Te sposi… per on mes!!

Stampa questo copione

Personaggi: Cesare - Nadia - Tognetta - Mordacci - Sartorio * * * ATTO I0

TE  SPOSI.....

.....PER ON MES !!

tre atti brillanti di

ANTONIO MENICHETTI

ADATTAMENTO AMBROSIANO DA

“MONOLOCALE PER DUE” DI

        ROBERTO ZAGO

Personaggi:

Cesare -

Nadia -

Zoraide -

Vismara -

Sciarra  -

Cesarino -

SCENA: Una stanza da appartamento composto da un locale più servizi  e ripostiglio. La comune sul fondo, due porte a sinistra (una per cucinino, una per bagno),  a destra la porticina del ripostiglio. I mobili sono: un divano letto, una poltrona letto, un tavolo, sedie, mobili per arnesi e abiti, un mobiletto con una vasca a sfera per il pesce rosso; il telefono è vicino al divano.

ATTO PRIMO

(Buio. E’ pomeriggio alquanto inoltrato di mezza stagione. Qualche attimo di scena vuota ed entra Cesare, un uomo sopra la trentina. Scapolo, tradisce la propria caratteristica per piccoli particolari quali l’abito non perfetto anzi un poco stazzonato e fuori moda, le scarpe non perfettamente lucide, la camicia di due giorni, ecc. Cesare accende la luce, sì toglie giacca e scarpe e calza le ciabatte che attendono all’ingresso. In seguito, durante il monologo, sì toglierà pure cravatta e calzoni che piegherà con cura e andrà in bagno a mettersi il pigiama e una vestaglia da camera. Sì avvicina al pesce e lo saluta affettuosamente)

 Cesare - Ciao, Cesarino! Tutt ben, incoeu? Cià, cuntom sù come l'è andada. Eh, cara ti, mi gh'hoo avuu ona meda de rògn... Te voeuret savè l'ultima? Dòpo l'ultim aument di telefoni, in banca m'hann proibii de parlà con l'esterno senza el permess del centralin. Bella ròbba! Adess dovaremm telefonà de caa nòstra. Immagines ti che rebelòtt che gh'è vegnuu foeura in offizzi!!!.... A proposit, ha telefonaa on quajvun, incoeu? (sì china sul pesce e lo guarda attentamente)... Nò, nissun. Come al sòlit, mej inscì... E i pratich?... Te disi minga i pratich! Hinn ona rogna pèsg ancamo di sindacati, e quand se dis sindacati... basta la parola! Meraviglies nò, Cesarino, me stann tutti adòss che pari el metrò in de l'ora de punta. E te voeuret savènn on'altra? Ier sera emm mangiaa la busecca che a mi la me pias tanto... Beh, t'el seet, tutt i vòlt l'è la stessa ròbba: la me pias, la mangi e poeu corri... sì, per via de la colite... (avvicinandosi e guardando dentro) la t'ha faa effètt anca a ti? Nò, tutt normal... Ben, m'hann miss el tassametro sù la porta del cèss e stasera m'hann presentaa el cunt... (va a frugare nelle tasche della giacca e ne cava un bigliettino) Quindes mila noeuvcent vottantacinqu franch per "assenze plurime ingiustificate". Gh'hann anca el temp per cronometrà i ...... disemm bisògn di collega.... "Ingiustificate" i ciamen... Voraria vedei lor cont ona caghetta come la mia... Se dervissi mi el liber... Ciappemm "le colleghe" per esempi... Quei paren nassuu tutti in on di de festa e ona quaj voeuna anca quand gh'era sciopero... e se ved! Se ti te podesset vegnii in banca con mi te i vedariet semper cont el nas denter i depliant turistici: hinn semper o sotta el Pò o sora l'Adda, sì, foeura d'Italia insomma! S.Domingo, Bermuda, Svezia.... E quand rimpatrien el fann domà per andà in de la sarta per el "vestitino" o in del perucchee per i "colpi di sole" o "le mèches"... I omen, invece, hinn semper a Milanell o a Villar Perosa, in ritir con la soa squadra. E bona grazia quand parlen de sport, perchè, se tacchen a tirà a man i dònn... apriti o cielo... bisògna pissà la luce rossa e mett foeura el cartell "Vietato ai minori"!!! Se invece passen a la politica, allora sgora macchin de scriv e cardegh... “E ti?” te se domandaret ti Cesarino... (dà da mangiare al pesce attingendo da una bustina posta vicino alla sfera d'acqua) E mi foo citto, semper, tasi e mandi giò, anzi nò!, pii la cicca per tegnì la bocca occupada e minga dì di stupidat! Perchè el ragionier Fortunati, se sa, de stupidat ne dis mai... o mej, el cerca de minga dii! El tò Cesare el gh'ha dignitaa.. E ti te gh'hee nient de dimm? Vardomm in di oeucc (lo guarda): hoo capii tutt: te se sentet soll, come mi, te taset e te sopportet, come mi; te gh'hee nissun, come mi... E te gh'hee famm, come mi... O Signor! I fior! Cesarino, egoista come sèmm, serom adree a desmentegass di fior... (corre in cucina e ritorna con un piccolo annaffiatoio e bagna i diversi vasetti che stazionano in giro) E allora? Anca vialter tutt ben? Gh'avii faa compagnia al Cesarino? L'è semper chì de per lù! (campanello) Teh! Sonen! Chì è? (va ad aprire)

Nadia - (appare sul riquadro con una scodella e una frusta da cucina in mano. E’ una giovane piacente, dal trucco un po’ pesante ma dal viso buono. Ha un sorriso accattivante e cosi sì presenta a Casare) Buona sera! Son la soa visina de caa, scior Fortunati. Podi disturball on moment?

Cesare - (timidamente e imbarazzato con l'innaffiatoio in mano) Beh, sì.... Buona sera.... Che la me scusa, sont on poo ciappaa... poco presentabile.

Nadia - Ma fa nient, ch'el se figura. La maionese la me monta nò e gh'avarissi bisògn dònn poo d'oli. Lù ghe n'ha?

Cesare - (mentre cerca di nascondere da qualche parte l'annaffiatoio) Oli??

Nadia - Son restada senza.. e a st'ora i negozi saren.

Cesare - D'oliva?

Nadia - Sì

Cesare - Proeuvi a vedè; che la spètta on moment, per piasè. (va in cucinino e ritorna con una bottiglia) El gh'è. Quanto ghe ne occor?

Nadia - Beh, el sa come l'è la maionese...

Cesare - Sì, la compri.

Nadia - La fà nò? (versa l'olio nella scodella; e intanto lo guarda un pò' provocante)

Cesare- Tutto in scatola. Pratico, economico... eccetera.

Nadia - A mi me pias nò l'eccetera, inscì me rangi de per mi. (versa e mena)

Cesare - Quant!!

Nadia – Dòpo gh'el paghi.                         ~

Cesare - Ma nò, minga per quèll, figuremes!! Ma quanto ghe voeur sbatt!!

Nadia - Se de nò la impazziss.

Cesare - Sì, l'hoo sentii dì. Oeuj, però lee l'è brava!

Nadia - Mi me divertissi. Me ne versa on poo ancamò, per piasè?

Cesare - Come nò? Prego, che la faga minga di compliment.

Nadia - Grazie. Se dovariss succed, gh'el disi. Ma capita mai. Le sa come hinn i dònn...

Cesare - Circa!

Nadia - Hinn come la maionnese: se fann domà compliment, voeur dì ch'hinn adree a impazzì.

Cesare- Ah, ah! Che forza che la gh'ha! (come per nascondere il proprio imbarazzo)

Nadia - La ghe pias?

Cesare - La soa forza?

Nadia - Sì.

Cesare - (imbarazzato) El soo nò. M'immagini che lee la gh'avarà la caa semper in ordin.

Nadia - Còssa ghe entra quest?

Cesare - Con quèlla grinta che la gh'ha!... Mi foo ona fadiga de bestia per tegnii netta la mia: la me costa on gas!

Nadia - Se la ghe costa coss’è?

Cesare - On gas.... On rebelott, on gasaghee... on sacch de fadiga... netti de chì, se sporca de là... la sa, mi vivi in de per mi, me foo tusscoss in de per mi

Nadia - El soo.

Cesare - Ah, le sa!

Nadia - Sigura, ch'el soo. El senti andà via a la mattina e vegnì a caa a la sera. Del dì: silenzio. Adess el poeu mettel via, l'oli. Grazie.

Cesare - Prego. Allora ghe doo nò fastidi

Nadia - (con intenzione) On gas!

Cesare - Come??

Nadia - Voeuri di de nò, via del sabet, quand lù el leva sù prest e el tacca a fà casott.

Cesare - Ah sì, al sabet pulizia generale: rifi el mè lett e sbatti i tappee e i lenzoeu, quand i e cambi nò, i lenzoeu; cioè de solit i e cambi, ma minga semper, e allora, quand i e cambi nò, i e sbatti... (va al divano e lo mette a posto, tanto per fare qualcosa)

Nadia - Cont i tappee, appunto.

Cesare - Se ghe doo fastidi cambi dì. Quel che l'è el sò?

Nadia - Tutti .... e nissun. I tappee vann sbattuu. (accennando alla maionnese) Ne voeur on poo?

Cesare - Mi ghe disaria anca de sì, ma dòpo lee la resta senza.

Nadia - Quand ghe n'è per duu.... E poeu la mia mamma la mangia pòcch.

Cesare - La gh'ha ona mamma? (intanto va a mettersi le scarpe e la cravatta che farà uno strano effetto con il pigiama)

Nadia - Come tutti. La sta con mi. El s'è mai accort? Ch'el me daga ona tazzina.

Cesare - (eseguendo) Subit! Nò , son mai accort. Mi voo e vegni, vegni e voo. Però, quand sont in caa, foeura de chì l'è come se ghe fudess el desert.

Naida - E invece, foeura de la porta de caa soa gh'è mé mader, mi.... e tanti ròbba bej!

Cesare - Ghe n'hoo piasè. Mi la mangi cont el pan. Podi?

Naida - Come nò? Se me ne da on tocchell, ghe foo compagnia.

Cesare - Alterchè! (esce e torna col pane) De per lee, con la mamma?

Nadia - Sì. De per lù senza mamma?

Cesare - Sì. Sont assee. La mammètta l'è al paes... mi la ciami mammètta, a lee ghe pias. (assaggia) Mammètta, che bonna! L'è mej questa de quèlla spray... cioè voeuri di, quèlla a flacon.

Nadia - Sì, l'è riessida. Merit del sò oli. (smorfie per il sapore dell'assaggio)

Cesare - Ma la comperi in del fondeghee in fond a la via. L'è on poo cara ma la rend pussee.

Nadia - (ha la faccia schifata in contrasto con quèlla di Cesare che è soddisfatta. Addocchiando la stanza) Che bella caa!

Cesare - La troeuva? Voeuia, piscinina, anonima... ma mia. M'ha faa on prestit la mia banca: mi lavori in banca.

Nadia - Fortunaa lù!

Cesare - Prefinanziamento; mutuo agevolato; cambiali semestrali. Tutto stabilito. E lee?

Nadia - Contanti. In sù l'ongia.

Cesare - Compliment! Monolocale con servizi e solaio?

Nadia - Nò. Doppi servizi, quatter locai, cantina e box.

Cesare - Però! Io, millesimi 52 e 52. E lee?

Nadia - Còssa hinn?

Cesare - I millesimi di proprietà condominiale.

Nadia - Ch'el me domanda nient de chì ròbba chì, ghe capissi on tubu. Chissà che valor ch'el gh'ha, adess.

Cesare - Aumento del 66 e 44% alla stesura del rogito.

Nadia - Bella, verament bella. El bagn?

Cesare - Li, de part del cusinin, piccolo ma godibile. E là el ripostili.

Nadia - Arredada ben!

Cesare - Idei de "Stefania", la consulente della rivista "Fatelo da voi"

Nadia - El s'è faa i mobil de per lù?

Cesare - Ma nò, Còssa la diss? "Stefania" la m'ha consiglia in doe andà a toeui. Mi hoo faa nient'alter che andà e ordinà. Nissun merit via de quèll d'avè firmaa l'assegn. (campanello) Teh, sonen. Con permess (apre)

Nadia -    Prego.

Zoraide - (E’ una dònn dal viso truccato pesantemente e vestita di una vistosa toilette da camera; volgare ma, tutto sommato, simpatica) Bonna sera! Gh'è chì la mia tosa?

Cesare - Ah, lee l'è...

Zoraide - (entrando) La mamma, sì. Piacere.

Cesare - Onorato, signora.

Nadia - Mamma, ma perchè te vegnet a romp?

Zoraide - La maionese, cavoli!

Nadia - Toeu, ciappa!

Zoraide - (abbassando la voce) Faa?

Nadia - Domà la maionese.

Zoraide - Desciollett. Te spetten.

Nadia - L'è nò come fà quèlla schifezza chì!

Zoraide - (a Cesare) Voo. Ghe la lassi tutta volentera.

Cesare - L'hoo giamò assaggiada (e indica la scodella sul tavolo)

Zoraide - (insinuante) La mia tosa, voeuri dì. (sì avvia) L'è mej de la maionese. Ch'el proeuva. (esce)

Cesare - (sbalordito) Grazie sciora. L'ha sentii?

Nadia - Sì, ma ch'el ghe daga minga a traa.

Cesare - Simpatica, la soa mammètta.

Nadia - Se gh'hoo de daggh?

Cesare - De còssa?

Nadia - De l'oli.

Cesare - Ma per l'amor di Dio.... che la disa nanca per scherz, l'è staa on piasè!

Nadia - S'el fa de disnà?

Cesare - Mi? Beh, ecco, adess gh'hoo la maionese e el contorno l'è faa. Ona bistecca e on yogurt come primm e la bestia l’è pronta d’andà al cobbi!

Nadia - Ligerin, come menù. El me permett de dagh ona man a preparà el disnaa?

Cesare - (non crede ai suoi orecchi) Lee??? Lee la voeur...??? E perchè?

Nadia - Voeuri pagà el mè debit.

Cesare - Ma l'è tropp! Mi gh'hoo daa appenna on ciccinin d'oli...

Nadia - E mi contraccambi cont on ciccinin de mano d'opera.

Cesare - Ah beh, allora.... Sì, sì, va ben... Se gh'hoo de faa?

Nadia - El soo nò! E mi?

Cesare - Lee che la se setta. Foo tusscoss mi!

Nadia - Allora el var nò!

Cesare - Eggià , el var nò. Beh, s'el var nò... femm come la voeur lee. L'è bonna de tajà la carne?

Nadia - Sì.

Cesare - In del frigo gh'è la fetta grossa. (Nadia va nel cucinino)Mi foo la spesa al lunedl dal becchee chì sotta, tanti bistecch giust fina al venerdl sera, men voeuna: perchè ona vòlta la settimana scaldi la schiscetta che me prepara la mammètta: ona vòlta la busecca, ona vòlta la cassoeula, ona vòlta la mortadella cont i lenti e via andare fino al venerdl. Al sabet mattina finii de fà i mestee, corri in de la mammètta al paes.

Nadia - (dal cucinino) La fetta grossa, el dis?

Cesare- Foo in manera che vanza nagott. Sì, l'è quèlla lì!

Nadia - E se vanza on quajcoss?

Cesare - Mai success!

Nadia - L'insalata, la voeur?

Cesare - Mah! El soo nò, che la faga lee, a mi me la regalen i paisan.

Nadia - E se invece de lo yogurt el se mangess on bel risottin?

Cesare - Sariss mej. Ma chì le fa?

Nadia - (ricomparendo) Mi.

Cesare - Lee??? Nò, nò... l'è tropp

Nadia - Perchè? Metti sù l'acqua. El ris el gh'è?

Cesare - Sì, ona quaj vòlta el foo: pescaa, per la colite... Mobilett bianch taccaa sù a sinistra, terz ripian. Ma l'è tropp!

Nadia - Ben. (e sparisce in cucinino e d’ora in poi, farà avanti e indietro)

Cesare - (felice al pesce) La me fa el risott... T'hee vist, Cesarino, che sorpresa? Ona bella sorpresa, stasera, propri bella.

Nadia - Com'el dis?

Cesare - Nient. Sont adree a parlà con Cesarino, el me pèss; parli semper con lù... S'intendom.

Nadia - Ah! E d'alter, con chì el parla, de solit?

Cesare - Ai piant e ai fior. Lee la ghe crederà nò, ma sia Cesarino che i fior e i piant hinn sensibilissim e gh'hann piasè quand mi parli con lor!

Nadia - E cont ona quai dònna, el parla mai?

Cesare - Sì, i collega. Ma hinn insensibil come scrivanii, oppur assenti... per motivi personali.

Nadia - E chì denter? In caa?

Cesare - Nò, mai! Ona vòlta è vegnuu chì a trovamm la sciora Rossinni cont el sò marii: me n'han daa ona scuffia, ma ona scuffia! E se m'inviden, voo nò, cioè andarissi nò, perchè m'inviden mai.

Nadia - Ghe piasariss?

Cesare - E chì le sa? Dipend... Se la fudess la signorina Scudelli a fall, sì... ma se fudess la signorina Ortensia o ona quaj altra, tutt i alter... Ma con quest voeuri minga che la pensa che me sia on antifemminista o on flobert.

Nadia - L'è?

Cesare - A mi me pias i dònn!

Nadia - Ah sì?

Cesare - Perchè? Se disaress de nò, second a lee?

Nadia - Beh, mi el conossi nò, come foo a dà on giudizzi? Come l'è la signorina Scudelli?

Cesare - (infervorato) L'è ona tosa d'alter temp, o almen la par ... L'è bella, brava, gentil... L'è voeuna de quei che sta a caa men di alter... Ma la gh'ha el moros, e lù el gh'ha de vess ona frana, pesant... El gh'ha on mus inscì! (fa una smorfia)

Nadia - E lù el spera.

Cesare -On poo sl...Ma l'è inutil. La signorina Scudelli l'è l'Everest de l'offizzi!

Nadia - Everest?

Cesare - Irragiungibile. Invece la Silvana l'è el Polo Nord, var a dì de giazz. E el ragioniere-capo l'è una Cina, perchè se capiss mai nagotta de quèll ch'el dis ne de quel ch'el voeur... Me spieghi: in offizzi sèmm tutti catalogaa cont on riferiment geografich....

Nadia - Ah!

Cesare - Inscì, la sciora Rossinni l'è il golfo degli Aranci, per via de la scolladura, la signorina Ortensia l'è il Tavoliere delle Puglie...

Nadia - Semper per la scolladura, immagini.

Cesare - Sì, e per el rest che esist nò.

Nadia - E lù, come el ciamen?

Cesare - (tace imbarazzato)

Nadia - M'interessa nò!

Cesare - L'Eremo di Camaldoli.

Nadia - (ride) Perchè?

Cesare - Perchè vivi in de per mi.

Nadia - Ghe pias nò?

Cesare - L'è on gas!!!

Nadia - El mangia chì o in del cusinin?

Cesare - De solit mangi de là, sù la mensola, ma stasera m'apparecchi de chì. Foo mi, che la lassa. Ecco, la tovajetta e i piatt... la sa, de solit dopéri i piatt de carta e bevi in di biccer de plastica, inscì sparmissi de lavaj.

Nadia - Pratich! (gli va vicino) Ma el tovajoeu l'è nò de carta (lo toglie dal mobile)

Cesare - L'è on tovajoeu vecc, de tela pregiata. La ved, gh'è sù i me iniziai ricamaa. L'è on ricord de la mia nonna. El portatovajoeu ghe l'hann regalaa a la mia mammètta el dì che m'hann battezzaa: argento puro!

Nadia - E' chic!

Cesare- Sì, l'è verament bell. El me faa compagnia tant che mangi, el par ona ròbba viva.

Nadia - Che effett ghe fa, stasera, disnà cont ona dònn?

Cesare - (trasecola) Disnà ........??!

Nadia - Semper che lù el m'invida.

Cesare - Oh sì, sì... Volentera

Nadia - L'è minga content?

Cesare - Sì sì sì, de sicur! Ma... soo minga se gh'hoo tusscoss.

Nadia - Mi disi de sì .

Cesare - In cusina, intendi.

Nadia - Hoo giamò guardaa: gh'è tusscoss.

Cesare - Bene! Allora prepari per duu.......(stacco) .......E sò mader?

Nadia - Sì?

Cesare - La sa nagotta.

Nadia - Lù el ghe dis semper tusscoss a la soa mammètta?

Cesare - Quasi. Però, i ròbba che podarien daggh dispiasè ghe i disi nò: la gh'ha on poo de sclerosi.

Nadia - Me sa che ghe l'abbia anca la mia, e cronica! Però la gh'ha tanta esperienza. Ma mi sont indipendenta e me ne freghi!

Cesare - Lee se ne frega de sò mader?

Nadia - Quell tant che basta per stà tranquilla. Come el fa lù con la soa mammètta, quand el ghe dis nò i  ròbba minga bej.

Cesare - Eggià.

Nadia - L'è semper decis per el ris pescaa?

Cesare - Sì. E lee?

Nadia - El gh'ha de la salsa o ragù?

Cesare - Nò.

Nadia - Oliv, tònn, fonsgitt, sottaceti vari?

Cesare - Quei sì.

Nadia - E allora ona bella insalada de ris!

Cesare - Che gas! L'è la prima vòlta che ona dònna la mangia chì, in caa mia... mammètta a part (prepara per due la tavola)

Nadia - Doveva pur succed, nò?

Cesare - Eh sì! Ma se l'avessi previst me saria preparaa, avaria comperaa on quajcoss de bon, de bell, de..

Nadia - Ma l'è minga pussee bell inscì, de sorpresa?

Cesare - L'è lee che l'è ona sopresa. Ma la ròbba pussee interessanta l'è che lee par che la se troeuva perfettament a sò agio in sta situazion... Mi.... invece... che la me scusa... me senti tutt sottsora, agitaa, confus....

Nadia - Le son perchè conossi i omen. El gh'ha mai faa caso a quanti omen van e vegnen in sta caa chì?

Cesare - Le sa, anca mi voo e vegni e foo minga caso a quel....

Nadia - Gh'el disi mi: chichinscì ghe ven tanti omen e tanti sciori!

Cesare - Ah sì? E perchè? La gradiss on aperitiv?...

Nadia  -Sì, grazie! Forsi perchè ghe troeuven on quajcoss d'interessant

Cesare - Gh'è forsi ona palestra in del seminterraa? (prepara un aperitivo)

Nadia - Minga ona palestra. On quajcoss de men sportiv e più affascinante.

Cesare - On perrucchee?

Nadia - On poo pussee intim.

Cesare - Mah! (serve gli aperitivi) Cin cin!

Nadia - Cin cin! El riess propri nò a indovinà?

Cesare - Nò, se la me vutta nò!

Nadia - Vedemm... In de sò offizzi, sto palazz el ciamarien Pigalle.

Cesare - Parigi!

Nadia - Esatto!

Cesare - Ghe sont staa cont el C.R.A.L.! Magnifich! Che città favolosa! La Tour Eiffel e el Louvre! L'Operà e i Champs Elisee….

Nadia - E Pigalle!

Cesare -- Sì, gh'è on metrò che va de chì part lì, gh'hoo de avell vist sù on cartell, me par de ricordà. Che bej giornat!!! Indimenticabil!

Nadia - A fà?

Cesare - Come, a fà?

Nadia - El metrò s'el ghe va a fà a Pigalle?

Cesare - L'è on quartier de Parigi, ghe abita di personn; forsi ghe sarà anca on quajcoss de storich o de interessant, e l'è per quèll che ghe arriva el metrò!

Nadia - Sì, propri inscì, gh'è propri on quajcoss d'interessant, e tanto!

Cesare - Ah, ma allora lee la gh'è stada, la conoss!

Nadia - Mi sì, e lù, purtropp, nò!

Cesare - Mah! Forsi saroo passaa via senza incorgess. Ma me preoccupi nò. Lee la conoss ben Milan?

Nadia - Sì, tutt i strad!

Cesare - Ghe credi nò. Le sa doe l'è...........(stacco) On moment.... Perchè caa nòstra, in del me offizzi, la sariss ciamada Parigi?

Nadia - Non Parigi, domà Pigalle. Perchè, chichinscì, se fann, pù o men, i ròbba che se fann là... Cioè, la solfa l'è quèlla!

Cesare - E se fann a Pigall?

Nadia - O Santa innoceza! Ma la mammètta la gh'ha dii nagotta quand l'ha desmettuu de portà i calzon cort?                                  

Cesare - Me ricordi pù. Però capissi nò Còssa ghe entra mammètta, Pigalle, el me offizzi e caa nòstra.

Nadia - Per forza! Lù el naviga ancamò nell'acqua de colonia del bagnett de sò mader!

Cesare - Adasi! Chì se naviga on bel nient! Còssa gh'è a caa nòstra che mi soo nò? Ona tipografia clandestina doe stampen i rivisti sporcellent?

Nadia - Nò!

Cesare - Dònn fals?

Nadia - Nò!

Cesare - Gh'è de pèsg?

Nadia - Sì!

Cesare - Droga?

Nadia - Nò!

Cesare - Contraband?

Nadia - Nemmen!

Cesare - Dònn?

Nadia - Finalment! Sì!

Cesare - Dònn.... Minga casalinghi, immagini.

Nadia - Immagina giust.

Cesare - Hoo capii. Che gas!

Nadia - El me disarà minga che ghe dispiass!

Cesare - E lee la disarà minga che l'è ona bella ròbba!

Nadia - Dipend dai punti di vista. I client hinn sicur de sì. Gh'è pront el ris.

Cesare - Allora mettemes a tavola.... (realizza) I Client. Puah! Che la scusa, lee la dis che Pigalle... cioè caa nòstra l'è come Pigalle: voeur dì che l'è nò domà caa soa a vess come Pigalle.

Nadia - Tutta la caa! Compres el me appartament!

Cesare - Eeeeh??

Nadia - A mi el me par cott al punto giust. El gh'ha de vess bon!

Cesare - A mi nò!

Nadia - El ris!!

Cesare - Ma  l’è ona ròbba foeura del mond! Tutta la caa!

Nadia - Dodes appartament sù tredes.

Cesare - Do... di....

Nadia - Ci...! Via del sò.

Cesare - Voraria vedè!

Nadia - On poo de saa?

Cesare - Chì me va tutt de travers. Sì, grazie.

Nadia - (lo serve) Va ben inscì?... E mi son vegnuda a digh de fà tredes.

Cesare - Se l'è? La schedina?

Nadia - On quajcoss del gener. Infatti lù el ghe guadagna.

Cesare - Signorina, ma la sa quèll che l'è dree a dì?

Nadia - Come nò? Son vegnuda in de lù propri per quèll. L'ha sentii che maionese? A lù la gh'è piasuda tantissim. Ben, a mi me riess tusscoss ben inscì!

Cesare - La maionese...

Nadia - (sedendosi e servendosi) Ch'el me scolta, la proposta l'è questa: lù el mena i boccol e nunch femm tredes.

Cesare - Nunch chì?

Nadia - La nòstra organizzazion, ona congrega de cervei che la gh'ha in man el controll de tutta la caa.

Cesare - Anca sò mader l'è on cervell?

Naida - Sì, e anca mi. Ma l'è minga el caso de cercà el pel in de l'oeuv. Oppur, lù el resta e el diventa on cervell a parità de diritti e de guadagn. El me molla sto localin cont i servizi quand el gh'è nò e, quand el ritorna de la banca el se god, a gratis, gli usufrutti, cioè: mi!

Cesare - Coss’è?

Nadia - Mi! Ghe pari nò on bon usufrutto?

Cesare - Mi mangi pù!!! (e sì alza)

Nadia - El vorarà minga comincià subit a usufruire?

Cesare - Per piasè, che la vaga via de caa mia!

Nadia - Che esageraa! (campanello) Tò, sonen, ch'el vaga a dervl, vist che l'è giamò in pee.

Cesare - O mammètta mia... Chì è? (apre)

Zoraide - (sulla porta) Finita la cenetta, gioiette?

Cesare - Nò! E via de chì! (le sbatte la porta sul muso) On cervell!!! Quella brutta stria!!.... Ven via, Cesarino, varda nò chì porcatt chì! (nasconde il pesce)

Nadia - Che maner!

Cesare - Còssa la fa, el soo... adess. Signorina.... Se pò savè come la se ciama?

Nadia - Nadia. E lù?

Cesare - Cesare.

Nadia - Ragionier Fortunati, come da targhetta sù la porta.

Cesare - Signorina Nadia, mi, in caa mia, ghe la voeuri pù!

Nadia - Reazione prevista. Onesto, borghese, scapolo, scandalizzaa che la caa in doe el sta l'è on casin!

Cesare - Caa mia nò!

Nadia -  La diventerà: l'è destin. Ormai 950/1000 circa della comproprietà hinn giamò "luoghi d'incontro"

Cesare - Ma come hoo poduu borla denter in sto.... gas! Per minga dì alter....

Nadia - L'è quèll che se domandom semper anca nunch!

Cesare - Mi ve denunci a la Questura!

Nadia - Gh'hann giamò provaa di alter e la gh'è semper andada mal. S'el voeur mettess in lista anca lù, avanti.

Cesare - Che la me scolta: ma lee la gh'ha coscienza del mestee che la fa?

Nadia - L'è el mestee pussee vecc del mond. Par che la prima occupazion umana che rendess ben la sia stada propri questa.

Cesare- Ma el mal e el schivi la soffeghen minga?

Nadia - Mi respiri benone!

Cesare - E la vergogna?

Nadia - Se l'è?

Cesare- Ma ghe piasaria nò tornà onesta e netta?

Nadia - Sicura! Mi me lavi tutt i di. (stacco) El dev vess staa on error de l'Immobiliare. Se sarann sconfonduu, e l'hann ciappaa per vun di noster.

Cesare - Che la cambia minga discors!

Nadia - Nanca lù! O el scarliga de chì pussee che in pressa o el se rassegna, gh'è minga sant! Quest l'è on palazz de gent tutta d’on tòcch!

Cesare - Meno mal che l'ha minga dii: perben! ~

Nadia - L'è! Noi applichiamo tariffe concorenziali e offriamo prodotti di prima qualità! Ch'el vaga in giò a controllà, s'el cred che sont adree a casciagh di ball! Questa l'è ona casa di classe: moquette e citofoni dapertutt! E che la pienta lì de fà el moralista! Se provvedessom minga nunch a certi necessità, la fariss sicurament on quajvun d'alter. El mercaa l'è quèll che l'è e la domanda la supera l'offerta dònn bell tocch: da che mond l'è mond! Ch'el se la ciappa con chì l'ha faa i omen cont i sò appetitt!!

Cesare - Me la ciappi con lee, con mi, con tutti!!... E mi che ghe vorevi ben con tutt el coeur....

Nadia - Giamò? Grazie, sono lusingata!

Cesare - La mia caa! La preghi, signorina Nadia, che la me scolta, mi son nò on paolotton. Mi soo per esperienza... nò, quèll nò... Ma soo con certezza, quest sì, che i omen hinn meno pèsg de quel che sembren e che on bon marii el gh'ha nò bisògn de... gent e de caa come la soa.

Nadia - Ch'el disa pur la nòstra. E, per quèll che riguarda i marii, el se sbaglia come i prevision del temp. A on cert moment tutt i marii s'incorgen de vardà i alter dònn cont on oeucc divers da come, fino a quèll moment lì, hann vardaa la soa. Se ghe fasessi vedè el register di client, el trovaria ona sfilza de nom tra i pezzi grossi de la città da fà slongà la vista!

Cesare - Ghe credi nò!

Nadia - Nò?! Por nano! Oltretutt minga tutt i omen hinn sposaa! Lù, per esempi, l'è ancamo signorino.

Cesare - Mi gh'hoo mai miss el nas, in certi sit.

Nadia - L'eremo di Camaldoli!

Cesare - La gh'ha pòcch de ciappamm per i fondei: mi son faa inscì!

Nadia - Che gas!

Cesare - E tutt quest per i danee .... La maledetta merda del diavol!

Nadia - Ch'el ciel ghe faga vegnl ona diarrea eterna che mi metti sotta a ciappala tutta!!!

Cesare - Nadia... che la senta.... Se la permett la ciami Nadia... Nadia, l'ha mai pensaa a ona vita bella, cont on marii e di fiolitt che la fann allegrament diventà matta?

Nadia - Mi nò. E lù?

Cesare - Sì, semper! La proeuva a vedess chì, in sta casettina chì, magari: lee e on omm che l'ha sposaa perchè la ghe voeur ben!

Nadia - Vun soll?

Cesare - Sì!

Nadia-  Che carestia!

Cesare (insistendo) Dì dòpodì la vostra vita la scorr via serena e tranquilla, fin a quand arriva on bell narigiatell biond e rotond...

Nadia - Ma lù el legg "Intimità"!

Cesare - Nò. Ma s'el fudess? Ghe par minga meraviglios vedell cress pòcch a pòcch, sentill dì i primm paroll...

Nadia - Senz'alter parolasc... i fioeu al dì d'incoeu disen domà quei!

Cesare - E lee la portariss ai giardini; poeu, la domenega, andaressov foeura tutt trii insemma, magari a fà on gir in centro....

Nadia - A vardà i vetrin saraa e a legg i prezzi sù ròbba che se pò minga comprà perchè in cassa gh'è nanca ona vioeula!

Cesare - Dòpone riverà on alter de fioeu e, forsi, on alter ancamò.

Nadia - E in doe l'è che i mettom, chì denter?

Cesare - (colpito, ma prontissimo) Podarissom cambià appartament!

Nadia - Podarissom? Oeuj, ragionatt, el crederà minga d'avemm giamò sposada?

Cesare- Ebbè? Perchè nò?

Nadia - Coss'èèèè???

Cesare - (preso dal suo stesso gioco) Sì, sì, mi e lee sèmm sposaa! Nadia, femm finta che la sia inscì!

Nadia - Ma Còssa l'è dree a dì sù?

Cesare - Mi e.... ti, tesor, femm finta de vess marii e miee! Mi sont il tuo unico uomo e ti l'adorabile mia signora Fortunati!

Nadia - (impressionata) On moment, mattocch!

Cesare - (in esaltazione) Matt, sì! Matt de ti che te see pussee matta anmò de mi per vegnl a cercamm caa mia e a offrit come...usufrutto, per fà del mè appartament on casin! Sì, te ciappi, ma non come usufrutto: te ciappi tutta e per semper!

Nadia - O Madonna Santa! Quest chì l'è adree a dà foeura de matt! Che la pienta lì o me metti a vosà!

Cesare - Scoltom. Adess te la foo mi ona proposta, bella adescatrice della porta accanto: mi te daroo caa mia dòpoche ti t'avaree faa la part de mia miee per... sì, per on mes, on mes appena....

Nadia - Coss'èèèè??? Ei, ei....

Cesare - (incalzante) Ti te saret la perfetta consorte d’on ragionatt de banca con tutt quèll che occorr: fedeltà, disponibilità, servizio di cucina e di spesa, affetto, sopportazione ecc. Se tra on mes te voraret ancamò caa mia mi te prometti de andà foeura di pee e de lassatt padrona de l'appartament. Te se la sentet de fà sta scommmessa?

Nadia - (lo guarda, poi come sfidandolo) Va ben, ghe stoo!

Cesare - A do condizion: che te se desmenteghet de quèlla veggiassa malefica de tò mader e del tò mestee per tutt el temp che te restaret con mi.

Nadia - (dòpoun attivo di riflessione) Va ben! (pausa; Cesare pare rendersi conto della situazione che sì è venuta creando)

Cesare - Forsi son rembambii de bon... (riprende con decisione, cercando di convincere anche se stesso)  Ma voeuri dimostratt che, cont on marii al fianch, la vita l'è tutta on'altra ròbba de quèlla che te conosset ti.

Nadia - E mi son pussee rembambida de ti a accettà, ma voeuri provatt che te seet on pirla a fatt ciamà Eremo di Camaldoli da chì pistola di tò collega.

Cesare - Okay! Da sto moment te see la mia miee!

Nadia - E ti te see me marii! (stretta di mano quasi rabbiosa)

Cesare - E allora fila a lavà i piatt! E mi, finalment, podi legg el giornal in santa pas! (corre a riprendere il pesce) Cesarino, sèmm diventaa in trii, Cesarino. (rimette il pesce al suo posto, poi sì sprofonda in poltrona col giornale in mano, mentre Nadia è quanto mai perplessa e rimane a guardarlo come sì guarda un fenomeno)

FINE PRIMO ATTO

 ATTO  SECONDO

( E’ sera. Nel monolocale sono presenti: Sciarra, Vismara, Zoraide e Nadia. Stanno consultando la pianta di Milano. Sciarra e Vismara sono due “cervelli” dell’organizzazione, secondo la definizione di Nadia. I due sono attempati, elegantissimi, veri magnaccia. Appaiono, però, simpatici perchè non vi è in loro la cattiveria della professione, ma solo l’ironia accentuata, per altro, dal dialetto. A questo proposito, sì precisa che i due sì esprimono in veneto ed in emiliano, ma è lasciata alla possibilità degli attori giocare sulla preferenza dialettale dei personaggi: in linea di massima non è vincolante nessun dialetto.)

Sciarra – E io ve dico che accà la situazione se mette buona assai: mò c’abbiamo tutta la zona sotto controllo.

Vismara – Varda che, fina quand gh’avarèmm nò sto bus d’appartament, a gh’èmm on’ostrega, sòtta contròll.

Zoraide - Sto localin l'è giamò noster, la mia Nadia l'è dree a guadagnassell quadrell per quadrell. Vera Nadia?

Nadia - (sta aggiustando un paio di calze di lui) Vera!

Sciarra – E allora, sistemiamo la mappa definitiva. ( stende la mappa sul tavolo e segna) Accà, da o numero otto a o numero ventiquattro della via, sei batterie; copp’all’angolo altre tre.

Vismara – Ma che angol e angol, Oeuj, fioeu, cerchèmm de minga invad la zona de compare Esposito, perchè quel terron la de invasion ne tòllera minga.

Sciarra – Picciotto, guarda che suongo terrone pure io.

Vismara – Si, ma ti te see sicilian, quel là l’è calabres, tutt’on altra ròbba!

Sciarra – Va bbuono, comunque a Esposito ce pense io: ie manno la Zoraide pe cammàllo!

Zoraide - Te voeuret mandamm mi, Sciarra?

Vismara - Porca vacca, quel là, appènna che la ved, el se pissa adòss.

Zoraide - (risentita) El se pissa adòss on bel nient. Pò anca dass che el mio indice di gradimento el sia forsi on poo in ribasso....

Vismara- Pòcch ma sicur!

Sciarra - Alquanto!

Zoraide - Hoo dii fòrsi e pò anca dass, e se l'è minga de bon de apprezzà sta grazia di Dio, son bònna mi de convincel, ma l'Esposito el foo scarligà mi... eccome!!

Vismara - Porca vacca!

Zoraide - E el canton, in tutt i maner, l'è noster!

Sciarra – Va bbuono! Dato per accapparato l’angolo, dobbiamo sistemari tutta a piazza.

Vismara –Scoltom mi: dal terzo tombino in avanti ci piazziamo una batteria per negozio, quindi sono: una, due, tre, quattro, cinqe e sei. Poi facciamo un dieci metri di zona franca perchè gh'è on bar a romp i ball, e dopo...

Sciarra - (intromettendosi) Attro cantone!

Zoraide - E tutta la via l'è nòstra! Gh'èmm avuu la licenza d'esercizi e i alter compari hinn d'accord!

Vismara - Oeuj, mi sta sorgendo un dubbio: a voraria nò che i compari m’el mettessen...

Sciarra – Tutti del lombardo—veneto sono!

Vismara - Appunto! Vialter savii come hinn sti bergamasch, brescian, venezian: voeuren fà danee pussee che in prèssa e hinn bosiard, balòss e … bèh, insòmma, se pò nò fidass! Mi inveci, son de Cològn, te voeuret mètt?

Sciarra – Miezzeca! Quella, colonia terronica è! Comunque mò se tratta de rimpolpare le scorte: io già al paese telefonai.

Vismara – Mi, inveci, hoo sguinzagliaa i me cagnacci in tutta la bassa: gh’hoo dii che voeuri tutt tosanètt come se dev: serie e onèste!

Sciarra – Eeehhh???

Vismara - Serie e oneste nella professione, siffol!

Sciarra – Va bbuono, accà ce sta  o libro mastro: entrate, uscite, spese generali oblazioni, regalie e paghe varie. Se la cooperativa volesse controllare …

Nadia - Sì, lassel pur chì!

Sciarra - (sorpreso) Tu, Nadia?!?

Nadia - Sont anca mi on socio de la cooperativa. E adess, per piasè, foeura di pee perchè, tra on poo mè marii el torna a caa. L'hoo mandaa da l'altra part de Milan cont ona scusa, ma da on...

Vismara - (divertito) Ah ah... Marito! Ma s’el gh'ha pussee corna lù che ona cavagna de lumagh, Porca vacca!

Nadia - Vismara, te preghi de minga offend la mia famiglia!

Vismara - Debon?

Zoraide - Còssa te voeuret fagh, Vismara, quand gh'el maltratten on poo, lee la se pissa....

Vismara - Quel cojon là?? Quèsta l’è noeuva, Porca vacca!

Nadia - E ti mamma, ven minga chì a romp la scuffia come te fee de solit.

Zoraide - E se foo? Vegni domà a cercà on tòcch de pan quand resti senza.

Sciarra – Picciotti, iammocenne, lasciamo soli gli sposini.

Zoraide - Nadia, quand l'è che te scad el contratt con quèll lì?

Nadia - Tra pòcchi dì.

Zoraide - Mi me domandi se l'era propri necessari fà ona scommessa del gener!

Nadia - L'è quèll che me domandi semper anca mi.

Vismara - Una buona salute ai matrimoniati!

Sciarra – Baciamo le mani!

Vismara - Posso baciarle la mano, signora Fortunati? (esegue) Ti, terra matta, varda come hinn faa i bèi tosann ambrosian, tiraa su a cazzoeula e cotolètt! Quand te i vedet te ven voeuja de digh: Bella tutta e brutta nanca on ciccin.

Zoraide- Oeuj, gentaia, vardii che l’hoo fada mi: dimm almeno i diritti d’autore!

Sciarra- Allora errore de stampa fù!! Jammucenne, picciotti.

Zoraide- Te lassi on basin, stella de la toa mamma! (le manda un bacio e fa per uscire ancheggiando)

Sciarra- (cedendole il passo) Mizzeca, Zoraide, come vai di corpo bene...

Zoraide- Te diset? Grazie del compliment! (escono)

Nadia - (sistema l’appartamento. Dòpo un pò rientra Cesare fradicio)

Cesare - Ciao, stellin!

Nadia - Signor, che masarada!

Cesare - Tutta colpa mia. Dovevi minga andà a quèll appuntament.

Nadia - Tira foeura i scarp.

Cesare - Credi che dovaroo tirà foeura tusscoss. Che acqua che ven!!

Nadia - La colpa l'è domà mia. Dovevi nò insist per fatt andà  foeura. Senza ombrella, poeu!

Cesare - Stellin, ti t'hee faa domà el tò dover: convinciom a andà alla riunion da quèlla brava miee che te seet. (intanto sì spoglia)

Naida - E l'è stada interessanta, la riunion?

Cesare - Gh'è staa nissuna riunion!

Nadia - Nò?! Ma s 'te diset sù?

Cesare - Adess te cunti tutt. Arrivi a Lampugnan e voo giò del tram in del stess moment che comincia a pioeuv. Se ved in gir nissun e mi soo minga de che part andà. (Nadia gli da un capo di vestiario, mentre lui sì toglie i pantaloni) Grazie. Finalment passa vun in motorin. Mi el fermi e ghe domandi doe gh'è la riunion di bancari aderenti al fondo di solidarietà per quand sarann in pension. El rispond che le sa nò, anca se l'è on bancari anca lù. Forse in parrocchia o al centro sociale, e el me fà vedè doe hinn. Mi intanta ghe domandi perchè el va in giò in motorin con quèll'acqua lì. "Gh'hoo la macchina a tecc - el me rispond - e voeuri nò bagnalla”. E el va! Mah! Allora voo vers la parrocchia... I calzett, grazie, Nadia....Gh'è ona riunion de condomini e voeuna de la terza età o giò de lì. Etcì!

Nadia - Salute!

Cesare - Grazie!

Nadia - Pioeuv?

Cesare - Che Dio la manda! A sto punto riattraversi el quartier e voo al centro sociale. Scur e fosch, senza nanca on can per domandagh on quajcoss... Te gh'hee daa de mangià a Cesarino?

Nadia - Sì.

Cesare - Beato lù che patiss minga l'umid. (al pesce) Ciao Cesarino!

Nadia - E allora s't'hee faa?

Cesare - E allora decidi de tornà a caa perchè capissi che de riunion ghe n'è minga. Voo sù sul tram e me accorgi che gh'hoo minga de bigliett: voo giò, voo denter in d’on bar avert ma ghe n'hann minga... Torni sul tram fermo al capolinea e ghe spieghi la mia situazion al manetta. El me rispond che lù se ne sbatt: lù l'è minga el controll, se de nò el m'avaria giamò daa la multa. Grazie...

Nadia - Prego

Cesare - Minga a ti, al manetta. E allora decidi de ris'cià. A tutt i fermat sbigni se ven sù el controll: nient... I calzett, per piasee. A la fin fin, quel che temevi l'è capitaa: i controll, sì, perchè vann in gir duu a duu come i caramba, vegnen sù, tutt drizz che pareva gh'avessen on baston in del dedree, ma mi, svelt come on'anguilla, foo per andà giò... Vun de sti duu, ch'el pareva Mennea, el me rincorr e el me blocca sul marciapee. Biglietto? El me dis. Mi cerchi de spiegamm e de mostrà la mia bonna fed: inutil! Devi pagà e l'è quèll che foo... Te me deet on pigiama, per piasè?... La primma multa de la mia vita!... El controll el va e mi son semper senza bigliett. Cerchi de bloccà on taxi, ma quel el me ved nò. Ris'cià on'altra multa sul tram? Nanca a parlann! A sto punto, s'hoo de fà?

Nadia - Sì?

Cesare - Tornà a caa a pee adree ai cornisoni!

Nadia - E te l'hee faa?

Cesare - Perchè? Se ved nò? Ma a Milan i cornison scarseggen.. Però seri content e cantavi "Singing in the rain"...

Nadia - Coss’è??

Cesare - Cantavi sotta l'acqua, perchè seri sicur che ti te me spettavet al cald e al succ. (e canta ballando la famosa canzone americana)

Nadia - Sicchè, la riunione l'era .... fasulla?

Cesare - Appunto! On scherz d’on quaj gorgoan. Riunione dei bancari aderenti al fondo di solidarietà per quando saranno pensionati anziani... E mi, boccalon, l'hoo bevuda... Etcì!

Nadia - Salute. Tutta colpa mia, Cesare.

Cesare - Ma ciàppessela nò! Perchè, poeu? Doman, in offizzi, faroo nanca finta! Citto mosca con tutti! Voeuri minga daghela ...etcì... a chì brubrù là, la soddisfazion d'avemm ciappaa per el dedree. Quand me domanderann de la riunion, perchè m'el domanderann eh, risponderoo: “Ah sì? Che riunion?” Foo ben, gioia?

Nadia - Te fee benone!

Cesare - Grazie. Metti i fior sul balcon, inscì ciappen on poo d'acqua anca lor.

Nadia - Lassa, foo mi.

Cesare - Te see gentil. Nadia, scusom se t'hoo portaa nagotta.

Nadia - Come?

Cesare - Beh... da quando sèmm... sposaa... questa l'è stada la prima vòlta che sont andaa foeura de sera, e dovevi tornà a caa cont almen on ricordin per dimostratt che t'hoo nò desmentegada.

Nadia - Grazie, Cesare, l'è on pensier delicatissim. Però, nunch sèmm nò sposaa, ricordes.

Cesare - Eggià. (pausa) Mi seguiti a cred ch'el sèmm. Gh'è tusscoss per confermà concretament la nòstra relazion: mi te voeuri ben, ti te dimostret de voremen....

Nadia - Tusscoss nò, Cesare!

Cesare - Manca on quajcoss?

Nadia - Disaria propri de sl!

Cesare - Capissi nò.

Nadia - Ma l'è ciar quèll che manca fra numm duu per confermà la nòstra relazion, come te diset ti!

Cesare - Te voeuret di che numm duu....?

Nadia - Precisament!

Cesare - Beh, te set come la pensi.

Nadia - El soo. Ma se manca "quèll", come pò vessigh la conferma?

Cesare - Te diset? Etcì...

Nadia - Disi. Salute!

Cesare - Beh, i patti ch'emm faa prevedeven on matrimoni bianch, nò... coloraa!

Nadia - Coloraa! Ròbba da finn del mond... e zone limitrofe! Ma come te feet a vess inscì? Ti te see different de tutt i omen ch'hoo connossuu... te seet, te seet... (una pausa, poi come a se stessa) E forsi l'è propri per quest che te me piaset... (poi con forza, sotto il naso di lui, come una ribellione) Ma se manca "quèll" ghe pò vess nissuna conferma!

Cesare - (candido) Ma ti t’en sentet la mancanza, Nadia?

Nadia - (presa in contropiede. Una pausa) Me par de vess in feri!

Cesare - Ah, perchè vialter in feri non...

Nadia - Cesare, ti, quand te seet in feri, te lavoret?

Cesare - Nò! Ghe mancariss! Però pensavi nò che vialter...Etcì.

Nadia - Salute! (poi, come per cambiare discorso) Sent, Cesare, gh'hoo chì el cunt de la spesa. Te gh'hee voeuja de vardall?

Cesare - Ci`! (Nadia glielo porge e Cesare legge) Carne, burro, salsiccia, prosciutto, lardo, (sì ferma) Emm mangiaa la salciccia, Nadia?

Nadia - Eccome, la te piass inscì tant!

Cesare - Ah sì, l'è vera... (continua a leggere) Dadi, olio, stuzzicadenti, patate, insalata, carta igienica... (c..s.) Ma quanta carta igienica!!!

Nadia - Sèmm in duu, e poeu ti... te gh'hee semper la colite.

Cesare - D'accord... Però mi te porti a caa tutti i ser el giornal.

Nadia - Còssa ghe entra?

Cesare - Se podariss... Va ben, va ben, domàn faroo on preliev. Orca, se la costa ona famiglia!

Nadia - Te voeuret on quajcoss de tiratt sù?

Cesare - Te par che ghe n'abbia de bisògn?

Nadia - Disemm che te see minga al massim de la forma!

Cesare - Nò, nò sto benone... Etcì! Se te fa piasè...

Nadia - Fernet?

Cesare - Per mandà giò l'acqua o el cunt de la spesa?

Nadia - Allora brandy.

Cesare - Quell che te voeuret, Nadia. (lei glielo porta) Grazie. L'ha telefonaa la mia mammètta?

Nadia - Sì, la credeva d'avè sbagliaa numer. Ghe l'hoo lassaa cred. Immagines a spiegaggh la nòstra situazione, chissà còssa l'avariss capii!!

Cesare - T'hee faa ben. Andaroo in de lee settimana che ven e ghe parlaroo. Etci!

Nadia - Salute.

Cesare - Grazie. Te secca se voo in lett? Gh'hoo on quaj sgrizol de frecc.

Nadia - T'el prepari subit. (prepara il divano letto)

Cesare - Come te see bonna, ti. Mej d’ona miee ...vera! (fa on separè con sedie e coperte)

Nadia - L'è on bellissim compliment.

Cesare - Te pias... fà la miee? L'è bell, vera Nadia?

Nadia - Cerca nò d'influenzamm!

Cesare - Figuress! Disi inscì perchè a mi me pias fà tò marii. El faria per semper. Etcì!

Nadia - Te dispias se te disi pù "salute"? Cont el fregiuu che t'hee ciappaa, ghe vovariss el registrador!

Cesare - Ma certamen, stellin... Inscì anca mi respondaroo pù "Grazie".

Nadia - (dòpo una pausa, terminando di preparare il letto) T'hee giamò decis doe trasferiss?

Cesare - (che non realizza subito) Còssa? Ah, già.... nò, voeuri minga pensagh.

Nadia - Ecco, el tò lett l'è pront. (pausa) Nunch pagom in contanti. Inscì te podaret desfesciass del mutuo de sto localin e invian on alter, magari per duu locaj.

Cesare - (non gli piace il discorso) Mi voeuri invià on bell nient. (pausa) Smorza el ciar, puttost. Etcì!

Nadia - Come te voeuret. Voo a preparamm per vegnl in lett... scusa, per andà in lett (va in bagno)

Cesare- Cesarino, Cesarino! Perchè te m'hee minga avvertii che ghe sarissi borlaa denter come on codee?l Me par de vedè el ciel da on bus strett e luster e soo nò come fà per vegninn foeura. Etcì. Fa a meno anca ti de dimm "Salute".... Eppur, te savesset che ròbba tornà a caa e trovà ona dònna che la te spètta. Sì, l'avevi giamò provaa con la mammètta, ma adess... con lee.. l'è divers! (pausa) Te penset che sont adree a innamorass? Sariss come malass!.. E poeu, chi l'è che me guariss? (campanello) Ma chì l'è che ven a romp a st'ora? (va ad aprire)

Zoraide- (entra. E' in vestaglia da camera con bigodini e ha in mano un cruciverba) Sera!!

Cesare - Cara la mia suocera! Lee, deludente visione, la dev preannuncià el sò arriv con rumori vari, che soo mi: colp de toss da broncopolmonite, crapat contra el mur, tòmm per i scal con fratture varie, che almen mi podi preparamm al colp de la soa orripilante visione!

Zoraide - Femm finta de minga avè sentii, car el me gener!

Cesare - Femm finta de minga fà finta, sciora! Etcì!

Zoraide- Salute!

Cesare - L'è esonerada anca lee. La disa pur se la voeur.

Zoraide - La mia tosa.

Cesare - La gh'è nò!

Zoraide - L'è foeura? Eppur la doveva nò ciappà servizzi nel periodo matrimoniale!!

Cesare - Che la cerca de minga vess volgar, se ghe la fa: l'è adree a parla de la mia miee.

Zoraide - Ancamo per pòcch, car el me gener; pòcchi dì ancamo e peu tutt ritorna come prima, anzi mej de prima!

Cesare - Se podi servilla mi... Inscì la leva el disturb!

Zoraide - Ah, perchè el mè el sariss...

Cesare - L'è! On disturb! Anzi, l'è propri ona rottura de...

Zoraide- Villan!

Cesare - Bene, molto bene benissimo!!!

Nadia - (appare in tenuta da notte) Se te voeuret, mamma?

Zoraide - Quell erpes chì...

Nadia - Me marii (sì prepara il suo letto da un altro divano)

Zoraide - D'accord. (sospirone) Nadia, sont in difficoltà...(cruciverba) Ona parola de trè letter: incomincia per A e....

Nadia - Capitale dell'Olanda?

Zoraide - (sorpresa) Sii! Come te feet a savell?

Cesare - Gh'el disom o la fèmm morì scema?

Nadia - Aia!

Zoraide - Te see fada mal?

Nadia - L'è la parola che te cerchet. Adess va, mamma. Cesare el sta minga ben e el dev riposà in santa pas!

Zoraide- Per semper? (scrive) Aia! Giust. Che brava! Grazie, Nadia. Buonanott, fioeu! (vede il separe) Chissà quanto vòlt le scavalca e quanti ròbb el gh'avariss de dì... (occhiataccia di Nadia)

Cesare - (che era rimasto con la maniglia in mano) Etcì!

Zoraide - Salute! (sta per uscire)

Cesare - De lee nò! (chiude violentemente la porta) Viva il divorzio!

Nadia - Ah, sì?!?

Cesare - Cont ona suocera me tò mader: abbasso il matrimonio! (sì infila nel letto. Poi sì rialza subito) Buona notte, Cesarino.

Nadia - (spegne la luce e sì mette a letto) Buona notte, Cesare!

Cesare - Buona nott, Nadia. (dòpouna pausa) In nome del Padre, del Figlio e dello Spirito Santo; Ti adoro, mio Dio, Ti amo con tutto il cuore, Ti ringrazio d’avermi creato, fatto cristiano e conservato in questo giorno......

Nadia - Cesare, dii mentalment i tò orazion.

Cesare - Ma ti te me vegnet adree.

Nadia - E perchè? Te credet che on Quajvun el scolta voeuna come mi?

Cesare - Podi minga garantitel.

Nadia - Te vedet?

Cesare - Ma nemmen negall (una pausa di silenzio.Poi) Nadia?

Nadia - Se te voeuret?

Cesare - Mi te l'hoo mai domandaa... ma perchè te feet el mestee che te feet?

Nadia - Mah! Forsi perchè m'hann obbligaa.

Cesare - L'è stada tò mader?

Nadia - Pù o men.... Tradizione di famiglia.

Cesare - Te pias?

Nadia - Me le ricordi pù!

Cesare - Allora voeur dì che son staa ml a fattel desmentegà!

Nadia - Hoo minga dii quest!

Cesare - Ah! Te penset de fall per semper?

Nadia - Cesare, lassom dorml; l'è tardi!

Cesare - D'accord. (pausa di silenzio. Quindi piagnucoloso)

Nadia ......gh'hoo frecc!

Nadia - (premurosa) Te voeuret che vegna lì in de ti?

Cesare - Se te voeu... (sì corregge subito) Te podet famm la boll  de l'acqua calda?

Nadia - Ma cert! (accende la luce, sì alza e va nel cucinino. Cesare starnuta infagottato sotto le coperte. Lei ritorna e sì siede sul letto) Cesare....

Cesare - Sì? Ma ti te gh'hee minga frecc, Nadia?

Nadia - Nò, stoo ben... Cioè, stoo mal... Cesare, son stada mi a fatt telefonà stasera per quèlla riunion che gh'era nò.

Cesare - (silenzio. Poi gelido) Eppur dovevi savell dònn pezz de vess el premio Nobel di  pirla!

Nadia - (sincera) Adess me dispias. (pausa) Ma Còssa ne savevi mi che saress piovuu e che ti te seret senza bigliett per el tram! (pausa) Almen per quest.. perdonom!

Cesare - (dòpopoco) Perchè te l'hee faa? Etcì!

Nadia - Dovevom riuniss chichinscì.

Cesare - I cervelloni de l'organizzazion?

Nadia - Sì.

Cesare - E mi seri de tropp! Natural!

Nadia - Ma te podet diventà on cervel-socio anca ti!

Cesare - Damm la boll, per piasè, e torna in lett!

Nadia - (mortificata esce) Sì.

Cesare - Per fortuna che ti te see mut, Cesarino, altrimenti chissà quanti parolasc te me disariet, e con tutt i reson!

Nadia - (rientra con la boulle) T'hee ditt on quajcoss?

Cesare - Sì, a Cesarino: l'unich che me capiss e che, per mia fortuna, el pò minga parlà. Etcì! Grazie (la boulle scotta) Ahia!

Nadia - (premurosa) La scotta? Te porti ona salvietta per falla sù!

Cesare - Son giamò scottaa assee!

Nadia - (torna con un asciugamano avvòlto alla boulle) Ecco. Va ben inscì?

Cesare - Benone, grazie. Etcì!

Nadia - Sall.... cioè bonna nott, Cesare.

Cesare -Difficil!

Nadia - (torna a letto e spegne la luce. Dòpouna pausa) Cesare....

Cesare- Sì?

Nadia - Te dormet?

Cesare - Etcì! Come foo se te me ciamet semper? E poeu riessi minga a ciappà sogn!

Nadia - La te fa ben la boll?

Cesare - La me fa cald!

Nadia - Cesare....

Cesare- Sì?

Nadia - Podi sperà che te me perdonet?

Cesare - Te voeuret dormì, Nadia?

Nadia - Podi nò! Gh'hoo el rimors...

Cesare - Per inscì pòcch?

Nadia - L'è minga pòcch. Ti te seet ammalaa, forsi te gh'heet anca la fever....

Cesare - Domàn staroo pusse ben!

Nadia - Te voeuret che te coeusi el vin brulee? Nunch, de nott, el bevomm de spess... voeuri dì ch'el fa ben per le affezzioni broncopolmonari.

Cesare - (apprensivo) Te credet che gh'abbia la broncopolmonite? Etcì!

Nadia - Forsi, anca se speri de nò. Però la fever te ghe l'hee de sicur! Gh'hoo de fatt on quajcoss?

Cesare - Lassom dorml! Domàn gh'hoo de andà in offizzi.

Nadia - Te podet nò andà in offizzi.

Cesare - Andaroo! Gh'hoo de conservà el me record: ne un'assenza ne un ritardo! Son l'unich de tutt l'istitut: filiali, dipendenze, agenzie e succursali comprese! Centquarantatrii sportej.

Nadia - Te dann on premi?

Cesare - Me dann del bigol. Ma mi sont orgoglios! E adess ciao!

Nadia - Ciao, Cesare! (silenzio. Poi campanello)

Cesare - (sì rizza sul letto) Damm on cortell! Stavòlta la sbudelli!

Nadia - Va via, mamma! Te m'el disaret domàn! (campanello insistente) Basta mamma! (ma il campanello insiste sempre di più)

Cesare - (esasperato sì alza tenendo la boll sul petto) Ma insomma! (accende la luce e va ad aprire imprecando) Ma se la va adree a romp i.... (apre la porta e sì trova davanti Sciarra e Vismara che irropono nella stanza e a Nadia)

Sciarra - Nadia ! Nadia! Aiutare ce devi!

Vismara – Tosa, damm ona man, o se sparom on colp in del cervèll

Cesare - (esterefatto) Ma chì hinn chì duu chì?

Sciarra - Poi te spieghe. Picciotta, vestiti e corri fuori: notte de fuoco e lussuria è!!

Vismara- Ci abbiamo tutte le batterie con l'influenza: ghe n'è minga ona in postazion, Porca vacca!

Cesare -Nadia - Còssa?

Sciarra – Miezzega, on disastro fù: uora uora, pure mammeta dovrà sortiri fuori.

Nadia - Nò!

Cesare - Sii!

Sciarra - (a Cesare) Grazzie! (a Naida) Picciotta, aiutaci, se no … nel guano siamo!!!

Nadia - Ma.... Sciarra.... è...è una cosa impossibile!

Sciarra - Per strada, un via vai da notte de carnevale fu.

Vismara - Famm on piasè, Stellassa!

Sciarra –Con sentimento e core fraterno te lo chiediamo! Vismara, vero è??

Vismara – Porca vacca, Sì, t’el giuri!!

Cesare - (sempre tenendo la boulle al petto, mentre batte i denti dal freddo) Che me scusen.

Sciarra - (con Vismara corre a stringergli la mano per liquidarlo e scuotendolo al pari di uno straccio) Piacere! Salvatore Sciarra da Montelepre, socio de sua mugghiera!

Vismara - Peppon Vismara da Cologno Monzese, frazion San Maurizi al Lamber! Socio de soa suocera! Porca vacca!

Sciarra - (tornando da Nadia, sempre a letto) Pure a compare Esposito e ai altri cercammo aiuto, ma pure loro in braghe di tela, sono.

Cesare - (gridando) Hoo dii: che me scusen!

Sciarra -Sentii!

Vismara – Gattina, doe l’è che te gh’hee la divisa de laorà?

Cesare - Hinn duu di cervelloni?

Nadia - (sì alza e cerca gli abiti) Sì, Cesare.

Cesare - Nadia, se te vee foeura, te perdet l'appartament.

Sciarra - E noatri tutto pedderemo! Muovete, picciotta!

Vismara - L'Esposito  el te fa valer i suoi diritti di pertinenza e noi piombiamo nella poltiglia color marrone e gridiamo "Non fate l'onda!!" Porca vacca!

Nadia - (un'incertezza, guarda Cesare, poi) Vegni subit.

Cesare - Va nò, Nadia! Etcì!

Sciarra - Salute!

Nadia - Devi, Cesare!

Cesare - E i patti ch'emm faa, te se ricordet?

Nadia - (mentre sì sposta e Cesare la rincorre) Perfettament. Ma questa l'è una causa di forza maggiore, podi nò lassà l'organizzazion in la palta!

Cesare - Ma l'è on'organizzazion de farabutt!

Sciarra – Picciotto, bada a come palli!!

Vismara - Siamo tutti rispettabili professionisti, Porca vacca!

Cesare - (vòltandosi verso di loro) Citto, vialter, prosseneti!

Sciarra –  E che fusse sto prosseneto? O sai,Vismara?

Vismara –La sarà una parola difficile, Porca vacca! Consulteremo il Zanichelli de San Maurizi, ch'el sa tutt!

Cesare- Nadia! Mi t'hoo mai domandaa nagotta per mi, ma adess te preghi de andà nò!

Nadia - (è in bagno a cambiarsi) Podi nò, Cesare! Cerca de capimm, mi son voeuna de lor!

Cesare - Se te vee nò, te see pù voeuna de lor e mi te sposi, in sul seri!

Sciarra - Non lasciarti imbrogghiari da lingue sacrileghe, Nadia!

Vismara – Quèst chì el voeur menatt a la roina, el voeur fa i so comod senza pagà el dazi! Porcèll!!

Cesare - Ruina? Sicura, l'è ona ruina per ti, stellin! (va dai due) Sii vialter la soa... etcì (ha starnutito in facci ai due)... la soa ruina! Salvati Nadia, sal....

Zoraide - (viene interrotto dall'apparizione della suocera incredibilmente bardata e pronta per uscire, che viene avanti con fare trionfante) Mi son pronta, tosa! Scendiamo ancora una vòlta sul campo di battaglia: la strada mi chiama! Chì avariss mai pensaa che l'organizzazion la gh'avaria avuu ancamo bisògn di me garroni sècch. (sì batte le natiche con orgoglio) Beh! Minga tropp sècch, anzi!!

Cesare - (è andato a prendere la coperta dal letto e se la mette addosso) Ma che razza de mader che l'è, lee?

Zoraide- Perchè? De quanti tipi ghe n'è? Ve presenti el me bel gener, fioeu!

Mord-Sart - Piacer! Piacere!

Cesare - (scatenato) Razza de arpia dal becch guzz e dai grinfi che perd sangu!

Zoraide - Questa l'è noeuva. Scrivilla, fioeu! Te see pronta, Nadia?

Nadia - (dal bagno) Vegni, mamma!

Cesare - (incalzante la rincorre salendo sul letto) Ma chì ghe le da el diritto de vess ona mader, a lee?

Zoraide - E chì se le ricorda?? Hinn passaa...disemm diversi ann!

Cesare - Buttà on fior compagn in la melma de vizi!!!

Zoraide - Scrivii anca questa.

Cesare - (tra uno starnuto e l'altro) La preghi, sciora...Nò, Còssa l'è che preghi! A ona slandra come lee se comanda! Sì, se comanda de rispettà la virtù d’ona tosa.

Zoraide - Virtù? Te la conosset quèlla parola chì, Sciarra?

Sciarra - Me sembra  di ricoddalla quando la cresema feci... Ma adesso manco in cantina la tengo. E tu Vismara?

Vismara – Nel mio Zanichelli la gh’è no!

Nadia - (entra vistosamente vestita) Andemm!

Cesare - (le corre incontro accorato) Nò, Nadia, nò! Pensa, stoo mal....

Nadia - El soo, Cesare. E domàn te perdarett el tò record.

Cesare - Nadia.... Spètta! Foeura pioev, varda!

Zoraide - (un urlo) Viva la strada bagnada! (e sì avvia sottobraccio ai soci)

Cesare - Via de chì, megera!

Sciarra –Muovere ci dobbiamo, Nadia!

Cesare - E ch'el va anca lù, che forsi el trovarà client anca... (sorprendendosi di quèllo che ha detto) O Signor, Còssa me tocca dì! Me par de vess in banca.

Sciarra - Cosa? Iddu  me offende! Quà a schifio fernisce! (sì lancia)

Vismara - (trattenendolo) Ma lassel perd: se ci dai un cattafichi ti rimane incinto!!! (lo calma a fatica)

Cesare - (intanto) Nadia, quanto te fariett se... o mammètta, come se fa a dill? Se te lavorarisset tutta la nott?

Zoraide - (ai due) Citto, citto... famm sentl!

Nadia - (sorpresa) Se te seet adree a pensà, Cesare?

Zoraide - Dipend. Se la troeuva l'Avvocato anca ona macchina!

Nadia - Mamma!

Zoraide - Se fa per parlà!

Vismara - Appunto. Ona vòlta la nòstra Zoraide l'ha trovaa on arabo, purtropp l’era prima della scoperta del petrolio!

Nadia - Cesare, ti te voeuret....

Cesare - Sì, voeuri! Te voeuri tutta e domà per mi. In esclusiva!

Sciarra – Mizzega, questo scimunito è!!

Zoraide - Quarant'ann de professione e m'è mai capitaa nient compagn!

Cesare - (è corso a prendere dalla giacca il libretto degli assegni e una penna) Ecco, scriv la cifra che te voeuret.

Zoraide - (Sì avvicina con gli altri due)

Cesare - Ferma lì, che la me inquina l'assegn!

Nadia - (titubante) Cesare, de bon?

Cesare - Sì, Nadia!

Nadia - (lo guarda un attimo, poi prende la penna e scrive) L'è el massim (glielo mostra)

Cesare - (legge e sbianca) M'interessa nò........cioè, faroo un alter mutuo (lo firma)

Nadia - (dòpo averlo staccato lo allunga a Sciarra) La mia nottada!

Sciarra - (fischio di meraviglia) Mizzega, che botta!!

Vismara - (glielo porta via dalle mani) Porca vacca! Ma perchè non trovan clienti sempre cosi pollastrosi le nostre batterie...

Zoraide - (schiatta) Famm vedè. Vacca Loeuggia! Ei, gener, firmomen vun anca a mi!

Cesare - (è andato a sedersi sul letto) E adess foeura, foeura tutti de chì!!!

Sciarra - Vismara, la nostra peccentuale?

Vismara – A vèmm a fà ona settimana de sciambola sulla  Riviera romagnola, Sciarra! Una settimana di balere,  birrerie e sgarzoline! Porca vacca! (sì avviano)

Zoraide - Che tosa! Che tosa! Sò pader el doveva vess per forza on magnaccia degli affari, peccaa che me ricordi nò chì l'è! Oeuj, fioeu, spettimm, vegni anca mi a stravaccarmi in Romagna! (esce dietro agli altri)

Cesare - (sì mette sotto le coperte starnutando) Gioia, appena te podet, smorza el ciar.

Nadia - Sì, Cesare. (spegne la luce e siede sul letto, pensierosa)

 

FINE SECONDO ATTO

TERZO ATTO

(E’ mattino. Cesare sta preparando la tavola per la prima colazione. Sì muove lentamente e compreso e l’operazione risulta “importante”, quasi un rito svòlto con la banalità delle azioni più comuni. La tavola, quando è pronta, appare simile ad un altare adornato: fiori e una candela accesa stazionano tra le tazze e i piattini. Poi prende un foglio protocollo battuto a macchina e lo nasconde sotto i piatti preparati per Nadia, poi siederà. Dòpo qualche attimo appare Nadia sulla porta del bagno, e rimane stupita della tavola cosi adornata.)

Nadia - Se t'hee faa, Cesare? (indica la tavola)

Cesare - Hoo preparaa la colazion. Te see pronta?

Nadia - Sì.

Cesare - Settes giò al tò post!

Nadia - Perchè t'hee minga vorsuu fà come i alter mattin quand te portavi mi el caffè in lett?

Cesare - Perchè l'è pù come i alter mattin.

Nadia - (siede) Anca i fior, Cesare.

Cesare - Quand se sotterra on quajvun, i fior manchen mai.

Nadia - (anche lei è strana) Già. (pausa) Mangemm. (fa per alzarsi)

Cesare - Resta li. (sì alza, va nel cucinino e ritorna con caffè e latte. Lei attende con aria malinconica) Caffè o latt, Nadia?

Nadia - Caffè, grazie.

Cesare- (glielo versa adagio e le porge lo zucchero, quindi se lo versa nella propria tazza e lei glielo zucchera. Cesare siede; i cucchiaini tintinnano nelle tazzine e gli sguardi dei due ono assenti ed evitanti)           .... Se ......

Nadia - (smette di colpo di mescolare) Sì?

Cesare - Se... disevi cioè vorevi dì, se l'è minga cald assee...

Nadia - Nò, nò... El va ben. (ma non lo assaggia)

Cesare - Se de nò el fasevi amo (beve)

Nadia - E'....

Cesare - Sì?

Nadia - L'è dolz assee?

Cesare - El va ben, anca se stamattina de dolz senti propri nient. (pausa) Gh'è i biscott e i craker.

Nadia - Vedi.

Cesare - Te gh'hee minga famm?

Nadia - Sì, sì (per compiacerlo prende un biscotto e lo sbocconcella) E ti?

Cesare - Nò. (sì alza e va a sedersi altrove, spalle a lei)

Nadia - Forse l'è tardi.... Te devet andà in offizi.

Cesare - Già!

Nadia - (dòpouna pausa) Cesare... l'è la nòstra ultima mattina.......Me dispias.

Cesare - Grazie. Anca mi.

Nadia - (sì accorge di qualcosa sotto i piatti, li sposta e vi trova la carta bollata, la legge)

Cesare - L'è la cession del me appartament. La scommessa te l'hee vinciuda ti.

Nadia - (vi mette dentro il viso)

Cesare - Dì nient, per piasè! Me son giamò dii tusscoss de per mi (campanello. Nessuno dei due sì muove. Il suono insiste) Grazie per minga andà a dervl... Se andassi mi, el buttaria giò di scali, chì l'è l'è! (campanello)

Nadia - La sarà la mia mamma.

Cesare - Appunto.

Nadia - Gh'è on poo amo de caffè?

Cesare - Sì, stella. (sì alza a servirla. Il campanello insiste ripetutamente. Allora in un gesto di stizza trattenuta, lascia cadere il contenitore e rimane immobile, sorpreso del suo gesto, come inebetito.)

Nadia - (lo guarda sorpresa, poi osserva la macchia sul pavimento, fatta dal caffè travasato.) Stagh attent, Cesare! L'è inscì bel nett, el paviment! (sì china per terra e con la carta bollata sì mette ad asciugare il caffè. Finalmente il campanello non suona più. Poi sì alza e sì reca nel cucinino, tenendo in mano l’atto accartocciato e il recipiente).

Cesare - (sì riscuote e sì avvicina al vaso del pesce)

Nadia -- (è rientrata e sparecchia in silenzio; poi prende la borsetta e sì avvia all’ingresso. Sì ferma e sì vòlta verso di lui.) Ciao Cesare.

Cesare - (sì blocca) Ciao Nadia.

Nadia - Gh'e staa tutt bell... quasi.

Cesare - -Anca per mi... senza quasi. (le porge un fiore tolto dal vaso sul tavolo)

Nadia - Grazie. Te gh'avevet reson ti.

Cesare - Mi el savevi! (Nadia esce e lui sì vòlta e va al telefono dove compone un numero) Ufficio personale, prego. (un attimo) Pronto, signora Lavelli, sono il ragionier Fortunati.... Vuole, per favore prendere nota che stamattina non vengo in ufficio?.... Sì, s.... è la prima vòlta, lo sò. Non sto bene! E' forse proibito non stare bene? (posa il ricevitore e siede. Sì vedono i suoi sforzi per trattenere le lacrime e il risultato è piuttosto comico, ma dura poco perchè sì mette a piangere senza ritegno)

FINE I° QUADRO

II° QUADRO

(E' sera. Cesare indossa la vestaglia da camera. La tavola è apparecchiata.   Al posto occupato prima da Nadia ora c’è il pesce.)

Cesare - Cesarino, te podet desmentegass l'acqua semper netta.... Mi dovaroo ancamo lassat de per ti da la mattina a la sera. Emm faa on bel sogn in compagnia e adess gh'emm paura a dessedass... Tra on poo se trasferissom, domandom nò in doe, perchè el soo nò... Domàn presenti domanda de trasferiment, cambiaremm rion, forse città. Cercheroo de famm mandà in la filial pussee lontana che gh'è, in montagna o fra i risèr.... Forsi a ti te dispiaserà, ma mi devi andà via. Scusom se me commoeuvi, ma gh'hoo minga vergogna a confessà che gh'hoo vorsuu ben, pussee ben che a ti... e che a mammètta!! Forse per la prima vòlta me sont innamoraa d’ona dònna ... e che dònna! Appunto, che dònna? Dovaria vergognamm d'avè provaa di sentiment per ona dònna inscì, ona... (l'indignazione sì tramuta in sentimento) Ona bella e bonna creatura tanto sfortunada, che la gh'aveva domà la colpa de vess la tosa d’ona stria! D’on cervell taraa! Quella là on cervell??? (pausa) Cesarino, te se ricordet quand la m'ha portaa la boll de l'acqua calda? Come la scottava... con dolcezza... E i sò pastasutt? E i sò risottitt? La ghe metteva denter l'amor, cont i fonsg! Macchè! Domà i fonsg! L'amor el restava sigillaa in di bustin... e là l'è restaa... semper! Eppur, nanca de fiolin, con la mammètta, son mai staa inscì content.......Mangia, Cesarino, mangia, me unich amis........El Padre Eterno el me promett la Gerusalemme Celeste ma nunch se contentomm domà d’on localin per duu, chichinscl.... Poeu, me tiren via anca quest. Mah! Ma come hoo faa a illudom de podè convincela? Lee l'è inscì, mi sont inscì.... l'Eremo de Camaldoli, come disen in banca... E femm l'Eremo... (va nel cucinino e ritorna con una scoodella di latte) Te vedet, voeuri rovinamm: bevi el latt, el mè velen, abbasso la colite! (telefono) Pronto! Buona sera signora Rossinini. Stoo semper mal, grazie. L'è stada... l'è staa on colp d'aria, ecco! Come?... Avii sentii la mia mancanza? L'è gentil. Sì, sì, sicura de sì.... L'è natural che n'abbia parlaa tutta la banca: l'è la prima vòlta che el Fortunati el se ammala... Sì, l'ha faa benissim a minga fà el me lavorà, voraria vedè! Domàn mattina? Sì, credi propri de sì: domàn torni in offizi.... che la se preoccupa nò, che la dorma tranquilla, provvederoo mi.... Grazie, grazie del sò interessament. Buona sera. (posa) Figurett che colp che gh'è vegnuu, a trovass senza el schiavetto negher. Cià el latt! (ritorna al tavolo e fa per bere il latte, ma suona il campanello. Sì blocca. Ancora il campanello) Se foo, Cesarino? Voo a dervl? Sì? E se la fuss... Vietato illudersi, ragioniere! El sarà on quai collega preoccupaa per la mia salut... e el sò lavorà. (sì alza e apre la porta) O Signor!!! (appaiono Zoraide, Sciarra e Vismara)

Zoraide - Baucettete! Sèmm chì!

Cesare - Se vorii?

Zoraide - Provèmm a indovinà?

Vismara - Ma el ragionatt forsi l’è anca intelligent e  el capiss al volo.

Sciarra – E chè? Mò dobbiamo chiedere permesso per entrare in casa nòstra?

Cesare - In caa vostra???

Vismara - Ma allora sì deve arguire che non è molto intelligente, il fanciullo. Pòr nano!

Zoraide - Forsi ghe pias i indovinej. Gh'en foo vun facil facil: che di l'è incoeu?

Vismara - Giovedl ventiquatter de maggio!

Zoraide - E il Piave mormora! Vismara, suggeriss nò!

Sciarra – Ma quà c’è tutto da buttare: ròbba da antiquariato.

Cesare - Ma insomma........!!!!

Zoraide - Ghe la fa nò, por nano! Risposta: incoeu scad el mes concordaa con la signorina Nadia: la scomessa l'è stada perduda e con la scommessa la caa!

Vismara –T’hee capii, giaggianes?!

Cesare - Ah, quest el sariss el motiv....

Sciarra - Quanno se traslocca?

Cesare - Chì?

Vismara – Oeuj, quèst chì el fa l’indian.

Cesare - Ah, mi saria quèll che... (siede al tavolo e beve dalla tazza) Volete favorire? (ha acquistato sicurezza)

Zoraide - Ghe pias el latt. Doe hinn i biscotitt?

Cesare - Lee la dovariss savell, l'è vegnuda chì per on mes inter a svaligiamm la cusinna!

Sciarra – Mizzeca, basta scherzi, fimma il contratto.

Cesare - Ah sì? Ma settives giò! Me da fastidi la gent in pee!

Zoraide - (sedendosi) E allora, se voeurom fà?

Cesare - E vialter?

Vismara – Mi quel faccia de merda chì, el consci rivedibil, vacca loeuggia!

Cesare - Signor Oxford, per me l'è ciara! Questa caa l'e mia e mia la resta!!

Zoraide - L'era caa soa!

Cesare - El contratt ghe l'hoo daa stamattina a la soa tosa.

Zoraide - A Nadia?

Cesare - E lee l'ha minga vorsuu!

Sciarra – ‘Ndo sta?

Cesare - In del ruff!

Vismara – Uoeuj nan, va che numm sèmm minga vegnuu chì per fàss ciappà per el cuu d’on pestacodich come ti, ciar?

Cesare - Certi ròbb ie foo nò, mi!!!

Zoraide - Attent ch'el podaria pentiss, car el me gener!

Cesare - Ma nò!

Vismara - Ma sì!!

Cesare - Cioè podariov doperà di maner, disemm, minga tropp simpatich?

Sciarra - Controvoglia!

Cesare - Allora l'è on gas. (va alla spazzatura del cucinino e torna con il sacchetto dell'immondizia. Posandolo a terra tra di loro) Et voilà, messieurs! (i tre sì buttano a rovistare, finchè trovano il contratto)

Cesare - E adess me spieghi mi con dò paròll: se entro cinch minut sarii minga foeura de chì, el cassier de la mia banca el dervirà on pacch con denter on register con sù tutta la contabilità de la banda.

Zoraide - Banda?

Cesare - Perchè, se sii coss’è? Se considerov forsi i damm de la S. Vincenz?

Vismara - Smòlla el botton!

Cesare - On moment! Allora, ve ricordii el libro mastro che gh'avii lassaa chì a la Nadia? Sì. Ben, savii come l'è, l'è pussee facil fa i cunt con la calcolatrice, e inscì me sont offert de dagh ona man e hoo portaa el liber in offizzi... Mi gh'hoo on calcolador ch'el funzione inscì... (schiocco di dita) On scherz! E, per caso, propri lì de part, gh'è lì anca ona fotocopiatrice. Inscì, per passatemp, me son divertii a fann ona mezza donzenna de copi: voeuna per el legal, voeuna per la Finanza, voeuna per l'Amministrazion Central e ona quajvoeuna de scorta...

Vismara – Brutta faccia de merda!

Cesare - Al Capone, ai sò temp, l'è andaa in galera per frodi fiscali, non per i cadaver che l'aveva spantegaa in gir! I tass hinn pussè important di mort! El savevov nò?

Sciarra –Mizzeca, fregati siamo!

Cesare - Vero! Ma.....

I tre - Ma?....

Cesare - Ve lassi ammò ona possibilità: el start hoo nancamo de dall.

Zoraide - Parla, barbon!

Cesare   - Subito, signora Cambridge: vend i 947,48/1000 della proprietà a gent per ben: ai alter 52,52 ghe pias minga viv in on casin!

Vismara - Brutt...

Cesare - .......faccia de merda! Già detto.

Vismara - Mi, quest chì, el sbudelli, el svidi, el foo a tocchèi, Porca vacca

Zoraide - Ma lù l'è on vigliacch! Ma lù el sa nò Còssa l'è che podaria capitacch!!         

Cesare - Anca a vialter cervelloni, se fasii minga pussee che in pressa!

Sciarra - Quanno?

Cesare - El temp necessari!........Disem che se entro on mes da incoeu i dodes appartament sarann minga sistemaa, el tredicesim el darà el via a l'operazione "repulisti"!!! Va Ben?

Sciarra - (tra i denti) Va bbuono!

Vismara - Se t'è vegnuu in ment?

Sciarra – Sta bbuono accussì! Muto stai.

Vismara –Pòrca vacca loeuggia! (a Cesare) Lader!

Zoraide - E pensà che sta specie de residuato bellico l'avaria poduu diventà me gener!

Cesare - L'unich a smenagh saria staa mi, cont ona suocera come lee... (va alla porta e apre)... e se adess vorii andà foeura di pee... El 24 magg l'è diventaa el 4 november, anzi el 2... per vialter!

Vismara – Ti guardett i spall, brutt sacch de merda! Guardett semper i spall! (via)

Cesare - Senz'alter! E quand sentiroo on certo odor, me giraroo e el trovaroo lù!!

Zoraide - Gener! Pfff! Fortunada la mia tosa! (via)

Cesare - Sèmm in duu, sciora. (a Sciarra) E lù? El voeur minga lassamm la soa benedizion?

Sciarra - (lo guarda) E’la prima vòlta che resto fregato... Ma, quel che me dispiace di più, da un mezze maniche bancario: i più minchioni ! (esce)

Cesare - Centro! Capita a tutti d’ imbroccala ona vòlta... A mai più rivederci! (torna in mezzo alla stanza, sì ferma e sì frega le mani soddisfatto, ma subito sì blocca e, tristemente) Va ben, ma quest per mi, Còssa el cambia? (sbaracca il tavolo, poi mette il pesce al suo posto) Al cobbi, Cesarino! Adess ghe voo anca mi... in del mè lett .... (mette in posizione il proprio divano letto e sì accinge a rincalzare le coperte. Brevissimo suono di campanello. Cesare solleva la testa, poi, in punta di piedi, sì reca alla porta e origlia. Un altro breve suono lo fa sobbalzare) Chi è? (silenzio; altro brevissimo suono; apre la porta adagio adagio, e appare Nadia, vestita, diciamo da lavoro, e pesantemente truccata) Nadia!!! Ciao.... (un sorriso grande cosi).

Nadia - A testa bassa) Ciao Cesare... Pòdi vegnì denter on moment?

Cesare - Sì, sì avanti (pausa. Lei avanza timida) Me la va?

Nadia - Ben... (pausa) E' cambiaa nagòtta, chichinscl!

Cesare - Già... Fa frècc, de foeura?

Nadia - Nò, se sta ben... L'è el mes de magg!

Cesare - Eggià, sèmm a magg!

Nadia - E l'è anca ona bella serada.

Cesare - Son content, inscì ti te soffrissaret minga... (sì corregge subito) Podi offritt on quajcoss?

Nadia - Se te voeuret....

Cesare - (sempre guardandola va a prendere una bottiglia e i bicchieri) Fernet o Brandy?

Nadia - Quel che te bevet ti.

Cesare - Brandy.

Nadia - (bevono. Poi) Cesare.

Cesare - Sì ..Nadia?

Nadia - Ghe la foo pù! Ghe la foo pù! (e scoppia a piangere con effetto comico perchè in lei c'è ròbba, la gioia di dirlo e lo sfogo)

Cesare - (non capisce e solidarizza) Sì, stella, sì... Te devet faghela...

Nadia - L'è on gas! L'è pussee forta de mi!

Cesare - (c.s.) Sì. gioia, sì... Ma l'è tò dover, me par...

Nadia - A batt el marciapee.. (nuovo scoppio di pianto)

Cesare - (finalmente realizza) Còssa?!?!

Nadia - Dòpoche son stada chì on mes a fà la toa miee, ghe riessi pù a andà per la strada....

Cesare - Nò, cioè.... sì.... Te voeuret dì che.....

Nadia - (gli butta le braccia al collo) Tegnom con ti, Cesare... tegnom con ti! (e piange di gioia)

Cesare - (un'esplosione di gioia) Nadia! Nadia (mentre la stringe a se, veloce la tela).

FINE

N.B. QUESTA COMMEDIA E’ TUTELATA DALLA S.I.A.E.

COD.  838005