“LA LUCANDERA”
libero adattamento della “Locandiera” di Carlo Goldoni in vernacolo lombardo
di ALFREDO CAPRANI
MARCHESE tra mì e lüü, gh'è una bela diferenza, cara ul me sciuur conte
CONTE la diss lüü! Per la lucandéra, i vòss danéé varan cumè i mè
MARCHESE se la Mirandolina la g'à particulaar atenziùn per mì, vöör dì che vari püsséé de lüü
CONTE e perchè?
MARCHESE perchè mì summ ul marchéés de dell'Alta Brianza
CONTE e mì, ul conte della Tremezzina
MARCHESE sì, conte! Cuntea cumprada
CONTE mì ù cumpraa la contea quand lüü l'à vendüü ul sò marchesato
MARCHESE oh, basta! Mì summ mì! E 'l gh'à de purtàmm rispètt
CONTE e chi va manca de rispètt? Mì disi la verità
MARCHESE mì summ chì perchè summ inamuraa dela lucandéra e tütt a 'l sànn! E, tütt a gh'ànn de rispetà la dona che piààs a mì
CONTE questa l'è bela! Lüü a 'l vureria impedì de inamuràss dela Mirandolina? Perchè a 'l crééd che sia chì Còmm? Perchè a 'l crééd che mì a sia in questa lucanda?
MARCHESE oh, bella! Lüü a 'l farà un bèl nagòtt cunt quèla dona
CONTE mì no e lüü sì?
MARCHESE mì sì e lüü no! La Mirandolina la gh'à bisögn dela mia pruteziùn
CONTE la Mirandolina la gh'à bisögn di mè danéé, minga dela sua pruteziùn
MARCHESE i danéé mancan minga
CONTE mì a spendi trìì zecchini d'oro al dì, cara ul me sciuur marchéés e ga fuu, ogni dì, un quaj regalìn
MARCHESE e mì, quèl che fuu, a 'l disi minga
CONTE la dìss minga ma si sà già tutto
MARCHESE non si sa niente, invece
CONTE invece sì. Perfina i cameriéér disàn che a 'l gh'à ul purtaföj fàà a lümaga
MARCHESE a pruposit de cameriéér. Gh'è quel Fabrizio che a 'l ma piaas pooch. Ma paar che stà tropp adòss ala sua padrona
CONTE a 'l vurerà spusala. Ul so pà, l'è moort da pooch e, per una dona deparléé, tirà avanti 'sta lucanda l'è minga facil. Se la sa spusa, da parte mia, gh'ù prumetüü treséént scudi
MARCHESE quand la sa mariderà, vist che summ ul so prutetuur, a 'l suu mì, quèll che faruu
CONTE alura che 'l ga dia anca lüü treséént scudi
MARCHESE a 'l suu mì, quèll che gh'ùù de fà! E mì a fuu minga tanti baüsciaat. Mì, summ mì! E fuu tütt in segreto. (chiama) cameriere!
CONTE (tra sé) spiantaa d'un buletari!
FABRIZIO (entra) comandi signore
MARCHESE signore!? Screanziato! L'è la manéra de ciamàmm? Mì summ un marchese
FABRIZIO mi scusi, signor marchese (ammiccando compassione con il conte)
MARCHESE come sta la padroncina?
FABRIZIO sta bene, illustrissimo
MARCHESE si è alzata?
FABRIZIO illustrissimo, sì
MARCHESE asino, bestia! Cos'è questo illustrissimo?
FABRIZIO è il titolo che ho dato anche al signor conte
MARCHESE ma non t'accorgi che tra lui e me c'è qualche differenza?
FABRIZIO me ne accorgo sì. (piano al conte) dai conti e dalle mance (ridacchiano)
MARCHESE dì alla padrona che venga da me. Le devo parlare
FABRIZIO sì, eccellenza. Ho sbagliato ancora?
MARCHESE va bene, va bene. Sono tre mesi che la sai. Sei un impertinente
FABRIZIO come comanda, eccellenza
CONTE volete vedere la differenza che passa tra me e il marchese?
MARCHESE cussè che 'l vureria dì?
CONTE (a Fabrizio) tieni, ti dò uno zecchino. Fattene dare uno anche da lui
FABRIZIO (prende la moneta) grazie, illustrissimo. (allunga la mano al marchese) eccellenza...
MARCHESE non getto i denari come i pazzi. Vattene!
FABRIZIO (al conte) grazie illustrissimo! (inchinandosi salutando il marchese) Eccellenza! (a parte al conte) spiantato pidocchioso! Al suo paese conterà il titolo, ma qui, per farsi stimare ci vogliono i quattrini (esce)
MARCHESE l'à dii un quajcòss?
CONTE nagòtt, nagòtt! L'era cuntéént per la mancia
MARCHESE lüü a 'l crééd de fàss bèll cunt i regaj, ma servìss minga. Ul me grado a 'l vaar püsséé dei vòss danéé
CONTE ul vòss titul nubiliaar a 'l cünterà, ma minga cumè i mè danéé
MARCHESE (gli animi si alterano) che 'l büta pür via i danéé, intaant la Mirandolina la stima minga
CONTE e lüü a 'l crééd de vèss stimaa per la sua nobiltà? Che 'l ma faga minga riid! Ga vöran i quattrini, caro mio
MARCHESE macché quattrini! Ga vöör signorilità, dare protezione, vèss rispetaa
CONTE ul rispètt a 'l sa cunquista cunt i danéé
MARCHESE lüü a 'l sa minga cussè che 'l dìss
CONTE l'è lüü che 'l capìss nagòtt
CAVALIERE (entra) cussè che l'è 'stu burdèll?
CONTE ecco il nostro cavaliere di Villasanta. Benvenuto tra noi, caro amico
CAVALIERE ma pareva de sentì un puu de animosità
CONTE sa discüteva sulla nobiltà
MARCHESE che 'l pensa, che ul sciuur conte l'è cunviint che i danéé ìnn püsséé impurtaant del titolo nobiliare
CONTE mì vööri minga dì che la nobiltà la gh'abbia minga i sò meriti. Disi dumà che, per togliersi qualche capriccio, ga vööran i danéé
CAVALIERE e perchè sìì rivaa a 'sti discuurs?
CONTE per un mutiif püsséé ridicul de 'sta tera
MARCHESE ul conte a 'l mètt tütt sül ridicul
CONTE ul marchéés l'è inamuraa dela lucandèra e mì, püsséé de lüü. E lüü, a 'l pretéénd de vèss curispost per ul solo fatto che l'è marchéés, mentre mì, speri de vèss ricambiaa per tütt i mè regai. Ga paar minga una roba ridicula?
CAVALIERE mì invece pensi che sa po' minga litigà per una roba püsséé stüpida de questa. Litigà per una dona? Cussè che ma toca sentì! Una dona? Roba de matt! Mì, i dònn, i ù mai amàà e tantu mèno stimàà. U' sempar pensaa che per l'òmm sian un mààl insupurtabìl
CONTE che 'l scüsa, ma a 'l gh'à una quaj altra tendenza?
CAVALIERE neanche per sogno! C'ho soltanto molta diffidenza e poca cunsideraziùn per l'essere femminile
MARCHESE ma la Mirandolina ha delle doti straordinarie
CONTE ul sciur marchéés a 'l gh'à resùn. La padroncina dela lucanda l'è veraméént amabil, simpatica e gentiil. Ogni taant l'è brüsca. Ma l'è ul so carater
CAVALIERE ma fìì rììd! Cussè che la gh'à de divèèrs dai altar? I dònn ìnn tütt stèss
MARCHESE ha tratti e maniere che incantano. L'è una dona forta, decisa e l'è minga mielusa e smurfiusa cume quii gatt moort che ta suridan davanti e pö, ta la casciaun sül göbb
CONTE l'è bela, la parla ben, veste con pulizia, è l'è di ottimo gusto
CAVALIERE tütt ròbb che varan un fiich sècch. Inn trii dì che summ chi in 'sta lucanda e propi la ma faa nessüna impressiùn. Anzi, la m'è anca antipatica
CONTE che la guarda bèn e 'l vederà
CAVALIERE pazzia! L'ù guardada altar che bèn. L'è una dòna cume i altar; nevrotica e rumpibàll
MARCHESE l'è minga cume i altar, la gh'à un quajcòss de püsséé. Mì, che frequenti le più belle dame del bel mondo, ù mai truvàà una dona che la sappia mètt insema la gentilezza, ul decoro e ul dovere cume léé
CONTE e l'è unesta. Cun tütt i danéé che ù spendüü per facch regai, ù mai pudüü tucacch nanca un dii
CAVALIERE arte, arte sopraffina! Poveri gonzi. Ga crederii minga ma, a mì, ma la faria minga. Donne? Alla larga tutte quante
CONTE ma sii mai staa inamuraa?
CAVALIERE mai! E mai lo sarò. Ann faa ul diavul in quatar per dàmm miéé, ma mì, l'ù mai vulüda. Sùmm minga matt
CONTE ma gh'ii mai pensaa ala sucessiùn. A un fiöö?
CAVALIERE céért che gh'ù pensaa. Ma quand pensi che per avecch un fiöö, l'è necessari supurtà una dona, ma scapa sübit la vöja
CONTE e cosa ne farete delle vostre ricchezze?
CAVALIERE goderle con tutti i miei amici
MARCHESE (con entusiasmo avvicinandosi) bravo! Bravo cavaliere, ce le godremo tutti insieme
CONTE solo amici!? E ai dònn a 'l ga darà nagott?
CAVALIERE nagòtt! A mì, i danéé ma i a mangian minga
CONTE (emozionato guardando fuori scena) oh, ecu la nossa padrona...la riva...la riva
MARCHESE (frapponendosi al conte) guardéé se l'è minga adurabìl, che passo...che grinta
CAVALIERE püsséé de léé a stimi ul mè can de caccia
CONTE (scacciando il marchese) se la stima minga lüü, la stimi mì...
MARCHESE (passando davanti al conte) anca mì...püsséé de lüü
CONTE (spostando il marchese) ma che 'l sa tira via...
MARCHESE (c.s.) summ rivaa prima mì
CAVALIERE ma vardéé se l'è roba de vedé! Nanca la füss la dea Venere
MIRANDOLINA (entra) saluti a tütt 'sti bej cavaliéér. Chi l'è che m'à ciamaa?
MARCHESE mì, mì! Ma minga chì
MIRANDOLINA e indua?
MARCHESE nella mia camera
MIRANDOLINA nela sua camera? Se a 'l gh'à bisögn de un quajcòss, ga mandi ul cameriéér
CONTE (al cavaliere) che sfaciàà! Che curagg!
CAVALIERE per mì l'è insolenza e arroganza
CONTE (avvicinandosi a Smeraldina) cara Mirandolina, mì va parli in pübblich senza dà ul fastidi de vegnì nela mia camera...vardéé 'sti uregìn...va piasan?
MIRANDOLINA bej!
CONTE ìnn diamanti
MIRANDOLINA a vedi. Ma intendi anca mì de diamanti
CONTE e ìnn per léé
CAVALIERE (al marchese) roba bütada via
MIRANDOLINA e perchè al vöör regalamai?
MARCHESE che regaal! Ga n'à püsséé bej
CONTE ma quèst ìnn a l'ültima moda. La preghi, che i a tegna per amuur mè
CAVALIERE (tra sé) l'è propi matt de ligà
MIRANDOLINA (fingendo imbarazzo) ma veramente...sciur conte...
CONTE se i a tegn minga ma ufendi
MIRANDOLINA a 'l savaria minga cussè dì...mì a ga tegni ai cliéént dela mia lucanda...e, per minga uféénd ul sciuur conte, i tegneruu
CAVALIERE (tre sé) che fürbastra!
MARCHESE l'è propi una bela figüra! Fà regaj in püblich a una dona e fà ul baüscia. Mirandolina, che la vegna de là che ga devi dì un para de ròbb persunaj
MIRANDOLINA (tra sé) bulèta sparada! Ga borla mai fö nagòtt dal bursìn. (forte) Magari püsséé tardi, sciur marchéés. Adèss, se servìss minga altar a vùù de là a stéénd i pagn
CAVALIERE (brusco) sciura, la biancheria che gh'è nela mia camera la ma piaas minga. Gh'è un quajcòss de mej?
MIRANDOLINA (basita dal tono assunto dal cavaliere) certamente! Ma a 'l pudaria dumandà cun püsséé gentilezza
CAVALIERE indua spendi i mè danéé gh'ù minga bisögn de fa cumpliméént
CONTE bisögna capìll. L'è un nemiis giurato dei dònn
CAVALIERE (al conte) gh'ù nanca bisögn che lùù a 'l ma tegna la paart
MIRANDOLINA o pover dònn, cussè che gh'ànn faa? Perchè inscì disumano cun nümm?
CAVALIERE che la ciapa minga tanta cunfidenza e che la ma cambia la biancheria. (si alza) Amici, a più tardi (esce)
MIRANDOLINA che selvatich! Mai vist un òmm simil
CONTE cara Mirandolina, minga tütt a cunossan i vòss qualità
MIRANDOLINA sì, però ma dànn fastidi i so manéér. Ma vegn vöja de casciàl fö di bàll
MARCHESE brava! E se 'l và minga via, ga pensi mì a fàll partì sübit. Che la cünta sü de mì
CONTE e i danéé che la ga rimètt i duu mì. (piano a Mirandolina) Anzi, che la manda via anca quel'impiastru del marchéés, paghi tütt mì
MIRANDOLINA grazie, grazie a tütt e düü. Ma sùmm bona de rangiàss deparmì
FABRIZIO (entra rivolgendosi al conte) illustrissimo signor conte, c'è un signore che chiede di voi
CONTE chi
FABRIZIO credo sia un orafo
CONTE ah, sì! Deve farmi vedere un gioiello...Mirandolina, quìì uregìn a podan minga sta deparluur
MIRANDOLINA ma no, sciuur conte
CONTE léé la merita e mì, ai danéé, ga duu minga impurtanza. Vuu de là a vedé cussè che a 'l m'à purtaa...permèss (esce)
MARCHESE (tra sé) maledetto conte, che 'l vaga in malura. Cunt i so danéé a 'l ma mazza e 'l ma fa fà sempar la figura del buletari
MIRANDOLINA però, quel'òmm a 'l sa distürba tropp per mì
MARCHESE géént che gh'ànn quatar ghèj e i a fànn pesà. Pensan de cumprà tütt cunt i danéé. La signorilità l'è un'altra roba, cara la mia sciura
MIRANDOLINA beh, i regaj a fànn minga màà
MARCHESE a mì ma paar de uféndela cercà de cunquistala cunt i regaj
MIRANDOLINA se l'è per quèll, lüü a 'l m'à mai ufendüü
MARCHESE e che la stia tranquila che la ufenderuu mai
MIRANDOLINA sùmm sicürissima anca de quèll
MARCHESE ma indua podi, la po' cumandàmm. Dispunibil a tütt
MIRANDOLINA va bèn, va bèn...
MARCHESE ma ogni taant, ga cunfessi che ma piaseria vèss ul conte
MIRANDOLINA per i so danéé?
MARCHESE macché danéé! Avecch i danéé e vèss ridicul cume lüü ma interessa propi minga
MIRANDOLINA e cussè che 'l faria, alura?
MARCHESE ma per tütt i diavuj...va spusaria! (esce)
MIRANDOLINA questachì l'è propi bela, a 'l ma spuseria. Ul sciuur marchéés “bulètasparada” a 'l vureria spusàmm. Ma cussè che 'l vöör fa quèl poor disperaa? A mì ma piaas l'arost e del fümm a 'l suu minga cussè fàman...se ma spusavi cunt tütt quii che ma vurevan a gh'avaria tanti de quii marì...e, tütt quii che vegnan nela mia lucanda a fann i cascamoort...ma quel cavrùn d'un cavaliéér cume a 'l sa permètt de tratàmm in quela manera? L'è ul primm che 'l vegn nela mia lucanda senza insugnàss de fàmm la corte...disi minga che tütt a gh'abbian de inamuràss de mì, ma disprezzam in quela manera? Ma sa storcian i budèll dala rabbia...l'è un nemiis si dònn? I a suporta minga? Poor matt; l'avrà minga truvaa quela giüsta...ma la truverà, la truverà...e chissà che l'abbia minga già truvada...e l'è propi cun la risma de 'sta géént che ma impunti. Quii che ma curan dréé, dopu un puu a ma stüfissan...la nobiltà, a la fa minga per mì e i danéé ma interessan sì e no. Tütt ul piasé l'è nel vedèmm servida, desiderada, aprezzada, cunsiderada. Questa l'è la mia debulezza e la debulezza de tütt i dònn. A spusàmm ga pensi nanca e gh'ù bisögn de nessùn...un quaj spasimante podi töll in giir ma...ma ga meti tüta la mia arte seduttrice per incastrà quii barbari nemiis di dònn, che sèmm la püsséé bela roba che l'à faa madre natura.
FABRIZIO (entra) ehi, padrona
MIRANDOLINA se gh'è?
FABRIZIO quel cliente della camera di mezzo si lamenta della biancheria. Dice che è scadente e vuole cambiarla
MIRANDOLINA a'l su, a'l su. Lassa sta che ga pensi mì. Ga la porti mì la biancheria a quèll lì
FABRIZIO voi? Gliela portate in camera sua?
MIRANDOLINA e alura? Cussè che gh'è de maa?
FABRIZIO mi sembra che l'abbiate troppo a cuore quel cliente
MIRANDOLINA tutti i miei clienti mi stanno a cuore. Tì pensa ai tò affari che gh'ù minga bisögn de maestri
FABRIZIO benissimo! Allora cercatevi un altro cameriere
MIRANDOLINA perchè, ti ho forse offeso?
FABRIZIO vi ricordate cosa ci ha detto vostro padre sul letto di morte
MIRANDOLINA quand a vureruu spusàmm, ma regorderuu quell che l'à dii ul mè poor pà sul letto di morte (esce)
FABRIZIO (solo) chi la capisce è bravo. Ora sembra che mi voglia e ora, che non mi voglia. Dice che non è una civetta ma vuol fare sempre a modo suo. Non so più cosa dire e cosa fae. Staremo a vedere...mi piace e le voglio bene...con lei sistemerei i miei interessi per tutta la vita...beh, bisognerà chiudere un occhio su qualcosa...in fondo i clienti vanno e vengono ma io sono sempre qui (esce)
MARCHESE (entra con il cavaliere) cara ul me amiis, mì e lüü andarèmm d'acordi. Minga cumè quela bestia del conte che l'è minga degn de sta cun nümm
CAVALIERE che 'l ma permeta, sciur marcéés ma, s 'l vöör vèss rispetaa, che 'l rispeta i altar
MARCHESE mì a summ gentiil cun tütt ma, quèll gradàss a 'l suporti propi minga
CAVALIERE perchè l'è un rivaal in amuur? Vergogna! Un nobile del vostro rango inamuràss d'una cameriera
MARCHESE quela dòna la m'à stregaa
CAVALIERE macché stregaa! Pazzie, debolezze. I stregunerii di dònn inn nelle lusinghe, nelle smancerie, nelle svenevolezze. Basta stacch luntàn, cume fuu mì
MARCHESE forse gh'ì resùn. In fuund l'è minga inscì impurtaant. Quell che püsséé ma preocupa, adèss, l'è ul me cuntabil
CAVALIERE cussè che l'à cumbinaa?
MARCHESE a 'l m'à mancaa de parola
FABRIZIO (entra) signore, ecco la vostra cioccolata
CAVALIERE (si accomoda a tavola seguito dal marchese) grazie...
MARCHESE mmmh, la cioccolata! (avvicinandosi alla tazza annusa) che profumo
CAVALIERE (infastidito dall'invadente marchese a Fabrizio) portane un'altra
FABRIZIO non ne abbiamo altre, signore
CAVALIERE e cosa aspettate a comprarla? (vedendo platealmente bramare il marchese) signor marchese, se la volete voi?
MARCHESE oh, Grazie! (prende la cioccolata bevendo senza complimenti sorseggiando signorilmente e continuando a discorrere) questo mio contabile dicevo...(beve)
CAVALIERE (tra sé) addio cioccolata
MARCHESE ...a 'l m'à prumetüü da mandàmm cun ul curriéér venti zecchini...(beve)
CAVALIERE (tra sé) adèss a riva la segunda stangada
MARCHESE ...e non me li ha mandati...(beve)
CAVALIERE ve li manderà un'altra volta
MARCHESE il punto sta...il punto sta...(finisce di bere) tenete! (da la tazza a Fabrizio che uscirà di scena) il punto sta che ho una scadenza e non so come fare
CAVALIERE vòtt dì in pü o vòtt dì in mèn, cambia nagòtt
MARCHESE lüü l'è cavaliéér e 'l sa bèn cussè che vöör dì mantegnì la parola. Mì devi unurà un debìt e a 'l suu minga indua sbàtt ul cò. A 'l gh'avaria dificultà prestàmm per vòtt dì venti zecchini?
CAVALIERE cara ul me sciuur marchéés, se pudèss, ga i presteria ma, anca mì summ in atesa de danéé e summ senza
MARCHESE a 'l vöör fàmm crééd che l'è senza danéé?
CAVALIERE (mostra) ecu chì tütt quèll che gh'ù. A rivi nanca a düü zecchini
MARCHESE ma quèll l'è uno zecchino d'oro
CAVALIERE sì, è l'ultimo. Non ne ho più
MARCHESE prestèmm quell lì
CAVALIERE e mì, pö?
MARCHESE ma ga i daruu indréé
CAVALIERE a 'l suu minga cussè dì...che 'l tegna
MARCHESE (prende lo zecchino) a gh'ù un afari urgéént...adèss ma toca andà...grazie per adèss...sa vedarèmm a pranzo (esce)
CAVALIERE bravu! A 'l ma vureva fregà viint zecchini ma ga n'è bastaa vü. Ala fìn un zecchino podi anca perdal e inscì a 'l vegnerà pü a rumpum i bàll...ma dispiaas püsséé per la ciculata che a 'l m'à bevüü. Che moort de fàmm!
MIRANDOLINA permètt, sciuur cavaliéér?
CAVALIERE cussè che la vöör?
MIRANDOLINA ecu la biancheria. L'è la püsséé bela che gh'ù
CAVALIERE bèn! Che ma la meta lì
MIRANDOLINA almèn che la guarda se l'è de sò güst
CAVALIERE che roba l'è?
MIRANDOLINA i lenzöö ìnn de lino finissimo
CAVALIERE lino?
MIRANDOLINA certo. Dieci paoli al braccio. Che 'l guarda
CAVALIERE beh, pretendi minga taant. Bastava un quajcòss de mej de quèla roba che la m'à daa
MIRANDOLINA 'sta biancheria l'è per i person impurtaant. Per chi l'aprezza e, ga la duu, perchè l'è lüü
CAVALIERE sì, la solita storia. Che ga la dia al cameriéér o che l'apogia da una quaj paart. Gh'è minga bisögn che la sa distürba
MIRANDOLINA ma distürbi mai quand servissi cavaliéér cume lüü
CAVALIERE (tra sé) quanti bàll! Tütt stèss i dònn
MIRANDOLINA la meti nela vostra stanza
CAVALIERE che la faga cume la vöör
MIRANDOLINA per pranzo cussè che 'l cumanda?
CAVALIERE quèll che gh'è
MIRANDOLINA se 'l gh'à di preferéénz che ma la disa
CAVALIERE se gh'ù preferéénz a ga 'l disi al cameriéér
MIRANDOLINA ìnn minga ròbb de òmm. Che a 'l lassa fa de mì. Se ga piasèss una quaj salsètta o un quaj piatt speciaal che ma la disa
CAVALIERE la ringrazi. Ma nanca inscì la farà quèll che l'à faa cunt ul conte e ul marchéés
MIRANDOLINA questa l'è bela! Mì a cerchi de fa ul me interèss e de trataj bèn. Una qualche parola gentiil ga la duu, ma chissà cussè che sa metan nel cò. Gh'ù altar de pensà mì. Pö, quand a vedi che fànn i cascamoort, ma fàn sc'iupà dal riid cumè una mata
CAVALIERE viva la sincerità
MIRANDOLINA l'è una qualità che ma ricunossi
CAVALIERE però, cun chi va fa la corte, l'è bona de ciapaj per i fundej
MIRANDOLINA mì? Ga mancaria anca quèll. A quii düü, gh'ù mai dàà un segn de cunfidenza, de afètt. I strapazzi minga perchè l'è cuntra al mè interèss. Sti mèzz calzètt efeminàà, podi minga vedej e ma piasan minga e, ma piasan nanca, i dònn che curan adréé ai oman. A 'l vééd, mì sùmm minga bela ma ù avüü tanti ucasiùn e ù mai vurüü spusàmm perchè stimi la mia libertà
CAVALIERE cèèrt che la libertà l'è una grand bela roba
MIRANDOLINA e tantti la perdan cume di gurguàn. Lüü l'è spusaa?
CAVALIERE ga mancharia anca quèla
MIRANDOLINA bravu! Che a 'l sa cunserva sempar inscì. I dònn ìnn una disgrazia...ma, toca minga a mì parlànn màà
CAVALIERE l'è la prima dòna che senti parlà in 'sta manera
MIRANDOLINA (prendendogli la mano) e questa, l'è la prima volta che tegni la màn a un òmm che 'l pensa veraméént da òmm, che ma la lassa dì
CAVALIERE (imbarazzato ritirando la mano) via, via, basta inscì
MIRANDOLINA ilüstrissim, che ìl perdona la mia impertinenza, ma indua podi servìll, che a 'l cumanda püür. Per lüü gh'avarùù tütt i atenziùn che gh'ù minga per i altar
CAVALIERE e perchè?
MIRANDOLINA perchè summ sicura che lüü l'è un òmm senza pagüra e deciis. Un veru òmm che a 'l fraintéénd minga ul me cumpurtaméént e gh'è de fidàss
CAVALIERE (tra sé) che stravaganza. La capissi minga
MIRANDOLINA (tra sé) ul pegurùn a 'l sa dumestica piàn piàn
CAVALIERE se la gh'à de fa che la resta minga per mì
MIRANDOLINA a 'l gh'à resùn. Adèss a vuu a fa i mestéé. Se a 'l gh'à bisögn de un quajcòss ga mandi ul cameriéér
CAVALIERE beh, se una quaj volta la vegn anca léé, ma faria piasé
MIRANDOLINA mì a vuu mai nei camer di cliéént ma, se ga fa piasé, da lüü una quaj volta podi vegnì
CAVALIERE da mì!? E perchè
MIRANDOLINA perchè lüü a 'l ma piaas
CAVALIERE ga piasi?
MIRANDOLINA lüü l'è minga una mezza calzèta cume i altar e a 'l sa inamurerà minga de mì certaméént...(tra sé) mangi un vidèll se entro dumàn questchì a 'l borla minga giò cume una pera cota. (forte) beh, mì a vuu a sistemà la biancheria (esce)
CAVALIERE (seguendola) ga fuu vedè indua metela (esce)
FABRIZIO (entra dalla parte opposta con Ortensia) ecco, questa è la sala pranzo, di là ci sono le camere
ORTENSIA voi siete il padrone o il cameriere?
FABRIZIO il cameriere, comandi pure
ORTENSIA dite al padrone di venire qui, voglio parlare del trattamento
FABRIZIO verrà la padrona. Intanto vorrebbe favorirmi il suo riverito nome (estrae un taccuino e una matita)
ORTENSIA perché?
FABRIZIO è un obbligo per noi locandieri. Se non lo facessimo sarebbero guai
ORTENSIA molti daranno il nome finto
FABRIZIO in quanto a questo noi scriviamo ciò che ci dettano
ORTENSIA allora metta baronessa Ortensia del Poggio da Roma
FABRIZIO (scrive) baronessa...Ortensia...del Poggio...
MIRANDOLINA (entra) buongiorno a lei, signora
FABRIZIO ecco la padrona della locanda
ORTENSIA onorata
MIRANDOLINA benvenuta nella mia locanda
FABRIZIO (avvicinandosi a Miarndolina a parte piano) è la baronessa Ortensia di Roma
MIRANDOLINA (c.s. sospettosa) e viaggia da sola, senza cavaliere e senza servitori
FABRIZIO sembra di sì
MIRANDOLINA (c.s.) lascia fare da me (avvicinandosi a Ortensia)...illustrissima signora baronessa permette che le baci la mano?
ORTENSIA mi mettete in obbligo (imbarazzata porge la mano)
MIRANDOLINA ma vostro marito, il signor barone, vi manda in giro sola?
ORTENSIA mi raggiungerà
MIRANDOLINA ah! (ridacchia)
ORTENSIA perché ridete?
MIRANDOLINA questa baronìa, dove si trova?
ORTENSIA (sempre più imbarazzata) beh...lontano
MIRANDOLINA ma esiste?
ORTENSIA mettete in dubbio la mia nobiltà?
MIRANDOLINA signora mia, a che serve fingersi dama quando si è solo una pedina?
ORTENSIA ma...ma come avete fatto a capirlo?
MIRANDOLINA qualche esperienza nella vita l'ho avuta
ORTENSIA maledizione! Fuori di scena io non so proprio fingere
MIRANDOLINA è un'attrice?
ORTENSIA sì
MIRANDOLINA e cussè che la fa de 'sti paart?
ORTENSIA precedo la mia compagnia che arriverà tra un paio di giorni e sono alla ricerca di un alloggio. Scusatemi ma volevo fare un innocente scherzo
MIRANDOLINA brava la mia baronessa. Mi piace la sua franchezza e ma piasan le persone di spirito. Bene, prepareruu i staanz per léé e la cumpagnia
ORTENSIA grazie...
MIRANDOLINA ...Mirandolina. Ma ecu vün che 'l ga farà cumpagnia. L'è un marchéés che sta chì in alogg e, quand a 'l vééd una dòna, a 'l sa fa sempar sota. Gente sicura!
ORTENSIA è ricco?
MIRANDOLINA tranquilla!
MARCHESE è permesso?
MIRANDOLINA s'accomodi signor marchese
MARCHESE ma che bella signora! Alloggia quì?
MIRANDOLINA eccellenza sì. L'è vegnüda a unurà la mia lucanda
ORTENSIA la riverisco devotamente
MARCHESE onorato!
ORTENSIA che bel nome!
MARCHESE quale?
ORTENSIA Onorato
MARCHESE veramente io sono il marchese dell'Alta Brianza e sono onorato di conoscerla
ORTENSIA ah! Anch'io sono onorata. E' un piacere conoscere un cavaliere così compito
MARCHESE avete fatto bene a venire in questa locanda, troverete una padrona di garbo
MIRANDOLINA il marchese l'è tròpp gentiil e 'l ma unura sempar dela sua presenza
MARCHESE e summ sempar dispunibil cunt tütt chi vegn chì. Se la gh'à bisögn de una quajcòss, che la sa faga minga scrüpuj. Summ sempar dispunibil
ORTENSIA mi servirò delle vostre gentilezze
MIRANDOLINA léé, l'è la baronessa Ortensia del Poggio da Roma
MARCHESE uh! Dalla capitale...(estrae un fazzoletto di seta) m'inchino alla nobile ospite
MIRANDOLINA che bèl fazzulètt, sciuur marchéés
MARCHESE bello, vero! Sùmm de bòn güst, mì. (a Ortensia) mai visto niente de simil?
ORTENSIA mai visto niente di più bello
MARCHESE a 'l vegn da Londra
ORTENSIA quanto mi piace
MARCHESE il mio buon gusto è indiscutibile. Certaméént a sùmm minga cume ul conte che a 'l cumpra mai nagòtt de elegaant e rafinaa
MIRANDOLINA ul sciuur marchéés a 'l cunòss la roba bèla, elegante, de güst
MARCHESE (piegando il fazzoletto con cura) bisögna piegàll per bén per minga sciüpàll...bisögna fa atenziùn...(porgendolo a Mirandolina) che la tegna
MIRANDOLINA a 'l meti nela sua stanza?
MARCHESE no! Va 'l regali
MIRANDOLINA ma mì a'l vööri minga
MARCHESE che la guarda che la ma manda in collera, neh!
MIRANDOLA che a 'l sa arabia minga. Piutost de uféénd un cliéént ubedissi e 'l tegnarùù
ORTENSIA (a parte) e poi dicono delle commedianti
MIRANDOLINA (a parte) l'è ul prìmm regaal che 'l ma fa. Chissà indua l'è andaa a töll
ORTENSIA caro signor marchese, vorrebbe tenermi un po' di compagnia?
MARCHESE volentieri
ORTENSIA vorrà favorire a pranzo con me?
MARCHESE sarà soddisfatta
CONTE (entra) Mirandolina, cercavo proprio di voi
MIRANDOLINA sùmm chì cun questa dama
CONTE dama? M'inchino umilmente
MIRANDOLINA l'è la baronessa Ortensia del Poggio di Roma
ORTENSIA (inchinandosi) serva devota
CONTE io, sarò il vostro servo, illustrissima
MARCHESE (piano a Mirandolina) mostrate il fazzoletto che vi ho regalato
MIRANDOLINA sciur conte, che 'l guarda ul bel regaal che 'l m'à faa ul sciuur marchéés
CONTE bèll, bèll! Summ cuntéént
MARCHESE (con finta modestia) niéént, Niéént! Una stüpidada. Che la meta via, ma piààs minga che sa vegna a savé dei regààl che fùù mì
MIRANDOLINA a 'l ma dìss de fagal vedé e pö 'l ma dìss de minga fàll vedé?
MARCHESE mì!? U' dii nagòtt
CONTE Mirandolina, che la guarda 'stu piccul anèll de diamanti
MIRANDOLINA bèll! L'è propi bèll
CONTE l'è ul cumpagn dei uregìn che v'ù regalaa
MARCHESE (a parte) maledètt lüü i so diamanti, i so danéé e ul diavul che la porta
CONTE e perché tütt sia cumplét, va 'l regali
ORTENSIA (a parte) questo è più in grana di quell'altro
MIRANDOLINA no! Quèst a 'l vööri minga
CONTE la ma farja uno sgarbo
MIRANDOLINA sgarbi a 'n fuu mai
CONTE alura che la tegna
MIRANDOLINA alura, per minga ufendal a 'l tegnarùù...(prende l'anello e lo mostra al marchese) l'è minga de bòn güst?
MARCHESE nel so gener, ul fazzulètt, l'è püsséé bèll
CONTE sì, ma da gener a gener gh'è una bela diferenza
MARCHESE propi una bela roba, vantàss in püblich dei danéé bütaa via...mì i mmà regaj li faccio in segreto...(a Ortensia) ed, ora, dolce miadama, sarò a pranzo con voi
ORTENSIA (accennando al conte) e questo altro signore chi è?
CONTE sono il Conte della Tremezzina, per servirla
ORTENSIA è qui alloggiato?
CONTE sì, signora
ORTENSIA e vi tratterrete molto?
CONTE credo di sì
MARCHESE signora mia, sarete stanca di stare in piedi. Vogliamo andare a pranzo?
ORTENSIA (fredda) beh...se volete...
CONTE ma se siete sola, vi servirò io
MARCHESE ga sùmm prima mì, cara ul me sciüür. La gh'à minga bisögn dei so servizi
CONTE (a Mirandolina) fate preparare la tavola. (a Ortensia) vi degnerete d'essere mia ospite?
ORTENSIA accetto la vostra gentilezza
MARCHESE ma summ staa invidaa prima mì dalla signora baronessa
CONTE gh'è una bela diferenza de vèss invidaa e de invidà una inscì bela ospite
ORTENSIA ci sarà un'altra occasione, signor marchese. Ora se permettete, vado a disporre il bagaglio...signor Conte, a più tardi. Signori...(s'inchina ed esce)
MARCHESE Conte, voi me la pagherete! Mì, a sùmm mì! E permeti minga che ma sa trata in 'sta manera. Mirandolina, de diamanti a sa 'n trövan quanti sa na vöör ma, fazzulètt de quèll gener, a ga n'è minga in giir. Tenetelo caro (esce)
MIRANDOLINA l'è matt!
CONTE altar che matt. Ma Mirandolina, che la sia minga gelusa
MIRANDOLINA gelusa de cussè?
CONTE se ù invidaa a pranzo la barunèssa. Che la sappia che tütt ul mè cöör l'è per léé e sò, sarànn anca tütt i mè danéé. A più tardi (esce)
MIRANDOLINA (sola) oh, che poora géént! Ma adèss, ma interessa de sistemà quèll bastrücch de un cavaliéér. (chiama) Fabrizio! Vööri propi vedè chi l'è püsséé testaard
FABRIZIO mi avete chiamato?
MIRANDOLINA sì. Prepara la tavola per il Cavaliere, lo serviremo prima degli altri. Io vado in cucina (esce mentre Fabrizio apparecchia)
CAVALIERE (entra leggendo un libro) incöö sa mangia prima del solit?
FABRIZIO il Marchese e il Conte strepitavano per essere serviti ma Mirandolina ha voluto dare la precedenza a voi
CAVALIERE beh...mi fa piacere
FABRIZIO è la locandiera più garbata della contea...vado a prendere disposizioni (esce)
CAVALIERE quante attenzioni...ma se la pensa de ciapàmm per ul naas la sa sbaglia de gròss...ga vöör altar che una lucandéra per fàmm cambià idea süi dònn...dumàn partissi per Milàn e chi s'è vist, s'è vist...per incöö, che la sa dìa püür de fa
FABRIZIO (entra con una salsiera) la signora ha detto che se non le piace il pollo le manderà un piccione
CAVALIERE a mì ma piaas tütt. E 'sta roba, cussè che l'è?
FABRIZIO la signora vuole sapere se le piace questa salsa fatta appositamente per voi
CAVALIERE (assaggia) gustosa! La ma fa sentì in obligh...dicch che la ma piaas e la ringrazi. Vànn püür a digall
FABRIZIO (tra sé) miracolo! Manda un complimento a una donna (esce)
CAVALIERE l'è propi buna. Se la lavura sempar inscì, a ga na mancherà mai de cliéént...bona tavula, bela biancheria e pö, sa po' minga negà che la sia gentììl...e l'è anca sincera, schietta...de solit i dònn ìnn busaard, mielùùs, interessaa ai danéé, ma léé, la paar minga inscì...
FABRIZIO (entra) la padrona sta facendo un altro piatto ma non so dirle cosa sia
CAVALIERE l'è tròpp premurusa, bisögnerà che ga dia una bela mancia...(tra sé) tratala bèn ma andà via prest...(a Fabrizio) ul Conte l'è andaa a pranzà?
FABRIZIO sì. Ha ospite una dama ed ha fatto apparecchiare nella sua camera
CAVALIERE una dama? Chi è?
FABRIZIO è arrivata da poco. Non so chi sia
CAVALIERE e la cunusseva?
FABRIZIO credo di no. Appena l'ha vista l'ha invitata a pranzo
CAVALIERE che fàmm! Apena a 'l vééd una sutana a 'l peerd ul cò, ma cumè che sa fa? Quèll lì a 'l sa ruvinerà per i dònn. E ul Marchéés?
FABRIZIO è uscito e non s'è più visto
CAVALIERE a tavula cunt una dòna mai vista! Cunt i smorfi che la farà, la ma faria passà la fàmm
MIRANDOLINA (con un vassoio) l'è permèss?
CAVALIERE (a Fabrizio) prendile il vassoio
MIRANDOLINA no! Vööri avé l'unuur de servila mì, cunt i mè mànn. Tì Fabrizio và a servi ul Conte, al sciuur Cavaliéér ga pensi mì a servìll
FABRIZIO come vuole (esce)
CAVALIERE ma l'è minga cumpit so, servì la géént
MIARNDOLINA ma sciuur, chi sùmm mì? Summ minga una sciura. Mì summ una serva per i cliéént dela lucanda
CAVALIERE (tra sé) che ümiltà!
MIRANDOLINA in verità a servissi minga tütt ma, ala géént de riguard e che ma dànn simpatia e rispett, a vuu vulentera, senza scrüpull
CAVALIERE la ringrazi. (tra sé) dumàn a 'l sarà mej partì per Milan...(a Mirandolina) ma l'è minga ul caas de distürbàss taant
MIRANDOLINA che 'l sa preocupa minga. A 'l fuu vulentera, l'è un piasé e 'l ma disa, cume la tröva questa pietanza?
CAVALIERE (assaggiando) otim! L'è propi bùn...l'è savurii...cussè che l'è?
MIRANDOLINA segreto! A 'l savèss cussè che sùmm bona de fa cunt 'sti màn
CAVALIERE l'è propi de bon güst
MIRANDOLINA (sospirando) eh, sì!
CAVALIERE e credi de minga meritàmm tütt questi atenziùn
MIRANDOLINI (c.s.) oh, sciur cavaliéér...
CAVALIERE ma cussè che ìnn 'sti suspiir?
MIRANDOLINA ga diserù che tanti voolt ma fa rabbia quand a pensi che al muund ga sia tanta géént che capìss minga quèl che fuu
CAVALIERE ma mì a capissi i sò merit e summ ricunuscéént
MIRANDOLINA pretendi minga taant. In fuund a fuu ul mè duvéér
CAVALIERE ah! Capissi...ma che la guarda che mì a sùmm minga inscì rüstich cume a 'l paar
MIRANDOLINA ma lo so, caro il mio signor cavaliere...lüü l'è un anim gentiil. De dréé ala sua curazza de burbero gh'è una nubiltà e una sensibilità che pooch ga l'ànn
CAVALIERE (imbarazzato si versa del vino) alla sua salute
MIRANDOLINA alla vostra
CAVALIERE se la vöör favurì, l'è padrona
MIRANDOLINA ma mì a meriti minga tütta questa gentilezza
CAVALIERE ma va l'ufrisi vulentera
MIRANDOLINA e alura aceti de coor
CAVALIERE che la sa faga purtà dal Fabrizio un bicéér
MIRANDOLINA (prendendogli ammiccante il suo bicchiere) gh'è minga bisögn. Se 'l permètt üsi questchì
CAVALIERE ma ù bevüü mì
MIRANDOLINA gusterò le sue bellezze
CAVALIERE (a parte) galeotta!
MIRANDOLINA ma summ a stomich vöj. Vurerja che a 'l ma fasèss minga màà...se 'l ma favurìss un tuchelìn de pan
CAVALIERE sübit! (le da un tozzo di pane. Mirandolina beve ed ha un leggero barcollamento) ma léé la sta minga bèn...che la sa seta giò (aiutandola s'accomoda)
MIRANDOLINA meriti minga taant
CAVALIERE sü, sü, che la faga minga cumpliméént
MIRANDOLINA se la savèssan ul sciur Conte e ul sciuur marchéés
CAVALIERE perchè?
MIRANDOLINA m'ànn invidaa mila voolt a mangià e bééf cun luur è ù mai acetaa...(alzando il bicchiere) alla salute de tütt quèll che ga dà piasé al sciuur cavaliéér
CAVALIERE grazie...garbata padroncina
MIRANDOLINA ma credi che quest brindisi la toca minga
CAVALIERE perchè?
MIRANDOLINA perchè a ga piasan minga i dònn
CAVALIERE beh, l'è minga che ma piasan minga...gh'ù mai daa cunfidenza
MIRANDOLINA bravu! Che 'l vaga avanti inscì
CAVALIERE va vureria minga che...
MIRANDOLINA ...che?
CAVALIERE che léé la ma faga minga cambià idea
MIRANDOLINA che 'l ma faga minga riid. Lüü l'è un òmm tropp sicüür; l'è tropp esperto dela vita e 'l gh'à minga bisögn de impiastar inturna
CAVALIERE ma léé, l'è una dona diversa...l'è gentiil, garbada, sensibil...
MIRANDOLINA ma lüü a 'l ma cunfuundm a 'l ma tö in giir
CAVALIERE ga disi una roba che ga farà piasè
MIRANDOLINA che 'l disa
CAVALIERE léé, l'è la prima dona de 'stu munnd cun la quale ma fa piasè a stà in cumpagnia
MIRANDOLINA credi minga de meritàmm i so atenziùn ma, la vita, la riserva tanti surpréés e ga disi che, anca mì a prövi un quajcòss che ù mai pruvaa per nessun altar
CAVALIERE gh'ù paüra che léé la ma fa péérd la mia tranquilità
MIRANDOLINA sü, sciuur cavaliéér, lüü l'è un òmm de muund e 'l sa lassa minga ciapà da 'sti debulèzz, l'è minga cume tütt quii alter barlafüüs. Anca mì a gh'ù deentar nel cöör un quajcòss che ù mai sentii prima. Ma vööri minga dà fö de màtt per un òmm e, tantu mèn per vün che odia i dònn. Ma forse l'è dréé tentàmm per metum ala pröva e tiràmm in giir? A 'l saria un disgraziaa per aprufitàss de una pora dona de pruvincia...
CAVALIERE (tra sé) a 'l sarà mej pertì sübit
MIRANDOLINA a 'l ma daria un altar gòtt de vìn
CAVALIERE subit! (versa)
MIRANDOLINA brindiamo alla nostra amicizia
CAVALIERE sì, sì...alla nostra amicizia (tra sé) sarà mej ciapa una cioca e andà fö di bàll
MIRANDOLINA alura brindèmm a chi sa vöör bèn senza malizia
CAVALIERE alla salute!
MARCHESE (entra) ma chi si sta festeggiando? Posso unirmi anch'io?
CAVALIERE ma lüü, cussè che 'l c'entra?
MARCHESE indua gh'è festa e alegria a po' minga manca ul sciuur marchéés
CAVALIERE e chi gh'à dii de vegnì chì a rump i bàll?
MARCHESE ma che manéra, sciur cavaliéér. L'è minga la manera de un gentilòmm
CAVALIERE e l'è minga la manera de entra in sala senza dumandà ul permèss
MARCHESE che 'l scüsa ma credevi che l'era deparlüü e ma ralegri a vedèll cun la nossa padruncina, cussè che 'l dìss, l'è minga un capolavoro?
MIRANDOLINA ù purtaa un quajcòss de mangià e m'è vegnüü un giraméént de cò. Inscì, ul cavaliéér a ìl mìà ufrii un bicéér de vìn de Burgogna
MARCHESE Burogna!? L'è vìn de Burgogna quèll?
CAVALIERE già!
MARCHESE de quèll vera?
CAVALIERE cun tütt quèll che l'ù pagaa...
MARCHESE mì a ma na intendi. Che ma la lassa pruvà e gh'a 'l disi mì se l'è Burgogna
MIRANDOLINA (rivolgendosi fuori scena) Fabrizio, porta un bicchiere per ul Marchéés
MARCHESE (c.s.) minga tropp picul, neh. Ul Burgogna l'è minga un liquur, bisögna bevan asséé
FABRIZIO (entra con un piatto ed un bicchiere) ecco le uova ed il bicchiere
CAVALIERE mì a vööri pü nagòtt. Gh'ù pü fàmm
MARCHESE lassa püür chì. Ga pensi mì (si siede a tavola prendendo il piatto con le uova)
CAVALIERE che 'l pröva anca quèst (indicando la pietanza avanzata)
MARCHESE oh! Che bel aspètt...vööri propi pruvàll (mangia e beve)
MIRANDOLINA beh, mì a vuu de là
CAVALIERE ma che la resta chì cun nümm
MIRANDOLINA gh'ù de fa un puu de mestéé
MARCHESE che la resta chì. Vööri facch pruvà un bicéérìn del mè vino di Cipro. Roba de l'altar muund... (sempre abbuffandosi) che bùnn... che savuur...
MIRANDOLINA indua l'è stù vìn?
MARCHESE chì! (indicando una tasca interna della giacca) Senterii che roba...nettare degli Dei. Fabrizio, porta trii bicerìn..picuj, quii del rusoli (Fabrizio prende tre bicchierini)
FABRIZIO ecco i bicchierini
MARCHESE no, püsséé picuj. Questa chì l'è minga roba de usteria...(continua a mangiare e bere mentre Fabrizio porta piccolissimi bicchierini)
CAVALIERE (piano a Mirandolina) ul marchéés a 'l sarà geluus che l'è chì visina a mì
MIRANDOLINA ma interessa propi nagòtt
CAVALIERE (c.s.) la sarà minga nemisa dei oman?
MIRANDOLINA (c.s.) quantu lüü l'è nemììs di dònn
MARCHESE (al Cavaliere innalzando il bicchiere di Borgogna) amico, alla vostra salute
CAVALIERE cume la tröva?
MARCHESE senza ufesa, al cunfruunt del mè vino di Cipro, al vaar nagòtt
MIRANDOLINA ma indua l'è stu vìn de Cipro?
MARCHESE (estraendo dalla tasca una bottiglietta) eccolo!
MIRANDOLINA cun quèll a sèmm sicüür de minga ciapà la cioca
MARCHESE questo si beve a gocce. (versa) L'è cumè lo spirito di melissa
MIRANDOLINA l'è nanca asséé de uduràll
MARCHESE provatelo, provatelo. Senterii che roba...l'è un'ambrosia...nettare distillato
MIRANDOLINA (assaggiando con una smorfia e rivolgendosi piano al Cavaliere) cussè che
na dìss?
CAVALIERE (disgustato) che purcheria, l'è pééc de l'aséé
MARCHESE (entusiasta) che ne dite? Non è sublime?
CAVALIERE beh...non è male
MIRANDOLINA per mì a 'l fa schivi. (dura al Cavaliere) e a mì ma piaas minga cüntà sü ball e chi a 'l mentìss sü una roba a 'l mentìss anca sü i altar
CAVALIERE (imbarazzato) ma...a la séént minga cume a 'l sa vanta
MIRANDOLINA cume lüü a ìl sa vanta de disprezzà i dònn
MARCHESE vialtar de vìn a capissuf nagòtt. Fabrizio, porta una bicérìn e porta un assaggio al Conte (Fabrizio esegue). E digli che è un dono del Marchese
FABRIZIO subito...(esce dopo aver versato un po' di vino)
CAVALIERE (ironico al Marchese) ceert che l'è generuus
MARCHESE altroché! (a Mirandolina) Ghe l'à faa vedé ul fazzulètt che gh'ù regalaa
MIRANDOLINA no
MARCHESE a 'l vederà che roba. Merce raffinata di rarità
CAVALIERE immagini
MARCHESE (rimettendo nella tasca la bottiglietta) questu a 'l tegni per stasira
MIRANDOLINA che stomich!
FABRIZIO (entra con un'enorme bottiglia) il signor Conte ringrazia e manda una bottiglia di vino delle Canarie (posa la bottiglia ed esce)
MARCHESE vino delle Canarie!? Bella purcheria
MIRANDOLINA prima de giüdicà, che la pröva
MARCHESE a prövi nagòtt! Questa l'è un'altra pruvucaziòn. Mì a summ stüff de supurtà quèll baüscia. Mirandolina, se la manda minga via quèll blagör a 'l suu minga cussè che sücederà. Mì summ chi summ e podi minga acetà certi affronti (prende il bottiglione ed esce)
MIRANDOLINA l'è propi matt
CAVALIERE l'è matt per colpa sua
MIRANDOLINA perchè? Summ vuna che la fa impazzì u oman?
CAVALIERE sì! Léé l'è...
MIRANDOLINA beh, mì a vuu de là a fa di mestéé
CAVALIERE no! Che l'aspeta un muméént
MIRANDOLINA cussè che 'l vöör?
CAVALIERE nagòtt...bevèmm un altar bicéér de Burgogna
MIRANDOLINA no, a devi andà
CAVALIERE (porgendogli il bicchiere) che la tegna
MIRANDOLINA faruu un brindisi e vuu sübit. Un brindisi che m'à insegnaa la mia nona:
“viva Bacco e viva amore
l'uno e l'altro ci consola.
Uno passa per la gola
l'altro va dagli occhi al cuore.
Bevo il vin, cogli occhi poi...
faccio quel che fate voi!” (esce)
CAVALIERE malandrina! La ma lassa chì cunt ul diavul in corp...che brindisi misteruus...ah, maledetta, ta cunossi. Ta ma vörat assassinà...ma la fà cun tanta grazia che...no! Dumàn partissi. Sarà mej pü vedela, mej sparì. Dònn maledètt! Sarà mej stà luntan una volta per tütt!
FINE PRIMO ATTO
SECONDO ATTO
CONTE (entra con Ortensia) l'à faa bèn a cunfidàss cun mì e svelàmm che l'è minga una cuntessa. Inscì gh'avruu la pussibilità de fa un quajcòss per léé
ORTENSIA con voi sarebbe stato inutile raccontare fandonie. Si capisce subito che siete un uomo di mondo e arguto
CONTE che la stia tranquila. La sarà sota la mia pruteziùn e servida in ogni evenienza
ORTENSIA avrete tutta la mia riconoscenza
CONTE ma va seguiruu quaand podaruu...la déév savè che gh'ù un certo impegno
ORTENSIA qualche amoretto, signor conte?
CONTE sì...in cunfidenza...l'è la padrona dela lucanda
ORTENSIA oh! La locandiera? Donna molto in gamba, energica...decisa...
CONTE può ben dirlo
ORTENSIA ma...mi scusi...io credo che un uoMo del vostro lignaggio potrebbe pretendere molto di più di una semplice locandiera...sarebbe megliO che prendiate una come me, una donna di mondo, un'artista...
CONTE sinceramente, donne come voi, mi danno poco affidamento. Oggi ci siete, domani non ci sarete...
ORTENSIA non è meglio così?
CONTE in ogni caas, summ impegnaa. Amo la Mirandolina e ga vööri minga facch toort...toh! La vééd quel cavaliéér che 'l riva?
ORTENSIA sì
CONTE che la pensa, a l po'minga vedé i dònn
ORTENSIA che pazzo! Avrà avuto qualche cattivo ricordo
CONTE l'è mai staa inamuraa e i a disprezza tütt
ORTENSIA poverino! Scommetto che se gli faccio la corte cambierà opinione
CONTE pensi minga
ORTENSIA ha proprio una bella stima di me
CONTE che la faga finta de vèss una barunessa...(entra il cavaliere) caro signor cavaliere, cone va?
CAVALIERE che 'l scüsa ma gh'ù minga téémp de péérd
CONTE solo una parola, cavaliere
CAVALIERE gh'ù pressa
CONTE ma caro amico, una gentile nobildonna esige d'essere ascoltata
CAVALIERE cosa c'è?
ORTENSIA beh, signore...come dire...
CAVALIERE allora?
ORTENSIA gentile cavaliere, se potrà dedicarmi qualche attimo potrei...
CAVALIERE ho già detto che sono di fretta
CONTE confidatevi liberamente con il cavaliere. Io devo lasciarvi
CAVALIERE no! Amico, restate...io...
CONTE ho degli impegni urgentissimi (esce)
ORTENSIA prego, si accomodi vicino a me
CAVALIERE preferisco stare in piedi
ORTENSIA ma è sempre così rigido con le donne?
CAVALIERE insomma, cosa vuole da me?
ORTENSIA ho bisogno del suo aiuto. Mio marito mi ha abbandonato
CAVALIERE (fa per andarsene) signora, la saluto
ORTENSIA ma come? Mi lascia qui così?
CAVALIERE che la scüsa ma a mì ma interessa propi nagòtt. Se l'à piantada ul marì inn afari sò. Vööri minga entracch e podi minga dacch cunsigli né aiüt
ORTENSIA beh, allora vorrà dire che con voi sarò sincera
CAVALIERE cussè che la vuraria dì?
ORTENSIA io non sono una baronessa
CAVALIERE no!?
ORTENSIA il signor conte ha voluto farvi uno scherzo
CAVALIERE propi un bel schéérz. E alura chi la saria?
ORTENSIA una commediante
CAVALIERE cume ù fàà a minga capìll sübit? Cun tüta quela crema süla facia e quii cavej fiint de scroccona
ORTENSIA cafone! (esce)
CAVALIERE e anca questa l'è sistemada. Duvaria fa inscì anca cun la Mirandolina...ma l'è sempar inscì gentiil cun mì...premurusa...ma senti quasi de vurecch bèn. Ma cossè che summ dréé a dì? L'è una dona! No, no, sarà mej andà via. Dumàn partissi...e se aspeti dumàn quela lì la finìss l'opera e la ma ruvina...via, via! (forte) Fabrizio, portami il conto
FABRIZIO (entra) ha ordinato qualcosa, signore?
CAVALIERE sì! Il conto. Portami il conto che devo partire subito
FABRIZIO il conto glielo porterà Mirandolina
CAVALIERE fàll tì, no?! Gh'ù pressa
FABRIZIO non posso. I conti li fa la signora padrona
CAVALIERE non c'ho tempo d'aspettare
FABRIZIO non ci vorrà molto. Glielo farò preparare (esce)
CAVALIERE adèss, cussè che fuu? Mì scapi...ga lassi chì i danéé sü tavul e partissi...(prende dalla tasca del danaro e conta) ga lassi anca la mancia...anca ul doppi...ma l'è mej minga péérd téémp...
MIRANDOLINA (entra mesta con un biglietto) sciur cavaliéér, l'à urdinaa ul cüünt?
CAVALIERE ma cussè che la gh'à? La piaang?
MIRANDOLINA m'è entraa un puu de fümm in di öcc
CAVALIERE ma dispiaas...quantu devi dacch?
MIRANDOLINA (c.s. porgendole il conto) ecco
CAVALIERE (legge) cum'è, per quatar dì, dumà 20 paoli? E i piàtt particulaar che la m'à preparaa?
MIRANDOLINA quèll che fuu cunt ul cöör a 'l meti minga in cüünt
CAVALIERE ma i à regalaa?
MIRANDOLINA (finge qualche lacrima) che 'l scüsa la libertà
CAVALIERE ma cussè che la gh'à?
MIRANDOLINA sarà ul fümm o un'alergia
CAVALIERE vureria minga che 'l füss a causa de tütt quèll che l'à faa per mì
MIRANDOLINA se füss per quèll sufriria de mèn
CAVALIERE (tra sé) via, via! (forte) Ecu quaranta paoli e la salüdi...(Mirandolina cade svenuta. Si precipita a soccorrerla) Mirandolina! Cussè che sücééd? L'è svegnüda...(cerca di rinvenirla) oh, cara la mia Smeraldina...cara a una dona!? Cussè che ma capita...cume ta séét bela...che la sia inamurada de mì?...ma céért, se l'è svegnüda per mì, l'è inamurada...cume mì! Ma cussè che sùmm dréé a dì? (forte) Aiuto! Che vegna un quajvü a 'iütàm...gh'è nessùn? (esce in cerca d'aiuto)
MIRANDOLINA l'è burlàà déént cumè un pesòtt! Gh'è minga cumè svegnì per dà un colp de grazia a sti pori rimbambii...ecu che l'è scià ancamò. (risviene)
CAVALIERE (entra con una bacinella d'acqua) ecco, ecco Mirandolina...una rinfrascatina con l'acqua...l'è céért che l'è inamurada...sü cara, riprendas...sümm chì mì, ul tò cavaliéér...partiruu pü...staruu chì cunt tì...
FABRIZIO (entra) signor cavaliere i suoi bagagli sono pronti
CAVALIERE và via, tì!
FABRIZIO (vede Mirandolina a terra) Mirandolina!
CAVALIERE (irato minacciandolo con la bacinella) va via o ta spachi la crapa!
FABRIZIO ma...
CAVALIERE niente “ma”! Va fö di bàll! (Fabrizio esce) sü, Mirandolina, svegliass...l'è tüta südada...sü veerd i öcc e parla...parla liberaméént e dìmm tütt
MARCHESE (entra con il conte) amico!
CONTE Cavaliere! (allarmato vedendo Mirandolina) ma cosa succede?
CAVALIERE maledetti!
MARCHESE (c.s.) Mirandolina!
CAVALIERE via! Via! Lasciatemi solo (i due si chinano attorno a Mirandolina intervenendo premurosi a soggetto affinché si riprendesse) fö di bàll...seri chì mì. Cussè che centruff vialtar?
MARCHESE ma cussè che gh'è capitaa?
CONTE l'è burlada giò?
MARCHESE Mirandolina, sveglia, summ chì mì, ul marchéés
CONTE anca mì, ul sciur conte
MARCHESE paar che la verda i öcc
CONTE sì, sì...
CAVALIERE (irato scaglia la bacinella contro i due ed esce) al diavùl tütt e quanti!
MARCHESE quèll lì l'è màtt!
CONTE l'ù sempar dìì, mì. Ma ecu che la sa risveglia...summ staa mì a fala sveglià
MARCHESE la s'è risvegliada quand l'à sentii la mia vuus
CONTE Mirandolina, cume la stà?
MIRANDOLINA ben, ben. Tütt a post
MARCHESE la gh'à bisogn de un quajcòss?
MIRANDOLINA nagòtt, nagòtt. L'è staa un mancaméént...adèss a stu bén. Poduff andà
MARCHESE ma se la...
MIRANDOLINA preocupevass minga. Adèss vureria stà deparmì...
MARCHESE cume la vöör
CONTE e se la gh'à bisögn mì a summ sempar pruunt
MARCHESE ancamì!
MIRANDOLINA grazie
CONTE alura andèmm tranquilli
MARCHESE a più tardi, cara (escono)
MIRANDOLINA ul divertiméént, per adèss, l'è finii; sarà mej metàss a dréé a stirà ...(chiama) fabrizio!
FABRIZIO (entra) comandi
MIRANDOLINA portami un ferro caldo
FABRIZIO subito
MIRANDOLINA scüsumm se ta fuu sempar cuur, neh!
FABRIZIO sono obbligato a servirvi finché mangio il vostro pane
MIRANDOLINA gh'è nessün obligh
FABRIZIO fosse per me vi porterei anche l'acqua con le orecchie. Ma vedo che tutto è tempo perso
MIRANDOLINA perchè? Summ forse un'ingrata?
FABRIZIO voi non vi perderete certo con un pover'uomo come me. Vi piace troppo la nobiltà
MIRANDOLINA solo chiacchere. Sü, portumm ul fèrr
FABRIZIO vado, vado...
MIRANDOLINA sti pover òmm, püsséé ta ga vörat bén, püsséé capissan nagòtt
FABRIZIO cosa avete detto?
MIRANDOLINA nagòtt, nagòtt! Portum ul ferr
FABRIZIO ve lo porto. (tra sé) io non ci capisco più niente. Una volta mi tira su, una volta mi butta giù...mah! (esce)
MIRANDOLINA poor trapulòtt! Ma vegnerà ul muméént giüst anca per tì...ma quèll che ma divertìss a l'è tö per i fundej tütt i muntaa cume quii baüscia che gh'è in giir...ul cavaliéér...tantu nemiis di dònn...adèss saria padrona de facch fa quèll che vöri mì
FABRIZIO (entra) Mirandolina
MIRANDOLINA dov'è il ferro?
FABRIZIO sta scaldando. Ho incontrato il cavaliere che la riverisce e mi manda a chiederle come sta
MIRANDOLINA dicch che stu benissim
FABRIZIO (porgendole una boccetta d'oro) dice di bere un poco di questo spirito di melissa, che le farà bene
MIRANDOLINA è d'oro, questa boccetta?
FABRIZIO sicuramente! (Mirandolina ride) Perché ridete?
MIRANDOLINA ridi perché a 'l ma manda la medisina quand a sùmm guarida
FABRIZIO e, di questa boccetta, il cavaliere mi ha detto di farvene regalo
MIRANDOLINA portegala indréé e dicch che 'l ringrazi istèss
FABRIZIO ma è d'oro
MIRANDOLINA ù dii che la vöri minga
FABRIZIO va beh! (esce)
MIRANDOLINA cavaliéér del Lela...l'è còtt, stracòtt e biscutaa...che 'l sa tegna la sua bucetina d'oor...inscì a 'l podarà minga dì che i dònn ìnn interessaa e venai e 'l capisserà anca la forza del sesso debole
FABRIZIO (entra) ecco il ferro
MIRANDOLINA l'è ben caald?
FABRIZIO vorrei bruciare anch'io come lui
MIRANDOLINA cussè che ta disat sü?
FABRIZIO 'sto cavaliere vi manda ambasciate, regali e voi respingete tutto. Ma sapete che quella boccetta l'ha pagata dodici zecchini d'oro?
MIRANDOLINA và a scaldà un altar ferr e portamel
FABRIZIO vado ma...
MIRANDOLINA basta! Parla pü che ta ma féét andà in bestia
FABRIZIO vado! (tra sé) e una testa bizzarra ma le voglio bene (esce)
CAVALIERE (entra) Mirandolina!
MIRANDOLINA oh, sciuur cavaliéér. Che 'l cumanda
CAVALIERE cume la sta?
MIRANDOLINA benissim
CAVALIERE summ un puu 'rabiaa cun léé
MIRANDOLINA e perchè? Cussé che ù faa?
CAVALIERE perchè l'à rifüdaa la bucèta che gh'ù regalaa?
MIRANDOLINA a 'l suu minga cussè fàmann
CAVALIERE beh, se la duvèss svegnì un'altra volta...
MIRANDOLINA per furtüna svegnissi minga tütt i dì. Quèll che gh'è capitaa l'è mai capitaa prima
CAVALIERE cara Mirandolina, vureria minga de vèss staa la causa de quel incidéént
MIRANDOLINA eh sì. Gh'ù paüra che sia stada propi culpa vostra
CAVALIERE (illuso dalla speranza) mia!? Ma de bùn?
MIRANDOLINA a 'l ma fa bééf quèl maledètt vin de Burgogna che a 'l m'è andaa al cò
CAVALIERE (deluso) ah! L'è staa ul vìn?
MIRANDOLINA e cussè d'altar? Ala sua tavula vegneruu pü
CAVALIERE ma perchè? Tornateci, mia cara, ne sarei felice
MIRANDOLINA stu fèrr l'è già frécc. (rivolgendosi forte fuori scena) Fabrizio, se il ferro è caldo portamelo
CAVALIERE (sempre più pietoso e incalzante) la scungiüri Mirandolina, che la tagna 'sta bucèta
MIRANDOLINA mì aceti regaj de nissùn
CAVALIERE ma dal conte e dal marchéés i à acetaa
MIRANDOLINA per minga ufendaj
CAVALIERE alura la vöör ufendum mì?
MIRANDOLINA cussè che ga interessa a lüü se una dòna la uféénd? Lüü, i dònn i a po' minga vedè
CAVALIERE oh, Mirandolina. Adèss podi pü dìll
MIRANDOLINA cussè che gh'è, cavaliéér. L'à cambiaa lüna?
CAVALIERE ul mè cambiaméént l'è minga lünatich, l'è ul prodigio dela vostra persona, dela vostra beleza, dela vostra grazia, dela vostra inteligenza...
MIRANDOLINA (ridendo) quanti bàll! Che na disa pü
CAVALIERE ma perchè la riid?
MIRANDOLINA lüü a 'l ma tö in giir e duvaria minga riid
CAVALIERE mai staa sincéér inscì nela mia vita. Che la tegna 'sta bucèta o ma inrabissi
MIRANDOLINA (forte) Fabrizio! Il ferro
CAVALIERE ma che la lassa péérd ul fèrr e che la tegna la mia bucèta
MIRANDOLINA che füria! (prende la boccetta e la butta nella cesta della biancheria)
CAVALIERE e la büta via inscì?
FABRIZIO (entra) ecco il ferro
MIRANDOLINA l'è bel caald?
FABRIZIO sì
MIRANDOLINA (con tenerezza) ma cussè che ta gh'éét? Ta ma parat un puu türbaa
FABRIZIO niente, signora padrona
MIRANDOLINA sta stéét minga bèn?
FABRIZIO datemi l'altro ferro che lo metterò sul fuoco
MIRANDOLINA per mì a ta gh'éét un quajcòss che va minga bén
CAVALIERE (nervosamente) sü, che ga dia 'stu fèrr e che 'l vaga via
MIRANDOLINA ga vööri bèn, a 'l sà? L'è ul me cameriéér de fidücia...
CAVALIERE (tra sé) che 'l vaga al diavul
MIRANDOLINA ...ciapa cara ul me Fabrizio. (gli porge il ferro) fall scaldà ben
FABRIZIO sarà fatto! (prende il ferro ed esce)
CAVALIERE che gentilezza!
MIRANDOLINA e alura?
CAVALIERE sa vééd che a 'l ga vöör bén, ma léé la meriteria un principe, un re, minga un cameriéér
MIRANDOLINA mì meriti quèll che vööri mì
CAVALIERE ma la po' minga smètt de stirà?
MIRANDOLINA vööri finì prima de sira
CAVALIERE ga stà püsséé a cöör la biancheria de mì?
MIRANDOLINA cèèrt!
CAVALIERE e ma la dìss inscì?
MIRANDOLINA che a 'l veda, sta biancheria la ma servìss, invece, de lüü a 'l suu minga cussè fàmann
CAVALIERE de mì la po' fà quèll che la vöör
MIRANDOLINA propi de lüü, che 'l po' minga vedè i dònn
CAVALIERE che la ma turmenta pü! La s'è vendicada asséé. Mi a stimi léé e tütt i dònn cume léé. Va stimi, va ami, va dumandi pietà!
MIRANDOLINA bèn a savèss
CAVALIERE Mirandolina, mì a 'n podi pü
MIRANDOLINA a 'l sa séént minga bén?
CAVALIERE ma senti mancà via
MIRANDOLINA che 'l sa beva ul so spirit de melissa che la tira sü
CAVALIERE che la ma trata minga inscì. Che la ma creda mi ma summ inamuraa de léé, va 'l giüri...(fa per prenderle la mano ma lei lo scotta con il ferro) Ahi! Porca bestia che màà
MIRANDOLINA ù minga fàà aposta. Che 'l ma scüsa
CAVALIERE nagòtt, nagòtt! L'è nagòtt un puu de brüsuur cuntra ul mè cöör che 'l s'è incendiaa
MIRANDOLINA (chiama) Fabrizio!
CAVALIERE che la ciama pü quèll lì!
MIRANDOLINA ma gh'ù bisögn del fèrr caald
CAVALIERE giüri che se a 'l vegn chì a ga spachi la crapa
MIRANDOLINA questa l'è bela! Stii a vedé che podi pü servìmm del me cameriéér
CAVALIERE ciamen un altar. Quèll lì a 'l suporti minga
MIRANDOLINA mì a ciami chi vöri mì
CAVALIERE summ geluus de lüü e a 'l suporti minga. Mirandolina, che la ma creda, l'è la prima volta che prövi cussè che l'è l'amuur
MIRANDOLINA e cussè che 'l vöör da mì?
CAVALIERE (buttandosi in ginocchio) amuur, cumpassiun, pietà!
MIRANDOLINA un òmm che, stamatina, a 'l supurtava minga i dònn, adèss a 'l dumanda cunpassiùn e pietà. Roba de matt! (da sé uscendo) crepa, sc'opa, inscì a ta imparat a disprezzà i dònn. (esce)
CAVALIERE maledètt ul muméént che summ vegnii chì in 'sta lucanda. Summ burlaa déént in una trapula e gh'è pü rimedi
MARCHESE (entra) oh, ma ecco il nostro cavaliere. Ma la sa che quand a 'l m'à bütaa adòss la bacinela de l'acqua a 'l m'à ruvinaa ul vestii?
CAVALIERE cun l'acqua?
MARCHESE sì! M'è restaa una smagia che la vegn pü via
CAVALIERE ga pagheruu ul dann
MARCHESE questo l'è un tessuto che 'l vegn dala Cina e l'è delicaa. Basta una smagia de acqua per ruvinàll
CAVALIERE gh'ù già dii che a' risarcissi
MARCHESE ma cume l'è nervuus
CAVALIERE sì! L'è minga la giurnada giüsta
MARCHESE ma mì a 'l capissi. A 'l suu cussè che la fa inervusì
CAVALIERE lüü che 'l faga i afari sò e 'l sa impicia minga süi mè
MARCHESE cara ul mè nemiis di dònn, a l'è burlaa déént anca lüü cume un pesòtt
CAVALIERE mì?
MARCHESE sì! Lüü l'è inamuraa
CAVALIERE che 'l vaga al diavul!
MARCHESE ma serviss nagòtt nascundass
CAVALIERE che 'l ma lassa in paas! (esce)
MARCHESE l'è inamuraa...l'è inamura e 'l vöör minga fall savé a nissùn...a 'l gh'avarà pagüra dela mia cuncurenza...ma adèss, cume farù a netà 'sta smagia sül vestii...(guarda nella cesta della biancheria) 'sti dònn a gh'ànn sempar un quajcòss a l'ucurenza...(trova la boccetta d'oro) bela questa bucèta...la paar de similoor o de princisbècch...céért che se la füss d'òòr la lasserian minga in gììr...(annusa) l'è spirit de melissa...
ORTENSIA (entra) signor marchese, che fa quì solo?
MARCHESE oh, sciura baronessa...volevo proprio venire a riverirla
ORTENSIA cosa stavate facendo?
MARCHESE sono un amante della pulizia e vurevi tirà via questa smagièta dal vestii
ORTENSIA con cosa?
MARCHESE con quest spirit de melissa
ORTENSIA ma non serve quello. Farebbe venire la macchia più grande. Io ho un segreto
MARCHESE che me lo dica
ORTENSIA volentieri. Per uno scudo m'impegno a farvi sparire questa macchia
MARCHESE uno scudo!?
ORTENSIA vi pare una grande spesa?
MARCHESE no, ga mancheria...ma saria mej pruvà cunt lo spirito di melissa
ORTENSIA (prendendo la boccetta) sarà d'oro questa boccetta?
MARCHESE certamente! (a parte) la capìss nanca la diferenza tra l'òòr e 'l princisbècch
ORTENSIA è sua?
MARCHESE è mia e vostra, se la volete
ORTENSIA (mettendola via) obbligatissima!
MARCHESE ma, in cunfidenza, l'è minga òòr; è princisbecco, una lega de ràmm, zinco e stagn che 'l pààr òòr
ORTENSIA quello che viene dalle vostre mani è sempre prezioso
MARCHESE ma che la faga minga vedè ala Mirandolina...sapete è un po' gelosa e anche chiaccherona...capite eh?
ORTENSIA perfettamente. State tranquillo (esce)
MARCHESE che la sa tegna anca quela cianfrüsaglia. Se pö, la Mirandolina, la sa incoorg che manca la bucèta ghe na cumprerùù un'altra...quand gh'avarùù i danéé
FABRIZIO (entra cercando la boccetta) ma dove sarà finita?
MARCHESE cosa cercate buonuomo?
FABRIZIO una boccettina con spirito di melissa. Mirandolina l'ha lasciata quì e la rivorrebbe. Ma non la trovo
MARCHESE era forse di ottone?
FABRIZIO d'oro!
MARCHESE (con un mancamento) d...d'oro!?
FABRIZIO sicuro! E' costata dodici zecchini
MARCHESE do...dodi... dodici zecchini? Ma perchè lassà in giir inscì?
FABRIZIO se l'è scordata
MARCHESE ma paar impussibìl che la füss d'òòr
FABRIZIO era d'oro vi dico. L'avete forse vista?
MARCHESE mi no! U' vist nagòtt
FABRIZIO beh! Quì non c'è. Colpa sua se l'è scordata (esce)
MARCHESE oh, pora mì, adèss cussè che fuu? Duveruu famela dà indréé...
CONTE (entra) alura, sciur marchéés, cussè che na dìss dela nuvità?
MARCHESE che nuvità?
CONTE ul grand disprezzaduur di dònn, ul selvatich, a 'l s'è inamuraa dela Mirandolina
MARCHESE l'era ura che a 'l sa incurgèss del valuur de quela dòna e che mì, ma invaghisi minga de chi merita minga. Che a 'l crepa püür quèll crapa de legn
CONTE e se léé, la ricambiàss?
MARCHESE impussibìl! La pò minga fàmm 'stu toort a mì, cun tütt quèll che ù fàà per léé
CONTE mì ù faa püsséé de lüü. Ma l'è staa inütil. L'à üsaa nei sò cunfruunt atenziùn che la gh'à mai avüü cun nümm. L'è propi vera che i dònn tiran in gììr chi fànn tütt per luur e perdan ul cò per chi I a disprezzan e I a tratan màà.
MARCHESE ma chi l'è ul cavaliéér cunfruunt a mì?
CONTE ma l'à minga vist? La sa setava giò a tavula cun lüü e a lüü, la püsséé bela biancheria, e i pietanz püsséé bùn. E 'l Fabrizio a ìl crepa de gelusia. E pö, quel sveniméént? L'è minga la pröva che l'è inamurada?
MARCHESE a lüü pietanze sopraffine e a mì? Carnascia de manz e minestra slungada cun l'acqua. L'è propi un'ufesa ala mia cundiziùn suciaal al mio marchesato
CONTE cun tütt quèll che ù spendüü per léé
MARCHESE e mì? Cun tütt i mè regaj? Ul vino de Cipro, ul fazzulètt...
CONTE ma anca lüü a 'l gh'à fàà di regaj
MARCHESE cussè?
CONTE una bucèta d'òòr
MARCHESE ah! L'è sua?
CONTE l'é propi senza ricunuscenza! Mì la lassi e vuu sübit via da sta lucanda indegna. E lüü, che l'è un marchéés de repütaziùn, a 'l duvaria vegnì via cun mì
MARCHESE e insdua duvaria andà?
CONTE andrèmm a truvà un mè amììs a Milan. A 'l ga uspiterà senza pretéénd nagòtt
MARCHESE alura andèmm. Partissum sübit. In cunfidenza...cara il mio Conte...gh'è ul me aministraduur che 'l ritarda i pagaméént
CONTE a 'l gh'à de dacch un quajcòss ala Mirandolina?
MARCHESE dodici zecchini d'òòr
CONTE dodas zecchini? Ma sarà un quaj méés che 'l paga minga
MARCHESE già! E podi minga partì senza pagala...lüü a 'l ma faria un piasè se...
CONTE va beh! (estrae dalla borsa il denaro e lo conta) ecco...
MARCHESE adèss che ga pensi bén, ma paar che sian quatordass
CONTE ecu...quatordaas
MARCHESE (prende il denaro) ga i daruu indréé apena ma rivan...
CONTE danéé, a mì, ma 'n mancan minga e, per faghela ala Mirandolina spendaria una furtüna
MARCHESE bravo! Inscì che sa fa. L'è prpi un'ingrata cun tütt i danéé che ù spendüü, tratamm inscì
CONTE vööri fa falì léé e la sua lucanda. U' fàà andà via la commediante
MARCHESE quale cumediante?
CONTE l'Ortensia
MARCHESE un'attrice!? Ma l'è minga una barunessa?
CONTE macché barunessa. L'è una pora disperada; gh'è rivada tüta la cumpagnia e gh'ù dìì de andà in un'altra lucanda
MARCHESE (tra sé) e inscì gh'è sparii anca la bucèta d'òòr. (al conte) e in che lucanda ìnn andaa?
CONTE quela visìn al teatar
MARCHESE (velocemente) al salüdi! Sa vedum dopu e femm i bagagli. (tra sé) sarà mej andà a prucürà la bucèta (esce)
CONTE e cun la Mirandolina ma vendichi inscì, e 'l cavaliéér ma la pagherà in un'altra menera (esce)
MIRANDOLINA oh, pora mì! A summ in un bèl casòtt. Se 'riva ul cavaliéér a stu fresca. L'è incazzaa cumè una bestia...sarà mej serà sü la porta prima che 'l vegna chì a dàmm una quaj legnada...(chiude la porta dalla quale è entrata) mò, cussè che fuu? L'ünich che po' aiutàm l'è quél poru fiöö del Fabrizio...ma cunvegnerà spusàll...ma, a füria de prumetegàll, a 'l sa stüfirà anca lüü...sì, sì, mì a 'l spusi...sarja l'ünica manera per mètt al sicür i mè interèss, salvà la repütaziùn e mantegnì la mia libertà
CAVALIERE (bussando alla porta fuori scena) Miranfolina!
MIRANDOLINA ecu, che l'è rivaa
CAVALIERE Mirandolina, apritemi!
MIRANDOLINA sùmm minga scema! (forte) che cosa vuole, cavaliere?
CAVALIERE che la verda!
MIRANDOLINA che 'l vaga nela sua camera a 'l m'aspeta. A rivi sübit
CAVALIERE perchè la ma verd minga?
MIRANDOLINA gh'ù chì di cliéént. Che 'l vaga in camera e rivi
CAVALIERE se la vegn minga l'è péég per léé
MIRANDOLINA adèss, cussè che fuu? (guarda fuori dalla toppa) l'è andaa...aspeta che vegni de là, sùmm minga mata...(chiama) Fabrizio! (pensierosa) Sì, l'è l'ünica manera per vegnì föra dai pètul...l'è un brvu òmm...tranquìll...laburiuus...e inamuraa
FABRIZIO (entra) mi ha chiamato?
MIRANDOLINA sì, certo! Vedi, caro Fabriizio, devi sqapere...insomma...devi sapere che il cavaliere è innamorato di me
FABRIZIO me ne sono accorto. Siete proprio ingenua. Non avete visto, quando stiravate le smorfie che mi faceva e com'era geloso di me?
MIRANDOLINA mì a summ senza malizia e ma summ minga incurgiüda...e pö, a 'l m'à dìì tanti de quii ròbb che a 'l ma fa perfina diventà rossa dala vegogna
FABRIZIO ecco, vede? Vede cosa significa essere una donna sola in uma locanda? Senza padre, senza madre, senza nessuno
MIRANDOLINA c'hai proprio ragione. Parli bene...e ti dirò...che ho deciso di maritarmi
FABRIZIO allora ricordatevi ciò che disse vostro padre prima di morire
MIRANDOLINA certo che me ne ricordo
CAVALIERE (bussando alla porta) Mirandolina!
MIRANDOLINA il cavaliere!
FABRIZIO cosa vuole?
MIRANDOLINA a 'l suu minga
FABRIZIO apriamo
MIRANDOLINA no, aspetta
FABRIZIO ma di che avete paura?
MIRANDOLINA l'è fö di strasc!
CAVALIERE (con crescente veemenza) Mirandolina, aprite!
FABRIZIO che gli avete fatto?
MIRANDOLINA mì nagott! L'è daa fö de màtt
FABRIZIO ma ci sono io a difendervi
MIRANDOLINA quèll lì a ìl s'è muntaa ul cò...mì vuu via (esce)
CAVALIERE (sempre battendo forte) alura, ta verdat o büti giò la porta?
FABRIZIO cosa comanda, signore? Cosa sono tutti questi strepiti?
CAVALIERE apri questa porta!
FABRIZIO non si deve fare tutto questo baccano in una locanda seria come questa
CAVALIERE l'è minga una locanda, l'è un casòtt! Vèèrd la porta o la sfündi!
CONTE (entrando con il marchese) cussè che sücééd?
MARCHESE che fracàss! Ma chi l'è?
FABRIZIO il cavaliere. Vuole buttare giù la porta
CAVALIERE aprite o la butto giù!
MARCHESE che 'l sia diventaa màtt! Andèmm via
CONTE che 'l verda, Fabrizio. Vööri digan quatar a 'stu ganivèll
FABRIZIO allora apro...(va ad aprire)
CONTE non temere, ci siamo qui noi
MARCHESE se la sa mètt maa, mì a scapi
CAVALIERE (entra furioso) dov'è? Indua l'è andada?
FABRIZIO chi cercate?
CAVALIERE la Mirandulina! Indua la s'è casciada?
FABRIZIO non lo so
CAVALIERE disgraziada! Ma ta truveruu
CONTE perchè ce l'avete con lei?
MARCHESE cavaliere, noi siamo amici
FABRIZIO cosa volete dalla padrona?
CAVALIERE a tì, cussè che ta interessa?
FABRIZIO beh, io sono il suo servitore
CAVALIERE e alura pensa a servì. Lassum in pààs e và fö dai bàll!
FABRIZIO mi meraviglio di voi
CAVALIERE se ta parlat ancamò ta spachi la crapa!
FABRIZIO moderi i termini
CAVALIERE (sempre più adirato) ta fuu vedè mì, se ta sa tirat minga via dai me öcc
CONTE (accompagnando Fabrizio) su, vai di là che ci pensamo noi a calmarlo
MARCHESE (c.s.) ha ragione, vai di là
FABRIZIO sì, sarà meglio (esce)
MARCHESE ma cussè diavul a 'l gh'à sciuur cavaliéér?
CONTE e a 'l vééd minga? L'è inamuraa! (avvicinandosi al cavaliere con espressione vendicativa) L'è minga bèll riid dei debulèzz di altar cume a 'l faseva lüü e pö, scuprì d'avecch un cöör fragil peeg de quii che 'l criticava tantu
CAVALIERE (al conte) lüü a ìl capìss cussè che ìl vör dì?
MARCHESE ah, mì a suu nagòtt
CONTE parli de lüü, che, cun la scüsa de minga sufrì i dònn, l'à cercaa de purtàmm via la Mirandolina
CAVALIERE mì!? Cussè che 'l dìss, sciuur marchéés?
MARCHESE ah, mì a 'l suu minga. Mì a suu nagòtt
CONTE a 'l sa vergogna forse cunfessà che l'à agii maa?
CAVALIERE lüü a l'è un busaard!
CONTE busaard, a mì?!
CAVALIERE e lüü un mamalüch!
MARCHESE (tra sé) chì la sa mètt maa. Sarà mej 'nà föö di bàll (fa per uscire)
CAVALIERE (al Marchese) fermatevi!
MARCHESE (bloccandosi intimorito) cussé che gh'è? Cussè che ù faa?
CAVALIERE datemi la vostra spada
CONTE sì, dategli la vostra spada. Voglio soddisfazione alla mia vendetta
MARCHESE sü, calmevass. Ma sciur conte, cussè che ga interessa se ul sciur cavaliéé l'è inamuraa dela Smeraldina?
CAVALIERE inamuraa, mì!? Sa sbagluff de gròss. Mì a summ inamuraa de nissùn
CONTE busaard! A 'l nega l'evìdenza
CAVALIERE (al marchese) alura, ma la dà 'sta spada o no?
CONTE avanti! Gh'ù certaméént minga pagüra de lüü
MARCHESE ma su, signori
CAVALIERE (prende la spada con il fodero al marchese) datemi...
CONTE (accingendosi al duello estraendo la sua spada) avanti, fatevi sotto!
CAVALIERE ta afeti cumè un salamm...(cercando di estrarre la spada dal fodero)
MARCHESE ma amici, calmatevi
CAVALIERE ma sta spada la vegn minga fö!?
MARCHESE la va cunòss minga
CAVALIERE (dopo vari tentativi estrae una spada spezzata a metà) cussè che l'è 'sta roba?
MARCHESE a 'l m'à rott la spada!
CAVALIERE e ul rest, indua l'è? Nel fodero gh'è nagòtt
MARCHESE ma summ dimenticcaa. L'ù rota ne l'ültim duèll
CAVALIERE (al conte) andaruu a prücuràmm una spada
CONTE basta che 'l scapa minga
CAVALIERE scapà mì!? Cun lüü podi cumbatt anca cun stu tuchèll de lama
CONTE baüscia! A l'è inscì bravu?
CAVALIERE cunt i barlafüüs cume lüü l'è asséé!
CONTE alura, sota! (combattono)
MIRANDOLINA (entra con Fabrizio inframettendosi tra i due) fermi! Fermi! Sii diventaa màtt?
CAVALIERE (a Mirandolina) tìrass via, maledetta!
MARCHESE (c.s.) vist cussè che t'éét cumbinaa? Tüta colpa vostra
MIRANDOLINA colpa mia!?
CONTE a füria de ilüüd la géént e tirà in gììr tütt, l'à faa inamurà anca ul cavaliéér
CAVALIERE l'è minga vera. Mì sùmm inamuraa de nissùn
MIRANDOLINA veduff? L'è inamuraa de nissùn...(al conte) che 'l disa minga srtüpidààt! Per dì la verità, ù tentaa in tütt i manéér de fàll inamurà ma senza reüssì
CONTE ma sa vééd dumà a guardàll
MARCHESE a 'l gh'à minga ul curagg de ametal
CAVALIERE che 'l tasa lüü!
MARCHESE ma ga l'à sempar cun mì?
MIRANDOLINA ul sciuur cavaliéér a 'l po' minga inamuràss. A 'l cunòss l'arte e la fürberia di dònn; a 'l crééd minga ai bàll che cüntan sü, deii lacrim a 'l sa fida minga e sa na rììd anca se svenissan
CAVALIERE alura ìnn tütt fiint...i lacrim, i suspììr, i sveniméént?
MIRANDOLINA che 'l faga minga finta de minga savèll. Lüü l'è tropp fürbu; l'è tropp un òmm de muund per crééd a certi robb
CAVALIERE (imbarazzato) si céért...ma...
MIRANDOLINA ma sciuur cavaliéér, se 'l resta lì inscì, i sciuri chì, a pensan de bùn che 'l sia inamuraa
CONTE ma sa vééd luntan un miglio
MARCHESE sa vééd dai öcc
CAVALIERE (scagliandosi contro il marchese) l'è minga vera! Summ inamuraa de nissùn!
MARCHESE ma ga l'à sempar cun mì?
MIRANDOLINA no, cara i me sciuri, ul cavaliéér a 'l gh'à resùn. L'è minga inamuraa. Podi pruvàll e ve l'assicüri mì
CONTE che la pröva
MIRANDOLINA la pröva de l'amuur l'è la gelusia. Chi l'è minga geluus l'è sicüraméént minga inamuraa e, se ul sciuur cavaliéér, a 'l füss inamuraa a 'l suporteria minga che mì sia de un altar. E lüü, la suporterà vedarìì
CAVALIERE e de chi la vöör vèss?
MIRANDOLINA de chi a 'l m'à destinaa ul mè pà
FABRIZIO parla forse di me?
MIRANDOLINA sì, cara ul me Fabrizio. E in presenza de tütt prumeti ul matrimoni
CAVALIERE (tra sé) propi cun quèll lì che podi minga vedéll
CONTE se la spusa ul Fabrizio va prumeti cento scudi
MARCHESE e mì euatar zecchini d'òòr...quand ma riverànn
MIRANDOLINA grazie, ma gh'ù minga bisögn de dote. Ma basta l'amuur
CAVALIERE spusa püür chi ta vöörat. Maledetta! Ta m'éét tiraa in gììr e ta godat. Meriterìat che ta strapàss ul cöör per fàgall vedè a tütt i dònn faals e ingannatrici cume tì. E anca quest a 'l m'à faa capì che disgrazia sian i dònn per nümm e che basta minga disprezzaf, ma bisögna scapà via, via! Luntàn da vialtar! (esce)
CONTE e pö a 'l dìss che l'è minga inamuraa
MARCHESE l'à ciapaa una bela scutada
FABRIZIO se lo merita, quel gradasso
MIRANDOLINA beh! Adèss l'è tütt finii. Ma sùmm divertida ma ù forse faa màà. Pensi propi che, cunt ul matrimoni, ma calmeruu e ma dedicheruu al me marì e ala lucanda. E, cara i me sciuri, va dumandi un ültim piasè
CONTE a dispusiziùn
MIRANDOLINA va preghi de cercaff un altar alogg
MARCHESE già fatto. Partissum sübit per Milàn, ospiti da un mè amììs
CONTE veraméént, l'è un “mè” amììs
MARCHESE e 'l sarà anca ul mè
MIRANDOLINA quindi, cari signori, tutto bene quel che finisce bene. (rivolgendosi al pibblico) E voi, gentile e paziente pubblico, facciate tesoro di quanto avete visto su questa scena e, se vi troverete in certe situazioni, pensino alla commedia alla quale avete assistito e ricordatevi della locandiera.
FINE