IMPROVVISAMENTE, COGLIENDOLI NELL’ABBRACCIO E MOSTRANDOSI SCANDALIZZATA) Gemma! Monsù Galletti!
GEM (SI RICOMPONE E CAMBIA DISCORSO) Ch’a guarda, madamin, che bele fior ch’a l’ha torna portame monsù Modest!
ARI (D.D.) Gemma!
GEM (ANDANDO IN NEGOZIO, SOLLEVATA DALLA IMBARAZZANTE SITUAZIONE) Scuseme… I rivo!
SCENA V
(Vanda e Modesto)
VAN (OFFESA) E brav ël ragioniè Galèt! A spéta mach che mi i gira la testa, per féje ‘l fil a le fijëttin-e, eh?
MOD Ma no… ma mi... ma basta, là!
VAN Ste bele paròle a sarìo le soe scuse?
MOD A l’è ch’i son ëvnùit sì per chila… a lo sa, Vanda… Le fior per Gemma a son mach na scusa… per nen fèje capì a so òmo… a monsù Aristide…
VAN Ma come mai, sì? Ancheuj a l’è nen an fèrie? I veuj nen che mè marì a sospéta…
MOD I j’era ansios ëd savej se per ël ritard a l’avìa rusala…
VAN I sai nen come i l’hai fait a resté calma quand i son tornà a ca…
MOD Mi i chërdo, però, che la soa paùra a sia esagerà…
VAN Esagerà? Avèj acetà ‘d vëdse da soj… a ca soa… a jë smija ne ch’a sia dabon esagerà?
MOD Ch’a scusa, neh… a l’ha montà le scale, a l’è intrà, a l’è fermasse ‘nt l’intrada, a l’è setasse an sla prima cadrega ch’a l’ha trovà… e a l’è aussasse da lì mach quandi ch’a l’è stàit ora ‘d seurte!...
VAN E a jë smija pòch? Còsa i l’avrìa podù fé ‘d pì?
MOD Còsa a l’avrìa podù fé ‘d meno, i dirìa mi… E pensé che jer, an machina, a l’avìa lassame tant ësperé!…
VAN Jer, an machina… Porteme a la perdission!
MOD Ma che perdission?... I soma andait an colin-a, sensa mai fermesse!... A smijava ch’i vorèisso bate ‘l record dël “Gir ëd Superga”!
VAN Mè car monsù Modest… a venta ‘ndé adasi. A venta ch’a ten-a present che i l’hai un marì ch’a conta tuti ij pass ch’i faso!
MOD A na fa così pòchi, per mi… Jer an machina, ancheuj su cola cadrega… sempre setà!
VAN Chiel a schersa…
MOD Altro che schersé! A l’è ‘n torment!... E pensé ch’i son rivà a ca a mesdì… a ‘n bòt ël cheur am batìa come ‘n tambur, a doi bòt l’emossion am fasìa manché ‘l fià, a tre bòt… quand ch’i l’hai vistla intré… a momenti i sven-o… e peuj… quand i l’hai vistla setésse ansima a cola cadrega e pì nen aussesse da lì, i son pròpi staje ‘d m… ëd marmo!
VAN Ch’a më scusa… A l’è staita n’emossion tremenda ‘dcò per mi. I vëddìa mè òmo an tuti ij canton… Intré tut d’un colp… parej… ant la ca ‘d n’òmo da marié…
MOD Tut d’un colp, tut d’un colp… A l’avrìa pa vorsù intré a rate?... Sota a ca mia, al pian teren, a j’è doe stansie veuide. I fiterài ‘dcò cole, parej a duvrà gnanca monté su dle scale!...
VAN No, no… A ca soa i vnirài mai pì!
MOD Passiensa, come ch’a veul. I torneroma a girè an machina per la colin-a. I proveroma a bate ‘l record dël Gir ëd Cavorèt…
VAN E peuj i duvroma pì nen fé tant tardi come ‘ncheuj, se no i savrìa pì nen che scusa trové per mè marì.
MOD Ma le scuse as treuvo sempre! Con chila la mia fantasia a vòla!... Jer, pr’esempi, col’idéa ëd déje coi bijet ëd la loterìa ch’i l’avìa an sacòcia, a l’è vnume tuta d’un colp! Che idea splendida!
VAN Sì, ma ai saran nen sempre ‘d loterìe ch’a scado a l’indoman… e chiel a podrà pì nen deme ‘d bijet perché mi i jë regala a mè marì…
MOD E ancheuj ch’i son ancora an ferie, còsa i peuss trové per podèj sté ‘ncora ‘n pòch ansema a chila? A veul j’autri sinch bijet ëd la loterìa ch’i l’avìa tenù per mi?
VAN Impossibil. La vendita ancheuj a l’è sarà. A sarìa ‘n sacrifissi inutil…
MOD Ma che sacrifissi! Mi per chila i vorerìa sacrifiché tut lòn ch’i l’hai! I l’hai pì gnente ‘d mè! Gnanca pì j’ore e le giornà a son pì nen mie! E a la neuit, quand i la seugno, i dedico a chila tuti ij mè pensè, ij desidéri…
VAN Ij bijet…
MOD …le giòie, ij dolor, le emossion, le speranse…
VAN Come a l’è brav, chiel, monsù Modest…
MOD “Come a l’è, come a l’è”… “Monsù Modest”… Am da sempre dlë sgnor… a l’è così freid, sùit… Vanda, s’a l’è vera ch’am veul bin… ch’am daga almeno dël ti…
VAN No. Cha sia brav. Pì ‘d lòn ch’i l’hai daje, i peus nen.
MOD Ma verament fin-a adess a l’ha dame ‘n bel gnente!
VAN Ma ‘l mè bin, tut!
MOD (PRENDENDOLE LE MANI) A dis da bon?
SCENA VI
(Aristide, Vanda, Modesto, Gemma)
ARI (ENTRA FURIOSO DAL NEGOZIO E I DUE SI SEPARANO SPAVENTATI; SI METTE IN MEZZO AI DUE CON LA FACCIA STRAVOLTA E QUASI NON RIESCE A PARLARE)
VAN (CON UN GRIDO) Nò, nò! Aristide! A l’era mach vnuit per portè...
MOD Ëd fior per tòta Gemma...
ARI (GLI MANCA IL RESPIRO) Na cadrega... un pòch d’acqua... dësboton-me ‘l colét... ël cheur am bat pì nen, la testa am gira...
VAN Calm-te, Aristide. It assicuro che...
MOD Ch’as tranquilisa, monsù...
ARI A l’è enòrme, incredibil... Si, Vanda... ven si ant ij mè brass... ch’it senta, per convinc-me ch’i son viv... (A MODESTO) E ‘dcò chiel, ch’a ven-a si... i veuj ambrassélo, baselo... Tuti i deuvo ambrassè! Perchè më smìja d’esse n’autr, nen mi...
VAN Ma, Aristide, còsa a l’è capitaje? Të smìje n’esaltà... t’im fase paùra!
ARI Ah, sì? Ch’i sìa vnù mat? Ch’i l’abia perdù la testa? Ma nò, nò! Cost a l’è ‘l giornal dla seira, ch’a l’è surtì adess! I l’hai nen le balochëtte! Les... les lì... lì... là... I vorerìa nen avej lesù mal. Chiel, ragioniè Galèt, ch’a l’ha confidensa con ij numer, ch’a lesa... andoa a j’è scrit: “Estrazioni Lotteria di Merano”. Un moment... ch’a speta, ch’i tira fòra ij bijet... A son sì... adess ch’a lesa fòrt...
MOD (LEGGE) Serie “D”...
ARI Serie “D”? Serie “B”!
MOD Ah, sì! Serie “B”...
ARI Avanti...
MOD Numer 63152...
ARI 63152... Avanti, avanti!
MOD È il numero che vince il primo premio della Lotteria di Merano...
ARI Capì, Vanda? A l’è un d’ij sinch bijet ch’it l’has comprame ti jer, da col bòrgno!
VAN Nò! (PRENDE IL BIGLIETTO E LO CONFRONTA CON IL GIORNALE)
ARI Eccò, si a j’è j’autri quatr. Sinch a j’ero, ma un a l’era col bon... It ses ëstaita formidabila, Vanda! Ma... it ses nen contenta? Quasi it tërmole... ëdcò chiel, ragioniè Galét... A l’è emossionà? Ch’as figura mi... a l’è la richëssa!
VAN (RINFRANCATA) Incredibil! Adess a sarìa mej nen dì gnente a gnun, ch’as sapia nen. Sednò ai sauta fòra tròpa gent a ciamè ‘d sòld.
ARI E come as fà, a dì gnente a gnun?... Magara andoa it l’has comprà ij bijet, at conòsso.
VAN (GUARDANDO MODESTO) Nò, nò... am conòsso nen.
ARI Foma parèj... i spetoma quaiche dì... peuj, pen-a ch’i l’avroma ancassà...
VAN Ma at jë daran, peuj, ij sòld?
ARI Nò! Dime nen lòn! A pudrìa pijeme ‘n colp. E peuj, perchè a duvrìo nen demje?
VAN Mah... as sa mai...
ARI Stòrie. Ven si... i deuvo tut a ti... a ti sola! Ma it vëdrass ch’i sarai nen rancin. A son mèj, ma ëdcò tòj!
VAN A son ëdcò mèj? I podrai dispon-ne dla metà?
ARI Disponroma ansema. I son sgnor mi, it ses sgnora ‘dcò ti. I spenderai mi, i të spenderas ëdcò ti.
VAN Giust, perchè, vorej o no, ël bijet i l’hai compralo mi.
ARI Ma mi i l’hai pagatlo ‘l dopi. Quindi a sarìa mè doe vòlte... a l’è vera, ragioniè Galét?
MOD Sì... sì...
ARI Chiel a continuerà a esse ‘l mè comercialista a “tempo pieno”, i j’aumenterai lë stipendi. E se per ancassè i doveisso andè a Roma, j’andaroma tuti e tre. Chiel a vnirà con noi. A guernè ‘n tesòr parej, a l’è mej esse an tre.
VAN Benissim. Andoma tuti e tre a Roma, ansema.
ARI A sarà come ‘n neuv viagi ‘d nòsse...
MOD An tre...
ARI Beh, an tre...
VAN Antant, torna ‘n negòssi, e cerca ‘d nen tradì la toa emossion.
ARI Sì. Ël portafeuj! Andoa ch’a l’è?... Ah, a l’è sì! Ch’i lo perda nen. Vanda, ven si, ch’i t’ambrassa ancora na vòlta! (A MODESTO) Ch’a scusa, a sa, ma chiel a capirà lòn ch’ij dëvo a sta fomnina ‘mbelessì. A l’è nen parej?
MOD Sì... sì...
ARI Vanda, it l’has damanca ‘d sòld? Dime, it dago lòn ch’it veule, tant, ormai... Uffa, che caud! A venta ch’i cambia alògg. Sì a l’è tròp ëstrèit, am manca l’aria... Na pijeroma un pì gròss, con tante fnestre, con tuti ij mòbij neuv... (SEMPRE PIÙ AGITATO)
GEM (ENTRANDO) Monsù, a son an sinch ch’a speto...
ARI Daje lòn ch’a veulo! A pagheran doman... e se a pago nen... ch’a vado ‘n sla forca! (RIDACCHIA)
GEM Ij dago lòn ch’a veulo?
ARI Tut lòn ch’a veulo. (GEMMA LO GUARDA STUPITA ED ESCE) Come i farai a deurme, staneuit?
MOD Magara con un pòch ëd bromuro...
ARI O ‘d canamìa... Vanda, prepar-me na bela tasson-a ‘d canamìa. magara con doe stisse ‘d bromuro andrinta... Adess i vado an negòssi... Tuti ant na vòlta! Da vnì mat! Da vnì mat! (ESCE; VANDA E MODESTO SI GUARDANO ATTONITI, IN SILENZIO)
SCENA VII
(Vanda, Modesto)
VAN Nò, nò! A l’è nen possibil! I son staita quasi lì lì per dije tut. A venta ch’a sappia...
MOD Mi i peus nen chërde a na ròba parej! I n’avìa des... I l’hai butane sinch ant na man e sinch ant l’autra. Sinch i l’hai datje a ti... ma perchè i l’hai slongà costa e nen cola?... E i l’hai definila n’idea splendida...
VAN Ël bijet a l’è tò, Modest, a l’è tò, comprà con le toe economie.
MOD Vanda! It l’has dame dël ti...
VAN Sì, sì, dël ti... perchè i sento che i l’hai mai vorsute bin come ‘n cost moment!
MOD Oh, che bel!
VAN No, no... La fortun-a a l’è toa. A servirà per ël tò avnì. I son staita mi la causa ‘d tut. Mè marì a l’è na person-a onesta, e quand ch’a savrà...
MOD A savrà còsa? Ch’i son mi ch’i l’hai date ij bijet? E perchè i l’avrìa datje?
VAN Per feme ‘n regal...
MOD E perchè it l’has nen dijlo prima? E perchè it l’has daije a chiel? E perchè it l’has lassà ch’at je paghèissa? A vurerà savej, a andagherà...
VAN Dòp tut, ëd mal i l’oma nen fane.
MOD Sì, ma chiel a l’è così sospetos, gelos...
VAN A l’è ‘na bela dësgrassia!
MOD I l’hai sempre comprà ‘d bijet ëd le loterie... mai vinciù ‘n sòld! Guarda ‘n pòch se stavòlta...
VAN Ma almeno adess it sas ch’it veuj bin, tant bin... e sòn at fà piasì, nò?
MOD Beh, sì...
VAN It vëd-de come it lo dise? I lo sento... it finiras per odieme, quand it vëdras mè marì content, ant la soa neuva ca, con ij mobij neuv... comprà con ij tò sòld! No! A më smijerà d’esse mantenùva da ti... No, no... ij lo diso subit!
MOD It l’avras nen ël coragi!
VAN E antlora... dijlo ti.
MOD Mi?
VAN Con na scusa, ‘n pretest... na rason qualonque...
MOD A l’è nen facil.
VAN Ooohh, Modest! Come i son sfortunà!
MOD Beh... a l’è nen che mi i sia pì fortunà che ti...
VAN Ecco ’l rimpròcc... it ses già pentì!
MOD Ma no... i vedroma... i studieroma... i troveroma...
VAN Sì, sì! Ij penseroma ansema. Doman i vnirai da ti.
MOD Da mì? A lë scond pian o al pian teren?
VAN Andoa it vureras.
MOD Basta mach ch’it fërme nen an sla prima cadrega...
VAN Mè pòr Modest, mè pòr Modest... As capis che sessent mila a son tanti!
MOD A mi am bastavo anche meno...
VAN It am promëtte dë stè tranquil, fin-a a doman? I vnirai a tre bòt, it vëdras che na solussion i la troveroma. Preòcop-te nen. Va, adess... A doman. I cercherai ëd fete dësmentiè tut lòn ch’it l’has perdù. Ma, adess... sorid...
MOD Se doman it fërme nen ant l’intrada, quaicòs i l’hai vinciù ‘dcò mi. (ESCE)
SCENA VIII
(Vanda, Gaspare, Aristide)
VAN (LO SEGUE CON GLI OCCHI) Chi a pudìa an-maginè na ròba parej?
GAS (ENTRANDO, PRONTO PER USCIRE) Mi i torno per sin-a... Còsa a l’è suceduje? Na dësgrassia?
VAN Nò... nò... i j’era sì con Aristide.
GAS Capì... n’autra gran-a! Ma stavòlta a l’ha esagerà! A venta ch’i pijo na decision...
VAN Sì... na decision!... Doman... doman it vëdras, papà, còsa i sarai bon-a a fè! It vëdras! (ESCE NELLE STANZE)
GAS Collì a l’è nen un marì... a l’è ‘n mastin!
ARI (ENTRA DAL NEGOZIO) Ah, it ses sì? (ALLEGRO) Andoa ch’a l’è Vanda?
GAS Dëdlà, ‘nt la soa stansia, ch’a piora... ch’as dispera...
ARI A piora? Lacrime di gioia!
GAS Di gioia? It n’ancòrzeras doman, che gioia!
ARI Im imagino còsa ch’a farà... Ma mi i parlo, sëdnò i s-ciopo!... Suocero! I l’hai vinciù a la lotteria ‘d Merano! Ël prim premi a l’è mè!
GAS Ma nò!
ARI Ma sì!
GAS Ma basta, là... I l’hai sempre dilo ch’it j’ere l’òmo ideal per mia fija! (VA AD ABBRACCIARLO)
FINE DEL PRIMO ATTO
SECONDO ATTO
SCENA I
(Aristide, Gaspare, Gemma)
LA SCENA È LA STESSA DEL PRIMO ATTO; SUONA IL TELEFONO. GASPARE È SEDUTO E LEGGE UNA RIVISTA E NON RISPONDE.
ARI (ENTRA DAL NEGOZIO E VA A RISPONDERE) Pronto?... Aristide Tarocco...? Sono io. Come dice?... (PIANO A GASPARE) A l’è ‘n giornalista...
GAS (GLI PRENDE LA CORNETTA DALLE MANI) Dame a mi! Pronto! Io sono il suocero del signor Tarocco... cosa desidera? Se è lui che ha vinto il primo premio della lotteria di Merano?... Ma, scusi, lei da che cosa lo deduce?... Ah!... Capisco... però...
ARI Ma come a l’ha fait a savejlo? Mi i l’hai dilo a gnun...
GAS (AL TELEFONO) E questa cliente che dice di averlo saputo da lui stesso, non potrebbe aver capito male?... Ah... ecco... Comunque, se lei è così sicuro, sappia che io, come suocero, non so niente, ma se vuole qualche particolare della mia famiglia, annoti pure... Allora, io sono il professor Gaspare Martini... No... niente a che fare con il vermouth... Io sono un professore di storia, uno dei più noti d’Italia... Come?... Mai sentito nominare? Male, ragazzo, male!... Si informi! Un mio zio è persino citato sull’enciclopedia... Mio zio, non io... comunque, nonostante la mia cultura, non mi sono sdegnato di imparentarmi con un umile salumiere, perchè io sono un autentico democratico... E non m’interrompa! Lasci parlare me!... Dunque, appena avrò la certezza che sia mio genero, il malcapitato... sì, insisto... malcapitato, perchè i soldi, montano la testa, e quando uno si è montato la testa, non è più democratico. Ma mi lasci parlare, non m’interrompa! Come le dicevo, non appena avrò la certezza che è lui che ha guadagnato i 600.000 euro, le manderò una fotografia. Le manderò anche quella di sua moglie, che è mia figlia, ed una mia... anzi... le manderò una foto sola, dove ci siamo tutti e tre, presa quest’estate, mentre eravamo a Venezia, a Piazza San Marco. Così potrà scrivere sotto: “Vincitore, moglie e suocero fra i piccioni”... (SILENZIO) Pronto?... Pronto!... (AD ARISTIDE) As sent pì gnente... Pronto!... A l’è cascaje la linea.
ARI O magara a l’è stofiasse ‘d sente parlè ‘n democratich ch’a veul mach sempre parlè chiel!
GAS Còmonque a l’è ‘n maleducà. A farà nen carriera ‘n col giornal, chiel-lì. Ij penso mi... a propòsit... a l’ha dime ch’a l’ha savulo da na toa clienta...
ARI Adess im ricòrdo! A l’è un-a ch’a mercandava an sël pressi, mi i tenìa dur, e chila a l’ha dame dël verdon, e parej mi i l’hai responduje... parej, sensa penseje su: “Verdon a mi, con sessent mila euro vinciù a la lotteria?”
GAS Fabiòch!
ARI E sta lengassa, a l’è subit andailo a dì al giornal? Ma ch’as fasa ij sò afè, ciaciaron-a!
GAS Ciaciaron-a? E ti, antlora?... Ormai la frità a l’è faita, e i duvroma subì le conseguense...
GEM (ENTRANDO) Monsù Aristide, cola madama ch’a sta al second pian, a l’ha ciamà ‘d chiel doe vòlte. E peuj a j’è dëdlà la Superiora dle “Orfanelle scalze “ch’a veul parleje.
GAS Vist? I soma già a la beneficensa.
ARI Disìe ch’i rivo. (GEMMA ESCE)
GAS Nò, nò... i vado mi: Ti it ses mach bon a tratè con ij tò client dël salam, e it sas nen fè con la gent ëd riguard. A lor ij penso mi... ti it sas vaire ch’it veulo bin... (ESCE)
SCENA II
(Aristide, Gemma)
ARI Sì, sessent mila vòlte bin... (FA PER USCIRE IN NEGOZIO, MENTRE ENTRA GEMMA)
GEM Monsù, i l’hai da parléje...
ARI Dime, ch’i l’hai pressa.
GEM A l’è rivà ‘l moment che chiel a peul feme contenta.
ARI Mi?
GEM Sì. I na peuss pì dla vita ch’i faso. Da mia ca a soa botega, da soa botega a mia ca... sempre sola come ‘n can. I veuj sposeme!
ARI Sposete? Gropete per esse libera?
GEM A l’è nen gropesse, s’i sposo ‘l giovo ch’am pias...
ARI Già... a l’è vera. Ël mè comercialista, a sente ti.
GEM A sente mi? Ëdcò madamin a lo sa. Ma a l’è timid e a duvrìa ancoragélo chiel...
ARI Mi? E còsa i j’intro, mi?
GEM A pudrìa deme na bela liquidassion... adess ëd sòld an-n’ha...
ARI Na bela liquidassion? Ma s’it deissa da ment a ti, a tuti, dòpo pijà coi sòld, i duvrìa tornè a fè ‘d debit! Gnente, gnente... S’a l’è an-namorà, ch’a të sposa con lòn ch’i l’eve.
GEM Ma con lòn ch’a paga chiel e lòn ch’am dà a mi, i faroma la fam...
ARI E còsa i veule? Ch’iv daga ‘dcò da mangè?
GEM Ch’am daga almeno na bon-a man...
ARI La bon-a man it la stampo ‘n sla facia, s’it torne nen subit an negòssi!
GEM Ma a l’è ‘l mè padron, ch’a parla parej?... Rancin... Verdon! Ma ‘l Padreterno a lo punirà. (ESCE DI CORSA CON ARISTIDE CHE ACCENNA AD UN INSEGUIMENTO)
SCENA III
(Aristide, Vanda, Gaspare, Gemma)
ARI E it am minace ancora? It la dago mi la liquidassion, vah! (ENTRA VANDA) Ma it sas che Gemma a l’ha ciamame rancin e verdon? Dime ti se mi i lo son... It l’has ciamame stamatin dosentesinquanta euro... mi i l’hai datje subit, no? Ma peuj, a venta nen esagerè...
VAN It vëdde che ‘d fastudi? It l’aveisse scotà mi, it disìe gnente a gnun fin-a a doman.
ARI A l’è pa colpa mia... Tuti a l’han savulo! Stassèira ai sarà fin-a la nòstra fòto ‘n sël giornal!
GAS (ENTRANDO) It ses ëstait nominà president onorari dle “Orfanelle scalze”... i I’hai fait n’elargission ëd mila euro!
ARI Ti?
GAS Sì, ma a tò nòm!
ARI Ròbe da mat!
GEM (ENTRANDO DAL NEGOZIO) A j’è ‘l retor dla congregassion d’ij frà d’ij doi cordon. (ESCE)
GAS I ven-o.
ARI Eh, no! Stavòlta i vado mi, sëdnò am parto ‘d j’àutri mila euro!
VAN Lassa, papà, lassa ch’a vada chiel. I l’hai da parlete.
ARI Grassie... it l’has salvame da n’àutra “elargission”!... (ESCE)
SCENA IV
(Vanda, Gaspare)
GAS Alora, còsa ch’a j’è? A disnè it l’has nen dit na paròla. Dime nen ch’it ses nen contenta dë sta vincita!
VAN Papà... l’hai pensaje tut ël dì... e i l’hai decidù ‘d parlene prima con ti...
GAS Ëd còsa?
VAN Còsa it l’avìe dit, al disnè ‘d nòsse, dëdnans a tuti, parland ëd la nòstra famija?
GAS Còsa i l’avìa dit?
VAN “La nostra famiglia, di generazione in generazione...”
GAS “...Nei matrimoni non ebbe mai una macchia...”
VAN “...E se dovessi sapere che mia figlia è venuta meno ai suoi doveri...”
GAS “...Non sopporterei la vergogna!” A l’è vera, a l’è parej.
VAN Bin... E alora, papà... ij soma... la macia a j’è...
GAS E sta macia?
VAN L’hai fala mi.
GAS Ti?
VAN A j’è ‘n’òmo...
GAS Andoa?
VAN Ant la mia vita... n’òmo da mariè... ch’am pias.
GAS At pias?
VAN Tant!
GAS Tant?
VAN Tantissim!
GAS Tantissim!... E chiel a lo sa?
VAN As capiss... I l’hai dijlo mi...
GAS (SGOMENTO) Oh!
VAN E mi ij piaso a chiel... tant...
GAS Tant?
VAN Tantissim!
GAS Tantissim? Dësgrassià!
VAN Lassa ch’i finissa. A l’è an-namorà ‘d mi... e am lo dis da tant temp... tuti ij dì.
GAS Andoa?
VAN Per la strà... an machina... an colin-a... a cà...
GAS (SCANDALIZZATO) A cà toa?
VAN Nò... un-a quasi soa.
GAS It dëspresio! Mia fija! I l’avrìa butà la man an sël feu, per ti!
VAN E it sarìe nen brusat-la, perchè con chiel, fin-a adess, i l’hai ancora fait gnente.
GAS Ancora fait gnente?
VAN L’autr dì i soma ancorzusse d’avej fait un pòch tard. Aristide, sospetos come a l’è, a l’avrìa sicurament fait na gran-a...
GAS E con rason!
VAN E anlora chiel, a l’ha sugerime na scapatòia...
GAS N’ingann, it deuve dì!
VAN Afrontè mè marì, portand-je a ca ‘n regalin.
GAS Ël regal dël disonor!
VAN E ‘l regal a l’ha damlo chiel.
GAS E ti it l’has acetalo? Ti, fija d’un Martini?
VAN E col regal a l’era... coj sich bijet ëd la loterìa...
GAS I l’hai capì!... Ël bijet ch’a l’ha vinciù!...
VAN A l’era sò.
GAS Ëd col fieul?
VAN Dël mè amante!
GAS Nò! Per fortun-a a l’è ancora nen ‘l tò amante...
VAN A l’è come se a lo fùissa.
GAS Andoma adasi, andoma adasi...
VAN Ij sessent mila euro ch’a son andait ingiustament a Aristide, a son sò.
GAS Ingiustament un còrno!
VAN Pròpi...
GAS La giustissia divin-a a l’ha vorsù risarcì tò marì dël mal che col òmo a l’ha faje! Péss per chiel!
VAN Ah, sì? E alora ciao!
GAS Andoa ch’it vade?
VAN A l’è quasi tre bòt... e chiel a l’è là ch’a speta la mia rispòsta.
GAS Chiel-là a speta ti, nen la rispòsta!
VAN Natural. I duvoma cerchela ansema.
GAS Eh, nò, cara! Ij son ëdcò mi!
VAN It ven-e dcò ti lagiù?
GAS Ma schersa nen!
VAN Mi, còmonque, ij cont i deuvo regoleje mach con mè marì.
GAS Ma fa nen la mata! Da quand an sà na fomna marià a va a dije al marì “mi it tradisso”? Ma andoa a l’è la lògica?
VAN (USCENDO) Lògica o nen lògica, mi i deuvo parleje... e ij parlerai...
GAS (SEGUENDOLA FUORI) Vanda, fa nen parej... (FANNO PER USCIRE TUTTI E DUE, MA VENGONO BLOCCATI DA ARISTIDE E GEMMA, CHE ENTRANO DAL NEGOZIO)
SCENA V
(Aristide, Gemma, Vanda; Gaspare)
ARI (ENTRANDO CON GEMMA) Ancaminoma con la pòsta. Guardè mach che ‘d lettere... Magara am ciameran tuti ‘d sòld. (SFOGLIANDO LE LETTERE)
GEM No, no... a son tute fomne.
ARI E ti come it fase a savejlo?
GEM Per nen feje perde temp a chiel ch’a l’ha tant da fè, i l’hai duvertaje e lesùje mi, stamatin.
ARI Compliment! E chi a l’ha date sta libertà?
GEM Ël professor. (LO INDICA)
ARI A comanda chiel ades, ambelessì? Beh, lassoma core. Còsa a diso?
GEM Quasi tute a veulo conòss-lo per euffrije “le loro grazie”...
ARI A l’ha lesùje ‘dcò mia fomna?
GEM Nò, mach mi... e chiel, adess. (LEGGE UNA LETTERA) “Sono una sua cliente affezionata, vorrei diventare qualcosa di più...” (NE PRENDE UN’ALTRA) “Per un bell’uomo come lei, io sono la donna che potrà soddisfarla più della sua, così bambina e magra... Io sono in carne, belloccia, grassoccia, e con me naufragherà d’amore!” (CONTROSCENA A SOGGETTO DI VANDA)
ARI Basta, basta! Va nen avanti... se a son tute parej... Tuta sta pòsta ambelessì a va nen... venta ch’i treuva doe stansie, per fè n’ufissi. It peule ocupet-ne ti, ch’it conòsse tanta gent? It daraj na bela mancia...
GEM Oh, parej i rasonoma! I ‘ncamin-o a cerchè bele d’ancheuj. (ESCE)
VAN Aristide, i deuvo parlete.
GAS Daje nen da ment... it ëstaghe per diventè un gròss industrial sautissè, e it peule nen concede udiensa a tuti...
ARI Ma, mia fomna...
GAS Toa fomna, mi, la coméssa... Tuti, da adess an avanti, a deuvo spetè sò moment. (VEDE GEMMA RIENTRARE) Eccò, it vëdde? Sempre ‘d gent... sempre ‘d dësturb!
ARI (A GEMMA) Còsa a j’è?
GEM Monsù Aristide, doi vejòto a l’han portà na lettera per chiel. (GLI DA LA LETTERA ED ESCE)
ARI Torna ‘d sòld?
VAN Fame vëdde. (PRENDE LA LETTERA) Ah, sì. I sai mi. A l’è dël pare e dla mare dël ragioniè Galét, ch’a son an ristretësse... e mi i l’hai mandaje sich sent euro.
ARI Sinch sent euro? Se t’ancamin-e a fè ‘d cole regalìe...
VAN Ma lor a son pòver... e noi no...
ARI Se i ‘ndoma avanti parej, i faroma ‘n pressa a diventelo ‘dcò noi!
VAN Ma at dëspias pròpi tant per sinch sent euro? Car ël mè Aristide... it deuve preparete a tirè fòra motobin ëd pì!
ARI Sicura! Ij camperai giù da la fnestra! T’averto che cole a son le prime e ‘dcò j’ultime!
VAN Ah, sì? E antlora, it deuve savej...
GAS (LA INTERROMPE) Vanda, no!... It permëtto nen!
VAN Papà, sta tranquil, lassa dì a mi. (AD ARISTIDE) Se mi i l’aveissa nen portate coi bijet, it l’avrìe vinciù a la lotteria? No, eh? I l’avrìa podù tenimje per mi, e ti it sarìe stait a boca sùita... anvece, per tant che mi l’abbia la convinsion ch’a sìa tut mè ‘l merit ëd la vincita, per fete piasì, im contento dla metà. A va bin?
ARI Dla metà?
VAN Ti fà lòn ch’it veule d’ij tò tersent mila euro, e mi i faso lòn ch’i veuj d’ij mè.
ARI (A GASPARE) Ma it la sente, come a rason-a?
VAN Alora? It ses nen convint?
ARI Per gnente! Sessent mila vòlte nò!
VAN E va bin...Ti it l’has vist ch’i l’hai fait tut lòn ch’i pudìa, per evitete ‘n colp...
ARI Un colp? Adiritura?
GAS Calm-te, Aristide...
ARI Calmeme per còsa? Còsa ch’ai sucéd?
VAN Aj suced che coi bijet i l’hai nen compraje mi.
ARI It l’has nen compraje ti?
VAN Nò. Perciò a j’ero nen mè, e i pudìa nen regalet-je.
ARI E perchè it l’has nen dimlo subit?
VAN A l’avìa damie ‘n monsù... (ALLUSIVA)
ARI Un monsù?
VAN Sì! N’òmo... un “bel òmo“... (CON TIMORE SI ALLONTANA UN PO’ DA LUI) I soma trovasse tante vòlte a spassigè ansema...
ARI E ti it vade a spassigè an sà e an là, con n’òmo giovo e bel? E andova?
VAN An colin-a... an machina...
ARI Capì. Chiel at dà ij bijet, ti t’ij pòrte a cà, e mi... e mi duvrìa beive tuta sta storiela, e esse così fòl da nen capì che ti, adess, per oten-e ‘l tò scòpo, it tire fòra busìe su busìe? (RIDE)
VAN Sòn a veul dì che ti ‘t am chërde nen? T’ij chërde nen che col òmo am fà ‘l fil da ‘mpess?
ARI Nò! Ij chërdo gnanca ‘na frisa. It vëdde, a basta nen dì “I l’hai n’amante“ per avej ëd sòld. La preuva a sarija ‘l nòm. Ma ti it pìje bin guardia ‘d dì chi ch’a l’è!... It lo sas nen!
VAN E alora, it veule savej chi ch’a l’è? E a va bin... a l’è ‘l tò comercialista... Modesto Galletti!
ARI Ël ragionié Galèt? (SI METTE A GIRARE PER LA CAMERA) Ël tò amante? Ël mè comercialista?
GAS Ma nò, ma nò... daje nen da ment...
ARI Ël ragionié Galèt! E per fè colp, at serv pròpi col ch’a l’è an-namorà dla coméssa, che tuti ij dì ai pòrta le fior? (ALTRA RISATA NERVOSA) Cara mia, scotme... Na riparleroma doman, con calma, e ti it capiras ch’i peus nen dete tersent mila euro per ij tò piasì personaj...
VAN Difati! Che piasì personaj it sas deme ti? Gnun! Mai gnun! E a va bin, im je procureraj da mi... con ël mè Modest... (ESCE NELLA CAMERA)
ARI E a continua a minacè! Se i la conossèissa nen a fond, i ‘ncaminerìa a dubitè...
GAS Ma ‘d còsa? Vanda a ved ëd bon euj ël ragioniè Galét, perchè...
ARI Perchè a lo ved girolè per cà mia... giovo, profumà... con le fior... ma ste fior, a son per la mia coméssa, nen per chila!
GAS Natural...
ARI Ah, ma come i lo vëddo, ij parlerai ciair ëdcò a chiel! (ENTRA MODESTO)
SCENA VI
(Aristide, Modesto, Gaspare)
MOD (ENTRANDO DAL NEGOZIO) Con permess...
ARI Ah, ragionié!... A riva a propòsit. (A GASPARE) Lass-me sol con chiel.
GAS Ma, mi...
ARI Fame ‘l piasì... im la gavo da mi... an doe paròle...
GAS Fa ti ch’it sas... (ESCE NELLE CAMERE)
MOD I j’era vnùit...
ARI I sai tut! Parej së spiegoma ciair subit, na vòlta per tute.
MOD Perchè... chiel a sa?
ARI Tut!
MOD Tut?
ARI E ades i foma ij cont. La soa famija, a l’ha avù jer sinch sent euro.
MOD E già... i j’era vnuit per ringrassielo...
ARI Va bin, va bin... Ma adess a basta! Adess pì nen un sòld ëd pì. I sai che chiel a l’ha fait feu e fiame per curè ij sò interessi, ma ch’am permëtta ‘d dìje che fè parej a l’è nen na ròba degna ‘d na person-a onesta!
MOD Ma ch’a scusa...
ARI Se a l’è verament an-namorà, a deuv nen guardè l’interessi, tanto pì ch’a l’è ricambià ‘d l’istess amor...
MOD (CHE HA CAPITO MALE) Ch’a senta...
ARI Sì, sì... a l’ha dimlo chila, con ël cheur an man... Donque, ch’a ven-a sì quandi ch’a veul, ch’as la pìa e ch’as la gòda! Mi per part mia, i l’hai gnente ‘n contrari, i son content. Però i buto pi nen fòra ‘n sòld, d’acòrdi? E s’a veul ëdcò provéla, ch’a la preuva! A l’è mej savej còsa a lo speta, prima ‘d pì nen podej tornè andarera! (RIDACCHIA USCENDO) Ch’a la preuva... bon-a, costa! (ESCE IN NEGOZIO)
MOD (LO GUARDA USCIRE, RESTANDO A BOCCA APERTA) ...Ch’im la gòda? Coma a sarìa a dì? Ma che rassa ‘d n’òmo ch’a l’è, chielsì? A l’è na bestia, nen n’òmo! Parlè parej ëd soa fomna... E peuj... ”I buto pi nen fòra ‘n sòld“... Come a sarìa a dì? E mi, ambelessì, còsa i j’ëstago a fè? (ENTRA VANDA)
SCENA VII
(Modesto, Vanda)
VAN (ENTRA)
MOD Vanda, tò marì a l’è vnù mat!
VAN I lo sai.
MOD Come a sarìa a dì?
VAN A sarìa a dì ch’i l’hai dije tut.
MOD Ah, ecco! Tut a së spiega! A sente ste ròbe, a l’è ‘ndàit fòra ‘d burnìa!
VAN Beh, pròpi fòra ‘d burnìa…
MOD Ma ti it l’has nen sentù le ròbe ch’a l’ha dime…
VAN S’i l’hai parlaje pòch temp fa… e a l’è nen smijame che…
MOD (LA INTERROMPE) Alora a l’è per cissene… A l’è na soa tattica per fene perde tute le paùre… per fene sente pì tranquij… e peuj… an sël moment bon… an cuca, a tira fòra ‘l cotel e… sgnèch! (AFFONDA IL COLPO DI SCHERMA)
VAN Ma còs it dise?
MOD A tira fòra ‘l fusil e… patapìn! (PRENDE LA MIRA) Mòrt! Tuti doi!
VAN Ma figurte!… Pensa che per cisseje la gelosia, per oblighelo a ardfudè i milion per dignità, i l’hai fin-a confessaje ch’it j’ere ‘l mè amante!
MOD E chiel?
VAN A l’ha nen cherdùme.
MOD Nen possibil.
VAN Còsa?
MOD Lolì ch’it l’has dime. Nen possibil.
VAN Perché?
MOD Perché a savìa già tut prima.
VAN Ma va…
MOD Sì… a l’ha dimlo chiel. E a l’ha fin-a dime ch’a l’è dacòrdi.
VAN Dacòrdi a fè còsa?
MOD Fè gnente. A l’è dacòrdi che noi is vëddo… ch’is frequento… e s’i veuj provete… ch’i fasa pura!
VAN Ma còs it dise? It ses ëvnù mat?
MOD No, a l’è chiel ch’a l’è vnù mat! A l’ha dime ch’a l’è content ch’it pija e ch’it gòda.
VAN Chiel? Ma a peul nen esse… (LE SORGE UN DUBBIO) Ma a parlava pròpi ‘d mi?
MOD E ‘d chi it vurìe ch’a parlèissa?
VAN A l’ha fate ‘l mè nòm?
MOD Beh… im ricòrdo nen… Ma a l’ha dime ch’i pudìa vnì sì quand i veuj, che chiel a l’ha gnente ‘n contrari. Sì la man e tanti auguri! (PORGE LA MANO)
VAN (RIDE) Ma no!… A parlava sicurament ëd Gemma, che ti it duvrìe sposè…
MOD Mi?
VAN E già! Ëdcò per colpa dle fior ch’it jë pòrte a Gemma tuti ij moment… (FA LA GELOSA) Ch’it jë ses sempre lì… tacà ai cotin… (RIPRENDE IL FILO DEL DISCORSO) ëdcò per lòn a l’ha nen cherdù a lòn ch’i-j disìa… ch’i j’ero amanti… It vëdde come i soma sfortunà?
MOD Euh… motobin!
VAN I j’era fin-a rivà al ponto ‘d propon-je ch’as privèissa dla metà. Metà a pr’un, no? Ti it contenterìe, ëd terzènt milion?
MOD Oh, sì!
VAN Ma at jë da nen.
MOD Oh,no!
VAN Perchè it ses nen ël mè amante... Parej, mi i l’hai fait ël mè pian.
MOD E còsa it vurerìe fè?
VAN Doman ij lasso ‘n biét, per dije che a tre bòt i sarai da ti, dasendie l’indiriss dël tò... ciòè... dël nòstr nì. A tre bòt e mes, tut al pì a tre bòt e trantesinch, a l’avrà scuvrine.
MOD Mach dòpo mesora? I duvroma fè tut an pressa...
VAN I sarai pontualissima!
MOD E se a cola vista, an tireissa ‘n colp ëd rivoltela? O a jë vnèissa ‘n ment ëd ciamè ‘l divòrsio?
VAN Mej. Parej i sarai libera, e staroma sempre ansema.
MOD E ti it chërde che ij sòld at jë darà l’istess? Ai sarìa da chërde ch’am na ciama a mi, per indenis...
VAN Sta tranquil. A vnirà da sol, e i rasoneroma.
MOD Rasonè ‘n cole condission?...
VAN L’avroma noi ël cotel per ël manich.
MOD Ël cotel per ël manich a l’è pì facil ch’al l’abia chiel, e ‘dcò bel gròss!
VAN It l’has paura?
MOD Sì... ma per ti...
VAN Per mì? (ESALTATA) Per mì... E ti it rinunsierìe a la richëssa, per podej avej ël mè amor? Oooh, Modestin!... (GLI GETTA LE BRACCIA AL COLLO)
MOD (CONFUSO, GUARDA TERRORIZZATO VERSO IL NEGOZIO) Calm-te!
VAN Gnente pì bijètin, alora! Gnente pì sorprèisa! (FA UNA PALLOTTOLA DEL BIGLIETTO E LO METTE VIA) A l’ha nenvorsù chërde ch’i son la toa amante? E antlora i lo sarai! A doman, mè amor! (ESCE IN CAMERA)
SCENA VIII
(Aristide, Gemma, Vanda, Modesto)
ARI (ENTRA LEGGENDO UN GIORNALE) Donque, it fase la petegola con ij giornalista, eh? Mi, second ti, i sarìa ‘n carater strambo, gelosissim, i trascuro ‘l negòssi perchè ij son mai, i faso ‘d debit...
GEM Ma a mi a l’ha fame giurè ‘d dì la verità...
ARI La toa verità!
GEM Ma ‘d verità, ai na j’è nen mach un-a?
ARI Magara a fùissa parej. Ai giornalista a venta sempre dì ‘l contrari ‘d lòn ch’a l’è. E tute le toe ciaciarade sota la fòto ‘d mia fomna... (GUARDANO ENTRAMBI IL GIORNALE)
GEM Oh, come a l’è staita bin! (ESCE IN NEGOZIO)
ARI Per lòn, benissim, perchè a l’han tajà fòra la facia ‘d sò pare. E stasseira i deuvo andè a ‘n banchét an mè ononr, ch’a l’han combinà ij negossiant ëd la zòna. Banchét che, naturalment, am faran paghè a mi. (A MODESTO) Chiel a l’è vnùit sì per ij cont?
MOD A j’è tante firme da fè...
VAN (RIENTRANDO DALLA CAMERA) Aristide...
ARI E ti, còsa it l’hass portame?
VAN Portete? Mi i son ëvnùita a pijè tersent euro!
ARI Tersent euro? Ah, sì? N’autra regalìa? (PAUSA; GUARDA A LUNGO I DUE IN SILENZIO, POI A MODESTO) Ragionié Galèt, a veul setesse sì, per piasì? E ti, cara, ambelelà? Ecco... brav... parej. E adess, ciaciaroma con calma e precision. (A MODESTO) I penso che chiel a sappia già dle confidense ch’a l’ha fame mia fomna, no?... Ai sà?
VAN (FA CENNO A MODESTO DI DIRE DI NO)
MOD Nò...
VAN E mi i son pronta a ritirè tut lòn ch’i l’hai dit. Ël mè a l’era mach un tentativ per avej metà dla cifra ch’it l’has vinciù. E antlora i l’hai contate ‘n baron ëd busìe... ma per fortun-a ti it l’has chërdù a gnente. E it l’has fait benissim, a l’è vera, ragionié?
MOD Sì, sì... a l’ha fait benissim...
ARI E alora, tra vojautri a l’è mai esistùje cola simpatìa, col amor ch’am disìa Vanda...
VAN Mai!
MOD Mai...
ARI E ij bijét it l’has compraje ti...
VAN Mi!
MOD Mi... no... cioè... chila.
ARI E gnun regal, da part soa.
VAN Gnun regal!
MOD Gnun regal...
ARI (A MODESTO) Ch’a disa fòrt: “Gnun regal da part mia“...
MOD Gnun regal da part soa... cioè... da part mia...
ARI Benòne! E antlora, ij sessent mila euro, im jë ten-o mi.
VAN (SDEGNATA) It ses semplicement n’egoista!
ARI Mi?
VAN Sì, ti! Perchè a l’è nen giust ch’it torture doe anime candide, ch’as veulo bin. Sisgnor! Perchè, s’it veule savej la vrità vera...
ARI N’autra vrità?
VAN Tut lòn ch’i l’hai dit prima a l’è vera, tut vera. Meno che...
ARI Meno che...?
VAN Ch’i son la soa amante!
ARI Busiarda.
VAN Ma i lo sarai!
ARI It lo saras?
VAN Ancheuj... o al massim doman! Mi i l’avrìa acetà d’ess-lo mach quand i l’avèissa avù la preuva dël tò egoismo, dla toa avarissia! Adess sta preuva il l’hai! E ricòrd-te ch’it ses ti a vorejlo!
ARI Eh, no! A cost ëd ten-te serà a ciav antëcà per tuta la vita!
VAN A l’è “sequestro di persona“! It peule nen, per legge! (A MODESTO) A l’è vera ch’as peul nen ten-e na person-a serà a ciav antëcà?
MOD Nò... Chiel a peul nen ten-e la ciav serà a fomna... a peul nen ten-e la ca fomnà a ciav... a peul nen ciavè la cà...
ARI (TAGLIA CORTO) I l’hai capì! Ch’a la pianta lì!
VAN A cost d’andè ‘n tribunal! (A MODESTO) E pensè che st’òm a l’ha avù la dlicatëssa ‘d rinunsiè a la soa fortun-a, sensa ‘n lament, sensa dì bè... e a l’ha falo per mì... per mì, a l’ha falo!
ARI E am lo dis an facia!
VAN (TIRA FUORI IL BIGLIETTINO SGUALCITO) Ecco... a l’era per ti! I duvìa lasset-lo an sla taula... Less-lo! Parej it conòsseras ëdcò l’ora e l’indiriss! Meschin e... rancin!
ARI (DOPO AVER LETTO) E chiel... con col pòch stipendi ch’ij pago... as permet d’avej na garsonniére... (LEGGE L’INDIRIZZO) an strà Valsalice 29 internò 6, scond pian? Sòn a l’è nen ciair... i farai na verifica d’ij cont ëd cassa.
MOD Ma monsù Taròch... a l’è pà na garsonniére... a l’è cà mia...
ARI Cà soa? Pess ancora! (ENTRA GASPARE)
SCENA IX
(Aristide, Vanda, Modesto, Gaspare)
GAS (ENTRANDO) Còsa ai suced?
ARI Na còsa semplicissima. Toa fija a m’avert che ancheuj a tre bòt e mes, a sarà ‘n strà Valsalice 29 internò 6, scond pian, per tradime con ël ragioniè Galletti Modesto, qui presente!
GAS Ma andoma, là... a l’è la sòlita barselëtta...
ARI Stavòlta a l’è n’autr paira ‘d manie. E i sai nen lòn ch’am ten-a... (FA PER AVVENTARSI SU MODESTO)
MOD (PRENDE CORAGGIO) Oooh, ansoma! Còsa ch’i l’hai faje? Dòp tut i l’hai procuraje sessent mila euro, pòrca miseria! (ESCE DI CORSA)
ARI E pensè che, volere ò volare, la mia fortun-a ij la deuvo a chiel-lì...
GAS Però a tentava d’ambrujete.
ARI E i soma sempre lì. Se a l’aveissa nen filà mia fomna, a sarìa nen vnuje l’ocasion ëd deje coi biét, e mi, adess, i sarìa nen sgnor... Béch o nen béch? Con ò sensa sòld? Questo è il problema... Im sento tant Amleto... E peuj, per tant ch’i fasa... am ven nen d’odiè col badòla d’un ragionié... a riess nen a steme antipatich... a l’ha l’aria tròp fòla...
GAS E alora, se a të sta simpatich...
ARI Ma nen fin-a al pontò ‘d lassè ch’as gòda mia fomna! Vaire marì a son tradì sensa guadagnè na lira?... Mi, almeno...
GAS A venta piè na decision!
ARI ‘Na decision ch’a tranquilisa la mia cossiensa come òmo e la mia tranquilità come marì... (ENTRA GEMMA CON UNA VALIGETTA IN MANO, PRONTA PER USCIRE, E SI FERMA VEDENDOLI)
SCENA X
(Aristide, Gaspare, Gemma)
GAS Andoa ch’it vade?
GEM A cercheme da vive!
GAS Ti?
GEM Sì, mi! Perchè i veuj pì nen esse a le dipendense d’un padron rancin e verd. Ch’as ten-a pura ij sò sòld, che noi i vivroma con la nòstra povertà, ma content!
ARI Noi chi?
GEM Noi doi... mi e Modest!
GAS Ël ragioniè Galét?
ARI Galét? Mi i na capisso pì gnente! Ma a l’ha parlate? I seve spiegave?
GEM Ch’ai lo ciama a chiel.
ARI A chiel? Ma s’a fùissa vera!... E a të sposerìa?
GEM A lo sa andova i jë fico tute le fior ch’am pòrta, se am maria nen?
ARI A sarìa na solussion! E na vòlta sposà con Gemma, pì gnun-e idee su mia fomna! (ENTRA VANDA DALLA CAMERA)
SCENA XI
(Aristide, Gaspare, Gemma, Vanda)
VAN (ENTRANDO) Còsa ai suced?
ARI Ëd ròbe sempre pì sbalorditive. It sas còsa a dis Gemma? Che chila e ‘l Galét a stan per pijè na gròssa decision!
VAN E quala?
ARI Dë sposesse!
VAN (SORPRESISSIMA A GEMMA) Ti? Ti con chiel?
ARI E chiel con chila!
VAN E a l’è chiel ch’a l’ha dit-lo?
GEM Tut, a l’ha dime. Con j’euj... A l’è così timid e a parla così pòch. Antlora l’hai pijà mi ‘l coragi a doe man... vist che monsù a l’è stait sord a le mie richieste.
ARI No! Adess i son pi nen sord! Adess i j’aceto tute!... I veule sposeve? Iv veule bin? Sì? Sent mila euro ‘d dòte!
GAS Sent sinquanta!
GEM Am dà tut lòn?...
VAN Ma scusa, Aristide...
ARI Ma se a l’è doe ore ch’it insiste che per avej conservà la stima e pì nen avej ëd preocupassion i duvrìa deje ‘d sòld a Galèt, nò?
GEM Oh, che bel! E chila, madamin, a l’ha possà così tant la mia causa, per ël me seugn! Oh, grassie! (VA AD ABBRACCIARE VANDA, MENTRE ENTRA MODESTO)
SCENA XII
(Aristide, Gaspare, Vanda, Gemma. Modesto)
VAN (ACIDA) Ragioniè Galletti...
GEM Lassè ch’i parla mi. Monsù Modest, quand i l’hai parlà mal ëd mè padron, i l’avìa tòrt. Chiel e soa fomna a pensavo al nòstr avnì. E monsù Aristide a l’è stait così brav... così generos... ch’a destinerà na gròssa part ëd la vincita per la nòstra felicità!
ARI Sì. Sent mila euro.
GAS Sent sinquanta!
MOD (SI SENTE VENIR MENO) Ma... ch’a scuso... i capisso nen...
ARI A son tròpi?
GAS A son pòchi?
ARI Ai basto sinquanta?
GAS A na veul sentotanta?
VAN Ma lasselo parlè!
GEM Chiel a parla mai... a l’è per lòn ch’i l’hai parlà mi...
ARI Sent mila...
GAS Sent sinquanta!
VAN (IRONICA) E an pì... na bela sposin-a...
MOD Mi i son sensa fià...
VAN Eh, a l’è giust ch’a sia emossionà! A s’aspetava nen tanta generosità. Cercherai ëd convinc-lo mi. (SE LO TIRA IN DISPARTE) It rifuderass, i spero.
MOD Maaaa... a l’è ch’i son così stravòlt.. sbalordì... che... che... i sai gnanca mi...
VAN (LO GUARDA CON UN SORRISO AMARO, POI SCUOTE IL CAPO) It sas nen decid-te. Giust. I veuj esse realista ‘dcò mi, e dete ‘l consej che tuti a speto... Aceta! Fa cont che a sia staita na comedia... a lieto fine. Gemma at veul bin e con chila i të spose ‘dcò ij sòld. It capisse? Scomëtto che ancamin-a a piaseite. It vëdde? E antlora i son mi ch’it diso : Spos-la! E parej mè marì a l’ha pagà ‘l sò debit e mi... ëdcò. E antlora?
MOD Maaa…
GEM Signor Aristide, as ricòrda ‘d quand a parlava ‘d cerché doe stansie per la soa “succursale”? Beh… a l’ha trovaje ël ragioniè Galletti!
ARI Sucursal? Che sucursal? I sai nen…
GEM Ma sì… Chiel a l’avìa ciamame ‘d trovèje doe stansie per butèje tuta la pòsta ch’a ricev, as ricòrda nen? Mi i l’hai parlaine a Modesto e chiel a l’ha trovaje.
ARI Ah, già… Adess im ricòrdo… Ma adess am servo pi nen.
GEM Beh, mi ij dago l’istess ël biet con l’indirissi, casomai a cambièissa idea… (TIRA FUORI UN BIGLIETTO E GLIELO DA)
ARI Dame sì… (PRENDE IL BIGLIETTO E LO LEGGE) Strada Valsalice 29, interno 6, piano terreno.
MOD Mi i stago al second pian…
VAN Còsa? Ah, no! Lì no!
GEM Però… Strada Valsalice… A l’è na bela posission. (PRENDENDO MODESTO SOTTOBRACCIO) A podrìa serve per ël nòstr nì… A l’è nen vera, Modestin?
MOD (È INDECISO E TIMOROSO, GUARDA ANCORA VANDA) Maaa…
VAN (ANCHE LEI NON È ANCORA CONVINTA DEL TUTTO; SI AVVICINA AD ARISTIDE) E mi?
ARI E ti it ëstarass al tò pòst… ambelessì… con mi… a gòde la toa metà dla vincita!
VAN It dise ‘n sël serio? It ses sicur?
ARI Ma ‘s capiss! E it dirai ëd pì: da sì tre o quatr dì, ël temp da preparè la ròba, i partoma per un bel viagi a l’estero!
VAN Ma… e ‘l negòssi?
ARI Al diav ël negòssi! A l’è vaire ani ch’i faso nen un dì ‘d ferie e it veule nen ch’i fasa ‘n pòch ëd vacansa adess ch’i son milionari?… E peuj… quandi ch’as trata ‘d riconquistè la fomna… a j’è gnun-a sautissa ch’a ten-a! (SI ABBRACCIANO)
GAS E mi?
ARI Ti ‘t resterass ambelessì a presidiè l’alògg e a fete antervistè dai giornalista! It l’avràss tut ël temp da lese ij tò liber e le toe riviste. E s’ai riva quaidun a ciamète ‘d “Papa Cornelio”, disje ch’as na riparla da sì a ‘n mèis!
GEM (GUARDANDO TENERAMENTE MODESTO) E noi i pudroma ‘ncaminè ansema ël nòstr nì d’amor, an Strà ‘d Valsalice, con ij sènt e sinquanta milion ch’an dà monsù Aristide…
MOD Ah, sagrinte nen per ij sòld, che tant i l’hai comprà des bijèt ëd la Loterìa ‘d Monza!
TUTTI (A SOGGETTO) T’am na daghe un a mi? – Mi i na veuj sinch! - Ëdcò un a mi! (MODESTO ESCE QUASI FUGGENDO DAL FONDO, MENTRE TUTTI LO INSEGUONO QUESTUANTI)
FINE