La Filodrammatica
I Carampann de Milan
Presenta
La veglia di vedov
Due tempi di
Enzo Giannotta
Personaggi e interpreti:
Luisa Giovanna Mazzoni
Adele Angela Pasti
Carla Marisa Del Co’
Gina Marina Sesti
Maria Maria Grazia Gianolli
Rina Silvia Bossi
Un figlio Enzo Giannotta
Un salotto con un minimo di arreamento e un telefono.
La commedia che dura circa un’ora può essere ridotta ad un atto unico. E’ stata rappresentata tre volte, l’ultima nel 2003 alla Palazzina Liberty di Milano.
Qualora non si disponesse di arredi, bastano sei sedie e un telefono. E’ stata scritta in occasione della Festa della Donna e l’arredo è inesistene proprio perché non se ne disponeva. Può quindi essere rappresentata anche non in un teatro.
Sipario. Buio. Una voce: “Sant’Agnese” (coro), “intercedi per lei”
“Sant’Anna” “intercedi per lei”
“Sante tutte” “intercedete per lei”
In coro “Amen”
Luce.
Sei donne sedute in semicerchio su altrettante sedie ripongono i libri di preghiera.
Rina (sospirando). Anca questa l’è fada.
(Qualcuna si mette a sferruzzare, qualcuna apre una rivista ecc.)
Maria (frugando nella borsa si mette a canticchiare sotto voce) El portava i scarp del tenis el parlava deperlù…
Gina (guardandola ) Maria, ma disi, te see scema?
Maria (meravigliata) Perche?
Rina (facendole il verso) Come percheee?
Tutte (indicando la stanza alla loro sinistra) Ma va che de là gh’è ‘na morta veh!?
Maria (alza le spalle) L’era tant per smollà on poo la tension…
Adele Ma pensa tì che la lìiii…
Carla Certo che per tirà mattina ghe ne voeur!
(un attimo di silenzio, ognuna intenta a fare qualcosa)
Luisa (scuotendo la testa) Adess che la Piera l’è ‘ndada semm restà numm ses...
Maria (sospirando) Hinn semper i miglior che se ne vann.
Gina (sospirando) Gh’hinn nanca pù i mezz stagion…
Adele Scusa ma se gh’entra cos’è?
Gina Gh’entra, gh’entra, che se voeurum taccà coi stupidad gh’emm de passà el temp fin a l’ann che ven, alter che fina a doman matina.
Luisa Ohè quand che mori mì, vegnì a famm la veglia anca a mì?
Carla Oh! Sarà on piasè!
Luisa Si ma tirèe minga adrèe che la lì che la canta eh! (indica la Maria)
Rina Noo! Vegnom cont el Jannacci che femm prima e che’l canta anca pussèe ben.
(un attimo di silenzio, ognuna intenta a fare qualcosa)
Carla Ma… el fioeu? El s’è fà vedè el fioeu?
Gina (con un ampio cenno della mano indica la stanza) Perché ti te’l vedet in dòn quei canton?
Se’l vegneva l’era chì, in dove te vorevet che l’andava?
Adele E già, lù el viv in Svizzera el fa el scior, lù…
Rina Eh! te credi la sposà ona porcostar!
Maria Va che se dis pornostar, mica porcostar.
Rina Ti dilla me te voeuret ma l’e semper ona porcòna……voeuna che la fa i milion cont la trifola.
Adele A l’è propri ver el proverbi ch’el dis “Gh’e chi ghe l’ha d’òra, gh’è ch ghe l’ha, d’argent e chi ghe l’ha come numm che la var nient”
Gina Te ghe propri reson! Comunque mi ier l’ho avvertii e lù el m’ha dì ch’el rivava subit.
Adele Lassa perd…lassa perd…
Luisa Numm l’avaremm minga vist, ma rivàa l’è rivàa per fòrza, se nò e chi l’è che l’ha fà parà la pòrta e l’ha organizzàa el funeral per doman?
Stamattina quand semm vegnuu chì emm trovà la Piera giomò bell’e vestida. A proposit, l’avii vista come l’hann sistemada ben?
Carla Si, de bòn, gh’han miss su el so vestì pussè bell.
Ma ti, Maria, me sbagli o te see minga andada de là a vedella?
Maria (decisa) No, ghe son minga andada e ghe voo nò!
Adele (meravigliata) Ma perché, pòra Piera, cosa l’ha t’ha fàa?
Maria Perché gh’ho paura di mòrt ecco perché.
Rina L’è di viv che bisògna avegh paura, minga di mòrt.
Luisa A propòsit, avìi fà caso se la finestra de là l’han lassada averta almen on ciccinnin?
(tutte fanno cenno di non averci fatto caso)
Gina (con noncuranza) Dai Maria fa on salt de là a dagh on’oggiada alla finestra, e se l’è minga verta, dervela on ciccinnin.
Maria (la guarda con aria di compatimento) Disì, ma te see sorda o te see scema? Hoo appena dii che gh’hoo paura di mòrt…
(un attimo di silenzio, ognuna intenta a fare qualcosa)
Carla E’l specc? Gh’avii fa caso se l’han quatà?
Adele Ma perché gh’è st’usanza de quatà sù i specc?
Gina Eh perché se el mòrt el derva per caso i oeucc, capita, el se ved in del specc, el se stremiss e poeu el moeur del spavent.
Rina Ma dì nò di stupidad… Puttòst, Maria, fa on piasè, va de là a dagh on oggiada al specc e se l’è minga quatà, quatell.
Maria (si guarda intorno incredula, poi urla) HO DI’ CHE GH’HO PAURA DI MORT!
Luisa Ohè cosa te voset! On po’ de rispett!
Tutte (rivolte alla Maria e indicando la stanza alla loro sinistra) Ohe! Ma va che de là gh’è ‘na morta eh!?
Maria No ma vialter sii adree a dà foeura. Mi son mingà chì a fà la veglia insema a cinq vedov, nooo, io son qui a far la veglia insieme a cinque DEFICIENTI!
Carla Ma va la Maria, dai, ti prima te cantavet per smolà la tension; numm emm scherzaa.
(restano un po’ in silenzio ognuna torna alla sua occupazione: che sferruzza, chi legge ecc.)
Adele Certo che la Piera l’ha ne mancarà…
Carla Te pòdet dill a fòrt, l’era la pussèe allegra, la pussèe spiritosa. Quanto rid l’ha n’ha fa fa…
Luisa L’era anca la pusseè attiva; gh’era minga iniziativa del Centro Donne del San Paòlin che la vedess minga iscritta.
Maria Taglio e cucito…
Gina Pittura su stoffa…
Rina Composizion floreal…
Maria Grafologia…
Adele Perfin la difesa personal. Poeu la vegneva a cà e la me doperava mi per allenass. “Dai Adele, ti saltom addòss” la me diseva. Ona volta la me fa “Dai ciappa on cortell e proeuva a damm ona cortelada”… ohe, a momenti a ghe foo la pell… emm fa tant de ch’el rid…
Semm rivaa al pronto soccorso che ridevom ammò.
Ohe, el dottor che l’ha cusida sù el gh’ha di “Sciora, ammò un para de pont e la vinceva on servizzi de piatt”
Carla G’hè semper dispiasù de vess vedova perché insci l’ha minga poduu ususfruì del servissi dell’assistenza legal per divorzià, se no l’avaria fa anca quell.
Rina La s’è perfin iscritta ai lezion de milanes…
Gina Ma va, questa la savevi nò…
Rina Siii, e la m’ha tirà denter anca mi. El cors el se ciamava Cicciaremm on Ciccinnin e l’insegnant l’era on teron.
Luisa Ma va là cunta minga di ball!
Rina Beh dal cognòmm el pareva on teron. Comunque el ne cuntava sù anca on sacch de stori sù Milan e on dì n’ha contada su vona sù Sant’Ambroeus.
L’ha dì che Sant’Ambroeus, tutti i mattin, quand el vegneva foeura de la gesa de Sant’Ambroeus, el trovava lì el diavol che le spettava per tentall.
On bell dì a Sant’Abroeus ghe giren i santissim… si perché l’era on sant, se nò ghe girava on quejcòss d’alter, el ciappa el diavol per el crovattin e’l ghe mòlla ona tremenda pesciada in del cùu che coi corna el va a impientass contra ona colonna.
La colonna la gh’è ammò adess e gh’inn anca i bùs lassà dai corna del diavol e se vùn el và visin assè per usmà, dai bùs se sent odor de solfer.
Figureves vialter se la Piera la va minga a controllà … e figureves se la me tira minga adree anca mi!
Andemm… la se scruscia giò… la ùsma… e la sent nagòtta.
“Adess ch’ell lì el rangi mi” la me fa.
Quand andemm a lezion, el teron el domanda se semm andà a verificà la storia.
Salta su la Piera. “Si sont andada, hoo vist i bus, i hoo usmà su ma hoo minga sentì odor de solfer, nooo! hoo sentì on profum ch’el par quel che’l se mett addoss lù; l’è nò per caso che i bus i ha fa lù cont i sò de corna?”.
Ohe, gh’è vegnì giò el Centro Donna dal gran rid ch’emm fa!
Maria Ah dimmel minga a mi che ne sò on quejcoss. Col Centro Donna l’ha fa anca el cors de computer, a l’er on cors per Interdett, e la m’ha tirà denter anca mi.
Luisa Figuremes se le lassava scappà!
Maria Ohe, emm capì nagotta, però se semm divertìi. La Piera la fa su de chi casott col sò computer che alla fin hin nanca stà bon pù de fal funzionà, par che han dovùu tral via.
L’ha capì tant pocch che alla fin l’era convinta che el bit el fudess ona forma de investiment e la voreva andà in banca a comprann on poo.
Gina Perché cosa l’è sto bit?
Maria L’è l’unità minima di informazion del computer.
Adele E se vouer dì cos’è?
Maria E chi le sa, col casott che la faseva la Piera, gh’hoo idea che adess le sà pù nanca l’insegnant.
Luisa Come che la volta che semm andaà in Marocch e le la diseva che la saveva el frances…
A mi dòpo trì dì che serom lì me s’é s’ceppàa on gancett de la dentera e podevi minga mangià perché el me sbusava la bocca. G’havevi de bisògn d’ona tenaia per dagh una stortada e le la me fa “Ghe pensi mi che soo el frances”. La va alla reception e la comincia a cicciarà che a mi pussè che frances me pareva che la parlass milanes. “Tutt a pòst! incoeu dopo mezzdì, riva la toa tenaia. Te la porten in camera.
Combinazion gh’ era li un scior de la comitiva che l’ha senti tuscoss e che per caso el gh’avev una tenaietta e inscì me l’ha imprestada e mi hoo sistemà la mia dentera. Al dopo mezzdì semm in camera a fa on sognett, ven denter vun cont ona cassetta di ferr e on casciavit in man. “Ma te le ciamà ti?” Ghe domandi alla Piera; perché gh’avevom el lavandin ch’el perdeva e podevom nanca mett a bagn i mudand che l’acqua la scappava via.
“Mi nò. Sarà per el trombin ch’el perd!” la fa la Piera.
Ghe femm vedè el lavandin e quellì el scrolla el coo el parla che se capiss nagott.
“Ch’el sia vegnuu per la toa dentera?”
“Si cont ona cassetta di ferr e on cascavid in man.”
Insomma, per fala curta vist chìel capiva no ho cavà foeura la dentera e ghe l’ho missa sotta al nas. L’ha comincià ha rid ch’el finiva pù. L’è ‘ndà via con la soa cassetta di ferr ch’el rideva ammo.
Carla L’ann che semm andà al mar cont el Comun la combinada gròssa.
A gh’era vegnuu in ment de imparà a ballà la Salsa Merenda. Tùtt i mattin ai vott òr precis a l’era giomò in spiaggia in prima fila per imparà i pass. Sotta ‘l sò, tutta rossa e sudada l’andava avanti fina a mezzdi, semper in primissima fila a sgambettà.
La ballava cont ona fòga tal che on dì la fina ròtt un genoeugg che hann dovùu ingessall per un mes.
Maria Ma mì me ricordi nò che l’e vegnuda a cà cont una gamba ingessada.
Carla Ma nò el sò de genoeugg, quell de l’animatrice!!! Cont on slanc de la gamba la gh’ha mollà ona pesciada tremenda che l’ha sbattùda fina in mar.
Insomma ona tragedia!!!
Gina La faa anca el cors de recitazion e figuremess se l’andava in deperlee “Dai Gina che femm le attrici”.
E inscì semm andà.
Se l’nsegnant del a Rina l’era on teron el nòster l’era on po’ fru-fru. El diseva che lù el doperava el metodo Staslassachi…
Carla Ve che se dis Stanislawski, quell ch’el dopera anca l’Al Pancino.
Gina Ma si insomma ch’el metodo lì se semm capì. Insci on dì el culatton el ghe dis “Signora Piera mi faccia un cielo azzurro”.
La Piera le gurda inscì (fa un’espressione ebete).
E lù: “E questo le sembra un cielo azzurro?”
E la Piera “G’hoo miss una quei nuvoletta perché a mi el sò el me fa vegni l’eritema”.
Carla Eh si, l’era de bon ona bella sagoma l’era: la ghe mancarà eccome se la ghe mancarà.
(Ognuna continua o riprende la sua occupazione. Qualche istante di silenzio).
Adele La gh’aveva novant’ann, ma come l’era in gamba!
Rina Novant’ann. Certo che l’è ona bella età!
Gina Te podet dill a fòrt!
Rina ONA BELLA ETA’
Gina (non aria annoiata) Ma fa nò la scema, fa nò la scema…
Rina (alzando le spalle) Dai hoo scherzaa.
Carla Gh’è pòcch de scherzaa. Ohe…
(tutte) Va che de là gh’è ona mòrta eh!
Luisa Però l’è mòrta ben; la se n’è nanca accòrta.
Maria L’ha dì “me senti minga ben” e poeu l’ha fa paf e l’è mòrta.
Adele Scusa come l’ha fa?
Maria Paf
Rina (con aria di compatimento) E si perché tutti quei che moeuren fan paf . Ma và a ciappà di ratt và!
Carla Insòmma paf o non paf , per mi el gh’ha de vess a stà el terz grappin ch’el gh’ha fa mal.
Luisa A chi? A la Piera o a la Maria?
Carla A la Piera a la Piera, anca se gh’ho l’impression che stasera on quei grappòtt se l’è sparà giò anca la Maria che la straparla.
Maria (risentita) Ohè ten giò i paroll eh! E disemm minga de vosà no che de là gh’è ona morta che el soo anca mi!
Luisa Ghe piaseva de matt la grappa Nonino…
Adele Per forza, la gh’aveva novant’ann! (si aspetta che tutte ridano, ma non ride nessuno)
Era una battuta eh. Novant’ann, grappa Nonino. Non fa ridere?
Carla No nòn fa ridere.
Rina Però fa cagare!
Adele Tutta invidia perché la mia l’è ona comicità a l’avanguardia, l’è avanti de des ann, a sii vialter che sii indree.
Rina Va beh, pòrta pazienza, te vedaret che fra des ann se pissaremm addos del rid.
Gina Però che bella nòtt; a gh’emm avuu anca la comicità a l’avanguardia, semm pròppi di donn fortunaa.
(un attimo di silenzio, ognuna intenta a fare qualcosa)
Maria (pensierosa) Però quand se dis la combinazion, sett vedov tutt’e sett in del stess condomini...
Luisa Da quanto l’è che se cognossom?… Saran almen on dodes ann.
Gina Però se semm semper fà ona bella compagnia eh?
Adele Si e se semm semper dà ona man vona con l’altra, che se spettavom i noster fioeu…
Rina Sett vedov e adess voeuna l’è ‘ndada. L’è la prima ma la sarà minga l’ùltima. Chissà chi la sarà l’ùltima?
Carla Pora disgraziada quella che la resta in deperlèe.
Maria Ohè dònn! Demegh on taj che già l’è ona nòtt de minga stà alegher.
Luisa (pensosa) Gh’emm in comun sett marì sòtta terra e sett fioeu in gir per el mond che je vedom domà on para de vòlt a l’ann.
Gina (scuotendo la testa sconsolata) E nanca on strasc de grimett che ghe fa el fil!
Rina Lassem perd i òmen che ghe n’emm avùu giomò assèe de vùn.
Carla Gh’havìi fa caso che in tutt sti ann di nòster marì emm mai parlaa? Quanti stranèzz… e l’è domà stanòtt che se n’accorgiom.
Adele Parlemenn allora, tant a gh’emm de tirà mattina. Anca se gh’hoo l’impression ch’el sarà minga on argoment alegher…
Rina Va ben, allora parlemmen!
(si alza decisa e comincia a parlare camminando avanti e indietro).G’hè ona roba che l’è da tanto temp che vorevi div. Ona roba che la me stà chì.
Semm amis e l’è giust che gh’avi de savella, e mej de stanòtt ghe n’è minga!
(pausa, poi torcendosi le mani)
Mi el me marì… el mè marì l’ho coppà. Si propri inscì.
Luisa Oh mama, Rina cosa te diset? Te se sentet ben?
Rina (decisa) Mai stada mej e se vorii sentilla la storia l’è questa.
Lù el pensava domà a mangià, l’era magher ‘me on ciod ma ‘l mangiava ‘me on bòo, e tùtta ròba leggera: risòtt coi codigh, luganiga, cazzoeula e via inscì.
On dì gh’è vegnuu on poo de caghetta e de brùs de stomegh.
Lù de ‘ndaà in del dottor nanca a parlann, anca perché el nòster dottor a visità l’era lungh me la famm; ròba che se vùn el lavorava el dovevà ciappà i ferii.
Inscì el me manda mì che gh’hoo de fà finta d’avegh quel ch’el gh’ha lù.
El dottor el me visita el me dà ona polverina e poeu el me manda a fà i proev del sangh.
Insòmma, per fala cùrta, lù el va a fass fa i analisi e ven foeura ch’el gh’ha el polistirolo a quattercent e i trecriceti a novcent: te credi con quel ch’el mangiava!
El dottor el me dà ona bella dietta tùtta fada de brodin e roba in bianc; el mangià de l’ospedal per intendess.
Ghe foo vedè la dietta e lù el se mett adrèe a rid. Le strascia e’l me dis (imitando la voce del marito) “Chel lì el voeur famm morì. Doman te me feet ona bella cotoletta alla milanesa, còtta cont on bel poo de bùtter, me raccomandi, e de contorna nervitt coi scigull”.
Insòmma da ch’el dì lì emm comincià a taccà lit; mi che vorevi fal stà a dietta e lù che voreva saveghen minga.
L’unica roba che riesivi a scansagh l’era la cazzoeula che a lù la ghe piaseva de matt.
Poeu on dì gh’è stada ona scenada d’inferno per via de la cazzoeula, quas quas el me mett i man adoss!
Mi me son stremida e anca me sont on poo rotta i ball e inscì hoo dii “se ’l voeur crepà ch’el crèppa. Anzi mej inscì!”
El di adrèe gh’ho fa ona cazzoeula che l’era on monument (fa un ampio gesto con le braccia come per mimare una grande mole), l’era talment grassa che i puntin de maial g’haveven la nausea e staven anca in pè in deperlor.
Siccome l’era on bel poo de temp che la mangiava nò, la fada foeura tutta in d’ona vòlta, insemma a mezz paioeu de polenta.
Poeu l’è levà su, l’ha molla on scorengion ch’el ma fa ballà tùtti i veder. Ona spùzza che me fina scattà el Beghelli, quell per el gas!
(imitando il marito) “Me scappa de cagà” el m’ha dii (scuote le testa). L’è semper stà vùn mooolto fine.
Mi gh’hoo dìi “Va minga foeura inscì, quatess che fa fregg” perché gh’avevom el cess in sù la ringhera e serom sòtta zero.
(con la voce del marito) “Romp minga i ball che mi soo quel che foo”.
(sconsolata) I sò ùltim paroll. L’è mort in del cess. Congestione e infarto han dii.
Ecco, adess savii tùtt quell che gh’era de savè.
(segue un attimo di silenzio mentre Rina torna a sedere e tutte la guardano sbalordite).
Maria Omicidio premeditaa con cazzoeula!
Rina Per on po’ gh’ho avùu on poo de rimors, ma dòpo el funeral la m’è passada hoo tirà el fiàa: me seri risparmiada ona vita fada de cazzoeull e de rostin negàa.
Adele Comunque l’è stada minga ona brutta manera de morì, anzi…
Maria Ah si, l’è el sògn de tùtti i milardari; morì cont giò i calzon, pien de merda e in d’on cess in sù la ringhera.
Gina Comunque, per mì te faa ben.
Carla Ah! I òmen. Ma che vaghen tucc a da via el cùu!
Luisa Carla, on poo de rispett!
Tutte (indicando la stanza alla loro sinistra) Ohe Ma va che de là gh’è ‘na mòrta veh!?
BUIO
Adele Ohè gh’è anda via la lùs!
Gina Nò, l’è finì el primm temp!
SIPARIO
Secondo atto
Stessa scena niente è cambiato.
Carla (si alza)
Comunque anca mì gh’è on queicoss che gh’hoo de dì a proposit del mè marì.
El mè marì l’era on purscell, l’era anca on bell’òmm. Però purscell.
El correva adrèe a tutti i sòcch, bei, brùtt, basta che la daven via lù l’era lì pront a ciapalla.
Allora stavom anca numm in ona cà de ringhera e on bel dì a dò port de cà nòstra vegnen a stà dùu spos sicilian. Gran bella coppia, pressapòcch de la nòstra età. Semm diventaa amis, come sùccedeva in tutti i cà de ringhera.
Ma el purscell el gh’aveva on concett tutt sò de l’amicizia e inscì l’ha comincià a inzingà la sposa, a fa el supidott anca quand ghe seri mi. El marì pareva nanca accorgess, el pareva nanca on sicilian de quei gelos.
De scenad al purscell ghe n’avevi giomò fa assèe e allora ho decis de fagh i corna col siculo che come òmm l’era molto mej del purscell.
Mi allora seri minga de trà via nanca mì, ma nient; ho trovà on sicilian che o’ l capiva nagotta o l’era fedel. Mi del rest minga podevi sbattteghela in faccia per fagh capì. Anca mi gh’hoo la mia dignità saffurmento!
Inscì on di gh’hoo dì “Sent on poo Salvatore, se on queidun l’inzingass la tua mièe ti farissett cos’è?”.
Maria Si pensa tì a on sicilian la va a digh “inzingass” figuret se’l podeva capì chel lì!
Carla (facendole il verso) Ce l’ho detto in italiano, ci ho detto “Se qualcuno inzingasse tua moglie cosa faresti?” L’ha capì inscì ben che ‘l m’ha respondùu (imitando): “Quaccio coltellate ci dò ah”.
Mi ghe l’hoo fa savè, in manera anonima, ovvio. Pensavì nò che l’avaria copaa per davvera, pensavi che magari el gh’avaria refilà ona fila de cazòtt, invece… quaranta curtellad quaranta...
Inscì el purscell l’è andà sòtt terra, el sicilian in galera, ma al process con la scùsa del delitto d’onore gh’han dà ona cialada, la sposa l’è tornada giò e mi per on quej dì m’è propi dispiasùu per el purscell e anca per el teron, ma sentiss la testa pusseèe leggera l’è stà on solliev.
(rivolgandosi a Rina) Ecco Rina, come te vedet, te see minga la sola assassina… ohè ho fa anca la rima.
(torna a sedersi).
Luisa La fà la fin che ‘l se meritava, traditor d’on traditor… e ne’ ti ne’ la Rina gh’avì minga de sentiss in colpa, in fònd hin lor che hin andà a cercassela.
(un attimo di silenzio poi)
Gina (si alza) Eh va beh, allora podi pù tasè nanca mi!
El me marì… l’ho coppà anca mi.
Lù prima de ‘ndà in pension l’è semper staa on gran laorador. Come l’è andà in pension el se settà giò e l’è pù levà sù.
Me ricordi la soa prima mattina da pensionàa.
El leva sù del lett, el se guarda intorna con l’aria smarrida e ‘l dìs “E adess ‘se foo?”
E gh’è vegnù in del cùu de pizzà la television.
El s’è setà giò li davanti e l’è levà sù pù.
Tùtt el dì tacà davanti a stò rob, e te podevet nanca parlagh insemma ch’el te faseva citto.
El levava sù domà per mangià e per andà al cess. On bel dì semm rivàa al colmo.
Intant che mangiavom, l’era l’ùnich moment che se podeva parlà, el me fà “Ho pensà che invece de la poltrona me piasaria ona bella comoda, perché me scappa semper de cagà in sùl pussee bell”.
Pensèe vialter a cosa serom rivàa!
Mi andavi in lett in depermì e quand me dersedavi la mattina seri ammò in depermì.
Capivi che l’era vegnuu in lett domà perché el so cùssin l’era on poo strafugnaa.
Podevi pù doprà l’aspirapolver, perché el faseva frecass, quand fasevi i mestèe dovevi pssagh davanti a gattòn.
On bel dì hoo pensà de sciòdal de lì con l’arma del sesso.
Con foeura tutta la mobilia e con posa languida me son poggiada al televisor e son stada lì on bell des minut.
Ohè el m’ha nanca cagaa.
Allora me son missa davanti al televisor: lì el dovava vemm per forza, e infatti el m’ha vist… el m’ha fa segn de spostamm!
Comunque per falla cùrta, in del canton desora alla soa poltrona, gh’era taccada sù in sùl soffitt ona plafoniera de cristall che la pesava almen on des chili e ogni tant bisognava pùr tiralla giò per dagh ona nettada.
Siccome lù el voreva minga spostass, m’è toccà mett la scala mezza de travers a la soa poltrona per podè tiralla giò e dagh ona bella lavada.
La posizion l’era scomoda minga tant a tiralla giò quanto a mettela sù. A gh’eren trì biroeu de ferr de invidà per falla sta sù, ma prima biognava incastralla ben ben.
Mi l’ho taccada sù come ho poduu, poeu sont andada a trovà ona mia amisa.
Avarìi giomò capì quell che gh’è success…
Han di che la doveva vess borlada giò fra La Ruota della fortuna e Ok il prezzo è giusto.
L’è restà lì in sul colp.
Mi el savevi che la borlava giò… e con mi i assasin adess fan tri.
(torna a sedersi)
Adele (si alza sospirando) El mè mari… el mè marì l’era on bravomm.
Poeu, con l’età, l’è diventà on pioeucc, on stemegnun… e inscì l’ho coppà.
L’era diventada ona roba impossibil, seri nanca padròna de spend cinq ghej, e l’era nò che serom senza danèe, anzi, stavom benin.
Per vestimm, dovevi andà all’Onestà, dove se spend el doppi e se compra la metà (o forse l’è el contrari). Per i scarp seri client affezionada (se fa per dì) del Bata, podevi domà comprà i scarp che costaven de men e che duraven anca de men e che costava pussè a solai che a comprai: quindi seri semper li, tant che ona volta el padron scherzando el me fà: Sciora se ne compra ammò on para ghe lassi el negozi.
Pensèe vialter che figur.
Del mangià ve disi nagotta: ve basta de savè che el cervellèe el n’aveva soprannominaa “gli aficionados della mortadella”, se mangiava domà quella.
Del poulaster cognossevom domà i sciamp e i al, per forza quej li ti je tiren adrèe. Hoo mangià tant de chi al che se i poulaster eren bon de volà, adess volavi anca mi.
Lù el gh’aveva i scarp con sotta i ferret, in tacch e in punta, come se ùsava ona volta; l’andava in gir ch’el pareva on cavall “tirlicch e tirlochh tirlicch e tirlocch”.
Quand el rivava lù le saveva tùtt el cortil. Che poeu chi rob lì hinn anca pericolos, che se te camminet sui piastrej o sul marmo l’è facil a scarligà. Ma lù nient, a vedell camminà su quej paviment lì el pareva el Nureyev.
Se andava mai de nessuna part perché andà in gir el costa.
Insòmma s’è comincià a taccà lit de brùtt e mi gh’ho sarà su tùtti i boccaport, si insomma niente sesso, e giò a taccà lit ammò pussè.
On Sant’Angiol per condimm via, gita fuori porta: in treno in sùl lagh de Comm.
“Incoeue te porti a mangià al ristorant”. Per rivà in sto post, ch’el costava pocch ovviament, a l’era anca pericolos, bisognava rampegà sù in sù ona montagna cont ona scarpada de ona part e i macchin che passaven via dall’altra e gh’era nanca el marciapèe!
Insomma semm lì che andemm, tirlicch e tirlocch tirlicch e tirlocch, quand on quej meter giò da sa scarpada vedi on para de bigliett de milla. “Tas, dì nagotta” hoo pensaa, “se nò el se mazza per cataj sù”.
(urlando e facendo segno con la mano) “VARDA DUU BIGLIETT DE MI…” Ohe hoo nanca finii de parlà che l’aveva giomò scvalcaa el parapètt.
Su i sass e sù l’erba el Nureyev l’ha minga funzionaa. L’ha ciappà ona slùscia che l’è andà giò a vol d’angiol ch’el pareva el Di Biasi, domà che sotta gh’era minga l’acqua.
Rina El s’è fa mal?
Adele Nò, l’è domà mòrt in sul colp.
Anca a mi per on para de dì me dispiasuu, ma poeu hoo mandà a da via el cùu l’Onestà, el Bata e anca el cervellee e appena hoo cominciaa a spend e spand la m’è passada sùbit.
(mentre torna a sedersi) Adess se gh’è ona quejdun’altra che l’hà coppà el mari, tocca a lèe..
(Un attimo di immobilità, poi la Maria si alza decisa)
Maria El mè marì l’è nò ch’el fudess on bell’òmm, ma inveggià e diventà vanitos come pòcch, l’è stàda ona ròba sola.
El passava di òr a fass bell, ogni volta ch’el metteva su on para de calzon me toccava dagh ona bella stirada e eren tragedi se la riga l’era minga pussè che drizza.
Ona camisa l’ha metteva sù ona volta e poeu me toccava lavalla e stiralla ben ben con collett e manscion ben inamidàa.
In di scarp el doveva speggiass denter. A fùria de lustrà e stirà a m’eren vegnùu duu brasc che pareven quej del Mastrolindo.
Quand dovevom andà in d’on quej post bisognava comincià mezza giornada prima a preparà tuscoss ben lavà, ben stirà e bel luster.
La mia vita la s’era ridotta a lavà, stirà e fagh de mangià: el temp che me vanzava l’era dedicà a fà on poo de mestèe.
Rina Che vita de merda!
Maria Se gh’è ona ròba che m’ha semper dà fastidi l’è rivàa tardi a i appuntament. Con lù se rivava semper cont on ora de ritard, in quel serom propi puntual; on ora. Ne’ on minùtt prima ne’ on minùtt dòpo: on ora precisa, s’cepavom l’orelogg.
Tant a l’è che per rivà puntual ghe disevi che l’appuntament l’era per i sett or quand invece l’era per i vott.
Col cess l’era ona tragedia: l’era semper denter lù e guai a disturball! Quand la me scappava d’urgenza me toccava andà a falla a cà del la vesina. On di che la gh’aveva el cess occupaa, me sont pissada adòss!
E inscì s’è comincià a taccà lit.
Lù, prima de andà in pension el faseva el barbee e per fass la barba l’ha semper doperà el rasò a man. Domà per fass la barba el gh’è metteva on’oretta bòna: pelo e contropelo.
Siccome el noster gabinett l’era piscinin e ‘l speccc l’era propi taccà alla pòrta, gh’era l’ordin tassativ de minga dervìlla nanca per mett denter el còo, perché se nò el risciava de tajass.
On bel dì ch’el m’aveva fa girà ì scatol per ona camisa che segond a lù l’era minga ben stirada, gh’hoo avuu bisogn de andà denter in del cess per cattà sù on quejcoss.
Mi me ricordavi nò che l’era adrèe a fass la barba… (fa una pausa) forse me ricordavi nò, e siccome s’eri on ciccinn incassada hoo dervi la porta cont ona pesciada che parevi el John Wayne quand va denter in del soloon… El s’è minga tajà la gola?
Rina L’ha sporcaa depertutt!
M’è dispiasuu eccome anca… poeu ho trà via el ferr de stir e la m’è passada.
(tornado al suo posto) E con mi semm in cinq. Adess Luisa me sà tant che tocca a ti.
Luisa (si alza)
El mè marì l’è semper stà on omm quiètt, ma con l’età e cont on quej acciacch, l’è cambià,
e ‘l se inrabiva per nagott.
Siccome fra i alter ròb el gh’aveva la pression molto alta, el dottor el m’ha dà di pillol de dagh e ona diettà de segui. El m’ha anca dì de minga fall inrabì perché con la sua pression l’era pericolos.
Allora per minga sutà a taccà lit, come ormai se faseva semper pussee de spess, se s’emm miss, mi e lù, intorna al tavol per cercà on rimedi, cioè cosa dovevi fà per tegnill quiètt.
Dopo ona lunga discussion, insemma a vari consili el ma scritt giò i sò des comandament.
Primm: romp minga i ball…(un pò vago).
Segund: quand foo on pisol, fa minga de frecass, setess giò e stà immobil.
Terz: quand sont adree guardà la television, fà minga andà l’aspirapolver.
Quart: dì semper de si. Damm semper reson. Mai contraddì.
Quint: dì minga semper de si e damm no semper reson perché mi son minga matt.
Sest: i to amis tegnii foeura di ball perché me dan fastidi.
Settim: se mangia semper quel che disi mi, a mezzdì precis e ai sett or precis.
Ottav: el giornal gh’hoo de leggell prima mi perché ti te ‘l strafugnet su tùtt.
Nono: in cà comandi mi e se fa semper quel che disi mi.
Decim: attenersi scrupolosamente agli altri nove.
Insòmma ona vita d’inferno e de attenzion.
Moral, se lù la pression ghe l’aveva semper alta, a mi l’ha me s’é sbassada de matt. Stavi pù in pee.
Allora el dottor el m’ha dà di pillol per tiralla sù.
On dì vedi ch’el ravana cont i mè pillol invece che cont i sò.
“Va che quej li a hin i mee” ghe disi. Lù el me guarda de brùtt e’l me fa segn coi did al quart comandament.
Mi allora citto!
Ohè n’ha ciappà dò e dopo mezz’ora l’era belle che andà.
Dopo on para de dì, quand me son ripresa, ho ciappà i so comandament e i ho trà in del cess, ha gh’ho fa ciao con la manina e me son sentida finalment LIBERA.
(torna a sedere)
(silenzio, ognuna è assorta nei suoi pensieri, poi all’improvviso salta su agitata la Rina)
Rina Ohssignur, dònn, chì la question la se fà spessa, chì a gh’è adree sùcced on quejcoss de brùtt.
Adele Me par a mì che on quejcoss de brùtt l’è giomò sucess: emm coppà i noster marì.
Rina Ma nò, ma nò! Pensègh a sora: Sett vedov, tutt e sett che van a stà in de la stessa cà, tutt e sett che gh’han on fioeu in gir per el mond e ses che hann coppà el marì e che vegnen a savell domà stanott.
Gina (si alza con le mani sul viso) Oh mama! l’è ancamò pesg, ma capissìi nò chi eren i noster mari?
(fa segno a se stessa) El mè, pigrizia, el tò (fa segno alla Rina), gola, (punta il dito alla Adele), avarizia. (punta il dito alla Carla), lussuria. (punta il dito all’Luisa), ira.
(punta il dito alla Maria), vanità, e de là (fa segno alla stanza dove giace la Piera), sicurament
invidia!
Carla I noster marì… i sett peccaa capital!
Luisa Ohè vialter si adree a famm paùra.
(si sentono dodici rintocchi d una pendola)
Maria (spaventata) Che ora l’è?
Rina (con voce tremante) me… me… mezzanott.
Adele Anca questa la par ona premoniziooon…
(si sentono rumori alla loro destra, poi passi pesanti).
Gina (terrorizzata) Chi l’eè che l’è adrèe a rivàa?.
Carla Sa… sa… sarann i noster marì...
Luisa Sa… sa… sarà la questura…
(Entra il figlio della morta, tutti restano a guardarsi sbalorditi, poi dopo un attimo)
Maria (mandandolo a quel paese con tono liberatorio) Ma va a da vià’l cuu!!!
Adele (anche lei con sollievo e una mano sul petto) Mama che s’cioppon che’l n’ha faa ciappà.
Figlio Ma… Ma cosa si adree a fa chì? chi l’è che v’ha daa i ciav?
Gina (si alza) Pian svizzerott, ona roba alla volta.
Primm: i ciav si a semm scambiaa, in caso de bisogn, che se spettom vialter fioeu femm in temp a crepà.
Second: cosa semm adree fà? Semm adree a veglià la tua pora mamma, te capii svizzerott?
Figlio Ma… ma come avii minga leggiù l’avvis giò debass?
Carla Si che l’emm leggiù. El dis che doman ai tre or a gh’è el funeral e allora?
Figlio A gh’è on equivoco, hoo cambià idea e ho miss giò on alter avvis dove se dis che hoo pensà de portalla in Svizzera.
Luisa In Svizzera? A fa cos’è in Svizzera?
Fglio Inscì sarà pussè facil per mi andà a trovalla.
Rina Si dò volt a l’ann come quand l’era viva…
Figlio L’ho spedida via incoeu dòpo mezzdi.
Gina Come spedida via?
Figlio La foo mett in de la tomba de famiglia de la mia mièe.
Maria (scandalizzata) Ne la tomba de famiglia di porcostar!
Adele Ma allora… te seet adree a dì che de là a gh’è nissùn?
Figlio (fa cenno di si con la testa).
Gina (decisa) Maria, va de là a vedè se la gh’è.
Maria Ah nò, mi ghe voo nò.
Gina Perché?
Maria Ohè ma te see scema? Te l’hoo dì prima che gh’hoo paura di mort!
Gina (alzando la voce) Ma se’l dis che la gh’è nò!
Maria (gridando) E mi gh’hoo paura anca se la gh’è nò, va ben?
Carla (si alza e va a vedere. Torna)
Ohe de là a gh’è nissùn!
Luisa E numm… numm semm a stà chì a veglià ona morta che la gh’è no! Ma pensa ti se l’è scemo quell li…
Figlio ADESS BASTA! Dai via fora di ball, anda, scarligà, che chi a gh’hoo de fa, gh’hoo minga temp de perd con vialter carampann.
(tutte insorgono gridando)
Adele Ohè gh’è rivaa el padron de la melonera!
Luisa Vergòna vergògna vergògna!
Carla Villan quader!
Rina Va ti foeura di ball!
Gina Asen fottuu!
Maria Va a da via el cuu che fa anca rima!
Figlio Ma pantela lì de fa scenn e andii foura di ball!
Adele (rivolta alle altre) E già el gh’ha de trà per ari la cà in cerca de danee, ma de danee chi te ne tovaret minga, car svizzeròtt!
Gina Si perché numm sett emm fa on patto.
Maria De spend semper tùtta la nostra pension per lassà nagòtt ai nòster fioeu inscì imparen!
Carla O Dio l’è nò che se faga ona gran fadiga eh… forse se podeva anca fàa men d’on patto.
Figlio A mi me sa tanto che vialter stanòtt avii ciappà ona bella ciocca de grappa Nonino alter che veglia... carampann… grappa nonino…
Rina Ohè Adele ghe n’è chì on alter che ‘l gh’ha la comicità avanti de des ann.
Gina (si alza e con fare inquisitorio) Di on poo ti svizzeròtt di mè calzètt.
Rina Si, di on po’ svizzeròtt.
Gina Rispond a ‘na domada
Rina Si rispond, svizzeròtt.
Gina Ohè, parli mi o te parlett ti?
Rina Parla parla, vorevi dà ona man…
Gina El tò pà… (si ferma e guarda la Rina che stava per parlare e chiude di colpo la bocca facendo l’indifferente) El tò pà ‘me l’è che lè mort?
Figlio Ma el mè pà l’è minga mort.
Tutte Come l’è minga mort? Impossibil!
Figlio La mia mama la diseva che l’era vedova, ma in realtà el me pà l’è scappà de cà quand mi gh’avevi des ann. Poeu se semm rivist e adess l’è in Svizzera a spettà la cara salma.
Rina Insemma alla porcostar!
Adele E di on poo’, svizzeròtt l’è per caso on tipo on poo invidios?
Figlio (si stringe nelle spalle) Beh si… on poo tanto.
Gina (rivolta alle altre) Ah, vist che gh’avevi reson? L’è el settim peccaa capital!
Carla Beh, svizzeròtt te doo ona notizia. Tò pader l’è minga domà viv e invidos, ma l’è anca vùn che ‘l g'hà on cuu insci’.
Figlio Perche?
Carla Perché se’l scappava nò de cà, adess l’era bell e che mòrt, insemma ai alter nòster marì ecco perché.
Gina E la toa mama la saria stada anca lè on’assassina… come numm ses.
Figlio Ma cosa l’è che a sìi adree a di?
Luisa Semplice, te’l disi in italian svizzeròtt. Tutte noi abbiamo ucciso i nostri mariti, più o meno volontariamente, e con loro abbiamo ucciso (pausa) sei peccati capitali. El settim l’è tò pader!
Dai, foeura l’indirizz che ghe pensom numm a completà l’opera per la pòra Piera.
Figlio Ohe! ma vialter a sii sicùr de stà ben?
Rina Stemm ben, stemm ben, svizzeròtt.
Figlio A mi me par nò. A mi me par che sii adree a dà foeura de matt.
Carla Ti cascess nò svizzerott e… on ultima roba, perché la tua mama la diseva de vess vedova?
Figlio E perché la gh’aveva vergogna.
Maria Vergogna de cos’è? Se mai l’era lù che’l doveva vergognass.
Figlio La gh’aveva vergogna anca perché lù l’è scappà de cà per ona spogliarelista famosa.
Tutte (si guardano sbalordite) Oh ma allora l’è on vizi de famiglia!!!
(Suona il telefono)
Figlio Telefono… (esce di corsa da dove è entrato)
Maria (scuotendo la testa) Va se l’è scemo, el sòna de chi e lù el corr de là
Carla Oh mama el telefono…
Gina Semm a cà de la Piera el gh’ha de vess vùn che la cerca.
Carla E hoo capì ma l’è nòtte fonda!
Adele Mi soo che la Piera l’aveva anca fa el cors de Telefono Amico e Pronto soccorso Telefonico e gh’era semper on quei vegett che la ciamava, anca de nòtt o perché el se sentiva minga ben o per cicciarà on poo perché l’era in deperlù. Lee, ona santa, la ghe faseva on poo de compagnia o la ghe consigliava ona quei medesina o la ciamava addirittura el dottor.
Luisa Maria, rispond tì che te parlet ben l’italiano. Fa finta de vess la Telecom e digh inscì che l’è mòrta.
Maria E già “Qui Telecom, informazione gratuita, l’utente da voi chiamata è deceduta”.
Adele Ma nò ma nò inscì brutal, digh “momentaneamente morta”.
Maria Ah nò, mi rispondi nò: se l’è debon vùn che ‘l stà mal va a finì che ’l moeur de spavent e a mi i mort me fan paùra anca per telefono.
Carla Allora dai Luisa rispond ti che te se brava a cascià di ball.
Luisa A nò eh, mi i ball i a cùnti sù domà a quei che congnossi.
Rina M’è vegnuu on idea; rispondi mi.
Risponde la segreteria telefonica. La Piera l’è partida per la Svizzera per ricongiungersi al marito.
Come le saveva giamò. Aaah, a l’è la porcostar. La dis che la Piera l’è rivada ai ses or precis.
Figlio (rientra) Minga per vantamm ma hoo ciappà le Pompe Funebri pussee important de la Svizzera. Hoo minga badà a spes, tant paga la mia miee. Peccà che avii minga poduu vedè la cassa de mort tùtta bella intagliada e cont di pescitt tùtt lavorà e lungh ona spanna.
Adele De bonz?
Figlio No. Deciccolatt! Numm in Svizzera i a femm de ciccolatt.
Rina La dis che che ai ses e des hann dervii el furgon per tirà giò la cassa.
La dis che ai ses e dudes quatter beccamort l’hann ciapada in spalla per portala ne la sala mortuaria a spettà che’ l sifol del fioeu.
Adele Olla Peppa! Va ben che in Svizzera hinn precis ma chì se esagera. La par la trasmission “Tutto il funerale minuto per minuto”.
Rina La dis che ai ses e tredes el becamort anteriur sinister l’hà ciapaa on scapùsc in del primm basell. Sotta la spinta di dù becamort dedree la casa de mòrt a lè partida via come on razzo.
Carla Oh mamma che ròba tremenda! La pòra Piera la gh’ha avuu on incident bella che morta!
Rina La dis che ai sedes e quattordes on pescitt de bronz l’ha ciappà in del coppin el vedov “invidios” che ‘l camminava davanti a la cassa.
Figlio Oh pover papà el s’è fa mal?
Rina No. La dis che ai ses e on quart l’era bell e mòrt.
Figlio Ossignor sont restà òrfen inscì giovin (scappa via disperato)
Luisa Giustizia l’è fada anca la Piera l’ha fa foeura el sò marì!
Gina L’è semper stada ona donna precisa!
Adele (solennemente) L’opera è compiuta!
Maria Tutti e sett i vizi capital hin staa gastigà
Carla La Piera la sua vendetta l’ha consumada da freggia.
Adele (poi tutte le alre additando il pubblico)
Perciò vialter marì
Vegg o giovin che sii
Se gh’havi on vizi capital
E i voster miee ghe n’han pien i ball
Maria Anca se ve stiren i calzon
Gina Anca se ve lassen guardà la television
Rina Anca se ve fann de mangià
Gina Anca se ve netten ben la cà
Adele Anca se spenden pòcch per i vestì
Luisa Anca se cerchen de fav no inrabì
Carla Anca se fan finta de vedè nagott
quand coi donn fè i stùpidott
Rina In de’l coeur sotta la tetta
còven semper la vendetta
Tutte E sentivess minga fòrt
Anca quand ve paren mòrt!
Rina Perché poeu sul pussee bèll
Riven semper a fav la pèll.
BUIO
Figlio (fuori campo) Gh’è andà via la lùs?!
Carla No, l’è finida la comedia!
SIPARIO