“L’USTERIA DELA PIAZZETA”
commedia dialettale in tre atti
di
Alfredo Caprani
Personaggi:
ISIDORO BELLONI
CARMINE FIERRO
LEOPOLDO TROMBETTA
LUIGI MELLI
MARTA BUZZI
AMALIA FLORIAN
ATTO PRIMO
Inizio dell’estate 1972. All’esterno del Bar Ristorante Italia vi sono alcuni tavolini dove,
gli abituali avventori, si ritrovano per il solito caffè.
ISIDORO (Rampollo di famiglia benestante proprietari di alberghi, terreni, immobili ecc… dilapidato il patrimonio vive dello splendore passato ostentando una radicata “signorilità”) Bello! Bello questo sole che ti ritempra…ti entra nelle ossa e ti rinvigorisce. Ta fa quasi vegnì vöja de lavurà
LEO (Ex contrabbandiere con una fiorente attività di commercio vinicolo e bevande in genere) Per quèll gh’è minga pericul. Per fat vegnì vöja de lavurà a tì a ga vöör la fiama ussidrica, altar che ul suu
CARMINE (agente della Finanza di origini meridionali ma da molto tempo residente nella zona e quindi alterna il dialetto comasco all’italiano con accenti e suoni della sua terra d’oringine. Sta distrattamente leggendo un quotidiano locale) Ma se ‘ssei sempre setta giò qui al bar quatar’cent dì all’ànn
ISIDORO Mì a lavuri de cervèll! Summ un filosofo. Contemplo e deduco, deduco meditando e meditando risolvo…e risolvendo trasmetto. La mia vita è un messaggio
LEO Dìnn pü. Che se füssum tütt cumè tì nela vita a ‘n ciapum pü de ràtt
ISIDORO L’umanità ha bisogno anche dei pensatori…ma cunt vialtar l’è inütìl sprecà ul fiaa
LEO Bravu! Tegnal per quant ta set dréé a tirà i calzètt
CARMINE Che vuol dire?
LEO Per quand l’è dree a crepà
ISIDORO (fa le corna) Tiè!
LEO (A Carmine) Alura t’è finii de leeng stù giurnaal?
CARMINE Un mumeent, che pressa!
ISIDORO (guardando sul lato destra della piazza che hanno di fronte) Bella! Bella! Guardii che portamento…che giumenta!
CARMINE Chi?
ISIDORO Quela là, vestida de rosa
CARMINE Ah, eccola là, che camelùna!
LEO L’è una bela stanga pag.1
ISIDORO Bionda…tutta in rosa…camicetta annodata… foulard floreale…radiosa come la primavera…la primavera di Vivaldi
LEO De indua L’è?
ISIDORO De Vivaldi, dopu Colich! Bestia, Vivaldi l’è un musicista
LEO E cussè che ‘l c’entra cunt quela lì?
ISIDORO L’è la sua surèla!
CARMINE Che portamento…che passo!
LEO Guardàss dala dona longa de pàss e da l’òmm cunt ul cò bàss!
CARMINE C’ha anche un bel faccino
LEO Anca un bel bumburiif
CARMINE Ma che parli arabo?
LEO Eh, ul bumburìn…o cumè ta ‘l ciamat, ul bombelico
CARMINE L’ombelisco!
LEO Ecu, bravu, ciamal cumè ta vörat
ISIDORO Ma…fiöö…un mumeent…ma mì la cunossi
CARMINE Immaginass se non la conosce minga lui
ISIDORO Ma cert, l’è vüna de Belààs…l’ù cunussüda a l’espusiziùn de i càn
LEO L’era sü a cürà i càn?
ISIDORO No, l’era de l’urganizzaziùn…ma regordi che sèmm andaa a beef l’aperitiif cunt ul sindich e la contessa Berini…sì, sì, l’è propi léé. Mò vardéé se la ma salüda minga (si prepara con un largo sorriso seduto sulla spoda della sedia)…la riva…(tossicchia mettendosi in evidenza. I tre con lo sguardo e le espressioni ebeti seguono per tutto l’arco della platea il passaggio della donna che non li degna di uno sguardo)
CARMINE La t’à minga salüdaa
ISIDORO La m’avrà minga vist
CARMINE Pora tusa, inscì giovine e bella l’è anche guercia
LEO Alura, te finii de leeng ul giurnaal?
pag.2
CARMINE Che resega! Tò, piöcc…(gli passa il giornale) ciapa ul giurnaal e cumpral una quaj volta
LEO A part ul fatto che l’è del Bar, summ minga scemu a bütà via i danéé per i quasar bàll che gh’ìnn sü. Che pö ìnn sempar i stèss e poi, regordati, che i danéé spendüü senza duluur ìnn guadagnaa senza süduur
CARMINE E allora perché lo leggi?
LEO Per vedè i moort e cussè che gh’è ala televisiùn
ISIDORO Vardè chi ‘riva!
CARMINE Chi?
ISIDORO La mièè del “Gamba de zèlàss”
CARMINE Indua l’è
ISIDORO Là, in fuund, cunt la sua amisa giurnalatà
CARMINE Ah, eccole là…sempar una bella donna, però…ma quel’altra l’è quela che l’à ciappà l’edicola del Carletto?
ISIDORO Già.
LEO Fann una bela coppia
ISIDORO I primi calori estivi spalancano le stalle
CARMINE Anche la sua amica non è male…ma la Mariuccia ormai c’avrà i suoi quarant’anni
ISIDORO Se ga j à minga la sarà lì visìn
LEO Anca quela lì, però, andà a spusà un ruspètt cumè ul “Gamba de zelàss”, la gh’à un bel stomich
ISIDORO Tasee che ‘rivan (i tre si atteggiano a viveur ed ammiccano tra loro parlando con impercettibili movimenti delle labbra) Vardee cumè ma guardan
LEO Ma paar che ma guardan a mì
CARMINE Non vedete che guardano dalla mia parte…(ad alta voce) Buongiorno belle signore!
LEO Passeggiatina?
ISIDORO Attente ai farfalloni (le donne passano ed i tre salutano a soggetto)
pag.3
CARMINE Malgrado l’età sono ancora bonazze…
LEO Galline vecchie fan buon brodo
CARMINE Ma quella giornalatta, da dove arriva
ISIDORO La vegn da Sorich. Ul so òmm a ‘l lavorava süi batèj, un dì, l’è sbrissigaa sül puntiil e gh’è restaa dent la gamba tra ul paal e ‘l batèll e… zacchète!… Ga l’ànn tajada via
CARMINE Chissà che male
ISIDORO mì ù sentii nagòtt
CARMINE Nanca mì
ISIDORO …e cunt i danéé de l’assicüraziun, la liquidaziun e l’invalidità civile. A ‘l s’è metüü a post. L’è vegnì chì e l’à cumpraa l’edicula del Carletu che l’era ul cüsìn del preet del so paees…
LEO …suta ul campanìn manca mai pàn e vìn!
ISIDORO …léé, l’era una maestrina. Ma pö, cunt düü fiöö, e ‘l marì senza gamba, l’à duvüü restà a cà
LEO A vedi cume la stà a cà
CARMINE Ma come fai a sapere tutte ‘ste cose?
ISIDORO Vardéé che mì dormi minga cumè vialter barlafüüs
LEO Per quèll, nümm a dormumm minga, lavurumm!
ISIDORO Voi lavorate e intanto io stravizio con le pollastrelle inoperose
CARMINE Cossa vuoi fare te, che non stai nanca in pè
ISIDORO Incöö, l’è giuvedì?
CARMINE Sì, perché?
ISIDORO Gh’è in giir tanti facc de filipìn
CARMINE E cussè che c’entra ul giovedì?
ISIDORO L’è la giurnada de libertà per i culaburaduur famigliaar
CARMINE U’ mai faa caas
pag. 4
ISIDORO Certo! Quand seri pinìn, ma regordi che al giovedì, per lassà libera la servitü, andavum cunt tüta la famiglia a Comm cun la motonave
CARMINE …e l’è andada a picch
ISIDORO La motonave?
CARMINE No, la famiglia
ISIDORO Guarda che nel cinquantasees, nümm a gh’erum…dudas persun de servizi…(a quest’ultima frase si uniscono coralmente anche i due amici)
CARMINE dudas persun de servizi…ce l’hai detto mille volte! Sempar i solit bàll
LEO (Cordialissimo rivolto alla platea) Buon giorno cavaliere…sì. Certo passerò domani…saluti in famiglia
CARMINE Bèll gràss de ‘rost!
LEO Ta füssat tì un clieent cumè quèll lì. Ga furnisi tütt i bevaand e ul vìn per lüü e i famigli dei so fiöö…pö, a Nataal a ‘l cumpra desènn de cassètt de champagn per regalai ai clieent e ai so amiis
CARMINE A parte il fatto che, in qualità di brigadiere dela finanza in attesa dela pensione, non c’ho clienti per fare regali e nela mia famiglia, a parte me, nessuno beve ne alcolici, ne bevande gassate, ne quelle schifezze di bibite che ti sgonfiano la panza, quèll lì, ul tò clieent, l’è pieno di debiti fina a l’òsso del collo e il suo cantiere natico l’è anche sotto inchiesta per evasione fiscale
LEO E chi ’sse ne frega, fina adèss a ‘l m’à sempar pagaa
CARMINE Vedarai se tra un po’ a ‘l s’cioppa minga
ISIDORO A Nataal, invece ul me poor pà a ‘l cumperava sempar mezz quintaal de salàmm crü, cinchceent butigli de bianch de Dumaas, trenta “matalocch”, vint chili de spagnulètt, nuus, nisciöll e un quintaal de mandarìn
CARMINE Che stomaco! E ‘l mangiava tütt lüü?
ISIDORO Dì minga stüpidaat! A ‘l faseva preparà di cest per regala ai dipendeent de l’albergu, ai mezzadri e ala servitü…eh, sì…eràn bej tempi
LEO (che sempre distrattamente sfoglia il giornale) Toh, gh’è moort ul Merazz
CARMINE Chi l’era?
LEO Ul Purfiri, quèll che ‘l tirava de box
pag. 5
CARMINE Ma l’era minga già moort?
LEO Se l’è sü incöö, l’è moort adèss, no!?
CARMINE L’è tanto tempo che non lo vedevo in giro
ISIDORO Sett ànn fa, l’à ciapaa una paresi, alura l’è andaa in cà cunt la sua tusa che l’aveva spusaa un dutuur de Sondalo che l’aveva cunussüü a Burmi
CARMINE E la sua tusa l’à ciappaa ancamò in casa, dopo che l’aveva piantata lì con la sua mamma per scappare con quella ballerina terrona?
ISIDORO Bela figüra de scemu! L’è staa via trii ànn, l’à mangiàà fö tütt quèll che l’aveva guadagnaa a ciapà pügn in sül naas e pö, finiti i “dindini”, a ‘l s’è faa bütà via cumè un strasc del pavimeent. Pö, l’à cuminciaa a beef e stà in giir cumè un barbùn…la sua salvezza l’è staa che gh’è moort la miéé e alura l’è andaa a tampinà la tusa
CARMINE Ma tu lo conoscevi?
ISIODRO Mì, no!
CARMINE Eccome fai a saper tutte ‘ste cose?
ISIDORO Ròbb che sa sentan in giir…(rivolto alla platea) Vardee quii carampàn tedesch se l’è la manera de vestìss…
CARMINE Guarda che capelìn, pare che c’abbia in testa un urinari
ISIDORO Hellò! Gut morghen…huè, a rispunden…baj, baj... (tutti e tre salutano a soggetto divertiti, nel contempo entra Luigi)
LUIGI (giovane avvocato sconclusionato) Finii de fa riid i galìnn?
CARMINE T’el chì ul nostro avvocatello (saluti a soggetto)
LUIGI Saluti a tutti (si siede vicino a Leo)…Che giurnada! Summ stracch moort
CARMINE Vergognas, inscì giuvìn, già stracch! Mi ala tua età a rampegavi sü per i muur
LUIGI Stamattina ma summ alzaa ai sett per anda a Comm. Gh’era ul prucèss de quel fiöö senza patente che l’à tiraa sota la machina quel maruchìn che ‘l vendeva i tuvaj
LEO E cumè l’è andaa?
LUIGI Rimandaa tütt a utubar…(A Leo) guarda che l’è in giir
pag. 6
LEO Ancamò? Indua l’è?
LUIGI L’ù vista sü in piazza dela gésa che la veniva in giò
CARMINE Chi, sua moglie?
LEO Ex!
CARMINE Beh, sempre tua moglie era
LUIGI Quand la m’à vist, l’à ciamaa da luntan: “avvocato”, ma mì ù tiraa drizz e léé püssee fort: “dica al suo amico e cliente che ci vedremo presto”
LEO Roba de matt! Sa po’ minga andà avanti inscì
ISIDORO Cert che ta gh’éèt scià una bela cruus
LEO Parlaman minga
CARMINE Pussibil che i carabinieri non intervengano?
LUIGI Ci vuole tempo
LEO (a Luigi) Però, anca tì, ta podariat a dàss de fa un puu püssee
LUIGI Cussè vött che faga? Püssee che denünciala. Finché na cumbina minga vüna grossa, la sarà sempar in giir
LEO Alura spetumm che la ma mazza per purtala via?
LUIGI Sta calmu, tra un puu ga sarà ul prucèss e ta vedareet che un quajcòss farànn
LEO Sperèmm!
CARMINE Tela là
LEO Induè?
CARMINE Dietro a quella pianta
LEO Adèss, cumè l’altar dì la starà la un’ura a fissà chì
CARMINE E lassala là. Quand la sarà stüfa la ‘ndarà via
ISIDORO Ieer, quand a ta seet andaa via, l’è stada in giir do uur, pö’, l’è passada de chì e la m’à dumandaa: “C’è Napoleone”? e mì gh’ù dii: “No, l’è andaa a lavurà”, e lee: “Ah! A lavorare con la baldracca fluorescente?” e pö, l’è andada
pag. 7
LEO Disèmm vialtar, se l’è minga mata
LUIGI Bisögna dimustràll…(entra Amalia, personaggio scontroso e irascibile) buongiorno Amalia
AMALIA Buongiorno avvocato, caffè? (nel contempo ritira le tazzine vuote e cambia i pasaceneri)
LUIGI Sì, grazie…a proposito, sabato sera avrei degli amici di Milano e vorremmo venire qua a cena
AMALIA Va bene. In quanti sarete?
LUIGI Una decina
AMALIA E cos’è che vi facciamo di bello?
CARMINE Più che bello di buono!
AMALIA Qui, nella mia locanda, il “buono” è sottinteso!
CARMINE Bestia, che permalusa!
LUIGI Pesce ce n’è?
AMALIA Oggi lo dico al Cecòtt di procurarmelo per sabato…possiamo fare un carpione di alborelle e dei missoltini
ISIDORO Inn già pruunt?
AMALIA Cosa?
ISIDORO I missultìn
AMALIA Sono i primi. Me ne hanno portato una scatola l’altro giorno da Domaso che sono la fine del mondo
LEO A mì ma piasan scutaa süla graticula e pö, una bela sbrufada de aséé e un puu de òli
ISIDORO …e una bela feta de pulenta riscaldada
AMALIA Adesso il menù lo fate voi?
LUIGI Come antipasto va bene, e poi?
AMALIA Poi potremmo fare un bel risottino con il pesce persico
AMALIA E per secondo un lavarello burro e salvia
pag.8
ISIDORO Con insalatina fresca e patatine
CARMINE A mè, m’è vegnüü una fàmm de lüff
LEO E per finì un puu de zincarlìn, perché la buca l’è minga straca se la sa minga de vaca
ISIDORO Eh, no! Per finì ga vöör una bela cutizza
LEO Magari cunt i pòmm
ISIDORO Alura l’è pü la cutizza, l’è ul paradèll
CARMINE Ma non sono la stessa cosa?
ISIDORO No, vün, a ‘l sa fa dumà cun acqua e farina e l’altar cunt ul làtt e ööf
AMALIA Beh, quando avranno finito di fare gli esperti di cucina ne parleremo, né, avvocato (esce)
LUIGI Va bene, ne parleremo poi
CARMINE Che carater! L’è peeg dela mia miéé
LEO Da quand l’è deparlee a tirà avanti la baraca l’è sempar püssee nervusa
ISIDORO L’è sempar stada inscì, anca quand gh’era ul poru Maurìn
LUIGI Per supurtà dala matina ala sira tüta la geent che bazzica chì, altar che vèss nervusa
CARMINE Ma in fuund l’è una brava dona. La gh’à sempar quela manera de fa ma l’è de cöör
LEO Ceert, a voolt l’è anca simpatica
ISIDORO Una volta l’ù vista perfina a riid
LUIGI Eccola…ecula là ancamò
LEO Indua?
LUIGI De dréé a quela machina gialda
ISIDORO Già! Tela là
CARMINE Braccia conserte, sguardo fisso, immobile…chissà che gusto ci trova
pag.9
ISIDORO Hué! A mì la ma mètt in sügeziùn
CARMINE Anca mì, veramente…non mi trovo tanto a mio agio…ma perché la fa inscì?
LUIGI Se l’è andada föra de cò…gh’è de aspetàss de tütt
CARMINE E viene qua, a rumpùm i bàll a mì!? Che colpa ce ne abbiamo noi se se questchì (riferendosi a Leo) l’à piantada per una sbarbada?
ISIDORO (A Leo) Anca ti, però, piantala lì dopu quindàss ànn de matrimoni…
CARMINE Che poi l’è ancora una bella donna
LEO (brusco) Lasséé peerd e cambièmm discuurs
AMALIA (entra) Ecco il caffè, avvocato (esce)
LEO (spazientito) Adèss vuu là e ga duu un cazzòt che la büti nel laagh
LUIGI Inscì ta veet in galera tì…ga vöör pazienza
LEO La pazienza la gh’à un limit…e tì, (a Luigi) cerca de möövàs un pù püssee se no cambi avucàtt
LUIGI La legge richiede i suoi tempi
LEO E alura üsi la legge dei tremezzìn: dò paròll e fö ‘l fulcìn!
LUIGI …e ta menàn a San Dunìn!
CARMINE E tì, fa finta de nagòtt e lassala peerd
LEO Sarja bèll! Ma cumè ta feet a lassà peerd vuna che la telefona trenta voolt al dì, a cà, in ufizi, al bar, ai trii de nòtt, ai ciinq, ai sees…
CARMINE Staca ul telefono
LEO Ma la vegn a cà a sunà ul campanèll, la và a turmentà la Renza…pensii che ieer l’a spetada fö da l’ufizi e la gh’à tiraa adòss un ööf
CARMINE E la portan minga via?
LEO Dumandagàll a lüü (indicando con il capo Luigi)
ISIDORO L’è sparida
CARMINE Incöö la sarà straca
LEO La salterà fö da ‘n’altra paart pag. 10
AMALIA (affacciandosi sulla porta d’entrata) Signor Leo, al telefono!
LEO Ecu, indua l’è andada…ga disa che ga sùmm minga
AMALIA M’ha detto di dirle che se non viene a rispondere è un “cifùl de menta”…cosa rispondo?
LEO Hué, ma come la sa permètt? Che la taca giò senza dì nagòtt
AMALIA L’ù minga dii mì, neh! Va bene (esce)
CARMINE Però, i suoi meriti ce li ha anche lei
LEO Cusè ta vöörat dì?
CARMINE Voglio dire che in fondo è stata lei a metterti in riga, a fatti mettere la crapa a posto…perché, parlèmass ciààr, a mettere su la tua attività è stata lei e se non facevate fruttare il capitale che avevi racimolato, adèss che gh’è finii ul cuntrabaand a ta sarjat a tera
LEO Quàll lì ta ‘l disat tì
CARMINE Guarda che mi ta cunussevi ben
LEO Anca mì
CARMINE Tütt quèll che ta guadagnavat a ‘l finiva ala bisca o cun le “entreineuse” del “Mulino” a Briènn
LEO Ceert che la mia giüventù l’ù gudüda
LUIGI Ma da quanto tempo vi conoscete?
LEO Sarà una vintena d’ànn
CARMINE Eh, sì! Appena arruolato in Finanza m’hanno spedito in caserma su, al Prabello, sura Schignan…l’era nel ‘54
LUIGI Alura ìnn desdòtt ànn
LEO Già, mì avevi apena ciapaa la patente
CARMINE Tu eri ancora un pistorello che venivi su alla “Tenda rossa” a fare il bulletto
LEO Cunt i danéé che giravan, tütt i seer, champagn! (A Carmine) E tì, cunt tütt ul grüpp di burlanda , senza nanca i danéé per un gazzusìn
CARMINE Bela fadiga! Con quei quattro soldi che si prendevano
pag.11
LEO Però gh’era qualche tuo collega che i soldini li ha fatti
CARMINE Altroché! Vi davano il passo
LUIGI Cosa gli davano?
CARMINE Il passo! Cioè, si mettevano d’accordo e quando, passavano gli spalloni dalla rete di confine o le macchine per portere le bricolle in città, si voltavano dall’altra parte o andavano al gabinetto
LEO Pasavum giò cunt i jeep pien de bricòll. Una volta s’eri talmeent cargaa che n’ù perdüda vüna per la strada. Pensii, che l’ànn tirada sü i düü finanziere che gh’ànn daa ul pàss e ala sira l’ànn fada truvà in un buschètt
ISIDORO Eran unest, alura
LEO Ala sua manera eran unest…anca luur a frudavan lo Stato che j a sfrütavan
CARMINE Dì minga stüpidat. Erano corrotti e i corrotti sono sempre disonesti. Anca mì s’eri sfrütaa dallo Stato ma non mi sono mai lasciato corrompere
LEO Per quèll ta ma stavat süi bàll!
ISIDORO Però ma regordi che spèss a frequentauf i stèss lucaj
CARMINE L’è vera. Fuori dal servizio magari si beveva insieme e ci si raccontava anche le varie esperienze e avventura
LEO A gh’eran de quii fenomeni. Ta sa regordat ul “Cavera”
CARMINE Che sagoma! Pensate che l’ho visto accendere una sigaretta con una banconota da diecimille lire
ISIDORO L’è minga quèll che gh’è moort assideraa in machina
CARMINE Sì. L’à magnaa fö tütt e l’era finii a fa ul barbùn
LEO L’è stada bela quela volta che gh’èmm faa partì ul “Titùla” in barca cunt una desena de bricòll pien de strasc…l’èmm faa partì da Culònn e pö èmm faa la spiada ala Finanza. Tütt i burlanda ìnn andaa giò a cüràll e nümm cunt dees barch pien a sèmm partii da Lènn per Belaas
CARMINE Bravi! Me l’hanno raccontato quel fatto…e quel povero disgraziato, quando ha visto i finanzieri, s’è buttato nel lago vestito che, se non andavano a prenderlo, sarebbe annegato
LEO La dura legge del contrabbando!
pag. 12
ISIDORO Mì cunussevi ben ul “Leunìn”
LEO Bel fenomeno anca quèll!
ISIDORO A ‘l m’à cüntaa sü de quela volta che l’è andaa da Lezzen a Lecch cunt la machina piena
LEO Quela lì lìè stada propi bela
CARMINE Chi l’era ul Leunìn
LEO Quèl sgarèlàà. Un pù göbb
CARMINE Ah, sì! Quello che (imitando) parlava tutto veloce con la “effe” al posto della “erre” a non si capiva mai nagòtt di quello che diceva
ISIDORO Propi quèll
LUIGI E cussè che l’à faa?
ISIDORO A ‘l saveva nanca leeng e scrivi...e quindi a ‘l gh’aveva nanca la patente. Una nòtt, a ‘l s’è truvaa a Lezzen a cargà bricòll cunt un so soci…
LEO L’era ul “Bagàtt”
ISIDORO …già, ul Bagàtt. Quii dela barca, ànn scargaa e ìnn turnaa indréé e luur duvevan purtà ul carich a Lecch…prima de partì, ul Bagàtt, l’è sbrisigaa süla melma dela riva e ‘l s’è ròtt un pè. Per minga peerd ul viagg, ìnn partii istèss e ul Bagàtt a ‘l gh’à dii al Leunìn de guidà lüü che ‘l gh’avaria spiegaa cume fa. Ann faa ul viagg tütt in prima, cun la machina che la fümava cumè un trenu a vapuur pö, rivaa a lecch, ul mutuur l’è s’ciupaa. Ann piantaa lì la machina e ul Leunìn l’à cargaa in spala ul Bagàtt e l’à purtaa a l’uspedaa
LEO A ‘l pareva una sega ma al gh’era una forza de bestia
LUIGI E le sigarette?
ISIDORO Da l’ospedaal ànn telefunaa ai so amiis che ìnn andaa a töj
CARMINE (guardando verso il lato destro della platea) Ti, Leo, l’è là ancamò
LEO L’ù vista. Fa finta de nagòtt e guarda da l’altra paart
LUIGI Che costanza!
ISIDORO La ma fa quasi cumpassiùn
CARMINE E’ sempre stata una donna così tranquilla, casa e lavoro…viveva solo per te (rivolto a Leo)
pag. 13
ISIDORO Chissà cussè che ga truvava de bèll!
CARMINE E se l’è diventata inscì l’è solo colpa tua (a Leo)
LUIGI Beh! Mettiamoci un po’ nei suoi panni. Cresciuta a l’urfanatrofi, la s’è spusada cun lüü. L’à metüü sü un’attività insema e la lavurava dala matina ala sira cum’è un mül; adèss, che pudavàn stà un puu tranquill cun tanti dannéé e senza fiöö, ul mandrillo la pianta lì e ‘l và via cun vüna püssee giuvina
LEO (seccamente) Ma tì, ta seet ul me avucàtt o ‘l so?
LUIGI Cuss’è che ‘l c’entra! Sono considerazioni che vanno fatte
ISIDORO La sa mööf…la và de là…(tutti la seguono con lo sguardo)
CARMINE S’è fermata
LEO Fèmm finta de nagòtt…guardèmm da l’altra paart (tutti eseguono)
CARMINE
Adèss a stemm chì cumì di stüpit a guardà i piaant?
ISIDORO A ga ciapàn per matt
LUGI (guardando con la coda degli occhi) La sa mööf minga
CARMINE scusatemi ma a me mi viene il torcicollo
ISIDORO Lassemela peerd e che la vaga a fàss benedì (si ricompone come gli altri)
LUIGI L’è una bela giurnada ma chì, a l’umbra, a ‘l fa ancamò fresculìn, però
LEO Mì a gh’ù sü ancamò ul gipunìn de lana…per la salüüt, cumè disevan i nòss vecc, ga vööran le tre “elle”, latt, lett e lana
ISIDORO L’è vera! Ul me poor pà, se l’era minga de pura lana, a ‘l ga comprava nessun capo d’abbigliamento. Anzi, l’aveva cumpraa perfina una fabricheta de lana
CARMINE Per mettere la maglietta a te? E magari ha comprato anche una fabbrica di letti e una latteria
LUIGI L’è sparida!
LEO No, l’è là, de dree al cantùn
ISIDORO Una volta, gh’era vüna che la s’era inamurada de mì e a ‘ sìì cussè ù faa per disfesciala?
pag. 14
CARMINE Adesso ne conta su vüna di so!
ISIDORO Ma sùmm metüü d’acordi cunt un siciliàn. Questchì,a ‘l gh’à faa ul fiil e l’à purtada in machina cunt üna scüsa sü a Brünaa e mì, ma summ faa truvà cunt un’altra. Scènn de baracunn! L’à cuminciaa a vusà e fa scènn de gelosia e mì a rinfaciacch che la ma faseva cornuto e léé la diseva: ”io questo non lo conosco” e lüü .”Ma come, non sei la mia fidanzata?” e l’à tiraa fö ul curtèll…tütt che scapavan…
CARMINE Tiran pü fö, Isidoro
ISIDORO Credach minga, alura. Ma dumandach al Cavarocch, che ul sicilian l’era un so dipendeent
LUIGI Ul Cavarocchi l’è morto
ISIDORO Moort! Quand?
CARMINE Sarann trii ànn
ISIDORO Alura L’è per quèll che ‘l vedi pü in giir
LEO Ma quèla là, la và propi pü via
CARMINE Mò vado là e ci chiedo cosa vuole
LEO A rischio de ciapà una revulverada
CARMINE Una revolverata?
LEO Già, l’altar dì la m’à minaciaa cunt una rivultela
CARMINE E non l’hai denunciata?
LEO Certo! Ul maresciàll l’à ciamada e perquisida ma ànn truvaa nagòtt
CARMINE Sì. Perché lei è così scema d’andare dai carabinieri con la rivoltella nella borsetta
ISIDORO Ma paar che la sia dree a vegnì chì
LUIGI Per la miseria la riva de bùn!
CARMINE Cosa vorrà fare?
LEO Stii quiet…(nervosamente) state quieti e tranquilli
ISIDORO (teso come tutti e fingendo indifferenza) L’è chì…la ‘riva
pag. 14
(Entra Marta. Viso teso e pallido con un enigmatico sorriso. I suoi atteggiamenti evidenziano uno stato paranoico e confusionale, ma calcolatamente limitati dalla donna che persegue un programma ben preciso. Si accomoda al tavolino situato all’estremo angolo della scena con lo sguardo fisso verso l’ex marito e s’imbelletta.
Attimi imbarazzanti in cui si intrecciano sguardi interrogativi accomunati da improvvisazioni a soggetto che sottolineano l’anomala imbarazzante situazione.)
ISIDORO (interrompendo il pesante silenzio) Sperèmm che ‘l piöva minga
CARMINE Già! Così non ci bagnamo
LUIGI Il Bernacca l’à dìì che gh’è l’alta pressione
CARMINE Anch’io c’ho l’altra pressione
(Marta estrae un pacchetto di sigarette e ripone la borsetta aperta sulla seggiola accanto. Carmine, Luigi e Isidoro allungano gli sguardi ridicolmente per vedere se c’è la rivoltella.)
ISIDORO (Allarmato sottovoce) La gh’è!…L’ù vista!
CARMINE (c.s.) Cussè?
ISIDORO (c.s.) La rivultèla
LUIGI (c.s.) Sì, l’è vera, l’ù vista anca mì
(Marta s’accorge del dialogo e riprende la borsetta richiudendola)
CARMINE (sottovoce) Mì a vuu via…
ISIDORO (c.s.) Ma tì, a ta seet minga un pubblico ufficiale? Fa un quaicòss
CARMINE (c.s.) Aspettiamo gli sviluppi
AMALIA (Esce con naturalezza e chiede a Marta) Desidera qualcosa, signora?
MARTA Si, grazie…un “sangue di Giuda”!
AMALIA (Imbarazzata e interrogativa) Un…cosa?
MARTA Un bicchiere di “sangue di Giuda”
AMALIA Cos’è?
MARTA Un vino…un ottimo vino
AMALIA Mi dispiace ma no lo abbiamo
pag. 15
MARTA Allora lo estragga dalle vene di quel suo cliente (indicando Leo)
AMALIA (soprassedendo) Beh…se vuole abbiamo un buon prosecco
MARTA No, mi porti un caffè e un bicèèr d’acqua
CARMINE Amalia, mi porti anche a me una sambuca…(si alza e cambia tavolino) però, me la porti qui perché s’è alzata un’arietta che per la mia cervicale l’è micidiale…qui è più riparato (sottovoce)…anca da eventuali pallottole
AMALIA Va bene! (esce)
LUIGI Ma indue l’è ul giurnaal? Ah! Eccolo là (su una sedia più lontana dove l’aveva lasciato precedentemente Carmine) Lassèmm vedè cussè che gh’è de nööf (si alza e cambia sedia anche lui)
LEO Ma perché sa spostan?
ISIDORO (scivolando sulla sedia) Gh’ànn minga tütt i toort. Cunt in giir una rivultèla
LEO Propi bej amììs!
ISIDORO Un cünt l’è l’amicizia, un altar l’è la pèll
AMALIA
(rientrando ha un attimo di indecisione notando gli strani spostamenti) Ecco
la sua sambuchina, Carmine…ed a lei signora il caffè (serve)
MARTA Grazie, quant’è? (con un gesto brusco e deciso prende la borsetta e tutti gli uomini presenti, a questo gesto, istintivamente si mettono al riparo. Amalia, interdetta si guarda attorno, solo quando Marta prende il borsellino per pagare, tutti si ricompongono lentamente fingendo indifferenza)
AMALIA Mille lire
MARTA Ecco, grazie! (Amalia esce. Tutti osservano tesi ed attenti i movimenti di Marta la quale estrae dalla borsetta, sempre con gesto deciso, una scatoletta di dolcificante che sbatte rumorosamente sul tavolino. I presenti hanno un altro istintivo gesto di difesa. Silenziosa pausa che viene interrotta da una risata di Marta) Sono questi i tuoi generali, Napoleone? Piantaa al tò destìn al momento della sconfitta…ma anca tì, hai abbandonato il campo di battaglia…sei un vile!
LEO (spazientito) Basta! Mucàla lì perché fuu ciamà la Croce Verde
MARTA (Minacciosa, si alza lentamente tenendo la borsetta con la mano sinistra) Ah, alza anche la voce il nostro eroe! (tutti con atteggiamento cauto pronti a scattare) Già, il bellimbusto è un duro…adèss ta fuu vedè mì se ta g’èèt minga pagura…
LEO (Ostentando coraggio) Basta! Suumm stüff! pag. 16
MARTA Difenditi, verme! (gli butta addosso il bicchiere d’acqua)
LEO (Di scatto s’alza braccato da Isidoro) Mi ta mazzi!
MARTA Ta mazzi mì, disgraziaa! (Introduce la mano destra nella borsetta)
ISIDORO (Che tiene stretto Leo, urla) La rivultèla!
CARMINE (spalleggiato da Luigi) Ghe pensi mì (immobilizzano Marta)
MARTA (urla cercando di liberarsi) Lassem stà…va denünci per aggressione…
CARMINE Dov’è la pistola? dammi la pistola!
MARTA “Pistola” ta seet tì! Lasciatemi andare!
ISIDORO (Sempre nella concitazione) Guarda, guarda nela burseta
MARTA Lasséé stà la mia burseta!
LUIGI (Come Carmine trattiene Marta con una mano e con l’altra rovista nella borsetta) Gh’e pensi mì!
CARMINE Io sono un pubblico ufficiale! Stai ferma…(Rovistando nella borsetta estrae un phon e Luigi una spazzola per capelli. Tutti rimangono interdetti. Momenti imbarazzanti durante i quali tutti stanno immobili a guardare gli oggetti mentre Marta, fiaccamente si accascia sulla sedia) L’è un phon!
AMALIA (entra e guarda stupita la scena) Ma cosa succede?
CARMINE (Che si trova con il phon in mano alle spalle di Marta di fianco a Luigi con la spazzola) Nient…nient…le stavamo facendo la permanente.
FINE PRIMO ATTO
pag.17
ATTO SECONDO
Medesima scena del primo atto in settembre. Dopo le vacanze riprendono le abitudini. Amalia riordina i tavolini. Entra Leo.
AMALIA Buongiorno Leo
LEO Salüdi Amalia (si siede)
AMALIA Caffè corretto?
LEO Sì, grazie…gh’è in giir la Provincia?
AMALIA E’ in sala. Sta leggendola il Cosimo, il barbiere
LEO Alura adiu! Quand la raspa quèll lì, la mòla pü
AMALIA Appena si libera gliela porto (esce)
LEO (vede un amico nella piazza) Ciau! (invitandolo con un gesto) Cafferino?…Alura sarà per un’altra volta…sa vedùm, ciau
ISIDORO (entra con aria spigliata elegantemente vestito con una ventiquattrore e numerosi rotoli di carta lucida con progetti edilizi)Ciau Leo, te già bevüü ul cafè? Podi uffritt un bèl caferìn corretto anice?
LEO Per l’amuur de Diu, fa minga fiucà in setembar. Ma che fin te fàà, l’è una settimana che ta sa vedat minga?
ISIDORO U’ duvüü seguì de visìn certi afari
NEGRI Afari?!
ISIDORO Certo! E ‘stamatina, si è concretizzato tutto. Da incöö, il sottoscritto, a ‘l comincia la scalada al successo e al potere. (innalzando gli occhi al cielo) Caro papà, guarda giò e ammira l’ntraprendenza del to fiöö che riporterà il casato dei Belloni agli antichi albori. Il nostro vessillo riacquisterà il suo bagliore e io sarò l’orgoglio della famiglia
AMALIA (A voce alta) Ecco il caffè corretto!
ISIDORO Questo caffè è mio!
AMALIA (indicando Leo) No, è suo
ISIDORO Mio, nel senso che a ‘l paghi mì…e ma na porta un altar corretto anice
AMALIA Ha vinto alla lotteria?
pag.18
ISIDORO Affari! Cara Amalia. Affari che vanno a gonfie vele
AMALIA Gli affari?! Boh! (esce)
ISIDORO Caro Leo, ormai è tutto pronto. Tütt l’è apruvaa, manca ul via
LEO A cussè?
ISIDORO Come “a cusèè”? Al me prugètt, no!
LEO Ah! Quèll famoso centro sportivo
ISIDORO Già! In cumissiun l’è passaa in lüj e stamattina ù ritiraa tütt i prugètt. U’ duvüü cuur un puu perché s’era blucaa tütt…ta ‘l seet cumè che l’è, in agust vann tütt in feri e…ma adèss. Gh’è via libera
LEO Bravu, summ cunteent
ISIDORO Comunque gh’è filaa via lisc cumè l’oli tütt, anca perchè ù tiraa dent ne l’afari ul Riscossa. Ul cügna de l’ingegneer dela Regiùn…sai com’è…una percentualina e…tacchete, tütt a post
LEO Giusto!
ISIDORO Guarda…guarda che prugett…(stende sul tavolino i grandi fogli)Ecu, chì gh’è tütt…ta vedat? Dunca…da chì sa và deent e gh’è la purtineria…pö, ta girat a destra e gh’in i spogliatoi, gabinètt, docce e sauna e via dicendo…chì, a sinistra, ul bar cunt ul self servis e ul risturaant…pö, sü per i scalìn…ecu, sa va sü de chì, ta vedat?
LEO Sì, a vedi
ISIDORO …Bravu!…a ta rivat al Night club e al dancing all’aperto…de là, invece gh’è la piscina coperta, visìn, quèla scoperta e pö, la palestra…insomma, gh’è tütt! Aria, verde, pace e tranquillità…sarà il salotto della Tremezzina e tutti i turisti cureràn cumè legur
LEO Cert, che l’è un bèl prugètt ma a ‘l ma paar püssèè grand de tì
ISIDORO Mai fermarsi! Natüralmeent per realizzàll bisögna che meta insèma un puu de geent…faruu una società e mì…
AMALIA Ecco il caffè corretto (serve ed esce)
ISIDORO (A Leo) Ta ‘l bevàt anca tì?
LEO L’ù apena bevüü
pag.19
ISIDORO Già! Ta gh’èèt resùn…(beve il caffè) Ma ta ‘l seet minga cussè vöör dì un centro sportivo-turistico del gener inscì sül laach? Vöör dì che a ‘l risveglia tütt…geent, afari, cumerciu
LEO Ma la nossa geent la sta ben inscì. Quand la lavora minga a ga piaas stà a cà sua e, se la vöör divertìss, la và via, luntan da sguardi indiscreti…e pö, cussè che gh’è püssee bell del nòs laach, di nòs muntagn…
ISIDORO Lo “Sporting club lariano”! Centro di aggregazione della bella società, meta ambita da ogni giovane rampollo del bel mondo, punto d’incontro di personalità che contano, obiettivo ambito d’ogni donna in carriera e non…
LEO (lo interrompe) Va ben, va ben…l’è bell vedè tanto entusiasmo ma…(sospettosamente indagatore) ma chissà quanti danéé ga vöreràn
ISIDORO Cert che gaa na vööran tanti…
LEO …ma tanti, tanti…
ISIDORO …tantissimi
LEO …una carèta
ISIDORO Un càrr
LEO …una barca de danéé
ISIDORO Un batèll
LEO Una montagna
ISIDORO Un maar
LEO E ta ga j èèt?
ISIDORO No!
LEO Cumè, no!? Ta bütat in pè tütt stù casòtt senza cinch ghèj?
ISIDORO Mì a gh’ù ‘l terèn
LEO Ta paar asséé?
ISIDORO Certo! Mì a gh’ù i terèn, i prugètt, i permèss e la vöja de fa…
LEO …ma ta mancan i danéé
ISIDORO Già! Ma l’è minga un problema; i danéé sa trövan. Basta truvà un puu de geent che capissan l’afari e un giööch l’è faa
pag. 20
LEO L’è propi un bèl giööch
ISIDORO Ma ta ‘l seet quanta geent la gh’à i danéé in banca a marcì e se la vede corrodere dall’inflazione? Bisögna investì la “grana”…(entra Amalia che ritira la tazzina del caffè vuota ed il bicchierino) Grazie! (A Leo) Ta bevat ul cafè?
LEO (con rimprovero) Ancamò!
ISIDORO Ah, già! Ta l’èèt già bevüü…alura nagòtt. Amalia, grazie! (Amalia esce)…dunca, disevi…ah, sì! La geent vìscura, ul veru imprendituur, l’afarista sveglio, la gh’à de investì. Tì, per esempi, cussè che ta fèèt?
LEO Mì!?
ISIDORO Sì, tì! Ta vendat grapa, vìn a gazzuus
LEO Alura?
ISIDORO Alura, alura! Alura, un dì, che la geent la beef pü grapa, vìn e gazzusa, cussè che ta fèèt?
LEO Dì minga scemaat! La geent la mangerà minga, ma bèèf la beverà sempar
ISIDORO Va bèn! Ma se a ‘riva un cuncureent che a ‘l veend che ‘l veend ala metà de tì, se crola la lira, se ta sa malat, a ‘l su minga mì…se ta veet suta un muntacarich e ta perdat una gamba, cussè che ta resta? Niente! Un pugno di mosche! Ecu perché bisögna diversificà i propi interèss…(rivolto alla platea) Ciau ragiunàtt…ta vèèt in ufizi?…Ai quatr’uur ta seet là? Bèn, vegni a truvàtt…affari grossi in vista…ciau…(A Leo) Capito, caro Leo? Adeguarsi alle esigenze dell’economia…e se ta permetat, un afari del gener ta podat minga perdàll
LEO Lassa peerd, Isidoru…
ISIDORO (incalza)…Ma sprovincializzati! Pensa… socio fondatore e azionista del centro più ambito della Lombardia, frequentaa dala geent püsséé in vista. Tì.ul Leo, vecchio onorato contrabbandiere della Tremezzina, fianco a fianco cunt ul prefètt, tète a tète cun la mièè de l’assessur regiunaal, giügà a bridge cunt ul questuur
LEO Ma mì summ minga bùn de giügà a bridge
ISIDORO Ta l’insegni mì, preocupàss minga
LEO Vegn giò dala pianta…ma paar che ta vulàt tròpp
ISIDORO Non ti ho mai tradito, io?
LEO Ma cussè che c’entra…
pag. 21
ISIDORO Alura investìss un quaicòss nel prugètt e ta vedareet multiplicà ul capitaal cumè i fuung…Varda che a ‘riva ul Carmine…l’à finii i feri anca lüü…comunque, Leo, passeruu là in magazzìn a ‘n parlerèmm mej
LEO Va beh!
ISIDORO Ta vedaret cha ta saret tì a ringraziam quand, in doppiopetto blö, ta stringereet la man del ministru che inaugürerà la “Sporting club Lariano”…ecu ul nos Carmine che torna all’ovile
CARMINE (entra rilassato e allegro. Saluti a soggetto) Cum’è che la va vecchi lucertoloni?
ISIDORO T’el chì ul nostro oriundo
LEO Sempar in furma, ul nòss Carmine
ISIDORO Ta parat ringiuvanii
CARMINE Altarché! Stà giò un mees a mangià, beef cun la panza a l’aria l’è un’altra vita, cari i me fiöö
ISIDORO Ta seet minga tant negar però
CARMINE Mancherebbe di stare anche al sole. Vardee che sulla costa amalfitana, ul suu al scota
ISIDORO Sì, perché chì, l’è frecc
CARMINE Altar che chì! A sii mai staa al sud?
ISIDORO L’è rivaa lüü. Guarda che quand tì a ta serat sü par i muntagn a cuur adréé ai bricòll mì e la mia famiglia passavum dü mees a Caprera
CARMINE (ironico) In cà del Garibaldi?
ISIDORO (Secco) No! Dela sua surèla!
LEO Alura ta stavat sempar a l’umbra?
CARMINE Certo! Suta a l’umbrelùn a cuntrulà l’andazzo, con frotte di belle donne che giravan inturna cumè muscuni
ISIDORO Chissà che lüstrameent de öcc
CARMINE Ma fànn maa ancamò adèss! Ci stavano certe sbarbate col seno al vento, che va disi minga
ISIDORO Anca giù in “teronia”
pag. 22
CARMINE Cosa credete? Giù sono più emancipati di noi, non è mica come si dice qui
ISIDORO E perché ta ste minga giò?
CARMINE perché sentivi la tua mancanza!
ISIDORO ma te metüü giò una quaj trapula?
CARMINE Vuoi che il Carmine stia lì con le mani in mano? Ho messo giù delle trappole che non ne avete un’idea.
ISIDORO Quanti ràtt te ciapaa?
CARMINE Dopu trii dì che ero giù, c’è borlata dentro una vichinga alta due metri che pareva la statua della Libertà
ISIDORO E la miéé?
CARMINE Beh, lei stava tütt ul dì con i fiöö
LEO Alura ta spupulavat?
CARMINE L’imbarazzo della scelta, caro mio
AMALIA (entra) Ecco qui il nostro Carmine. L’è tornato?
CARMINE Heilà, Amalia! Sempre sul campo di battaglia
AMALIA Non siamo mica sciuri come lei che si permette un mese di vacanza
CARMINE Cumincèmm minga a piaang
LEO Dagan a chi riid e tögan a chi piaang
CARMINE Cià, Amalia, ricominciamo con il nostro cafferino
ISIDORO A mi, un amarino, anzi, che la ma dia quela grapa cunt i erb che l’à metüü giò léé
AMALIA Quela cun la genziana
ISIDORO No, quela l’è amara cumè ul tossich. Quela cun l’anice, la salvia
AMALIA …il rosmarino e il ginepro?
ISIDORO Sì, va bèn…(indicando Carmine) e ul so cafè a ‘l paghi mì…(a Leo) ta ‘l bevat anca tì?
pag. 23
LEO Adèss mucala!
ISIDORO Alura bèèf un amarino, paghi mì
LEO Lassa peerd, bevi nagòtt
ISIDORO Sü, fàmm compagnia…Amalia, che la porta un cafè e düü amari…tutto sul mio conto
AMALIA (perplessa) Va beh! (esce)
CARMINE (a Leo) Ma l’ha ciapaa un culpu de sùù?
LEO (ironico) Ga vànn ben i afari
CARMINE Non avrà mica incominciato a lavorare?
ISIDORO Certo!
CARMINE Ecu, quand tütt vànn in ferie, lüü a ‘l comincia a lavurà
ISIDORO Caro ul me terunscèll, tutto può cambiare. Gh’è chi lavura de giuvìn e vànn in pensiun de vecc e chi fànn i pensiunaa de giuvìn e lavuran de vecc
CARMINE E cosa fai di bello?
ISIDORO Ta sa regordat de quèll prugètt che ta parlavi prima dei feri? Quel del centro sportivo
CARMINE Ah! Quèl casòtt che ta vurevat fa sül to teren?
ISIDORO Propi quèll! Tutto approvato…è stato dato il via
CARMINE Ai lavori?
LEO No! Ala fantasia
ISIDORO Macchè fantasia; tutta realtà! E mentre voi, in agosto, riposavate, l’Isidoro urganizzava, prugramava e prendeva contatti ad alti livelli
AMALIA (entra) Ecco gli amari e il caffè (scena a soggetto ed esce)
CARMINE (a Leo) E tu, indove sei andato di bello?
LEO Summ andaa via dumà una settimana…summ staa a Viareggio cun la dona
CARMINE E la tua miéé…cioè…la ex…insomma, la Marta, che fìn l’à faa? L’è in giir ancamò? Pag. 24
LEO Taas che la paar calmada
CARMINE Ma gh’era minga ul prucèss ala fìn de lüj
LEO Già! E l’è apunto d’alura che la vedi pü. L’è sparida
CARMINE La sarà in giir a godersi la barca di soldi che ha preso
LEO Cert che la gh’à nagòtt de lamentàss
ISIDORO Ciùla! L’à ciapaa milioni de manteniment, miliuni de liquidaziun dela dita, in pü, la vilèta indua stavuf de cà
CARMINE Ciamala scema
LEO Ta duvevat vedela quand sèmm vegnì fö dal tribünaal. L’è rinsavida tütt in un culpu…baci, abbracci, suriis ai avucàtt, ai usceer e perfina a mì, a la m’à daa un basìn
CARMINE Per me t’ha preso per i fondelli. L’à faa la mata per mungere il più possibile e pö…frucchéte!…Salve e auguri!
LEO Cuminci a pensàll anca mì…dònn che piang e cavàll che südàn, busard cumè Giüda
ISIDORO (rivolto alla platea) Quèll là in bicicletta, l’è minga ul tò fiöö, Carmine?
CARMINE Sì, lè lüü (chiama)…Hueì, Luca…dove vai?…(forte) A fa cussè?…Vai a casa a fare i compiti delle vacanze…come, dopo? Sempre dopo…
ISIDORO Ma lassal nà, che l’è giuvìn
CARMINE Quell lì a ‘l seguìss la tua dutrina, la dottrina del Michelàss; mangià beef e nà a spàss
LEO La gh’à resùn la sacra scritüra che la dìs de fa lavurà i vècc che gh’ànn la pèll püssee düra
ISIDORO Quanti anni c’ha adesso
CARMINE Sedici anni
ISIDORO Ga l’ù mì l’atività giüsta per ul tò fiöö
CARMINE Magari mettersi in società con te
ISIDORO Certo! Io posso essere il suo futuro
CARMINE Contane su un’altra delle tue pag.25
ISIDORO (Declama con fervore crescente) I giovani non devono fossilizzarsi e rinchiudersi tra quattro deprimenti e ingiallite pareti, bruciare e reprimere le proprie velleità imprenditoriali arenandosi senza futuro e prospettive…i giovani devono realizzarsi con attività nelle quali abbiano modo d’esprimersi nella loro sfolgorante attività…
CARMINE Tajala sü!
ISIDORO …Tuo, figlio! Dico, tuo figlio…che prospettive ha per il futuro?
CARMINE Come che prospettive? L’andrà avanti con la ditta de foulards dela mia miéé. Fra poco vado in pensione e anch’io comincerò a darle una mano, così la ditta potrà ingrandirsi e i miei figli potranno continuare
ISIDORO Ma ta sentat minga che ul tessile l’è in crisi! Ma ta ‘l seet quante ditte chiudono?
CARMINE Come augurio l’è mica male. Comunque la ditarèla dela mia miéé per adèss la lavura
ISIDORO Ma è il futuro! Bisogna pensare al futuro…la prorompente vitalità dei giovani come tuo figlio ha bisogno di attività dinamiche e avvincenti che i nostri tempi richiedono
CARMINE Cussè c’entra ul me fiöö che a ‘l gh’à sedàs ànn e a ‘l gh’à de stüdià
ISIDORO E’ dovere d’ogni genitore preparare il futuro ai propri figli
CARMINE Ma in fin dei conti, indove vuoi arrivare?
ISIDORO Coinvolgerti nel progetto del secolo!
CARMINE Non sarà ancora quella bufala del progetto…
ISIDORO Esattamente! Lo “Sporting club lariano”!
CARMINE Lassa peerd, Isidoro, e non tirarmi dentro nelle tue gabole
ISIDORO Inn minga gabul! C’è tutto nero su bianco, tutto è pronto per partire
LEO Pecaa che mancan i danéé
CARMINE Ma allora, indove vuoi andare?
ISIDORO I danéé i trövi. Ci sono già due banche che ìnn dispost a finanziamm cunt i mutui, pö, altri “veri” amici de Milan e de Comm che, lungimiranti, e prevedendo l’affare entrano in partecipazione chi con poco e chi con tanto nell’affare pag. 26
AMALIA (entra con il giornale) Ecco il giornale
LEO L’era ura! Incöö l’à faa sveelt a lengela, dumà un’ura e un quart
CARMINE Amalia, c’ho trovato un bell’investimento per tutti i soldi che guadagna
AMALIA Che investimento?
CARMINE Nel centro clinico psichiatrico del nostro amico Isidoro
ISIDORO Fa minga ul spirituus
AMALIA Lo conosco già, è tutta l’estate che mi fa una testa come un pallone con quel progetto
CARMINE (guardando l’orologio) Cià, geent, ìnn apena i do, a fèmm in teemp a fa una scupèta
LEO Ma sèmm in trii
CARMINE Di dentro ci sarà qualcuno, no?
AMALIA C’è il “Titùla”
LEO Per l’amur de Diu lassa stà quèll lì, che l’è una bestia
AMALIA Però se volete giocare, venite dentro perché qui in giardino non si può
LEO Quanti bàll! Adèss sa po’ pü nanca giügà ai cart. Quand gh’era ul
poru Maurìn passavum giurnaat a giügà a briscula, trisètt e perfina ala mura e ala sira anca ai dadi
AMALIA Altri tempi, caro il mio Leo, oggi le leggi proibiscono ogni gioco in luoghi all’aperto, e non voglio farmi chiudere il locale
LEO Sü in cuperativa, però a giügàn föra in giardìn
AMALIA Lì, hanno il campo delle bocce e non è una piazza turistica come questa
LEO Già, adèss chì a gh’è l’”elìt” e sa po’ pü fa nagòtt
AMALIA Va beh, allora se volete giocare venite dentro (esce)
ISIDORO (Rivolto alla platea) Ciau Franchino, ta bevat un cafè?
CARMINE Dai, vegn chì…alura ciau!
pag. 27
ISIDORO Sempar de cursa…ciau!
LEO Sta ateent de minga scapüscià!
ISIDORO Poor disgraziaa anca quèll lì
CARMINE Minga taant! Guarda che se l’à cercada lüü, né!
ISIDORO Già! Ga scapa la dòna cunt ul so principaal e l’è colpa sua
CARMINE A ‘l doveva stà a cà a cürala piuttosto d’andare in giro con i boy-scaut con i calzoncini corti e il cifolino o là…come si ciama…al centro giovanile a purtà in giir i fiulètt
LEO Cussè che ‘l c’entra? A ga na vurerian tanti cumè quèll lì che al sa dedica per la società
CARMINE Certo! Ma per mì lüü l’è un “piedofilo”
ISIDORO Dì minga scemaat! L’è un bravu fiöö e ga na vöreriàn tanti cumè lüü
CARMINE Ma non vedete che non c’ha neanche un pelo di barba e la voce come un castrato…
ISDORO Ta gh’èèt propi ul cervèll cumè una galìna
CARMINE E poi, quando cammina muove tutte le mani così…(imita platealmente e con il movimento urta i disegni del progetto di Isidoro gettandoli per terra)
ISIDORO (Premurosamente raccoglie i suoi documenti creando un certo scompiglio) Fermi! Fermi tutti se no i schisciüff…tira in là i pè…
CARMINE Cussè che ta seet dréé a cumbinà?
ISIDORO Gh’ànn de minga ruvinàss…tiràs in là
CARMINE Va ben ma ta seet dréé a tiràmm giò i calzuni
ISIDORO (Si rialza) Ecu, semm a post…(sistema i disegni sul tavolino e ne distende uno sotto lo sguardo di Carmine) vaa… varda che bèll!
CARMINE Cussè?
ISIDORO Ul risturaant
CARMINE Ah! Questo qui sarebbe il ristorante?
ISIDORO Già! E questa qui l’è la piscina…pö, süla scalinata gh’è ul solarium e in fuund i camp de tènis pag. 28
CARMINE Bèll! …E chì?
ISIDORO Chì gh’è l’erba
CARMINE Per i cunili?
ISIDORO Sì! Pö a metum deent anca i cavèr! Dì minga scemaat…gh’è ul praa per ciapà ul suu..ecu, chì a gh’è ul piano bar e visìn la discoteca per la sira
LUIGI (entra) Saluti a tutti! Che giurnada! Summ andaa a Milàn…l’è roba de matt…un trafich che sa po’ minga circulà…tèll chi ul nòss Carmine…ta seet rivaa anca tì?
CARMINE Caro Luigi! Vacanze finite anche per me…e tì? Ta duvevat minga andà in Bulgaria?
LUIGI Memorabili! Tutti i paesi dell’Est
CARMINE Chissà le femmine?
LUIGI L’imbarazzo della scelta. Lè, sa fa minga fadiga…basta nà là cunt un para de calzètt de naylon, un puu de prufümm e blugììns vecc che ta borlan giò tra i pè..duman sira urganizum una bela cena chì e va cünti sü tütt…(notando Isidoro che sta ancora tenendo aperto il disegno) cussè che ta fèèt, tì?
CARMINE L’è adréé a fàmm fa una passeggiata nelle sue proprietà. Ta vööt vegnì cun nùmm?
LUIGI No, grazie! A ‘l cunussi già quèll post
CARMINE Ma l’è una roba seria?
LUIGI Beh, se va in porto, cumè al dìss lüü, l’idea l’è buna
ISIDORO Certo che va in porto! A costu de dissanguàm…ecu, ta vedat…dopu ul dancing gh’è…
LUIGI (interrompe allarmato) Fiöö, ma…quela là, l’è minga…ma sì, l’è la Marta!
LEO Cussè?!
LUIGI Sì, l’è léé
CARMINE L’è propi léé
LEO Oh, cara Madona, l’è scià ancamò!
ISIDORO (Arrotolando i disegni) L’è dréé a vegnì chì pag. 29
LUIGI Bestia, cumè che l’è cambiada!
ISIDORO La paar nanca pü léé
CARMINE Che eleganza!
LUIGI L’è püssèè giuvina
CARMINE Silenzio, che l’è scià
LEO Guardèmm da l’altra paart
MARTA
(entra con atteggiamento sicuro e si accomoda. E’ completamente modificata;
la pettinatura, il trucco, l’abbigliamento, l’hanno trasformata in una donna
gradevole e piacente.)Buongiorno signori…(imbarazzante silenzio e
titubanti risposte.Marta s’imbelletta e ad alta voce) Che bella giornata!
ISIDORO Finchè non piove!
CARMINE Sì, è proprio bella…è la classica giornata del famoso settembre lariano
LUIGI (Dopo un breve pesante silenzio entra Amalia) Ah, sciura Amalia, la ma porta un camerino?
AMALIA Corretto col solito grappino?
LUIGI Sì, grazie!
AMALIA (A Marta) A lei, signora?
MARTA (Evidenzia) Signorina! Prego
AMALIA (Guardando Leo e comprendendo la situazione) Va beh! Signorina, beve qualcosa?
MARTA Un gin-fizz, grazie. (Mentra Amalia esce, estrae dalla borsetta una sigaretta e cerca i fiammiferi che non trova) Scusate, avete d’accendere?
CARMINE (Galantemente s’avvicina) Agli ordini! (Le accende la sigaretta)…Lasa signora Marta…
MARTA Signorina, prego!
CARMINE Già! Signorina…la sa di quello che pronunciava la “vu” al posto della “erre”?
MARTA No!
pag.30
CARMINE Va dal tabaccaio e gli dice: “Pev favove, una scatola di fiammifevi”, il tabaccaio distratto gli chiede: “Diceva?” e quello risponde: “Diceva?! No, di legno!” (ride)
MARTA (unendosi alla risata) Simpatica!
CARMINE E quell’altro che fumava in ufficio?
MARTA Cos’ha fatto?
CARMINE Arriva il principale e gli dice severo: “Giovanotto! Non si fuma quando si lavora” e quello ci risponde: “E chi lavora?” (L’allegria aumenta e tutti ridacchiano all’infuori di Leo che, impassibile fissa il vuoto. Entra Amalia)
AMALIA Ecco il suo gin-fizz “signorina”…(a Luigi) e il suo caffè, avvocato
MARTA Lo metta qui! Avvocato venga con noi a bere il suo caffè (nel contempo Carmine si siede al tavolino di Marta)
LUIGI (Imbarazzato) Ma…
MARTA Non la mangio mica…ormai non siamo più avversari
AMALIA (depone il caffè sul tavolino e chiede) Allora, glielo lascio qui?
CARMINE Cià, vegn chì Luis a cüntà sü una barzeleta
LUIGI Ma io non ne so…
MARTA Su, venga che si raffredda il suo caffè
AMALIA Beh. Allora glielo lascio qui (esce)
LUIGI (Va a sedersi al tavolino) Mi siedo ma di barzellette non ne racconto
CARMINE Lüü l’è tropp seri. A ‘l fa riid dumà quand a ‘l fa i prucèss
LUIGI Che spirìt de patàti
CARMINE La sa quèlla del fiulòtt che ‘l và dal prestinéé e ‘l dumanda: “ Ce l’ha ancora del pane di ieri?” e il fornaio ci risponde: “Sì, perché?”…”Bravo scemo, poteva farne di meno” (tutti scoppiano in una risata) e quell’altra? Quela del bagnino che ‘l vusa incazzaa: “Huè, giuvinòtt lo sa che non si fa la pipì nella piscina?!” e quello risponde: “Ma se la fanno tutti!” – “Sì, ma non dal trampolino!”
(Le risate aumentano)
MARTA (A Isidoro) Ma Isidoro, perché non viene a raccontarci qualche barzelletta?
ISIDORO (Imbarazzato) Ma no…non… pag. 31
CARMINE Lui è bravo, sa?
MARTA Allora cià, che ‘l vegna chì insema a nümm
CARMINE A ‘l Vöör fàss pregà
ISIDORO Ma no…l’è che incöö sùmm un puu föra fase
LUIGI Dai, fa minga ul preziuus
CARMINE Cünta sü quèla del màtt
ISIDORO Ma ta la seet già
CARMINE La signorina Marta non la sa
MARTA E’ vero, la cunossi minga…che ma la cünta sü
ISIDORO (imbarazzato guarda Leo, poi si alza) Va beh…Un dì, un màtt a ‘l vegn visitaa dal primari che al sa cungratula per i miglurameent che l’à faa e ‘l ga dìss: “Mi hanno detto che il tuo comportamento si è assolutamente normalizzato. Bene, ora faremo degli esami e se tutto sarà a posto domani potrai tornartene a casa”. Gli vengono fatti i raggi X e l’encefalogramma e quindi gli viene annunciato che all’indomani avrebbe potuto lasciare la casa di cura. Felicissimo, va in camera e scrive alla madre: “Cara mamma, sono guarito. Oggi mi hanno fatto i raggi e, se domani mi danno i cerchioni vengo a casa in bicicletta.”
(Tutti ridono divertiti e tra le fragorose risate e l’imbarazzato isolamento di Leo, si chiude il sipario. Le brevi barzellette potrebbero essere cambiate a discrezione di coloro che cureranno la messinscena.)
FINE SECONDO ATTO
pag. 32
ATTO TERZO
Siamo nel 2002, quindi trent’anni dopo i precedenti atti. L’ambientazione è sempre la stessa ma, evidentemente le strutture dell’esterno del bar ed i protagonisti hanno subito una radicale metamorfosi a discrezione dello scenografo, del costumista e del regista. In scena Carmine ed Amalia indaffarata a riordinare le sedie e le tovagliette dei tavolini.
AMALIA Caffe, Carmine?
CARMINE (Guardando l’orologio) Aspetti cinque minuti che arriva il Leo e lo beviamo insieme…gh’è in giir ul giurnaal?
AMALIA (Lo scorge su un altro tavolino) Eccolo qui! Lo lasciano sempre in giro…poi passa qualche balordo che se lo porta via (glielo passa)
CARMINE Perché, a robàn anca i giurnai adèss?
AMALIA I giornali! L’altro giorno in cortile mi hanno rubato perfino degli strofinacci per asciugare i piatti pieni di buchi
CARMINE Ma cosa ne faranno, disi mì!
AMALIA Quello che mi chiedo anch’io…ma tutto è buono quando si prende senza fatica. L’altro giorno, per esempio,uno che pareva anche distinto con camicia, cravatta e vestito blù, ha bevuto un caffè ed uscendo ha preso su l’ombrello del Terüzz. Il Terüzz, povero ometto, lo rincorre e gli dice: “Scusi, ma guardi che quell’ombrella è mia” e quello, con un’alterigia strafottente ci dice: “No, è mia…oppure è identica” e il Terüzz:”La sarà identica ma l’è mia” ma quello non ce la voleva dare; insomma ne è uscita una discussione ma poi, sono intervenuti tre o quattro giovanotti e quello, vista la mal-parata, ha restituito l’ombrello dicendo con una faccia da cretino:”Non è il caso di discutere per un misero ombrello” e il Terüzz gli ha detto persino “grazie”
CARMINE A ‘l gh’à resùn ul Leo quand a ‘l diseva “facc de tòla e ladrùn, stànn al mund per quii bùn…(aprendo il giornale) cià, vediamo cosa c’è di nuovo
AMALIA Tutta roba vecchia!
CARMINE gIà! Sempar i solit bàll, cumè ìnn sempar istess i nòss giurnaad, i solit giurnaad, i solit facc, i solit discuurs, i solit cafè…ma la sa, che in trentasei anni che vengo qui, ho bevuto…che l’aspetti…(estrae un fogliettino dalla tasca)ecco…l’altro giorno ho fatto il conto…dunque, ho bevuto esattamente…o quasi…tredasmilacentquaranta cafè
AMALIA O sciur Carmine, si vede proprio che non ha più niente da fare
CARMINE Cosa vuole, lavoriamo sempre di meno e c’abbiamo sempre più tempo da riempire
pag. 33
AMALIA E magari ha fatto anche il conto di quanto ha speso
CARMINE Certo! E, calcolando l’inflazione posso dirci che con quello che ho speso potevo comprarci il locale…ecco che arriva il Leo
LEO (entra) Salüdi Amalia, ciau Carmine…un caferìn…(a Carmine) Ti a ta l’eet bevüü?
CARMINE No! (ad Amalia) Allora facciamo tredicimilacentoquarantuno
AMALIA Va bene! (esce)
LEO (non comprendendo) Tredas…cussè? L’arteriosclerosi avanza?
CARMINE L’avanza cume l’avanza l’età, cara ul me fiöö
LEO Ti, a pruposit, a ‘l m’à telefunaa ul Lüiis a cà. L’à dii che incöö ‘rivàn quii dela finanziaria americana
CARMINE Mi ha telefonato anche a me…ha detto che passerà a bere il caffè
LEO Ma sì! Mì a mòli tütt…chi ma la fa fà, a stà chì a dà fö de matt per ul lavurà? Hué, mì a gh’ù nessun de mantegnì e sarìa ura de good la vita in santa paas
CARMINE Io non so che dire. Vedere la ditta che ho messo in piedi con mia moglie in tanti anni di sacrifici andare in mano di altri, è come darmi una “cortellata” nel cuore…d’altronde, se quei pistola dei me fiöö hanno preso altre strade non ci posso fare niente
LEO Ma fregatene! Cussè che ta interessa a tì? Adèss nümm a vendùm tütt a ‘sta geent e finchè a scampum: donne, champagne, saint Moritz, San Remo
CARMINE …e sant’Ana, tisich!
LEO E pö,’na vanzan ancamò per i tò fiöö e per i tò nevuud. Mì, invece, vöri vanzà dumà i danéé per ul füneraal. Ul rest, a ‘l magni föra tütt
AMALIA (entra, serve i caffè ed esce) Ecco i caffè!
CARMINE Grazie! (rivolto alla platea) Ciau “Negar”…cosa ci vuoi fare?…tirèmm innanz…L’è ul tò fiöö? Bestia che òmm…E la pesca? Basta…solo per hobby…eh già! Urmai gh’è pü nagòtt…ciau
LEO (a Carmine) Anca quel fiöö lì, cumè che l’è cressüü
CARMINE L’è ingegneer elettronich
LEO Pensa che cun quela crapa del so pà e dela sua màmm che ìnn nanca bun de scriif a gh’è vegnii fö un cervelùn simil pag. 34
CARMINE Invece cunt ul cervèll che gh’ù mì gh’ìnn vegnii föra i me fiöö stüpit
LEO Lamentass minga che ìnn bravi fiöö; cun tütt quii balurd e pericul che gh’è in giir adèss ta podat segnàss cunt ul gumbàt
CARMINE Ma non podevano andare avanti con la ditta?
LEO Se ànn preferii andà in giir per ul mund a lavurà nel setuur di alberghi e fàss una pusiziun, ta podat vèss cunteent
CARMINE Già! Dopu tanti sacrifici per crescerli ci hanno piantato qui, me e mia moglie senza “fiöö né cagnöö” come dici tu
LEO Ma ànn fa una bela pusiziùn cun bei famigli
CARMINE Sì, in Germania e in Inghilterra e li vedo una volta all’anno
LEO A gh’è scià ancamò ul Negar…(dialogando a voce alta) Sì…indua? Va ben…chì da l’Amalia?
CARMINE (c.s.) Sì, volentieri…ghe sùmm ancamì…ciau
LEO Bene, inscì a farèmm una bela paciada de pèss
CARMINE Quanto tempo è che non ne mangio
LEO Incöö, se ta vörat mangià ul pèss bun, a ta gh’èèt de pescàll tì…tütt surgelaa! Ul persìch a ‘l riva dala Türchia, i alburèll da l’Africa, i trüt tütt de alevameent
CARMINE Meno male che c’è il Negar che ogni tanto ci fa mangiare roba buona
LEO Ta sa regordàt quand andavum de nott a pescà i lavarèll cunt ul “quadraa” e ‘l “sibièll”
CARMINE Altroché! Quella volta giù in riva che c’erano i lavarelli in “frega” e saltavano come capretti e mì, sùmm partii cunt ul sibièll e ho preso una “topicata” …porca vacca! Sono finito lungo e tirato vestito nel lago
LEO Eh, sì, bei tempi! Cert che n’èmm vist de cambiameent
CARMINE Certo! Anche soltanto stare qui in piazza se ne sono viste di cose…tutto come un film…geent che va, gente che viene…quanti fiöö abbiamo visto con i calzoncini corti diventare uomini…
LEO E quanti òmm gh’èmm vist diventà vecc…
CARMINE …e quante belle ragazze abbiamo visto diventare “carampane”
pag. 35
LEO Ta sa regordat quii düü murusìn che stavan sempar là a limunà sula panchèta?
CARMINE Come no! Per düü ànn, tütt i dì eran là e se ‘l piuveva o ‘l fiucava sa ritiravan suta al portich
LEO Pö, quand s’ìnn spusaa, ànn cuminciaa a stacàss e ala fìn, léé l’è scapada cunt ul fiöö del barchiröö
CARMINE …e l’à piantaa chì quel poor disperaa cunt un fiulètt de un ànn…che disgraziata!
LEO I dònn ìnn cumè i sardìnn! Ta ga tirat via la crapa e tütt ul rest l’è bùn!
LUIGI (entra) Ecco i due pivelli! Sempre in agguato cumè i falchètt
LEO Cumè düü “urucch” ta podat dì!
LUIGI (A voce alta affacciandosi all’uscio del bar) Sciura Amalia, un amarino…(sedendosi) allora, siamo pronti al grande passo? Tra poco sarete dei ricchi e spensierati pensionati
CARMINE Un mumeent! Io non ho ancora venduto niente e non è detto che lo faccia
LUIGI Cumè!? Adèss ta sa tirat indréé?
CARMINE A sùmm nanca mai andaa avanti! Hai fatto tutto te…può darsi che ci stia anch’io, ma prima, voglio discutere bene le proposte
LUIGI Le proposte sono quelle dell’altro giorno… e mi parevi così convinto
CARMINE E incöö la m’è girada!
LEO L’è burlaa giò dal lètt!
LUIGI Ma adèss mì ù già spendüü una mezza parola…anzi vüna intrega
LEO Preocupàss minga! Ta vedareet che ‘l ga stà…ga dispiaas a mulà tütt perché l’è un sentimentaal…(a Carmine) ta l’ù già dii: ta vedareet che vita! Diventerèmm püsséé giuvìn, minga vecc. (a Luigi) A che ura ‘rivan i ‘mericàn?
LUIGI M’ànn telefunaa stamattina da Milan che saràn nel me ufizi veers i trii. Comunque la segretaria la ma ciama apena ‘rivan
LEO Cum’è che la sa ciama?
LUIGI La segretaria?
LEO Macchè segretaria! La mültinaziunaal americana pag.36
LUIGI Ah! “Elgi holding Corporation Limited”
CARMINE Sperèmm che la sia minga una finanziaria come quella dell’Isidoro
LUIGI Dì minga stüpidaat! Questo è un gruppo internazionale con interessi in tutto il mondo
CARMINE Ma sapete che l’altra nòtt ma sùmm insugnaa l’Isidoro
LUIGI Fmm minga andà ul mangià per traveers
CARMINE Mi sono sognato che l’era sü un pilone della luce alto cinquanta metri sü una gamba sola, poi mi ha chiamato e con un salto mortale si è buttato giù
LEO e ‘l s’è mazzaa?
CARMINE No!
LEO Pecaa!
CARMINE Quando l’era dietro a spiaccicarsi per terra, con tutta la gente che urlava, si è messo a volare
LEO L’à fada franca anca stavolta
CARMINE Gia! E intant che ‘l vulava al ma faceva “marameo” cun la man
LEO Ma la farina del diavùl la va sempar in crüsca
CARMINE Intant l’è sparii cunt i nòss danéé e cun quii de mezza Tremezzina
LUIGI Per mì l’à mangiaa fö tütt in “zìchera e zàchera”
CARMINE Sarà in qualche paesino dell’Africa a fa ul barbùn
LEO Insèma a quela balorda d’una ciucatèra a majà fö tütt
LUIGI Guarda che l’è pö stada la sua miéé
LEO Quantu mai! Se ga pensi a tütt i scènn
LUIGI Per mì a gh’è perfina de riid
CARMINE Cert che l’avevan stüdiada bèn! L’à spremuto gli amici come limoni; lei, la tua dolce metà t’ha munto fino a che poteva e, “tracchéte”! Sono partiti come due uccellini di bosco per il viaggio di nozze
LUIGI Viaggio di nozze che ‘l düra da trent’ànn
pag. 37
CARMINE Vi ricordate quando faceva la pazza? Che numeri! Certe volte mi faceva veramente paura
LUIGI Cert che l’era una brava attrice
CARMINE (a Leo) E tì, tuntulòtt, te mai capii nagòtt
LEO Ta l’avreet capii tì, che ta seet faa bidunà dal sò compare ciinq milioni. Che alura èran una barca de danéé
CARMINE Io ce li ho dati per mio figlio
LEO Già! Tì perché t’à prumetüü de sistemà ul tò fiöö, lüü, (riferendosi a Luigi) perché a ‘l duveva ciapà in màn “tutto il settore legale e finanziario”, mì perché duvevi fa tütt i furnitüür de bevandi
CARMINE …e fa ul presidente del club
LEO Anca quèll a ‘l m’à prumetüü
LUIGI L’à promesso a tutti
AMALIA (entra) Ecco l’amaro, avvocato
LUIGI Grazie!…E ci ha piantato qui cumè cucù
LEO Magari l’è moort
CARMINE Magari! Ma le bestie grame c’hanno la pelle dura
AMALIA State parlando dell’Isidoro?
CARMINE Già! Ed eccola qui, un’altra. Anche lei c’è rimasta con “la gambetta alzata”
AMALIA Due milioni! Disgraziato…m’aveva promesso di darmi in gestione il bar-ristorante
LUIGI Certo che siamo stati un po’ sempliciotti
CARMINE Sempliciotti!? Pistola! Siamo stati
LEO Ma chi andava a pensà una roba del gener? In fuund l’è sempar staa unest; debit a ga n’eva minga, famiglia sana, mai faa del maa a nissùn…
CARMINE L’ha mai nanca lavuraa, però!
LUIGI Adèss, piantiamola lì! Inn trent’ànn che l’è la solita menada…tütt i dì, o quasi, tirùmm fö ‘sta storia
pag. 38
CARMINE Hué! Non capita tutti i giorni di farsi fregare i soldi come merli…a proposito, Amalia, quanto ci devo dare della cena di ieri sera?
AMALIA Trentadue Euro
CARMINE E quante lire sono?
AMALIA Ma va ancora con le lire? Ormai la lira non c’è più
CARMINE Cosa ci devo fare? Ma restan minga dentar nela crapa ‘sti euro
LEO Ta seet propi düür de “cumprendonio”
CARMINE Sarò düür ma non ci riesco a fare le proporzioni. Prima sa parlava de centomila, de miliuni, de miliaard…e adèss de uno, dieci, cento…
AMALIA E’ meglio, no!? E’ meno complicato
CARMINE Sarà, ma a paar de speend nagòtt e pö sei sempre a bolletta
LUIGI (squilla il telefono cellulare) Ecco, il telefono…saranno gli americani (risponde) Si?…Va bene…ah!… Stanno già arrivando?… Bene…ciao!
LEO Inn luur?
LUIGI L’era la segretaria. L’à dii che ànn telefunaa da l’hotel Vittoria. Gh’è chì, insèma a l’ageent de Milàn anche il grande capo mister Harrison, ul presideent dela holding
CARMINE De cussè?
LUIGI Dela finanziaria. (squilla di nuovo il telefono) Sì? Pronto?…Ah, signorina Ceretti…sì, bene grazie…ma certo…siamo qui al Bar Italia…sì, proprio nella piazza di fronte al lago…ma bene…senz’altro, è un vero piacere…allora vi aspettiamo…certo, a presto. (chiude il cellulare) Huè, fiöö, ìnn scià
CARMINE Indove?
LUIGI Qui! Ul presideent al vöör stà chì un quaj dì de vacanza e, prima de andà in ufizi per l’afari, vegnan chì a beef un cafè
CARMINE
A me pare troppo un “affare”…ma perché una multinazionale americana viene qui a
comperare due dittarelle come le nostre?
LUIGI Gli americani stanno comprando tutto, stanno investendo una
barca di soldi specialmente nelle località turistiche
CARMINE Sarà ma ci voglio vedere chiaro
LUIGI Ul solit difideent pag. 39
CARMINE La prüdenza non l’è mai troppa! L’ù già ciapada sul gobbo una volta e non voglio restarci dentro anche la seconda
LEO Vardéé…per mì ìnn quii düü là
LUIGI Quali?
LEO Quii che traversan la piazza, quela signorina e quèll là
CARMINE Dala manera che l’è cunciaa lüü, a ‘l po’ minga vèss che un american
LEO O l’è un american o l’è un matt
LUIGI Inn senz’altar luur
LEO Vegnan propi de chì
CARMINE E quela mezza cica là, al saria pien de danéé?
LEO Perché, bisögna vèss grand per avecch i danéé?
LUIGI Inn luur! Guardan chì…dai, fèmm un suriis
CARMINE E se poi non sono loro facciamo la figura di quelli dell’altra sponda
LUIGI Suridann anca luur…sü, fiöö alzèmass a salüdai
(entrano i due e tutti si alzano con presentazioni e saluti a soggetto. Il presidente della holding è Isidoro; sotto il grande cappello alla texana si intravedono i capelli bianchi, occhi nascosti da “ray-ban” e baffoni grigi, porterà stivaletti a punta e abito sfacciatamente vistoso, con atteggiamento spavaldo fuma enormi sigari cubani e mastica chewing-gum esprimendosi con italiano stentatissimo e accento d’oltreoceano. La segretaria è Marta, elegante signora anziana in tailleur, tacchi a spillo, occhialini scuri e permanente grigia)
MARTA Ecco a voi mr. Harrison…io sono la segretaria del dottor Fenzini, il quale, dice di scusarsi per il ritardo e verrà più tardi nel vostro ufficio per definire gli accordi
LUIGI Benissimo! Allora abbiamo il tempo per berci un buon caffè
ISIDORO Oh, ies! Un bono cafè “made in Italy”
LUIGI Mister Harrison parla italiano?
ISIDORO Just a little! Insegnato con bele canzoni italiane…in America television parabolich
LUIGI Ah, è un cultore della musica italiana? pag. 40
ISIDORO Yes! You conoscere very big cantanti…Mino Reitano, Toto Cutugno…
CARMINE Bella roba! Ma con tutti quelli che ci sono, solo questi conosce?
ISIDORO What?
CARMINE Otto!? Pure Natalino Otto…quello è dell’età della pietra
LUIGI Ma no! “What” vuol dire “cosa”
CARMINE “cosa” che cosa?
LUIGI Vuol dire che non ha capito
CARMINE E cosa non ha capito?
MARTA Niente, niente, dopo glielo spiegherò io, mister Harrison
ISIDORO O.K.!
LUIGI I due signori, sono gli impresari interessati all’affare: mister Fierro e mister Trombetta
ISIDORO Oh, “trombetta”! Perepperepé! (sorrisi un po’ forzati) Come Louis Armstrong
LEO Te Luis, va che mì a büti pel’aria tütt
LUIGI Che permaluus! Ai american ga piaas scherzà
LEO Mì summ minga ‘mericàn
MARTA E’ vero. Mister Harrison è un mattacchione
LUIGI Allora, ci beviamo questo caffè o no? (forte) Amalia! (si accomodano tutti)
CARMINE Allora, sciur Harrison, ci piace il nostro lago?
ISIDORO Lake? I like the lake
CARMINE Che è, un gioco di parole?
LUIGI Ma no, dice che gli piace il lago
CARMINE Ti che te tachèt i tàcch, taccum i tacch a mì…
LUIGI Ma cosa dici?
CARMINE Traducilo, no! Pag.41
LUIGI (A Isidoro) My friend to likes joke
ISIDORO Well, well! Very nice
AMALIA (entra) M’avete chiamata?
LUIGI Sì! Allora, cosa beviamo? Caffè? (a Isidoro) You drink coffee?
ISIDORO Oh, yes, coffee very strong
LUIGI Per il signore un caffè forte, cioè ristretto e lei signora?
MARTA Anche per me, grazie
CARMINE Io berrei un bel grappino
LEO Anca mì
LUIGI Mi aggrego anchi’io…allora, tre grappini e due caffè
AMALIA Bene (esce)
CARMINE (a Isidoro) E’ prima volta che lei venire in Italia?
ISIDORO In Italy? No…io look…
CARMINE “Luuk”!? Ma ‘ste parole americane son tutte uguali? “Luuch”, laach” e “leich”! Chi ci capisce niente?
LUIGI “Look” significa “visto”
ISIDORO Oh, Yes! Io “visto” one vuelta Italia…in holiday
LUIGI …Vacanza
ISIDORO Yes, vacanza…Rome, Napoli, Venise…very, very beatiful
CARMINE Ah! C’è stato pure a Napoli
ISIDORO Yes, Naples e …rubato orologio
LUIGI Bisogna fare attenzione in certi posti
ISIDORO A Rome…rubata valigia
LUIGI E a Venezia?
ISIDORO (divertito) Money!
LUIGI Rubato soldi? Pag.42
ISIDORO Yes! Very expansive! Restaurant, hotel, gondole, muséé…tutti rubare soldi
LUIGI Eh, sì! Venezia è cara anche per gli americani
LEO (a Carmine) A mì ma paar de avèll già vist
ISIDORO Ma Italy is very, very fantastich…e vostro lago is più belo del mundo
CARMINE (a Leo) Anche per me non pare una faccia nuova
ISIDORO (che ha notato il commento) What?
CARMINE No…rien…rien!
ISIDORO (vedendo Amalia che entra) Oh, la senora con drink
AMALIA Ecco le grappe e i caffè (serve ed esce)
LEO Epüür mì l’ù già vist
CARMINE C’hai ragione
ISIDORO (Versa lo zucchero) Italian coffee is ver, very good…(assapora e gusta rumorosamente)
LEO Anca la manera de fa
CARMINE Ma sai chi mi ricorda?
LEO Anca a ti?
ISIDORO Mister Tromboni
LEO …Trombetta!
ISIDORO Excuse mi, Trombetta…you dire qualcosa?
LEO Sì, disevi a Carmine che voi ricordare uno già conosciuto
CARMINE Sì, lei ricordare un nostro “caro” amico
ISIDORO Ricordare vostro amico? Io essere molto contento
CARMINE Noi un po’ meno
ISIDORO What?
LEO Noi invece poco contenti pag.43
ISIDORO Porchè? No più vostro amico?
CARMINE Ci ha lasciati con gambetta alzata
ISIDORO What?
LEO Cumè piciùni süla rastreléra
ISIDORO No capire
LUIGI Lasciamo perdere certi tristi ricordi e parliamo di cose concrete
ISIDORO O.K. business…business!
MARTA Mister Harrison mi chiedeva, prima al ristorante, se confermate le proposte che la nostra consociata di Milano ha fatto
LUIGI Da come sono state esposte le proposte i miei clienti sembrano soddisfatti
MARTA Bene! Allora andremo nel suo ufficio a definire il tutto
CARMINE Un mumeent…prima ci voglio vedere chiaro
MARTA Perché, non è tutto chiaro?
CARMINE Mi sembra un affare troppo facile e, scusate, ma ho imparato che le cose troppo facile c’hanno sempre qualcosa da nsccondere
LUIGI Ma vuoi complicare le cose facili?
CARMINE Tu lo sai com’è finito quell’affare facile che dovevamo affrontare
LUIGI (a Marta) Si riferisce ad un certo investimento di capitali che abbiamo fatto trent’anni fa con un nostro amico…
CARMINE …ciamal amììs!
LUIGI …ed al quale, mister Harrison, assomiglia molto
CARMINE (a Isidoro) Parlare di quello che dire prima assomigliare molto
ISIDORO Capire…allora, big, big…grande ricordo lasciato
CARMINE Grandissimo!
LEO Noi amare quello che voi somigliare
CARMINE Non vedere l’ora di “stringerlo” tra le braccia
pag. 44
ISIDORO Dove essere?
LEO Sparito!
CARMINE Volatilation!
MARTA Cosa aveva combinato?
LEO Lui avere chiesto soldi a tutti per grande affare…e sparito con tutto
ISIDORO E voi cercare?
LEO Cercare ma non trovare
ISIDORO Is very time?
MARTA E’ molto tempo?
CARMINE Trent’anni
ISIDORO E non dimenticare?
CARMINE Qui sul lago non si dimentica niente! Tantomeno i crediti
LEO Ma se ‘l becùm a ga fuu vedè mì i sorci verdi
CARMINE Mì a ‘l tachi sul puntiil fina quando si alza il lago e ‘l nega
LUIGI Rivangate ancora quelle cose? Lasciate perdere che a mister Harrison non interessano
MARTA E se quel vostro amico ritornasse?
LEO Cussè!? Lassa che ‘l veda mì…
MARTA e vi ritornasse i vostri soldi?
LEO fa nagòtt! Uramai cüntan pü
MARTA e se vi dovesse dare dieci volte quello che avete dato a lui?
LEO (guardando Carmine) Beh!
CARMINE Perché questa domanda?
ISIDORO (con un cenno d’intesa a Marta) Please!
MARTA (estrae dalla ventiquattrore degli assegni e li distribuisce) Prego!
LEO (guarda sbalordito l’assegno) Trentamila euro! Pag.45
CARMINE (c.s)…trentamille!
LUIGI (guardando come gli altri Isidoro) Ma…ma alura tì…
ISIDORO (togliendo il cappello e gli occhiali) Sì! Summ mì!(con gli assegni in mano, gli sguardi interdetti si alternano. Momenti nei quali si evidenziano sentimenti di rabbia, felicità, interesse, senso di rivalsa e di perdono.) Beh…a vöruff mazzàm! Speri, cari amiis che ma perdunereet…anzi, ci perdonerete…mì e la Marta (indicandola)
CARMINE La Marta!?
MARTA Già! Summ mì!
LUIGI Ma indua sii andaa a finì?
CARMINE Avete fatto fortuna?
ISIDORO Cari amiis…l’aria de cà, la ta resta sempar adòss. Ul nòs laach, la piazza, i solìt facc, i stüpidaat che sa disan al tavulìn del bar…tütt rob che ta restan deent: Ta podat nà indua ta vörat, fa qualsiasi roba ma, ala sira…quand ta seet in lètt, a ta vedat tütt…e, l’ünica roba che ta conforta l’è che ta ‘l seet che un duman ta podat turnà…savesuff quantu ma sii mancaa
CARMINE Anche a noi
ISIDORO Comunque sarii ospiti stasia chì da l’Amalia e poderèmm parlà de tütt…anca perché duvaruu distribüì un puu de asegn
CARMINE Allora sei già sicuro che ti perdoniamo?
ISIDORO Mì i cunossi i laghéé e anca i teruni cumè tì, caro Carmine
LUIGI Ma come hai fatto a fare tutti questi soldi?
ISIDORO Investimenti giusti. Grazie al capitale racimolato, ù cuminciaa cunt un chiosco de bibit e panini a Denver, nel Colorado; pö, un risturantin, un self-service…pö trii, quasar e via. Dopu sees o set ànn, ù cumperaa un albergu, e anca lì, düü, trii finchè i me interess ànn spaziaa in altar atività e adèss gh’èmm la i nòss fiöö che i a mandan avanti
LUIGI Fiöö!?
ISIDORO Già! Quand cuminciavan andà ben i afari gh’èmm adutaa düü fiöö, dü bravi fiöö che adèss tiran avanti la baraca
CARMINE (Dopo uno scambio di sguardi) Isidoro Belloni e Marta Buzzi, siete perdonati!
FINE
pag. 46