La lucandera

Stampa questo copione

 “LA LUCANDERA”

libero adattamento della “Locandiera” di Carlo Goldoni in vernacolo lombardo

di ALFREDO CAPRANI

MARCHESE          tra mì e lüü, gh'è una bela diferenza, cara ul me sciuur conte

 

CONTE                   la diss lüü! Per la lucandéra, i vòss danéé varan cumè i mè

     

MARCHESE       se la Mirandolina la g'à  particulaar atenziùn per mì, vöör dì che vari püsséé de lüü

CONTE                   e perchè?

MARCHESE          perchè mì summ ul marchéés de dell'Alta Brianza

CONTE                   e mì, ul conte della Tremezzina

MARCHESE          sì, conte! Cuntea cumprada

CONTE                  mì ù cumpraa la contea quand lüü l'à vendüü ul sò marchesato

MARCHESE           oh, basta! Mì summ mì! E 'l gh'à de purtàmm rispètt

CONTE                   e chi va manca de rispètt? Mì disi la verità

MARCHESE           mì summ chì perchè summ inamuraa dela lucandéra e tütt a 'l sànn! E, tütt a gh'ànn de rispetà la dona che piààs a mì

CONTE                   questa l'è bela! Lüü a 'l vureria impedì de inamuràss dela Mirandolina? Perchè a 'l crééd che sia chì Còmm? Perchè a 'l crééd che mì a sia in questa lucanda?

MARCHESE         oh, bella! Lüü a 'l farà un bèl nagòtt cunt quèla dona

CONTE                  mì no e lüü sì?

MARCHESE          mì sì e lüü no! La Mirandolina la gh'à bisögn dela mia pruteziùn

CONTE                   la Mirandolina la gh'à bisögn di mè danéé, minga dela sua pruteziùn

MARCHESE          i danéé mancan minga

CONTE                  mì a spendi trìì zecchini d'oro al dì, cara ul me sciuur marchéés e ga fuu, ogni dì, un quaj regalìn

MARCHESE          e mì, quèl che fuu, a 'l disi minga

CONTE                   la dìss minga ma si sà già tutto

MARCHESE           non si sa niente, invece

CONTE                   invece sì. Perfina i cameriéér disàn che a 'l gh'à ul purtaföj fàà a lümaga

MARCHESE          a pruposit de cameriéér. Gh'è quel Fabrizio che a 'l ma piaas pooch. Ma paar che  stà tropp adòss  ala sua padrona

CONTE                 a 'l vurerà spusala. Ul so pà, l'è moort da pooch e, per una dona deparléé, tirà avanti 'sta lucanda l'è minga facil. Se la sa spusa, da parte mia, gh'ù prumetüü treséént scudi

MARCHESE         quand la sa mariderà, vist che summ ul so prutetuur, a 'l suu mì, quèll che faruu

CONTE                  alura che 'l ga dia anca lüü treséént scudi

MARCHESE          a 'l suu mì, quèll che gh'ùù de fà! E mì a fuu minga tanti baüsciaat. Mì, summ mì! E fuu tütt in segreto. (chiama) cameriere!

CONTE                 (tra sé) spiantaa d'un buletari!

FABRIZIO             (entra)   comandi signore

MARCHESE          signore!? Screanziato! L'è la manéra de ciamàmm? Mì summ un marchese

FABRIZIO             mi scusi, signor marchese (ammiccando compassione con il conte)

MARCHESE         come sta la padroncina?

FABRIZIO             sta bene, illustrissimo

MARCHESE          si è alzata?

FABRIZIO               illustrissimo, sì

MARCHESE           asino, bestia! Cos'è questo illustrissimo?

FABRIZIO              è il titolo che ho dato anche al signor conte

MARCHESE          ma non t'accorgi che tra lui e me c'è qualche differenza?

FABRIZIO             me ne accorgo sì. (piano al conte) dai conti e dalle mance (ridacchiano)

MARCHESE          dì alla padrona che venga da me. Le devo parlare

FABRIZIO              sì, eccellenza. Ho sbagliato ancora?

MARCHESE          va bene, va bene. Sono tre mesi che la sai. Sei un impertinente

FABRIZIO              come comanda, eccellenza

CONTE                  volete vedere la differenza che passa tra me e il marchese?

MARCHESE         cussè che 'l vureria dì?

CONTE                  (a Fabrizio) tieni, ti dò uno zecchino. Fattene dare uno anche da lui

FABRIZIO       (prende la moneta) grazie, illustrissimo. (allunga la mano al marchese) eccellenza...

MARCHESE          non getto i denari come i pazzi. Vattene!

FABRIZIO             (al conte) grazie illustrissimo! (inchinandosi salutando il marchese) Eccellenza! (a parte al conte) spiantato pidocchioso! Al suo paese conterà il titolo, ma qui, per farsi stimare ci vogliono i quattrini (esce)

MARCHESE          l'à dii un quajcòss?

CONTE                   nagòtt, nagòtt! L'era cuntéént per la mancia

MARCHESE          lüü a 'l crééd de fàss bèll cunt i regaj, ma servìss minga. Ul me grado a 'l vaar püsséé dei vòss danéé

CONTE                   ul vòss titul nubiliaar a 'l cünterà, ma minga cumè i mè danéé

MARCHESE (gli animi si alterano) che 'l büta pür via i danéé, intaant la Mirandolina la stima minga

CONTE                  e lüü a 'l crééd de vèss stimaa per la sua nobiltà? Che 'l ma faga minga riid! Ga vöran  i quattrini, caro mio

MARCHESE             macché quattrini! Ga vöör signorilità, dare protezione, vèss rispetaa

CONTE                     ul rispètt a 'l sa cunquista cunt i danéé

MARCHESE            lüü a 'l sa minga cussè che 'l dìss

CONTE                     l'è lüü che 'l capìss nagòtt

 

CAVALIERE          (entra)    cussè che l'è 'stu burdèll?

CONTE                  ecco il nostro cavaliere di Villasanta. Benvenuto tra noi, caro amico

CAVALIERE         ma pareva de sentì un puu de animosità

CONTE                  sa discüteva sulla nobiltà

MARCHESE          che 'l pensa, che ul sciuur conte l'è cunviint che i danéé ìnn püsséé impurtaant del titolo nobiliare

CONTE                 mì vööri minga dì che la nobiltà la gh'abbia minga i sò meriti. Disi dumà che, per togliersi qualche capriccio, ga vööran i danéé

CAVALIERE           e perchè sìì rivaa a 'sti discuurs?

CONTE                   per un mutiif püsséé ridicul de 'sta tera

MARCHESE           ul conte a 'l mètt tütt sül ridicul

CONTE                   ul marchéés l'è inamuraa dela lucandèra e mì, püsséé de lüü. E lüü, a 'l pretéénd de vèss curispost per ul solo fatto che l'è marchéés, mentre mì, speri de vèss ricambiaa per tütt i mè regai. Ga paar minga una roba ridicula?

CAVALIERE           mì invece pensi che sa po' minga litigà per una roba püsséé stüpida de questa. Litigà per una dona? Cussè che ma toca sentì! Una dona? Roba de matt! Mì, i dònn, i ù mai amàà e tantu mèno stimàà. U' sempar pensaa che per l'òmm sian un mààl insupurtabìl

CONTE                  che 'l scüsa, ma a 'l gh'à una quaj altra tendenza?

CAVALIERE          neanche per sogno! C'ho soltanto molta diffidenza e poca cunsideraziùn per l'essere femminile

MARCHESE          ma la Mirandolina ha delle doti straordinarie

CONTE                  ul sciur marchéés a 'l gh'à resùn. La padroncina dela lucanda l'è veraméént amabil, simpatica e gentiil. Ogni taant l'è brüsca. Ma l'è ul so carater

CAVALIERE           ma fìì rììd! Cussè che la gh'à de divèèrs dai altar? I dònn ìnn tütt stèss

MARCHESE           ha tratti e maniere che incantano. L'è una dona forta, decisa e l'è minga mielusa e smurfiusa cume quii gatt moort che ta suridan davanti e pö, ta la casciaun sül göbb

CONTE                  l'è bela, la parla ben, veste con pulizia, è l'è di ottimo gusto

CAVALIERE           tütt ròbb che varan un fiich sècch. Inn trii dì che summ chi in 'sta lucanda e propi la ma faa nessüna impressiùn. Anzi, la m'è anca antipatica                                                                                                  

CONTE                    che la guarda bèn e 'l vederà

CAVALIERE            pazzia! L'ù guardada altar che bèn. L'è una dòna cume i altar; nevrotica e rumpibàll

MARCHESE            l'è minga cume i altar, la gh'à un quajcòss de püsséé. Mì, che frequenti le più belle dame del bel mondo, ù mai truvàà una dona che la sappia mètt insema la gentilezza, ul decoro e ul dovere cume léé

CONTE                   e l'è unesta. Cun tütt i danéé che ù spendüü per facch regai, ù mai pudüü tucacch nanca un dii

CAVALIERE              arte, arte sopraffina! Poveri gonzi. Ga crederii minga ma, a mì, ma la faria minga. Donne? Alla larga tutte quante

CONTE                      ma sii mai staa inamuraa?

CAVALIERE              mai! E mai lo sarò. Ann faa ul diavul in quatar per dàmm miéé, ma mì, l'ù mai vulüda. Sùmm minga matt

CONTE                 ma gh'ii mai pensaa ala sucessiùn. A un fiöö?

CAVALIERE         céért che gh'ù pensaa. Ma quand pensi che per avecch un fiöö, l'è necessari supurtà una dona, ma scapa sübit la vöja

CONTE                 e cosa ne farete delle vostre ricchezze?

CAVALIERE         goderle con tutti i miei amici

MARCHESE    (con entusiasmo avvicinandosi) bravo! Bravo cavaliere, ce le godremo tutti insieme

CONTE                 solo amici!? E ai dònn a 'l ga darà nagott?

CAVALIERE         nagòtt! A mì, i danéé ma i a mangian minga

CONTE                  (emozionato guardando fuori scena) oh, ecu la nossa padrona...la riva...la riva

MARCHESE         (frapponendosi al conte) guardéé se l'è minga adurabìl, che passo...che grinta

CAVALIERE         püsséé de léé a stimi ul mè can de caccia

CONTE                (scacciando il marchese) se la stima minga lüü, la stimi mì...                 

MARCHESE         (passando davanti al conte) anca mì...püsséé de lüü

CONTE                  (spostando il marchese) ma che 'l sa tira via...

MARCHESE         (c.s.) summ rivaa prima mì

CAVALIERE          ma vardéé se  l'è roba de vedé! Nanca la füss la dea Venere

MIRANDOLINA      (entra) saluti a tütt 'sti bej cavaliéér. Chi l'è che m'à ciamaa?

MARCHESE            mì, mì! Ma minga chì

MIRANDOLINA     e indua?

MARCHESE            nella mia camera

MIRANDOLINA      nela sua camera? Se a 'l gh'à bisögn de un quajcòss, ga mandi ul cameriéér

CONTE                      (al cavaliere)    che sfaciàà! Che curagg!

CAVALIERE             per mì l'è insolenza e arroganza

CONTE                     (avvicinandosi a Smeraldina) cara Mirandolina, mì va parli in pübblich senza dà ul fastidi de vegnì nela mia camera...vardéé 'sti uregìn...va piasan?

MIRANDOLINA      bej!

CONTE                     ìnn diamanti

MIRANDOLINA       a vedi. Ma intendi anca mì de diamanti

CONTE                      e ìnn per léé

CAVALIERE             (al marchese) roba bütada via

MIRANDOLINA      e perchè al vöör regalamai?

MARCHESE             che regaal! Ga n'à püsséé bej

CONTE                      ma quèst ìnn a l'ültima moda. La preghi, che i a tegna per amuur mè

CAVALIERE             (tra sé) l'è propi matt de ligà

MIRANDOLINA       (fingendo imbarazzo) ma veramente...sciur conte...

CONTE                     se i a tegn minga ma ufendi

MIRANDOLINA      a 'l savaria minga cussè dì...mì a ga tegni ai cliéént dela mia lucanda...e, per minga uféénd ul sciuur conte, i tegneruu

CAVALIERE            (tre sé) che fürbastra!

MARCHESE            l'è propi una bela figüra! Fà regaj in püblich a una dona e fà ul baüscia. Mirandolina, che la vegna de là che ga devi dì un para de ròbb persunaj

MIRANDOLINA     (tra sé) bulèta sparada! Ga borla mai fö nagòtt dal bursìn. (forte) Magari püsséé tardi, sciur marchéés. Adèss, se servìss minga altar a vùù de là a stéénd i pagn

CAVALIERE              (brusco) sciura, la biancheria che gh'è nela mia camera la ma piaas minga. Gh'è un quajcòss de mej?

MIRANDOLINA          (basita dal tono assunto dal cavaliere) certamente! Ma a 'l pudaria dumandà cun püsséé gentilezza

CAVALIERE            indua spendi i mè danéé gh'ù minga bisögn de fa cumpliméént

CONTE                     bisögna capìll. L'è un nemiis giurato dei dònn

CAVALIERE            (al conte) gh'ù nanca bisögn che lùù a 'l ma tegna  la paart

MIRANDOLINA        o pover dònn, cussè che gh'ànn faa? Perchè inscì disumano cun nümm?

CAVALIERE           che la ciapa minga tanta cunfidenza e che la ma cambia la biancheria. (si alza) Amici, a più tardi (esce)

MIRANDOLINA       che selvatich! Mai vist un òmm simil

CONTE                       cara Mirandolina, minga tütt a cunossan i vòss qualità

MIRANDOLINA        sì, però ma dànn fastidi i so manéér. Ma vegn vöja de casciàl fö di bàll

MARCHESE            brava! E se 'l và minga via, ga pensi mì a fàll partì sübit. Che la cünta sü de mì

CONTE                      e i danéé che la ga rimètt i duu mì. (piano a Mirandolina) Anzi, che la manda via anca quel'impiastru del marchéés, paghi tütt mì

MIRANDOLINA       grazie, grazie a tütt e düü. Ma sùmm bona de rangiàss deparmì

FABRIZIO  (entra rivolgendosi al conte) illustrissimo signor conte, c'è un signore che chiede di voi

CONTE                     chi

FABRIZIO                credo sia un orafo

CONTE  ah, sì! Deve farmi vedere un gioiello...Mirandolina, quìì uregìn a podan minga sta deparluur

MIRANDOLINA       ma no, sciuur conte

CONTE                      léé la merita e mì, ai danéé, ga duu minga impurtanza. Vuu de là a vedé cussè che a 'l m'à purtaa...permèss (esce)

MARCHESE            (tra sé) maledetto conte, che 'l vaga in malura. Cunt i so danéé a 'l ma mazza e 'l ma fa fà sempar la figura del buletari

MIRANDOLINA       però, quel'òmm a 'l sa distürba tropp per mì

MARCHESE              géént che gh'ànn quatar ghèj e i a fànn pesà. Pensan de cumprà tütt cunt i danéé. La signorilità l'è un'altra roba, cara la mia sciura

MIRANDOLINA         beh, i regaj a fànn minga màà

MARCHESE              a mì ma paar de uféndela cercà de cunquistala cunt i regaj

MIRANDOLINA          se l'è per quèll, lüü a 'l m'à mai ufendüü

MARCHESE               e che la stia tranquila che la ufenderuu mai

MIRANDOLINA        sùmm sicürissima anca de quèll

MARCHESE                ma indua podi, la po' cumandàmm. Dispunibil a tütt

MIRANDOLINA         va bèn, va bèn...

MARCHESE                ma ogni taant, ga cunfessi che ma piaseria vèss ul conte

MIRANDOLINA          per i so danéé?

MARCHESE         macché danéé! Avecch i danéé e vèss ridicul cume lüü ma interessa propi minga

MIRANDOLINA           e cussè che 'l faria, alura?

MARCHESE                  ma per tütt  i diavuj...va spusaria! (esce)

MIRANDOLINA           questachì l'è propi bela, a 'l ma spuseria. Ul sciuur marchéés “bulètasparada” a 'l vureria spusàmm. Ma cussè che 'l vöör fa quèl poor disperaa? A mì ma piaas l'arost e del fümm a 'l suu minga cussè fàman...se ma spusavi cunt tütt quii che ma vurevan a gh'avaria tanti de quii marì...e, tütt quii che vegnan nela mia lucanda a fann i cascamoort...ma quel cavrùn d'un cavaliéér cume a 'l sa permètt de tratàmm in quela manera? L'è ul primm che 'l vegn nela mia lucanda senza insugnàss de fàmm la corte...disi minga che tütt a gh'abbian de inamuràss de mì, ma disprezzam in quela manera? Ma sa storcian i budèll dala rabbia...l'è un nemiis si dònn? I a suporta minga? Poor matt; l'avrà minga truvaa quela giüsta...ma la truverà, la truverà...e chissà che l'abbia minga già truvada...e l'è propi cun la risma de 'sta géént che ma impunti. Quii che ma curan dréé, dopu un puu a ma stüfissan...la nobiltà, a la fa minga per mì e i danéé ma interessan sì e no. Tütt ul piasé l'è nel vedèmm servida, desiderada, aprezzada, cunsiderada. Questa l'è la mia debulezza e la debulezza de tütt i dònn. A spusàmm ga pensi nanca e gh'ù bisögn de nessùn...un quaj spasimante podi töll in giir ma...ma ga meti tüta la mia arte seduttrice per incastrà quii barbari nemiis di dònn, che sèmm la püsséé bela roba che l'à faa madre natura.

FABRIZIO                (entra)    ehi, padrona                                                                                                              

MIRANDOLINA      se gh'è?

FABRIZIO                 quel cliente della camera di mezzo si lamenta della biancheria. Dice che è scadente e vuole cambiarla

MIRANDOLINA      a'l su, a'l su. Lassa sta che ga pensi mì. Ga la porti mì la biancheria a quèll lì           

FABRIZIO                  voi? Gliela portate in camera sua?

MIRANDOLINA         e alura? Cussè che gh'è de maa?

FABRIZIO                    mi sembra che l'abbiate troppo a cuore quel cliente

MIRANDOLINA         tutti i miei clienti mi stanno a cuore. Tì pensa ai tò affari che gh'ù minga bisögn de maestri

FABRIZIO                    benissimo! Allora cercatevi un altro cameriere

MIRANDOLINA           perchè, ti ho forse offeso?

FABRIZIO                     vi ricordate cosa ci ha detto vostro padre sul letto di morte

MIRANDOLINA          quand a vureruu spusàmm, ma regorderuu quell che l'à dii ul mè poor pà  sul letto di morte    (esce)

FABRIZIO                (solo)    chi la capisce è bravo. Ora sembra che mi voglia e ora, che non mi voglia. Dice che non è una civetta ma vuol fare sempre a modo suo. Non so più cosa dire e cosa fae. Staremo a vedere...mi piace e le voglio bene...con lei sistemerei i miei interessi per tutta la vita...beh, bisognerà chiudere un occhio su qualcosa...in fondo i clienti vanno e vengono ma io sono sempre qui (esce)

                                                                                                                                                      

MARCHESE             (entra con il cavaliere) cara ul me amiis, mì e lüü andarèmm d'acordi. Minga cumè quela bestia del conte che l'è minga degn de sta cun nümm                                                                          

 CAVALIERE             che 'l ma permeta, sciur marcéés ma, s 'l vöör vèss rispetaa, che 'l rispeta i altar        

MARCHESE           mì a summ gentiil cun tütt ma, quèll gradàss  a 'l suporti propi minga

CAVALIERE           perchè l'è un rivaal in amuur? Vergogna! Un nobile del vostro rango inamuràss d'una cameriera    

MARCHESE           quela dòna la m'à stregaa

CAVALIERE           macché stregaa! Pazzie, debolezze. I stregunerii di dònn inn nelle lusinghe, nelle smancerie, nelle svenevolezze. Basta stacch luntàn, cume fuu mì

MARCHESE           forse gh'ì resùn. In fuund l'è minga inscì impurtaant. Quell che püsséé ma preocupa, adèss, l'è ul me cuntabil

CAVALIERE             cussè che l'à cumbinaa?

MARCHESE             a 'l m'à mancaa de parola

FABRIZIO                 (entra) signore, ecco la vostra cioccolata

CAVALIERE             (si accomoda a tavola seguito dal marchese) grazie...

MARCHESE             mmmh, la cioccolata! (avvicinandosi alla tazza annusa) che profumo

CAVALIERE             (infastidito dall'invadente marchese a Fabrizio) portane un'altra

FABRIZIO                 non ne abbiamo altre, signore

CAVALIERE            e cosa aspettate a comprarla? (vedendo platealmente bramare il marchese) signor marchese, se la volete voi?

MARCHESE            oh, Grazie! (prende la cioccolata bevendo senza complimenti sorseggiando signorilmente e continuando a discorrere) questo mio contabile dicevo...(beve)

CAVALIERE             (tra sé) addio cioccolata

MARCHESE           ...a 'l m'à prumetüü da mandàmm cun ul curriéér venti zecchini...(beve)

CAVALIERE             (tra sé)  adèss a riva la segunda stangada

MARCHESE            ...e non me li ha mandati...(beve)

CAVALIERE            ve li manderà un'altra volta

                                                                                                                                                   

MARCHESE             il punto sta...il punto sta...(finisce di bere) tenete! (da la tazza a Fabrizio che uscirà di scena) il punto sta che ho una scadenza e non so come fare

CAVALIERE              vòtt dì in pü o vòtt dì in mèn, cambia nagòtt

MARCHESE              lüü l'è cavaliéér e 'l sa bèn cussè che vöör dì mantegnì la parola. Mì devi unurà un debìt e a 'l suu minga indua sbàtt ul cò. A 'l gh'avaria dificultà prestàmm per vòtt dì venti zecchini?

CAVALIERE          cara ul me sciuur marchéés, se pudèss, ga i presteria ma, anca mì summ in atesa de danéé e summ senza

MARCHESE          a 'l vöör fàmm crééd che l'è senza danéé?

CAVALIERE          (mostra)  ecu chì tütt quèll che gh'ù. A rivi nanca a düü zecchini

MARCHESE         ma quèll l'è uno zecchino d'oro

CAVALIERE         sì, è l'ultimo. Non ne ho più

MARCHESE          prestèmm quell lì

CAVALIERE          e mì, pö?

MARCHESE          ma ga i daruu indréé

CAVALIERE          a 'l suu minga cussè dì...che 'l tegna

MARCHESE          (prende lo zecchino) a gh'ù un afari urgéént...adèss ma toca andà...grazie per adèss...sa vedarèmm a pranzo (esce)

CAVALIERE           bravu! A 'l ma vureva fregà viint zecchini ma ga n'è bastaa vü. Ala fìn un zecchino podi anca perdal e inscì a 'l vegnerà pü a rumpum i bàll...ma dispiaas püsséé per la ciculata che a 'l m'à bevüü. Che moort de fàmm!

MIRANDOLINA      permètt, sciuur cavaliéér?

CAVALIERE             cussè che la vöör?

MIRANDOLINA       ecu la biancheria. L'è la püsséé bela che gh'ù

CAVALIERE             bèn! Che ma la meta lì

MIRANDOLINA       almèn che la guarda se l'è de sò güst

CAVALIERE              che roba l'è?

MIRANDOLINA       i lenzöö ìnn de lino finissimo

CAVALIERE           lino?

MIRANDOLINA    certo. Dieci paoli al braccio. Che 'l guarda

CAVALIERE beh, pretendi minga taant. Bastava un quajcòss de mej de quèla roba che la m'à daa

MIRANDOLINA      'sta biancheria l'è per i person impurtaant. Per chi l'aprezza e, ga la duu, perchè l'è lüü  

CAVALIERE         sì, la solita storia. Che ga la dia al cameriéér o che l'apogia da una quaj paart. Gh'è minga bisögn che la sa distürba

MIRANDOLINA     ma distürbi mai quand servissi cavaliéér cume lüü

CAVALIERE            (tra sé)  quanti bàll! Tütt stèss i dònn

MIRANDOLINA     la meti nela vostra stanza

CAVALIERE            che la faga cume la vöör

MIRANDOLINA      per pranzo cussè che 'l cumanda?

CAVALIERE             quèll che gh'è

MIRANDOLINA       se 'l gh'à di preferéénz che ma la disa

CAVALIERE              se gh'ù preferéénz a ga 'l disi al cameriéér

MIRANDOLINA        ìnn minga ròbb de òmm. Che a 'l lassa fa de mì. Se ga piasèss una quaj salsètta o un quaj piatt speciaal che ma la disa

CAVALIERE             la ringrazi. Ma nanca  inscì la farà quèll che l'à faa cunt ul conte e ul marchéés

MIRANDOLINA       questa l'è bela! Mì a cerchi de fa ul me interèss e de trataj bèn. Una qualche parola gentiil ga la duu, ma chissà cussè che sa metan nel cò. Gh'ù altar de pensà mì. Pö, quand a vedi che fànn i cascamoort, ma fàn sc'iupà dal riid cumè una mata

CAVALIERE         viva la sincerità

MIRANDOLINA      l'è una qualità che ma ricunossi

CAVALIERE             però, cun chi va fa la corte, l'è bona de ciapaj per i fundej

MIRANDOLINA      mì? Ga mancaria anca quèll. A quii düü, gh'ù mai dàà un segn de cunfidenza, de afètt. I strapazzi minga perchè l'è cuntra al mè interèss.  Sti mèzz calzètt efeminàà, podi minga vedej e ma piasan minga e, ma piasan nanca, i dònn che curan adréé ai oman. A 'l vééd, mì sùmm minga bela ma ù avüü tanti ucasiùn e ù mai vurüü spusàmm perchè stimi la mia libertà  

CAVALIERE           cèèrt che la libertà l'è una grand bela roba 

MIRANDOLINA      e tantti la perdan cume di gurguàn. Lüü l'è spusaa?

CAVALIERE             ga mancharia anca quèla

MIRANDOLINA      bravu! Che a 'l sa cunserva sempar inscì. I dònn ìnn una disgrazia...ma, toca minga a mì parlànn màà

CAVALIERE            l'è la prima dòna che senti parlà in 'sta manera

MIRANDOLINA       (prendendogli la mano) e questa, l'è la prima volta che tegni la màn a un òmm che 'l pensa veraméént da òmm, che ma la lassa dì

CAVALIERE              (imbarazzato ritirando la mano) via, via, basta inscì

MIRANDOLINA        ilüstrissim, che ìl perdona la mia impertinenza, ma indua podi servìll, che a 'l cumanda püür. Per lüü gh'avarùù tütt i atenziùn che gh'ù minga per i altar

CAVALIERE              e perchè?

MIRANDOLINA        perchè summ sicura che lüü l'è un òmm senza pagüra e  deciis. Un veru òmm che a 'l fraintéénd minga ul me cumpurtaméént e gh'è de fidàss

CAVALIERE             (tra sé) che stravaganza. La capissi minga

MIRANDOLINA      (tra sé) ul pegurùn a 'l sa dumestica piàn piàn

CAVALIERE             se la gh'à de fa che la resta minga per mì

MIRANDOLINA       a 'l gh'à resùn. Adèss a vuu a fa i mestéé. Se a 'l gh'à bisögn de un quajcòss ga mandi ul cameriéér

CAVALIERE             beh, se una quaj volta la vegn anca léé, ma faria piasé

MIRANDOLINA      mì a vuu mai nei camer di cliéént ma, se ga fa piasé, da lüü una quaj volta podi vegnì

CAVALIERE             da mì!? E perchè                                                             

MIRANDOLINA      perchè lüü a 'l ma piaas                                                                                  

CAVALIERE               ga piasi?

MIRANDOLINA        lüü l'è minga una mezza calzèta cume i altar e a 'l sa inamurerà minga de mì certaméént...(tra sé) mangi un vidèll se entro dumàn questchì a 'l borla minga giò cume una pera cota. (forte) beh, mì a vuu a sistemà la biancheria (esce)

CAVALIERE             (seguendola)  ga fuu vedè indua metela (esce)

FABRIZIO                 (entra dalla parte opposta con Ortensia) ecco, questa è la sala pranzo, di là ci sono le camere

ORTENSIA               voi siete il padrone o il cameriere?

FABRIZIO                 il cameriere, comandi pure

ORTENSIA                dite al padrone di venire qui, voglio parlare del trattamento

FABRIZIO                 verrà la padrona. Intanto vorrebbe favorirmi il suo riverito nome (estrae un taccuino e una matita)

ORTENSIA                perché?

FABRIZIO                 è un obbligo per noi locandieri. Se non lo facessimo sarebbero guai

ORTENSIA                molti daranno il nome finto

FABRIZIO                in quanto a questo noi scriviamo ciò che ci dettano

ORTENSIA                allora metta baronessa Ortensia del Poggio da Roma

FABRIZIO                 (scrive) baronessa...Ortensia...del Poggio...

MIRANDOLINA       (entra)  buongiorno a lei, signora

FABRIZIO                 ecco la padrona della locanda

ORTENSIA                onorata

MIRANDOLINA       benvenuta nella mia locanda

FABRIZIO                (avvicinandosi a Miarndolina a parte piano) è la baronessa Ortensia di Roma

MIRANDOLINA       (c.s. sospettosa) e viaggia da sola, senza cavaliere e senza servitori 

FABRIZIO                sembra di sì

 

MIRANDOLINA          (c.s.)  lascia fare da me (avvicinandosi a Ortensia)...illustrissima signora baronessa permette che le baci la mano?

ORTENSIA                  mi mettete in obbligo (imbarazzata porge la mano)

MIRANDOLINA         ma vostro marito, il signor barone, vi manda in giro sola?

ORTENSIA                   mi raggiungerà

MIRANDOLINA          ah! (ridacchia)

ORTENSIA                    perché ridete?

MIRANDOLINA          questa baronìa, dove si trova?

ORTENSIA                    (sempre più imbarazzata) beh...lontano

MIRANDOLINA           ma esiste?

ORTENSIA                    mettete in dubbio la mia nobiltà?

MIRANDOLINA          signora mia, a che serve fingersi dama quando si è solo una pedina?

ORTENSIA                   ma...ma come avete fatto a capirlo?

MIRANDOLINA           qualche esperienza nella vita l'ho avuta

ORTENSIA                    maledizione! Fuori di scena io non so proprio fingere

MIRANDOLINA           è un'attrice?

ORTENSIA                     sì

MIRANDOLINA            e cussè che la fa de 'sti paart?

ORTENSIA                     precedo la mia compagnia che arriverà tra un paio di giorni e sono alla ricerca di un alloggio. Scusatemi ma volevo fare un innocente scherzo

MIRANDOLINA            brava la mia baronessa. Mi piace la sua franchezza e ma piasan le persone di spirito. Bene, prepareruu i staanz per léé e la cumpagnia

ORTENSIA                  grazie...

MIRANDOLINA          ...Mirandolina. Ma ecu vün che 'l ga farà cumpagnia. L'è un marchéés che sta chì in alogg e, quand a 'l vééd una dòna, a 'l sa fa sempar sota. Gente sicura!

 

ORTENSIA                è ricco?

MIRANDOLINA       tranquilla!

MARCHESE              è permesso?

MIRANDOLINA        s'accomodi signor marchese

MARCHESE               ma che bella signora! Alloggia quì?

MIRANDOLINA         eccellenza sì. L'è vegnüda a unurà la mia lucanda

ORTENSIA                 la riverisco devotamente

MARCHESE               onorato!

ORTENSIA                  che bel nome!

MARCHESE                quale?

ORTENSIA                  Onorato

MARCHESE        veramente io sono il marchese dell'Alta Brianza e sono onorato di conoscerla

ORTENSIA                  ah! Anch'io sono onorata. E' un piacere conoscere un cavaliere così compito

MARCHESE               avete fatto bene a venire in questa locanda, troverete una padrona di garbo

MIRANDOLINA         il marchese l'è tròpp gentiil e 'l ma unura sempar dela sua presenza

MARCHESE               e summ sempar dispunibil cunt tütt chi vegn chì. Se la gh'à bisögn de una quajcòss, che la sa faga minga scrüpuj. Summ sempar dispunibil

ORTENSIA                  mi servirò delle vostre gentilezze

MIRANDOLINA         léé, l'è la baronessa Ortensia del Poggio da Roma

MARCHESE               uh! Dalla capitale...(estrae un fazzoletto di seta) m'inchino alla nobile ospite

MIRANDOLINA         che bèl fazzulètt, sciuur marchéés

MARCHESE               bello, vero! Sùmm de bòn güst, mì. (a Ortensia) mai visto niente de simil?

ORTENSIA                  mai visto niente di più bello

MARCHESE               a 'l vegn da Londra                                                                                      

ORTENSIA               quanto mi piace

MARCHESE             il mio buon gusto è indiscutibile. Certaméént a sùmm minga cume ul conte che a 'l cumpra mai nagòtt de elegaant e rafinaa

MIRANDOLINA         ul sciuur marchéés a 'l cunòss la roba bèla, elegante, de güst

MARCHESE            (piegando il fazzoletto con cura) bisögna piegàll per bén per minga sciüpàll...bisögna fa atenziùn...(porgendolo a Mirandolina) che la tegna

MIRANDOLINA           a 'l meti nela sua stanza?

MARCHESE                 no! Va 'l regali

MIRANDOLINA           ma mì a'l vööri minga

MARCHESE                  che la guarda che la ma manda in collera, neh!

MIRANDOLA               che a 'l sa arabia minga. Piutost de uféénd un cliéént ubedissi e 'l tegnarùù

ORTENSIA                    (a parte) e poi dicono delle commedianti

MIRANDOLINA           (a parte) l'è ul prìmm regaal che 'l ma fa. Chissà indua l'è andaa a töll

ORTENSIA                    caro signor marchese, vorrebbe tenermi un po' di compagnia?

MARCHESE                  volentieri

ORTENSIA                     vorrà favorire a pranzo con me?

MARCHESE                   sarà soddisfatta

CONTE                           (entra) Mirandolina, cercavo proprio di voi

MIRANDOLINA            sùmm chì cun questa dama

CONTE                           dama? M'inchino umilmente

MIRANDOLINA            l'è la baronessa Ortensia del Poggio di Roma                                

ORTENSIA                   (inchinandosi) serva devota

CONTE                          io, sarò il vostro servo, illustrissima

MARCHESE                  (piano a Mirandolina) mostrate il fazzoletto che vi ho regalato

 

MIRANDOLINA         sciur conte, che 'l guarda ul bel regaal che 'l m'à faa ul sciuur marchéés

CONTE                        bèll, bèll! Summ cuntéént

MARCHESE               (con finta modestia) niéént, Niéént! Una stüpidada. Che la meta via, ma piààs minga che sa vegna a savé dei regààl che fùù mì

MIRANDOLINA          a 'l ma dìss de fagal vedé e pö 'l ma dìss de minga fàll vedé?

MARCHESE                 mì!? U' dii nagòtt

CONTE                         Mirandolina, che la guarda 'stu piccul anèll de diamanti

MIRANDOLINA          bèll! L'è propi bèll

CONTE                         l'è ul cumpagn dei uregìn che v'ù regalaa

MARCHESE                 (a parte) maledètt lüü i so diamanti, i so danéé e ul diavul che la porta

CONTE                        e perché tütt sia cumplét, va 'l regali

ORTENSIA                    (a parte) questo è più in grana di quell'altro

MIRANDOLINA           no! Quèst a 'l vööri minga

CONTE                          la ma farja uno  sgarbo

MIRANDOLINA            sgarbi a 'n fuu mai

CONTE                          alura che la tegna

MIRANDOLINA           alura, per minga ufendal a 'l tegnarùù...(prende l'anello e lo mostra al marchese) l'è minga de bòn güst?

MARCHESE               nel so gener, ul fazzulètt, l'è püsséé bèll

CONTE                        sì, ma da gener a gener gh'è una bela diferenza

MARCHESE        propi una bela roba, vantàss in püblich dei danéé bütaa via...mì i mmà regaj li faccio in segreto...(a Ortensia) ed, ora, dolce miadama, sarò a pranzo con voi

ORTENSIA                 (accennando al conte) e questo altro signore chi è?

CONTE                       sono il Conte della Tremezzina, per servirla

ORTENSIA                 è qui alloggiato?                                                                                     

CONTE                      sì, signora

ORTENSIA                e vi tratterrete molto?

CONTE                      credo di sì

MARCHESE              signora mia, sarete stanca di stare in piedi. Vogliamo andare a pranzo?

ORTENSIA                (fredda) beh...se volete...

CONTE                      ma se siete sola, vi servirò io

MARCHESE            ga sùmm prima mì, cara ul me sciüür. La gh'à minga bisögn dei so servizi

CONTE                    (a Mirandolina) fate preparare la tavola. (a Ortensia) vi degnerete d'essere mia ospite?

ORTENSIA             accetto la vostra gentilezza

MARCHESE           ma summ staa invidaa prima mì dalla signora baronessa

CONTE                  gh'è una bela diferenza de vèss invidaa e de invidà una inscì bela ospite

ORTENSIA             ci sarà un'altra occasione, signor marchese. Ora se permettete, vado a disporre il bagaglio...signor Conte, a più tardi. Signori...(s'inchina ed esce)

MARCHESE            Conte, voi me la pagherete!   Mì, a sùmm mì! E permeti minga che ma sa trata in  'sta manera. Mirandolina, de diamanti a sa 'n trövan quanti sa na vöör ma, fazzulètt de quèll gener, a ga n'è minga in giir. Tenetelo caro (esce)

MIRANDOLINA       l'è matt!

CONTE                     altar che matt. Ma Mirandolina, che la sia minga gelusa

MIRANDOLINA       gelusa de cussè?

CONTE                      se ù invidaa a pranzo la barunèssa. Che la sappia che tütt ul mè  cöör l'è per léé e sò, sarànn anca tütt i mè danéé. A più tardi (esce)   

MIRANDOLINA        (sola)  oh, che poora géént! Ma adèss, ma interessa de sistemà quèll bastrücch de un cavaliéér. (chiama) Fabrizio! Vööri propi vedè chi l'è püsséé testaard

FABRIZIO                 mi avete chiamato?

MIRANDOLINA         sì. Prepara la tavola per il Cavaliere, lo serviremo prima degli altri. Io vado in cucina (esce mentre Fabrizio apparecchia)                                 

                                                                                                                                                     

CAVALIERE            (entra leggendo un libro)  incöö sa mangia prima del solit?

FABRIZIO     il Marchese e il Conte strepitavano per essere serviti ma Mirandolina ha voluto dare la precedenza a voi                                                                                                                                                        

CAVALIERE          beh...mi fa piacere

FABRIZIO             è la locandiera più garbata della contea...vado a prendere disposizioni (esce)        

CAVALIERE          quante attenzioni...ma se la pensa de ciapàmm  per ul naas la sa sbaglia de gròss...ga vöör altar che una lucandéra per fàmm cambià idea süi dònn...dumàn partissi per Milàn e chi s'è vist, s'è vist...per incöö, che la sa dìa püür de fa

FABRIZIO               (entra con una salsiera) la signora ha detto che se non le piace il pollo le manderà un piccione

CAVALIERE              a mì ma piaas tütt. E 'sta roba, cussè che l'è?

FABRIZIO                 la signora vuole sapere se le piace questa salsa fatta appositamente per voi

CAVALIERE             (assaggia) gustosa! La ma fa sentì in obligh...dicch che la ma piaas e la ringrazi. Vànn püür a digall

FABRIZIO                 (tra sé) miracolo! Manda un complimento a una donna (esce)

CAVALIERE              l'è propi buna. Se la lavura sempar inscì, a ga na mancherà mai de cliéént...bona tavula, bela biancheria e pö, sa po' minga negà che la sia gentììl...e l'è anca sincera, schietta...de solit i dònn ìnn busaard, mielùùs, interessaa ai danéé, ma léé, la paar minga inscì...

FABRIZIO           (entra) la padrona sta facendo un altro piatto ma non so dirle cosa sia

CAVALIERE          l'è tròpp premurusa, bisögnerà che ga dia una bela mancia...(tra sé) tratala bèn ma andà via prest...(a Fabrizio) ul Conte l'è andaa a pranzà?

FABRIZIO              sì. Ha ospite una dama ed ha fatto apparecchiare nella sua camera

CAVALIERE           una dama? Chi è?

FABRIZIO               è arrivata da poco. Non so chi sia  

CAVALIERE           e la cunusseva?

FABRIZIO               credo di no. Appena l'ha vista l'ha invitata a pranzo

CAVALIERE           che fàmm! Apena a 'l vééd una sutana a 'l peerd ul cò, ma cumè che sa fa? Quèll lì a 'l sa ruvinerà per i dònn. E ul Marchéés?

FABRIZIO                 è uscito e non s'è più visto                                                                            

CAVALIERE              a tavula cunt una dòna mai vista! Cunt i smorfi che la farà, la ma faria passà la fàmm

MIRANDOLINA         (con un vassoio) l'è permèss?

CAVALIERE                (a Fabrizio) prendile il vassoio

MIRANDOLINA          no! Vööri avé l'unuur de servila mì, cunt i mè mànn. Tì Fabrizio  và a servi ul Conte, al sciuur Cavaliéér ga pensi mì a servìll

FABRIZIO                  come vuole (esce)

CAVALIERE              ma l'è minga cumpit so, servì la géént

MIARNDOLINA        ma sciuur, chi sùmm mì? Summ minga una sciura. Mì summ una serva per   i cliéént dela lucanda

CAVALIERE              (tra sé) che ümiltà!

MIRANDOLINA        in verità a servissi minga tütt ma, ala géént de riguard e che ma dànn simpatia e rispett, a vuu vulentera, senza scrüpull

CAVALIERE            la ringrazi. (tra sé) dumàn a 'l sarà mej partì per Milan...(a Mirandolina) ma l'è minga ul caas de distürbàss taant

MIRANDOLINA      che 'l sa preocupa minga. A 'l fuu vulentera, l'è un piasé e 'l ma disa, cume la tröva questa pietanza?

CAVALIERE               (assaggiando) otim! L'è propi bùn...l'è savurii...cussè che l'è?

MIRANDOLINA        segreto! A 'l savèss cussè che sùmm bona de fa cunt 'sti màn

CAVALIERE               l'è propi de bon güst

MIRANDOLINA         (sospirando) eh, sì!

CAVALIERE                e credi de minga meritàmm tütt questi atenziùn

MIRANDOLINI           (c.s.) oh, sciur cavaliéér...     

CAVALIERE               ma cussè che ìnn 'sti suspiir?

MIRANDOLINA        ga diserù che tanti voolt ma fa rabbia quand a pensi che al muund ga sia tanta géént che capìss minga quèl che fuu

CAVALIERE              ma mì a capissi i sò merit e summ ricunuscéént

MIRANDOLINA        pretendi minga taant. In fuund a fuu ul mè duvéér

 

CAVALIERE        ah! Capissi...ma che la guarda che mì a sùmm minga inscì rüstich cume a 'l paar

MIRANDOLINA    ma lo so, caro il mio signor cavaliere...lüü l'è un anim gentiil. De dréé ala sua curazza de burbero gh'è una nubiltà e una sensibilità che pooch ga l'ànn

CAVALIERE       (imbarazzato si versa del vino) alla sua salute

MIRANDOLINA    alla vostra

CAVALIERE           se la vöör favurì, l'è padrona

MIRANDOLINA     ma mì a meriti minga tütta questa gentilezza

CAVALIERE           ma va l'ufrisi vulentera 

MIRANDOLINA    e alura aceti de coor

CAVALIERE           che la sa faga purtà dal Fabrizio un bicéér

MIRANDOLINA     (prendendogli ammiccante il suo bicchiere) gh'è minga bisögn. Se 'l permètt üsi questchì

CAVALIERE           ma ù bevüü mì

MIRANDOLINA     gusterò le sue bellezze

CAVALIERE           (a parte) galeotta!

MIRANDOLINA     ma summ a stomich vöj. Vurerja che a 'l ma fasèss minga màà...se 'l ma favurìss un tuchelìn de pan

CAVALIERE           sübit! (le da un tozzo di pane. Mirandolina beve ed ha un leggero barcollamento) ma léé la sta minga bèn...che la sa seta giò (aiutandola s'accomoda)

MIRANDOLINA      meriti minga taant

CAVALIERE             sü, sü, che la faga minga cumpliméént                                                                              

MIRANDOLINA       se la savèssan ul sciur Conte e ul sciuur marchéés

CAVALIERE               perchè?

MIRANDOLINA       m'ànn invidaa mila voolt a mangià e bééf cun luur è ù mai acetaa...(alzando il bicchiere) alla salute de tütt quèll che ga dà piasé al sciuur cavaliéér

CAVALIERE            grazie...garbata padroncina

MIRANDOLINA      ma credi che quest brindisi la toca minga

CAVALIERE             perchè?

MIRANDOLINA      perchè a ga piasan minga i dònn

CAVALIERE             beh, l'è minga che ma piasan minga...gh'ù mai daa cunfidenza

MIRANDOLINA      bravu! Che 'l vaga avanti inscì

CAVALIERE             va vureria minga che...

MIRANDOLINA      ...che?

CAVALIERE            che léé la ma faga minga cambià idea

MIRANDOLINA     che 'l ma faga minga riid. Lüü l'è un òmm tropp sicüür; l'è tropp esperto dela vita e 'l gh'à minga bisögn de impiastar inturna

CAVALIERE            ma léé, l'è una dona diversa...l'è gentiil, garbada, sensibil...

MIRANDOLINA      ma lüü a 'l ma cunfuundm a 'l ma tö in giir

CAVALIERE             ga disi una roba che ga farà piasè

MIRANDOLINA       che 'l disa

CAVALIERE              léé, l'è la prima dona de 'stu munnd cun la quale ma fa piasè a stà in cumpagnia

MIRANDOLINA           credi minga de meritàmm i so atenziùn ma, la vita, la riserva tanti surpréés e ga disi che, anca mì a prövi un quajcòss che ù mai pruvaa per nessun altar

CAVALIERE               gh'ù paüra che léé la ma fa péérd la mia tranquilità

MIRANDOLINA        sü, sciuur cavaliéér, lüü l'è un òmm de muund e 'l sa lassa minga ciapà da 'sti debulèzz, l'è minga cume tütt quii alter barlafüüs. Anca mì a gh'ù deentar nel cöör un quajcòss che ù mai sentii prima. Ma vööri minga dà fö de màtt per un òmm e, tantu mèn per vün che odia i dònn. Ma forse l'è dréé tentàmm per metum ala pröva e tiràmm in giir? A 'l saria un disgraziaa per aprufitàss de una pora dona de pruvincia...

CAVALIERE            (tra sé)  a 'l sarà mej pertì sübit

MIRANDOLINA      a 'l ma daria un altar gòtt de vìn

CAVALIERE             subit! (versa)

MIRANDOLINA      brindiamo alla nostra amicizia

CAVALIERE             sì, sì...alla nostra amicizia (tra sé) sarà mej ciapa una cioca e andà fö di bàll

MIRANDOLINA     alura brindèmm a chi sa vöör bèn senza malizia

CAVALIERE            alla salute!

MARCHESE             (entra) ma chi si sta festeggiando? Posso unirmi anch'io?

CAVALIERE             ma lüü, cussè che 'l c'entra?

MARCHESE             indua gh'è festa e alegria a po' minga manca ul sciuur marchéés

CAVALIERE             e chi gh'à dii de vegnì chì a rump i bàll?

MARCHESE            ma che manéra, sciur cavaliéér. L'è minga la manera de un gentilòmm

CAVALIERE           e l'è minga la manera de entra in sala senza dumandà ul permèss

MARCHESE            che 'l scüsa ma credevi che l'era deparlüü e ma ralegri a vedèll cun la nossa padruncina, cussè che 'l dìss, l'è minga un capolavoro?

MIRANDOLINA      ù purtaa un quajcòss de mangià e m'è vegnüü un giraméént de cò. Inscì, ul cavaliéér a ìl mìà ufrii un bicéér de vìn de Burgogna

MARCHESE           Burogna!? L'è vìn de Burgogna quèll?

CAVALIERE            già!

MARCHESE           de quèll vera?

CAVALIERE           cun tütt quèll che l'ù pagaa...

MARCHESE            mì a ma na intendi. Che ma la lassa pruvà e gh'a 'l disi mì se l'è Burgogna

MIRANDOLINA    (rivolgendosi fuori scena) Fabrizio, porta un bicchiere per ul Marchéés

MARCHESE    (c.s.) minga tropp picul, neh. Ul Burgogna l'è minga un liquur, bisögna bevan asséé

FABRIZIO              (entra con un piatto ed un bicchiere) ecco le uova ed il bicchiere

CAVALIERE          mì a vööri pü  nagòtt. Gh'ù pü fàmm

MARCHESE          lassa püür chì. Ga pensi mì (si siede a tavola prendendo il piatto con le uova)

CAVALIERE         che 'l pröva anca quèst (indicando la pietanza avanzata)

MARCHESE         oh! Che bel aspètt...vööri propi pruvàll (mangia e beve)

MIRANDOLINA   beh, mì a vuu de là

CAVALIERE         ma che la resta chì cun nümm

MIRANDOLINA   gh'ù de fa un puu de mestéé

MARCHESE         che la resta chì. Vööri facch pruvà un bicéérìn del mè vino di Cipro. Roba de l'altar muund... (sempre abbuffandosi) che bùnn... che savuur...

MIRANDOLINA     indua l'è stù vìn?

MARCHESE           chì! (indicando una tasca interna della giacca) Senterii che roba...nettare degli Dei. Fabrizio, porta trii bicerìn..picuj, quii del rusoli (Fabrizio prende tre bicchierini)

FABRIZIO             ecco i bicchierini

MARCHESE         no, püsséé picuj. Questa chì l'è minga roba de usteria...(continua a mangiare e bere mentre Fabrizio porta piccolissimi bicchierini)

CAVALIERE       (piano a Mirandolina) ul marchéés a 'l sarà geluus che l'è chì visina a mì

MIRANDOLINA     ma interessa propi nagòtt

CAVALIERE          (c.s.)  la sarà minga nemisa dei oman?

MIRANDOLINA     (c.s.) quantu lüü l'è nemììs di dònn

MARCHESE          (al Cavaliere innalzando il bicchiere di Borgogna) amico, alla vostra salute

CAVALIERE           cume la tröva?

MARCHESE           senza ufesa, al cunfruunt del mè vino di Cipro, al vaar nagòtt

MIRANDOLINA      ma indua l'è stu vìn de Cipro?

MARCHESE            (estraendo dalla tasca una bottiglietta) eccolo!

MIRANDOLINA     cun quèll a sèmm sicüür de minga ciapà la cioca

MARCHESE             questo si beve a gocce. (versa) L'è cumè lo spirito di melissa

MIRANDOLINA      l'è nanca asséé de uduràll

MARCHESE            provatelo, provatelo. Senterii che roba...l'è un'ambrosia...nettare distillato

MIRANDOLINA     (assaggiando con una smorfia e rivolgendosi piano al Cavaliere) cussè che

na dìss?

CAVALIERE           (disgustato) che purcheria, l'è pééc de l'aséé

MARCHESE           (entusiasta) che ne dite? Non è sublime?

CAVALIERE           beh...non è male

MIRANDOLINA     per mì a 'l fa schivi. (dura al Cavaliere) e a mì ma piaas minga cüntà sü ball e chi a 'l mentìss sü una roba a 'l mentìss anca sü i altar

CAVALIERE             (imbarazzato) ma...a la séént minga cume a 'l sa vanta

MIRANDOLINA      cume lüü a ìl sa vanta de disprezzà i dònn

MARCHESE            vialtar de vìn a capissuf nagòtt. Fabrizio, porta una bicérìn e porta un assaggio al Conte (Fabrizio esegue). E digli che è un dono del Marchese

FABRIZIO                 subito...(esce dopo aver versato un po' di vino)

CAVALIERE             (ironico al Marchese) ceert che l'è generuus

MARCHESE              altroché! (a Mirandolina) Ghe l'à faa vedé ul fazzulètt che gh'ù regalaa

MIRANDOLINA      no

MARCHESE             a 'l vederà che roba. Merce raffinata di rarità

CAVALIERE             immagini

MARCHESE             (rimettendo nella tasca la bottiglietta) questu a 'l tegni per stasira

MIRANDOLINA       che stomich!

FABRIZIO                 (entra con un'enorme bottiglia) il signor Conte ringrazia e manda una bottiglia di vino delle Canarie (posa la bottiglia ed esce)

MARCHESE                  vino delle Canarie!? Bella purcheria

MIRANDOLINA            prima de giüdicà, che la pröva

MARCHESE                  a prövi nagòtt! Questa l'è un'altra pruvucaziòn. Mì a summ  stüff de supurtà quèll baüscia. Mirandolina, se la manda minga via quèll blagör a 'l suu minga cussè che sücederà. Mì summ chi summ e podi minga acetà certi affronti (prende il bottiglione ed esce)

MIRANDOLINA       l'è propi matt

CAVALIERE             l'è matt per colpa sua

MIRANDOLINA       perchè? Summ vuna che la fa impazzì u oman?

CAVALIERE              sì! Léé l'è...

MIRANDOLINA       beh, mì a vuu de là a fa di mestéé

CAVALIERE               no! Che l'aspeta un muméént

MIRANDOLINA        cussè che 'l vöör?

CAVALIERE              nagòtt...bevèmm un altar bicéér de Burgogna

MIRANDOLINA       no, a devi andà

CAVALIERE             (porgendogli il bicchiere) che la tegna

MIRANDOLINA       faruu un brindisi e vuu sübit. Un brindisi che m'à insegnaa la mia nona:

“viva Bacco e viva amore

l'uno e l'altro ci consola.

Uno passa per la gola

l'altro va dagli occhi al cuore.

Bevo il vin, cogli occhi poi...

faccio quel che fate voi!” (esce)

CAVALIERE           malandrina! La ma lassa chì cunt ul diavul in corp...che brindisi misteruus...ah, maledetta, ta cunossi. Ta ma vörat assassinà...ma la fà cun tanta grazia che...no! Dumàn partissi. Sarà mej pü vedela, mej sparì. Dònn maledètt! Sarà mej stà luntan una volta per tütt!

FINE PRIMO ATTO

                                                                                                                                                                                        

SECONDO ATTO

             CONTE (entra con Ortensia) l'à faa bèn a cunfidàss cun mì e svelàmm che l'è minga una cuntessa. Inscì gh'avruu la pussibilità de  fa un quajcòss per léé

        ORTENSIA          con voi sarebbe stato inutile raccontare fandonie. Si capisce subito che siete un uomo di mondo e arguto

CONTE                 che la stia tranquila. La sarà sota la mia pruteziùn e servida in  ogni evenienza

ORTENSIA        avrete tutta la mia riconoscenza

CONTE             ma va seguiruu quaand podaruu...la déév savè che gh'ù un certo impegno

ORTENSIA         qualche amoretto, signor conte?

CONTE               sì...in cunfidenza...l'è la padrona dela lucanda

ORTENSIA         oh! La locandiera? Donna molto in gamba, energica...decisa...

CONTE               può ben dirlo

ORTENSIA         ma...mi scusi...io credo che un uoMo del vostro lignaggio potrebbe pretendere molto di più di una semplice locandiera...sarebbe megliO che prendiate una come me, una donna di mondo, un'artista...

CONTE               sinceramente, donne come voi, mi danno poco affidamento. Oggi ci siete, domani non ci sarete...

ORTENSIA         non è meglio così?

CONTE               in ogni caas, summ impegnaa. Amo la Mirandolina e ga vööri minga facch toort...toh! La vééd quel cavaliéér che 'l riva?

ORTENSIA           sì

CONTE                 che la pensa, a l po'minga vedé i dònn

ORTENSIA           che pazzo! Avrà avuto qualche cattivo ricordo

CONTE                  l'è mai staa inamuraa e i a disprezza tütt

ORTENSIA            poverino! Scommetto che se gli faccio la corte cambierà opinione

CONTE               pensi minga

ORTENSIA         ha proprio una bella stima di me

CONTE               che la faga finta de vèss una barunessa...(entra il cavaliere) caro signor cavaliere, cone va?

CAVALIERE       che 'l scüsa ma gh'ù minga téémp de péérd

CONTE               solo una parola, cavaliere

CAVALIERE        gh'ù pressa

CONTE                ma caro amico, una gentile nobildonna esige d'essere ascoltata

CAVALIERE       cosa c'è?

ORTENSIA          beh, signore...come dire...

CAVALIERE        allora?

ORTENSIA          gentile cavaliere, se potrà dedicarmi qualche attimo potrei...

CAVALIERE         ho già detto che sono di fretta

CONTE                 confidatevi liberamente con il cavaliere. Io devo lasciarvi 

CAVALIERE         no! Amico, restate...io...

CONTE                ho degli impegni urgentissimi (esce)

ORTENSIA           prego, si accomodi vicino a me

CAVALIERE        preferisco stare in piedi

ORTENSIA           ma è sempre così rigido con le donne?

CAVALIERE        insomma, cosa vuole da me?

ORTENSIA          ho bisogno del suo aiuto. Mio marito mi ha abbandonato

CAVALIERE       (fa per andarsene) signora, la saluto

ORTENSIA          ma come? Mi lascia qui così?

CAVALIERE        che la scüsa ma a mì ma interessa propi nagòtt. Se l'à piantada ul marì inn afari sò. Vööri minga entracch e podi minga dacch cunsigli né aiüt

ORTENSIA           beh, allora vorrà dire che con voi sarò sincera

CAVALIERE        cussè che la vuraria dì?

ORTENSIA           io non sono una baronessa

CAVALIERE         no!?

ORTENSIA           il signor conte ha voluto farvi uno scherzo

CAVALIERE         propi un bel schéérz. E alura chi la saria?

ORTENSIA           una commediante

CAVALIERE         cume ù fàà a minga capìll sübit? Cun tüta quela crema süla facia e quii cavej fiint de scroccona

ORTENSIA           cafone! (esce)

CAVALIERE          e anca questa l'è sistemada. Duvaria fa inscì anca cun la Mirandolina...ma l'è sempar inscì gentiil cun mì...premurusa...ma senti quasi de vurecch bèn. Ma cossè che summ dréé a dì? L'è una dona! No, no, sarà mej andà via. Dumàn partissi...e se aspeti dumàn quela lì la finìss l'opera e la ma ruvina...via, via! (forte) Fabrizio, portami il conto                                                   

 

FABRIZIO          (entra) ha ordinato qualcosa, signore?

CAVALIERE        sì! Il conto. Portami il conto che devo partire subito

FABRIZIO           il conto glielo porterà Mirandolina

CAVALIERE        fàll tì, no?! Gh'ù pressa

FABRIZIO           non posso. I conti li fa la signora padrona

CAVALIERE        non c'ho tempo d'aspettare

FABRIZIO           non ci vorrà molto. Glielo farò preparare (esce)

CAVALIERE        adèss, cussè che fuu? Mì scapi...ga lassi chì i danéé sü tavul e partissi...(prende dalla tasca del danaro e conta) ga lassi anca la mancia...anca ul doppi...ma l'è mej minga péérd  téémp...

MIRANDOLINA   (entra mesta con un biglietto) sciur cavaliéér, l'à urdinaa ul cüünt?

CAVALIERE         ma cussè che la gh'à? La piaang?

MIRANDOLINA    m'è entraa un puu de fümm in di öcc

CAVALIERE           ma dispiaas...quantu devi dacch?

MIRANDOLINA    (c.s. porgendole il conto)  ecco

CAVALIERE          (legge) cum'è, per quatar dì, dumà 20 paoli? E i piàtt particulaar che la m'à preparaa?

MIRANDOLINA    quèll che fuu cunt ul cöör a 'l meti minga in cüünt

CAVALIERE           ma i à regalaa?

MIRANDOLINA    (finge qualche lacrima) che 'l scüsa la libertà  

CAVALIERE           ma cussè che la gh'à?

MIRANDOLINA      sarà ul fümm o un'alergia

CAVALIERE            vureria minga che 'l füss a causa de tütt quèll che l'à faa per mì

MIRANDOLINA     se füss per quèll sufriria de mèn

CAVALIERE            (tra sé) via, via! (forte) Ecu quaranta paoli e la salüdi...(Mirandolina cade svenuta. Si precipita a soccorrerla)  Mirandolina! Cussè che sücééd? L'è svegnüda...(cerca di rinvenirla)  oh, cara la mia Smeraldina...cara a una dona!? Cussè che ma capita...cume ta séét bela...che la sia inamurada de mì?...ma céért, se l'è svegnüda per mì, l'è inamurada...cume mì! Ma cussè che sùmm dréé a dì? (forte) Aiuto! Che vegna un quajvü a 'iütàm...gh'è nessùn? (esce in cerca d'aiuto)

MIRANDOLINA      l'è burlàà déént cumè un pesòtt! Gh'è minga cumè svegnì per dà un colp de grazia a sti pori rimbambii...ecu che l'è scià ancamò. (risviene)

CAVALIERE          (entra con una bacinella d'acqua) ecco, ecco Mirandolina...una rinfrascatina con l'acqua...l'è céért che l'è inamurada...sü cara, riprendas...sümm chì mì, ul tò cavaliéér...partiruu pü...staruu chì cunt tì...

FABRIZIO             (entra) signor cavaliere i suoi bagagli sono pronti

CAVALIERE          và via, tì!

FABRIZIO             (vede Mirandolina a terra) Mirandolina!

CAVALIERE         (irato minacciandolo con la bacinella) va via o ta spachi la crapa!

FABRIZIO             ma...

CAVALIERE         niente “ma”! Va fö di bàll! (Fabrizio esce) sü, Mirandolina, svegliass...l'è tüta südada...sü veerd i öcc e parla...parla liberaméént e dìmm tütt

MARCHESE       (entra con il conte) amico!

CONTE                Cavaliere! (allarmato vedendo Mirandolina) ma cosa succede?

CAVALIERE        maledetti!

MARCHESE        (c.s.) Mirandolina!

CAVALIERE       via! Via! Lasciatemi solo (i due si chinano attorno a Mirandolina intervenendo premurosi a soggetto affinché si riprendesse) fö di bàll...seri chì mì. Cussè che centruff vialtar?

MARCHESE        ma cussè che gh'è capitaa?

CONTE                l'è burlada giò?

MARCHESE         Mirandolina, sveglia, summ chì mì, ul marchéés

CONTE                 anca mì, ul sciur conte

MARCHESE         paar che la verda i öcc

CONTE                 sì, sì...

CAVALIERE         (irato scaglia la bacinella contro i due ed esce) al diavùl tütt e quanti!

MARCHESE        quèll lì l'è màtt!

CONTE                 l'ù sempar dìì, mì. Ma ecu che la sa risveglia...summ staa mì a fala sveglià

MARCHESE           la s'è risvegliada quand l'à sentii la mia vuus

CONTE                   Mirandolina, cume la stà?

MIRANDOLINA    ben, ben. Tütt a post

MARCHESE           la gh'à bisogn de un quajcòss?

MIRANDOLINA      nagòtt, nagòtt. L'è staa un mancaméént...adèss a stu bén. Poduff andà

MARCHESE             ma se la...

MIRANDOLINA       preocupevass minga. Adèss vureria stà deparmì...

MARCHESE              cume la vöör

CONTE                     e se la gh'à bisögn mì a summ sempar pruunt

MARCHESE             ancamì!

MIRANDOLINA        grazie

CONTE                      alura andèmm tranquilli

MARCHESE              a più tardi, cara (escono)

MIRANDOLINA       ul divertiméént, per adèss, l'è finii; sarà mej metàss a dréé a stirà ...(chiama) fabrizio!

FABRIZIO                (entra) comandi

MIRANDOLINA        portami un ferro caldo

FABRIZIO                  subito

MIRANDOLINA        scüsumm se ta fuu sempar cuur, neh!

FABRIZIO                  sono obbligato a servirvi finché mangio il vostro pane

MIRANDOLINA        gh'è nessün obligh

FABRIZIO                  fosse per me vi porterei anche l'acqua con le orecchie. Ma vedo che tutto è tempo perso

MIRANDOLINA         perchè? Summ forse un'ingrata?

FABRIZIO   voi non vi perderete certo con un pover'uomo come me. Vi piace troppo la nobiltà

MIRANDOLINA         solo chiacchere. Sü, portumm ul fèrr

FABRIZIO                    vado, vado...

MIRANDOLINA          sti pover òmm, püsséé ta ga vörat bén, püsséé capissan nagòtt

FABRIZIO                  cosa avete detto?

MIRANDOLINA        nagòtt, nagòtt! Portum ul ferr

FABRIZIO                  ve lo porto. (tra sé) io non ci capisco più niente. Una volta mi tira su, una volta mi butta giù...mah! (esce)

MIRANDOLINA         poor trapulòtt! Ma vegnerà ul muméént giüst anca per tì...ma quèll che ma divertìss a l'è tö per i fundej tütt i muntaa cume quii baüscia che gh'è in giir...ul cavaliéér...tantu nemiis di dònn...adèss saria padrona de facch fa quèll che vöri mì

FABRIZIO             (entra)  Mirandolina

MIRANDOLINA        dov'è il ferro?

FABRIZIO               sta scaldando. Ho incontrato il cavaliere che la riverisce e mi manda a chiederle come sta

MIRANDOLINA       dicch che stu benissim

FABRIZIO                  (porgendole una boccetta d'oro) dice di bere un poco di questo spirito di melissa, che le farà bene

MIRANDOLINA         è d'oro, questa boccetta?

FABRIZIO                  sicuramente! (Mirandolina ride) Perché ridete?

MIRANDOLINA         ridi perché a 'l ma manda la medisina quand a sùmm guarida

FABRIZIO                   e, di questa boccetta, il cavaliere mi ha detto di farvene regalo

MIRANDOLINA         portegala indréé e dicch che 'l ringrazi istèss

FABRIZIO                   ma è d'oro

MIRANDOLINA         ù dii che la vöri minga

FABRIZIO                   va beh! (esce)

MIRANDOLINA         cavaliéér del Lela...l'è còtt, stracòtt e biscutaa...che 'l sa tegna la sua bucetina d'oor...inscì a 'l podarà minga dì che i dònn ìnn interessaa e venai e 'l capisserà anca la forza del sesso debole

FABRIZIO                         (entra)  ecco il ferro

MIRANDOLINA      l'è ben caald? 

FABRIZIO                   vorrei bruciare anch'io come lui

MIRANDOLINA         cussè che ta disat sü?

FABRIZIO                   'sto cavaliere vi manda ambasciate, regali e voi respingete tutto. Ma sapete che quella boccetta l'ha pagata dodici zecchini d'oro?

MIRANDOLINA          và a scaldà un altar ferr e portamel

FABRIZIO                     vado ma...

MIRANDOLINA           basta! Parla pü che ta ma féét andà in bestia

FABRIZIO                     vado! (tra sé) e una testa bizzarra ma le voglio bene (esce)

CAVALIERE                  (entra) Mirandolina!

MIRANDOLINA           oh, sciuur cavaliéér. Che 'l cumanda

CAVALIERE                  cume la sta?

MIRANDOLINA            benissim

CAVALIERE                   summ un puu 'rabiaa cun léé

MIRANDOLINA             e perchè? Cussé che ù faa?

CAVALIERE                   perchè l'à rifüdaa la bucèta che gh'ù regalaa?

MIRANDOLINA           a 'l suu minga cussè fàmann

CAVALIERE                  beh, se la duvèss svegnì un'altra volta...

MIRANDOLINA           per furtüna svegnissi minga tütt i dì. Quèll che gh'è capitaa l'è mai capitaa prima

CAVALIERE                 cara Mirandolina, vureria minga de vèss staa la causa de quel incidéént

MIRANDOLINA          eh sì. Gh'ù paüra che sia stada propi culpa vostra

CAVALIERE                  (illuso dalla speranza) mia!? Ma de bùn?

MIRANDOLINA           a 'l ma fa bééf quèl maledètt vin de Burgogna che a 'l m'è andaa al cò

CAVALIERE                  (deluso) ah! L'è staa ul vìn?

MIRANDOLINA      e cussè d'altar? Ala sua tavula vegneruu pü

CAVALIERE             ma perchè? Tornateci, mia cara, ne sarei felice

MIRANDOLINA      stu fèrr l'è già frécc. (rivolgendosi forte fuori scena) Fabrizio, se il ferro è caldo portamelo

CAVALIERE          (sempre più pietoso e incalzante) la scungiüri Mirandolina, che la tagna 'sta bucèta

MIRANDOLINA     mì aceti regaj de nissùn

CAVALIERE            ma dal conte e dal marchéés i à acetaa

MIRANDOLINA    per minga ufendaj

CAVALIERE           alura la vöör ufendum mì?

MIRANDOLINA    cussè che ga interessa a lüü se una dòna la uféénd? Lüü, i dònn i a po' minga vedè

CAVALIERE          oh, Mirandolina. Adèss podi pü dìll

MIRANDOLINA     cussè che gh'è, cavaliéér. L'à cambiaa lüna?

CAVALIERE           ul mè cambiaméént l'è minga lünatich, l'è ul prodigio dela vostra persona, dela vostra beleza, dela vostra grazia, dela vostra inteligenza...

MIRANDOLINA       (ridendo) quanti bàll! Che na disa pü

CAVALIERE              ma perchè la riid?

MIRANDOLINA       lüü a 'l ma tö in giir e duvaria minga riid

CAVALIERE              mai staa sincéér inscì nela mia vita. Che la tegna 'sta bucèta o ma inrabissi

MIRANDOLINA         (forte) Fabrizio! Il ferro

CAVALIERE               ma che la lassa péérd ul fèrr e che la tegna la mia bucèta

MIRANDOLINA      che füria! (prende la boccetta e la butta nella cesta della biancheria)

CAVALIERE              e la büta via inscì?

FABRIZIO                  (entra) ecco il ferro

MIRANDOLINA        l'è bel caald?

FABRIZIO                   sì

MIRANDOLINA       (con tenerezza) ma cussè che ta gh'éét? Ta ma parat un puu türbaa

FABRIZIO                 niente, signora padrona

MIRANDOLINA       sta stéét minga bèn?

FABRIZIO                datemi l'altro ferro che lo metterò sul fuoco

MIRANDOLINA      per mì a ta gh'éét un quajcòss che va minga bén

CAVALIERE            (nervosamente) sü, che ga dia 'stu fèrr e che 'l vaga via

MIRANDOLINA     ga vööri bèn, a 'l sà? L'è ul me cameriéér de fidücia...

CAVALIERE            (tra sé) che 'l vaga al diavul

MIRANDOLINA      ...ciapa cara ul me Fabrizio. (gli porge il ferro) fall scaldà ben

FABRIZIO              sarà fatto! (prende il ferro ed esce)

CAVALIERE            che gentilezza!

MIRANDOLINA      e alura?

CAVALIERE           sa vééd che a 'l ga vöör bén, ma léé la meriteria un principe, un re, minga un cameriéér

MIRANDOLINA      mì meriti quèll che vööri mì

CAVALIERE            ma la po' minga smètt de stirà?

MIRANDOLINA       vööri finì prima de sira

CAVALIERE             ga stà püsséé a cöör la biancheria de mì?

MIRANDOLINA      cèèrt!

CAVALIERE             e ma la dìss inscì?

MIRANDOLINA       che a 'l veda, sta biancheria la ma servìss, invece, de lüü a 'l suu minga cussè fàmann

CAVALIERE           de mì la po' fà quèll che la vöör

MIRANDOLINA       propi de lüü, che 'l po' minga vedè i dònn

CAVALIERE           che la ma turmenta pü! La s'è vendicada asséé. Mi a stimi léé e tütt i dònn cume léé. Va stimi, va ami, va dumandi pietà!  

MIRANDOLINA      bèn a savèss

CAVALIERE             Mirandolina, mì a 'n podi pü

MIRANDOLINA       a 'l sa séént minga bén?

CAVALIERE            ma senti mancà via

MIRANDOLINA     che 'l sa beva ul so spirit de melissa che la tira sü

CAVALIERE           che la ma trata minga inscì. Che la ma creda mi ma summ  inamuraa de léé, va 'l giüri...(fa per prenderle la mano ma lei lo scotta con il ferro) Ahi! Porca bestia che màà

MIRANDOLINA      ù minga fàà aposta. Che 'l ma scüsa

CAVALIERE            nagòtt, nagòtt! L'è nagòtt un puu de brüsuur cuntra ul mè cöör che 'l s'è incendiaa

MIRANDOLINA      (chiama) Fabrizio!

CAVALIERE              che la ciama pü quèll lì!

MIRANDOLINA         ma gh'ù bisögn del fèrr caald

CAVALIERE               giüri che se a 'l vegn chì a ga spachi la crapa

MIRANDOLINA        questa l'è bela! Stii a vedé che podi pü servìmm del me cameriéér

CAVALIERE              ciamen un altar. Quèll lì a 'l suporti minga

MIRANDOLINA         mì a ciami chi vöri mì

CAVALIERE                 summ geluus de lüü  e a 'l suporti minga. Mirandolina, che la ma creda, l'è la prima volta che prövi cussè che l'è l'amuur

MIRANDOLINA         e cussè che 'l vöör da mì?

CAVALIERE               (buttandosi in ginocchio) amuur, cumpassiun, pietà!

MIRANDOLINA         un òmm che, stamatina, a 'l supurtava minga i dònn, adèss a 'l dumanda cunpassiùn e pietà. Roba de matt! (da sé uscendo) crepa, sc'opa, inscì a ta imparat a disprezzà i dònn. (esce)

CAVALIERE              maledètt ul muméént che summ vegnii chì in 'sta lucanda. Summ burlaa déént in una trapula e gh'è pü rimedi 

MARCHESE          (entra)  oh, ma ecco il nostro cavaliere. Ma la sa che quand a 'l m'à bütaa adòss la bacinela de l'acqua a 'l m'à ruvinaa ul vestii?

CAVALIERE           cun l'acqua?

MARCHESE           sì! M'è restaa una smagia che la vegn pü via

CAVALIERE            ga pagheruu ul dann

MARCHESE             questo l'è un tessuto che 'l vegn dala Cina e l'è delicaa. Basta una smagia de acqua per ruvinàll

CAVALIERE            gh'ù già dii che a' risarcissi

MARCHESE             ma cume l'è nervuus

CAVALIERE             sì! L'è minga la giurnada giüsta

MARCHESE            ma mì a 'l capissi. A 'l suu cussè che la fa inervusì

CAVALIERE            lüü che 'l faga i afari sò e 'l sa impicia minga süi mè

MARCHESE           cara ul mè nemiis di dònn, a l'è burlaa déént anca lüü cume un pesòtt

CAVALIERE          mì?

MARCHESE            sì! Lüü l'è inamuraa

CAVALIERE            che  'l vaga al diavul!

MARCHESE            ma serviss nagòtt nascundass

CAVALIERE            che 'l  ma lassa in paas!  (esce)

MARCHESE            l'è inamuraa...l'è inamura e 'l vöör minga fall savé a nissùn...a 'l gh'avarà pagüra dela mia cuncurenza...ma adèss, cume farù a netà 'sta smagia sül vestii...(guarda nella cesta della biancheria) 'sti dònn a gh'ànn sempar un quajcòss a l'ucurenza...(trova la boccetta d'oro) bela questa bucèta...la paar de similoor o de princisbècch...céért che se la füss d'òòr la lasserian minga in gììr...(annusa) l'è spirit de melissa...

ORTENSIA            (entra)  signor marchese, che fa quì solo?

MARCHESE         oh, sciura baronessa...volevo proprio venire a riverirla

ORTENSIA            cosa stavate facendo?

MARCHESE         sono un amante della pulizia e vurevi tirà via questa smagièta dal vestii

ORTENSIA            con cosa?

MARCHESE         con quest spirit de melissa

ORTENSIA            ma non serve quello. Farebbe venire la macchia più grande. Io ho un segreto

MARCHESE           che me lo dica

ORTENSIA             volentieri. Per uno scudo m'impegno a farvi sparire questa macchia

MARCHESE          uno scudo!?

ORTENSIA             vi pare una grande spesa?

MARCHESE          no, ga mancheria...ma saria mej pruvà cunt lo spirito di melissa

ORTENSIA            (prendendo la boccetta) sarà d'oro questa boccetta?

MARCHESE     certamente! (a parte) la capìss nanca la diferenza tra l'òòr e 'l princisbècch

ORTENSIA           è sua?

MARCHESE        è mia e vostra, se la volete

ORTENSIA          (mettendola via) obbligatissima!

MARCHESE         ma, in cunfidenza, l'è minga òòr; è princisbecco, una lega de ràmm, zinco e stagn che 'l pààr òòr

ORTENSIA          quello che viene dalle vostre mani è sempre prezioso

MARCHESE         ma che la faga minga vedè ala Mirandolina...sapete è un po' gelosa e anche chiaccherona...capite eh?

ORTENSIA            perfettamente. State tranquillo (esce)

MARCHESE          che la sa tegna anca quela cianfrüsaglia. Se pö, la Mirandolina, la sa incoorg che manca la bucèta ghe na cumprerùù un'altra...quand gh'avarùù i danéé

FABRIZIO             (entra cercando la boccetta) ma dove sarà finita?

MARCHESE         cosa cercate buonuomo?

FABRIZIO             una boccettina con spirito di melissa. Mirandolina l'ha lasciata quì e la rivorrebbe. Ma non la trovo

MARCHESE         era forse di ottone?

FABRIZIO             d'oro!

MARCHESE          (con un mancamento) d...d'oro!?

FABRIZIO             sicuro! E' costata dodici zecchini

MARCHESE           do...dodi... dodici zecchini? Ma perchè lassà in giir inscì?

FABRIZIO              se l'è scordata

MARCHESE           ma paar impussibìl che la füss d'òòr

FABRIZIO              era d'oro vi dico. L'avete forse vista?

MARCHESE           mi no! U' vist nagòtt

FABRIZIO              beh! Quì non c'è. Colpa sua se l'è scordata (esce)

MARCHESE           oh, pora mì, adèss cussè che fuu? Duveruu famela dà indréé...

CONTE                  (entra) alura, sciur marchéés, cussè che na dìss dela nuvità?

MARCHESE           che nuvità?

CONTE                 ul grand disprezzaduur di dònn, ul selvatich, a 'l s'è inamuraa dela Mirandolina

MARCHESE           l'era ura che a 'l sa incurgèss del valuur de quela dòna e che mì, ma invaghisi minga de chi merita minga. Che a 'l crepa püür quèll crapa de legn

CONTE                   e se léé, la ricambiàss?

MARCHESE            impussibìl! La pò minga fàmm 'stu toort a mì, cun tütt quèll che ù fàà per léé

CONTE                  mì ù faa püsséé de lüü. Ma  l'è staa inütil. L'à üsaa nei sò cunfruunt     atenziùn che la gh'à mai avüü cun nümm. L'è propi vera che i dònn tiran in gììr chi fànn tütt per luur e perdan ul cò per chi I a disprezzan e I a tratan màà.

MARCHESE         ma chi l'è ul cavaliéér cunfruunt a mì?

CONTE                ma l'à minga vist? La sa setava giò a tavula cun lüü e a lüü, la püsséé bela biancheria, e i pietanz püsséé bùn. E 'l Fabrizio a ìl crepa de gelusia. E pö, quel sveniméént? L'è minga la pröva che l'è inamurada?

MARCHESE       a lüü pietanze sopraffine e a mì? Carnascia de manz e minestra slungada cun l'acqua. L'è propi un'ufesa ala mia cundiziùn suciaal al mio marchesato

          

CONTE                  cun tütt quèll che ù spendüü per  léé

MARCHESE           e mì?  Cun tütt i mè regaj? Ul vino de Cipro, ul fazzulètt...

CONTE                     ma anca lüü a 'l gh'à fàà di regaj

MARCHESE            cussè?

CONTE                   una bucèta d'òòr

MARCHESE           ah! L'è sua?

CONTE                   l'é propi senza ricunuscenza! Mì la lassi e vuu sübit via da sta lucanda indegna. E lüü, che l'è un marchéés de repütaziùn, a 'l duvaria vegnì via cun mì

MARCHESE          e insdua duvaria andà?

CONTE      andrèmm a truvà un mè amììs a Milan. A 'l ga uspiterà senza pretéénd nagòtt

MARCHESE           alura andèmm. Partissum sübit. In cunfidenza...cara il mio Conte...gh'è ul me aministraduur che 'l ritarda i pagaméént

CONTE                  a 'l gh'à de dacch un quajcòss ala Mirandolina?

MARCHESE           dodici zecchini d'òòr

CONTE                   dodas zecchini? Ma sarà un quaj méés che 'l paga minga

MARCHESE           già! E podi minga partì senza pagala...lüü a 'l ma faria un piasè se...

CONTE                    va beh! (estrae dalla borsa il denaro e lo conta) ecco...

MARCHESE           adèss che ga pensi bén, ma paar che sian quatordass

CONTE                   ecu...quatordaas

MARCHESE           (prende il denaro) ga i daruu indréé apena ma rivan...

CONTE                   danéé, a mì, ma 'n mancan minga e, per faghela ala Mirandolina spendaria una furtüna

MARCHESE           bravo! Inscì che sa fa. L'è prpi un'ingrata cun tütt i danéé che ù spendüü, tratamm inscì

CONTE                  vööri fa falì léé e la sua lucanda. U' fàà andà via la commediante

MARCHESE           quale cumediante?

 

CONTE                 l'Ortensia

MARCHESE         un'attrice!? Ma l'è minga una barunessa?

CONTE                 macché barunessa. L'è una pora disperada; gh'è rivada tüta la cumpagnia e gh'ù dìì de andà in un'altra lucanda

MARCHESE         (tra sé)  e inscì gh'è sparii anca la bucèta d'òòr. (al conte) e in che lucanda ìnn andaa?

CONTE               quela visìn al teatar

MARCHESE           (velocemente) al salüdi! Sa vedum dopu e femm i bagagli. (tra sé) sarà mej andà a prucürà la bucèta (esce)

CONTE               e cun la Mirandolina ma vendichi inscì, e 'l cavaliéér ma la pagherà in un'altra menera (esce) 

MIRANDOLINA      oh, pora mì! A summ in un bèl casòtt. Se 'riva ul cavaliéér a stu fresca. L'è incazzaa cumè una bestia...sarà mej serà sü la porta prima che 'l vegna chì a dàmm una quaj legnada...(chiude la porta dalla quale è entrata) mò, cussè che fuu? L'ünich che po' aiutàm  l'è quél poru fiöö del Fabrizio...ma cunvegnerà spusàll...ma, a füria de prumetegàll, a 'l sa stüfirà anca lüü...sì, sì, mì a 'l spusi...sarja l'ünica manera per mètt al sicür i mè interèss, salvà la repütaziùn e mantegnì la mia libertà

CAVALIERE        (bussando alla porta fuori scena) Miranfolina!

MIRANDOLINA     ecu, che l'è rivaa

CAVALIERE         Mirandolina, apritemi!

MIRANDOLINA   sùmm minga scema! (forte) che cosa vuole, cavaliere?

CAVALIERE          che la verda!

MIRANDOLINA     che 'l vaga nela sua camera a 'l m'aspeta. A rivi sübit

CAVALIERE           perchè la ma verd minga?

MIRANDOLINA     gh'ù chì di cliéént. Che 'l vaga in camera e rivi

CAVALIERE            se la vegn minga l'è péég per léé

MIRANDOLINA      adèss, cussè che fuu? (guarda fuori dalla toppa) l'è andaa...aspeta che vegni de là, sùmm minga mata...(chiama) Fabrizio! (pensierosa) Sì, l'è l'ünica manera per vegnì föra dai pètul...l'è un brvu òmm...tranquìll...laburiuus...e inamuraa

FABRIZIO                (entra) mi ha chiamato?

MIRANDOLINA         sì, certo! Vedi, caro Fabriizio, devi sqapere...insomma...devi sapere che il cavaliere è innamorato di me

FABRIZIO               me ne sono accorto. Siete proprio ingenua. Non avete visto, quando stiravate le smorfie che mi faceva e com'era geloso di me?

MIRANDOLINA        mì a summ senza malizia e ma summ minga incurgiüda...e pö, a 'l m'à dìì tanti de quii ròbb che a 'l ma fa perfina diventà rossa dala vegogna

FABRIZIO              ecco, vede? Vede cosa significa essere una donna sola in uma locanda? Senza padre, senza madre, senza nessuno

MIRANDOLINA     c'hai proprio ragione. Parli bene...e ti dirò...che ho deciso di maritarmi

FABRIZIO              allora ricordatevi ciò che disse vostro padre prima di morire

MIRANDOLINA      certo che me ne ricordo

CAVALIERE             (bussando alla porta) Mirandolina!

MIRANDOLINA       il cavaliere!

FABRIZIO                  cosa vuole?

MIRANDOLINA         a 'l suu minga

FABRIZIO                   apriamo

MIRANDOLINA         no, aspetta

FABRIZIO                   ma di che avete paura?

MIRANDOLINA         l'è fö di strasc!

CAVALIERE                (con crescente veemenza) Mirandolina, aprite!

FABRIZIO                   che gli avete fatto?

MIRANDOLINA         mì nagott! L'è daa fö de màtt

FABRIZIO                   ma ci sono io a difendervi

MIRANDOLINA         quèll lì a ìl s'è muntaa ul cò...mì vuu via (esce)

CAVALIERE               (sempre battendo forte)  alura, ta verdat o büti giò la porta?

FABRIZIO                    cosa comanda, signore? Cosa sono tutti questi strepiti?

CAVALIERE                apri questa porta!

FABRIZIO             non si deve fare tutto questo baccano in una locanda seria come questa

CAVALIERE          l'è minga una locanda, l'è un casòtt! Vèèrd la porta o la sfündi!

CONTE                  (entrando con il marchese) cussè che sücééd?

MARCHESE          che fracàss! Ma chi l'è?

FABRIZIO              il cavaliere. Vuole buttare giù la porta

CAVALIERE          aprite o la butto giù!

MARCHESE          che 'l sia diventaa màtt! Andèmm via

CONTE                   che 'l verda,  Fabrizio. Vööri digan quatar a 'stu ganivèll

FABRIZIO               allora apro...(va ad aprire)

CONTE                   non temere, ci siamo qui noi

MARCHESE          se la sa mètt maa, mì a scapi

CAVALIERE          (entra furioso)   dov'è? Indua l'è andada?

FABRIZIO              chi cercate?

CAVALIERE          la Mirandulina! Indua la s'è casciada?

FABRIZIO              non lo so

CAVALIERE           disgraziada! Ma ta truveruu

CONTE                    perchè ce l'avete con lei?

MARCHESE           cavaliere, noi siamo amici

FABRIZIO               cosa volete dalla padrona?

CAVALIERE           a tì, cussè che ta interessa?

FABRIZIO              beh, io sono il suo servitore

CAVALIERE          e alura pensa a servì. Lassum in pààs e và fö dai bàll!

FABRIZIO              mi meraviglio di voi

CAVALIERE          se ta parlat ancamò ta spachi la crapa!

FABRIZIO              moderi i termini

CAVALIERE         (sempre più adirato) ta fuu vedè mì, se ta sa tirat minga via dai me öcc

CONTE                 (accompagnando Fabrizio) su, vai di là che ci pensamo noi a calmarlo

MARCHESE        (c.s.)  ha ragione, vai di là

FABRIZIO              sì, sarà meglio (esce)

MARCHESE          ma cussè diavul a 'l gh'à sciuur cavaliéér?

CONTE                  e a 'l vééd minga? L'è inamuraa! (avvicinandosi al cavaliere con espressione vendicativa)  L'è minga bèll riid dei debulèzz di altar cume a 'l faseva lüü e pö, scuprì d'avecch un cöör fragil peeg de quii che 'l criticava tantu

CAVALIERE          (al conte) lüü a ìl capìss cussè che ìl vör dì?

MARCHESE          ah, mì a suu nagòtt

CONTE                   parli de lüü, che, cun la scüsa de minga sufrì i dònn, l'à cercaa de purtàmm via la Mirandolina

CAVALIERE           mì!? Cussè che 'l dìss, sciuur marchéés?

MARCHESE           ah, mì a 'l suu minga. Mì a suu nagòtt

CONTE                    a 'l sa vergogna forse cunfessà che l'à agii maa?

CAVALIERE            lüü a l'è un busaard!

CONTE                    busaard, a mì?!

CAVALIERE            e lüü un mamalüch!

MARCHESE            (tra sé)  chì la sa mètt maa. Sarà mej 'nà föö di bàll (fa per uscire)

CAVALIERE            (al Marchese) fermatevi!

MARCHESE            (bloccandosi intimorito) cussé che gh'è? Cussè che ù faa?

CAVALIERE            datemi la vostra spada

CONTE                     sì, dategli la vostra spada. Voglio soddisfazione alla mia vendetta

MARCHESE             sü, calmevass. Ma sciur conte, cussè che ga interessa se ul sciur cavaliéé l'è inamuraa dela Smeraldina?

CAVALIERE          inamuraa, mì!? Sa sbagluff de gròss. Mì a summ inamuraa de nissùn

CONTE                busaard! A 'l nega l'evìdenza

CAVALIERE        (al marchese) alura, ma la dà 'sta spada o no?

CONTE                avanti! Gh'ù certaméént minga pagüra de lüü

MARCHESE         ma su, signori

CAVALIERE         (prende la spada con il fodero al marchese) datemi...

CONTE                 (accingendosi al duello estraendo la sua spada) avanti, fatevi sotto!

CAVALIERE         ta afeti cumè un salamm...(cercando di estrarre la spada dal fodero)

MARCHESE         ma amici, calmatevi

CAVALIERE         ma sta spada la vegn minga fö!?

MARCHESE          la va cunòss minga

CAVALIERE           (dopo vari tentativi estrae una spada spezzata a metà) cussè che l'è 'sta roba?

MARCHESE         a 'l m'à rott la spada!

CAVALIERE          e ul rest, indua l'è? Nel fodero gh'è nagòtt

MARCHESE          ma summ dimenticcaa. L'ù rota ne l'ültim duèll

CAVALIERE          (al conte) andaruu a prücuràmm una spada

CONTE                   basta che 'l scapa minga

CAVALIERE           scapà mì!? Cun lüü podi cumbatt anca cun stu tuchèll de lama

CONTE                   baüscia! A l'è inscì bravu?

CAVALIERE           cunt i barlafüüs cume lüü l'è asséé!

CONTE                    alura, sota! (combattono)

MIRANDOLINA     (entra con Fabrizio inframettendosi tra i due) fermi! Fermi! Sii diventaa màtt?

CAVALIERE             (a Mirandolina) tìrass via, maledetta!

MARCHESE             (c.s.) vist cussè che t'éét cumbinaa? Tüta colpa vostra

MIRANDOLINA       colpa mia!?

CONTE             a füria de ilüüd la géént e tirà in gììr tütt, l'à faa inamurà anca ul cavaliéér

CAVALIERE       l'è minga vera. Mì sùmm inamuraa de nissùn

MIRANDOLINA   veduff? L'è inamuraa de nissùn...(al conte) che 'l disa minga srtüpidààt! Per dì la verità, ù tentaa in tütt i manéér de fàll inamurà ma senza reüssì

CONTE               ma sa vééd dumà a guardàll

MARCHESE       a 'l gh'à minga ul curagg de ametal

CAVALIERE       che 'l tasa lüü!

MARCHESE        ma ga l'à sempar cun mì?

MIRANDOLINA        ul sciuur cavaliéér a 'l po' minga inamuràss. A 'l cunòss l'arte e la fürberia di dònn; a 'l crééd minga ai bàll che cüntan sü, deii lacrim a 'l sa fida minga e sa na rììd anca se svenissan

CAVALIERE         alura ìnn tütt fiint...i lacrim, i suspììr, i sveniméént?

MIRANDOLINA    che 'l faga minga finta de minga savèll. Lüü l'è tropp fürbu; l'è tropp un òmm de muund per crééd a certi robb

CAVALIERE         (imbarazzato) si céért...ma...

MIRANDOLINA     ma sciuur cavaliéér, se 'l resta lì inscì, i sciuri chì, a pensan de bùn che 'l sia inamuraa

CONTE                 ma sa vééd luntan un miglio

MARCHESE        sa vééd dai öcc

CAVALIERE     (scagliandosi contro il marchese) l'è minga vera! Summ inamuraa de nissùn!

MARCHESE         ma ga l'à sempar cun mì?

MIRANDOLINA    no, cara i me sciuri, ul cavaliéér a 'l gh'à resùn. L'è minga inamuraa. Podi pruvàll e ve l'assicüri mì

CONTE                 che la pröva

MIRANDOLINA     la pröva de l'amuur l'è la gelusia. Chi l'è minga geluus l'è sicüraméént minga inamuraa e, se ul sciuur cavaliéér, a 'l füss inamuraa a 'l suporteria minga che mì sia de un altar. E lüü, la suporterà vedarìì

CAVALIERE           e de chi la vöör vèss?

MIRANDOLINA      de chi a 'l m'à destinaa ul mè pà

FABRIZIO                 parla forse di me?

MIRANDOLINA       sì, cara ul me Fabrizio. E in presenza de tütt prumeti ul matrimoni

CAVALIERE             (tra sé) propi cun quèll lì che podi minga vedéll

CONTE                      se la spusa ul Fabrizio va prumeti cento scudi

MARCHESE              e mì euatar zecchini d'òòr...quand ma riverànn

MIRANDOLINA      grazie, ma gh'ù minga bisögn de dote. Ma basta  l'amuur

CAVALIERE             spusa püür chi ta vöörat. Maledetta! Ta m'éét tiraa in gììr e ta godat. Meriterìat che ta strapàss ul cöör per fàgall vedè a tütt i dònn faals e ingannatrici cume tì. E anca quest a 'l m'à faa capì che disgrazia sian i dònn per nümm e che basta minga disprezzaf, ma bisögna scapà via, via! Luntàn da vialtar! (esce)

CONTE                  e pö a 'l dìss che l'è minga inamuraa

MARCHESE         l'à ciapaa una bela scutada

FABRIZIO             se lo merita, quel gradasso

MIRANDOLINA     beh! Adèss l'è tütt finii. Ma sùmm divertida ma ù forse faa màà. Pensi propi che, cunt ul matrimoni, ma calmeruu e ma dedicheruu al me marì e ala lucanda. E, cara i me sciuri, va dumandi un ültim piasè

CONTE                      a dispusiziùn

MIRANDOLINA       va preghi de cercaff un altar alogg

MARCHESE             già fatto. Partissum sübit per Milàn, ospiti da un mè amììs

CONTE                      veraméént, l'è un “mè” amììs

MARCHESE              e 'l sarà anca ul mè

MIRANDOLINA      quindi, cari signori, tutto bene quel che finisce bene. (rivolgendosi al pibblico) E voi, gentile e paziente pubblico, facciate tesoro di quanto avete visto su questa scena e, se vi troverete in certe situazioni, pensino alla commedia alla quale avete assistito e ricordatevi della locandiera.

FINE