Ogni occasiun l’è bona

Stampa questo copione

Ogni occasiun l’è bona

Commedia dialettale in tre atti di

CAPPELLETTI SERGIO

Personaggi:

Arturo

Olga: sua mièe

Rita: sua tosa

Vito: amis de la sua tosa

Lucia: sua sorella

Marisa: visina de cà

Pietro: trumbèe

Paolo: fieou del trumbèe

reg. S.I.A.E 398/08

indirizzo autore: sergioc1949@gmail.com

La scena è la stessa per tutti gli atti; soggiorno con uscita ingresso, uscita cucina e uscita zona notte. Divano

con cuscini, tavolino, tavolo con sedie, quadri alle pareti, telefono portatile, televisore, telecomando,

campanello.

1° atto:

Arturo: pigiama, coperta, guanti, berretto, bicchiere acqua

Olga: camicia da notte, calze, scialle, coperta, grappa e bicchierini, boulle acqua

Rita: abito invernale, necessario per medicazioni

Vito: abito invernale con braccio al collo ed occhio nero

Lucia: camicia da notte, scialle

Marisa: vestito normale o tuta

2° atto

Lucia: vestito da casa, biscotti,

Marisa: vestito da casa, vassoio con 4 tazzine, cucchiaini, zucchero

Pietro: tuta da lavoro, chiave a pappagallo

Paolo: tuta da lavoro, borsa ferri,

Rita: vestito normale invernale, libri scolastici

Arturo: vestito invernale.

3° atto (cambio stagione)

Olga: vestito elegante

Arturo: camicia e cravatta, scarpe nere e calze di altro colore, calze nere

Marisa: vestito elegante

Lucia: vestito normale, borsa con torta e 3 bottiglie de champagn, scontrino,

Pietro: vestito molto elegante, mazzo di fiori

Rita: vestito stagionale, anello con brillante

Paolo: vestito stagionale, pasticcini, mazzo di chiavi

Vito: vestito stagionale, una rosa

1° ATTO

ARTURO (imbacuccato con coperta, sciarpa, guanti e berretto è davanti al televisore e

manovra il telecomando) Ma l’è minga possibil che sto barlafuss d’un robb quand che mi

schisci el buttun el funziona mai. (sbatte il telecomando) Propri adess che incomincia la

partida! Dai, famm minga levà in pee che el fa frecc! (nuova sbattuta) Forza, movess che

incumincen! Macché, gh’è nient de fa, el vor minga savenn de funziunà.. Ho propri de

tiram fora de la cuverta per smanettà i buttun de la televisiun. (và vicino al televisore)

Dunca sto buttun se l’è? Orca che frecc! No, l’è minga quest. Provem con quest! No,

nanca. Accidenti el fà propri frecc. Nient, funziona nagott! Famm pruvà anmò con el

telecomando. Mò schisci tutt i buttun, chissà mai che succed un quaiscoss! ... Pronto? Ma

chi l’è che parla?... Come se vori?... Se te voret ti! Te se ti che te me ciamà! Ma và a

remengo villan... (osserva il telecomando) Ma quest l’è no el robb de la televisiun, l’è el

telefono... Che martur... Per forza che poeu vun el se sbaglia, ja fann tutt istess...

sacranon, ghe vor un po' de criteri! Già, ma indove l’è el robb de la televisiun... (cerca

inutilmente, poi verso una porta) Olga...

OLGA (da fuori supplichevole) Ven in lett Arturo che el fa frecc. Dai ven chì a sculdamm i

pè...

ARTURO In dove l’è el robb per fa andà la televisiun?

OLGA (da fuori) Al solit post. Dai Arturo ven in lett che el fa frecc.

ARTURO (continua a cercare) Al solit post un’ostrega. Chì el gh’è no.

OLGA Varda ben! T’el trovet?

ARTURO Chì gh’è nient. Tiret fora di cuvert e ven chì ti a cercall!

OLGA Un mument che me quatti!

ARTURO Dach del movess che la partida l’è già dree a incumincià. Allora, te rivet o no?

OLGA Mucchela de fa el bamba, t’ho dì che rivi. (entra con camicia da notte, calze,

scialle e coperta in testa) Varda se l’è mai pussibil sta chì a ciapà frecc per vedè quatter

martur in mudanda che ghe curen dree a un balun! (alza un cuscino e lo trova) T’el chì in

dove l’è: t’el vedet no? Te ghe se settà giò sura! Ormai te ghe vedet pù e te pretendet de

vedè un balun che in la televisiun el se ved insci piscinin?

ARTURO Mi el balun, minga dumà el vedi benissim, ma riessi anca a capì in anticip in

dove el tiren perchè mi me ne intendi, el senti...

OLGA Ma el telecomando che te gh’eret sotta al cù, quel t’el sentivet no? Dai ven in lett

che insema, al cald sotta i cuvert, se strengium su e magari...

ARTURO Che magari e magari...propri adess che incomincia la partida! Mucchela in sto

mument de pensà a stì bambanad e pizza alla svelta la televisiun.

OLGA Crapun, l’è già pizza, te dumà de schiscià el buttun del prugramma. E quattes che

el riscaldament el funziuna no! Mi torni in lett. Varda che te speci! (esce)

ARTURO Va, va che se no te me de fastidi... de solit al mument pousse bell la me passa

semper davanti. Come? Se l’è dre a dì questa chi? Famm scultà!....Ah ecco, l’è scrivù

anca sotta... a causa del grave lutto che ha colpito la federazione di calcio europea, tutte

le partite sono rinviate alla prossima settimana: in sostituzione saranno trasmesse due

puntate della serie ................... Ma noo... l’è minga pussibil! Adess, perchè crepa un quai

papaver, fann no la partida? E minga assee, se fann al so post? Fann................ ! Come se

per tutt el dì fasessen un quaiscoss d’alter! Ma indove semm rivà... Invece de fa vedè un

quaiscoss de alta cultura, per esempi una bela partida de un quai ann fa, o una corsa di

macchin, noo.... semper stì robb fann vedè in sto scatulun... semper gent che, prima se

lassa, poeu se spusa e subit dopo se fann i corni e poeu se metten anmò insema e se

1

impiendiss anmò de corni e se lassen un'altra volta. Mai vun che lavura! Per forza hinn

semper in lett! E anca in lett,, semper con una faccia de funeral, mai che riden un ciccin,

semper con indoss una piva...

OLGA (fa capolino sull porta in posa sensuale) Dai Arturo… ven de là che se scaldumm

insema… famm contenta… l’è il mument bun… te vedaree come el sarà bell… lassa perd

la partita che la femm nunc la partita sotta ai lenzoo… dai Arturo...

ARTURO (spegnendo il televisore) Olga, sacranun, se te fee inscì, me tocca propri

vegnì...

OLGA Dai curagg, te vedaree che te passa anca el frecc...bravo ...te smurzà la televisiun?

ARTURO Già fatto! (prende Olga per la vita e la fa cadere sul divano)

OLGA Calmet Arturo, spetta un mument! Pizzet minga subit! Chì se pò no! Se se deseda

la tua sorella... che figura femm?

ARTURO La mia sorella la se deseda dumà per dì el rusari e la dis semper in ginocc in la

sua stanza.

OLGA Chì no! Arturo fa no frecass e andemm de là che sotta ai cuvert ho mettù anca el

scaldin.

ARTURO E allora forza dai che fèmm trasloch... Cià che te ciapi in brasc...(cerca di farlo

ma si perdono le varie coperte, cerca di raccoglierle finchè ci riesce e si sta avviando ma

cadono entrambi) Son diventà un po' imbranà ultimament...

OLGA Ma a mi te me piaset inscì e, grazie che te rinuncià alla partida...

ARTURO (Riprovando a prenderla in braccio) Ma la fann no la partida! Pensa che al sò

post fann dò puntat de.............

OLGA (svincolandosi) Cos’è!... Pizza subit la televisiun... podi no perdich stà puntada!

ARTURO Ma Olga... te me fee pizzà e...

OLGA Mò te smorzi subit. Damm scià i cuvert che el fa un frecc boia e, se te vèe via, te

me fee un grand piasè: almen te rumpet minga.....

ARTURO Già, mi adess rumpi... Prima te me fe andà su la pressiun e poeu te pretendet

de fammela sbassà in un amen! E no cara la mia donna, adess ti, de rif o de rav cioè, o de

chì o de là, te me sbasset la pressiun!

OLGA Và fora in balcun dù minut, che con el frecc che fa la te se sbassa subit! E adess

sta citto che incumincia la telenovela. Passum una cuverta e camina, che el balcun l'è là

che el te specia!

ARTURO Varda Olga che a... sbassà la pressiun tutt in d’un bott, pudaria vegnim un

culpett... pensich...

OLGA L'infarto el me ven a me se te vèe minga via alla svelta. Movess và in lett e dorma!

ARTURO Te par che el sia facil indurmentass con el frecc che fa? Vò, ma varda che te

speci... varda che la pression l’è volta, podi anca riscià de....

OLGA Và, movess e dorma! (pentita) Ven chì un mument Arturino... bev un grappin che

almen te se scoldet i orecc e te se indurmentet pousse alla svelta. (prende la grappa e

gliene versa un bicchierino)

ARTURO ‘ndemm! Fa no la piuggiatina! Almen impiendissel el biccerin! (Arturo beve )

Varda se l’è mai pussibil che vun, invece de una scaldada al natural cioè pèll contra pèll,

2

come el saria sò diritto, per culpa de la televisiun el g’ha de cuntentass de un biccerin de

grappa che el ghe scolda dumà la cappella del stomich. Ma che se brusa anca la

telenovela! (svuota il bicchere ed intanto che esce) Olga, varda che te speci!

OLGA Intant incomincia andà che poeu...(rassegnata) poeu te dormet. Adess scià, la

cuverta indoss e, vai con la telenovela! Porco sciampin hinn dree a fa la pubblicità di

padei! Ma l’hann ‘namò capida che i padei e i materazz se pò no cambiai un dì si e l’alter

anca... E allora intant anca mi me fò un bel grappinett. (esegue sempre tenendo d’occhio il

televisore) Bev Olga, svelta che adess tacchen... dunca el Maxi che el s’è divurzià dalla

Debora perché la gh’aveva in pee una tresca, insomma la impiendiva de corni, incoeu el

g’ha de truvass con la Patty che l’è la murusa del Paul e amisa intima della Debora per...

(campanello) Arturo và ti a dervì che mi g’ho de vardà la televisiun. Arturo...

(campanello) O l’è sturno o come previst el s’è già indurmentà...Me tocca andà mi....

ecco, adess duvaria vessich la pubblicità! No, mò incumincen stì lifrocch. (esce e

rientrando) Ma Rita, te pudevet no tirà su i ciav? (si rimette davanti al televisore)

RITA (seguita da Vito) Venn innanz Vito, vecch minga pagura perché pousse de quei che

t’hann giamò dà, te podet minga ciapann. Che frecc che el fa! Mamma, ma perchè te

smurzà i calurifer?

OLGA S’è spaccà la caldera e almen fina a duman mattina, semm chì al frecc.

RITA Vito desquatess minga tropp perché chì el fa frecc. Su vegn innanz, dai sètes giò

chì.

VITO (ha un occhio nero ed un braccio al collo) E’ permesso? Scusate l’intrusione.

RITA Dai ven innanz che cerchi de medegat un po' mej.

VITO (guardando Olga) Buonasera. (siede mentre Rita esce a cercare qualche pomata)

OLGA (seguitando a guardare la televisione) Buonasera. (passano alcuni secondi e poi

accorgendosi dell'ospite) Ma lù, chi l’è? Chi l’è che l’ha fa vegnì denter? Se l’è chì a fa?

VITO (avvicinandosi) Permetta che mi presenti: sono Vito Esposito impiegato di concetto

di secondo livello presso l’ufficio tributi.

OLGA Tributi? Saria a dì vun di tass? Spiacente ma n’hemm già pagà assee, anzi tropp.

VITO Non si preoccupi signora, non sono qui per il mio lavoro bensì perchè...

TERESA Per l’appunto! Me sona minga normal che un impiegà statal el lavura anca de

sira. Hinn no gent che se mazza de lavurà! Anca lur suden, si, ma dumà sotta alla lengua.

VITO Tengono però un sacco di responsabilità.

OLGA Si, quella de fa inmatì la gent che lavura.

VITO Non è proprio così. Da parte mia...

OLGA El lavura... disen tutt inscì ma intant... Ma che el me scusa, cosa l’è che el vor?

VITO Ecco vede io sono stato invitato...(entra Rita con il necessario per medicare)

RITA Da mi. Ecco chì una benda, i cerott e una balletta per fatt passà el dulur.

VITO Grazie Rita sei molto gentile!

RITA L’è el minim che podi fa. Adesso prova a toglierti la giacchetta. Ecco bravo... fa

adasi... (Vito esegue e fa cadere una sedia)

OLGA Fa minga frecass che senti no la televisiun!

3

RITA Ma mamma... ( mette a posto la sedia e incomincia a medicare Vito) se gh’è de inscì

impurtant alla televisiun? El festival de Sanremo?...

OLGA Ma te par che adess el sia el temp de Sanremo?

RITA E cosa te voret ch’en sappia mi?

OLGA Hinn ‘dree a fà in ediziun straordinaria, al post de la partida de balun, (Rita sbircia il

televisore) dò puntat de............

RITA De “I promessi sposi” in telenovela.

OLGA Ma che promessi sposi... vedet no come hinn vistì? Minigonna, tacch volt,

giacchetta e cravatta e poeu... vedet no i grattaceli... i macchin?....Hinn in Merica. L’è no

roba del milavotcentcifula!

VITO Storie d’amore eterno sono!

OLGA Ma se el dis?... Eterno? Adess gh’è el divorzi, i separaziun i avucatt... l’è minga

come una volta che... per nunc poer donn gh’era dumà un marì e una sfilza de fieou...e

allora el marì te pudevet no pruval prima che se te capitava quel sbaglià te pudevet

mandall indree e cattan foeura un alter.

VITO Già è vero. Adesso in America le donne magari hanno anche due o tre figli si, ma da

uomini diversi.

OLGA E bravo sto sciur. L’è propri intelligent ! Se ved che l’è vun di tass!

RITA Vito, disturba no la mia mamma. Per lee la telenuvela l’è pousse impurtanta del

Vangelo. Famm vedè ben sta man che l’è tutta sgrafignada.

VITO E’ la testa dove sento più male! Mi sento tutto vuoto e adesso mi gira, mi gira... (si

lascia andare sul divano intanto che Lucia in camicia da notte si avanza piano piano

verso l'estraneo cercando di coprirsi il più possibile) Oh come mi gira... Rita tienimi la

mano, mi sento mancare... vado... vado...

RITA Zia se te fèe chì? Spostett ... te ghe tiret via el fiaa. Te vedet no che l’è dree a

svegnì.

LUCIA (seguita a guardare da vicino il viso di Vito) Che bell giuvin! Chi l’è?

VITO (rinvenendo un poco e vedendo Lucia) Vedo un angelo, ma... quanto è brutto... Che

incubo! (ricade svenuto)

RITA Zia, tires via! Sta minga lì imbambulada... và a tò l’asee....

OLGA (guardando sempre la televisione) Ghe n’è pù. Me borlà in terra la botteglia

stamattina e gh’è andà asee departutt. Gh’era una spuzza! Se te voret cundì l’insalata

varda che in cusina gh’è un limun.

LUCIA Poer nan, el m’ha ciapà per un angiul! L’è già dree andà in paradis!

RITA Zia, che menagramm che te see... L’è dumà svegnù...

LUCIA Che peccà murì inscì giuvin... inscì bell... l’era el tò murus?

RITA Zia mucchela de fa la scema, và innanz a dì el rusari e tires indree... Mamma, per

piasè manda in lett la zia che l’è chì a da fastidi. Mamma, parli con ti... e smorza sta

televisiun...

4

OLGA Specia un mument perchè adess el Jhonny el g’ha de dicch a la Debora che ier sira

l’è sta in lett insema alla Vanessa. Famm vedè come la ciapa perchè anca lee ier nott n’ha

combinà de cott e de crù cont el Nik in la piscina e...

RITA Mamma, per piasè... vedet no che el Vito el sta mal...l’è svegnù!

OLGA Che Vito?

LUCIA (ad Olga) L’è sto bell fieou! L’è tutt gibulà e l’è dree a murì. Bisogna ciamà el pret

per i oli sant e bisogna nettal ben de par tutt prima de mandall in paradis. Provvedi mi.

RITA Zia basta dì asnad. Và via! Dai mamma movess, ven chì...

OLGA Rivi... te Lucia, intant che mi vedi se la vor la mia tusa, varda ben in la televisiun se

el fa el Jonny...

LUCIA No, mi vori minga vedè stì robb. El prevost l’ha dì che hinn robb scandalus e mi el

prevost el sculti. Se in la televisiun ghe fudess la messa...

OLGA La messa a st’ora? (Imperiosa) Settes giò chì davanti alla televisiun e varda ben, e

sopratutt tegn a ment perchè dopo te interroghi. (a Rita) Allora se te ghe de fa tanto

frecass?

RITA (China su Vito) Mamma, l’è svegnù e riessi minga a fal rinvegnì.

OLGA Te ghe fa usmà l’assee?

RITA Te dì che ghe n’è minga...

OLGA Ah già... e allora dacch dò sberli?

RITA Mamma me par minga el cas...prima n’ha già ciapà tanti ...

OLGA Allora prova con un biccer d’acqua fregia in su la faccia.

RITA Con sto frecc?!

OLGA Oh nina e allora... s’hemm de fa? Disum el rusari insema alla tua zia? Spostess

che pruvvedi mi... (molla un sonoro ceffone a Vito che rinvenendo)

VITO Cosa c’è? Dove sono? Ma che brutti gli angeli del paradiso! Mi sento un peso qui

sullo stomaco... che mal di testa...che nausea...

RITA Dai Vito curagg, cerca de sta su viscur...

OLGA Se el g’ha la nausea bisogna fall tra su... el gh’avarà el mangià sul stomich.

RITA Ma no, se diset? L’ha mangià quasi nagott!

OLGA Se ved che sto quasi nagott l’è sta assee. Lucia và de cursa in cusina a tò el

bicarbunà. Nooo...ferma: sta lì e cuntrolla la televisiun.

LUCIA Hinn dree a fa la pubblicità.

OLGA Fa nient, ti varda istess e registra tutto in del cervell!. Vò mi. (esce)

RITA Vito, come la va? Dai su... reagiss!

LUCIA (abbandonando il televisore ed avvicinandosi) Poer nan, bisogna mettich in sul

stomich la boull de l'acqua calda e facch un bel massagg in sul venter!

VITO Tengo i crampi proprio qui sullo stomaco!

5

LUCIA Se t’ho dì? Adess ti spostett che mi el desquati per ben e ghe fò un massagg coi

fiocchi!

VITO No, no...

RITA Ma si Vito, el te farà ben...

VITO No, no...

RITA Lassa fa alla zia che l’è brava! El te farà ben...

VITO No, no...

RITA Allora t’el fò mi? Te voret?

VITO Si, si...

LUCIA (a Rita) Ma ti te see bona? No che te see minga bona. Ghe pensi mi.

VITO No, no...

RITA Famm pruvà!

VITO Si, si prova! (Rita prova)

LUCIA Varda che se t’el desquattet minga almen fina al bumburin, el massagg el fa minga

effett!

RITA Fina al bumburin? Ma con el frecc che fa?

VITO Si, si...

LUCIA Ma che frecc! Dai desquattel. Sù, porco sciampin movess a desquatall... cià, famm

vedè a mi. (si avventa su Vito per slacciargli la camicia)

RITA Va ben zia, sta calma! (slaccia la camicia a Vito e gli massaggia dolcemente lo

stomaco e Lucia osserva tutta curiosa).

LUCIA Dai su, svelta, slaza tutto, famm vedè el bumburin ( entra Olga)

OLGA Se gh’è? El s’è riprendù? Lucia sacranun, la televisiun! (Lucia corre davanti al

televisore)

LUCIA Gh’è un’altra pubblicità.

OLGA Guarda anca quella! De bicarbunà ghe n’è minga. Ecco brava facch un bel

massagg che el ghe farà ben.

VITO Dai Rita, ancora, ancora... massaggia ancora...

OLGA Tò, el parla! Allora el sta ben.

RITA Vito te ste ben adess?

LUCIA (dalla postazione televisiva) Allora desmett de massagià se adess el sta ben.

VITO No,no, sto malissimo, ho un dolore qui sullo stomaco che...

RITA Te voret che te massaggi ancamò un po'?

VITO Si, ancora...tanto...

6

LUCIA (avvicinandosi) Lassumel fa un po' a mi che una volta fasevi la crucerossina.

Spostett che te te dò el cambi.

VITO (alzandosi a sedere) No, no...

RITA Stà giò Vito! (dolcemente lo fa sdraiare)

OLGA Lucia, sacranun! Torna chì subit alla televisiun e tegn in ment tutto, che poeu vori

savè tutta la rava e la fava.

LUCIA Ma mi vori vess util!

OLGA Te se pousse de utilità a vardà la televisiun, curiusona.

LUCIA Mi vori minga curiusà.

OLGA Ben, allora sta settada lì davanti alla televisiun. (Lucia torna al televisore)

RITA Mamma, mamma... me par che el manca via!

OLGA Famm vedè. (si avvicina seguita furtivamente da Lucia) Famm vedè l’ugin.... e ti

(spingendo Lucia) tires via! (controlla l’occhio di Vito e poi lo sberlotta) No, l’occ l’è san, de

pericul ghe n’è minga.

RITA Vito te ste ben?

VITO No, no...

LUCIA (dal televisore) Misurigh la pressiun.

RITA Vò a tò el misuradur

OLGA Sta minga lì a cercal che tant el gh’è pù. El m’è burlà in terra l’altra mattina e l’è

andà in cinquanta tocch.

RITA Ma te ghee i mann de cicculat? L’asee, el misuradur de la pressiun e poeu?

OLGA Basta. Oh, ma varda che ho minga fa apposta!

RITA Speri ben!

LUCIA Podi vegnì lì mi a cuntrulach el puls?

OLGA Ferma lì e guarda la televisiun che al puls ghe pensi mi. (afferra il polso di Vito per

sentire le pulsazioni) Rita ti controlla l’orelogg.

LUCIA Oh gent che scandalo!

OLGA Tass che se no senti minga el puls.

LUCIA Ma come fo a tasè? Gh’è un giuvinott tutt biott, ma che bel giuvin che l’è! con

vuna tutta biotta anca lee in sul lett che se rotulen su!

RITA Ma zia, el te par el mumen?

OLGA Citto tutt’e dò che senti minga el puls.

LUCIA Nettess i orecc! (estasiata guardando più da vicino il televisore) Oh, ma che

giuvinott in gamba! Come l’è bel e fort e... bravo...

7

OLGA El puls l’è giust. Ghe vor la boull de l’acqua calda in sul venter. Lucia và in cusina a

fa sculdà l’acqua. (Lucia non risponde) L’è in estasi! Vò mi. (esce e poi ritorna) Rita, ti

intant va da la Marisa e fass da un po’ de bicarbunà e un limun. (esce)

VITO Rita, non mi lasciare...

RITA Preoccupet no, sto chì. Zia và ti dalla tua amisa Marisa.

LUCIA A st’ora?...Noo, mi g’ho l'urdin de vardà la televisiun... Varda sto giuvinott come l’è

bell e bravo e che muscol, che energia! Quella lì invece l’è una pissettina qualunque con i

tett de plastica.

RITA Zia! Per piasè...(la fulmina con lo sguardo)

LUCIA Ma son in camisa de nott podi no andà foeura inscì e poeu...g’ho frecc...

RITA (urlando) Ziaaaa!

LUCIA Va ben ho capì. Vò. (si alza)

OLGA (rientrando. a Lucia) Ohei ti, la televisiun te la guardet pù?

RITA L’ha de andà dalla Marisa! ( Lucia esce) Su mamma... tant hinn semper chi robb e

poeu fann le repliche.

VITO ( come agonizzante) Tante repliche...

OLGA Cerca de tegnill desedà intant che vò a cuntrulà l'acqua. (esce)

VITO ( c.s.) Rita massaggiami ancora!

RITA Inscì el va ben?

VITO Oh si! Come sei delicata! Mi pare di sognare! (sembra addormentarsi)

RITA Ma che sognare! Stà desedà... indormentess no.

VITO Dolce, bello...anche morire potrei!

RITA Fa minga el bamba! Adess te dessedi mi. (gli molla un ceffone)

VITO (come destandosi) Che nausea, che peso qui sullo stomaco...

RITA Mò quand riva el bicarbunà te femm tra su. Te vedaree come te starè mei.

VITO Speriamo, ma tu adesso dai, massaggiami ancora...

RITA Si Vito....

ARTURO (da fuori e poi entrando) Olga... Olga varda che ho fa un bell sugnett e adess

son in forma... te se prunta?... Ma indove l’è la mamma? E ti? Se te fee lì con i man in sul

venter de quell lì? (Vito si spaventa e tenta di alzarsi mentre Rita cerca di abbottonarlo)

RITA El g’ha la nausea, devi fall tra su.

VITO Si, devo vomitare.

ARTURO E te vegnet chì in cà mia a trà su?

RITA Papà, sto giuvin chi stasira l’ha ciapà tanti bott per mi e...

ARTURO E se el se quatta minga alla svelta el va innanz a ciapan anmò una bella raziun!

8

VITO Ahi che dolore... svengo... (crolla come se fosse svenuto)

RITA No Vito, dai, indurmentess minga... ma se ghe vor a purtà chì un po' de bicarbunà....

ARTURO Butich adoss un bicer d’ acqua fregia e te vedaree come el se deseda...

RITA Ma papà con la Siberia che gh’è chì denter...

ARTURO Se centra el frecc? Quand ghe vor, ghe vor... Vò a t’hon un bicer in bagn.(esce)

VITO Rita per favore proteggimi: sto male, ho paura..

RITA Stremisset minga, el mè pà el par brusch, ma l’è bun come el pan!

OLGA (entrando) Ecco chì la boull con l’acqua calda. Mettemeghela in sul venter. (mette

la bolle sulla pancia di Vito)

ARTURO (entrando da zona notte) Ecco chì un bel bicer d’acqua fregia... (la butta

addosso a Vito che subito reagisce e cerca di asciugarsi)

VITO Aiuto affogo...

RITA Ma papà! Te par el cas?

ARTURO Se l'è el cas o meno el sò no. Comunque: visto? Tutt a post! L'è già bell e

dessedà e viscur come un grill.

OLGA Però adess bisogna sugà el divan, impiaster!

RITA Dopo provvedi mi. (entrano Lucia e Marisa )

LUCIA Marisa, ruza no.

MARISA Indove l’è sto bel giuvin? Fammel vedè.

ARTURO Eccomi qui: presente.

MARISA Arturo, ma se diset? Dì minga stupidat! Una volta forsi!… ma adess!... te see

vardà in del specc?... te see dumà vecc!

OLGA Ohei nina, varda che l’Arturo l’è vera che l’è pù tanto giuvin, ma el funziuna anmò

come un orelogg svizzer, precis e puntual.

ARTURO Ho finì el rudagg, vò minga de pressa ma vò e se te ghe bisogn de...

OLGA (ad Arturo fulminandolo con lo sguardo) De cosa?

ARTURO No, nient. L’è che... se dò fastidi... torni in lett.

OLGA Ecco bravo torna in lett che gh’è già chì troppa gent.

ARTURO Ho propri de andà? (pausa) Olga, ma allora... nient?

OLGA Mucchela e camina. (Arturo rimane)

RITA Mamma, el par che el manca via anmò.

MARISA (si avvicina con Lucia a Vito) Famm vedè: oh ma come l’è giuvin e bell!

LUCIA Vera che l’è bell? Ma come l’è smort!

MARISA (tocca il viso di Vito) L’è anca sudà.

9

LUCIA (toccando a sua volta) Oh, el suda frecc!

ARTURO Macchè sudà: l’è dumà bagnà.

OLGA Ti lassa perd se l’è bagnà o no. Mucchela de dà fastidi e và in lett che de disaster

te ne già cumbinà assee.

ARTURO Ho capì, adess vò. E dai Olga, ruza no che la strada la so. Buona notte a tutti e

ti Rita stacch attent a sto giuvinott perché el me pias no.

OLGA El g’ha minga de piasett a ti. Movess, cammina. (lo spinge e lo accompagna fuori

dalla porta e Rita accarezza la fronte di Vito)

LUCIA Rita, spostess un attim: famm tucà... ma l’è bagnà anca sui calzuni!

MARISA Anca in sulla patta!

LUCIA Famm vedè... (cerca di toccare)

MARISA ( spostandole le mani) Ma senza tucà... (cerca di toccare lei)

LUCIA Mi vori no tucà, ma...(trattenendo le mani di Marisa) nanca ti però...

MARISA El se sarà minga pissà adoss?

RITA Ma disì minga bambanat...l’è sta el mè pà che el g’ha buttà adoss un biccer d’acqua

fregia.

MARISA e LUCIA Un biccer d’acqua fregia?

OLGA (rientrando: ironica) Si, el gh’aveva in mann un biccer d’acqua fregia e siccome el

saveva minga in dove mettel... ghe l’ha traa adoss. E adess via tutte: fimm cuntrullà a mi

la situaziun. Davanti alla televisiun tutt’e dò. Via sciò, aria.(si avvicina a Vito scacciando le

tre donne e controllandolo) El dorma.

RITA Mamma, cosa te penset che el g’ha?

OLGA Per conto mio l’è dumà tracch. Anca el tò pà quand l’è stracch e, anca quand l’è

minga stracch, el dorma.

RITA Ma el papà l’è pù giuvin se pò capìll, ma el Vito...(intanto seguita ad accarezzare

Vito e a controllargli il polso)

MARISA Olga se pretendet? El tò marì l’è già in là con i ann! L’è pù viscur.

LUCIA Gh’è nanca de paragunal a un fieou giuvin e fort come quell lì!

OLGA Cosa ne si vialter dò betonich? A veghen de marì viscur come lù! E adess citto

tutt’e dò e vardì la televisiun.

LUCIA Ma a mi el sport el me interessa minga!

MARISA A mi de sport me pias dumà el nuoto di omen. Quand vedi tutt quei bei fieou pien

de muscul in costum de bagn me ciapa una roba che…che me se derva el cor! Ma come

hinn bei! Peccà che hinn semper in acqua e se ved dumà el cò e i brasc.

LUCIA (ad Olga) Ma almen podum cambià staziun?

OLGA Ma fìi quel che vurì, basta che stì cito tutt’e dò.

RITA (preoccupandosi) Mamma, el par che el diventa smort! El par che el fa fadiga anca a

fiadà!

10

OLGA Porco sciampin, ghe ven la bava alla bocca!

RITA G’ho pagura mama: purtemèl all’ospedal!

OLGA Ma che ospedal! (controlla meglio Vito) Purtemel, e anca alla svelta!

MARISA (avvicinandosi) Purtemèl a cà mia invece. Ghe pensi mi a curall e a tegnill

viscur. Ghe farò tanti bei masagg ... in sul venter...

OLGA Mucchela, questo chì el par pousse de là che de chì e le la pensa a...

LUCIA (a Marisa) No, l’è pousse giust che el tegnum chì nunc. El portum in la mia

stanza... in del mè lett.

RITA Oh basta! Mamma ciama el papà che se femm vutà a purtal all’ospedal con la

macchina,

OLGA Te ghe reson, l’è mei che femm inscì. Vò subit. Te intant varda de fall desedà

almen un cicinin e poeu buttonich la camisa intant che me metti su i scarp e un quaiscoss

indoss per andà foeura.(esce)

MARISA Rita provvedi mi a lazzàch la camisa?

LUCIA L’è mei che el fò mi che ho fa anca la sarta.

RITA No grazie. Dai Vito, su desedes... dai... te portum al pronto soccorso... (lo squote

dolcemente) Dai, forza Vito ...(Vito sembra riaversi e si mette seduto)

LUCIA El derva i occ...

MARISA El se riprend... oh, ma l’è propri bell!

VITO Cosa è successo? Dove sono?

RITA Sei svenuto e adesso ti portiamo al pronto socorso.

MARISA Che béla vos che el g’ha!

LUCIA Rita ti và a cambiass che sto giuvin el vardum nunc.

MARISA Si và che el cuntrolum nunc. Và, fidess.

RITA Mi g’ho minga bisogn de cambiam nagott.

LUCIA Invece se te mettesett su una béla camiseta celesta...

MARISA Con un pèdagn bleau e i scarp negher de vernis…

LUCIA Te stariet prori ben.

RITA Ma disìi minga bambanad! Ho de andà all’ospedal, minga a un spusalizi!

OLGA (rientrando) Bona, l’è desedà? Adess metemel in pè che el tò pà l’è dre a rivà. (con

l’aiuto di Rita ed il contorno di Marisa e Lucia vestono e rimettono in piedi Vito che poi si fa

sorregere da Rita, Olga alla porta) Arturo, movess e vialter dò ... televisiun. (sipario)

FINE 1° ATTO

11

2°ATTO

LUCIA Che nott che ho passà! Ho nanca sarà un occ! Ciumbia ma che frecc che el fà!

Stamattina se stava inscì ben sotta ai cuvert! Hinn anmò via tutt! Però, pudeven almen fa

savè un quaiscoss! Diamin hinn via in tri! Mi el telefunin ghe l’ho minga e saria nanca bona

de maneggial, ma lur ghe l’hann e... santa Madonna pudarien duperal! L’è che de mi ghe

ne frega nient. Chì son l’ultima roda del carr, quella de scorta, che la ghe serviss dumà

quand che sbusen e lur ultimament sbusen de spess. El mè fredell con la scusa che el

lavurà l’è quel che l’è, me la fà capì che ... insomma se vò mi a pruvved ghe fa piasè.

“Lucia và ti in del macellar che te se stada a scola insema che almen el te dà la carna

pousse bona!” Sì, pousse bona perché la paghi mi. La mia nevuda la cerca de minga fas

cattà via, ma anca lee... ”Se t’en diset zia se cambi el telefunin? T’el see, adess gh’è quel

che el fa anca i futugrafii! “ E mi scema me lassi fa su e ghe disi mai de no. La mia

cugnada, la Olga? bona quella! Noo, le la volza no ma l’è bona de istruì per ben la sua

tosa e quell tarlucch del mè fredell. (campanello) Hinn lur: fò finta de vess rabiada o fò

finta de nient? Fò finta de nient, sarann poeu lur a famm savè. (campanello) (esce e poi

rientrando) Oh, Marisa, ma se te fee in gir inscì prest?

MARISA E allora?

LUCIA E allora cosa?

MARISA Quell bel giuvinott? Tutt a post? L’è turnà?

LUCIA Ah! L’è per quell che te se levada su de pressa e te se vegnuda chì?

MARISA Và minga a pensà malament che se no te fee peccà. L’è dumà per cumpassiun

che me interessi della sua salut. Dumà per quell.

LUCIA L’ann passà mi gh’avevi una gamba rotta e s’eri ingessada fin sora al ginocc, tant

che pudevi minga movess e te se vegnuda a truvamm dumà dopo una settimana! Va là

cumpassiun... te conoscessi minga...

MARISA Ma l’eri minga fa de pruposit! Gh’avevi pagura che te gh’avesset una malattia

infettiva e allora ho tardà un quai dì.

LUCIA Ma se la saveva tutt el palazz che s’eri borlada giò di scal! E già, con una gamba

rotta se infetta tutt el condominio...

MARISA Ma dopo però venivi chì tutt i dì a truvatt, a giugà a cart insema, a cuntala su e a

riferit tutt quel che succedeva chì intorna. S’eri mej del gazzettino padano. E te se regordet

quanti pasticcini te purtavi?

LUCIA Ej vedevi e basta. T’ej mangevet tutt ti perché te me disevet che, siccome mi

gh’avevi la gamba rotta e pudevi minga movess, l’era minga una roba sana impiendiss el

venter de pastrugn dolz che poeu avaria fa fadiga a digerì. La scroccona...

MARISA Ma che frecc che el fa chì denter! L’è mej che te pizzet el riscaldament se no

quand torna chì quel bel giuvin el congela.

LUCIA S’è rott la caldera! Te voret un scialet per quatass?

MARISA No, tant vò via subit. Vò a fa la culaziun a cà mia che lì l’è bel cald, ma appena

el torna te me ciamet.

LUCIA E se el torna no?

MARISA Allora gh’è minga bisogn che te me ciamet. (campanello)

LUCIA Ecco, sarann lur.

MARISA Allora stò chì.

12

LUCIA E la culaziun?

MARISA La specia! Poeu, dopo con calma, quand te ghe fee el caffè a quell bell giuvin, e

faghel bel fort, mi me contentarù de una tazzineta... con poch zucher, tri cuggiaritt e dù

biscuttin ...i wafer al cicculat hinn quei che me pias pousse. (campanello) Dai Lucia, fai no

specià. Và a dervì! Famm vedè anmò stò bel giuvin che ho insugnà tutta nott! Dai, famm

minga stà in sui gucc.

LUCIA Te see propri vuna che se contenta... vò a dervì. (intanto Marisa cerca di mettersi

in ordine) (tornando) Cambi de programma. L’è el trombèe. Te podet turnà a cà tua a fà la

culaziun.

MARISA Ma no... a stò punto speci. Magari anca el trumbèe l’è giuvin e bell!

LUCIA Stavolta l’ha te andada busa...varda se riva...

PIETRO (entrando) L’è permess?

LUCIA Prego, che el se comoda. (lo osserva con curiosità)

PIETRO Se la g'ha sciora de guardamm? Un quaiscos che va minga ben?

LUCIA Ma lù l’è?

PIETRO El trumbèe! L’idraulich!

MARISA Lucia, desedett! Te vedet no come l’è vestì? Piacere, sono Marisa Colombo.

PIETRO Piacere, Pietro Fontana, per i amis Peder Funtanela idraulich con la bottega in

via Precott numer 49. Per qualunque rubinett che perd la gotta, semper a disposiziun.

Dunca se l’è che perd?

LUCIA (impacciata) Verament... mi... savaria no... mi savaria no se...

MARISA Ma te se minga chì al frecc?

LUCIA Si, ecco, forsi l’è per el riscaldament che...

PIETRO Un mument che adess me regordi...

LUCIA (lo guarda ebete) El se regorda...

PIETRO Me regordi si.

LUCIA Ah te se regordet? Vurevi dì... el se regorda che...

PIETRO Che in bottega, sul cartelon di riparaziun, gh’era scrivù: Bianchi via Verdi: caldera

rotta. (a Lucia) In dove l’è la caldera? (pausa) Oh, disi: in dove l’è la caldera?

MARISA Lucia, varda che el parla con ti!

LUCIA Com’è?

MARISA Come com’è? Te see storna?

LUCIA No, ghe senti e ghe vedi.

MARISA Allora te se via de cò! Te stee minga ben?

PIETRO Se la g’ha sciora?

LUCIA Nient, stò benissim. L’è che... me ven in ment che...

13

MARISA Che te see chì al frecc perchè la caldera la funziona no...

PIETRO E siccome mi son chì apposta per giustala, vori savè indove l’è piazzada! (pausa)

Allora, stà caldera in dove l’è piazzada?

LUCIA Ah si, ecco: l’è de là in cusina. Prego, da stà part.

PIETRO Allora ‘ndemm a vedè. (segue Lucia che poi subito torna indietro)

MARISA L’è vera: l’è minga giuvin e l’è nanca tant bell, però l’è nanca de trà via.

LUCIA Ma t’el see chi l’è?

MARISA Peder Funtanela, trumbèe. L’ha dì lù.

LUCIA Eh si. L’è propri lù.

MARISA Sicur che lù. Inscì el s’è presentà.

LUCIA Come l’è piscinin el mund! Mai avaria pensà de incuntrall anmò.

MARISA Perché, t’el cugnosset giamò?

LUCIA Se el cognossi? El m’ha fà el fil per pousse de ses mes. S’erum dree a murusass

in cà. Poeu...

MARISA Ma dai! Se te me diset? Dai, dai adess cuntum su che son curiosa.

LUCIA Ormai hinn passà tanti ann che ...

MARISA Che se te se regordet anmò, vor dì che el te piaseva.

LUCIA El me piaceva si, e anca mi ghe piasevi ma...

MARISA Ma...

LUCIA Ma lù con mi el gh’aveva certi esigenz e mi ...

MARISA E ti anca eh, balossa!

LUCIA Si anca mi allora ogni tant sentivi quella gran voia de ca… carezz che a vint’ann te

porten in tentaziun.

MARISA E che a cinquanta te manden in fregola...

LUCIA Ecco, mi allora me vergognavi dumà a pensà de fa certi robb e gh’avevi pagura a

fai prima del temp come el vureva lù.

MARISA Te gh’avet pagura? Ma se l’è inscì bell!

LUCIA Quell el sò no. L’è che mi vurevi specià almen fina a dopo spusà e lù invece...

MARISA Invece el vureva cumincià prima.

LUCIA Già. L’è che allora n’ha truvà un’altra.

MARISA Pousse verta de penser.

LUCIA No, pousse verta e basta e che subit in pressa la se fada impiendì el venter e lù...

MARISA El t’ha lassà a pè.

14

LUCIA Per forza l’ha dovù sposala e allora me son rassegnada e g’ho pensà pù. Adess

con tutt quell che g’ho de fa in parrocchia, la messa...la dottrina... netà la gesa...

MARISA Ma lù, el trumbèe, el t’ha nanca ricognossù?

PIETRO (rientrando) Ho capì se l’è che funziona no. Vò a ciamà el mè fieou che el me fa

de aiutant, per portà su i arnes necessari. Da che part se va fora che me regordi no?

LUCIA (indicandogli l’uscita) Da stà part. (a Marisa) G’ho pagura che el g’ha la memoria

curta.

MARISA L’è no che te se scunfundet con un alter? E’ passà tanto de quell temp da quand

che te s’eret giuvina.

LUCIA Pivellina varda che l’è passà anca per ti! No, l’è propri lù. El nomm l’è el sò, i occ

hinn i stess de allora, i cavei hinn un po' men e hann cambià el culur, ma l’è propri lù.

Inoltre, el sò no se te ghe fa cas, ma in su la man manzina el g’ha un sfris. El me diseva

che se l’era fa quand fa anmò de bagain ghe s’era rott in man una bottiglia de veder.

MARISA Allora, se te see inscì sicura presentet: “ Peder, vardum, son Lucia, te se

regordet de mi? Se te voret adess son chì a tua dispusiziun”

LUCIA Ma te saret minga matta! A dispusiziun? Per chi te me ciapà? Son minga inscì

sfacciada! La mia coscienza la me permett no certi cumpurtament e poeu... volzi no.

MARISA Ma lassa perd la coscenza! Te see pù una tosetta e alla tua età, sfacciada o no,

prova che l’è ora. Magari ghe farà piasè anca a lù.

LUCIA No, l’è mei che fò finta de nient, vori no famm catà via.

MARISA Balossetta confessa che el te pias anmò.

LUCIA L’è stada l’unica volta che me son innamurada e el m’è restà in del cor. Si, g’ho

avù di alter che me giraven intorna, ma nissun che me piaseva e me son rassegnada a

restà de par me. Forsi ho sbaglià a lassam scapà el Peder, avaria dovù fal el sacrifizi!...

MARISA Se la fudess capitada a mi una occasiun del gener, alter che sacrifizi! N’avaria fa

vulentera anca des al dì de chi sacrifizi lì, ma m’el lasavi minga scapà.

LUCIA Ma prima de spusass? Ai noster temp? E se poeu restavi incinta?

MARISA El te spusava. L’ha minga fa inscì anca con quell’altra!

PIETRO (entrando) Permess... scusimm... dai Paolo, ven adree con stà bursa di ferr.

PAOLO (entrando con la borsa dei ferri) Rivi, buongiorno a tutti.

LUCIA E MARISA Buongiorno.

MARISA Ma che bel fieou che el g’ha? Complimenti!

PIETRO Per quell l’è anca bravo, ma l’è fa alla sua manera.

PAOLO Papà, per piasè, tacca minga a menà el turun.

PIETRO L’è no questiun de menà el turun, l’è che te capissi pù. Te stò adree pù. Perchè

te vurevet mandà chì per la riparaziun el mè soci e minga nunc dù?

PAOLO Papà, lassa perd e dimm s’ho de fa che g’ho pressa.

LUCIA Podi offrì un caffè?

15

MARISA Brava Lucia fà el caffè che ne bevi una tazzinetta anca mi.

PIETRO Paolo, intant che la sciora la fa el caffè, va con lee in cusina e comincia a smuntà

la carenatura de la caldera. (Lucia e Paolo escono, poi a Marisa) Stamattina che frecc!

MARISA ( si siede cercando di esibire le gambe) Mi el frecc el senti no. G’ho semper cald.

PIETRO Beata lèe. Mi el senti eccome: son semper foeura a lavurà e, anca quella volta

che son denter, l’è perché và minga el riscaldament e de conseguenza anca lì el fa frecc

e quand d’inverno torni a cà, g’ho i pè talment frecc che me paren dù tocch de giazz.

MARISA Eh!.,Ghe penserà la sua mièe a scongelai!

PIETRO Una quai volta, tanti ann fa.

MARISA (punzecchiante) Perché, adess...basta?

PIETRO L’è des ann che son veduv, ma anca prima... la me faga minga pensà che...

MARISA Che...

PIETRO Che quei poch volt che la mia mièe la… la faseva funziunà el riscaldament con

mi, perchè coi alter, ciamemei sò amis, la faceva funziunà de spess, l’era una tragedia.

Gh’avevi i mann ruvid o el fiaa che spuzzava, o la barba che spungeva o el sotta sella che

el faseva odor o s’eri tropp svelt o andavi tropp adasi! Insomma tutt i volt una tal

murtificazion che... che peferivi tegnim indoss el frecc. Che la me scusa se me son lassà

andà, ma l’è da tanti ann che g’ho chì stò rospo che...sentivi propri el bisogn de sfugamm.

MARISA Che el faga pur, tant mi quel che senti in d’ona oregia el ruzi fora da l’altra.

Allora, se ho capì ben, adess el viv de par lù. E come el fa, (allusiva) quand che ... per el

frecc disi, el g’ha el bisogn o la voia de sculdà i pè? El gh’avarà ben in gir una quai morosa

de riscaldament!

PIETRO No, anca se ne sentaria el bisogn, e minga dumà per… el riscaldament ma anca

per parlà un cicinin. In cumpens però g’ho el mè lavurà, la mia ditta e el mè fieou de fach

adree e mi me concedi ogni tant una quai partida a cart con i amis che m’è restà.

MARISA Ma lù l’è anmò giuvin el g’ha no de trascurass. El g’ha de stà su allegher! Chissà

quante occasiun che el se lassà scapà, con el so mestee poeu, e chissà quante ghe n’ha

intorna e lù nanca el se incorg.

PIETRO La pensa?

MARISA Ma sicur! Che el derva ben i occ! Mi, per esempi...

PAOLO (da fuori) Papà, ven chì un mument che riessi minga a smulà un bulun.

PIETRO Rivi subit. Che la me scusa sciora ma el duver el me ciama.(esce)

MARISA Che occasion che me capita! Vun, che a vardal ben l’è nanca de trà via e con un

sacc de arretrati de soddisfà. G’ho de sfruttà la cumbinaziun, podi no lassemel scappà!

LUCIA (entrando) De là dò fastidi e con el Peder visin pudaria agitamm e famm cattà via.

MARISA Oh, varda che me son informada: el tò Peder l’è già des ann che l’è veduv, ma el

g’ha un sacc de donn. Lù el cerca no a el sentiment, el va sul pratich. Pensa che, anca se

el me cognoss no, el m’ha già fa certi propost... l’è un galett! Mi però l’ho tegnì alla larga.

LUCIA Se el g’ha la vita inscì piena de donn certament de me el se regorda pù.

MARISA De quell sta sicura! Con tutt i donn che el g’ha in gir, cosa te voret che el se

regorda de una morosetta de tanti ann fa come ti?

16

PAOLO (entrando) Sciora è dree a rivà el caffè e la caffettera la sbrofa departutt.(esce)

LUCIA Marisa, ven a vutam che el caffè hemm de bevel chì perché la cusina l’è sottsòra.

MARISA Oh, fa minga la piuggiadina neh! Cattà scià anca un quai biscuttin alla crema de

puccià. (escono e dopo qualche attimo entrano Paolo e Pietro)

PAOLO Papà, mi ho de andà a rifà la carta d’identità.

PIETRO Appena finissum te vee.

PAOLO L’è mei che vò subit.

PIETRO Ma che pressa! Se propri te scappà de pissà ghe dumandum in dove l’è el bagn.

El municipi l’è vert fina alla vuna!

PAOLO L’è mei se vò subit.

PIETRO E dai che te insistet! Capissela: se te me dee una man finissi prima! Bev almen el

caffè, te vuraret minga offend stì dò donn!

LUCIA (con i biscotti) Marisa ven insema, lassum minga de par mi.

MARISA (con il caffè) Su, cammina che te son adree. Tej fee nanca setà giò?

LUCIA Prego cumudives. Quanto zuccher?

PAOLO Papà...

LUCIA Su, su, che el volza. El vor el tè al post del caffè?

PAOLO Grazie sciora, me va benissim el caffè.

LUCIA Allora su che el beva e ch’el mangia anca un biscottin! El faga minga cumpliment!

PIETRO Dai stà minga lì a fàs pregà, mangia stì biscott.

LUCIA Lù, el vor anca?...

MARISA Un bel rimorchio de grappa... per via del frecc!

PIETRO Quand lavuri,o come disen i carabinier, son in servizi, bevi no. El mè cervell l’ha

de restà liber, prunt a mett tutto a puntin per minga sbaglià.

LUCIA Bravo, el fà ben! Che el cerca stamattina de fal ben el mestee se no, quand torna

el mè fredell e sopratutt la mia cugnada, chi ja sent?

MARISA Poussee la tua cugnada e la sua tosa, perché el tò fredell se sa che l’è...un po’

un... beh si, l’è bun come el pan.

PIETRO Ma allora l’è minga lee la padrona de cà?

MARISA No, l’è el sò fredell.

LUCIA Mi però g’ho l’usufrutto e poden no mandam via.

MARISA Mi invece son una sua amisa che la stà chì in del palazz.

PIETRO Ah adess capissi! Me s’eri fa un’idea diversa.

PAOLO (a Lucia,interessato) El sò fredell el g’ha forsi una tosa?

17

LUCIA Si, una gran brava tosa che la studia semper, anca tropp!

PAOLO Eh, farmacia l’è una scola difficil.

LUCIA Difatti la studia per diventà farmacista. Ma lù, come el fa a savell?

PAOLO (confuso) Ho tirà a induvinà. La sa, m’hann dì che l’è vuna di scoll pousse difficil.

MARISA (maldicente) Difficil o no, la trova comunque semper el temp per andà a divertiss.

Come ier sira che l’è turnada a cà con quel bel fieou! (a Paolo va di traverso il caffé)

LUCIA Si, propri bell. Peccàa che el stava minga ben.

PIETRO Paolo ingosett minga e movet che ‘ndemm a lavurà se te voret andà via prest.

PAOLO Ma no papà, tant g’ho pù pressa! Te dì che el municipi l’è vert fina alla vuna.

MARISA (a Pietro) Ma che ja lassa ciciarà e intant che lur cicciaren, mi, se lù el gh’a temp

e voia (fa l’occhiolino) gh’avaria a cà mia un rubinett che el perd la gotta e che con el sò tic

e toc el me lassa minga durmì. El ghe daria minga un’oggiadina!...

PIETRO Vulentera sciora, ma dopo che ho mettù a post la caldera che, se tornen i padruni

de cà e me troven minga chì poden pensà che tegni el pè in dò scarp e ...

MARISA Ma no... lù el lassa chì el sò fieou che tant l’è la stessa ditta. Lucia t’el porti via un

mument. (lo prende per un braccio e lo trascina)

PIETRO Calma sciora! Che la me lassa almen tirà su la ciav.

MARISA Eh si la ciav! Certi mestee se po’ minga fai senza la sua ciav!

PIETRO Appunto sciora. (prende una chiave a pappagallo) Paolo intant te smunta la

pumpa de la caldera che l’è de cambià. (esce con Marisa)

PAOLO L’è bèla allegra la sua visina de cà.

LUCIA L’è da tanto che se cognossum e la g’ha minga de penser! L'è semper viscura.

PAOLO (indagando) La me disarà che son curius ma lee, l’è semper a cà de par lee?

LUCIA Fudes vera! Invece: la mia cognada purtropp la gh’è semper, el mè fredell l’è da

poch in pensiun ma el fa un quai lavurett fora via per mantegnì i studi e vizi della sua tosa,

ma spess e vulentera l’è a cà anca lù. La tosa se sa mai. Certi volt la torna prest, certi volt

tardi... dipend della scola. Su, che el mangia i biscott! La pruvà quei lì con su la crema?

PAOLO Adesso ej provi. (assaggia). Hinn propri bun!

LUCIA (da sola) Chissà se ghe sarà success che hinn ‘namò de turnà! (pausa) Che el me

scusa un mument che mè vegnù un dùbbi. (esce)

PAOLO (solo) Ho de giragh inturna e fala parlà. Chissà mai che riessi a savè un quai

particular in pù della Rita. Stà tosa la me pias talment tanto che la spusaria anca duman.

Però me par che la me nascond semper un quaiscoss. Adess vegni anca a savè che ier

sira l’ha purtà in cà un tizi. Chissà chi l’era? E se el mè pà el savess che son in cà della

mia innamurada? Lù che el vor savè semper tutto! Chissà che rebelot!

LUCIA (tornando) Che martura che son! Mi credevi che fudessen ‘nmò de turnà! Invece

hinn vegnù a cà tutti e adess hinn già andà via. La tisana de stà nott l’ha propri fa effett.

Sogn pesant e stamattina, forsi anca per via della nott muvimentada, ho durmì come un

sass e ho sentì nessun a levà su. L’Arturo el sarà a lavurà, la tosa a scola e la mia

cugnada in dove la sarà?... Ecco adess me regordi: stamattina la doveva fa i esam del

18

sang. Però stì lifrocch pudeven desedamm o almen lassam un bigliett... Propri vera che

chì denter cunti nient. Che el me scusa.

PAOLO Allora l’è a cà de par lee? Torna nissun.

LUCIA Vedemm: quant’ hinn i or? La mia cugnada la sarà chi a moment visto che i esam

del sang se fann alla mattina prest. El mè fredell de solit prima de mesdì el riva no e la

tosa se sa no, ma de solit fina a sira l’è a...

PAOLO A scola...

LUCIA O in biblioteca o a studià da una quai sua amisa.

PAOLO E poeu dopo scèna in gir a spass con el murus.

LUCIA No, la và quasi mai via, semper a studià. Se sa no se la g'ha el murus. Ier sira però

l’è turnada a cà con un bel giuvin, un gran bel giuvin, peccà che el stava mal! Hann dovù

portal all’ospedal, ma ho minga capì chi l'era. I giuvin voren minga fas capì, però anca

quei men giuvin come el mè fredell e la sua dona me fann mai capì nagott. Anca de quell

che l’è succedù ier sira m’hann fa savè nient. M’hann lassà a cà a durmì.

PAOLO E l’è minga contenta sciora. L’è inscì bell durmì. Grazie per la cicciarada ma

adess l’è mei che vò a smuntà la caldera.

LUCIA (cerca di trattenerlo) Anmò un guttin de caffè prima de incumincià?

PAOLO L’è mej de no, son già nervus.

LUCIA (indagando) Ma perché i giuvin hinn semper nervus? Sarà colpa di sò gent o…

della morosa? Chissà lù che bela morosa che el g’ha!

PAOLO A mi la me pias e riguard al nervus... disemm che la colpa l’è de tutt’e dù.

LUCIA I problemi della gioventù passen alla svelta e el sò papà el me par tanto una brava

persona che el g’ha de vess difficil inrabis con lù... L’è vera che la gh’è pù la sua mamma?

PAOLO Si, l’è da tanti ann che el mè papà l’è de par lù. Mai che el se ciapa una distraziun,

un divertiment. El pensa dumà a lavurà. Ghe manca nient ma el fà una vita misera da

quand l’è restà veduv! Poer omm el và innanz coi ann e l’è semper de par lù e l’unich sò

penser son mi e el sò laurà! E certi volt de spess come l’è sofistich!

LUCIA L’è perché el ghe vor ben! Ma anca il so papà el gh’avarà ben un quai passatemp!

PAOLO Sono mi il sò passatemp e l’è talment sofistich che el mett semper el becch in di

mè affari e la sua pagura pousse grossa l’è che catti fora una murosa minga adatta. Ma la

murusa la de andamm ben a mi minga a lù e allora mi, per minga vecch discussiun, cerchi

de facch savè nagott. Adesso però l’è mej che vò se no finissi pù. (esce)

LUCIA Quella marpiona de la Marisa appena la pò la me frega. Alter che galett! Poer

Peder, l’è de par lù e adess lee, stà spurcasciona, con la scusa de un rubinett che perd, la

vorarà incaprizzal. Dumà certi robb la g’ha in del cò. Oh Peder in che man te se capità! Ma

l’è minga giust: mò la ciami e gh’el disi che l’è una... che el fieou del Peder el g’ha bisogn

urgente. (fa il numero telefonico e dopo vari squilli) La respund no stà spurcelenta, l’è

troppa ciappada a girach intorna alla patta del Peder! Ma mi insisti, orca se insisti. Propri

con el Peder la de andà in fregola con tutt i omen affamà e dispunibil che gh’è in gir? Dai

sciavattona respund, desmett de fa la scema con el Peder! Oh, finalment la respund sta

sguangia! Pronto Marisa... come se g’ho bisogn? Se te ciami l’è perché g’ho bisogn.

Quiettess, famm parlà: el tò rubinett el pò andà innanz a perd la gotta perché chì gh’è la

caldera che l’è sciupada. El trumbee el g’ha ‘namò incumincià a trumbà? Ma se diset? Ah

a cambià el rubinett. Ben mei inscì! Mandumel chi subit che el sò fieou el g’ha bisogn

urgente. Si, urgente el vor dì subit. Me interessa no di tò perdit. Ranges! Mandel chì in

pressa se no rivi lì con el so fieou.(sbatte giù la cornetta)

19

OLGA (entrando) Tutta mattina per famm dissanguà! Prima tutt a ruzzass per fa una béla

fila a pagà el tiket, poeu tutti a fa un’altra fila per fass salassà da un scalzacan de dutur

che senza nanca guardatt in facia el te ciapa un brasc e te la sbusa un po' de chì e un po'

de là, fina a che tutt cuntent el riess a fatt un bel murell!

LUCIA Te fò el caffè?(Paolo,fa per entrare ma si ferma sulla porta ad ascoltare)

OLGA No l’ho già bevù al bar insema alla mia tosa che l’ha m’ha cumpagnà in ospedal a

fa i esam perché quand che mi vedi el mè sang, me ven de svegnì, poeu lee, intant che mi

speciavi el mè turno, l’è andada a vedè come el stava el sò amis de stanott che invece

l’aveven già mandà a cà.

LUCIA Allora quell bell giuvinott adess el stà ben?

OLGA Se l’hann mandà a cà l’è perché el stà ben! (vede Paolo che entra) E lù chi l’è? Se

l’è chi a fà?

PAOLO (timoroso) Buongiorno, mi son chi per giustà...

LUCIA L’è el trumbèe per i calurifer.

OLGA Eh bravo, son contenta che l’è rivà alla svelta e, che el me guarda: che el cerca

minga de imbruiamm o de famm pagà pousse del necessari.

PAOLO No sciora, anca se...

OLGA Anca se sul prezzi lù el pò minga fa scunt? El taccàa a mett mann innanz?

PAOLO No, no... anzi se el fudess per mi ghe faria anca tutto gratis ma...

LUCIA Ma siccome l’è el sò pà che comanda: lù el pò no.

PAOLO Eh si: mi per el mument podi no decid, però podi spend una bona parola.

OLGA Ecco bravo, che la spenda.

LUCIA El sò papà el duvaria vess chì a mument. (tra sé) Ma con quella scalmanada de

Marisa se sa mai. Olga per piasè, visto che te ghe su i scarp, và subit a ciamall.

OLGA Mi a ciamall? E indove vò a ciamall?

LUCIA Dalla Marisa.

OLGA Dalla Marisa? E se l’è andà a fa dalla Marisa?

LUCIA Ufficialment per giustà un rubinett ma... (a Paolo) lù el và minga innanzi a lavurà?

PAOLO Si, ma g’ho de sarà l’acqua central e vurevi savè in dove l’è el cuntor. Sciora

intant che la ciama el mè pà, la ghe disa de ripurtà la ciav a pappagall che la me serviss.

OLGA Dunca, famm pensà, el cuntor l’è?

LUCIA Gh’el fò vedè mi. Te và a ciamà in pressa el Peder.

OLGA El Peder? E chi l’è el Peder?

PAOLO L’è el mè papà.

OLGA Ah l’è el sò pà? El titular? Ma perché inscì de pressa?

LUCIA Perché se te speciet pò succed che la Marisa ...ma per la ciav del pappagall!

20

PAOLO Ma no, se l’è dumà per la ciav, la faga pur con comod!

LUCIA Che comud e comud! Dai, per piasè, movess! Và!

OLGA Va ben, calma! Ho capì! Vò subit.(esce)

PAOLO (indagando ulteriormente) La me scusa: chi l’era che stanott stava minga ben?

LUCIA Un amis de la mia nevuda che l’ha fa una congestiun e l’hann purtà all’ospedal.

PAOLO Un quai student cumpagn della sua nevuda?

LUCIA Credi de no; me par che el lavura… beh, disemm che el lavura, ai tass.

PAOLO E come mai l’era chì a cà vostra?

LUCIA De precis el sò no. Sò però che l’era un po' murellaa in faccia. Ma a lù, che el me

scusa, cosa ghe interessa?

PAOLO Me interessa si, ciumbia se me interessa! Sciora se la savess come me interessa!

LUCIA Capissi no come poden interessach i affari de cà nostra.

PAOLO In confidenza, ma acqua in bocca: mi alla Rita la sua nevuda, ghe vori ben e

invece lee la me trascura e mò vegni anca a savè che ier sira invece de vess con mi, l’ha

purtà in cà un’alter.

LUCIA Che el me faga capì: lù l’è innamurà della Rita e lee invece no.

PAOLO No forsi l’è esageràa, ma de sicur minga come mi. Ma stò tizi, chi l’era de precis?

LUCIA Sò no. Sò che el stava mal e la Rita la trattava no de murus e che l’era un terun.

PAOLO Anca. (pausa)

LUCIA (cambiando argomento) El sò papà come l’è?

PAOLO Come fò a savell? L’è el sò fredell. La duvaria cognossel ben!

LUCIA No el papà della Rita, el sò papà. El papà de lù!

PAOLO E me la dumanda a mi? Se lù l’è un terun, el sarà un terun anca sò pader!

LUCIA (sorridendo) Ma no... intendevi dì el Peder, el sò papà.

PAOLO Ah el mè pà? Se la vor che ghe disa? Con mi l’è bravo e anca a laurà l’è bravo.

Se po’ dì che el m’ha tirà grand de par lù perchè la mia mamma l’è morta che s’eri anmò in

l’età della stupidera, e lù l’è stà bun de tegnimm in riga senza mai famm mancà nagott.

LUCIA Chissà come l’è stada dura vegnì grand senza la mamma!

PAOLO In del mè caso se pò dì che me son nanca incorgiù.

LUCIA El sò papà l’ha mai pensa de tò miee un’altra volta?

PAOLO Credi che ghe sia mai capità l’occasiun. Ma tant lù l’è no che el va a cercassela.

Allora sciora, el cuntor in dove l’è?

LUCIA Che el vegna in cusina che ghe fò vedè e intant ciciarum. Tant adess dalla Marisa

gh’è la Olga e de pericul ghe n’è pù. Andemm (escono e poco dopo entra Rita)

21

RITA Mamma, son stada in università ma incoeu gh’è sciopero. (appoggia i libri). Oh

mamma? Che la sia 'namò turnada? Zia Lucia te se nient della mia mamma? La respund

no nanca lee! Sarann in cusina a zabetà e a tacà lit come al solit! (fa per uscire e si

scontra con Lucia che sta entrando) Zia derva i occ! Stà attenta che te me schiscet i pè.

LUCIA In dove te vee? Stà chì, va no de là.

RITA Perché?

LUCIA Perché l’è mei che per adess te vedet no. Prima l’è necessari che te spieghi polito.

RITA Oh Signor! Te varè minga tacà a lit con la mia mamma e te le mazzata? Famm

vedè! (fa per uscire ma è trattenuta)

LUCIA Che esagerada! Agites no: la tua mamma l’è dalla sciora Marisa, ma de là...

RITA De là?... Se gh’è de là che podi minga vedè?

LUCIA Gh’è el trumbee.

RITA Tanto misteri per un trumbee, nanca el fudes el papa.

LUCIA Ma l’è no un trumbee qualsiasi! L’è un trumbee special che te cognosset benissim.

RITA El Paolo!

LUCIA Propri el Paolo, fieou del Peder.

RITA Ma perché te ciamà propri sto trumbee?

LUCIA Son minga stada mi. Mi sò nagott. Hinn i tò gent che l’hann ciamà.

RITA Zia, te del Paolo con mi, te se già un quaiscoss?

LUCIA Poer fieou! Lù el te vor tanto ben e ti invece...

RITA Mi gh’en vori anmò pousse, ma vori vess sicura! Vori minga illudel per nagott né

tanto meno tramm via.

LUCIA Tras via... che esagerada! Se se voruv ben, ghe vor anca un quai contatto per

minga fa smurzà la lampadina...oh, senza contatti la lampadina la se smorza! Adess se

te voret andà de là, te se preparada. L'è de là ch'el lavura e l’è sicur che ti prima de sira te

tornet no.

RITA Ben, allora adess vò de là, ghe butti i brasc al coll e ghe fò un basin in sul cupin!

LUCIA Alt un attim! Varda che el trombee l’è a conoscenza de quel bell giuvin de ier sira.

RITA Ti a sta un pò citò te riesset mai? Ciciarona!

LUCIA Son minga stada mi se credet? L’è stada la Marisa.

RITA La Marisa? L’è già stada chì sta casciaball mai bona de fass i sò affari? E ti, santa

Madonna, te riesset minga a stach alla larga? E mò se fò?

OLGA (entrando con Pietro) Ma anca lù el pudeva minga finì de mett a post la mia caldera

che semm chì al frecc prima de andà in de quella listrocca? E la ciav con tacà el

pappagall?

PIETRO Ghe l’ho chì, ma tant ghe n’era un’altra in la cassetta di fer.

LUCIA (ironica) Chissà come el perdeva el rubinett della Marisa!

22

PIETRO A scultala lee perdeven tutt i rubnett! Ma l’era perché ja stringeva minga. Hi de

savè che per famm vedè che el rubinett della doccia el perdeva, la s’è casciada sotta tutta

vestida come l’era, la dervì el rubinett e la se bagnada tutta, Allora la se mettuda a vusà

che la gh’era frecc a restà tutta bagnada e ho dovù vutala a desvistis perchè la barbelava.

LUCIA E l’è restada biotta davanti a ti, che el me scusa, a lù?

PIETRO Eh si! La s’è desvistida in un attim, poeu, prima che la trovava l’accappatoio gh’è

vorsù el sò temp e intant la girava tutta biotta per la cà. Truvà l’accappatoio, poera nina la

barbellava tutta per el frecc e allora la se buttada in sul lett...

LUCIA In sul lett tutta biotta?

PIETRO No con indoss un’accappatoio tutt vert e lì in sul lett g’ho fa un po’ de massagg

per sculdala, La sfregavi ben ben departutt, quand gh’è sunà el telefono...

LUCIA ( da sola) Per fortuna!

PIETRO E allora subit dopo che l’ha parlà al telefono l’ha m’ha dì che per stavolta, anca

se minga cumpletament, la s’era scoldada ma che purtropp la doveva vestiss in pressa in

pressa perchè doveva rivà sò no chi e allora ho dovù anca a vutala a vistiss perchè la

trovava mai quell che ghe andava ben. I mudant celest no, perché quei ja mett su dumà

alla domenica; el reggiseno verdesin no, perché el se cumpagnava no con i mudand ross;

el pedagn marrun no perché el se intonava minga con la camicetta; el maiun bleaou no

perché el perdeva i peluchit. Insomma l’ha tra per aria tutt l’armari! Poeu è rivà sta sciora a

ciamam, ma prima de andà via la m’ha raccumandà de turnà lì prima de sira a giustà el

rubinett della doccia. La me par minga tant a post! Sperem almen che la paga!

OLGA Alla sua manera ma la paga semper: anca in natura se l’è necessari...

PIETRO Beh, vò a vutà el mè fieou. (vede Rita) Buongiorno signorina, l’eri minga vista.

RITA Buongiorno.

OLGA (con ostentazione) L’è la mia tosa e la studia de farmacista. Ghe manca poch a finì.

PIETRO Una bella tosa. Brava e complimenti signorina. (Pietro esce)

OLGA Te capì la Marisa?

LUCIA Poer Peder! In che sgrinfi che l’è capità! Chissà che sofferenza!.

OLGA Poera Marisa, l’ha perdù l’occasiun! ( a Rita) E ti? Come mai te se turnada prest?

RITA All’università gh’era sciopero, ma adess vò subit in biblioteca a studià.

OLGA Ma te see semper dree a studià? Diamin riposett un zicch! Và un po' a durmi che te

se stada dessedada quasi tutta nott che mi intant vò a vedè come vann i lavurà perché di

trumbee gh’è minga tant de fidass. (esce)

LUCIA La g’ha resun la tua mmma. Buttes giò sul divan che quand passa el tò innamurà...

RITA Salti fò dalla cuverta e el fò stremì? Ma dai zia, dì minga bambanad!

LUCIA Vurevi dì che quand ch’el passa el te ved lì indurmentada come la Biancaneve e...

RITA E lù tutt sbalordì el fa come el principe azzurro? Ma zia, indove te vivet? Te se

restada indree e adess, nanca se te curet, te rivet in temp! Ven giò dalla brocca! Hinn pù i

tò temp quand ghe se credeva anmò ai sturiell della nonna. Adess i donn g’hann de vess

pruvucant e sguaià per incantà un omm.

23

LUCIA Verament a mi el fieou del Peder el m’ha fà un’impressiun diversa. El me par un

fieou tanto a modo, educà, gentil e sopratutt tanto innamurà.

RITA All’apparenza: ma anca lù el g’ha i sò, ciamemei, difett. I sottanin ghe piasen perchè

se ghe capita l’occasiun, come con la Renata una mia collega de scola che, sta

sgualdrinetta, a furia de vess pruvacant sia in del parlà che in del vestiss, quasi me la

frega.

LUCIA Oh poer patan! L’è anca lù come sò pader! Propri tutto come una volta! E’ cambià

la manera de vestiss, è cambià i pettinadur, hinn cambià i orari de turnà a cà, è cambià la

manera de mangià e anca la manera de fa i mudand. Difatti adess, per risparmià la stoffa,

ja fann con un pezzoo davanti e con un bindel de dree; ma sotta ai mudand la dona l’è

semper istessa! Gh’è la donna che se lassà andà e quella che la cerca de resist. E ti Rita,

se el fieou del Peder el te vor ben e anca ti te ghe voret ben, e daghela...

RITA Zia...

LUCIA E daghela minga vinta. Resist... Magari dumà un quaiscussorina per minga

scuraggial e per fach svià el penser dai alter donn...

RITA Zia te fasevi no inscì estrosa. Pensavi che te s'eret una zitella tutta de gesa, paulotta

e curiosa e che te saveset nient di murus! Invece vedi che te se ben informada de come el

gira el mund! Zia: ma la tua l’è esperienza personal?

LUCIA (tragica) Se te savesset cosa m’è già capità stamattina!

RITA A ti persunalment? (Lucia fa si con la testa) Oh diavul zia, fa no quella faccia lì de

funeral! Se t’è succedù inscì de tragich?

LUCIA (si accerta che nessun altro la senta) Te de savè che el tò murus l’è el fieou del mè

murus de una volta.

RITA Ma se te se dree a dì? El tò murus de una volta l’è el papà del Paolo?

LUCIA Si propri lù, el Peder.

RITA Ma allora t’el cognosset?

LUCIA Mi si.

RITA Perché lù no?

LUCIA No lù no.

RITA Come ti si e lù no?

LUCIA El se regorda pù. El m’ha minga ricognosù!

RITA Come el t’ha minga ricognosù? Ma te ghe dì nagott?

LUCIA No, me vergogni.

RITA De cos’è te de vergugnass?

LUCIA No de nient ma...

RITA Ma...

LUCIA T’el see, a sò temp mi ho minga vorsù mollaghela e allora lù n’aveva truvà un’altra

che invece ghe la dava vulentera e che per fass spùsà la se fada mett incinta. Però el

Peder el m’è semper restà in del cor e vuraria minga che lù, adess che l’è veduv, me la

cercass anmò perché stavolta so no se son brava de resist.

24

RITA Ma zia, te me le appena dì. Tutto subit no, ma un quaiscossurina per minga

scuraggial e poeu... se anca duvess succed che... ohei, te se maggiorenne e vaccinada,

dunca granda assee per decid.

LUCIA Che poera dona che son. Almen quand s’eri giuvina gh’era la mia mama che la

pudeva cunsigliam, ma adess...

RITA Adess è cambià i temp. Mò gh’è la tua nevuda. Su zia, preoccupes no, vecch minga

pagura. Lassa fa al destin. El te pias anmò el tò murus de una volta?

LUCIA Da allora l’ho pù vist. Nunc avevum cambià riun e lù el s’era spusà: ho nanca savù

in dove el stava de cà e nanca savevi che l’aveva mettù su bottega. Confessi che me l’eri

quasi desmentegà, ma adess che l’ho rivist e che so che l’è liber, m’è turnà una gran voia

de famm brassa su e de famm impiendì de basitt come una volta. Come l’era bell, quand

che el me ciapava la man e me la stringeva fort e intant el me diseva che el me vureva

ben e, che fadiga dopo a specià fina al dì adree per vedess anmò!

RITA Zia, vegn giò dai nivul, stà chì su la terra. Dunca, te ghe voret ben anmò?

LUCIA Pousse de prima. Adess con il Peder saria disposta anca a fa un spruposit.

RITA Zia, stà calma, quietess, respira. Se la roba la sta inscì, vò de là, t’el ciami e te se

fee ricognoss e poeu la vaga come la dev andà.

LUCIA No, adess no, son minga pronta e se poeu el me dà nanca trà, che figura fò? No,

me vergogni.

RITA Allora vò de là e gh’el disi mi.

LUCIA Ma varda che de là gh’è anca el sò fieou, el tò murus.

OLGA (entrando) Che rebelott che gh’è in cusina! Rita va a ripusà se no te tiret minga sira.

RITA G’ho de studià, son indree con i esam, me ne manca ancamò tri. Vò in biblioteca e

torni per la vuna . Ciao. (raccoglie i libri e mentre esce) Zia, ti sta in campana.

OLGA La semper de fa de crapa sua sta tosa. Va a finì che poeu la deperiss. E ti per

cos’è te de stà in campana?

LUCIA ( titubante) Nient, l’è che stamattina so no perché, me girava el cò e la Rita la m’ha

dà una balletta de tirà giò...

OLGA L’è la pression che in menopausa la va su e giò.

LUCIA La de vess propri quella.

PAOLO (entrando) Sciora la duvaria damm un strasc del paviment che cuminci a nettà sù.

OLGA El varda che ghe n’è vun sotta al lavandin. Nò, l’è mei che vò mi perchè in dove

metten i man i omen fan disaster. (esce)

LUCIA (trattenendo Paolo per un braccio) La Rita l’è vegnuda a cà.

PAOLO E adess in dove l’è?

LUCIA L’è andada in biblioteca a studià. G’ho parlà. La m’ha assicurà che la ghe vor tanto,

ma tanto ben anca se per el mument la vor minga desbutunass.

PAOLO Ma perché con mi la vor minga...

25

LUCIA Desbutunass? Ohei giuvinott, la mia nevuda l’è no una tosa leggera e la se

desbuttona no prima del temp per la sua bella faccia. El sò sentiment l’è una roba seria.

Desbutunass... ma se l’è propri necessari che la vuta lù adasin adasin.

PAOLO No sciora la me fraintenda minga. Per certi rob mi riessi anca a specià.

LUCIA Bravo. E allora se il ghe vor ben che el ghe 'ndaga a dree. El ghe porta un fiur e el

vedarà come anca lee l’è innamurada.

PAOLO La g’ha resun zia. L’è andada in biblioteca? Vò subit a cercala. La ‘visa lee el mè

pà che son andà via, ma me raccomandi la ghe disa minga il mutiv.

LUCIA Promesso, ma che scusa ghe disi?

PAOLO Che la inventa lee un quaiscoss! Quell che la vor, me fidi. (esce)

LUCIA Propri un bravo fieou. La Rita la no de fassel scapà.

OLGA (entrando) Chi l’è che è scapà?

LUCIA El Paolo l’è scapà via per la carta d’identità.

OLGA Ma el so pà l’è de là che la specia e lù el và via senza nanca visal! Tutt istess i

giuvin! Bun per lur, te sculten no nanca a ligai. Adess va là ti a dighel che mi g’ho de andà

prima in bagn perchè g’ho un rugament de busecch... e dopo vò a buttamm in lett perché

son stada dissanguada e me senti voia e stracca. Poeu: ranges ti con el trumbee.(esce)

LUCIA Ranges ti, come dì che ho de dervì el mè burzin come al solit. Vò dal mè Peder.

Madonna vutum. (si fa il segno di croce ed esce. Dopo qualche secondo)

ARTURO (tenendosi la pancia) Finalment son rivà in cà. El par che ghe l’ho fada! E adess

de cursa in bagn perchè prima che la va lee l’è mei che vò mi. (esce e poi subito rientra)

Sacranun Olga, ma propri adess la te scappa che la me scappa anca a mi? Sperem che

la faga alla svelta. Oh Signor che dulur de venter! Sent, sent come se giren i busecch! La

va... la va...noo ho de resist. (verso il corridoio) Dai Olga sanfurmento movess!

OLGA (da fuori) Un mument diamin!

ARTURO Movess Olga se no va a finì che oltre ai mudand che ormai hinn pù nett, te de

lavam anca i calzuni. (continua a gironzolare tenendosi il ventre) Madonna Santa che aria

che g’ho in del venter... ohh... e sent che spuzza... hinn sta i verz! Olga, allora?

OLGA (c.s.) E fiada un mument! Resist che ho quasi finì.

ARTURO Eh già, quasi... se l’è un mument come quand la de preparass per andà fora,

ciao Peppin, me la fò indoss cumpletament. (simulando una colica) Oh per fortuna che l’è

dumà aria... ma che odor... Olga...

OLGA Rivi, ho finì. (si sente lo scroscio del cesso.Arturo subito esce. Rientrando)Poer

Arturo ho nanca dervì la finestra. Sperem che el sfisia minga. Ma anca chi, bestia che odor

che gh’è in gir. Me senti sfinida. Stamattina m’hann dissanguada, e varda chì che murell,

adess me se svuià i busecch e mò me senti tutta voia e piatta. L’è mej che vò un po’ in

lett. (esce e poi entrano Lucia e Pietro)

PIETRO Dunca sciora, adess la caldera l’è a post, la va che la par un viulin. La sentì che

bel rumurin che la fa? E’ restà dumà de nettà su de fin.

LUCIA Ch’el se preoccupa no che ghe pensi mi.

PIETRO ( intanto prepara la ricevuta )La me scusa per el cumpurtament del mè fieou, ma

tutt g’hemm ‘vù sta bella età come la sua e da giuvin se lassum no condiziunà

dall’ambient. Ghe vemm adree dumà all’istinto e poeu ne pagum i conseguenz.

26

LUCIA Come el parla ben! El g’ha propri resun.

PIETRO Eh si! Dunca, per pagà la fattura passìì vialter in uffizi se no passerò mi incoeu

vott. Adess la dumà de firmà el bollettari. (Lucia firma) Adess semm a post: la ringrazi per

el caffè e la saludi. (si stringono la mano e mentre sta uscendo) Che la se regorda ogni

tant l’ha de controllà el manometro per vedè se la pressiun dell’acqua la va sù volta.

LUCIA Peder, varda che a mi la pressiun la me già vegnuda volta. Peder, guardum! Te se

regordet pù de me? (Pietro finge pur osservandola per bene girandole intorno di non

riconoscerla) Peder, sacranon, mi e ti ...

PIETRO Mi e lee?

LUCIA Vinticinch ann fa ti e mi...

PIETRO Vinticinch ann fa?

LUCIA Si, vinticinch o vintises… pressapoch, mi e ti se vurevum ben.

PIETRO Ma allora ti te se debun la mia Lucia! S'eri sicur che te s'eret ti ma gh’avevi

pagura de ciapà una cantunada a famm ricognoss... che martur...

LUCIA Propri.

PIETRO Vurevi no fa la figura de rimbambì e fasevi finta de minga regurdass... e pensà

che te me se semper restada in del cor. Come te set anmò bella! Te se mai spusada?

LUCIA Dopo de ti m’è mai piasù nessun.

PIETRO Lasset brasà sù. (si abbracciano e si accarezzano) Cara, cara la mia Lucia, come

son content! Che bella giornata che l’è incoeu! Sculta, mi adess son liber e se te fa piasè

pudum vedess anmò una quai volta.

LUCIA Me faria tanto piasè.

PIETRO Te ciami duman al telefono e se mettum daccord. Te voret?

LUCIA Speremm che riva prest duman. Adess però và che per el mument vori no fal savè

in famiglia, sopratutt alla mia cugnada. Và, te compagni inscì se demm un basin in sul

ripianin.

PIETRO (intanto che raccoglie i ferri del mestiere) Si, andemm. (escono abbracciati)

Sipario

FINE 2° ATTO

27

3° ATTO

Si presume che siano trascorse alcune settimane. Olga e Arturo stanno entrando.

OLGA Crapun, stà fermo, mucchela de pirlunà che riessi minga a mettet a post la camisa.

Ma te vedet no che te sbaglià a mett in pari i buttun con i oggieu?

ARTURO El vedi anca me, gh’è minga bisogn che te me fee la predica. Semper dree a

criticam! Te va mai ben nagott!

OLGA Per forza! Te see come un fieuo piscin! Te see nanca bon de vistiss! E movess no

che manca ancamò un quai buttun!

ARTURO Son minga bon de vestimm, a mangià me sbrudeli! T’el see se te de fa?

Cumprum la patuscina e metum su el patell perché anca de quell te ghe semper de dì. Te

se semper dree a menamela che bisogna tirà su l’assetta della tazza e de fala denter!

Come se mi la facessi de fora... Ma se stò lì a ciapà la mira...

OLGA Se ved che, oltre al rest, te se sbassà anca la vista e la mira l’è pù bona! Famm

vedè che calzett te mettù su? (guarda) Propri queste? Ma te vedet no che hinn ming adatt

ai scarp? O te cambiet i scarp o te cambiet i calzett.

ARTURO Ohei nina varda che, sia scarp che calzett, te je cumprà ti....

OLGA E se centra? Tej ho cumprà perché l’è roba bella e me piasen! Ma van minga purtà

insema.

ARTURO E i mudand? Te voret vedè se anca lur se adatten alla canottiera?

OLGA No, gh’è minga bisogn, quei se veden minga.

ARTURO Allora anca se ghe j ho minga su, dato che se veden minga, el va ben istess?

OLGA Ma te ghe propri voia de taccà lit!? I mudand se metten su per una questiun

igienica, minga per fai vedè.

ARTURO Se l’è inscì come te diset, perché certi mudand, che anca ti ogni tant te duperet,

g’hann dumà un bindelin dedre e un pezzòo davanti pien de bus?

OLGA Ah, ma allora, se te rivet no a capì nanca quell, te se propri un tuder! Hinn inscì per

fà passa l’aria, va ben?

ARTURO Va ben un corno. Son no un bamba come te credet! Però son stuf de famm

ruzà sù!

OLGA Ma mucchela de fa la vittima che in stà cà son mi quella taccada in su la crus e

minga ti. E almen per incoeu che se presenta in cà per la prima volta el murus della Rita,

la nostra unica tosa, cerca de minga dì tropp marturad e sopratutt, stà indre con el bev che

quell oltre a vutat a sparà ca... cavulad el te fa spuzà el fià.

ARTURO Allora la bocca se ghe l’ho a fà? Parlà nient, bev nanca...

OLGA Te ghe i orecc. Dupera quei. Impara a scultà....

ARTURO Tutt i scemat che te diset, magari in taliano stravaccato inscì tutti riden!

OLGA Sent chi parla! L’istruì, el scienziato che l’ha passà tutt i ann de scola a sculdà la

cadrega! Mi almen i medi j ho finì, ti invece te dovù piantà lì anca i cummerciai talment te

s’eret intelligent!

ARTURO Mi ho dovù piantà lì la scola perché gh’eri de andà a lavurà, ma ti a scola te

tegneven lì dumà per cumpassiun e t’hann buttà fora per disperaziun.

28

OLGA ‘ndemm minga innanz con certi argument che l’è mej, però sculta el parer de una

marturota: cambia o i scarp o i calzett: scarp marun, calzett marun; scarp negher, calzett

negher. Cerca de stà in campana: parla minga per nagott, stravaches minga come el tò

solit in sul divan, a tavula quand se mangia cerca de minga fà frecass né con la bocca né

con el dedre che poeu la spuzza la se sent e quand te bevet, e l’è mei che te bevet dumà

acqua, bev minga tutt in d’un fiàa, ma sorseggia adasi adasi e, me raccomandi, se te

scapa un roeùt fall minga a bocca verta ma trattegnes e mett la man davanti alla bocca e

mettes minga a tirà su per el nas come al tò solit e te scongiuri: tiret minga fora i scarp per

fa fiadà i pè che la tanfa la riva fina in di piatt.

ARTURO Basta? Te finì? Bona: adess che son diventà anmò un bagain e necessiti de la

balia, (indica il seno di Olga) peccà che la mia la sia senza la materia prima, podi almen

savè chi l’è el murus de la Rita?

OLGA Prima roba, cuntentess de la materia prima che gh’è che l’è a pari o anca pousse

de la tua materia prima. Seconda roba: ne sò come te. Nient. La nostra tosa la minga

vorsù confidass, dunca speciém e vedarem. Regordess però che, siccome el cognossum

no, g’hemm de fach una bella impressiun, se no dopo, chi la sent la nostra tosa... te capì

zuca! E allora Arturino mio, scultum: và de là, petteness per ben chi poch cavei che t’è

restà, mett un gutin de profum sotta sela per scund l’odor del sudur, lavess ben i dent con

el dentrificio alla salvia che el lassa la bocca fresca e poeu, te se cambiett o i scarp o i

calzett. (pausa) Ma la tua sorella l’è già dò or che l’ho mandada in de l’offelee a cumprà la

torta e tre buttegli de sciampagn! Ma dove l’è andada?

ARTURO Son minga mi el tutur de la mia sorella, ma preoccupess no: in dove te voret che

la sia andada? La se sarà fermada in gesa per una quai messa o a una quai funziun...

OLGA In de stì ultim dì la tua sorella la g’ha un cumpurtament un po’ bislacch. Ohei, la và

fora tutt i dì e certi volt anca alla sira! T’el see che l’ha cumprà anca el telefunin? E inoltre

la tira foeora pù nanca un ghell! Stamattina la vorsù i danee per la torta e per el

sciampagn perché l’ha dì che l’è stufa de svuià el sò burzin per i nost comodità.

ARTURO Quand l’è inscì te pudevet fach cumprà el spumant al post del sciampagn!

OLGA Eh no: vori minga fà figur! Bisogna fà vedè che semm minga piugiatt! Comunque de

la tua sorella ne parlarem un’altra volta. Adess và de là e fà per ben tutt quell che t’ho

ordinà. (lo spinge quasi fuori dalla porta)

ARTURO Calma, fiada che vò via de par mi. Agli ordini (saluto militare ed esce)

OLGA L’è giust e natural che stà tosa la faga el murus, ma perché dimm no chi l’è prima

de purtamel in cà! E se poeu el me pias minga? Magari l’è un battifiacca o pesc anmò un

lavativ! El sarà scior o bollettari? Bell o brutt! Magari con la goeba? Giuvin o giamò vècc ?

Magher o grass? Volt o bass? Almen dimm un quaiscoss! No. “ Mamma e papà hi de savè

nient fina che el porti in cà. Se vorum ben dunca ghi de ciapal come l’è.” Già: inscì come

l’è! Che crapa busa! L’è mè duver consiglià la mia tosa e capì i difett de quell che poeu el

diventarà el mè gener. Ona tosa giuvina e innamurada la guarda minga pousse innanz del

sò nas e i difett del murus j ha ved nanca se la mett su tre para de occiai e la cur el pericul

de truvan vun come sò pader che si, l’è bravo, l’è bun, ma a guardass intorna gh’è anca

de mei! L’esperienza la cunta, eccome se la cunta! Se diventa vecc per quell, per trasmett

esperienza e impedì che i alter faghen i tò stess error. Ma faghela capì ai giuvin! Sarà una

sorpresa! Già, come con l’oeuf de pasqua e intant mi son chi che trepili a specià de

spaccà l’oeuv. El sarà minga che l’è un negher o come ja ciamen adess “di colore”? Ecco

se la sarà la sorpresa! Oh sant’Antoni, come vegnarann fora i mè nevud? Culur cicculat.

Cicculat al latt marunin o fundent bel negher? Sperem de no, son minga preparada e

nanca l’Arturo l’è preparà. (campanello) Sarà minga già la Rita con el murus magari

negher de culur? Son chì senza né rossett né fondo tinta... podi no presentam inscì.

(campanello) Se almen gh’era chì quel niada del mè marì, el pudeva andà lù a dervì. Podi

no fai specià... sperem che el sia el pustin...(esce e poi rientra con Marisa) Scusum Marisa

ma son ciappada. Te ghe de bisogn?

29

MARISA Te ghe credarèe no ma adess el m’è passà de la ment. E pensà che son chì

apposta!

OLGA Apposta per cosa?

MARISA Apposta per dumandat... ah si: te pudariet imprestamm una scatola de pelati?

OLGA Ho de andà in dispensa a vedè.

MARISA La Lucia la gh’è no?

OLGA L’è andada da l’offelee.

MARISA Ah già, incoeu se festeggia el fidanzament ufficial della Rita! Chissà come l’è

emuziunada la tua tosa!

OLGA Nanca un zicch.

MARISA E ti, che te see la mamma e prest suocera de un bel gener, te see emuziuada?

OLGA El sò nanca se l’è bell. L’ho mai vist.

MARISA Te le mai vist! Incoeu l’è la prima volta?!

OLGA Si, incoeu l’è la prima volta, se gh’è de strano?

MARISA Un quaiscoss de strano a mè parer...

OLGA Ma ti, t’el see chi l’è?

MARISA No, mi la Rita l’ho semper spiada... vorevi dì... controlada fina in dove pudevi, del

rest t’el see che son un po' una curiosa...

OLGA Che la mett semper el becch departutt.

MARISA Ma stavolta nisba, nessun indizi. Anca mi vurevi vedel. Quand l’è che el riva?

OLGA Per disnà, ma de precis el sò no.

MARISA Ben allora tornarù pousse tardi perchè vedi che te n’amò de preprass e allora te

lassi andà a fà el restauro. Ciao. (si avvia)

OLGA Restauro? Ohei, sfacciada, ma te se mai guardada in del specc? Befana, te seret

minga vegnuda chi per?...

MARISA Che martura! Me regurdavi pù. Te me imprestet un limun che j ho finì?

OLGA Ma l’era minga di pelati che te gh’eret de bisogn?

MARISA Pelati!?! Beh si, si ma anca quei con i cavei mi ej trò minga via!

ARTURO (entrando) Olga varda che... te la chì la Marisa... già in gir incoeu?

MARISA Ho finì el zuccher e son vegnuda chì a famen imprestà dù cuggiaritt. (gesti di

insofferenza di Olga) Ma Arturo, come te se lì mettù ben... te paret un pivell. Olga ma che

bell’omm che te ghee...(avvicinandosi ad Arturo) E che camisa fina... e che profum... se

l’è? Cianel numer vott?

OLGA No l’è el cianel numer vintidù. E allora decides. Se te voret? Zuccher, limun o

pelati?

MARISA in un orecchio) Prestum el tò marì una quai volta che el fò divertì.

30

OLGA Se te vee minga via alla svelta, mi te regali un pappafich in sul cupin che te fò

mangià la dentera. E mò, anda! (cerca di spingerla fuori)

ARTURO Ma Olga, te gh’el fee minga el caffé alla Marisa?

MARISA Dach a traa al tò omm!

OLGA (ad Arturo) Ti parla dumà quand che pissa i occh. (sospingendola) Su, camina

listrocca.

MARISA Tornarù pousse tardi quand gh’è la tua cugnada. Anca lee l’è padrona de stà cà.

(esce)

OLGA Brutta pelandra schifosa! T’el dò mi el panell!

ARTURO Olga ma perchè te see inrabiset inscì tanto con la Marisa?

OLGA El sò mi el perché. E ti, che te ste lì a dach a traa, che te se fee tucà la camisa per

poeu magari fass palpà anca el rest! Te se vergognett no?

ARTURO Ohei nina, mi g’ho propri nient de vergugnamm. Mi son a post e t’el se ben che

certi sfizi mej tiri via dumà con ti e dumà quand che anca ti te see daccord.

OLGA Scusum Arturo, ma quand stà balorda la me provuca con certi atteggiament, me se

nebbia la vista e ragioni pù. Te cambià i calzett? Bravo! Famm usmà el sottasella. Che

bun profum! Famm sentì el fiaa? Ecco, te minga duperà el dentrificio alla salvia, perché?

ARTURO Preferissi la pasta del colonell, la salvia la me fa tra su.

OLGA No, tra minga su, va ben istess la pasta del culunell. Vò a finì de mettum a post. Te

le lassà nett el bagn? Te le lassada verta un po’ la finestra? (Arturo annuisce) Ecco, allora

stà chì che a mument, se la s’è minga perduda, rivarà la tua sorella, e appena la riva te

mettet el sciampagn e la torta in del frigurifer. Fà minga disaster! (esce)

ARTURO A man a man che passen i ann la mia miee la pretend semper pousse. La

doveva fà la maestra. A mi la me tratta come un fiulet e la g’ha semper de dì su tutto quel

che fann i alter. I robb giust j ha fà dumà lee! Quell che fan i alter el va mai ben! La cred de

vess l’unica precisa, ma anca el tropp precis quand che l’è mort, l’è minga andà in paradis!

E la mia miee, anca se la se incorg no ghi ha i sò bei difett, eccome se ghe n'ha! Forza

Arturo, scurages no e tira innanz.

LUCIA (entrando con torta e bottiglie) Ah te se chì ? E la tua donna in dove l’è?

ARTURO L’è andada a finì de mettess a post.

LUCIA Anca mi g’ho bisogn de vess mettuda a post e alla svelta.

ARTURO Come saria a dì mettet a post? Mettet a post de par te! Te se granda assee!

LUCIA Cerca no de perà la gaina senza falla cantà. El sciampagn... la torta... e la grana

che manca per pagai...

ARTURO La Olga la m’ha dì che te pretendù i danee stamattina!

LUCIA Però, varda caso, quei che la m’ha lassà lee hinn minga sta assee perché, tre

buttegli de sciampagn costen e ho dovù mettighen mi. Dunca: sborsare.

ARTURO Ma se i danee eren minga assee, te pudevet no cumprà el spumant o anca

l’acqua de pomm che anca quei buscen?

LUCIA L’acqua de pomm alla tua dona? Ma te la cognosset giamò o gh’è bisogn che te la

presenti? L’è granda la tua sciora, con i danee di alter! E anca ti te se bravo a munc senza

31

fatt cattà via. Ma da incoeu, la tetta per vialter l’è voia. Dunca sganciare. Questo chi l’è el

scuntrin.

OLGA (entrando) M’è parù de sentì che è turnà la Lucia. Ah ecco, te cumprà tutto? Te je

già mettù in del frigorifer?

LUCIA No.

OLGA E se te specciet? El sciampagn l’ha de vess fresh. Arturo dai, pruvved ti.

ARTURO Agli ordini! Ah, varda che la Lucia l’ha dì che i danee che te ghe dà eren minga

assee. T’ho quest l’è el bigliett. (esce con la spesa)

OLGA Come eren minga assee? Ma se t’ho dà... (controlla lo scontrino)! Eren minga

assee debun.

LUCIA I robb in grand se paghen e... anca mi vori vess pagada.

OLGA Duman te dò quell che te ghe mettù de tua sacoccia. Per quanto riguarda i robb in

grand come tej ciamet ti, regordess che la Rita la pò minga fà una brutta figura con el sò

murus, visto che l’è la prima volta che el ven chì.

LUCIA Ma se l’è già sta chì!

OLGA Chi?

LUCIA El murus de la Rita.

OLGA E quand?

LUCIA Un poeu de temp fa.

OLGA E chi l’è?

LUCIA Curiosona: speccia che te vedaree.

OLGA E ti te see chi l’è e te me diset nagott?!

LUCIA Mi son de parola e ogni giurament mi el mantegni.

OLGA (da sola) De negher de culur n’è mai stà chi: l’è già un quaiscoss. El sarà minga

quel giuvin che hemm dovù purtà all’ospedal e che el lavura con i tass!?!

LUCIA Quest podi ditel: l’è minga lù. Quell lì l’è dumà un sò cumpagn de liceo e basta.

Che la sira lì, la Rita insema a sò coscritt, s’eren truvà in pizzeria per festeggià, me

regordi no cos’è, e quel giuvin lì, dopo che eren vegnù foeura dal lucal, l’ha fà apena

apena in temp a dacch un ruzz alla Rita e a spustala, perchè una una macchina che la

andava tropp fort l’era dree a ciappala sotta. El g’ha cascià adree un po' de malediziun

all’autista della macchina e allora questo chì l’è turnà indree a fà discussiun e, finì i parol,

el g’ha mullà una frega de bott e allora la Rita l’ha purtà a cà nostra per medegal e poeu a

stò giuvin, forsi anca per via di bott e del frecc, ghe s’è bloccà la digestiun.

OLGA Allora anca quei che lavuren ai tass g’hann un po' de sentiment? E nunc l’hemm

nanca ringrazià per el salvatagg de la Rita! Comunque l’è minga lù? Chi l’è che el pò

vess?

LUCIA Dach temp al temp! Specia che tra un po' riven, curiosona.

OLGA E allora speci! Ma ti, tirum via una curiosità: come mai ultimament te cambià

manera de viv? Vori dì: te se curet in del vistis, te vee semper in gir, te vee in la barbera

spess e vuluntera e te cumprà anca el telefunin! Chi l’è che t’ha insegnà a duperal? A chi

l’è che te ghe telefunet?

32

LUCIA Se l’è? Un terzo grado? Sono libera de fà quell che vori,ho minga de renden cunt a

ti. Vò in bagn e poeu me cambi il vestì. (sfottente) Se te me cunsigliet per la visita del tò

futuro gener?

OLGA Eleganta e discreta. Senza trucch indoss: un bella camiseta bianca con una spilla

carina puntada sura la tetta sinistra, una sottana bleaou né curta né lunga, a

mezzagamba, i scarp con un tacchetin appena appena, i calzett senza scurlera e un bel

sorris stampà sulla faccia.

LUCIA See... va ben. Se gh’è novità ciamum.(esce mentre entra Arturo)

OLGA Arturo! Te mettù a post senza cumbinà disaster?

ARTURO El pacchett con la turta in del frigurifer e i buttegli del sciampagn in del frizer.

Poeu ho fà un quai assagin. Complimenti: tutta roba bona.

OLGA El sciampagn el và no in del frizer che se no se spacchen i buttegli! Con quel che

custen! Và subit a tirai foeura e faghi stà in del frigor e mucchela de beccà in tutt i padell!

Dai movess, fila! (Arturo esce) L’è propri un goss! Quand che el ved una padella, ghe se

deseda anmò pousse la famm e se el mangia no, el patis. El g’ha el verme solitario! Ma

che solitario, chissà quanti vermen che el g’ha con tutt quell che el mangia! (campanello)

Ecco l’è la Rita con il murus. Sono a post? Si, vò ben! (esce e poi rientra con Pietro che

tiene in mano un mazzo di fiori) Lù chi l’è? Ah l’è el fiurista!... ma come l’è gentil el mè

futuro gener! (prende i fiori)

PIETRO No, mi son no el fiurista (riprende i fiori) e cercavi la signorina Lucia.

OLGA La mia cugnada la se ciama Lucia.

PIETRO El sò ben. Me la ciama per piasè.

OLGA Va ben, ma se la mia cugnada la me dumanda chi la cerca, se ghe disi?

PIETRO El Peder.

OLGA E basta?

PIETRO L’è assee.

OLGA Prego intant che el se comoda. (esce e dopo un po’ si affaccia sulla porta con

Arturo al quale a gesti indica Pietro. Arturo entra)

ARTURO Buongiorno, se el g’ha de bisogn dalla mia sorella?

PIETRO Vori invidala a fà dù pass perchè g’ho una proposta de facch.

ARTURO Se se tratta de un lavurà onest la disarà minga de no. Gh’è semper piasù

lavurà! Lee l’è purtada per i lavurà fin, come cusì o ricamà, ma al bisogn la fa de tutto.

(sottolineando) Basta che el sia onest!

PIETRO Verament mi duvaria facch una proposta de tutt alter tipo.

ARTURO Che el me disa allora.

PIETRO Allora cosa?

ARTURO La proposta!

PIETRO Ma lù chi l’è?

ARTURO El fredel de la mia sorella... stess papà e stessa mamma dunca...

33

PIETRO Dunca lù l’è minga la Lucia...

ARTURO No, ma...

PIETRO Difatti l’è bel divers. Tropp divers! Gh’è nanca de paragunal!

ARTURO De quell el g’ha resun. A dilla tutta in realtà mi ho ciapà tutto dalla mia mamma e

invece la mia sorella tutto dal mè papà. Che el me scusa: come la dì che el se ciama? (nel

mentre entra Lucia che poi si blocca, seguita da Olga che si ferma sulla porta a spiare)

LUCIA Peder!

PIETRO Ciao Lucia, come te stee?

LUCIA Ben, e ti?

PIETRO Anca mi. Questi hinn per ti. (le porge i fiori)

LUCIA Grazie Peder, come te see gentil! Te me fee diventà rossa!

PIETRO G’ho bisogn de parlat ma senza nissun inturna.

ARTURO Se do fastidi vò de là. (Olga sulla porta gli fa segno di restare ad ascoltare)

PIETRO Se andassum al bar chì sotta a bev el caffè?

OLGA (entrando) Ho sentì parlà de caffè: vò subit a fall.

LUCIA No Olga, lassa stà che ha de rivà la Rita con el murus e l’è mei che nunc per el

mument vemm giò al bar chì sotta. Per piasè mettum stì fiur in un vas. ‘ndemm Peder..

PIETRO Si, ‘ndemm. A prest, arrivederci. (escono)

OLGA Che misteri! Chì gh’è sotta un quaiscoss! Chi l’è stò tizi?

ARTURO L’è minga una faccia nova. Ti te le mai vist prima?

OLGA Me par de no, ma mi son no fisionomista come te. Te ghe minga dumandà chi l’è e

come mai el cercava la tua sorella?

ARTURO S’eri adree, ma ti te se rivada subit con la mia sorella e te me nanca dà el temp

de indagà. Eppur mi quell lì l’è minga la prima volta che el vedi e se ghe pensi, el me

vegnarà in ment de sicur.

OLGA Scerveles no che de cervel già te ghe ne poch e và a finì che t’en resta minga

cumpletament. Lassa perd la tua sorella che l’è granda assee. Adess hemm de specià la

nostra tosa con el sò murus e fach una bella cera. Chissà come el sarà? E se l’è minga

bell? Se l’è brutt? Se l’è minga scior? Se l’è già vecc? Se el g’ha un quai difett? Se, se...

ARTURO Mucchela, stà minga lì in sui gucc perché l’impurtant l’è che el ghe vora ben alla

nostra tosa! El rest, l’è minga inscì fundamental.

OLGA Te par a ti che l’è minga fundamental! Invece l’è necessari che el gh’abbia di qualità

perché de principi tuttcos l’è bell, ma poeu...quand el temp el passa e se diventa come te

se ti adess... Ohei, se tratta de la nostra unica tosa! (campanello) Ecco hinn lur. Come

son emoziunada! Son in ordin? (si osserva) Si, vo ben: vò de corsa a dervì. (esce)

ARTURO Poera dona! La stà pù in la pell perché la diventa suocera! La sa minga che l’ha

truvà di alter fastidi? In cumpens n’ha truvà un alter de fa penà! Poer diavul in che

suocera che l’è capità!

34

OLGA (entrando) Prego, prego, vegnì avanti! Varda Arturo chi gh’è! (Entrano Rita seguita

da Paolo che tiene un pacchettino)

RITA Mamma, papà, quest l’è el Paolo, el mè murus. (convenevoli)

OLGA Ma mi lù el cognossi! L’è sta chì un pò de temp fa a giustà...

PAOLO La caldera. Quest l’è per lee sciora Olga, l’è un pensierin per indolzila un po’ anca

se la Rita la m’ha garantì che l’è tanto bona.

OLGA La me cognoss la mia tosa, eccome se la me cognoss, la sa ben che de mamma

come mi ghe n’è minga in gir.

ARTURO Difatti dopo de lee n’hann fa pù. Per furtuna!

RITA Paolo setteess giò un mument. Vecch minga pagura, te mangen no.

PAOLO Però Rita, ti stamm visin. (siede)

OLGA Settess giò anca ti Rita che femm quatter ciaccer insema prima de mettess a

tavula. Lù però, che el se faga vedè, che el se tira in pee che el guardi ben.

RITA Ma mamma…(Paolo si alza)

OLGA Varda che t’el consumi no! (lo osserva, lo gira e lo rigira per vederlo meglio) A post,

difett s’en ved minga. El pò cumudass. Adess parlumm un pò de ti. Te dò del ti perché te

pudariet vess el mè fieou!

PAOLO Benissim sciora Olga, me fa piasè. Ecco, mi son Paolo Fontana e fò l’idraulich

insema al mè pà. Son orfano de mamma da tanti ann e son cresù insema al mè pà.

OLGA Fermo un mument che la roba la diventa interessanta. Allora ti te see padrun de

una azienda ... ben. E oltre all’azienda... te ghee anca di prupietà immubiliar, appartament,

condomini...

RITA Castell, ges, piramidi, mar, muntagn... e anca el domm de Milan? Ma mamma, te par

el cas? Papà, dich un quaiscos!

ARTURO Effettivment Olga me par minga el cas che...

RITA Te se impiccett!

OLGA Scusum se son un po' invadenta, ma cerca (finta disperazione) de capì una poera

mamma che ghe porten via la sua unica tosa, el bastun della sua vita...

RITA Mamma l’è minga il cas de fà scenn. Son minga né la prima che se murusa...

PAOLO Che la guarda sciora che mi a la sua tosa ghe vori ben e appena possibil vori

spusala. Vori minga né rapila nè mazzala.

ARTURO Bravo, hi de vures ben e per el rest: se ghe n’è mei e se ghe n’è poch se farà

come se pudarà. L’impurtant l’è vures ben per affruntà la vita insema! E ti Rita, i gent del

tò murus tei cognosset giamò?

RITA El sò papà el cognossi dumà de vista perché...

PAOLO El mè pà la sa n’amò.

OLGA Come mai te n‘amò de dighel?

PAOLO Perché el mè pà, forsi anca perché el se sent eccessivament respunsabil de quel

che fò, dato che la mamma ghe l’ho pù da tanto temp, el cerca semper de cundiziunà i mè

35

sentiment e invece mi vori decid con la mia crapa. Prest però me presentarù al mè pà

insema alla Rita e son sicur che quand la cognosserà el sarà cuntent anca lù.

ARTURO Bravo, vedi che te see de caratter.

RITA Papà son cuntent che el Paolo el te pias e son sicura che andarì d'accord.

OLGA Rita, se l’è che te sbarluscia sul dit?

RITA Te vist mamma che bell! L’è el regal del Paolo per el fidanzament.

OLGA Bell, e come el te sta ben! L’è un brillant! Come l’è gross! Varda come el

sbarluscia! Paolo, chissà quanto el t’è custà!

PAOLO Ma no sciora...

RITA Mamma gh’è propri bisogn de tràa tutto in muneda? ‘ndemm!

OLGA Vurevi dì che l’è bell e che anca la muntadura l’è propri bella e chissà che valur che

el g’ha. Ma te ghe resun, ho sbaglià e per famm perdunà, indovina se gh’è in del frigorifer?

Sciampagn! El te pias el sciampagn? El mè mari el diventa matt per el sciampagn e anca

a mi el me pias!

PAOLO Verament sciora mi de solit bevi no l’alcool, ma per l’occasiun mezz biccerin...

OLGA No, almen una coppa te de bevela. El sciampagn bisogna bevel in la sua coppa

special che la fa vegnì a galla tutt i balunitt.

ARTURO Fa minga tant andament che ti t’el bevet anca a canna talmente el te pias.

OLGA Dì minga stupidat, mi ho mai bevù el sciampagn a canna! Con la gazzosa una quai

volta m’è capità ma rarament e dumà per necessità.

ARTURO Si, dumà quand l’è in del desert che el sol el spacca i sass!

OLGA (una ginocchiata al marito) El scherza semper el mè marì. L’è un giugatun! Te

vedarè come el farà giugà i sò nevudin!

RITA Mamma te par minga de cur un po’ tropp?

OLGA Ma che cur... de chi e un quai mes appena te finisset de studià, se spusuv e subit

dopo, almen un para de nevudit. Vedi minga l’ora che me ciamen nonna!

PAOLO Per quell, se la Rita l’è d'accord, podum mettes adree anca subit.

OLGA E no! Ogni roba a sò temp. Mettem minga el car davanti ai bòo. Vor dì che me

rassegni a spetà.

ARTURO Intant che specium che riva anca la zia Lucia e visto che l’è una bella giurnada,

pudarium andà sul terrazz per l’apertiv. Se t’en diset Olga? Te preparà anca dò uliv vera?

OLGA E minga dumà quei! Comincia andà innanz in sul terazz insema al scior...

RITA Paolo. Mamma regordes!

OLGA Appunto, Paolo! Intant mi e ti passum in cusina a tò el necessari. Andì...(escono)

Rita, ma l’è propri un bel giuvin! Come te fà a cattal foeura inscì bell? Brava, ma tegnell

ligà che i omen...se te ghe mollet la corda t’ej perdet.

RITA Anca i donn se perden, pegg di omen.

OLGA Ma i donn hinn pousse scrocch e hinn bun de minga fà patì i omen.

36

RITA Come dì che el papà l’ha mai podù scapà perché ti te ghe strengevet la corda?

OLGA Ma se diset? L’è minga el noster cas. Mi me son semper cumpurtada da brava e

onesta miee anca se g’ho avù diversi occasiun, e riguard al tò pà, poer patan, podi mettich

la man in sul foeugh! Del rest mi l’ho semper contentà!

RITA Va ben, La predica pousse avanti, adess l’è ora che vemm in cusina per i aperitiv.

OLGA Si, ‘ndemm che te me vutet a desbusciunà el sciampagn. (escono)

La scena rimane vuota per qualche istante poi entrano Lucia e Pietro.

LUCIA Ma no Peder, l’è minga necessari prori adess! Podum specià a dighel.

PIETRO No Lucia, el tò fredell e la tua cugnada hann de savell subit.

LUCIA Ma propri a mument ha de rivà in cà el murus de la mia nevuda e me par minga el

cas de disturbà. Andemm Peder, và via per adess. Scultum, te preghi... ruvinemm minga

tutto. Và via. Dai te compagni giò di scal.

PIETRO No Lucia, g’hann de savell!

LUCIA Si, ma duman o pousse avanti, con calma, tant cambia nient.

PIETRO No, per mi cambia. Ghe l’ho chì denter che el me scioppa.

LUCIA Ma propri adess che g’hann ospiti? E se te se saveset che ospite!

PIETRO Ma mi gh’el disi e basta, stò minga chì a disturbà! Ghe mancaria alter! Quand

ghe l’avarù dì, me sentarù pousse leger e andarò via subit.

RITA (entrando con Paolo) Dunca vedemm: te seret settà giò lì e de sicur, quand te se

levà in pee, t’hinn scapà foeura.

PAOLO Te ghe resun, vardel chì el mè mazz de ciav! (raccoglie le chiavi dal divano)

PIETRO (vedendo Paolo) Paolo se te fee chì?

PAOLO E ti papà? Se te fee chì?

PIETRO Son tò pader e son mi che t’el dumandi.

PAOLO Son chì dalla mia morosa.

PIETRO Dalla tua morosa? Come el saria a dì?

PAOLO Saria a dì che questa l’è la Rita la mia morosa. Rita, quest l’è el mè papà. (freddi

convenevoli)

PIETRO Perché mi savevi nagott?

LUCIA Perché el pensava che te vuresset no e allora...

PAOLO Allora visto che ho truvà la cumpagna della mia vita e vori minga perdela, ho decis

de fà senza el tò parer.

PIETRO E ti Lucia t’el savevett che...?

LUCIA El savevi si e l’è per quest che vurevi no che te turnavet chì.

RITA (allusiva) Scior Pietro che el me scusa neh, ma lù, come mai l’è capità chì?

37

PAOLO Già papà, come mai te se chì?

PIETRO (a Lucia) Se fò? Ho de dighel?

RITA Ma sicur scior Pietro, che el parla.

LUCIA Ormai a stò punto...

PIETRO Ma ho propri de parlà davanti al mè fieou e alla sua morosa?

PAOLO Parla papà...

PIETRO Ghi de savè che... ma Lucia, a stò punto l’è mei che ghe sia anca el tò fredell!

OLGA (da fuori) Rita, Paolo, i antipast hinn già in tavula.

RITA (verso l’esterno) Mamma, papà, vegnì de chì che gh’è una sorpresa!

OLGA Bella o brutta?

RITA Per mi bella.

OLGA Arturo, mucchela de piluccà e ven adree.

ARTURO Famm finì stà sciguletta che rivi...

OLGA (entrando) Son curiosa. Se l’è la surpresa?

ARTURO (entrando con la bocca piena) Se gh’è de inscì impurtant? Ecco chi l’è stò scior!

Te se regordet Olga? La caldera...

OLGA El trumbee!

PAOLO Si, l’è el mè papà.

ARTURO Scior, se l’è chi per el cunt, ch’el guarda che son già passà in ditta la settimana

passada!

PIETRO No, per quell tutt a post. Mi son chì per... me vergogni un po’... l’età, el me fieou

con la sua morosa chì present...

LUCIA Peder, se te cambià idea te se in temp anmò...

PIETRO Macchè cambià idea: mi e la Lucia se vorum ben e hemm decis de spusass .

Ecco l’ho dì.

ARTURO E OLGA Eh!!!!

RITA Contenta zia? (abbraccio)

PAOLO Papà... (abbraccio)

ARTURO Lucia alla tua età?

OLGA Varda che el matrimoni l’è una presun! Pensigh! Te stavet minga ben chì insema

de nunc?

LUCIA Una meraviglia! Ma con el mè murus vecc che l’è anca el mè murus noev starò

benissim.

ARTURO Come, el tò murus vecc e el tò murus noev! S’el vor dì?

38

RITA Vor dì che già tanti ann fa se murusaven, poeu s’eren perdù de vista e adess s’hinn

ritruvà.

ARTURO ( un po' confuso) Lucia, per cas el Paolo il sarà minga il tò fieou?

PAOLO No, ma s’el dis? La mia mamma l’è morta che s’eri anmò piscinin.

PIETRO E mi adess son veduv e...

OLGA E l’è turnà a cercà quell che a sò temp la lassà indree!

ARTURO Ma lù, che l’ha già pruvà a tò miee e che la gh’è andada propri ben a restà

veduv, ma disi: perché el vor pruà anmò a pestàgh denter el cò?

OLGA Te, ven chì un mument. Se l’è che te vurariet dì con stò discurs? Spiegumel ben a

mi che l’ho minga capì!

ARTURO Mi disevi inscì tant per mov la lengua. Per via di scigulet la sentivi tutta

impastada e allora ho cercà de sbattela un po’ de chì e de là.

OLGA L’è minga el tò caso per sbagli?

ARTURO No, ma se diset? Mai nanca pensà! Mi con ti...(Olga lo prende per un braccio)

semper ben, semper alla grande!

OLGA Me pareva.

RITA Mamma, papà: basta! Semm chì per festeggià!

OLGA Vera: varda che bell! El pà e el fieou che se murusen el stess dì.

ARTURO E anca zia e nevuda! Olga, a stò punto, se mettessum un’altra cadrega sotta al

tavul per el sciur. .. come l’ha dì che el se ciama?

LUCIA Pietro, Pietro Fontana

PAOLO Ma l’è cognossu da tutti come Peder Funtanella.

OLGA Bravo Arturo, bona idea! Ogni tant gira anmò un quaiscoss in del tò cervell. Allora

sciur Peder Funtanella el se ferma chì a mangià tutt insema? Gh’è anca el sciampagn!

PIETRO Vuraria no disturbà, ma se propri insistuv... vulentera e la settimana che ven

festeggiarem tutti insema un’altra volta in pizzeria e paghi mi.

OLGA In pizzeri ... el g’ha el brascin curt scior Peder! Occio Lucia!!!

PIETRO Scusim , forsi l’è l’emuziun ma, mi vurevi dì al risturant!

OLGA El brascin el s’è slungà un tucchett.

LUCIA Se andasum al Gnuchett dove semm stà l’altra sira?

PIETRO Va benissim. Allora daccord. Femm sabet che ven?.

OLGA Adess però basta cicciarà e ‘ndemm de là a fà el sforz de bev un’alter aperitiv.

Forza, anda! (escono tutti meno Pietro e Lucia)

LUCIA Peder vach adree che rivi subit. Ho de andà a sarà la porta.

PIETRO Ma l’è minga mei se te speci?

39

LUCIA Và Peder, và là e settess giò visin al tò fieou.( lo accompagna fuori e lei esce.Si

presume che chiuda la porta e rientra.Campanello) Ma ho appena sarà su adess! ( esce

e rientra con Marisa)

MARISA Allora? Allora, come l’è?

LUCIA Chi?

MARISA Come chi? El futuro spus!

LUCIA De chi?

MARISA Ma te see adre a ciapam per el dedree?

LUCIA No, perché?

MARISA Ma te see deseddada o te dormet anmò?

LUCIA Son desedada, eccome se son desedada! Ma ti se te voret?

MARISA Nagott. Vurevi dumà vedè stò murus come l’è.

LUCIA Perché el te interessa?

MARISA E te meI dumandet? Ciusca se me me interessa! I omen sopratutt se in giuvin e

bei mi ej vedi semper vulentera.

LUCIA L’è bell come el sò pà.

MARISA Perché? L’è chì anca lù?

LUCIA Sicur che l’è chì, l’è el mè murus!

MARISA El sò pà l’è el tò murus? E da quand?

LUCIA Ufficialment da incoeu. El m’ha dì che prest el me spusa!

MARISA Ti te se spusett!? E con chi? Ma chi l’è che te spusa?

LUCIA T’el cognesset giamò. Te pruvà anca a purtatel in lett, brutta zoccola!

MARISA Mi purtà in lett el tò murus? Ma se diset? Chi l’è? Ho pruvà con tanti che me

regordi no.

LUCIA L’è el mè murus de una volta che adess el me murusa un’altra volta.

MARISA Specia... famm venì in la ment. L’è el trumbè.

LUCIA Propri.

MARISA Lucia, fa balà l’occ! Stach attenta che quell lì l’è minga vun che se pizza coi donn

perchè con mi che s’eri già biotta l’ha nanca capì che el pudeva, anzi che el

doveva...saltamm adoss!

LUCIA Perché te se minga el sò tipo. Te duvevet smurzà el ciàr almen el te vedeva no.

Dumà al scur i donn come ti, poden parì bej.

MARISA Spiritosa... oh, ma quand la carna la ciama, l’altra carna la respund e lù invece...

l’è no che l’è bun dumà de lappa ma l'è scars de patta?

RITA (entrando) Oh zia, semm là tutti a speciat! Buongiorno sciora Marisa la g’ha de

bisogn?

40

MARISA I vos curren. Savevi del tò fidanzament e son vegnuda chì per fatt i auguri e anca

i cumpliment se l’è un bel giuvinott. Te se contenta?

RITA Son prori contenta sì. Dai zia vegn de là che...

LUCIA Ciao Marisa, se vedarem. (esce)

MARISA Rita, specia un mument, te lasi andà subit. T’el see che son curiosa e...dumà

un’informaziun, un pettegulezz...

RITA Se podi, vulentera...

MARISA L’è vera che te se incinta e te de de spusass de pressa?

RITA Ma se la diss sciora Marisa! Ma chi l’è che se inventa stì ball?

MARISA Vus... vus che gira...

RITA E che lee ja fa girà vulentera! Eh sciora Marisa?

MARISA Ma se te me sicuret che l’è minga vera, mi ghe credi.

RITA Appunto: gh’è vera nagott! Adess devi andà che me specien. La vegna chì pousse

tardi a bev el caffè. (campanello) La me scusa, vò a dervì. (esce)

MARISA No, l’è minga incinta! Se ved che la dupera un quai accorgiment...

RITA (entrando con Vito che porta una rosa) Vito che sorpresa e che piacere vederti!

VITO Ero da queste parti e nonostante l’orario inopportuno, ho sentito il dovere di venire a

salutarti e di portare questo piccolo omaggio a tua madre che tanto si prodigò insieme a te

quando quella notte famosa dell’auto, fui preso a pugni dal suo autista impazzito che ti

stava per travolgere.

RITA Ma come sei gentile Vito! Siamo noi che dobbiamo ringraziarti! Oggi stiamo

festeggiando il mio fidanzamento. E’ una grande occasione per farti conoscere il mio

fidanzato.

VITO Ne sono lieto e ne approfitterò per farvi i miei più sentiti auguri e ricorda che voglio

essere invitato alle tue nozze.

RITA Vado subito a chiamare la mamma. (esce)

MARISA Ma mi lù el cognossi!

VITO Non mi pare di averla mai vista.

MARISA Invece mi lù l’ho vist, eccome se l’ho vist! Ho vist che bei muscol putent che el

g’ha, che vigoria, che forza, che bel aspett!

VITO Signora, ma quando tutto questo?

MARISA Quella sira che el stava minga ben. Mi son la Marisa, amisa de famiglia e lù el

lavura all’uffizi di tass.

VITO Complimenti signora Marisa, che memoria!

MARISA I giuvinott bei, me resten in de la ment e lù l’è propri bell!

VITO Signora mi fa arrossire. (si sente Rita che sta arrivando con Olga)

41

MARISA (al pubblico) Alter che diventà ross, mi el faria straccà a furia de... ghe sciusciaria

tutt el midoll fina a mettel fora cumbattiment.

RITA Varda mamma gh’è chì el Vito, el mè ex cumpagn de scola.

VITO (porge la rosa) A lei signora per le premurose cure prestatemi e per l’enorme

disturbo che vi ho arrecato.

OLGA Ma non doveva... semm nunc che devum ringrazial per avè salvà la Rita da quel

deficiente in automobil.

VITO Dovere signora, solo dovere.

OLGA Me spias che l’è rivà in un mument un po’ particular perchè gh’emm ospiti...de

famiglia ormai e podum minga stà chì a dach a traa. Che el torna un’altra volta ma prima

lù il me fa una telefunada inscì se organizzum e femm una bella cicciarada.

RITA Mamma se pudaria minga...

MARISA Diamin, almen per el caffè...

OLGA Si, ma semm anmò ai antipast. Gh’è temp prima del caffè e...

MARISA E allora siccome che per el caffè gh’è temp e che anca mi son stada invidada chì

dalla Rita a bevel, dato che g’ho un problema de tass per el 8 e 50.

VITO Signora, l’ 8 e 50 non esiste nell’amminisrazione pubblica.

MARISA Bravo, vedi che l’è anca intelligent! Ecco allora mi ne approfitti e porti a cà mia

stò giuvinott per vutamm a cumpilà la dichiaraziun di redditi e intant ghe fò una bella

rusumada...

VITO E che è stà rosumada?

MARISA Rosso di uovo sbattuto bene con tanto zucchero e marsala e intant cerchi de

risolf con lù el mè problema de entrat...dell’uffizi di entrate. Poeu, una volta risolt per ben

el mè problema che el me fa nanca durmì de nott, tornum chì tutt bei stracch e cuntent a

bev el caffè.

VITO Veramente io non so se posso e se sono in grado di aiutarla a risolvere i suoi

problemi circa la dichiarazione dei redditi.

MARISA Lù che el se preoccupa no che mi me metti...ghe metti cumpletament tutt el

necessari a sua dispusiziun e dopo, el se truvarà stracch ma soddisfà de avè vutà una

contribuente bisognosa.

VITO Ma non so se posso fare bene...Rita cosa ne pensi?

RITA (guardandosi con Olga) Fai come ti senti, Sei maggiorenne e vaccinato e devi

decidere da solo. Ti lascio, vado dagli ospiti, ci vediamo poi per il caffé così ti presento

Paolo il mio fidanzato. A presto. (esce)

MARISA (prende Vito sottobraccio) Su che el vegna a vutam! Mi so no come fa e vori

minga sbaglià se no poeu el so principal, el minister, me ja fa pagà bei salà. El guarda che

son disposta anca a pagall!

VITO No, non è per questo, è che io che sono un dipendente dello stato non potrei

lavorare in nero però, se si tratta di un piacere lo posso anche fare.

MARISA E allora su, che me la faga stò piasè! Mi son tutta a sua dispusiziun... de

contribuente. Adess tesor perdemes minga in ciacer, ‘ndemm in pressa a mett in ordin la

dichiaraziun! (cerca di trascinarlo fuori)

42

VITO Allora signora ci vediamo più tardi per il caffè. (escono)

OLGA Che sagoma che l’è la Marisa! La g’ha in del cò dumà una roba e anca vialter hi

capì qual è. Vera?…O, gh’è bisogn che ve la spieghi? Ne lassa minga scapà vuna! Per lee

ogni occasion l’è bona. Saludi a tutt, mi vò a mett i gamb sota al tavul. (sipario)

FINE

43