L’usteria dela piazzetta

Stampa questo copione

ATTO PRIMO

“L’USTERIA DELA PIAZZETA”

commedia dialettale in tre atti

di

Alfredo Caprani

Personaggi:

ISIDORO BELLONI

CARMINE FIERRO

LEOPOLDO TROMBETTA

LUIGI MELLI

MARTA BUZZI

AMALIA FLORIAN


ATTO PRIMO

Inizio dell’estate 1972. All’esterno del Bar Ristorante Italia vi sono alcuni tavolini dove,

gli abituali avventori, si ritrovano per il solito caffè.

ISIDORO        (Rampollo di famiglia benestante proprietari di alberghi, terreni, immobili ecc… dilapidato il patrimonio vive dello splendore passato ostentando una radicata “signorilità”) Bello! Bello questo sole che ti ritempra…ti entra nelle ossa e ti rinvigorisce. Ta fa quasi vegnì vöja de lavurà

LEO                    (Ex contrabbandiere con una fiorente attività di commercio vinicolo e bevande in genere) Per quèll gh’è minga pericul. Per fat vegnì vöja de lavurà a tì a ga vöör la fiama ussidrica, altar che ul suu

CARMINE     (agente della Finanza di origini meridionali ma da molto tempo residente nella zona e quindi alterna il dialetto comasco all’italiano con accenti e suoni della sua terra d’oringine. Sta distrattamente leggendo un quotidiano locale) Ma se ‘ssei sempre setta giò qui al bar quatar’cent dì all’ànn

ISIDORO    Mì a lavuri de cervèll! Summ un filosofo. Contemplo e deduco, deduco meditando e meditando risolvo…e risolvendo trasmetto. La mia vita è un messaggio

LEO           Dìnn pü. Che se füssum tütt cumè tì nela vita a ‘n ciapum pü de ràtt

ISIDORO    L’umanità ha bisogno anche dei pensatori…ma cunt vialtar l’è inütìl sprecà ul fiaa

LEO           Bravu! Tegnal per quant ta set dréé a tirà i calzètt

CARMINE   Che vuol dire?

LEO            Per quand l’è dree a crepà

ISIDORO     (fa le corna) Tiè!

LEO            (A Carmine) Alura t’è finii de leeng stù giurnaal?

CARMINE    Un mumeent, che pressa!

ISIDORO     (guardando sul lato destra della piazza che hanno di fronte) Bella! Bella! Guardii che portamento…che giumenta!

CARMINE      Chi?

ISIDORO       Quela là, vestida de rosa

CARMINE      Ah, eccola là, che camelùna!

LEO               L’è una bela stanga                                                                 pag.1

ISIDORO        Bionda…tutta in rosa…camicetta annodata… foulard floreale…radiosa come la primavera…la primavera di Vivaldi

LEO               De indua L’è?

ISIDORO        De Vivaldi, dopu Colich! Bestia, Vivaldi l’è un musicista

LEO               E cussè che ‘l c’entra cunt quela lì?

ISIDORO           L’è la sua surèla!

CARMINE        Che portamento…che passo!

LEO                 Guardàss dala dona longa de pàss e da l’òmm cunt ul cò bàss!

CARMINE        C’ha anche un bel faccino

LEO                 Anca un bel bumburiif

CARMINE        Ma che parli arabo?

LEO                 Eh, ul bumburìn…o cumè ta ‘l ciamat, ul bombelico

CARMINE        L’ombelisco!

LEO                 Ecu, bravu, ciamal cumè ta vörat

ISIDORO          Ma…fiöö…un mumeent…ma mì la cunossi

CARMINE         Immaginass se non la conosce minga lui

ISIDORO          Ma cert, l’è vüna de Belààs…l’ù cunussüda a l’espusiziùn de i càn

LEO                  L’era sü a cürà i càn?

ISIDORO          No, l’era de l’urganizzaziùn…ma regordi che sèmm andaa a beef l’aperitiif cunt ul sindich e la contessa Berini…sì, sì, l’è propi léé. Mò vardéé se la ma salüda minga (si prepara con un largo sorriso seduto sulla spoda della sedia)…la riva…(tossicchia mettendosi in evidenza. I tre con lo sguardo e le espressioni ebeti seguono per tutto l’arco della platea il passaggio della donna che non li degna di uno sguardo)

CARMINE          La t’à minga salüdaa

ISIDORO            La m’avrà minga vist

CARMINE          Pora tusa, inscì giovine e bella l’è anche guercia

LEO                   Alura, te finii de leeng ul giurnaal?

pag.2

CARMINE         Che resega! Tò, piöcc…(gli passa il giornale)       ciapa ul giurnaal e cumpral una quaj volta

LEO              A part ul fatto che l’è del Bar, summ minga scemu a bütà via i danéé per i quasar bàll che gh’ìnn sü. Che pö ìnn sempar i stèss e poi, regordati, che i danéé spendüü senza duluur ìnn guadagnaa senza süduur

CARMINE          E allora perché lo leggi?

LEO                  Per vedè i moort e cussè che gh’è ala televisiùn

ISIDORO           Vardè chi ‘riva!

CARMINE          Chi?

ISIDORO           La mièè del “Gamba de zèlàss”

CARMINE          Indua l’è

ISIDORO          Là, in fuund, cunt la sua amisa giurnalatà

CARMINE         Ah, eccole là…sempar una bella donna, però…ma quel’altra l’è quela che l’à ciappà l’edicola del Carletto?

ISIDORO          Già.

LEO                 Fann una bela coppia

ISIDORO          I primi calori estivi spalancano le stalle

CARMINE        Anche la sua amica non è male…ma la Mariuccia ormai c’avrà i suoi quarant’anni

ISIDORO         Se ga j à minga la sarà lì visìn

LEO                Anca quela lì, però, andà a spusà un ruspètt cumè ul “Gamba de zelàss”, la gh’à un bel stomich

ISIDORO          Tasee che ‘rivan (i tre si atteggiano a viveur ed ammiccano tra loro parlando con impercettibili movimenti delle labbra) Vardee cumè ma guardan

LEO                   Ma paar che ma guardan a mì

CARMINE        Non vedete che guardano dalla mia parte…(ad alta voce) Buongiorno belle signore!

LEO               Passeggiatina?

ISIDORO        Attente ai farfalloni (le donne passano ed i tre salutano a soggetto)

pag.3

CARMINE       Malgrado l’età sono ancora bonazze…

LEO                Galline vecchie fan buon brodo

CARMINE       Ma quella giornalatta, da dove arriva

ISIDORO        La vegn da Sorich. Ul so òmm a ‘l lavorava süi batèj, un dì, l’è sbrissigaa sül puntiil e gh’è restaa dent la gamba tra ul paal e ‘l batèll e… zacchète!… Ga l’ànn tajada via

CARMINE       Chissà che male

ISIDORO         mì ù sentii nagòtt

CARMINE        Nanca mì

ISIDORO          …e cunt i danéé de l’assicüraziun, la liquidaziun e l’invalidità civile. A ‘l s’è metüü a post. L’è vegnì chì e l’à cumpraa l’edicula del Carletu che l’era ul cüsìn del preet del so paees…

LEO                 …suta ul campanìn manca mai pàn e vìn!

ISIDORO              …léé, l’era una maestrina. Ma pö, cunt düü fiöö, e ‘l marì senza gamba, l’à duvüü restà a cà

LEO                  A vedi cume la stà a cà

CARMINE         Ma come fai a sapere tutte ‘ste cose?

ISIDORO          Vardéé che mì dormi minga cumè vialter barlafüüs

LEO                 Per quèll, nümm a dormumm minga, lavurumm!

ISIDORO          Voi lavorate e intanto io stravizio con le pollastrelle inoperose

CARMINE         Cossa vuoi fare te, che non stai nanca in pè

ISIDORO          Incöö, l’è giuvedì?

CARMINE         Sì, perché?

ISIDORO          Gh’è in giir tanti facc de filipìn

CARMINE        E cussè che c’entra ul giovedì?

ISIDORO         L’è la giurnada de libertà per i culaburaduur famigliaar

CARMINE        U’ mai faa caas

pag. 4

ISIDORO         Certo! Quand seri pinìn, ma regordi che al giovedì, per lassà libera la servitü, andavum cunt tüta la famiglia a Comm cun la motonave

CARMINE        …e l’è andada a picch

ISIDORO         La motonave?

CARMINE        No, la famiglia

ISIDORO         Guarda che nel cinquantasees, nümm a gh’erum…dudas persun de servizi…(a quest’ultima frase si uniscono coralmente anche i due amici)

CARMINE       dudas persun de servizi…ce l’hai detto mille volte! Sempar i solit bàll

LEO                (Cordialissimo rivolto alla platea) Buon giorno cavaliere…sì. Certo passerò domani…saluti in famiglia

CARMINE         Bèll gràss de ‘rost!

LEO                  Ta füssat tì un clieent cumè quèll lì. Ga furnisi tütt i bevaand e ul vìn per lüü e i famigli dei so fiöö…pö, a Nataal a ‘l cumpra desènn de cassètt de champagn per regalai ai clieent e ai so amiis

CARMINE         A parte il fatto che, in qualità di brigadiere dela finanza in attesa dela pensione, non c’ho clienti per fare regali e nela mia famiglia, a parte me, nessuno beve ne alcolici, ne bevande gassate, ne quelle schifezze di bibite che ti sgonfiano la panza, quèll lì, ul tò clieent, l’è pieno di debiti fina a l’òsso del collo e il suo cantiere natico l’è anche sotto inchiesta per evasione fiscale

LEO              E chi  ’sse ne frega, fina adèss a ‘l m’à sempar pagaa

CARMINE      Vedarai se tra un po’ a ‘l s’cioppa minga

ISIDORO       A Nataal, invece ul me poor pà a ‘l cumperava sempar mezz quintaal de salàmm crü, cinchceent butigli de bianch de Dumaas, trenta “matalocch”, vint chili de spagnulètt, nuus, nisciöll e un quintaal de mandarìn

CARMINE      Che stomaco! E ‘l mangiava tütt lüü?

ISIDORO        Dì minga stüpidaat! A ‘l faseva preparà di cest per regala ai dipendeent de l’albergu, ai mezzadri e ala servitü…eh, sì…eràn bej tempi

LEO               (che sempre distrattamente sfoglia il giornale) Toh, gh’è moort ul Merazz

CARMINE       Chi l’era?

LEO                 Ul Purfiri, quèll che ‘l tirava de box

pag. 5

CARMINE        Ma l’era minga già moort?

LEO                 Se l’è sü incöö, l’è moort adèss, no!?

CARMINE        L’è tanto tempo che non lo vedevo in giro

ISIDORO         Sett ànn fa, l’à ciapaa una paresi, alura l’è andaa in cà cunt la sua tusa che l’aveva spusaa un dutuur de Sondalo che l’aveva cunussüü a Burmi

CARMINE        E la sua tusa l’à ciappaa ancamò in casa, dopo che l’aveva piantata lì con la sua mamma per scappare con quella ballerina terrona?

ISIDORO          Bela figüra de scemu! L’è staa via trii ànn, l’à mangiàà fö tütt quèll che l’aveva guadagnaa a ciapà pügn in sül naas e pö, finiti i “dindini”, a ‘l s’è faa bütà via cumè un strasc del pavimeent. Pö, l’à cuminciaa a beef e stà in giir cumè un barbùn…la sua salvezza l’è staa che gh’è moort la miéé e alura l’è andaa a tampinà la tusa

CARMINE        Ma tu lo conoscevi?

ISIODRO         Mì, no!

CARMINE        Eccome fai a saper tutte ‘ste cose?

ISIDORO         Ròbb che sa sentan in giir…(rivolto alla platea) Vardee quii carampàn tedesch se l’è la manera de vestìss…

CARMINE       Guarda che capelìn, pare che c’abbia in testa un urinari

ISIDORO        Hellò! Gut morghen…huè, a rispunden…baj, baj... (tutti e tre salutano a soggetto divertiti, nel contempo entra Luigi)

LUIGI               (giovane avvocato sconclusionato) Finii de fa riid i galìnn?

CARMINE         T’el chì ul nostro avvocatello (saluti a soggetto)

LUIGI                Saluti a tutti (si siede vicino a Leo)…Che giurnada! Summ stracch moort

CARMINE         Vergognas, inscì giuvìn, già stracch! Mi ala tua età a rampegavi sü per i muur

LUIGI                Stamattina ma summ alzaa ai sett per anda a Comm. Gh’era ul prucèss de quel fiöö senza patente che l’à tiraa sota la machina quel maruchìn che ‘l vendeva i tuvaj

LEO                  E cumè l’è andaa?

LUIGI                Rimandaa tütt a utubar…(A Leo) guarda che l’è in giir

pag. 6

LEO                  Ancamò? Indua l’è?

LUIGI                L’ù vista sü in piazza dela gésa che la veniva in giò

CARMINE         Chi, sua moglie?

LEO                  Ex!

CARMINE          Beh, sempre tua moglie era

LUIGI                 Quand la m’à vist, l’à ciamaa da luntan: “avvocato”, ma mì ù tiraa drizz e léé püssee fort: “dica al suo amico e cliente che ci vedremo presto”

LEO                 Roba de matt! Sa po’ minga andà avanti inscì

ISIDORO          Cert che ta gh’éèt scià una bela cruus

LEO                 Parlaman minga

CARMINE        Pussibil che i carabinieri non intervengano?

LUIGI               Ci vuole tempo

LEO                 (a Luigi) Però, anca tì, ta podariat a dàss de fa un puu püssee

LUIGI              Cussè vött che faga? Püssee che denünciala. Finché na cumbina minga vüna grossa, la sarà sempar in giir

LEO                 Alura spetumm che la ma mazza per purtala via?

LUIGI               Sta calmu, tra un puu ga sarà ul prucèss e ta vedareet che un quajcòss farànn

LEO                Sperèmm!

CARMINE       Tela là

LEO                Induè?

CARMINE       Dietro a quella pianta

LEO                Adèss, cumè l’altar dì la starà la un’ura a fissà chì

CARMINE       E lassala là. Quand la sarà stüfa la ‘ndarà via

ISIDORO        Ieer, quand a ta seet andaa via, l’è stada in giir do uur, pö’, l’è passada de chì e la m’à dumandaa: “C’è Napoleone”? e mì gh’ù dii: “No, l’è andaa a lavurà”, e lee: “Ah! A lavorare con la baldracca fluorescente?” e pö, l’è andada

pag. 7

LEO                 Disèmm vialtar, se l’è minga mata

LUIGI               Bisögna dimustràll…(entra Amalia, personaggio scontroso e irascibile) buongiorno Amalia

AMALIA           Buongiorno avvocato, caffè? (nel contempo ritira le tazzine vuote e cambia i pasaceneri)

LUIGI              Sì, grazie…a proposito, sabato sera avrei degli amici di Milano e vorremmo venire qua a cena

AMALIA           Va bene. In quanti sarete?

LUIGI               Una decina

AMALIA            E cos’è che vi facciamo di bello?

CARMINE         Più che bello di buono!

AMALIA            Qui, nella mia locanda, il “buono” è sottinteso!

CARMINE         Bestia, che permalusa!

 

LUIGI                Pesce ce n’è?

AMALIA            Oggi lo dico al Cecòtt di procurarmelo per sabato…possiamo fare un carpione di alborelle e dei missoltini

ISIDORO          Inn già pruunt?

AMALIA            Cosa?

ISIDORO          I missultìn

AMALIA            Sono i primi. Me ne hanno portato una scatola l’altro giorno da Domaso che sono la fine del mondo

LEO                A mì ma piasan scutaa süla graticula e pö, una bela sbrufada de aséé e un puu de òli

ISIDORO          …e una bela feta de pulenta riscaldada

AMALIA            Adesso il menù lo fate voi?

LUIGI                Come antipasto va bene, e poi?

AMALIA             Poi potremmo fare un bel risottino con il pesce persico

AMALIA            E per secondo un lavarello burro e salvia                           

pag.8

ISIDORO          Con insalatina fresca e patatine

CARMINE         A mè, m’è vegnüü una fàmm de lüff

LEO                 E per finì un puu de zincarlìn, perché la buca l’è minga straca se la sa minga de vaca

ISIDORO          Eh, no! Per finì ga vöör una bela cutizza

LEO                  Magari cunt i pòmm

ISIDORO          Alura l’è pü la cutizza, l’è ul paradèll

CARMINE           Ma non sono la stessa cosa?

ISIDORO         No, vün, a ‘l sa fa dumà cun acqua e farina e l’altar cunt ul làtt e ööf

AMALIA           Beh, quando avranno finito di fare gli esperti di cucina ne parleremo, né, avvocato (esce)

LUIGI                   Va bene, ne parleremo poi

CARMINE            Che carater! L’è peeg dela mia miéé

LEO                Da quand l’è deparlee a tirà avanti la baraca l’è sempar püssee nervusa

ISIDORO              L’è sempar stada inscì, anca quand gh’era ul poru Maurìn

LUIGI              Per supurtà dala matina ala sira tüta la geent che bazzica chì, altar che vèss nervusa

CARMINE       Ma in fuund l’è una brava dona. La gh’à sempar quela manera de fa ma l’è de cöör

LEO              Ceert, a voolt l’è anca simpatica

ISIDORO       Una volta l’ù vista perfina a riid

LUIGI            Eccola…ecula là ancamò

LEO              Indua?

LUIGI            De dréé a quela machina gialda

ISIDORO       Già! Tela là

CARMINE     Braccia conserte, sguardo fisso, immobile…chissà che gusto ci trova

pag.9

ISIDORO       Hué! A mì la ma mètt in sügeziùn

CARMINE      Anca mì, veramente…non mi trovo tanto a mio agio…ma perché la fa inscì?

LUIGI             Se l’è andada föra de cò…gh’è de aspetàss de tütt

CARMINE      E  viene qua, a rumpùm i bàll a mì!? Che colpa ce ne abbiamo noi se se questchì (riferendosi a Leo) l’à piantada per una sbarbada?

ISIDORO        (A Leo) Anca ti, però, piantala lì dopu quindàss ànn de matrimoni…

CARMINE        Che poi l’è ancora una bella donna

LEO                (brusco) Lasséé peerd e cambièmm discuurs

AMALIA          (entra) Ecco il caffè, avvocato (esce)

LEO                (spazientito) Adèss vuu là e ga duu un cazzòt che la büti nel laagh

LUIGI              Inscì ta veet in galera tì…ga vöör pazienza

LEO                La pazienza la gh’à un limit…e tì, (a Luigi) cerca de möövàs un pù püssee se no cambi avucàtt

LUIGI              La legge richiede i suoi tempi

LEO                E alura üsi la legge dei tremezzìn: dò paròll e fö ‘l fulcìn!

LUIGI              …e ta menàn a San Dunìn!

CARMINE       E tì, fa finta de nagòtt e lassala peerd

LEO               Sarja bèll! Ma cumè ta feet a lassà peerd vuna che la telefona trenta voolt al dì, a cà, in ufizi, al bar, ai trii de nòtt, ai ciinq, ai sees…

CARMINE      Staca ul telefono

LEO               Ma la vegn a cà a sunà ul campanèll, la và a turmentà la Renza…pensii che ieer l’a spetada fö da l’ufizi e la gh’à tiraa adòss un ööf

CARMINE      E la portan minga via?

LEO              Dumandagàll a lüü (indicando con il capo Luigi)

ISIDORO       L’è sparida

CARMINE      Incöö la sarà straca

LEO              La salterà fö da ‘n’altra paart                                                 pag. 10

AMALIA        (affacciandosi sulla porta d’entrata) Signor Leo, al telefono!

LEO              Ecu, indua l’è andada…ga disa che ga sùmm minga

AMALIA        M’ha detto di dirle che se non viene a rispondere è un “cifùl de menta”…cosa rispondo?

LEO             Hué, ma come la sa permètt? Che la taca giò senza dì nagòtt

AMALIA        L’ù minga dii mì, neh! Va bene (esce)

CARMINE      Però, i suoi meriti ce li ha anche lei

LEO              Cusè ta vöörat dì?

CARMINE      Voglio dire che in fondo è stata lei a metterti in riga, a fatti mettere la crapa a posto…perché, parlèmass ciààr, a mettere su la tua attività è stata lei e se non facevate fruttare il capitale che avevi racimolato, adèss che gh’è finii ul cuntrabaand a ta sarjat a tera

LEO              Quàll lì ta ‘l disat tì

CARMINE      Guarda che mi ta cunussevi ben

LEO              Anca mì

CARMINE     Tütt quèll che ta guadagnavat a ‘l finiva ala bisca o cun le “entreineuse” del “Mulino” a Briènn

LEO             Ceert che la mia giüventù l’ù gudüda

LUIGI           Ma da quanto tempo vi conoscete?

LEO             Sarà una vintena d’ànn

CARMINE    Eh, sì! Appena arruolato in Finanza m’hanno spedito in caserma su, al Prabello, sura Schignan…l’era nel ‘54

LUIGI          Alura ìnn desdòtt ànn

LEO             Già, mì avevi apena ciapaa la patente

CARMINE    Tu eri ancora un pistorello che venivi su alla “Tenda rossa” a fare il bulletto

LEO              Cunt i danéé che giravan, tütt i seer, champagn! (A Carmine) E tì, cunt tütt ul grüpp di burlanda , senza nanca i danéé per un gazzusìn

CARMINE       Bela fadiga! Con quei quattro soldi che si prendevano

pag.11

LEO             Però gh’era  qualche tuo collega che i soldini li ha fatti

CARMINE     Altroché! Vi davano il passo

LUIGI           Cosa gli davano?

CARMINE     Il passo! Cioè, si mettevano d’accordo e quando, passavano gli spalloni dalla rete di confine o le macchine per portere le bricolle in città, si voltavano dall’altra parte o andavano al gabinetto

LEO            Pasavum giò cunt i jeep pien de bricòll. Una volta s’eri talmeent cargaa che n’ù perdüda vüna per la strada. Pensii, che l’ànn tirada sü i düü finanziere che gh’ànn daa ul pàss e ala sira l’ànn fada truvà in un buschètt

ISIDORO         Eran unest, alura

LEO                Ala sua manera eran unest…anca luur a frudavan lo Stato che j a sfrütavan

CARMINE       Dì minga stüpidat. Erano corrotti e i corrotti sono sempre disonesti. Anca mì s’eri sfrütaa dallo Stato ma non mi sono mai lasciato corrompere

LEO            Per quèll ta ma stavat süi bàll!

ISIDORO      Però ma regordi che spèss a frequentauf i stèss lucaj

CARMINE      L’è vera. Fuori dal servizio magari si beveva insieme e ci si raccontava anche le varie esperienze e avventura

LEO             A gh’eran de quii fenomeni. Ta sa regordat ul “Cavera”

CARMINE      Che sagoma! Pensate che l’ho visto accendere una sigaretta con una banconota da diecimille lire

ISIDORO       L’è minga quèll che gh’è moort assideraa in machina

CARMINE      Sì. L’à magnaa fö tütt e l’era finii a fa ul barbùn

LEO              L’è stada bela quela volta che gh’èmm faa partì ul “Titùla” in barca  cunt una desena de bricòll pien de strasc…l’èmm faa partì da Culònn e pö èmm faa la spiada ala Finanza. Tütt i burlanda ìnn andaa giò a cüràll e nümm cunt dees barch pien a sèmm partii da Lènn per Belaas

CARMINE      Bravi! Me l’hanno raccontato quel fatto…e quel povero disgraziato, quando ha visto i finanzieri, s’è buttato nel lago vestito che, se non andavano a prenderlo, sarebbe annegato

LEO              La dura legge del contrabbando!

pag. 12

ISIDORO       Mì cunussevi ben ul “Leunìn”

LEO              Bel fenomeno anca quèll!

ISIDORO       A ‘l m’à cüntaa sü de quela volta che l’è andaa da Lezzen a Lecch cunt la machina piena

LEO             Quela lì lìè stada propi bela

CARMINE     Chi l’era ul Leunìn

LEO            Quèl sgarèlàà. Un pù göbb

CARMINE    Ah, sì! Quello che (imitando) parlava tutto veloce con la “effe” al posto della “erre” a non si capiva mai nagòtt di quello che diceva

ISIDORO     Propi quèll

LUIGI           E cussè che l’à faa?

ISIDORO     A ‘l saveva nanca leeng e scrivi...e quindi a ‘l gh’aveva nanca la patente. Una nòtt, a ‘l s’è truvaa a Lezzen a cargà bricòll cunt un so soci…

LEO            L’era ul “Bagàtt”

ISIDORO     …già, ul Bagàtt. Quii dela barca, ànn scargaa e ìnn turnaa indréé e luur duvevan purtà ul carich a Lecch…prima de partì, ul Bagàtt, l’è sbrisigaa süla melma dela riva e ‘l s’è ròtt un pè. Per minga peerd ul viagg, ìnn partii istèss e ul Bagàtt a ‘l gh’à dii al Leunìn de guidà lüü che ‘l gh’avaria spiegaa cume fa. Ann faa ul viagg tütt in prima, cun la machina che la fümava cumè un trenu a vapuur pö, rivaa a lecch, ul mutuur l’è s’ciupaa. Ann piantaa lì la machina e ul Leunìn l’à cargaa in spala ul Bagàtt e l’à purtaa a l’uspedaa

LEO             A ‘l pareva una sega ma al gh’era una forza de bestia

LUIGI           E le sigarette?

ISIDORO      Da l’ospedaal ànn telefunaa ai so amiis che ìnn andaa a töj

CARMINE     (guardando verso il lato destro della platea) Ti, Leo, l’è là ancamò

LEO             L’ù vista. Fa finta de nagòtt e guarda da l’altra paart

LUIGI           Che costanza!

ISIDORO      La ma fa quasi cumpassiùn

CARMINE     E’ sempre stata una donna così tranquilla, casa e lavoro…viveva solo per te (rivolto a Leo)

pag. 13

ISIDORO      Chissà cussè che ga truvava de bèll!

CARMINE     E se l’è diventata inscì l’è solo colpa tua (a Leo)

LUIGI            Beh! Mettiamoci un po’ nei suoi panni. Cresciuta a l’urfanatrofi, la s’è spusada cun lüü. L’à metüü sü un’attività insema e la lavurava dala matina ala sira cum’è un mül; adèss, che pudavàn stà un puu tranquill cun tanti dannéé e senza fiöö, ul mandrillo la pianta lì e ‘l và via cun vüna püssee giuvina

LEO              (seccamente) Ma tì, ta seet ul me avucàtt o ‘l so?

LUIGI             Cuss’è che ‘l c’entra! Sono considerazioni che vanno fatte

ISIDORO        La sa mööf…la và de là…(tutti la seguono con lo sguardo)

CARMINE       S’è fermata

LEO               Fèmm finta de nagòtt…guardèmm da l’altra paart (tutti eseguono)

CARMINE      Adèss a stemm chì cumì di stüpit a guardà i piaant?

ISIDORO        A ga ciapàn per matt

LUGI              (guardando con la coda degli occhi) La sa mööf minga

CARMINE       scusatemi ma a me mi viene il torcicollo

ISIDORO         Lassemela peerd e che la vaga a fàss benedì (si ricompone come gli altri)

LUIGI              L’è una bela giurnada ma chì, a l’umbra, a ‘l fa ancamò fresculìn, però

LEO                 Mì a gh’ù sü ancamò ul gipunìn de lana…per la salüüt, cumè disevan i nòss vecc, ga vööran le tre “elle”, latt, lett e lana

ISIDORO          L’è vera! Ul me poor pà, se l’era minga de pura lana, a ‘l ga comprava nessun capo d’abbigliamento. Anzi, l’aveva cumpraa perfina una fabricheta de lana

CARMINE        Per mettere la maglietta a te? E magari ha comprato anche una fabbrica di letti e una latteria

LUIGI                 L’è sparida!

LEO                   No, l’è là, de dree al cantùn

ISIDORO          Una volta, gh’era vüna che la s’era inamurada de mì e a ‘ sìì cussè ù faa per disfesciala?

pag. 14

CARMINE          Adesso ne conta su vüna di so!

ISIDORO           Ma sùmm metüü d’acordi cunt un siciliàn. Questchì,a ‘l gh’à faa ul fiil e l’à purtada in machina cunt üna scüsa sü a Brünaa e mì, ma summ faa truvà cunt un’altra. Scènn de baracunn! L’à cuminciaa a vusà e fa scènn de gelosia e mì a rinfaciacch che la ma faseva cornuto e léé la diseva: ”io questo non lo conosco” e lüü .”Ma come, non sei la mia fidanzata?” e l’à tiraa fö ul curtèll…tütt che scapavan…

CARMINE        Tiran pü fö, Isidoro

ISIDORO          Credach minga, alura. Ma dumandach al Cavarocch, che ul sicilian l’era un so dipendeent

LUIGI               Ul Cavarocchi l’è morto

ISIDORO         Moort! Quand?

CARMINE        Sarann trii ànn

ISIDORO         Alura L’è per quèll che ‘l vedi pü in giir

LEO                Ma quèla là, la và propi pü via

CARMINE        Mò vado là e ci chiedo cosa vuole

LEO                A rischio de ciapà una revulverada

CARMINE       Una revolverata?

LEO                Già, l’altar dì la m’à minaciaa cunt una rivultela

CARMINE       E non l’hai denunciata?

LEO                Certo! Ul maresciàll l’à ciamada e perquisida ma ànn truvaa nagòtt

CARMINE       Sì. Perché lei è così scema d’andare dai carabinieri con la rivoltella nella borsetta

ISIDORO        Ma paar che la sia dree a vegnì chì

LUIGI             Per la miseria la riva de bùn!

CARMINE      Cosa vorrà fare?

LEO               Stii quiet…(nervosamente) state quieti e tranquilli

ISIDORO       (teso come tutti e fingendo indifferenza) L’è chì…la ‘riva

pag. 14

(Entra Marta. Viso teso e pallido con un enigmatico sorriso. I suoi atteggiamenti evidenziano uno stato paranoico e confusionale, ma calcolatamente limitati dalla donna che persegue un programma ben preciso. Si accomoda al tavolino situato all’estremo angolo della scena con lo sguardo fisso verso l’ex marito e s’imbelletta.

Attimi imbarazzanti in cui si intrecciano sguardi interrogativi accomunati da improvvisazioni a soggetto che sottolineano l’anomala imbarazzante situazione.)

ISIDORO     (interrompendo il pesante silenzio) Sperèmm che ‘l piöva minga

CARMINE    Già! Così non ci bagnamo

LUIGI           Il Bernacca l’à dìì che gh’è l’alta pressione

CARMINE     Anch’io c’ho l’altra pressione

(Marta estrae un pacchetto di sigarette e ripone la borsetta aperta sulla seggiola accanto. Carmine, Luigi e Isidoro allungano gli sguardi ridicolmente per vedere se c’è la rivoltella.)

ISIDORO      (Allarmato sottovoce) La gh’è!…L’ù vista!

CARMINE     (c.s.) Cussè?

ISIDORO      (c.s.) La rivultèla

LUIGI            (c.s.) Sì, l’è vera, l’ù vista anca mì

(Marta s’accorge del dialogo e riprende la borsetta richiudendola)

CARMINE      (sottovoce) Mì a vuu via…

ISIDORO       (c.s.) Ma tì, a ta seet minga un pubblico ufficiale? Fa un quaicòss

CARMINE      (c.s.) Aspettiamo gli sviluppi

AMALIA        (Esce con naturalezza e chiede a Marta) Desidera qualcosa, signora?

MARTA          Si, grazie…un “sangue di Giuda”!

AMALIA         (Imbarazzata e interrogativa) Un…cosa?

MARTA          Un bicchiere di “sangue di Giuda”

AMALIA         Cos’è?

MARTA          Un vino…un ottimo vino

AMALIA         Mi dispiace ma no lo abbiamo

pag. 15

MARTA           Allora lo estragga dalle vene di quel suo cliente (indicando Leo)

AMALIA          (soprassedendo) Beh…se vuole abbiamo un buon prosecco

MARTA           No, mi porti un caffè e un bicèèr d’acqua

CARMINE       Amalia, mi porti anche a me una sambuca…(si alza e cambia tavolino) però, me la porti qui perché s’è alzata un’arietta che per la mia cervicale l’è micidiale…qui è più riparato (sottovoce)…anca da eventuali pallottole

AMALIA         Va bene! (esce)

LUIGI             Ma indue l’è ul giurnaal? Ah! Eccolo là (su una sedia più lontana dove l’aveva lasciato precedentemente Carmine) Lassèmm vedè cussè che gh’è de nööf (si alza e cambia sedia anche lui)

LEO             Ma perché sa spostan?

ISIDORO     (scivolando sulla sedia) Gh’ànn minga tütt i toort. Cunt in giir una rivultèla

LEO             Propi bej amììs!

ISIDORO      Un cünt l’è l’amicizia, un altar l’è la pèll

AMALIA        (rientrando ha un attimo di indecisione notando gli strani spostamenti) Ecco la sua sambuchina, Carmine…ed a lei signora il caffè (serve)         

MARTA        Grazie, quant’è? (con un gesto brusco e deciso prende la borsetta e tutti gli uomini presenti, a questo gesto, istintivamente si mettono al riparo. Amalia, interdetta si guarda attorno, solo quando Marta prende il borsellino per pagare, tutti si ricompongono lentamente fingendo indifferenza)

AMALIA        Mille lire

MARTA          Ecco, grazie! (Amalia esce. Tutti osservano tesi ed attenti i movimenti di Marta la quale estrae dalla borsetta, sempre con gesto deciso, una scatoletta di dolcificante che sbatte rumorosamente sul tavolino. I presenti hanno un altro istintivo gesto di difesa. Silenziosa pausa che viene interrotta da una risata di Marta) Sono questi i tuoi generali, Napoleone? Piantaa al tò destìn al momento della sconfitta…ma anca tì, hai abbandonato il campo di battaglia…sei un vile!

LEO            (spazientito) Basta! Mucàla lì perché fuu ciamà la Croce Verde

MARTA       (Minacciosa, si alza lentamente tenendo la borsetta con la mano sinistra) Ah, alza anche la voce il nostro eroe! (tutti con atteggiamento cauto pronti a scattare) Già, il bellimbusto è un duro…adèss ta fuu vedè mì se ta g’èèt minga pagura…

 

LEO           (Ostentando coraggio) Basta! Suumm stüff!                                 pag. 16

MARTA        Difenditi, verme! (gli butta addosso il bicchiere d’acqua)

LEO             (Di scatto s’alza braccato da Isidoro) Mi ta mazzi!

MARTA        Ta mazzi mì, disgraziaa! (Introduce la mano destra nella borsetta)

ISIDORO     (Che tiene stretto Leo, urla) La rivultèla!

CARMINE    (spalleggiato da Luigi) Ghe pensi mì (immobilizzano Marta)

MARTA       (urla cercando di liberarsi) Lassem stà…va denünci per aggressione…

CARMINE    Dov’è la pistola? dammi la pistola!

MARTA        “Pistola” ta seet tì! Lasciatemi andare!

ISIDORO     (Sempre nella concitazione) Guarda, guarda nela burseta

MARTA        Lasséé stà la mia burseta!

LUIGI           (Come Carmine trattiene Marta con una mano e con l’altra rovista nella borsetta) Gh’e pensi mì!

CARMINE     Io sono un pubblico ufficiale! Stai ferma…(Rovistando nella borsetta estrae un phon e Luigi una spazzola per capelli. Tutti rimangono interdetti. Momenti imbarazzanti durante i quali tutti stanno immobili a guardare gli oggetti mentre Marta, fiaccamente si accascia sulla sedia) L’è un phon!

AMALIA       (entra e guarda stupita la scena) Ma cosa succede?

CARMINE    (Che si trova con il phon in mano alle spalle di Marta di fianco a Luigi con la spazzola) Nient…nient…le stavamo facendo la permanente.

FINE PRIMO ATTO

pag.17

ATTO SECONDO

Medesima scena del primo atto in settembre. Dopo le vacanze riprendono le abitudini. Amalia riordina i tavolini. Entra Leo.

AMALIA          Buongiorno Leo

LEO                Salüdi Amalia (si siede)

AMALIA          Caffè corretto?

LEO                Sì, grazie…gh’è in giir la Provincia?

AMALIA          E’ in sala. Sta leggendola il Cosimo, il barbiere

LEO                Alura adiu! Quand la raspa quèll lì, la mòla pü

AMALIA          Appena si libera gliela porto (esce)

LEO                (vede un amico nella piazza) Ciau! (invitandolo con un gesto) Cafferino?…Alura sarà per un’altra volta…sa vedùm, ciau

ISIDORO        (entra con aria spigliata elegantemente vestito con una ventiquattrore e numerosi rotoli di carta lucida con progetti edilizi)Ciau Leo, te già bevüü ul cafè? Podi uffritt un bèl caferìn corretto anice?

LEO              Per l’amuur de Diu, fa minga fiucà in setembar. Ma che fin te fàà, l’è una settimana che ta sa vedat minga?

ISIDORO       U’ duvüü seguì de visìn certi afari

NEGRI           Afari?!

ISIDORO       Certo! E ‘stamatina, si è concretizzato tutto. Da incöö, il sottoscritto, a ‘l comincia la scalada al successo e al potere. (innalzando gli occhi al cielo) Caro papà, guarda giò e ammira l’ntraprendenza del to fiöö che riporterà il casato dei Belloni agli antichi albori. Il nostro vessillo riacquisterà il suo bagliore e io sarò l’orgoglio della famiglia

AMALIA      (A voce alta) Ecco il caffè corretto!

ISIDORO     Questo caffè è mio!

AMALIA       (indicando Leo) No, è suo

ISIDORO      Mio, nel senso che a ‘l paghi mì…e ma na porta un altar corretto anice

AMALIA       Ha vinto alla lotteria?

pag.18

ISIDORO      Affari! Cara Amalia. Affari che vanno a gonfie vele

AMALIA        Gli affari?! Boh! (esce)

ISIDORO      Caro Leo, ormai è tutto pronto. Tütt l’è apruvaa, manca ul via

LEO              A cussè?

ISIDORO       Come “a cusèè”? Al me prugètt, no!

LEO              Ah! Quèll famoso centro sportivo

ISIDORO      Già! In cumissiun l’è passaa in lüj e stamattina ù ritiraa tütt i prugètt. U’ duvüü cuur un puu perché s’era blucaa tütt…ta ‘l seet cumè che l’è, in agust vann tütt in feri e…ma adèss. Gh’è via libera

LEO             Bravu, summ cunteent

ISIDORO      Comunque gh’è filaa via lisc cumè l’oli tütt, anca perchè ù tiraa dent ne l’afari ul Riscossa. Ul cügna de l’ingegneer dela Regiùn…sai com’è…una percentualina e…tacchete, tütt a post

LEO             Giusto!

ISIDORO      Guarda…guarda che prugett…(stende sul tavolino i grandi fogli)Ecu, chì gh’è tütt…ta vedat? Dunca…da chì sa và deent e gh’è la purtineria…pö, ta girat a destra e gh’in i spogliatoi, gabinètt, docce e sauna e via dicendo…chì, a sinistra, ul bar cunt ul self servis e ul risturaant…pö, sü per i scalìn…ecu, sa va sü de chì, ta vedat?

LEO             Sì, a vedi

ISIDORO      …Bravu!…a ta rivat al Night club e al dancing all’aperto…de là, invece gh’è la piscina coperta, visìn, quèla scoperta e pö, la palestra…insomma, gh’è tütt! Aria, verde, pace e tranquillità…sarà il salotto della Tremezzina e tutti i turisti cureràn cumè legur

LEO            Cert, che l’è un bèl prugètt ma a ‘l ma paar püssèè grand de tì

ISIDORO     Mai fermarsi! Natüralmeent per realizzàll bisögna che meta insèma un puu de geent…faruu una società e mì…

AMALIA        Ecco il caffè corretto (serve ed esce)

ISIDORO      (A Leo) Ta ‘l bevàt anca tì?

LEO              L’ù apena bevüü

pag.19

ISIDORO      Già! Ta gh’èèt resùn…(beve il caffè) Ma ta ‘l seet minga cussè vöör dì un centro sportivo-turistico del gener inscì sül laach? Vöör dì che a ‘l risveglia tütt…geent, afari, cumerciu

LEO             Ma la nossa geent la sta ben inscì. Quand la lavora minga a ga piaas stà a cà sua e, se la vöör divertìss, la và via, luntan da sguardi indiscreti…e pö, cussè che gh’è püssee bell del nòs laach, di nòs muntagn…

ISIDORO         Lo “Sporting club lariano”! Centro di aggregazione della bella società, meta ambita da ogni giovane rampollo del bel mondo, punto d’incontro di personalità che contano, obiettivo ambito d’ogni donna in carriera e non…

LEO             (lo interrompe) Va ben, va ben…l’è bell vedè tanto entusiasmo ma…(sospettosamente indagatore) ma chissà quanti danéé ga vöreràn

ISIDORO         Cert che gaa na vööran tanti…

LEO                 …ma tanti, tanti…

ISIDORO         …tantissimi

LEO                 …una carèta

ISIDORO          Un càrr

LEO                  …una barca de danéé

ISIDORO           Un batèll

LEO                  Una montagna

ISIDORO           Un maar

LEO                   E ta ga j èèt?

ISIDORO            No!

LEO                    Cumè, no!? Ta bütat in pè tütt stù casòtt senza cinch ghèj?

ISIDORO            Mì a gh’ù ‘l terèn

LEO                   Ta paar asséé?

ISIDORO           Certo! Mì a gh’ù i terèn, i prugètt, i permèss e la vöja de fa…

LEO                 …ma ta mancan i danéé

ISIDORO          Già! Ma l’è minga un problema; i danéé sa trövan. Basta truvà un puu de geent che capissan l’afari e un giööch l’è faa

pag. 20

LEO                  L’è propi un bèl giööch

ISIDORO           Ma ta ‘l seet quanta geent la gh’à i danéé in banca a marcì e se la vede corrodere dall’inflazione? Bisögna investì la “grana”…(entra Amalia che ritira la tazzina del caffè vuota ed il bicchierino) Grazie! (A Leo) Ta bevat ul cafè?

LEO                 (con rimprovero) Ancamò!

ISIDORO          Ah, già! Ta l’èèt già bevüü…alura nagòtt. Amalia, grazie! (Amalia esce)…dunca, disevi…ah, sì! La geent vìscura, ul veru imprendituur, l’afarista sveglio, la gh’à de investì. Tì, per esempi, cussè che ta fèèt?

LEO                 Mì!?

ISIDORO          Sì, tì! Ta vendat grapa, vìn a gazzuus

LEO                 Alura?

ISIDORO         Alura, alura! Alura, un dì, che la geent la beef pü grapa, vìn e gazzusa, cussè che ta fèèt?

LEO                 Dì minga scemaat! La geent la mangerà minga, ma bèèf la beverà sempar

ISIDORO         Va bèn! Ma se a ‘riva un cuncureent che a ‘l veend che ‘l veend ala metà de tì, se crola la lira, se ta sa malat, a ‘l su minga mì…se ta veet suta un muntacarich e ta perdat una gamba, cussè che ta resta? Niente! Un pugno di mosche! Ecu perché bisögna diversificà i propi interèss…(rivolto alla platea) Ciau ragiunàtt…ta vèèt in ufizi?…Ai quatr’uur ta seet là? Bèn, vegni a truvàtt…affari grossi in vista…ciau…(A Leo) Capito, caro Leo? Adeguarsi alle esigenze dell’economia…e se ta permetat, un afari del gener ta podat minga perdàll

LEO               Lassa peerd, Isidoru…

ISIDORO       (incalza)…Ma sprovincializzati! Pensa… socio fondatore e azionista del centro più ambito della Lombardia, frequentaa dala geent püsséé in vista. Tì.ul Leo, vecchio onorato contrabbandiere della Tremezzina, fianco a fianco cunt ul prefètt, tète a tète cun la mièè de l’assessur regiunaal, giügà a bridge cunt ul questuur

LEO                Ma mì summ minga bùn de giügà a bridge

ISIDORO         Ta l’insegni mì, preocupàss minga

LEO                Vegn giò dala pianta…ma paar che ta vulàt tròpp

ISIDORO         Non ti ho mai tradito, io?

LEO                Ma cussè che c’entra…

pag. 21

ISIDORO        Alura investìss un quaicòss nel prugètt e ta vedareet multiplicà ul capitaal cumè i fuung…Varda che a ‘riva ul Carmine…l’à finii i feri anca lüü…comunque, Leo, passeruu là in magazzìn a ‘n parlerèmm mej

LEO                Va beh!

ISIDORO         Ta vedaret cha ta saret tì a ringraziam quand, in doppiopetto blö, ta stringereet la man del ministru che inaugürerà la “Sporting club Lariano”…ecu ul nos Carmine che torna all’ovile

CARMINE        (entra rilassato e allegro. Saluti a soggetto) Cum’è che la va vecchi lucertoloni?

ISIDORO          T’el chì ul nostro oriundo

LEO                 Sempar in furma, ul nòss Carmine

ISIDORO         Ta parat ringiuvanii

CARMINE        Altarché! Stà giò un mees a mangià, beef cun la panza a l’aria l’è un’altra vita, cari i me fiöö

ISIDORO         Ta seet minga tant negar però

CARMINE        Mancherebbe di stare anche al sole. Vardee che sulla costa amalfitana, ul suu al scota

ISIDORO          Sì, perché chì, l’è frecc

CARMINE         Altar che chì! A sii mai staa al sud?

ISIDORO          L’è rivaa lüü. Guarda che quand tì a ta serat sü par i muntagn a cuur adréé ai bricòll mì e la mia famiglia passavum dü mees a Caprera

CARMINE          (ironico) In cà del Garibaldi?

ISIDORO           (Secco) No! Dela sua surèla!

LEO                  Alura ta stavat sempar a l’umbra?

CARMINE          Certo! Suta a l’umbrelùn a cuntrulà l’andazzo, con frotte di belle donne che giravan inturna cumè muscuni

ISIDORO           Chissà che lüstrameent de öcc

CARMINE          Ma fànn maa ancamò adèss! Ci stavano certe sbarbate col seno al vento, che va disi minga

ISIDORO            Anca giù in “teronia”

pag. 22

CARMINE           Cosa credete? Giù sono più emancipati di noi, non è mica come si dice qui

ISIDORO            E perché ta ste minga giò?

CARMINE           perché sentivi la tua mancanza!

ISIDORO            ma te metüü giò una quaj trapula?

CARMINE           Vuoi che il Carmine stia lì con le mani in mano? Ho messo giù delle trappole che non ne avete un’idea.

ISIDORO            Quanti ràtt te ciapaa?

CARMINE            Dopu trii dì che ero giù, c’è borlata dentro una vichinga alta due metri che pareva la statua della Libertà

ISIDORO            E la miéé?

CARMINE           Beh, lei stava tütt ul dì con i fiöö

LEO                    Alura ta spupulavat?

CARMINE           L’imbarazzo della scelta, caro mio

AMALIA              (entra) Ecco qui il nostro Carmine. L’è tornato?

CARMINE           Heilà, Amalia! Sempre sul campo di battaglia

AMALIA              Non siamo mica sciuri come lei che si permette un mese di vacanza

CARMINE            Cumincèmm minga a piaang

LEO                     Dagan a chi riid e tögan a chi piaang

CARMINE            Cià, Amalia, ricominciamo con il nostro cafferino

ISIDORO             A mi, un amarino, anzi, che la ma dia quela grapa cunt i erb che l’à metüü giò léé

AMALIA              Quela cun la genziana

ISIDORO             No, quela l’è amara cumè ul tossich. Quela cun l’anice, la salvia

AMALIA              …il rosmarino e il ginepro?

ISIDORO             Sì, va bèn…(indicando Carmine) e ul so cafè a ‘l paghi mì…(a Leo) ta ‘l bevat anca tì?

pag. 23

LEO                   Adèss mucala!

ISIDORO            Alura bèèf un amarino, paghi mì

LEO                   Lassa peerd, bevi nagòtt

ISIDORO            Sü, fàmm compagnia…Amalia, che la porta un cafè e düü amari…tutto sul mio conto

AMALIA             (perplessa) Va beh! (esce)

CARMINE           (a Leo) Ma l’ha ciapaa un culpu de sùù?

LEO                    (ironico) Ga vànn ben i afari

CARMINE           Non avrà mica incominciato a lavorare?

ISIDORO             Certo!

CARMINE           Ecu, quand tütt vànn in ferie, lüü a ‘l comincia a lavurà

ISIDORO            Caro ul me terunscèll, tutto può cambiare. Gh’è chi lavura de giuvìn e vànn in pensiun de vecc e chi fànn i pensiunaa de giuvìn e lavuran de vecc

CARMINE         E cosa fai di bello?

ISIDORO           Ta sa regordat de quèll prugètt che ta parlavi prima dei feri? Quel del centro sportivo

CARMINE          Ah! Quèl casòtt che ta vurevat fa sül to teren?

ISIDORO           Propi quèll! Tutto approvato…è stato dato il via

CARMINE         Ai lavori?

LEO                  No! Ala fantasia

ISIDORO           Macchè fantasia; tutta realtà! E mentre voi, in agosto, riposavate, l’Isidoro urganizzava, prugramava e prendeva contatti ad alti livelli

AMALIA            (entra) Ecco gli amari e il caffè (scena a soggetto ed esce)

CARMINE          (a Leo) E tu, indove sei andato di bello?

LEO                  Summ andaa via dumà una settimana…summ staa a Viareggio cun la dona

CARMINE         E la tua miéé…cioè…la ex…insomma, la Marta, che fìn l’à faa? L’è in giir ancamò?                                                                                          Pag. 24

LEO                Taas che la paar calmada

CARMINE        Ma gh’era minga ul prucèss ala fìn de lüj

LEO                Già! E l’è apunto d’alura che la vedi pü. L’è sparida

CARMINE       La sarà in giir a godersi la barca di soldi che ha preso

LEO                Cert che la gh’à nagòtt de lamentàss

ISIDORO        Ciùla! L’à ciapaa milioni de manteniment, miliuni de liquidaziun dela dita, in pü, la vilèta indua stavuf de cà

CARMINE       Ciamala scema

LEO                Ta duvevat vedela quand sèmm vegnì fö dal tribünaal. L’è rinsavida tütt in un culpu…baci, abbracci, suriis ai avucàtt, ai usceer e perfina a mì, a la m’à daa un basìn

CARMINE        Per me t’ha preso per i fondelli. L’à faa la mata per mungere il più possibile e pö…frucchéte!…Salve e auguri!

LEO               Cuminci a pensàll anca mì…dònn che piang e cavàll che südàn, busard cumè Giüda

ISIDORO         (rivolto alla platea) Quèll là in bicicletta, l’è minga ul tò fiöö, Carmine?

CARMINE          Sì, lè lüü (chiama)…Hueì, Luca…dove vai?…(forte) A fa cussè?…Vai a casa a fare i compiti delle vacanze…come, dopo? Sempre dopo…

ISIDORO         Ma lassal nà, che l’è giuvìn

CARMINE        Quell lì a ‘l seguìss la tua dutrina, la dottrina del Michelàss; mangià beef e nà a spàss

LEO                  La gh’à resùn la sacra scritüra che la dìs de fa lavurà i vècc che gh’ànn la pèll püssee düra

ISIDORO          Quanti anni c’ha adesso

CARMINE          Sedici anni

ISIDORO           Ga l’ù mì l’atività giüsta per ul tò fiöö

CARMINE         Magari mettersi in società con te

ISIDORO           Certo! Io posso essere il suo futuro

CARMINE         Contane su un’altra delle tue                                         pag.25

ISIDORO          (Declama con fervore crescente) I giovani non devono fossilizzarsi e rinchiudersi tra quattro deprimenti e ingiallite pareti, bruciare e reprimere le proprie velleità imprenditoriali arenandosi senza futuro e prospettive…i giovani devono realizzarsi con attività nelle quali abbiano modo d’esprimersi nella loro sfolgorante attività…

CARMINE         Tajala sü!

ISIDORO          …Tuo, figlio! Dico, tuo figlio…che prospettive ha per il futuro?

CARMINE         Come che prospettive? L’andrà avanti con la ditta de foulards dela mia miéé. Fra poco vado in pensione e anch’io comincerò a darle una mano, così la ditta potrà ingrandirsi e i miei figli potranno continuare

ISIDORO          Ma ta sentat minga che ul tessile l’è in crisi! Ma ta ‘l seet quante ditte chiudono?

CARMINE          Come augurio l’è mica male. Comunque la ditarèla dela mia miéé per adèss la lavura

ISIDORO           Ma è il futuro! Bisogna pensare al futuro…la prorompente vitalità dei giovani come tuo figlio ha bisogno di attività dinamiche e avvincenti che i nostri tempi richiedono

CARMINE         Cussè c’entra ul me fiöö che a ‘l gh’à sedàs ànn e a ‘l gh’à de stüdià

ISIDORO          E’ dovere d’ogni genitore preparare il futuro ai propri figli

CARMINE         Ma in fin dei conti, indove vuoi arrivare?

ISIDORO          Coinvolgerti nel progetto del secolo!

CARMINE         Non sarà ancora quella bufala del progetto…

ISIDORO          Esattamente! Lo “Sporting club lariano”!

CARMINE         Lassa peerd, Isidoro, e non tirarmi dentro nelle tue gabole

ISIDORO          Inn minga gabul! C’è tutto nero su bianco, tutto è pronto per partire

LEO                 Pecaa che mancan i danéé

CARMINE         Ma allora, indove vuoi andare?

ISIDORO          I danéé i trövi. Ci sono già due banche che ìnn dispost a finanziamm cunt i mutui, pö, altri “veri” amici de Milan e de Comm che, lungimiranti, e prevedendo l’affare entrano in partecipazione chi con poco e chi con tanto nell’affare                                                                                   pag. 26

AMALIA           (entra con il giornale) Ecco il giornale

LEO                 L’era ura! Incöö l’à faa sveelt a lengela, dumà un’ura e un quart

CARMINE    Amalia, c’ho trovato un bell’investimento per tutti i soldi che guadagna

AMALIA           Che investimento?

CARMINE         Nel centro clinico psichiatrico del nostro amico Isidoro

ISIDORO          Fa minga ul spirituus

AMALIA         Lo conosco già, è tutta l’estate che mi fa una testa come un pallone con quel progetto

CARMINE        (guardando l’orologio) Cià, geent, ìnn apena i do, a fèmm in teemp a fa una scupèta

LEO                 Ma sèmm in trii

CARMINE         Di dentro ci sarà qualcuno, no?

AMALIA            C’è il “Titùla”

LEO                 Per l’amur de Diu lassa stà quèll lì, che l’è una bestia

AMALIA           Però se volete giocare, venite dentro perché qui in giardino non si può

LEO                 Quanti bàll! Adèss sa po’ pü nanca giügà ai cart. Quand gh’era ul

poru Maurìn passavum giurnaat a giügà a briscula, trisètt e perfina ala mura e ala sira anca ai dadi

AMALIA          Altri tempi, caro il mio Leo, oggi le leggi proibiscono ogni gioco in luoghi all’aperto, e non voglio farmi chiudere il locale

LEO               Sü in cuperativa, però a giügàn föra in giardìn

AMALIA          Lì, hanno il campo delle bocce e non è una piazza turistica come questa

LEO              Già, adèss chì a gh’è l’”elìt” e sa po’ pü fa nagòtt

AMALIA         Va beh, allora se volete giocare venite dentro (esce)

ISIDORO        (Rivolto alla platea) Ciau Franchino, ta bevat un cafè?

CARMINE       Dai, vegn chì…alura ciau!

pag. 27

ISIDORO        Sempar de cursa…ciau!

LEO                Sta ateent de minga scapüscià!

ISIDORO        Poor disgraziaa anca quèll lì

CARMINE       Minga taant! Guarda che se l’à cercada lüü, né!

ISIDORO        Già! Ga scapa la dòna cunt ul so principaal e l’è colpa sua

CARMINE       A ‘l doveva stà a cà a cürala piuttosto d’andare in giro con i boy-scaut con i calzoncini corti e il cifolino o là…come si ciama…al centro giovanile a purtà in giir i fiulètt

LEO              Cussè che ‘l c’entra? A ga na vurerian tanti cumè quèll lì che al sa dedica per la società

CARMINE       Certo! Ma per mì lüü l’è un “piedofilo”

ISIDORO      Dì minga scemaat! L’è un bravu fiöö e ga na vöreriàn tanti cumè lüü

CARMINE        Ma non vedete che non c’ha neanche un pelo di barba e la voce come un castrato…

ISDORO        Ta gh’èèt propi ul cervèll cumè una galìna

CARMINE       E poi, quando cammina muove tutte le mani così…(imita platealmente e con il movimento urta i disegni del progetto di Isidoro gettandoli per terra)

ISIDORO       (Premurosamente raccoglie i suoi documenti creando un certo scompiglio) Fermi! Fermi tutti se no i schisciüff…tira in là i pè…

CARMINE          Cussè che ta seet dréé a cumbinà?

ISIDORO           Gh’ànn de minga ruvinàss…tiràs in là

CARMINE          Va ben ma ta seet dréé a tiràmm giò i calzuni

ISIDORO           (Si rialza) Ecu, semm a post…(sistema i disegni sul tavolino e ne distende uno sotto lo sguardo di Carmine) vaa… varda che bèll!

CARMINE           Cussè?

ISIDORO           Ul risturaant

CARMINE           Ah! Questo qui sarebbe il ristorante?

ISIDORO            Già! E questa qui l’è la piscina…pö, süla scalinata gh’è ul solarium e in fuund i camp de tènis                                                           pag. 28

CARMINE          Bèll! …E chì?

ISIDORO            Chì gh’è l’erba

CARMINE          Per i cunili?

ISIDORO           Sì! Pö a metum deent anca i cavèr! Dì minga scemaat…gh’è ul praa per ciapà ul suu..ecu, chì a gh’è ul piano bar e visìn la discoteca per la sira

LUIGI                (entra) Saluti a tutti! Che giurnada! Summ andaa a Milàn…l’è roba de matt…un trafich che sa po’ minga circulà…tèll chi ul nòss Carmine…ta seet rivaa anca tì?

CARMINE          Caro Luigi! Vacanze finite anche per me…e tì? Ta duvevat minga andà in Bulgaria?

LUIGI                 Memorabili! Tutti i paesi dell’Est

CARMINE              Chissà le femmine?

LUIGI                 L’imbarazzo della scelta. Lè, sa fa minga fadiga…basta nà là cunt un para de calzètt de naylon, un puu de prufümm e blugììns vecc che ta borlan giò tra i pè..duman sira urganizum una bela cena chì e va cünti sü tütt…(notando Isidoro che sta ancora tenendo aperto il disegno) cussè che ta fèèt, tì?

CARMINE         L’è adréé a fàmm fa una passeggiata nelle sue proprietà. Ta vööt vegnì cun nùmm?

LUIGI             No, grazie! A ‘l cunussi già quèll post

CARMINE       Ma l’è una roba seria?

LUIGI              Beh, se va in porto, cumè al dìss lüü, l’idea l’è buna

ISIDORO        Certo che va in porto! A costu de dissanguàm…ecu, ta vedat…dopu ul dancing gh’è…

LUIGI             (interrompe allarmato) Fiöö, ma…quela là, l’è minga…ma sì, l’è la Marta!

LEO               Cussè?!

LUIGI             Sì, l’è léé

CARMINE       L’è propi léé

LEO                Oh, cara Madona, l’è scià ancamò!

ISIDORO        (Arrotolando i disegni) L’è dréé a vegnì chì                           pag. 29

LUIGI             Bestia, cumè che l’è cambiada!

ISIDORO        La paar nanca pü léé

CARMINE       Che eleganza!

LUIGI             L’è püssèè giuvina

CARMINE       Silenzio, che l’è scià

LEO               Guardèmm da l’altra paart

MARTA           (entra con atteggiamento sicuro e si accomoda. E’ completamente modificata; la pettinatura, il trucco, l’abbigliamento, l’hanno trasformata in una donna gradevole e piacente.)Buongiorno signori…(imbarazzante silenzio e titubanti risposte.Marta s’imbelletta e ad alta voce) Che bella giornata!

ISIDORO         Finchè non piove!

CARMINE             Sì, è proprio bella…è la classica giornata del famoso settembre lariano

LUIGI              (Dopo un breve pesante silenzio entra Amalia) Ah, sciura Amalia, la ma porta un camerino?

AMALIA          Corretto col solito grappino?

LUIGI              Sì, grazie!

AMALIA          (A Marta) A lei, signora?

MARTA           (Evidenzia) Signorina! Prego

AMALIA          (Guardando Leo e comprendendo la situazione) Va beh! Signorina, beve qualcosa?

MARTA            Un gin-fizz, grazie. (Mentra Amalia esce, estrae dalla borsetta una sigaretta e cerca i fiammiferi che non trova) Scusate, avete d’accendere?

CARMINE       (Galantemente s’avvicina) Agli ordini! (Le accende la sigaretta)…Lasa signora Marta…

MARTA             Signorina, prego!

CARMINE         Già! Signorina…la sa di quello che pronunciava la “vu” al posto della “erre”?

MARTA             No!

pag.30

CARMINE          Va dal tabaccaio e gli dice: “Pev favove, una scatola di fiammifevi”, il tabaccaio distratto gli chiede: “Diceva?” e quello risponde: “Diceva?! No, di legno!” (ride)

MARTA           (unendosi alla risata) Simpatica!

CARMINE       E quell’altro che fumava in ufficio?

MARTA           Cos’ha fatto?

CARMINE       Arriva il principale e gli dice severo: “Giovanotto! Non si fuma quando si lavora” e quello ci risponde: “E chi lavora?” (L’allegria aumenta e tutti ridacchiano all’infuori di Leo che, impassibile fissa il vuoto. Entra Amalia)

AMALIA          Ecco il suo gin-fizz “signorina”…(a Luigi) e il suo caffè, avvocato

MARTA           Lo metta qui! Avvocato venga con noi a bere il suo caffè (nel contempo Carmine si siede al tavolino di Marta)

LUIGI            (Imbarazzato) Ma…

MARTA         Non la mangio mica…ormai non siamo più avversari

AMALIA        (depone il caffè sul tavolino e chiede) Allora, glielo lascio qui?

CARMINE     Cià, vegn chì Luis a cüntà sü una barzeleta

LUIGI            Ma io non ne so…

MARTA         Su, venga che si raffredda il suo caffè

AMALIA        Beh. Allora glielo lascio qui (esce)

LUIGI            (Va a sedersi al tavolino) Mi siedo ma di barzellette non ne racconto

CARMINE      Lüü l’è tropp seri. A ‘l fa riid dumà quand a ‘l fa i prucèss

LUIGI             Che spirìt de patàti

CARMINE       La sa quèlla del fiulòtt che ‘l và dal prestinéé e ‘l dumanda: “ Ce l’ha ancora del pane di ieri?” e il fornaio ci risponde: “Sì, perché?”…”Bravo scemo, poteva farne di meno” (tutti scoppiano in una risata) e quell’altra? Quela del bagnino che ‘l vusa incazzaa: “Huè, giuvinòtt lo sa che non si fa la pipì nella piscina?!” e quello risponde: “Ma se la fanno tutti!” – “Sì, ma non dal trampolino!”

(Le risate aumentano)

MARTA          (A Isidoro) Ma Isidoro, perché non viene a raccontarci qualche barzelletta?

ISIDORO           (Imbarazzato) Ma no…non…                                           pag. 31

CARMINE          Lui è bravo, sa?

MARTA              Allora cià, che ‘l vegna chì insema a nümm

CARMINE          A ‘l Vöör fàss pregà

ISIDORO           Ma no…l’è che incöö sùmm un puu föra fase

LUIGI                 Dai, fa minga ul preziuus

CARMINE          Cünta sü quèla del màtt

ISIDORO            Ma ta la seet già

CARMINE           La signorina Marta non la sa

MARTA               E’ vero, la cunossi minga…che ma la cünta sü

ISIDORO            (imbarazzato guarda Leo, poi si alza) Va beh…Un dì, un màtt a ‘l vegn visitaa dal primari che al sa cungratula per i miglurameent che l’à faa e ‘l ga dìss: “Mi hanno detto che il tuo comportamento si è assolutamente normalizzato. Bene, ora faremo degli esami e se tutto sarà a posto domani potrai tornartene a casa”. Gli vengono fatti i raggi X e l’encefalogramma e quindi gli viene annunciato che all’indomani avrebbe potuto lasciare la casa di cura. Felicissimo, va in camera e scrive alla madre: “Cara mamma, sono guarito. Oggi mi hanno fatto i raggi e, se domani mi danno i cerchioni vengo a casa in bicicletta.”

(Tutti ridono divertiti e tra le fragorose risate e l’imbarazzato isolamento di Leo, si chiude il sipario. Le brevi barzellette potrebbero essere cambiate a discrezione di coloro che cureranno la messinscena.)

FINE SECONDO ATTO

pag. 32

ATTO TERZO

Siamo nel 2002, quindi trent’anni dopo i precedenti atti. L’ambientazione è sempre la stessa ma, evidentemente le strutture dell’esterno del bar ed i protagonisti hanno subito una radicale metamorfosi a discrezione dello scenografo, del costumista e del regista. In scena Carmine ed Amalia indaffarata a riordinare le sedie e le tovagliette dei tavolini.

AMALIA           Caffe, Carmine?

CARMINE        (Guardando l’orologio) Aspetti cinque minuti che arriva il Leo e lo beviamo insieme…gh’è in giir ul giurnaal?

AMALIA             (Lo scorge su un altro tavolino) Eccolo qui! Lo lasciano sempre in giro…poi passa qualche balordo che se lo porta via (glielo passa)

CARMINE         Perché, a robàn anca i giurnai adèss?

AMALIA             I giornali! L’altro giorno in cortile mi hanno rubato perfino degli strofinacci per asciugare i piatti pieni di buchi

CARMINE         Ma cosa ne faranno, disi mì!

AMALIA            Quello che mi chiedo anch’io…ma tutto è buono quando si prende senza fatica. L’altro giorno, per esempio,uno che pareva anche distinto con camicia, cravatta e vestito blù, ha bevuto un caffè ed uscendo ha preso su l’ombrello del Terüzz. Il Terüzz, povero ometto, lo rincorre e gli dice: “Scusi, ma guardi che quell’ombrella è mia” e quello, con un’alterigia strafottente ci dice: “No, è mia…oppure è identica” e il Terüzz:”La sarà identica ma l’è mia” ma quello non ce la voleva dare; insomma ne è uscita una discussione ma poi, sono intervenuti tre o quattro giovanotti e quello, vista la mal-parata, ha restituito l’ombrello dicendo con una faccia da cretino:”Non è il caso di discutere per un misero ombrello” e il Terüzz gli ha detto persino “grazie”

CARMINE       A ‘l gh’à resùn ul Leo quand a ‘l diseva “facc de tòla e ladrùn, stànn al mund per quii bùn…(aprendo il giornale) cià, vediamo cosa c’è di nuovo

AMALIA          Tutta roba vecchia!

CARMINE        gIà! Sempar i solit bàll, cumè ìnn sempar istess i nòss giurnaad, i solit giurnaad, i solit facc, i solit discuurs, i solit cafè…ma la sa, che in trentasei anni che vengo qui, ho bevuto…che l’aspetti…(estrae un fogliettino dalla tasca)ecco…l’altro giorno ho fatto il conto…dunque, ho bevuto esattamente…o quasi…tredasmilacentquaranta cafè

AMALIA         O sciur Carmine, si vede proprio che non ha più niente da fare

CARMINE       Cosa vuole, lavoriamo sempre di meno e c’abbiamo sempre più tempo da riempire

pag. 33

AMALIA         E magari ha fatto anche il conto di quanto ha speso

CARMINE      Certo! E, calcolando l’inflazione posso dirci che con quello che ho speso potevo comprarci il locale…ecco che arriva il Leo

LEO              (entra) Salüdi Amalia, ciau Carmine…un caferìn…(a Carmine) Ti a ta l’eet bevüü?

CARMINE      No! (ad Amalia) Allora facciamo tredicimilacentoquarantuno

AMALIA         Va bene! (esce)

LEO              (non comprendendo) Tredas…cussè? L’arteriosclerosi avanza?

CARMINE     L’avanza cume l’avanza l’età, cara ul me fiöö

LEO              Ti, a pruposit, a ‘l m’à telefunaa ul Lüiis a cà. L’à dii che incöö ‘rivàn quii dela finanziaria americana

CARMINE      Mi ha telefonato anche a me…ha detto che passerà a bere il caffè

LEO               Ma sì! Mì a mòli tütt…chi ma la fa fà, a stà chì a dà fö de matt per ul lavurà? Hué, mì a gh’ù nessun de mantegnì e sarìa ura de good la vita in santa paas

CARMINE        Io non so che dire. Vedere la ditta che ho messo in piedi con mia moglie in tanti anni di sacrifici andare in mano di altri, è come darmi una “cortellata” nel cuore…d’altronde, se quei pistola dei me fiöö hanno preso altre strade non ci posso fare niente

LEO               Ma fregatene! Cussè che ta interessa a tì? Adèss nümm a vendùm tütt a ‘sta geent e finchè a scampum: donne, champagne, saint Moritz, San Remo

CARMINE        …e sant’Ana, tisich!

LEO              E pö,’na vanzan ancamò per i tò fiöö e per i tò nevuud. Mì, invece, vöri vanzà dumà i danéé per ul füneraal. Ul rest, a ‘l magni föra tütt

AMALIA          (entra, serve i caffè ed esce) Ecco i caffè!

CARMINE        Grazie! (rivolto alla platea) Ciau “Negar”…cosa ci vuoi fare?…tirèmm innanz…L’è ul tò fiöö? Bestia che òmm…E la pesca? Basta…solo per hobby…eh già! Urmai gh’è pü nagòtt…ciau

LEO             (a Carmine) Anca quel fiöö lì, cumè che l’è cressüü

CARMINE     L’è ingegneer elettronich

LEO             Pensa che cun quela crapa del so pà e dela sua màmm che ìnn nanca bun de scriif a gh’è vegnii fö un cervelùn simil                                 pag. 34

CARMINE       Invece cunt ul cervèll che gh’ù mì gh’ìnn vegnii föra i me fiöö stüpit

LEO                Lamentass minga che ìnn bravi fiöö; cun tütt quii balurd e pericul che gh’è in giir adèss ta podat segnàss cunt ul gumbàt

CARMINE        Ma non podevano andare avanti con la ditta?

LEO                Se ànn preferii andà in giir per ul mund a lavurà nel setuur di alberghi e fàss una pusiziun, ta podat vèss cunteent

CARMINE        Già! Dopu tanti sacrifici per crescerli ci hanno piantato qui, me e mia moglie senza “fiöö né cagnöö” come dici tu

LEO               Ma ànn fa una bela pusiziùn cun bei famigli

CARMINE        Sì, in Germania e in Inghilterra e li vedo una volta all’anno

LEO                A gh’è scià ancamò ul Negar…(dialogando a voce alta) Sì…indua? Va ben…chì da l’Amalia?

CARMINE        (c.s.) Sì, volentieri…ghe sùmm ancamì…ciau

LEO                 Bene, inscì a farèmm una bela paciada de pèss

CARMINE        Quanto tempo è che non ne mangio

LEO                 Incöö, se ta vörat mangià ul pèss bun, a ta gh’èèt de pescàll tì…tütt surgelaa! Ul persìch a ‘l riva dala Türchia, i alburèll da l’Africa, i trüt tütt de alevameent

CARMINE       Meno male che c’è il Negar che ogni tanto ci fa mangiare roba buona

LEO              Ta sa regordàt quand andavum de nott a pescà i lavarèll cunt ul “quadraa” e ‘l “sibièll”

CARMINE          Altroché! Quella volta giù in riva che c’erano i lavarelli in “frega” e saltavano come capretti e mì, sùmm partii cunt ul sibièll e ho preso una “topicata” …porca vacca! Sono finito lungo e tirato vestito nel lago

LEO              Eh, sì, bei tempi! Cert che n’èmm vist de cambiameent

CARMINE       Certo! Anche soltanto stare qui in piazza se ne sono viste di cose…tutto come un film…geent che va, gente che viene…quanti fiöö abbiamo visto con i calzoncini corti diventare uomini…

LEO            E quanti òmm gh’èmm vist diventà vecc…

CARMINE      …e quante belle ragazze abbiamo visto diventare “carampane”

pag. 35

LEO            Ta sa regordat quii düü murusìn che stavan sempar là a limunà sula panchèta?

CARMINE      Come no! Per düü ànn, tütt i dì eran là e se ‘l piuveva o ‘l fiucava sa ritiravan suta al portich

LEO               Pö, quand s’ìnn spusaa, ànn cuminciaa a stacàss e ala fìn, léé l’è scapada cunt ul fiöö del barchiröö

CARMINE         …e l’à piantaa chì quel poor disperaa cunt un fiulètt de un ànn…che disgraziata!

LEO          I dònn ìnn cumè i sardìnn! Ta ga tirat via la crapa e tütt ul rest l’è bùn!

LUIGI          (entra) Ecco i due pivelli! Sempre in agguato cumè i falchètt

LEO            Cumè düü “urucch” ta podat dì!

LUIGI          (A voce alta affacciandosi all’uscio del bar) Sciura Amalia, un amarino…(sedendosi) allora, siamo pronti al grande passo? Tra poco sarete dei ricchi e spensierati pensionati

CARMINE       Un mumeent! Io non ho ancora venduto niente e non è detto che lo faccia

LUIGI             Cumè!? Adèss ta sa tirat indréé?

CARMINE       A sùmm nanca mai andaa avanti! Hai fatto tutto te…può darsi che ci stia anch’io, ma prima, voglio discutere bene le proposte

LUIGI             Le proposte sono quelle dell’altro giorno… e mi parevi così convinto

CARMINE        E incöö la m’è girada!

LEO               L’è burlaa giò dal lètt!

LUIGI             Ma adèss mì ù già spendüü una mezza parola…anzi vüna intrega

LEO               Preocupàss minga! Ta vedareet che ‘l ga stà…ga dispiaas a mulà tütt perché l’è un sentimentaal…(a Carmine) ta l’ù già dii: ta vedareet che vita! Diventerèmm püsséé giuvìn, minga vecc. (a Luigi) A che ura ‘rivan i ‘mericàn?

LUIGI            M’ànn telefunaa stamattina da Milan che saràn nel me ufizi veers i trii. Comunque la segretaria la ma ciama apena ‘rivan

LEO               Cum’è che la sa ciama?

LUIGI             La segretaria?

LEO              Macchè segretaria! La mültinaziunaal americana                    pag.36

LUIGI             Ah! “Elgi holding Corporation Limited”

CARMINE       Sperèmm che la sia minga una finanziaria come quella dell’Isidoro

LUIGI             Dì minga stüpidaat! Questo è un gruppo internazionale con interessi in tutto il mondo

CARMINE        Ma sapete che l’altra nòtt ma sùmm insugnaa l’Isidoro

LUIGI               Fmm minga andà ul mangià per traveers

CARMINE        Mi sono sognato che l’era sü un pilone della luce alto cinquanta metri sü una gamba sola, poi mi ha chiamato e con un salto mortale si è buttato giù

LEO                e ‘l s’è mazzaa?

CARMINE        No!

LEO                 Pecaa!

CARMINE         Quando l’era dietro a spiaccicarsi per terra, con tutta la gente che urlava, si è messo a volare

LEO                 L’à fada franca anca stavolta

CARMINE         Gia! E intant che ‘l vulava al ma faceva “marameo” cun la man

LEO                 Ma la farina del diavùl la va sempar in crüsca

CARMINE         Intant l’è sparii cunt i nòss danéé e cun quii de mezza Tremezzina

LUIGI               Per mì l’à mangiaa fö tütt in “zìchera e zàchera”

CARMINE         Sarà in qualche paesino dell’Africa a fa ul barbùn

LEO                 Insèma a quela balorda d’una ciucatèra a majà fö tütt

LUIGI              Guarda che l’è pö stada la sua miéé

LEO                 Quantu mai! Se ga pensi a tütt i scènn

LUIGI               Per mì a gh’è perfina de riid

CARMINE         Cert che l’avevan stüdiada bèn! L’à spremuto gli amici come limoni; lei, la tua dolce metà t’ha munto fino a che poteva e, “tracchéte”! Sono partiti come due uccellini di bosco per il viaggio di nozze

LUIGI             Viaggio di nozze che ‘l düra da trent’ànn

pag. 37

CARMINE        Vi ricordate quando faceva la pazza? Che numeri! Certe volte mi faceva veramente paura

LUIGI             Cert che l’era una brava attrice

CARMINE       (a Leo) E tì, tuntulòtt, te mai capii nagòtt

LEO                Ta l’avreet capii tì, che ta seet faa bidunà dal sò compare ciinq milioni. Che alura èran una barca de danéé

CARMINE        Io ce li ho dati per mio figlio

LEO                Già! Tì perché t’à prumetüü de sistemà ul tò fiöö, lüü, (riferendosi a Luigi) perché a ‘l duveva ciapà in màn “tutto il settore legale e finanziario”, mì perché duvevi fa tütt i furnitüür de bevandi

CARMINE        …e fa ul presidente del club

LEO                 Anca quèll a ‘l m’à prumetüü

LUIGI               L’à promesso a tutti

AMALIA           (entra) Ecco l’amaro, avvocato

LUIGI               Grazie!…E ci ha piantato qui cumè cucù

LEO                Magari l’è moort

CARMINE        Magari! Ma le bestie grame c’hanno la pelle dura

AMALIA           State parlando dell’Isidoro?

CARMINE        Già! Ed eccola qui, un’altra. Anche lei c’è rimasta con “la gambetta alzata”

AMALIA           Due milioni! Disgraziato…m’aveva promesso di darmi in gestione il bar-ristorante

LUIGI              Certo che siamo stati un po’ sempliciotti

CARMINE        Sempliciotti!? Pistola! Siamo stati

LEO                 Ma chi andava a pensà una roba del gener? In fuund l’è sempar staa unest; debit a ga n’eva minga, famiglia sana, mai faa del maa a nissùn…

CARMINE        L’ha mai nanca lavuraa, però!

LUIGI               Adèss, piantiamola lì! Inn trent’ànn che l’è la solita menada…tütt i dì, o quasi, tirùmm fö ‘sta storia

pag. 38

CARMINE          Hué! Non capita tutti i giorni di farsi fregare i soldi come merli…a proposito, Amalia, quanto ci devo dare della cena di ieri sera?

AMALIA          Trentadue Euro

CARMINE        E quante lire sono?

AMALIA           Ma va ancora con le lire? Ormai la lira non c’è più

CARMINE       Cosa ci devo fare? Ma restan minga dentar nela crapa ‘sti euro

LEO                Ta seet propi düür de “cumprendonio”

CARMINE       Sarò düür ma non ci riesco a fare le proporzioni. Prima sa parlava de centomila, de miliuni, de miliaard…e adèss de uno, dieci, cento…

AMALIA          E’ meglio, no!? E’ meno complicato

CARMINE       Sarà, ma a paar de speend nagòtt e pö sei sempre a bolletta

LUIGI             (squilla il telefono cellulare) Ecco, il telefono…saranno gli americani (risponde) Si?…Va bene…ah!… Stanno già arrivando?… Bene…ciao!

LEO               Inn luur?

LUIGI             L’era la segretaria. L’à dii che ànn telefunaa da l’hotel Vittoria. Gh’è chì, insèma a l’ageent de Milàn anche il grande capo mister Harrison, ul presideent dela holding

CARMINE       De cussè?

LUIGI             Dela finanziaria. (squilla di nuovo il telefono) Sì? Pronto?…Ah, signorina Ceretti…sì, bene grazie…ma certo…siamo qui al Bar Italia…sì, proprio nella piazza di fronte al lago…ma bene…senz’altro, è un vero piacere…allora vi aspettiamo…certo, a presto. (chiude il cellulare) Huè, fiöö, ìnn scià

CARMINE       Indove?

LUIGI              Qui! Ul presideent al vöör stà chì un quaj dì de vacanza e, prima de andà in ufizi per l’afari, vegnan chì a beef un cafè

CARMINE         A me pare troppo un “affare”…ma perché una multinazionale americana viene qui a comperare due dittarelle come le nostre?

LUIGI              Gli americani stanno comprando tutto, stanno investendo una barca di soldi specialmente nelle località turistiche

CARMINE       Sarà ma ci voglio vedere chiaro

LUIGI              Ul solit difideent                                                                  pag. 39

CARMINE        La prüdenza non l’è mai troppa! L’ù già ciapada sul gobbo una volta e non voglio restarci dentro anche la seconda

LEO               Vardéé…per mì ìnn quii düü là

LUIGI             Quali?

LEO                Quii che traversan la piazza, quela signorina e quèll là

CARMINE       Dala manera che l’è cunciaa lüü, a ‘l po’ minga vèss che un american

LEO               O l’è un american o l’è un matt

LUIGI              Inn senz’altar luur

LEO                Vegnan propi de chì

CARMINE        E quela mezza cica là, al saria pien de danéé?

LEO                Perché, bisögna vèss grand per avecch i danéé?

LUIGI              Inn luur! Guardan chì…dai, fèmm un suriis

CARMINE        E se poi non sono loro facciamo la figura di quelli dell’altra sponda

LUIGI              Suridann anca luur…sü, fiöö alzèmass a salüdai

(entrano i due e tutti si alzano con presentazioni e saluti a soggetto. Il presidente della holding è Isidoro; sotto il grande cappello alla texana si intravedono i capelli bianchi, occhi nascosti da “ray-ban” e baffoni grigi, porterà stivaletti a punta e abito sfacciatamente vistoso, con atteggiamento spavaldo fuma enormi sigari cubani e mastica chewing-gum esprimendosi con italiano stentatissimo e accento d’oltreoceano. La segretaria è Marta, elegante signora anziana in tailleur, tacchi a spillo, occhialini scuri e permanente grigia)

MARTA         Ecco a voi mr. Harrison…io sono la segretaria del dottor Fenzini, il quale, dice di scusarsi per il ritardo e verrà più tardi nel vostro ufficio per definire gli accordi

LUIGI            Benissimo! Allora abbiamo il tempo per berci un buon caffè

ISIDORO       Oh, ies! Un bono cafè “made in Italy”

LUIGI            Mister Harrison parla italiano?

ISIDORO       Just a little! Insegnato con bele canzoni italiane…in America television parabolich

LUIGI            Ah, è un cultore della musica italiana?                                pag. 40

ISIDORO      Yes! You conoscere very big cantanti…Mino Reitano, Toto Cutugno…

CARMINE      Bella roba! Ma con tutti quelli che ci sono, solo questi conosce?

ISIDORO        What?

CARMINE       Otto!? Pure Natalino Otto…quello è dell’età della pietra

LUIGI             Ma no! “What” vuol dire “cosa”

CARMINE       “cosa” che cosa?

LUIGI             Vuol dire che non ha capito

CARMINE      E cosa non ha capito?

MARTA          Niente, niente, dopo glielo spiegherò io, mister Harrison

ISIDORO        O.K.!

LUIGI            I due signori, sono gli impresari interessati all’affare: mister Fierro e mister Trombetta

ISIDORO       Oh, “trombetta”! Perepperepé! (sorrisi un po’ forzati) Come Louis Armstrong

LEO             Te Luis, va che mì a büti pel’aria tütt

LUIGI            Che permaluus! Ai american ga piaas scherzà

LEO             Mì summ minga ‘mericàn

MARTA          E’ vero. Mister Harrison è un mattacchione

LUIGI            Allora, ci beviamo questo caffè o no? (forte) Amalia! (si accomodano tutti)

CARMINE      Allora, sciur Harrison, ci piace il nostro lago?

ISIDORO        Lake? I like the lake

CARMINE       Che è, un gioco di parole?

LUIGI              Ma no, dice che gli piace il lago

CARMINE        Ti che te tachèt i tàcch, taccum i tacch a mì…

LUIGI              Ma cosa dici?

CARMINE       Traducilo, no!                                                                       Pag.41

LUIGI              (A Isidoro) My friend to likes joke

ISIDORO         Well, well! Very nice

AMALIA          (entra) M’avete chiamata?

LUIGI              Sì! Allora, cosa beviamo? Caffè? (a Isidoro) You drink coffee?

ISIDORO        Oh, yes, coffee very strong

LUIGI             Per il signore un caffè forte, cioè ristretto e lei signora?

MARTA           Anche per me, grazie

CARMINE       Io berrei un bel grappino

LEO               Anca mì

LUIGI              Mi aggrego anchi’io…allora, tre grappini e due caffè

AMALIA          Bene (esce)

CARMINE       (a Isidoro) E’ prima volta che lei venire in Italia?

ISIDORO         In Italy? No…io look…

CARMINE       “Luuk”!? Ma ‘ste parole americane son tutte uguali? “Luuch”, laach” e “leich”! Chi ci capisce niente?

LUIGI              “Look” significa “visto”

ISIDORO         Oh, Yes! Io “visto” one vuelta Italia…in holiday

LUIGI               …Vacanza

ISIDORO          Yes, vacanza…Rome, Napoli, Venise…very, very beatiful

CARMINE         Ah! C’è stato pure a Napoli

ISIDORO          Yes, Naples e …rubato orologio

LUIGI               Bisogna fare attenzione in certi posti

ISIDORO           A Rome…rubata valigia

LUIGI                E a Venezia?

ISIDORO          (divertito) Money!

LUIGI                Rubato soldi?                                                               Pag.42

ISIDORO           Yes! Very expansive! Restaurant, hotel, gondole, muséé…tutti rubare soldi

LUIGI               Eh, sì! Venezia è cara anche per gli americani

LEO                 (a Carmine) A mì ma paar de avèll già vist

ISIDORO          Ma Italy is very, very fantastich…e vostro lago is più belo del mundo

CARMINE         (a Leo) Anche per me non pare una faccia nuova

ISIDORO          (che ha notato il commento) What?

CARMINE          No…rien…rien!

ISIDORO           (vedendo Amalia che entra) Oh, la senora con drink

AMALIA             Ecco le grappe e i caffè (serve ed esce)

LEO                   Epüür mì l’ù già vist

CARMINE          C’hai ragione

ISIDORO          (Versa lo zucchero) Italian coffee is ver, very good…(assapora e gusta rumorosamente)

LEO                 Anca la manera de fa

CARMINE         Ma sai chi mi ricorda?

LEO                 Anca a ti?

ISIDORO          Mister Tromboni

LEO                 …Trombetta!

ISIDORO          Excuse mi, Trombetta…you dire qualcosa?

LEO                  Sì, disevi a Carmine che voi ricordare uno già conosciuto

CARMINE         Sì, lei ricordare un nostro “caro” amico

ISIDORO           Ricordare vostro amico? Io essere molto contento

CARMINE          Noi un po’ meno

ISIDORO           What?

LEO                  Noi invece poco contenti                                                  pag.43

ISIDORO           Porchè? No più vostro amico?

CARMINE          Ci ha lasciati con gambetta alzata

ISIDORO           What?

LEO                   Cumè piciùni süla rastreléra

ISIDORO           No capire

LUIGI                Lasciamo perdere certi tristi ricordi e parliamo di cose concrete

ISIDORO           O.K. business…business!

MARTA             Mister Harrison mi chiedeva, prima al ristorante, se confermate le proposte che la nostra consociata di Milano ha fatto

LUIGI                Da come sono state esposte le proposte i miei clienti sembrano soddisfatti

MARTA             Bene! Allora andremo nel suo ufficio a definire il tutto

CARMINE         Un mumeent…prima ci voglio vedere chiaro

MARTA             Perché, non è tutto chiaro?

CARMINE          Mi sembra un affare troppo facile e, scusate, ma ho imparato che le cose troppo facile c’hanno sempre qualcosa  da nsccondere

LUIGI              Ma vuoi complicare le cose facili?

CARMINE        Tu lo sai com’è finito quell’affare facile che dovevamo affrontare

LUIGI              (a Marta) Si riferisce ad un certo investimento di capitali che abbiamo fatto trent’anni fa con un nostro amico…

CARMINE       …ciamal amììs!

LUIGI              …ed al quale, mister Harrison, assomiglia molto

CARMINE        (a Isidoro) Parlare di quello che dire prima assomigliare molto

ISIDORO         Capire…allora, big, big…grande ricordo lasciato

CARMINE        Grandissimo!

LEO                 Noi amare quello che voi somigliare

CARMINE         Non vedere l’ora di “stringerlo” tra le braccia

pag. 44

ISIDORO          Dove essere?

LEO                 Sparito!

CARMINE         Volatilation!

MARTA             Cosa aveva combinato?

LEO                Lui avere chiesto soldi a tutti per grande affare…e sparito con tutto

ISIDORO         E voi cercare?

LEO                Cercare ma non trovare

ISIDORO         Is very time?

MARTA            E’ molto tempo?

CARMINE        Trent’anni

ISIDORO          E non dimenticare?

CARMINE        Qui sul lago non si dimentica niente! Tantomeno i crediti

LEO                Ma se ‘l becùm a ga fuu vedè mì i sorci verdi

CARMINE        Mì a ‘l tachi sul puntiil fina quando si alza il lago e ‘l nega

LUIGI              Rivangate ancora quelle cose? Lasciate perdere che a mister Harrison non interessano

MARTA           E se quel vostro amico ritornasse?

LEO                Cussè!? Lassa che ‘l veda mì…

MARTA           e vi ritornasse i vostri soldi?

LEO               fa nagòtt! Uramai cüntan pü

MARTA          e se vi dovesse dare dieci volte quello che avete dato a lui?

LEO               (guardando Carmine) Beh!

CARMINE       Perché questa domanda?

ISIDORO        (con un cenno d’intesa a Marta) Please!

MARTA           (estrae dalla ventiquattrore degli assegni e li distribuisce) Prego!

LEO                (guarda sbalordito l’assegno) Trentamila euro!              Pag.45

CARMINE       (c.s)…trentamille!

LUIGI              (guardando come gli altri Isidoro) Ma…ma alura tì…

ISIDORO        (togliendo il cappello e gli occhiali) Sì! Summ mì!(con gli assegni in mano, gli sguardi interdetti si alternano. Momenti nei quali si evidenziano sentimenti di rabbia, felicità, interesse, senso di rivalsa e di perdono.) Beh…a vöruff mazzàm! Speri, cari amiis che ma perdunereet…anzi, ci perdonerete…mì e la Marta (indicandola)

CARMINE         La Marta!?

MARTA             Già! Summ mì!

LUIGI               Ma indua sii andaa a finì?

CARMINE         Avete fatto fortuna?

ISIDORO          Cari amiis…l’aria de cà, la ta resta sempar adòss. Ul nòs laach, la piazza, i solìt facc, i stüpidaat che sa disan al tavulìn del bar…tütt rob che ta restan deent: Ta podat nà indua ta vörat, fa qualsiasi roba ma, ala sira…quand ta seet in lètt, a ta vedat tütt…e, l’ünica roba che ta conforta l’è che ta ‘l seet che un duman ta podat turnà…savesuff quantu ma sii mancaa

CARMINE         Anche a noi

ISIDORO          Comunque sarii ospiti stasia chì da l’Amalia e poderèmm parlà de tütt…anca perché duvaruu distribüì un puu de asegn

CARMINE         Allora sei già sicuro che ti perdoniamo?

ISIDORO          Mì i cunossi i laghéé e anca i teruni cumè tì, caro Carmine

LUIGI                Ma come hai fatto a fare tutti questi soldi?

ISIDORO          Investimenti giusti. Grazie al capitale racimolato, ù cuminciaa cunt un chiosco de bibit e panini a Denver, nel Colorado; pö, un risturantin, un self-service…pö trii, quasar e via. Dopu sees o set ànn, ù cumperaa un albergu, e anca lì, düü, trii finchè i me interess ànn spaziaa in altar atività e adèss gh’èmm la i nòss fiöö che i a mandan avanti

LUIGI              Fiöö!?

ISIDORO         Già! Quand cuminciavan andà ben i afari gh’èmm adutaa düü fiöö, dü bravi fiöö che adèss tiran avanti la baraca

CARMINE        (Dopo uno scambio di sguardi) Isidoro Belloni e Marta Buzzi, siete perdonati!

FINE

pag. 46