Tre sorell

Stampa questo copione

TRE' SORELL

COMMEDIA IN TRE ATTI

IN DIALETTO MILANESE.

DI

SERGIO CAPPELLETTI

personaggi:

Bianca

Viola                    sorèla de la Bianca e de la Rosa

Ettore                 marì de la Bianca

Celeste              tosa de la Rosa

Gianni                 moros de la Celeste

Rosa                    sorèla de la Bianca e de la Viola

Consuelo

Bruno                  fieou de la Viola

Guido

registrazione S.I.A.E 269/07


indirizzo autore: sergioc1949@gmail.com


Breve descrizione dei personaggi:

BIANCA: Provata a suo dire da un passato di sacrifici e rinunce, vive ora con eccessiva esultanza una nuova e diversa esistenza e non è più disposta a rinunciare alle soddisfazioni presenti per un ritorno al passato.

VIOLA: Un passato un po' particolare ricordato con profonda nostalgia che la rende acida e dura ma che si fa dolce e remissiva di fronte al sentimento che in lei suscitano i nuovi avvenimenti.

ETTORE: Bevitore, giocatore, gradasso e fanfarone che vive alla giornata credendosi molto importante, ma che alla fine si dimostra per quello che è.

CELESTE Ragazza provata dagli avvenimenti capace però di riconoscere ed apprezzare il valore degli altri.

GIANNI: Arrabbiato e nervoso a causa delle avversità, ma onesto e positivo.

ROSA: Un passato recente pieno di angosce donato alla famiglia. Un passato remoto con qualche “errore” che poi sfrutta a proprio beneficio.

CONSUELO: Giovane, vispa e gioiosa perché innamorata.

BRUNO: Giovane mite che subisce e condivide la gioiosità di Consuelo.

GUIDO: Volonteroso, gran lavoratore ed orgoglioso del proprio presente e del proprio passato. Si ridimensiona di fronte alle nuove evidenze.

Sceneggiatura molto semplice: extra scena solo un campanello. In scena il necessario per il caffè, bottiglie di liquore, borsa della spesa, lettere, borsellino con monete e carta, fotografie e poco altro.


1° ATTO

BIANCA (sta confrontando alcune fotografie) Come el passa el temp! Son semper mi però con l'omm divers! Questo chi l'è sta el primm! A so temp l'era anca bell! Almen a mi el me piaseva e, anca mi ohei, ciusca s'eri minga de trà via! Varda chì che bel vestì bianch che gh'eri indoss quand se semm sposà! (altra foto) E questo l'è el secund, quell d'incoeu! L'è un pivell un po' stagiunà però el g'ha un sò fascino particular che minga tutti poden vedè perchè I'è un'attrattiva sconduda, disem matrimunial. Questa chì son mi insema de lù foera de la gesa. Vestì bianch no perchè già vedova però... ma come el me stava ben el tajeor rosa con el capell! (entra Viola con la borsa della spesa)

VIOLA Son stracca! Me setti giò un moment. (siede e mette il sacchetto della spesa sul tavolo) Famm un piasè: portum un biccer d'acqua.

BIANCA Metti insèma i fotugrafii e vò. (esce)

VIOLA (si asciuga il viso, si soffia il naso, prende le foto e le guarda) Vardel chì quel poer omm! Come l'era giuvin e bell! La Bianca l'è anmò come adess! Anca a vint'ann quand la se spusada la prima volta la pareva già vuna de quaranta!

BIANCA (rientra)Tò l'acqua. L'è del rubinett perchè de buttiglia ghe n'è pù.

VIOLA Già finida anca la mineral? Chì finiss tutto tropp alla svelta.

BIANCA A pruposit te comprà el filett per el mè Ettore?

VIOLA E con che danee?

BIANCA Ma con quei che t'ho lassà per la spesa al primm del mes!

VIOLA I danee che te me lasset e che duvarien bastà per tirà la fín del mes, hinn nanca assee de rivà alla metà del mes e se g'henn metti minga mi... e tanti e, senza che te nanca te se incorgiet, sarium tutti alla mensa di fraa per impiendì el venter.

BIANCA Te voret dì che la vita l'è inscì cara?

VIOLA Desedett ! Perchè te vee minga in gir te con quell fanigutun del tò omm per tutt i mercà e supermecà a fa la spesa? Almen vedum se si bun de cumprà tutt quell che voruv con i poch danè che gira chì denter! E mi come un marturott tutt i mattin vo in gir de chì e de là per vedè de risparmià! E el scior se el vor mangià? El filett el vor el mantenuto...Se el fudess per lù...nanca el sciampin del purcel el pudaria cumprà...

BIANCA Eh no èh? El filett per el mè Ettore el ghe vor tutt i dì. Come al g'ha de fa se no...

VIOLA El farà come fan tutti. El streng la zenta de un buttun e te vedarè che i calzuni ja perd no. Se no cumprich i bretei.

BIANCA Ma come te se brusca con el mè marì! Varda che lù l'è bravo!

VIOLA Bravo? A fa cos'è? A spend! I danè de la sua pensiun de invalidità s'hinn mai vist...


1


semper al bar a giugà a cart o coi macchinett!

BIANCA L'è minga culpa sua se l'è restà invalid. Tanti ann fa l'ha pestà el cò e l'è per quest che el pò minga lavurà! Se el se stracca, ghe fa mal el cervell e poeu...oh, sto omm el g'ha pur de passa el temp. Podi minga tegnil semper chì visin a me ! Anca se lù el ghe sta semper vulentera. L'è per quest che ghe vor el filett! (un pò in estasi) Per stamm visin!

VIOLA E g'ho de mettighi semper mi? Varda che mi son stufa marcia de tirà fò danee per impiendì el venter de quel fanigutun e scrucun del tò omm. Avevi capì subit che l'andava a finì in sta manera!

BIANCA Eh diavul! Siccome el pò no laurà t'el critichet e te l'offendet? Ohei balossa, me par che un po' de temp fa te la pensavet minga inscì. L'è no che te see invidiusa perchè el m'ha spusà mi e minga ti?

VIOLA Tacca minga a menà el turun e lassa perd quell'argument lì che te ghe tutto de perd! Varda che mi de omen me ne intendi! Mi n'ho cognussù tanti!

BIANCA Appunto... tanti... forsi anca tropp ! Però balossetta el mè Ettore el te piaseva....

(con malizia) o forsi el te pias anmò?

VIOLA Prima che el cuminciava a fatt el fil una quai idea me l'eri fada... giust per vecch un omm... una famiglia ...un puntell per quand sarò pousse vegia, perchè sui fieou te de minga de fa cunt e el mè fieou, ossia el tò nevud l'è minga divers dai alter. Ma poeu, appena g'ho avù modo de cognossel pousse de visin, ho capì subit che gh'era minga de fidass e che anzi l'era pegg de tutt i omen che avevi...disem incuntrà in carriera e varda che mi t'avevi visà e raccumandà de stach alla larga perchè la sua mira te s'eret minga ti ma i danee dell'assicuraziun! E infatti l'è sta bravo a imbindulà un mammalucch come ti: fas spusà e vegnì chì a taccà su el cappell!

BIANCA Va là balossa...cuntela su giusta: gh'eri de stacc alla rarga mi perchè te vurevet stacc visin ti. Ma l'Ettore el m'ha cattà foeura mi!

VIOLA Te se propri una marturotta! Se ved che te manca l'esperienza! I omen, i omen veri, minga i bestl de munta che g'hann el cervell giò in bass tre spann sotta el barbell, ghe someien nanca un zícch al tò Ettore !

ETTORE (entrando un po' allegrotto) Ciumbia chi se parla de mi! Son propri impurtant chì denter! E allora eccomi qui pronto a disposizione! Ciao Bianca. Baccetto? (esegue, poi si avvicina a Viola e cerca di carezzarla) Cognata c'hai bisogno di me?

VIOLA ( lo respinge con forza) Tires là e tegn giò i man! Bianca ciappel la ti el tò ganivell ! BIANCA Dai vegn chì, damm un alter basin e lassà sta la mia sorella.

ETTORE Pronto! (esegue) Dai Bianca famm un basin in sul cuppin che me pias! (gestaccio a Viola)

BIANCA (finta pudica) No...no... (quasi eccitata) pousse tardi, pousse tardi! (disinvolta) Te vedet sorela come son fortunada? Te vist come el me vor ben?


2


VIOLA Smorfi, basin e debit sura debit...

ETTORE Che debit?

VIOLA Sto bamba l'è talment lifrocch che el se regorda nanca quanti ghe n'ha in gir. Varda che lì in de la spurtina gh'è una lettera de l'ufficial giudiziari e de sicur hinn minga i auguri de Natal! (al pubblico) Siccome lù chì denter el s'è sistemà, adess magari el g'ha anca la pretesa che ghe pagum i debit!

ETTORE (intanto che apre la lettera) Ohei cugnada, mi chì denter me son minga sistemà, ma la tua sorella, che per sua fortuna l'è diventada la mia miè, la m'ha cumandà de vegnì chì de cà in del sò appartament e allora, dato che mi ghe vori ben, ho duvù obbedì.

VIOLA Ciamefa fortuna sposà un lazzarun che el vegn chi in cà a taccà su el cappell! Un fanigutun mangia pan a tradiment! Bianca! Ma se te ghe trovet de bun in sto lavativ che el te mangia fora anca i gamb del tavul? A proposit, primo maggio varda che de là in cusina gh'è el tavul che el donda! (al pubblico) N'avarà minga mangià un quai tucchell?

ETTORE (sta rileggendo la lettera) Se el dunda mettich sotta un quai bigliett da cent che te tegnet scundù! Oh, ma perchè primo maggio?

VIOLA El sa nanca se l'è ! Perchè vun come te che el fà nagott tresentsessantaquater dì all'ann, el pò lavurà dumà al primm de magg, la festa dei lavoratori !

BIANCA Su dai me par che l'è minga el cas de tacà a lit per un tavul che el dunda al primm de magg! Appena l'Ettore el starà pousse ben e quand che el gh'avarà voia, el pruvvederà a mettel a post. Vera Ettore?

VIOLA Voia de lavurà? E quand? Se el duvess trovà in gir quel che l'ha inventà el lavurà el ghe fà nagott per minga fa fadiga.

ETTORE (a Bianca) Ma la tua sorella l'è semper stada inscì? Che rospo! La g'ha semper de dì! L'è mai pussibil che tutt i mattin la leva su con la camisa inversa! ( cercando di non farsi sentire) Se ved che ghe manca el... l'amur...

VIOLA Si, l'amur el me manca. Ma no quel che te penset te! Spurcasciun!

BIANCA Dai Viola mettes minga dree a taccà a lit come el tò solit! Mucchela de turmentà el mè omm! (lasciva) Te savesset come l'è dulz in certi mument e come l'è fort e pien de foch quand che... che el se pizza...

VIOLA Giust del foch el g'ha de bisogn... per brusà i cambial!

ETTORE (timidamente) A pruposit de debit... ghe saria sta cambial in prutest che l'andaria pagada subit se no me sequestren la macchina noeuva e allora ... niente giretti sul lago!

BIANCA Ettore ! Ma nanca sto mes te se riessi a mett de part i danee per la rata?

ETTORE L'è che s'eri sicur de vinc al lott: gh'avevi i numer sicur e allora j ho giugà. Vurevi fatt anca un bel regal con la muntagna de danee che duvevi vinc ma purtropp.... te vedarè


3


però che la prossima estraziun la sarà quella bona.

VIOLA Chi spera de vinc al lott el va all'inferno col cù biott ! Intant però la cambial la va pagada!

BIANCA Già, ma come gh'emm de fà?

ETTORE Bianca tesor! Te supplichi! Pagum la cambial!

VIOLA (irata a Bianca) Ohei te, vegn giò dalla brocca! Fass minga tò in gir come al solit! Dighel una bona volta che de danee te ghe ne pù! Ormai tutti quei che te ciapà dall'assicuraziun per la mort del tò primm marì hinn finì perchè quel balurd lì, quell gran lavuradur de ferragost che te vursù spusà in seconde nozze te j ha mangià foeura tutti e, minga assee de quei, el t'ha mangià foeura anca quei quatter ghei che el tò primm marì l'era sta bun de risparmià.

ETTORE (risentito) Risparmià? Ma che risparmi! Quell lì, pace all'anima sua, me regordi benissim l'ha lassà chì i debit! Alter che risparmi!

BIANCA (dolce) Ettore, varda che te se sbagliet.

ETTORE No, no, mi me sbagli no. Tej cunti su almen te sei regordet: ses mes del mutuo de sta cà anmò de pagà, la bolletta del gas e quella dell'acqua in scadenza, l'assicurazíun della macchina che la scadeva appena dopo vint dì , el boll della macchina anmò de pagà perchè anca quell el scadeva dopo un mes, el cunt del meccanich dato che la macchina l'era in officina a rifà i freni e a canbià i gomm e quand che ho ritirà la macchina l'era anca quasi senza benzina! Alter che risparmi! Dumà debit!

BIANCA Dai Ettore esagera no! Quei eren minga debit! Eren i costi de una nurmal manutenziun e poeu, sia la cà che la macchina hinn restà tutt a me dato che de fieou ghe n'erum minga.

VIOLA Ma vardel sto balurd che curagg! Che el poer omm là, sto pover crist che l'era in gir per el mund a sgubà per guadagnà el pan e anca el cumpanatich, varda come el g'ha de vess tratta anca dopo mort!

ETTORE Colpa sua! L'è 'ndà lù a cercassela! Se el faseva el banchè invece del meccanich specializzà a giustà macchinari tutt particular, l'andava nò in gir per el mund sui reoplani che dopo borlen giò!

VIOLA Come dì che l'è stà lù a cattà foeura apposta l'areoplano che el duveva borlà giò? Dicch de muccala a sto gianfresco perchè, anca se te see ti che te duvariet fall, vist che quell che l'è dree a offend l'è stà per tanti ann el tò marì, ghe la molli mi una pesciada in del cù...

BIANCA Oh come te se pízzet! Sta calma, quiettess! Ti Ettore però me par che te see dree a esagerà un cicinin!

ETTORE Mi esageri mai. Mi disi la verità.


4


BIANCA (a Viola) Sorella, varda che el mè ex marì, pace all'anima sua, nonostante I'apparenza. . .l'era minga semper inscì brao. . . L'Ettore invece...in certi robb l'è brao (un po' in estasi) orca se l'è brao!

VIOLA Brao? A fà cos'è? A stà in lett?

BIANCA Appunto ... a sta in lett! Ohei te, ma quand te voret, te capisset subit eh? Invidia la tua eh? Ma varda se te me fee dì?

VIOLA Appunto, e te par el cas de parlan?

ETTORE Si che l'è el cas, perchè mi con la mia gran ...donna me pias a stà in lett. (abbraccia Bianca e gestaccio a Viola) Vera Bianca che te pias anca a ti?

BIANCA (allontanando Ettore) Lassa perd Ettore che adess l'è minga el moment! Adess sta calmo. A pruposit del mè primm marì, anca se per certi robb l'era propri minga tajà, l'è vera però che el me faseva mancà nient. Semper a lavurà in ditta o in trasferta, al sabet e anca la dumeniga per pudè pagà la cà e la macchina e de debit ne faseva minga.Tutto in contanti! se risparmiava semper! Dumà una quai volta una pizza... un quai gelato...

ETTORE ( allusivo) Coni de gelato poch...

VIOLA Lifrocch el gelato l'è minga semper necessari. Per minga murì de famm e stà in pee ghe vor un quai piatt de risott.

ETTORE Ma el cono l'è el pousse bun, vera Bianca? (Bianca sguardo compiacente )

VIOLA (al pubblico) El fà el toni per minga pagà el dazi! (a Ettore) Ohei, canneta de veder, prima bisogna lavurà e guadagnà la pagnotta e dopo pensà a certi robb. Alla tua età poeu... (campanello) Vò mi a dervì e... sperem che el sia minga l'ufficial giudiziari. (esce)

ETTORE Cominci a preoccupamm: la tua sorella la peggiura semper...l'è semper dree a inzegam... ma se g'ho fà?

BIANCA La inzega anca con mi. Ma bisogna capì la sua situazíun: la sta chi in cà insema

a nunc anca se la paga una specie de ficc e la se paga i spes...el sò fieou l'è via luntan de

cà....nunc che ghe femm invidia e ghe cercum semper danee... eh, la pò no vess cuntenta!

ETTORE Per me l'ha g'ha bisogn de spusass o almen de truvan vun che la...la faga cuntenta. Invece l'è semper chì in cà a fa la guardia, mai che la vaga fora...

VIOLA (entrando con Celeste e Gianni) Varda Bianca chi l'è vegnuda a truvacch! La Celestina la nostra nevuda! (abbracci) E quest chì l'è el so murus che el se ciama Gianni. (strette di mani)

BIANCA Che piasè Celestina, come son contenta! E la tua mamma, la nostra sorella come la sta? L'ha cumincià a tirass un po' su dopo la disgrazia?

VIOLA Fai setta giò, tegni minga lì in pèe come i fistun del furmentun!


5


BIANCA Giò, giò settives giò! Viola ghe n'è anmò de caffè? El bevì el caffè?

CELESTE No per mi un biccer d'acqua.

BIANCA E lù? Ma demes tutti del te. El vor? Gianni te dì che te se ciamet vera?

GIANNI Vera. E se ve fa piasè podumm dàs del te.

VIOLA Allora Gianni la bev? Oh, scusum, t'el bevet el caffè?

GIANNI Si grazie vulentera. Ghe n'ho giusta de bisogn!

VIOLA Vò subit a fall. Sperem che anca quell el sia minga finì... (intanto raccatta la spesa)

ETTORE Vanzen un po' anca per mi che correggi la grappa.

VIOLA (acida) De grappa ghe n'è pù e allora, se el gh'è...cuntentess del caffè. (esce)

ETTORE Vegni mi a contrulà se la grappa l'è finida de bun (la segue)

BIANCA Allora Celestina come la và? Son propri cuntenta che te se vegnuda chì a truvach. Come me dispias per el tò papà! Pace all'anima sua! Ma gh'è propri sta pù nient de fa? (Celeste fa un gesto di rassegnazione) Se ved che l'era propri el sò destin.

CELESTE Se te ghe de fa, ormai... mi forsi per via di alter dispiasè che me vegnù indoss me son rassegnada, ma alla mia mamma el so no se la ghe passarà tant alla svelta!

BIANCA Poera Rosa, la ghe vureva ínscì ben al tò pà! Chissà mai che adess la se quieta anca con mi ! El temp e i disgrazi poden vess la medisina per mett a post certi punti de vista divers.

GIANNI Perchè Celestina, se gh'è success tra la tua mamma e Ia tua zia?

CELESTE Ho mai capì ben se gh'è success. So dumà che subit dopo la mort del zio, tra te zía e la mia mamma gh'è pù stà quell'armonia che gh'era fin da quand s'eri piscinina.

BIANCA Te se regordet come l'era bell con el tò zio? La tua mamma, dato che nunc de fieou ghe n'erum minga, la te purtava semper chì e quanto giugà te fasevet con el zio! Lù l'era semper insema a te! Come l'era content quand te stavet chì a dormì!. Ghe piaseven propri tanto i sò nevud e per fortuna chì insema a nunc gh'era el Bruno el fieou de la Viola!

GIANNI Ma perchè dopo è cambià tuscoss?

CELESTE L'è succedù quand ti zia te decidù de spusass per la secunda volta! Vera?

BIANCA Me sa tanto che el mutiv l'è propri sta quell. Me l'ha mai perdunà. Ma mi se gh'eri de fà? Ormai, anca vialter si giamò grand e poduv capi... mi s'eri restada de par mì... si, gh'era la Viola con el Bruno già grand...ma lee la mia sorella l'è una solitaria, minga per nient l'è una zitella, e la me dà mai troppa confidenza e inscì ho cognussù l'Ettore che l'è sta un vero colpo di fulmine.


6


VIOLA ( entrando con i caffè) Ciapet là ti el tò colpo di fulmine. Buttich adoss una sidela d'acqua gerada che almen la finiss de inzegà!

BIANCA Ettore lassà sta la mia sorella! Te see semper el solit! (Celeste e Gianni si guardano neravigliati )

ETTORE (entrando) Mi cercavi dumà la grappa!

VIOLA Impostur! La cercava sotta al lavandin e intant el me se strusciava sui gamb !

ETTORE L'è minga vera! Oh, adess basta, ne podi pù! Questa chi la me ved come se fudessi un can in gesa! Mò bevi el caffè e poeu visto che chì ghe n'è minga, vò giò al bar a bev el grappin come rimorchio! (beve e si guarda nelle tasche per vedere se ha dei soldi) Bianca... prestum un po' de muneda che vo giò a bev un grappinett!

BIANCA Dai Ettore, per incoeu rinuncia al grappin! Sta chi insema a nunc e cuntentess del caffè.

VIOLA No va! T'el paghi mi el grappin (gli dà dei soldi) basta che te se tiret fora di occ !

ETTORE Certi volt te se brava a capilla! Brava Viola! Tò un basin!

VIOLA Tires via lifrocch! Cammina! (Ettore:bacetto a Bianca e saluti a tutti. Esce)

BIANCA L'è un giugatun! El g'ha semper voia de scherzà!

VIOLA (finisce di servire il caffè) Ho sentì dì, ma forsi hinn dumà vus, che vialter dù vivuv insema ma che la tua marrma l'è minga cuntenta. L'è vera?

CELESTE Si l'è vera, ma gh'è anca tanti alter robb che la mia mamma la vor minga capì.

BIANCA Ma perchè propri adess che la tua mamma l'è restada de par lee, te se andada foeura de cà?

GIANNI (alzando la voce) Mi vori nò che la Celestina la stà in cà con la sua mamma e el mutiv principal, ma l'è minga l'unich, l'è perchè la spetta un fieou e la sua mamma la turmenta in continuaziun perchè ...oh i solit robb ma sopratutt perchè el pader del fieou son mi e de me la se fida minga. La diss che son un pelandrun, che butti via i danee, insomma per lee mi son un avanz de galera!

BIANCA (ironica) Oh Signur, per nunc te podet vess anca quell! Te cognusum no!

VIOLA Bianca, per piasè! Fatt minga cattà via! Lù el cognossum no, però cognossum ben la nostra sorella! T'el see che rodigh che l'è e quand la mena el turun la finiss mai!

CELESTE Adess poeu che gh'è pù nanca el papà la se sfoga dumà con mi e allora nunc...

GIANNI Semm andà a viv insema.

CELESTE Ma però hinn minga tutt ros e fiur!


7


GIANNI In sto mument gh'è anca tanti spinn!

CELESTE Ecco zie, ghi de savè che el mè Gianni, dovendo ingrandì l'attività che l'era del sò poer papà, el se fà imprestà i danee necessari prima in banca e poeu, per quell che mancava un po' de chi e un po' de là.

VIOLA Come del rest fan tutti !

CELESTE Appunto.

GIANNI Ma mi ho duvù ricurr anca a di alter person che però adess me strozzen !

BIANCA Come te strozzen? Oh diavul, se te ghe fa?

GIANNI G'ho no i danee de dach indree subit e se ej restituissi minga alla svelta quei lì, i struzzit me fan fora! Me manden in ciel in mezz ai nivul... a ruzza i nivul.

VIOLA Ma te minga pruvà a cercà una dílaziun? Ti comincia a dicch de vecch pazíenza che poeu... con el temp...

CELESTE Hemm alter che pruvà ma...

GIANNI Gh'è nient de fa.

CELESTE E l'è per quell che semm chi a dumandà...

VIOLA Eh no! Mi de danee ghe n'ho minga. Vivi chì in cà della Bianca con quel poch che me resta e …

CELESTE   Zia ma mi credevi che con tutt quell che, inscì diseva la mia mamma, t'eret

mettù via quand che te s'eret in ... carriera, te ghe n'avesset tanti e che almen un prestit...

per minga fà nas el mè fieou orfano, te pudevet...

VIOLA Già, tutti se tacchen a quel che son stada e nissun pensa ai sacrifizi che ho fà. BIANCA Ciamej sacrifizi! Spennà i pollaster con i basit!

VIOLA Invece eren sacrifizi! Perchè a suppurtà certi omen l'è minga stà nè bell nè facil e comunque, mi adess de danè ghe n'ho minga.

BIANCA Impostura, come te fe a veghen pù? Chì te vivet quasi a gratis e el tò fieou l'è vegnù grand in sta cà, dunca senza spend.

VIOLA Già, senza spend i tò danè. Adess, quell che gh'avevi, l'è tutto del mè fieou Bruno perchè lù el g'ha de fass una pusiziun in la vita. Mi adess son padrona pù de nient.

BIANCA (al pubblico) Semper pousse pitocca e impostura.

GIANNI (alzandosi) Quand l'è inscì, grazie istess... 'ndernm Celestina.


8


CELESTE Gianni spetta! (trattenendolo) Spetta un mument, vecch minga pressa ... e ti zia Bianca? Mi sò che l'assicuraziun dell'areoplano che l'è borlà giò con su el poer zio la t'ha liquidà con tanti danee e allora... almen te, te podet no? Te supplichi ! Imprestum...

BIANCA Ma si, con tutt el cor...

CELESTE e GIANNI Grazíe zia! (l'abbracciano)

BIANCA Ma...

VIOLA L'è che l'è a boletta pousse de vialter dù.

CELESTE Come a boletta?

VIOLA Adess chì riven dumà cambial de pagà perchè quel lisca del so marì de adess ghe ja mangià fò tutti con i macchinett, coi cart, coi macchin, col lusso e (calcando) con el filett tutt i dì!

CELESTE Ma allora zia Bianca anca ti...

BIANCA Verament... forsi trenta o quaranta euro e a cuntà anca tutta la muneda che m'è

restà in del burzin, forsi rivi a cinquanta...

CELESTE Ma nanca un quai gioiell che el zio el te regalava semper? Un quai braccialett d'or, una collana...un quai brillant?

BIANCA Eh... quei che m'è restà ghe j ho indoss. Dò bucculett, ma hinn minga d'or, la cadenella della prima comuniun, el braccialett de la cresima che ho fà slargà, la vera al dit e l'altra quella del primm sposalizi al coll... basta!

GIANNI (rassegnato) Anca stavolta l'è andada busa! Poer piscinin quand che el nassarà!

BIANCA Su dai, desperives no! Gh'è semper la provvidenza!

GIANNI Ma che provvidenza e provvidenza! (irato) G'ho bisogn de tanti danee e questa chi la me parla de provvidenza! Ma in dove lè che la viv? Mi la provvidenza l'ho cercada de tutt i part, parent, amis, conuscent...tutt bravi e bun per i sò sacocc. Si, tanti bei parol, tanti consigli tant quei custen nient. Fà inscì, fà inscià, ma cuncretament nanca vùn che el tira fora un ghell! Quand te ste ben tutt amis! Te lecchen giò anca el dedre ma appena te ghe bisogn, subit prunt con una pesciada in del cù a ruzzat giò dalla scarpada! Ecco se l'è la provvidenza! E chi l'è istess!

VIOLA Ohei calma! Varda che per prima roba, nunc semm nanca chi te see e, se pudessi, almen la mia nevuda che oltretutt te mettù in certi cundiziun, (gli mostra il ventre) saria disposta a vutala pousse che vulentera.

BIANCA Mi te vutaria con tutt eI cor, ma chi è restà dumà i debit. Hemm dovù affruntà un sac de spes! El tò zio Ettore l'è invalid e l'ha mai podù lavurà, inoltre el g'ha bisogn de cur, i fanghi, le terme, la muntagna e un po' de mar per tegniss in forma... cioè vurevi dì in salut. E i danee de l'assicuraziun, che eren minga tanti, hinn finì e andando avanti se


9


pruspetta un doman minga tropp allegher! Poer omm, chissà come el farà senza el filett!

VIOLA Poer omm?!?... Adess che l'è scapà el purcell la vor sarà su el stabiell? L'era prima che te dovevet fach tirà la zenta!

CELESTE MI vurevi nò creà fastidi...Gianni dumanda scusa per el tò cumpurtament!

GIANNI El sò no se mè ciapà. Son disperà! Me dispiass. L'è la prima volta che se vedumm e varda se ho cumbinà! Chissà che brutta impressiun!

CELESTE (lo consola) Già! Se presentum chì pien de debit, già quasi papà e mamma e nanca spusà... a cercà la carità! Ma nunc se vorum ben istess vera? (gli prende la mano)

GIANNI (toccando la pancia di Celeste ) Sicur che ve vori ben! Ma g'ho bisogn de truvà con urgenza un po' de grana per quietà, almen per un quai dì i struzzit!

VIOLA (pensata geniale) Sti chi a penà ma la persona che po' vutav l'è la tua mamma.

BIANCA Già L'è vera? La nostra sorella!

CELESTE Verament zia con la mia mamma...

GIANNI (deciso) I noster rapport con lee hinn sara su per semper.

VIOLA Celestina, ma l'è la tua mamma! La te vor ben!

BIANCA Chissà come la saria cuntenta de vutatt!

GIANNI L'ha mandà foeura de cà la sua tusa perchè l'è restada incinta e la ghe vor ben? Ma fimm minga rid che l'è minga el caso!

VIOLA Poera donna! Cerchì de capila! L'è in d'un brutt moment! L'è restada veduva da poch, la sua tusa la se mett insema a vun pien de debit e la se fà anca mett incinta...

BIANCA Perù l'è minga el cas de ciappassela per quell? El t'è success anca a ti de restà incinta e te s'eret minga spusada... e (malevola) s'è mai nanca savù de chi l'era el fieou.

VIOLA Anmò te m'el rinfacciet? (pungente) Almen mi un fieou anca se minga spusada son riessida a fall... ti invece anca spusada... nient!

BIANCA L'era minga culpa mia!

VIOLA Gìà l'era mia! Lassà stà sto argument. Te ghe tutto de perd!

CELESTE Dai zie, tacchì minga a lit!

VIOLA Te ghe resun, ne var mìnga la pena tant l'è semper istess! Ma la tua mamma la sa de sta vostra situaziun?

CELESTE Forsi un quaicoss ma vori fach savè nient.


10


BIANCA L'è minga giust! La tua marnma la g'ha de vess infurmada per pudè vutatt e se te voret no faghel savè ti, ghe penserà la zía Viola a visala. Te se daccord Viola?

VIOLA Finalment dalla tua bocca è vegnù fora una roba sensada!

BIANCA Forsi a ciappala con el sentiment la se ravved e magari dopo la me ringrazía e la torna anmò a trattam de sorella!

GIANNI Celestina me par propri minga el cas...

VIOLA Citto te che invece l'è propri el cas ! L'è el mument bun per giustà tanti bei robb.

CELESTE Zia, te par propri che el sia...

VIOLA Necessari? A sto punto l'è propri necessari.

ETTORE (entrando) Bianca... Bianca... (vedendo tutti) ah si anmò chi?

VIOLA Già!

ETTORE Famm setà giò Bianca che te cunti però famm subit un basin che m'el meriti!

BIANCA (rifiutando con fatica) No... dopo... adess cuntum su.

ETTORE Ho bevù un grappin e poeu...

VIOLA Un'alter!

ETTORE (di ripicca) Si, un'alter e poeu un'alter anmò.

VIOLA E adess te see ciocch!

ETTORE Ma che ciocch! Son scior! ( lo guardano perplessi) Ho vinciù al superenalotto! BIANCA Ma vaa... E quanto?

ETTORE Ho fà dù quatter e la vincita la duvaria vess de 9000 euro! Bianca, se t'en diset se cambium la macchina?

VIOLA (strattonandola) Bianca! Varda che gh'è i cambial in prutest!

BIANCA (capisce e ad Ettore) Ma prima bisogna pagà i cambial e poeu se ne vanzum..

(incrocia lo sguardo di Celeste) gh'emm già i sacocc indove mettei.

GIANNI E CELESTE (abbracciano Bianca) Grazie zia, come te se bona!

VIOLA Vardì che hinn poch quei che resten!

CELESTE Mei de nagott. Almen per un quai dì pudaremm tirà innanz.


11


ETTORE Che sacocc? Oh, mi la grappa la tegni ben, son minga ciocch! Bianca de che sacocc te parlet? Famm capì !

BIANCA Intant ti famm vedè la ricevuda che poeu te spieghi.

ETTORE (la toglie lentamente dal portafoglio ) Te la chì.. ma fà adasi de minga rumpela e cerca de minga perdela. (bacia la ricevuta)

BIANCA Preoccupes no che gh'è minga pericul. (ai due giovani) Vialter dù passi duman o dopo che appena avarann pagà la vincita, quel che resta dopo i cambial, l'è tutt vost e intant la Viola la se metterà in contatto con la tua mamma per el rest.

CELESTE Grazíe zia, grazie zio! A prest! (esce con Gianni tutta contenta) ETTORE Grazie de cosa, mi g'ho fà nient!

BIANCA Ti te faa... te faa ... anca se t'el se no. E per quest te meritet un premi! Viola svoium el burzin e và giò in del macelar a cumprà almen dù filett perchè.... mej merit

FINE 1° ATTO


12


2° ATTO

BIANCA (sta riflettendo) Quella zitella della mia sorella la vor tirà foeura nanca un ghell! La g'ha nessuna compassiun per chi dù fieou là struzzà dai debit! A mi me fan tanta pena e podi nò vutai. La Viola me la cunta minga su giusta. Segund mi la g'ha via scundù un sacc de danee. Come g'ho de fà a fagh slargà el burzin? L'è minga facil convincela! Se la fudess un omm savaria ben come fa perchè coi omen l'è assè un'oggiadina... una scolladura apena verta, giust per pagà la vista, l'è assee accavallà un po' la gambetta in manéra de fa che, come se dis... vedo, non vedo, e poeu quand te capisset che el va in di premi, te podet dumandach quel che te voret. Ma con sto rodigh della mia sorella...

semper nervusa...semper inverza come un pedrieou, so minga come fa!... Ho de facch capì che bisogna vutà el sò nevudin a nass cuntent perchè anca lee a sò temp l'è stada mamma sicchè dunca!... Chissà quanti danè la g'ha ancamò? Quand che l'era giovina e bella l'è riessida a metten via tanti, ma tanti neh! Ciumbia se n'aveva mettù in del burzin! Vita libera... un po' con quest... un po' con quell'alter... semper però cattà fora tra quei con el purtafoi bel gunfi. L'era bellina e... scrocca. La s'è mai trada via però! I omen lee ja mungeva per ben e appena ne truvava vun noeuv de strizzà... sota con quell! Adess l'è cambiada... l'è inverza almen tre volt al dì, mattina, sira e poeu anca mesdì. L'è diventada scontrusa, frégia...e l'è talment pitocca e tirada che la riess anca a slungà l'acqua.

VIOLA (entrando) Son stada in de la Rosa.

BIANCA Te ghe ne parlà?

VIOLA Son minga riessida. L'è disperada e la desmetteva pù de piang.

BIANCA Anmò la piang? E si che ormai è già passà pousse de tri mes !

VIOLA E cosa hinn tri mes per una vita passada insema? L'è minga come ti che te se consolada subit! Tra un po' la vegnerà chì e ti cerca de minga fa la scema come al tò solit!

BIANCA Va che tri mes, hinn tri mes! Novanta dì e novanta nott e a ti te paren poch?... Comunque mi son no scema!

VIOLA Te par a ti perchè te se ne rendet minga cunt! Ma da quand te spusà el tò bronzo di Riace in formato ridotto te se nanca pù se te set al mund! Te see semper in sui nivul!

BIANCA Mi ghe son al mund eccome! G'ho un cor grand e vori vutà la Celestina. A pruposit capissona almen te le capida che la Celestina la spetta un fieou?

VIOLA Varda che son minga come ti! Son 'namò rimbambida!

BIANCA El sò che te see intelligenta... ma varda che certi volt poden sbagliàs addirittura

anca quei che ciapen el premi del re... (Viola non capisce) el premi de la nobiltà...

VIOLA El premio Nobel?

BIANCA E mi s'ho dì?

VIOLA Lassem perd! Vegn a vuna però!


13


BIANCA Ecco me dispiasaria se te se lasset scapà l'occasiun!

VIOLA Che occasiun?

BIANCA L'occasiun! Ma visto che l'è anca la tua nevuda, allora el diventa anca tò duver, de fach el regal de battesim!

VIOLA Ma te par minga un po' prest? Ti forsi t'el se no, ma g'ha de passà nov mes !

BIANCA Varda balossa che, anca se ho mai pruvà el sò ben quanto temp ghe vor! Intant

un quai mes l'è già passàa... sicchè dunca...

VIOLA Sicchè dunca cosa?

BIANCA L'è mei pensach per temp e dato che hinn ín difficultà... perchè minga apprufittan? Te cumincia a facch un bel regal, minga però i solit robb... cadenella, bracialett, patuscina... ma un po' de danè, inscì lur poden affruntà la situaziun con men diffícultà. Mi ho podù daghen poch perchè i debit de l'Ettore eren talment tanti!

VIOLA Oh, varda che mi g'ho nient nè de imprestà nè tantomeno regalà perchè quel che guadagni a fa i mestè in cà di sciori l'è assee appena per viv e i risparmi de una volta che ho fà con tanti sacrifizi...

BIANCA Su e giò per i lett di alter? Ciamel sacrifizi!

VIOLA Ha parlà la santarellina che la se desedada dopo i cinquanta...cosa t'en see ti? L'è pousse che un un sacrifizi 'ndà insema a certi spurcasciuni depravà che ... e comunque quei risparmi lì hinn pù mè. Hinn del mè fieou che povaret el g'ha pù nanca el pader.

BIANCA (maligna) Da quand inscià el tò fieou el g'ha un pader? Te m'avevet semper dì che t'el savevet minga de chi l'era? E adess?...

VIOLA (alterata) Adess cos'è? Hinn minga affari che te riguarda. Ciar?

BIANCA Scoldess minga la pissa che se no la te scappa! (conciliante) Va ben hinn affari

tò... ma siccome mi son la tua sorella credevi che con mi te gh'avevet nient de scund...

VIOLA (controtlandosi) Difatti g'ho nient de scund. Ho sbaglià a parlà. Me dispiass per sti dù giuvin ma anca a vurè podi no vutai. I mè ex risparmi hinn intestà tutti al mè fieou e mi ghe centri pù!

ETTORE (ha ascoltato l'ultima parte sulla porta) Te podet no perchè te voret no! Te see una piuggiattona! Minga come me che invece... g'ho regalà tutti quei che gh'eri.

VIOLA Già propri tanti... giust asse de cumprà una bicicfetta e poeu... rangives a pedalà!

ETTORE Comunque semper pousse de te! (alla moglie) Bianca se t'en diset se cambium la macchina? N'ho vista vuna che... te la dann subit anca senza danè: la se paga dopo a rat...con comud...


14


VIOLA El pensa dumà a firmà cambial! L'è l'unica scrittura che l'è sta bun de imparà e allora la sfrutta! Ma se pò vess inscì senza cervell?

BIANCA Ettore ragiona! S'en femm de una macchina nova? La nostra la va ben anmò e all'occorenza gh'è quella della Viola che l'è quasi noeva!

VIOLA L'è no che el pensa prima a lavurà e guadagnà! Noo... i scaldacadrega come lù se preoccupen dumà de spend e de sfruttà i alter!

ETTORE Ho capì! Quel che disi mi el và mai ben! Chì denter son minga considerà e mìnga dùmà da sta spaccamaruni de cugnada, (a Bianca) ma adess anca da ti che ti se mettet a menà el turun !

BIANCA Ma no Ettorino se diset? Mi te consideri semper e per la macchina va ben...ma de chi e un quai mes.(lo tratta come un bambino) T'el see se femm? Prima mettum de part un quai ghell e poeu... te capì Ettorino della tua Bianca? Dai cià un baccetto!

ETTORE Inscì g'ho de vess trattà! Carezzaa... minga ruzà su! A pruposit (a Bianca) bel belè, varda se in del burzin te ghe un quai euro che vo giò al bar a fa una scoppetta o una partida coi macchinett?

VIOLA (rimbrottando) Dumà a giugà l'è bun de fa!

ETTORE Fala tasè!

BIANCA No, te se sbagliet! L'Ettore el fa ...eccome se el fa.... e mucchela de turmentàl!

VIOLA Già, mi el turmenti e lù el se imbuleta!

BIANCA Basta Viola per piasè! Va a famm un caffè!

VIOLA Agli ordini! L'è mei che vò se no me mangi el fidich! (esce)

ETTORE A me famel no el caffè che giò al bar el fan pousse bun de quell che te fe ti !

BIANCA Ettorino, ma anca ti...perchè te la inzeghet semper? El par che te fe apposta!

ETTORE Fò no apposta. L'è che ormai la supporti pù.

BIANCA Famm vedè se m'è restà in del burzin! (fruga e toglie un biglietto di banca e un po' di moneta)

ETTORE Dammi tutti perchè g'ho indre de pagà!

BIANCA Anca al bar te ghe i debit?

ETTORE Al bar se pò no, però mi... l'ultima volta che son sta giò al bar... famm pensà. . ..

quand l'è sta?

BIANCA Stamattina, al massim ier sira...


15


ETTORE Si l'è sta ier sira che ho perdù ai macchinett tutt quell che gh'eri in saccocia e savevi no come fa per pagà la consumaziun dato che de sghei ghe n'eri pù. Allora g'ho dì al barista che in del portafoi gh'avevi dumà un bigliett de cinqcent e lù, poer nan, el m'ha credù e el s'è dispiasù che el gh'aveva minga el rest... inscì l'è sta custrett a famm credit.

BIANCA Che baloss che te see !

ETTORE Vera che son scrocch? Dumà la tua sorella la me cred un marturot!

VIOLA (entrando con il caffè) Comunicato ufficiale. Aprire le orecchie: el zucher e el caffè hinn dree a finì!

BIANCA Ne venden anmò! Duman tej cumpret.

VIOLA E con che danèe? Quei che guadagna quel battifiacà lì che l'è come el governo?

ETTORE (a Bianca)Te la sentet? (a Viola)) Come saria a dì, come el governo?

VIOLA Semper dree a cercà su perchè l'è semper a bolletta.

BIANCA Lassa stà el governo che el centra nient! L'Ettore da giuvin l'ha pestà el cò. L'è invalid! El pò minga laurà! Ohei, la salut prima de tutt !

VIOLA Ciama i robb con el sò nom precis. L'invalid vera l'è vun in difficultà che el pò minga lavurà. L'invalid fals e impostur come quel lì, l'è vun che el vor minga fa fadiga! L'è un pelandrun! E movess a bev sto caffè che el se sfregia!

ETTORE (intanto ha contato tutte le monete) Bianca basta, mi questa chì la supporti pù!

Tegnumela luntan perchè pudaria anca fa un sproposit!

VIOLA El vero sproposit l'ha fa la mia sorella quand la t'ha spusà!

BIANCA Quei hin affari che te riguarden no! Ettore hinn assee per fa la partida?

ETTORE Se ghe fudess insema anca un alter bigliett almen de vint...

BIANCA (dispiaciuta) Quel che gh'è l'è tutto lì. Per incoeu cuntentes e sfoghett ma senza esagerà, me raccumandi! (Ettore bacia Bianca ed esce)

VIOTA Damm la tazzina che vò a lavala.

BIANCA Specia che ghe n'è anmò un gutin! Mò calmett, fermet un mument e settet giò.

VIOLA Perchè? Se te voret? Semper la solita solfa? Danee? Ghe n'ho minga!

BIANCA Mucchela de cumpatiss! Te se minga l'unica a veghen minga! Vurevi dì... te penset che la Rosa la sia anmò risentida con mi?

VIOLA E cosa te voret che en sappia? Adess quand che la riva te gh'el dumandet !


16


BIANCA L'è mej che l'Ettore el gh'è no, anca a le la pò minga vedell et ghe sta antipatlch!

VIOLA Quell lì l'è simpatich dumà a ti e al barista! E al barista l'è per forza simpatich! Con

tutt quell che el ghe lassa lì...ma ti...

BIANCA Lassa perd la simpatia e interesset no de quel che gh'è tra mi e el mè omm! Piuttost visto che ti te podet no o mei te voret no vutà la Celestina bisogna cercà de fa ragiunà la nostra sorella ! La no de mett in strada la sua tosa perchè l'è restada incinta!

VIOLA E i cambial? I debit hinn minga de la sua tosa, hinn del sò murus. E lù chi l'è? T'el cognosset? El pudaria anca vess un delinquent!

BIANCA Ma el murus de la Celestina el riscià de vess mazzà! Nunc podumm no permettes che la nostra nevuda...se almen t'avesset specià a lassach tutto al tò fieou!

VIOLA Balurda! E i tò danee? Tutti quei che te ciapà dall'assicuraziun che fin hann fa? Trà via in di macchinett! (campanello) Hann sunà! L'è la Rosa,va a dervì!

BIANCA Va ti che con te l'èè minga rabiada...(campanello) Te sentet come la sona? L'è proprí rabiada... (campanello) mi vo de là!

VIOLA Stremida! Ma che dona te se? In fin de la fera l'è la tua sorella o no? (campanello)

BIANCA Se l'è per quell l'è anca la tua! A mi adess la me mett soggeziun! Derva ti che mi

g'ho de andà in bagn. Appena la senti visin me vegn un rugament in di busecch...

(campanello)     Viola, me la fò adoss! Cominci a sentì un po' de umidità in mezz ai

gamb...ecco la riva...la scappa...la va...

VIOLA Va, pedala e poeu regordess de tirà l'acqua e de spalancà ben la finestra! (Bianca esce a gambe strette e Viola fa entrare Rosa che è vestita a lutto) Vegn Rosa, settes giò!

ROSA Sturni in sta cà? La Bianca e el sò ganzo gh'inn no?

VIOLA La Bianca l'è in bagn per un urgente attacch de caghetta e l'alter, el sò dorma in pari, l'è giò al bar!

ROSA Gh'eri minga dubbi!

VIOLA Che Ia Bianca la gh'aveva la caghetta?

ROSA No de quell! Ma che el nost cugnà el fudess al bar, s'eri sicura.

VIOLA Se te de facch? La sua l'è una malattia. Rosa, come la va?

ROSA (mostra il vestito a lutto) Come te voret che la vada? Son disperada!

VIOLA Quell che t'è succedù l'è minga facil de mandà giò, ma te de fass forza! Te vedarè che el temp el giusta un sacc de robb e comunque te resta semper la tua tusa !

ROSA  Se te savesset quanti dispiasè g'ho denter  che riessi minga a tirà foeura! L'è un


17


calvari! (piange)

VIOLA (l' abbraccia) Dai sfoghes, piang che el te fa ben! (pausa) Rosa t'el bevet el caffè?

ROSA (riprendendosi) Dumà un gutin perchè el caffè de sti temp el me tira nervusa e ghe n'ho minga de bisogn. Bevaria vulentera però insema al caffè un bell biccerin de grappa!

VIOLA Ma Rosa! Da quand l'è che te bevet? Te mai bevù nanca el vin!

ROSA L'è per tutti i disgrazi che m'è capità che adess ogni tant en bevi un guttin.

VIOLA Vò a fa el caffè; sperem che ghe ne sia assee sia de caffè che de grappa! (esce)

ROSA (rimasta sola) Ma adess, quand tornen tutt e dò i mè sorei me fo sentì. G'hann de vutamm! Orca se g'hann de vutamm! Tutt e dò s'hinn fa parlà adree e mi de conseguenza ho minga una fa una bela figura! La gent...la murmura: ah l'è la sorella de quella che ghe piaseva a ...fass mantegnì? Allora la sarà istess anca lee! Siccome la Viola la se divertiva con i omen, allora anca mi, ai occ de la gentr passavi per vuna che la dava vía vulentera! Invece mi stupida, l'ho semper tegnuda de cunt... quasi semper! E l'altra, la Bianca, la marturotta che appena l'è mort quell sant' omm del sò marì, oh come el me manca...la se fada imbindulà da quel casanova de strapazz che el cercava dumà una tardona piena de danee per mangiaghi foeura. Mi ho mai podù fa savè ai mè sorell certi robb e adess el saria el mument de parlà ma son minga bona! Son stada bona però de tollerà! Ho tollerà che la Viola la se faseva la ...ciamemela carriera, ho tollerà che la Bianca la se spusass un'altra volta ma mi adess bùsci....

VIOLA (sulla porta) Bianca, sara dree la porta del bagn, sentet no che spuzza? ( a Rosa) El caffè l'è dree a rivà ma de grappa ghe n'è pù. Da quand gh'è chì I'invalid la dura minga!

ROSA Fa níent, va ben anca un cognac o un gin o un wiscki, basta che el sia bell fort! VIOLA Provi a vedè ma me sa che i buttegli hinn tutt voj. L'è dree a rivà sù el caffè. (esce)

ROSA (parla da sola) Mi, g'ho nient de vergugnamm. Son semper stada netta e l'è minga colpa mia se adess m'è capità tutte ste dísgrazie. I mè dò sorell g'hann de vutamm, poden no fa finta de nient! Daltronde i parent se gh'inn a fa? Per vutass in del mument del bisogn e mi adess ghe darò l'opportunità de fall!

VIOLA (rientrando) In del caffè gh'è già dù cuggiarit de zucher, ma de fort ho truvà dumà questa che so nanca se l'è e ghe n'è restà denter dumà un guttin.

ROSA Va ben, va ben istess, famm sentì l'odor? (annusa) L'è maraschino! Dai svelta voia denter!

VIOLA Pruvvedi subit! (versa)

ROSA Dai fà minga economia, scolela ben... famm vedè a me...(prende la bottiglia) Porco sciampin ghe n'è propri pù!

VIOLA (verso l'esterno) Bianca te finì? Gh'è la Rosa, vegn chi a bev el caffè che l'è ultim!


18


BIANCA Arrivi... famm mett a post el pedagn... (entra) che prufum de caffè !

VIOLA Con la spuzza che te fa de là, qualsiasi odur el diventa un prufum!

BIANCA (abbraccio) Ciao Rosa, son propri contenta de vedett!

ROSA Anca mi, l'è da tanto che...

BIANCA Ormai quel che l'è stà l'è stà. L'impurtant l'è vuress ben anmò e rispettas.

VIOLA Sicur! L'è bell truvass tutte insema e andà daccord!

BIANCA E anca bev el caffè insema!

ROSA Mi I'ho già bevù perchè l'era dree a sfregiass.

VIOLA Dai Bianca movess se no t'el bevet frecc.

BIANCA El me pias el caffè perchè el me tegn bela viscura. (beve) Ma l'è senza zucher? (ne sputa nel fazzoletto)

VIOLA Quel che gh'era restà ghe l'ho mettù in del caffè della Rosa.

BIANCA (sputandone ancora un po' nel fazzoletto) Te pudevet no dimmel prima? T'el se ben che el caffè senza almen quatter cuggiarit de zucher el me fa trà su!

VIOLA (rimprovero) E allora comincia a imparà a tegnì a man! (pausa)

ROSA Son vegnuda chì a cà vostra perchè g'ho assolutamente bisogn de cumprensiun per tutt quell che m'è capità.

BIANCA Ma sicur che semm pien de cumprensíun, vera Viola? Te se la nostra sorella e dunca? Se no i parent se servissen a fa?

VIOLA E in del mument del bisogn...

BIANCA Mi, nunc vorum datt tutt el cunfort spiritual per la disgrazia che t'è capità! Ghe son passada anca mi e... ma poeu la passa perchè chi muore giace e chi vive si da pace... ma anca nunc, vera Viola? Duvarium cercàt o mei... cercà de capì perchè...?

VIOLA Come mai ti...

BIANCA Lassum parlà mi che adess son in forma. Ecco vorevi dì che data la situaziun te pudariet vess la salvezza per una certa persona che tí... so no se te riesset a capÌ?!

VIOLA Dai va no a tolla tanto luntan! Desbuttones, parla ciar.

BIANCA (titubante) Ecco, adess m'è scapà la poesia, so no se son bona...

ROSA (determinata) Mi ghe giri minga intorna alla questiun e capissi no cosa poduv vecch


19


bisogn da una povera veduva ma so cosa g'ho bisogn mi e dunca spui el rosp. G'ho urgente bisogn de un imprestit...

VIOLA Un imprestit?

BIANCA E te vegnet chi a dumandamel a mi?

ROSA Si a ti e alla Viola!

BIANCA Oh poera dòna, te propri sbaglià indírizz!

VIOLA Verament nunc, sapendo che te buttà fò de cà la Celestina vurevum supplicat de vutala e de anticipach almen quel che ghe spetta!

ROSA (piangendo) Poera tosa, ormai ghe spetta pù nient!

BIANCA Come ghe spetta pù nient? El sò pà I'avarà lassà chì...

ROSA El sò pà nient e nanca el mè marì!

VIOLA Ma l'è minga la stessa persona?

ROSA (ímbarazzata) Si, sicur che l'è la stessa persona se te capì? (raccapezzandosi) Difatti el mè marì, poer omm, un quaiscoss el gh'era via, minga tant perchè l'è mai sta sciur, ma purtropp ho vanzà pù nient e g'ho anmò de pagà el funeral e adess m'hann da anca el sfratto perchè l'è già quasi un ann che paghi pù el ficc! E la mia tosa adess l'è via de cà con quel balurd senza nanca un ghell e pien dumà de bona volontà! (piange)

BIANCA Ma come el pò vess success de vess restada senza danee?

ROSA Quand el mè marì el s'è malà mi, oltre a spend un sacch de danee in di prufessur pousse bravi per vedè se gh'era almen una speranza de fall guarì, me son fada imbindulà de vuna de la televiun che la diseva de vess una maga e la prumetteva i miracul. La diseva che la pudeva fatt vinc al lott, la pudeva mandà via de cà i, come ja ciamava ... i negatività e allora mi martura che s'eri alla canna del gas, me son lassada cunvinc. La me mandava a cà i sò robb: la saa e certi tuchett de ramett che mettu in un certo sit per un dato temp, duveven fa guarì quel poer omm. Tutta roba che costava un occ! E mi come un quaiott ghe son borlada denter e ho ottegnù nagott! L'ha m'ha mettù in sul lastrich e adess, o poera mi, varda come me son ridotta! (piange)

VIOLA Ecco perchè te voret minga vutà la Celestina! L'è perchè te podet no, e nunc invece pensavum che...

BIANCA E vorevum fatt la paternal...

ROSA Ma se vi a pensà? Ma ti Viola, che te see mamma, te credet che con una tosa in difficultà una mamma la pò refudass de vutala? Alla Celestina vurevi minga dach di alter dispiasè e de cercà appena possibil de rimedià! (piange) L'è per quell che son chì a umiliamm e a cercà la vostra comprension! (si abbracciano e poi campanello)


20


VIOLA Bianca va ti a dervì che m'è restà un magun! (Bianca esce)

BIANCA Ven avanti Celestina, varda chi gh'è?

CELESTE (perplessa si ferma all'ingresso) Mi savevi no che...se no...

ROSA (umiliandosi) Sta chì Celestina, mi vò via subit!

CELESTE Mamma... (le va incontro e si abbracciano)

ROSA Tosetta mia, come te stee?

CELESTE Ben mamma, però g'ho un magun...

ROSA Perdonum Celestina, ho sbaglià... ho fa tanti stupidat che...

CELESTE Fa nient mamma, te vori tanto ben e poeu adess (sorride) la va mei.

ROSA Celestina mi podi datt nient, ma se te voret te speci a cà.

CELESTE Preoccupes no che stavolta gh'è la pruvvidenza che me vuta. Son chi dalle zie per ringraziai de quel che han podù fa per mi e a restituì quel che m'aveven regalà.

BIANCA No Celestina lassa sta. Per el mument nunc cercarem de tirà ínnanz istess, Doperi per te e per el tò piscínin che riverà che ghe n'hi de bisogn!

CELESTE No, no. Adess la fortuna la s'è girada un zichin! El Gianni...

ROSA Stach attenta tosa.. . fidess minga tropp...

CELESTE Ma mamma, perchè tanti pregiudizi... (campanello)

VIOLA El sarà quella cannetta de veder del tò gianfresco che el riva propri adess a romp i ball?

BIANCA Ma no lù el po' no vess! Lù el sona mai. Chì l'è cà sua!

VIOLA Allora l'è de sicur el pustin! Altra cambial in prutest.

BIANCA Mucchela de ganassà e de tirà a indovinà! Và a dervì!

VIOLA Vo, stà calma quiettes! Son minga la tua serva. (esce)

BIANCA Semper pousse malmustusa, semper prunta a buzzà, propri una zitella!

ROSA Ma no... l'è semper stada inscì. L'è la sua manera de fa.

VIOLA (entrando) Celestina gh'è sto scior che el te cerca!

CELESTE (lo abbraccia) Gianni tesor, se te fee chì? (Rosa cerca di stare in disparte)


21


GIANNI Savevi che te duvevet vegnì chì allora son passà per andà insema dal dottor. VIOLA Ah, ma l'è el sò morus? L'eri nanca cognossù!

BIANCA L'è inutil che te fee mustra de vedech! Ormai te se orba e nanca pù coi occiai te ghe vedet! Te ghe de duperà el cannocial!

VIOLA Villana, mi ghe vedi benissim l'è ti che te see sguercia! L'è perchè in anticamera l'è un po' scuri... e poeu mi s'eri convinta de truvà el pustin con la solita ingiunziun.

BIANCA Già, lee la pensa al pustin... el te pias el pustin eh?

VIOLA E se anca el fudess? A te se te ne frega? Mett minga denter eI becch departutt e cerca de fass i affari tò che ai mè ghe pensi mi !

CELESTE Gianni, gh'è chì la mia mamma, saludela.

GIANNI (stizzito) Buongiorno.

ROSA Ciao Gianni, come la va?

GIANNI A mi ben! Mi son a post con Ia coscienza! Certi person invece...

CELESTE Gianni te preghi, lassa perd...

GIANNI Perchè ho de lassà perd? A mi certi atti e certe parol me manden in bestia. Hinn robb che me resten taccà adoss alla pell come un tatuaggio che se riess minga a tirà via.

ROSA Gianni, mi vurevi no, ma...

GIANNI Ma cosa? (alterandosi) Mi per lèe cosa son? Un fallì, un lazzarun, una canaia, un malfamà, un mangiapan a tradiment? Insomma vun che l'è mei perdel che truvà? E lee allora con la spuzzetta sotta al nas che la fa part del diavul a sornà Ia zizzania, se l'è?

CELESTE No Gianni...

GIANNI Lassum finì perchè l'è ora de daghen un taj. Lee l'è una mamma? La g'ha nanca el diritto de ciamas mamma! Lee l'è una donna maligna, perfida e senza coeur che la sbatt foera de cà la sua unica tosa perchè l'è incinta e la sta insema a vun che el ghe va minga ben e che l'è in un mument de difficultà! La pensa no che se vorum ben? Noo...lee la pensa che mi vori divertim con la sua tosa e mangiach foeura el patrimoni! Ma che patrimoni? Mi so nanca se fann di sò quatter strascitt!

CELESTE (supplichevole) Gianni te preghi! Un po' de rispett, l'è la mia mamma!

GIANNI ( ancora alterato) Già, la mamma! Allora perchè l'è la mamma l'ha de vess lee a cattà foeura el principe azzurro per la sua tosa. E se la vor? El scià de Persia? El principe de Monaco? Spetta che ghe telefoni. Hinn là a specÍala. E se disarann adess che l'è incinta? G'hemm de falla abortì?


22


ROSA (piangendo) No Gianni l'è minga come te penset!

CELESTE Gianni adess basta! Te se dree a esagerà! La mia mamma l'è bona e l'è minga quella che te credet. Cerca de capilla! La g'ha avù i sò dispiasè rna la me vor ben!

VIOLA Ohei lù, anzí, te giuvinott, te ghe minga el diritto de offend la mia sorella perchè...

BIANCA Perchè la merita tutt el tò rispett e se...

VIOLA La dovù cumpurtass in sta manera l'è perchè...con tutt i disgrazi che gh'è capità..

BIANCA In primis la vedovanza...

GIANNI (sfottendo) Ma l'è minga né la prima né l'ultima a restà vedova!

VIOLA Citto che te già parlà tropp.

CELESTE Sta brau Gianni, dacch a traa!

VIOLA Ecco, sculta e mucchela de ganassà. La tua futura suocera poera Christa, la se trovada in di pettul per i disgrazi che gh'è capità. L'ha dovù suppurtà la malattia del sò marì per tanti mes e minga assee l'è stada ingabulada per ben da quei ciarlatan che parlen in la televisiun. G'hann sciuscià fora tutto e adess la sa nanca come fa per pagà el ficc e el funeral. Basta tacà lit! Bisogna tirass indree i manich e truvà in pressa un rimedi.

BIANCA Capì scior Gianni?

CELESTE Mamma, ma l'è vera debun? (abbraccia Rosa)

GIANNI Ma mi savevi no che...

VIOLA Fa no l'asen che el fen l'è car! Prima de dervì la bocca per sparà caz. .. castronerii e inculpà la gent , bisogna informass !

GIANNI Ma mi... e anca ti vera Cefestina te savet nient? Son mortificà!

ROSA Perdonum Celestina mi vurevi minga fattel savè... e anca ti Gianni...cerca de capi la mia situaziun. (si abbraccia con Celestina e Gianni )

BIANCA (dopo un pò) Varda che bel quadrett... tutto l'è bene quel che finisce bene.

VIOLA Già ma adess l'è ora de turnà su la terra! I creditur e i struzzit g'hinn pù dumà dalla part del Gianni ma anca dalla part della Rosa!

CELESTE No zia, per el Gianni gh'è pù pressa. S'eri vegnuda chì apposta per favell savè.

VIOLA Miracul? Adess í struzzít gh'inn pù? Hinn sparì?

GIANNI No, quei purtropp resten. Ma per adess son riessi a cundii via con un bell'anticip.


23


CELESTE Perchè hi de savè che per el mè Gianni è rivà la pruvvidenza. El s'è insognà el mè pà e l'ha giugà i sò numer e l'ha vinciù al lott! Minga miliuni neh! Ma insomma... piuttost che nient... e per el mument hemm podù mett a tasè i struzzitt.

GIANNI Poeu adess i affari comincerann a moves e se la gira... g'ho in ment un prugettin...

BIANCA Ma sicur che la gira! Te vedarè che per quand el nass el bagain... ma Rosa, come

te se giamò vegia...

ROSA Esagera minga! Vegia...disem che son in l'età giusta per diventa nonna. .. e adess che me son confessada chì davanti a tutti e ho ottegnù el perdon de la mia tosa, son propri contenta. Per tutt el rest un quai sant provvedarà.

CELESTE Zie a sto punto, se però si d'accord, invece de rimbursàv quel che m'hi imprestà, podi passaghei alla mia mamma per tirà innanz?

VIOLA Ah tant de mè gh'è nient! E ti Bianca fa minga la piuggiatta!

BIANCA Brava Celestina! Tant i danè van e vegnen e poeu te j'avevum regalà.

CELESTE Grazie, so no come ringrazià! Mamma, tej porti a cà stasira inscì vegni a truvatt insema al Gianni! Adess g'ho de andà de cursa dal duttur per facch vedè i esam del sang. 'ndemmn Gianni che l'è ora. Mamma specium stasira! E per adess ciao a tutte e ...grazie!

GIANNI Saludi a tutti! Sciora Rosa, la me permett de ciamala mamma? La me scusa per prima!

ROSA (abbraccio)Tutt ciarì e... vorich ben alla mia tosa!

GIANNI Sicur che ghe vori ben! (esce. Le tre sorelle si guardano per un po' finchè )

VIOLA Che bel spettacul! I tre sorei Colombini hinn restà a pèntera come tre balabiotte. Sperem che riva prest la pensiun!

BIANCA Ma te par che mi... sia già in l'età della pensiun? Varda che mi son.. .

VIOLA Una pivellina! Varda! La g'ha anmò i primm orecc la tosettina! Vegn giò da la brocca! Te pruà a guardass in del specc?

BIANCA Mi me senti una sgarzellina! Vardum! Nanca una ruga e poeu... (toccandosi il busto) tutto a post! L'è asse una pettinadina, un po' de russett, un fil de fondotinta e el mèEttore el diventa subit smorbi come un cavallin! Se te voret pousse de la vita!

ROSA Ma quell lì, el te pias debun ?

BIANCA Se el me pias? E te m'el dumandet? T'el se no che mi e lù...

VIOLA Mucchela! G'hè minga bisogn che te vee in di particular! Vess almen un po' seria!

BIANCA L'è mei fa invidia che cumpassiun!


24


ROSA Ma Bianca quell lì, insomma quell noeuv, el me par minga tropp a post! Tropp bauscia! Ma come te fa a spusal? El al tò primm marì te ghe penset no? Quell si che l'era un omm seri, bravo, bun, onest e gran lavuradur! Un omm vero stimà da tutti!

VIOLA L'era minga un barlafuss e appena el pudeva l'era semper dispost a vutàt... semper prunt a cunsulat ...l'era minga un cattamalba come quest chì!

BIANCA Ma cosa ne si vialter del mè primm marì? Poer omm! Mi el mulavi mai perchè gh'eri pagura che el me faseva i corni, ma a pensacch ben, che corni el pudeva famm poer omm? L'era minga come l'Ettore che lù si el pudaria fammi perchè l'è bun de...e ma mi all'Ettore ghe dò minga tregua, mi... me capissuv?.. Mi el lassi nanca fiadà.

ROSA Alla tua età te se diventada anca una ninfomane...

BIANCA Varda che da nessuna part gh'è scrivù che gh'è un limite de età! Gh'è un limite alla sosta! Se pò certi volt fermass un cicinin ma poeu la macchina la de camminà e la nostra macchina la cammina... ciumbia se la cammina...

ETTORE (entrando con Consuelo) Bianca gh'è una signorina che te cerca. La vegna signorina... Ciao Rosa, ti a cà nostra? Ma che sorpresa? Se l'è succedù? L'è mort el Papa? (Consuelo osserva tutta incuriosita)

ROSA (timorosa) Cíao Ettore, tutto ben?

ETTORE Benissim! Incoeu ho vinciù cent euro ai macchinett! E ti? La te passada la veduvanza? Varda che mort un papa se ne fa un alter! Su con la vita! Gh'è in gir tanti omett dispunibil! Vo a buttas in sul lett perchè son sta settà giò tropp a giugà e son stracch! Saludi a tutti! Viola (a cui fa I'occhietto) famm un caffè e portumel de là... (esce)

VIOLA El caffè te s'el fee fa dalla tua donna, brutt spurcasciun! Va a brusat el cù!

ROSA Ma l'è semper inscì?

VIOLA Anca Pegg!

BIANCA Ma noo; l'è che ghe pias a inzegalla perchè el sa che poeu la buia e la se inrabiss! Ma Viola, t'el cugnusset ,no?! Dach minga traa... (colpo di tosse di Consuelo che era rimasta in disparte) Oh che la me scusa m'era scappà de la ment che l'era chì. La g'habisogn? La me disa...

CONSUELO La senora Bianca Colombini? (Bianca si guarda intorno)

VIOLA L'è inutil che te se guardet inturna? Semm tutt e tre Colombini ma la Bianca te se ti.

BIANCA Già, son mi! E allora?

CONSUELO Està una letra personal para ella.

BIANCA Ah, ma l'è una postina forestera!


25


CONSUELO Como dice?

BIANCA La postina! Quella che la lavura in posta e la porta in gir i letter! Viola, ma el tò amis postin l'hann lassà a cà? L'hann licenzià?

VIOLA Dì minga asnat! Te vedet no che la g'ha minga su el cappell de pustin e l'è forestera! De quand inscià in posta lavura i forestè?

ROSA Dumandich chi l'è e se la vor!

BIANCA Lee, chi l'è?

CONSUELO No tiene importancia quien soy yo. Tenao solamente que enterar esta letra personal.,Puerto ésta lectra personal para ella.

VIOLA Ma chi l'è che te scriv?

BIANCA Come fò a savell?

VIOLA Sarà un quai avucat forestè de pagà!

CONSUELO Està todo in esta letra. Quien es la senora Blanca? Hay una letra personal para usted.

VIOLA Ho capì. Mi son la sua sorella Víola.

ROSA E mi la sua sorella Rosa.

CONSUELO Y quien es aquel senor que me ha accompagnado?

BIANCA Quell l'è el mè marì. L'è bell eh?

CONSUELO Beh, asì asì....

BIANCA Pisettina, fa no quella faccia lì de compassiun che el te pias anca a ti!

CONSUELO No me gusta para nada. Aqui està la letra. Hasta pronto. ( esce)

VIOLA Ho capì ben? La t'ha dì: a presto?

ROSA Perchè la torna?

BIANCA E cosa en so mi?

VIOLA Famrn vedè sta lettera. No, l'è no de un avvucat perchè l'è minga intestada. Dai, derva la lettera e leng che son coriusa!

ROSA Dai, dai, derva!

BIANCA Quiettives che l'è per mi minga per...


26


VIOLA Dai dai fa impressa...

BIANCA   Fammela almen dervì. Ti leng no, curiusona!       Spetta, passum i occiai.... Oh

Signur... ma nooo... Damm una sberla.... l'è minga pussibil...

FINE 2°ATTO


27


3° ATTO

ETTORE (entra con una bandiera e indossa una maglia di calcio) Bianca, l'è ora che vò! In dove te see?

VIOLA (è seduta ben pettinata e ben vestita, si sta pitturando le unghie ) L'è andada in de la barbera!

ETTORE (senza vederla) Che brava la mia miee! La se tegn ben in urdin per el so Ettore! (la vede ) E te? Se te fee tutta in ghingheri vestida delIa festa? T'avarè minga truvà un quaitarlucch de morusà! Oh invece...te se dree a fàs bella per mi? (cerca di accarezzarla)

VIOLA Villan, mucchela de cuiunà e tegn giò i mann se no te tiri fora la madonina di occ! Desmett de pirlunam intorna e va foeura di ball! L'è sabet, te minga de andà alla partida?

ETTORE Duvaria andà si alla partida, ma dato che te see chì tutta mettuda ben e departé ... se te voret me fermi chì a fatt compagnia visto che in saccoccia g'ho appena appena i danè per el bigliett.

VIOLA Movess de cursa a vedè la partida se no tej molli me i pesciad ma in del cù, no al balun!

ETTORE E come fò? La macchina l'è in riserva, sucia sucia. So nanca se rivi al benzinat, g'ho de pagà el postegg, cumprà almen un gelato e scumett un quaiscoss con l'Attilio...

VIOLA E a me te mel diset? Và a pè che te fà ben caminà e, lassà perd el gelato che tant te see pù un fieou!

ETTORE Già, ma all'Attilio se ghe disi? Che scommetti no? Che figura fò?

VIOLA Perchè te l'ha ordinà el duttur de scummett?

ETTORE No, ma ormai l'è diventada un'abitudin scumett con l'Attilio.

VIOLA Su adess basta, famm minga andà in bestia! Cerca minga de voltà el fieou in la cuna. Quanto te voret per andà foeura di ball alla svelta?

ETTORE Almen...

VIOLA Cinq euro e ne vanzen.

ETTORE Verament...

VIOLA Verament cosa? Hinn minga assee?

ETTORE Si per el gelato sarien assee ma...

VIOLA Va ben, g'ho minga temp de perd. Des e se ne parla pù.

ETTORE Cent.


28


VIOLA Cent legnad in su la tua crapa busa! Vint. O inscÌ o anda.

ETTORE Cinquanta.

VIOLA Ti te se foeura de cò. Te see tropp abituà a mangià l'or con el cugià! Ciapa sti vint e spariss prima che cambi idea!

ETTORE (prende i soldí) E un quai ghell de muneda te ghe le no?

VIOLA Varda che incoeu te giamò truvà el Signur indurmentà! Cerca de minga fall dessedà se no te spariss anca quei e adess desbiciulet, mett i gamb in spalla e camina!

ETTORE Calma, alza no la vos che vo. Saludum la Bianca quand la torna! (esce)

VIOLA Finalment sto lizzun l'è andà. El Guido el riva incoeu! El pudaria vess già chì! Per fortuna son riessida a mandà via el pelandrun e per un po' el torna minga. In la lettera che ha portà quella tosa forestera gh'era scrivù che g'ha de vessich chi nessun forestee, dumà nunc sorei e l'Ettore chì denter l'è dumà un scruccun. Come el sarà el Guido dopo tutt sti ann? Chissà quanto l'ha patì sto omm e chissà che stremizzi quand l'areoplano l'è borlà giò! J hann pù truvà. Dispersi diseven, come dì tutt mort! E invece lù adess el fa savè che el torna con tanti surpres. Ma l'è lù la surpresa! Quanti mess de mort gh'aveví fa dì! Quanti requiem eterna... e lù l'era viv! Chissà se el vurarà vedè anca el noster fieou? Ho nanca podù visal che l'è turnà el sò zío. Zio perchè mi al Bruno ghe l'ho mai dì chi l'era sò pader! Ma el Guido la sa che el Bruno l'è el sò fieou ... eccome se la sa! Mi e el Guido se vurevum ben e de nascundun semm riessi anca a fa un fieou insema. Se la Bianca la vegniss a savè che el sò mari el ghe faseva i corni ...e con mi, la sua sorella che la sta in cà insema! ...Sperem che el Guido nanca adess el faga minga parola con la Bianca... ma tant, adess anca se la vegniss a savell, la se sposada un'altra volta e me sa che del Guido ghe ne importa pù nagott e se ne frega... ma mi invece me ne freghi no, son anmò innamorada del Guido e chissà che, visto che la Bianca n'ha già truvà un alter? No, l'è mei che me fo minga illusiun ... adess però la Bianca la se trova con dù marì... e qual el sarà quel giust? El primm o I'ultim? Bel casott! (campanello) Che el sia giamò lù? (si guarda in uno specchietto) Me par de vess a post! No,no... famm giustà sto rizzulin... e, ohsanformento, me manca anca una boccoletta... (campanello suono prolungato) No, l'è minga lù. Quella che sona inscì fort l'è la Bianca. Se ved che dall'emuziun l'ha desmentegà i ciavv! Poera diavula la de vess andada fò de cò e l'è minga asse andà dalla barbera per mettel in ordin, perchè trovass da un mument all'alter con dù marì l'è una bella botta... (campanello più prolungato) Bianca, rivi... (esce e dopo un po' rientra con Guido, Bruno e Consuelo) Bruno... Guido...

BRUNO Ciao mamma, (abbracci) el papà l'è vegnù a tomm in Toscana dove lavuri. . .

VIOLA El papà? El zio... eI zío Guido...

GUIDO Viola, ma che zio e zío! Adess el sa tutto...el sa che mi son el so pà... E ti dai... sta mi minga lì tutta meravigliada! Famm almen un basin! (si abbracciano)

VIOLA Ma Guido te see propri te?

GUIDO Perchè te pari un fantasma?


29


VIOLA No ma... ma cerca de capì? Come son emuziunada! E come te fa a truvà el Bruno, el noster fieou ?

GUIDO Tramite el consolato son vegnù a savè tuttcoss e son tornà in Italia a portà un po'

della mia fortuna ai mè parent ma supratutt al noster fieou. Ah, questa l'è la mia....

compagna o mei, l'è la mia fortuna. L'è la sua famiglia che l'ha m'ha salvà e adess lee l'è anca... insomma mi con lee... mi e lee insomma...

CONSUELO Consuelo, mucho gusto. Usted es la mama de Bruno?

BRUNO Si, l'è la mia mamma. (Le donne si presentano.Intanto al pubblico) Bella sgarzellina eh?.... Ma come la me pias! Ghe saltaria adoss subit!

CONSUELO Bruno es un bueno joven inteligente y simpatico. Muy simpatico. Hace dos dias que nos conocinos. (gli fa l'occhiolino)

VIOLA Propri una bella tosa giuvina e simpatica! La parla anca el dialett?

GUIDO Vera che l'è bélla? El dialett la parla no, però ul talían la capiss. El so pà l'è quel che el m'ha truvà su per i muntagn del Cile in dove era borlà giò l'areoplan.

CONSUELO Mi papa era alpinista. (si guarda con e gli sta sempre vicino)

GUIDO L'era in gir per i muntagn quand el m'ha truà; poeu el m'ha purtà giò a vall in la sua villa e lì el m'ha fa curà perchè s'erí tutt a tocch e mezz assiderà. Vera Consuelo che s'eri cunscià de tra via? (a Consuelo) Oh, sveglia, parli con ti!

CONSUELO Como Guido? No intiendo.

GUIDO E per forza! Se te me scultet no!

C0NSUELO Repitemelo por favor.

GUIDO Gh'el disi in spagnol, almen la me capiss subit. Estaba machacado y aterido, me sentia hecho polvo.

CONSUELO Claro, claro. Todo herido y casi congelado.

GUIDO Dunca se disevi? Ah ecco: m'hann mettù insema per ben tutt i tocch e poeu m'hann tegnì in la sua miniera a lavurà... oh, ma minga a fa el minadur neh! Hann capì, intant che s'eri, disem in malattia, che gh'avevi un cervell ch'el funzionava polito e appena me son ristabilì m'hann fa diventà el responsabil della miniera. Pousse avanti, come ho capì come l'andava l'andazz in l'azienda, me son permettù de fa di osservaziun per fa funziunà mei la miniera in manéra de migliurà la produziun. El pà della Consuelo che l'era minga scemo, el m'ha fa diventà subit direttur con l'obbligh però de viv in cà sua e inscì a poc a poc son diventà ... l'amis della sua tosa. Poeu sto poer omm a causa de una malattia fulminant l'è mort, ma prima de murì la fa testament lassandum padrun del vint per cent de l'azienda. El rest, el vuttanta per cent l'è della Consuelo la sua unica tosa che, data la situazion..., l'è anmò me. E quest l'è quasi tutto.


30


VIOLA Come son cuntenta che te se minga mort e che te se riessi anca a fa fortuna! (solo a Guido) Ma quella la tosa lì l'è minga troppa giovina per ti? Te par minga che vuna comeme, vorevi dì, vuna della mia età la te andaria pousse ben?

GUIDO (con entusiasmo) Si, in effetti l'è un po' giuvina però: vardela!, L'è una bella brugnetta annò zerba, l'è no piena de cagnott! ( a Viola) L'è minga già maruda, borlada in terra e spetasciada! Senza cuntà che sta brugnetta l'è anca la mia fortuna!

VIOLA E la mia sorella? La tua mièe?

GUIDO So già tutto. Anca lee però l'ha m'ha fa una bella sorpresa!

BRUNO Papà e mamma, mi e la Consuelo vurariun andà a fa dù pass.

CONSUELO Si vamos. Me gusta la Italia! Quiero ver, conocer y admirar tu bello pais y saborear el helado italiano.

GUIDO (a Viola) L'è giuvina e la g'ha pressa de cognuss el mond. El Cile l' è no bell come l'Italia! Per mancà, manca nagott, anzi per certi vers se sta mei che chì, però l'Italia...

VIOLA Ma si, lassemei andà. Andì! (i due giovani si preparano ad uscire)

BRUNO Ciao mamma, ciao papà!

CONSUELO Buenos dias Guido. (gli manda un bacio) Asta pronto senora.

GUIDO Senza fa tardi però che... no nient... tant vialter dù si già al corrent della situaziun. (escono mano nella mano ed appena usciti) Cerchìi de sta minga tropp in gir che tra unpo' riverà anca la zia Bianca e la zia Rosa. (sedendosi) Allora Viola cuntum su: la Rosa e la sua tosa come stann?

VIOLA Forsi t'el see già che la Rosa l'è da poch che l'è restada veduva e povera donna l'è in di pettul. L'ha tribolà tanto per curà el sò marì e la se mangiada foeura tutto! La g'ha pù nanca un ghell per pagà eI ficc e la Celestina, Ia nostra nevuda, l'è incinta e la viv insema a sto giuvinott che se sa nanca se l'è un brao giovin perchè anca lù l'è pien de debit!

GUIDO Sicurament ti e la Bianca avarì provvedù a vutala...

VIOLA Mí no perchè con el poch che guadagni a fa i mestè, me resta appena el necessari per vív e tutto quell che ho risparmià, ghe j ho dà al noster fieou per incumincià a fass una posiziun. Ríguard alla Bianca, o mei a quell lizzun che l'ha sposà...

GUIDO L'Ettore Brambilla... el cognossevi. El stava de cà dopo la ferrovia.

VIOLA Si propri quell! Invalid da semper perchè disen che de piscinin l'ha pestà el cò. El g'ha mangià foera tutto, compres i danee dell'assicurazion che fa Bianca l'ha incassà quand gh'è sta la dichiaraziun ufficial della tua mort.(scongiuri) L'unica roba che è restà l'è sta cà che ti con tanti sacrifizi t'avevet comprà. Ma adess che te se resciuscità, l'assicurazíun la vurarà indree i danee e allora. .. ciao anca alla cà.


31


GUIDO Sti particular ja savevi minga! Ti comunque te se stada brava a fach finì de studià al noster fieou e con el Bruno mi son già d'accord che el vegnarà con me in 'merica in la nostra azienda. G'hemm giust bisogn de un ingegner come lù. El se truverà ben perchè gh'è de guadagnà e de fass una bella posiziun. Ma adess su, basta malinconia, sta su allegra e damm un bas in bocca intant che gh'è chi nissun.

VIOLA Ma Guido...

GUIDO Su dai, fa minga finta che tant el so che te pias! Vera? In lett insema a te m'è semper piasù e anca adess, minga come prima, ma te vori ben anmò. Dai ven chì visin!

VIOLA Anca mi te vori ben, e minga dumà perchè te see el pader del noster fieou. (si abbracciano e singhiozzando) Adess però Guido basta che se torna la tua donna...

GUIDO Adess l'è pù la mia donna...

VIOLA Comunque l'è mei che... Già ghe vegnarà un culpett quand la savarà del Bruno...

(campanello) L'è lee? Chissà quanti me ne dirà! Vori no che la me trova chi con i occ chegotten. Va ti a dervì che mi vo in la mia stanza e quand t'avarèe giustà i robb con la Bianca, mandum a ciamà. (campanello) Ciappela alla larga e fa adasi a dicch de la nostra storia e del noster fieou.

GUIDO Va ben Viola va che l'è mei che per el moment la Bianca la vedi de par mi. (Viola esce e lui va ad aprire) Ma che sorpresa! (entrano Rosa e Celeste)

ROSA Guido fass vedè! Ma te see propri ti? (si abbracciano)

GUIDO Sicur che son mi ! Te me cognosset pù? Diavul, son inscì cambià?

ROSA No, anzí... me par che te se migliorà! Quanto temp... (ridendo) e pensà che quand

che te s'eret mort ho fa dì anca una quai messa...

GUIDO Eh mort! Son semper sta viv, magari minga semper inscì in forma ma mort mai. El Padre eterno el m'ha minga vorù...e sta signorina l'è la Celestina la tua tosa?

ROSA (guardandosi intorno e anche fuori dalle porte) La nostra tosa...

CELESTE (gli si avvicina e l'abbraccia) Papà...

GUIDO (scioccato) Un mument... come saria a dì? Mi saria...

ROSA El so pà. Propri el so pà! Adess che te see risciuscità e che son vedova de quel poer omm, pace all'anima sua e sperem che dal paradis el me comprenda e el me perdona, ho podù confessà alla nostra tosa sta mia colpa...sta nostra colpa! Son pù riessida a scondel e g'ho dì alla Celestína quell che succedeva tra mi e ti de nascundun del mè marì e della tua mièe. L'è minga giust che sta tosa la suffrissa tanto per vun che l'era minga el so vero papà, anca se el ghe vureva tanto ben, e adess che el so vero pader el gh'è...

GUIDO Ma te se propri sicura che...


32


ROSA Varda che tra mi e ti... Celestina? Va in cusina e cercum un quaiscoss de fort! (Celestina esce) minga dumà una volta neh? Ghe davum denter, ciumbia se ghe davumdenter! S'erum giuvin: mi appena sposada e ti anca... te se regordet pù?

GUIDO Me regordi, me regordi benissim. Quanti straordinari!

ROSA Eh si, el mè omm subit dopo sposà l'era andà in crisi e mi cattavi via poch. Ti te disevet che la mia sorella la te suddisfava minga assee e allora mi e ti per pousse de tri ann... se consulavum insema! E fin che son restada incinta... alla grande eh! Almen tre o quatter volt alla settimana.

GUIDO Te me piasevet, orca se te me piasevet! L'era propri bell ciu...sta in lett inséma ma credevi no che s'eri sta mi a mettet incinta. E el tò marì, l'ha mai sospettà che...

ROSA Poer omm! L'era bun come el pan! El me vureva un ben dell'anima e l'ha semper credù de vess lù el pader. Daltronde s'erum bravi a minga fas cattà e l'ha mai suspettà nagott. Dopo che è nassù la nostra tosa gh'è passà anca la crisi e mi allora dato che ghe vurevi ben, me la son pù sentida de andà innanz anmò a facch i corni.

GUIDO Inscì nissun saveva che la Celestina l'è la mia tosa. Però almen a mi te pudevet dimell che avaria podù vurecch pousse ben!

ROSA Se l'è per quell te furnisi subit l'occasiun de rimedíà e de dimustraghel. La spetta un bagain e la g'ha tanto de bisogn.

GUIDO Quell l'ho già savù.

ROSA Chi l'è che te la giamò dì? (entra Celeste)

CELESTE Mamma de là gh'è spumant e pasticcini. Me son permettuda de mangian dù perchè m'era vegnù una voia...e ho truvà quasi scunduda una botteglia de cognac. Papà t'en voret un biccerin anca te? (porta bottiglia + bicchieri e poi versa)

GUIDO Ma si perchè no? In Cile ho imparà anca mi a bev un quai cicchettín ogni tant.

ROSA Allora fernm un brindísin de cognac per la tua rimpatriada.

GUIDO Alla salut de la mia tosa! (brindano) Celestina ven chì visin, fas vedè ben. Fina a prima t'ho semper guardà con i occ de un zjo perchè el savevi no de vess el tò papà. (si abbracciano) Te se contenta che son mi el tò papà?

CELESTE Fin che savevi nient me andava ben anca quell de prima, ma adess... si papà, te vori ben.(si riabbracciano)

ROSA (come ridestandosi) Ma Guido? come te fee a vess chi? La tua miè e I'altra mia sorella gh'hinn no?

GUIDO M'ha dervì la Viola che adess l'è in la sua stanza. La g'ha avù un mancament per l'emoziun de rivedè vun che la credeva già mort. La Bianca verament ho 'namò de vedella


33


ROSA L'è mei che vo a vedè come la sta la Viola. Ti Celestina sta chi a facch compagnia a tò pader e parligh della tua e anca della mia situaziun.(esce)

GUIDO Ma che sorpresa Celestina savè dopo tanti ann che te see la mia tosa! Mai avaria immaginà che...ma son content! Mei tardi che mai! Parlum de ti, cuntumm su i tò problemi.

CELESTE Papà te se ti che te ghe de cuntà su! Ma come te fa a salvass? E perchè te mai fa savè nient e te se fe viv dumà adess?

GUIDO Per adess hinn minga important sti robb! Adess l'è ti che te see importanta. Son tò pader e el primm duver de un pà l'è de vurecch ben ai sò fieou, de stacch visin e se el pò anca de vutai. Ecco mi che fina adess savevi nagott, vorí stat visin e vutatt.

CELESTE Come te se brao e bun papà. L'è propri adess che senti el bisogn de vecch un pader. L'è un moment difficil per mi e anca per la mamma.

GUIDO Me dispiass tosa! So già un quaiscoss e per la grana, de problemi ghe n'è minga.

Podi comprà anca dù o tri condomini. Ghe pensi mi.

CELESTE In sto nument l'è propri per la grana che semm preoccupà e...(entra Bianca con qualche pacchetto non avvedendosi dei presenti che smettono di confidarsi)

BIANCA Andà in la barbera l'è come andà da l'oreves. La te nettà el burzin e te se mai pettenada come te voret ti. La dis che bisogna andach adree alla moda, che lee l'è creativa, e inscì varda come la te conscia. Che ora l'è? (guarda l'orologio) Varda come l'è tardi! Per forza la rispetta mai l'orari! E adess g'ha de rivà quell'omm... (deposita i pacchetti sul tavolo ) Oh Viola, ma te me scultet o no? (si gira e vede i due) Te me feevegnì un culpett. Te se semper el solit! Te ghe pagura a parlà?

GUIDO Prima vurevi vedet! Ciao Bianca come la va? Te trovi ben! Contenta? Su dai, sta minga lì impalada! Desedess! Son mi in carna e oss!

BIANCA (si avvicina e lo osserva) Eh si, te se propri ti!

GUIDO Sicur son mi, son no un fantasma! Te podet brassam su e damm un basin!

(Bianca è titubante) Tuccum i mann! Hinn veri neh!

CELESTE (sa di essere di troppo) Scusimm, vo dalla zia. (ignorata esce )

BIANCA ( titubante tocca le mani a Guido il quale l'avvicina con forza e l'rabbraccia) No, te se minga te ! Te spuzza el fià. Ti te mai bevù!

GUIDO Ma lassa perd sti robb ! Piuttost te se contenta che son minga mort?

BIANCA Per ti son contenta si... per me...

GUIDO Per ti...

BIANCA Si, son cuntenta ma adess... porca malora... ma te pudevet no turnà prima che...


34


GUIDO Che...

BIANCA Cribbio..te me mettù in di pastiss. (furiosa) Te pudevet no sta via? L'è minga la manera de fa a turnà quand te fa comud! E ai alter te ghe penset minga? E mi adess se fò? Ho de specià i tò comud? Ti te fa apposta per mettum in di fastidi !

GUIDO Ma no, se diset! Son tornà per nostalgia e anca per vedett!

BIANCA Impostur...per famm danà! Ma te se rendet cunt de quanti cambiament? de quanti avveniment? E tutto perchè te s'eret mort! E adess l'assicurazíun la vurarà indrè tutt i danee, dato che te se minga mort. Cert che se te varet quanto i danèe che m'hann dà, te varet poch! E mi adess dove vo a toj che j ho già spendù?

GUIDO Per quell preoccupes no che mi adess son scior e ghe pensi mi. Però ti balossetta dimm un po': so che te se risposada e se m'hann riferì polito el tò dormaimpari l'è l'Ettore della Busa...el Brambilla.

BIANCA Per forza! Ti te turnavet pù. Crepato nel cielo dell'America. Mi de par mi...però quanto te pensavi neh! lù che el me faseva el fil ... e allora.. cerca de capì. Son vegnuda a vuna! O el zucher sacramentà o fa parlà la gent. Però l'è bravo neh!

GUIDO Bravo si a mangiat fora tutto! El cugnussevi ben quell lì. 'ndavum in la stessa scola! L'è un giuvin vécc: l'ha mai vorsù nissun perchè l'era un pelandrun.

BIANCA Te permetti no de parlà mal del mè marì. Se vorum ben e tra mi e lù gh'è, come se dis...ah ecco, un filing in certi mument che tra mi e ti el gh'è mai stà.

GUIDO Con el tò marì? E allora mi adess chi son?

BIANCA Come fo a savell chi te se adess?

GUIDO Già mò adess mi son nissun! Cunti come el dù de picch quand la briscola l'è copp!. Però l'è tutto de vedè. Bisogna vedè cosa dis la legg. Da quel che so mi, anca la gesa la dis che comunque ti te see semper la mia mièe e no la mièe del lazzarun.

BIANCA El savevi mi che te me mettevet in di pastizz!  Te se tornà chi per famm soffrì?

Per rovinam l'sistenza? Ma chi l'è che t'ha cercà? Te pudevet no restà in dove te seret?

GUIDO Dai, su esagera no, che a tutto gh'è rlmedi.

BIANCA Che rimedi te voret che ghe sia? Ormai l'unich rimedi l'è che te crepet debun!

GUIDO Bianca, te vuraret minga mazzam?

BIANCA A sto punto...

GUIDO A sto punto? ,ndemm, quiettes, fa un bel respir! (Bianca si calma) Ecco brava! Te me nanca domandà quell che m'è succedù... se sto ben, se g'ho bisogn de un quaiscoss, se g'ho intenziun de fa...


35


BIANCA Appunto! Che intenziun te ghe?

GUIDO Son sta fortunà a tirà a cà la pell e adess sto benone. Ho fa fortuna e son tornà per saludat. Per i danè che te duvaret rimbursà all'assicuraziun ghe pensi mi e, visto che te see piuttost leggera de burzin, provvedi mi a impienditel assee de viv polito per tanti ann. Però sta in campana! Fatt minga mangià fora anca questi dall'Ettore della Busa.

BIANCA (incredula) Ma te diset debun? Te me tiret fora di fastidi e te me impiendisset el burzin? L'è Sant'Antoni che el te manda! Ma in cambi se te voret?

GUIDO Nagott, dumà un sorris! Mi de chi e un quai dì, appena avarù sbruià un affari chi a Milan, torni in Cile a curà la mia azienda. Te lassi libera! Contenta?

BIANCA Contenta? Quand l'è inscì te pudevet turnà anca un quai mes fa! Guido perdonum se prima ho pensà malament: te see propri un galantom. T'ho vorsù tanto ben e quand te se mort se te savesset come ho piangiù! Ma in 'merica te,vivet de part ti?

GUIDO No vivi insema a tanta brava gent. G'ho perfin l'autista persunal! Per el moment son no sposà ma credi che prest...ma te la cognosset no? Ah già, prima che te turnavet l'è andada fora insema al Bruno a mangià un gelato.

BIANCA Al Bruno? Che Bruno?

GUIDO El Bruno el mèe fi... el tò nevud.

BIANCA Ma l'è minga via luntan a lavurà?

GUIDO Appena rivà in Italia son passà in del paes dove el lavura e l'ho cumpagnà chì. Ma lassà perd el Bruno! Una roba alla volta! S'eri dree a dit che quella che sposarò l'è la tosa de quell bravo omnm che el m'ha salvà la pell e che dopo un para d'ann l'è mort. La se ciama Consuelo e insema de mi l'è padrona de una miniera de ramm. L'è ona tosa giovina senza esperienza ma sana e intelligenta e la me se taccada in una.manera tal che la m'ha fa perd el cò. L'ho portada con mi per fach vedè l'Italia e appena la torna con el Bruno te vedarè che sgarzulina che l'è!

BIANCA Ah, una tosa giovina! ... Mi dovaria dì nagott perchè hinn affari tò. Però Guido...

una tosa giuvina?...Te ghe già la tua bell'età! Stach attent perchè i donn de principi el par

che se cuntenten ma poeu..., e ti nanca de giuvin te see mai sta un leun... si insomma per

cert robb te ne mai fa una malattia.... Già allora te andavet innanz con el tò tran-tran senza

mai esagerà. Te s'eret minga come I'Ettore che lù... lù si che el pudaria a....

GUIDO A fa cosa? Adess te fee i confrunt? Cosa t'en se ti? Mi con ti ho semper dovù fa quell che pudevi e minga quell che vurevi perchè te s'eret mai dispunibil. No, stasira no che me fa mal el cò. No perchè, se femm fracass, la mia sorella la pò incorges! Lassum sta che duman mattina te de levà su prest per andà a lavurà!

CELESTE (entrando) Papà, per piasè ven de là che la zia l'è restada sarada denter al bagn; s'è bloccà la porta! Ghe sarà de buttala giò.

GUIDO Oh diavul sperem de no. Vegni subit. (esce con Celeste)


36


BIANCA Ho capì ben?... La Celestina l'ha ciamà el Guido papà? Chi gh'è un quaiscoss che quadra minga! (verso l'esterno) Celestina vegn chì un moment!

CELESTE (rientrando) Dimm zia.

BIANCA Te, l'è no che la gravidanza la t'ha fa perd la memoria?

CELESTE No zia! G'ho un quai fastidi, ma la memoria la me funziona ben.

BIANCA Sicura?

CELESTE Sicura si. Ma perchè sta dumanda?

BIANCA Se ved allora che te se scunfunduda. Te ciamà el zío Guido papà invece che zio.

CELESTE E come gh'eri de ciamall? L'è lù el mè pà!

BIANCA Lù l'è el tò pà? Ma da quand?

CELESTE Da incoeu.

BIANCA Te voret dì che el vor... adotatt.

CELESTE Che adotamm e adotamm! L'è el mè pà natural e lù la sa!

BIANCA Come lù la sa ?

CELESTE Zia, l'è mei che te gh'el dumandet alla mia mamma, mi vo de là a vutà eI me papà. Te mandi chì la mia mamma eh?

BIANCA Oh Signur, oh Madonna vergine...s'è dree a succed? Bianca sta quietta, fass minga vegnì cold la pissa, agites no che tant el po' minga vess vera.

ROSA (entrando) Ciao Bianca, ma come te se pettenada ben! Contenta che el Guido l'è turnà? La Celestina la m'ha dì che te ghe bisogn. De là se rott dent la ciav del bagn e la Viola la riess pù a vegnì foeura e intant la caregna perchè la g'ha pagura de restà sarada denter; ma ghe pensa el Guido che el se rangia a fa tuttcos.

BIANCA Rosa, guardumm in di ball di occ. (occhiataccia) Chi l'è el pader della tua tosa?

ROSA Te se già tutto? El Guido te l'ha già dì?

BIANCA El Guido per el moment el m'ha dì nagott ma: l'è vera?

ROSA Sicur che l'è vera! Tra mi el Guido gh'era tanta confidenza e...

BIANCA Per fa i fieou o mei i tosann l'è minga assee la confidenza! Ghe vor ben alter che

la confidenza! Te se dree a dimm che tra ti e el mè omm?... Oh sant'Antoni me gira el cò...

ROSA Su, su, sta viscura! Tant ormai l'è acqua passada.


37


BIANCA Ma prima se gh'è stà eh? Ti te fa una tosa fora del matrimoni con el tò cugnà? Rosa, ma che spurcasciona che te see! Oh Signur oh Madonna vergine! El mè omm sto porcel el me faseva i corni con la mia sorella! Ma quest l'è el colmo! E ti vergogness!

ROSA Se ved che ti t'el contentavet minga assee e allora me toccava mi a rimedià!

BIANCA Pelandrona, rovinafamiglie!

ROSA Mi ho rovinà propri nissun. Te se mai incorgiuda e se el fudess minga perchè el mè marì l'è mort e el Guido l'è risciuscità, t'avariet mai savù níent. Adess però, me par giust che la Celestina l'ha de savè chi l'è el sò vero papà!

BIANCA Mai me saria aspettà un cumpurtament del gener. Ti te se pù la mia sorella, te se una sguangia!

CELESTE (entrando con Viola piangente e tremante) Dai zia calmett, piang pù!

VIOLA Oh che stremizzi ... oh che pagura...sarada denter in del cess de par mi al scur perchè s'è brusà anca la lampadina! E che odor!

CELESTE Zía ma perchè te minga dervì la finestra?

VIOLA Dal stremizzi m'è nanca vegnù in la ment.

GUIDO (entrando) Ecco fatto: ho cambià la lampadina e ho sbarattà la finestra. Viola la te passada?

VIOLA Quella de prima l'è andada, ma (tenendosi il ventre) è dree a rivan un'altra. G'ho de andà perchè se vo minga mì, la và lee...

CELESTE Zía te avaree ciapà frecc, spetta che te compagni. (escono)

BIANCA (assalendo Guido) Brutto porco traditur, vergognett!

GUIDO De cos'è?

ROSA Ma lassa perd, ormai!

BIANCA Ti tas pelandra!

GUIDO Sbassa la vos che te me sturnisset i oregg!

ROSA Calma Bianca! Fa minga inscì. Se la Celestina la sent, la pò anca stremiss! T'el see

che la specia! Te vuraret minga che ghe succeda...

BIANCA Vori dumà che vialter dù andì alla svelta in su la forca. Vardi chì sti dù rnascalzuni che me l'hann fada sotta al nas per chissà quanto temp! E mi lì come un mammalucch a festeggià quand l'è nassuda la tosa... si la tosa de un porco e d'una vacca. Ma mi ve scarpi giò la pell de la faccia a tutt e dù, v'el dò mi el panell! (assale i due che cercano di difendersi)


38


CELESTE (entra di corsa) Mamma, papà, zia Bíanca se succed?

ROSA La zia la saveva no che el tò pà l'è el tò zio e allora la se pizzada...

BIANCA Pizzada? Come se fa a mandà giò una roba inscì grossa? Sti dù impustur in lett insema! Dumà a pensacch me se cagia el sang in di venn! M'è borlà adoss una muntagna! Son a terra.

CELESTE Zia l'è la vita. Tutti ormai se metten i corni! Te vedet no la televiun? El suocero el và in lett con la nora, la nora con el cugnà, el cugnà con la suocera, la suocera con el gener, l'è tutt un casott! Ma la mia mamma la m'ha dì che lur dù se vureven ben.

BIANCA Sì ma lù l'era el mè omm e lee, la tua mamma l'è la mia sorella!

GUIDO Tutto in famiglia come in televisiun.

BIANCA Ti tas e torna da dove te se vegnù. Vori pù vedet. Te scancelli per semper.

CELESTE Zia, anca se a sò temp el t'ha fa i corni, ormai hinn passà tanti ann e tanti robb hinn cambià e allora l'è mei mettich una preia sura. Adess mi son diventada granda e son incinta e vialter tri si diventà pousse marù. Tí zia te spusada con un alter, el mè pàpà el stà in America e allora... forza zia perdona sia la mia mamma che el mè papà. Zia guardum: se lur dù se la intendeven minga, mi ghe s'eri no!

ROSA Bianca perdonum!

GUIDO Bianca l'è la vita! De quell che succedù un pò de culpa ghe l'hemm tutti.

BIANCA Bei i parol, bella la predíca, ma i corni ghe j ho mi in sul cò. Farabutt, varda come hinn lung i mè corni, invece a ti hinn mai nanca spuntà. Che martura che son stada! E va bèn, lassemela bui. Demich un pasà-là, ma la stima per vialter dù l'è zero.

CELESTE Brava zia, te vedaret che col temp...

VIOLA (entrando) Sto mei e me senti talment leggera che me par de vulà.

CELESTE Mamma ghe vo incontra al Gianni. G'ho una voia matta de fàch cognoss el mè papà! A prest papà (bacio a Guido ed esce )

VIOLA Come saria a dì papà? Bianca? Rosa? Guido? Capissi no.

BIANCA T'el spieghi mi: t'el vedet quell lì che l'era el mè marì? Ecco l'è un traditur! El me faseva i corni sto porco, e con la mia sorella! Hann fa la Celestina insema! Che vergogna!

VIOLA Cos'è? Guido: ma l'è vera?

ROSA Sicur che l'è vera! Vera Guido?

BIANCA E se vanten anca de vess traditur! Porcei!


39


VIOLA Guido, ma ti, con quella gattamorta de la mia sorella addirittura spusada, te ghe set andà insema debun?

GUIDO Podi no dì che l'è mlnga vera!

VIOLA Ma allora te se debun un porco! L'era minga assee che...

BIANCA Già, te ghe n'eret minga assee de mi...

VIOLA E de mi.

ROSA Perchè anca ti?

VIOLA L'è semper sta eI mè vero amor.

BIANCA Citto un moment tutti che vori capì. Viola te se dree a dì che el porco el vegnlva in lett anca con te?

GUIDO Ma dai Bianca, lassa perd, facch minga a ment! L'è una storia che ormai l'è vegia.

BIANCA Tas traditur! Dunca Viola?

VIOLA (con nostalgia) Si, fina a quand che l'è mort in I'areoplan! Peccà che duvevum tegnì

tutto scundù. Anca al noster fieou, el Bruno, ghe l'hemm mai fa savè. Dumà ultimament... ROSA E BIANCA (a Guido) El Bruno l'è el tò fieou? GUIDO Si e son orguglius. L'è un bravo giuvin.

ROSA Mai avaria immaginà che te se la intendevet anca con la mia sorella Viola! Te se debun un gran purcell!

BIANCA (piagnucolando) Minga assee con una sorella, anca con quell'altra. Minga assee una tosa, anca un fieou! E mi invece a fa la brava mièe senza incorgium de vess la direttora d'un casott! (a Guido) Ma te se vergognett nò? (a Viola) E ti brutta zoccora, te ghe n'eret minga assee de tutt i omen che te gh'avevet in gir? No vera? Per una baldracca come ti hinn mai assee ! Ma propri in cà mia... con el mè marì e magari anca in del mè lett.. Gh'è pù de religiun!

GUIDO (dopo qualche momento di riflessione) Adess però che hinn saltà foera tutt i altarit, guardemess in faccia...Chì denter tutti, chi pousse e chi men, g'hann i sò pecà de fas perdunà …

BIANCA Mi g'ho nient de famm perdunà, mi chi son la vittima tradida da vialter tri.

GUIDO Anca ti, se te se guardett ben in fund alla coscienza, te se incorgiarè che anca ti te fa la tua part. Quand te gh'et el zuccher, addirittura quel sacramentà, bisogna lassal sciuscià e mÍnga semper nascondel, se no el fiulet, magari un pò gulus, el va a sciuscial de un'altra part e se la trova visin tanto mei! Te me capì vera? So che te se cambiada e che el zucher, peccà che ormai l'è un po' pass, adess t'el duperet volentera.


40


BIANCA (acida) L'è zuccher de un'altra marca e mi el trovi pousse bun.

GUIDO Passemigh sura al zuccher già digerì e pensemm al present. Si sta i mè tre donn e vò vorsù ben a tutt e tre. La mia vita adess l'è pù chì e allora gh'è pù nessuna resun de vess gelos. Chì al paes ho semper dovù laurà per mantegnì tutt el mè ambaradan, in Cile me trovi a fa el scior. La Consuelo, che ti Viola già te cognosset e che l'è la mia socia de maggioranza, prest la diventerà la mia dormaimpari. La me vor ben e mi ghe vori ben. El Bruno el vegnarà a sta con me in Cile. Varda Rosa che per la nostra tosa Celestina provvedi mi a dach una bella dote perchè vori che la se spusa e vori che appena sarà nasù el mè nevudin vegnen a cà mia in Cile a fa el viaggio de nozze.

ROSA La Celestina la g'ha propri bisogn de un po' de pas e de tranquillità.... La sarà scià

de turnà indree con el so murus.

GUIDO Ben, vedarù de cognossel anca mi. Bianca, con ti ho già parlà prima: i danèè per rimbursà all'assicuraziun e un vitalizi sostanzius per ti però e minga per el faniguttun. Rosa te fò i condoglianz per la tua vedovanza e te ringrazi de vemm fa diventà papà della Celestina. Te me piasevet tanto e allora avevi capì minga perchè te m'avevet lassà dopo che t'era nassù la tosa. Adess però l'ho capì: te l'eret fa per minga ruvinà la tua famiglia. Brava!

ROSA L'è vera e m'è dispíasù, perchè a sta con te: oh come l'era bell!

GUIDO Famm minga vegnì la nostalgia... Ho savù di tò difficultà economich e ghe pensi mi a sistemai.

ROSA Grazie Guido, te paret propri eI zio d'America. Tò un basin!

GUIDO Adasi, esagera no se no spunta Ia gelosia! E ti Viola, che te me semper vorù ben, che te suffert per tirà grand el noster fieou e quanti ball te duvù inventà quand el vureva savè chi l'era el sò pà, come podi ringraziat?

VIOLA (supplichevole) Portum insema a ti! Te farò la serva!

BIANCA Sta giudea della Madonna del munt la vor minga mulall... (a Viola) Adess lù l'ha truvà l'erbetta fresca e el fen el ghe pias pù.

GUIDO L'è minga per quest ma in Cile con te visin me sentiria in difficoltà. Cerca de capì!

BIANCA (a Viola) Te ghe rumpet i ov in del cavagnoo! Capissela! (campanello) Te de stà chì! E adess, va a dervì.

VIOLA (esce e subito da fuori) E' tornà la Celestina...

CELESTE (é con Gianni) Papà, te presenti el mè... el mè murus.

GIANNI Buongiorno a tutti. Scusim per l'intrusiun. Mi vurevi no ma la Celestina quand la

se impunta...

GUIDO Dunca ti te see el Gianni murus de la mia tosa? ... E de parentela come te fee?


41


GIANNI Morelli e el mè pà el faseva el bagatt ín piazza Fontana.

GUIDO Morelli? ... El bagatt de piazza Fontana? Ma ho fa el suldà insema! Propri una brava persona!... Ma perchè, el faseva? L'è già in pensiun?

GIANNI No purtropp! Subit dopo che l'è morta la mia mamma, anca lù...

GUIDO El savevi no. Quanto me dispiass... inscì bravo, inscì onest... ti allora te eredità el sò negozi?

GIANNI Si, ma per sta in sul mercà ho dovù cercà de ingrandil e de rimudernal, ma i debit adess hinn dree a ruvinamm.

GUIDO Un Morelli el borla mai in terra. Su curagg che adess te ghe de mantegnì la mia tosa e el mè nevudin e... se propri te gh'avaree bisogn de un ruzz per tiras foeura di pettul... ghe sarà chi provvederà.

CELESTE Grazie papà. Ma el mè murus el te pias?

GUIDO L'è el fieou d'un galantomm e lù el pò no vess divers. Dunca...

GIANNI Grazie papà,.. podi ciamall papà?

GUIDO Te devet! Ah desmentegavi: stasira tutti, e disi tutti, insema a mi, se va alla trattoria del cacciatore dove ho già prenutà per festeggià tutt insema el mè colpo de fortuna. Brasaa con la polenta. Savessov che nostalgia che g'ho...

CELESTE Dai Gianni 'ndemm alla svelta a fa un po' de spesa perchè duman í negozí hinn

sarà su. Papà se trovum in trattoria ai vott e mezza. Dai Gianni vegn adree.... ciao a tutti...

GIANNI Allora, arrivederci... in trattoria (escono)

ROSA (a Guido) Vera che l'è un bell fieou?

CELESTE (rientra) Defora sul ripianin gh'è el Bruno con una bella tosa !

GUIDO Ciamei e fai vegnì chì,

CELESTE (riesce e da fuori) Bruno hinn chì tutt a speciatt.

BRUNO (da fuori) Rivum...(entra con Consuelo) Semm fermà un po' a cuntala su.

CONSUELO Bruno es muy bueno, muy encantador, joven, bello, inteligente y provocante. Me gusta, me gusta mucho!

GUIDO Per forza, l''è el mè fieou!

BIANCA Invece ti baggian te se nè giovin nè bell nè tantomeno provucant!

VIOLA Però el g'ha anmò tanto fascino!


42


CONSUELO L'italia esplende con Bruno al lado y tambien el Chile sera mas luminoso junto a el.

GUIDO Ma Bruno se te ghe fa a sta tosa?

BRUNO Ma nient! Hemm girà, hemm parlà de tanti robb, de tanti prugett..

CONSUELO Oh si, proyectos meravillosos para vivir junto!

GUÍDO E basta?

BRUNO Beh, verament gh'è sta anca un mument che... come prima in sui scal... ecco, l'ha

me saltada adoss ... la m'ha strengiù su e l'ha m'ha basà in bocca e intant...

CONSUELO  (come  in  estasi)  Oh  besar  Bruno  es  estupendo! Su  boca  es  dulce...

caliente... sensual...

GUIDO Basta, ho capì, gh'è minga bisogn de andà ínnanz!

CONSUELO No Guido, nosotros queremos ir un poquitos mas adelante. Verdad Bruno?

Ahora nosotros estamos junto en ltalia y maniana junto en Chile. Siempre, verdad Bruno?

BRUN0 Papà, manma, g'ho pagura de 'vè ciapà una cotta!

CONSUELO Tambien yo soy ya tan enamorada.

BIANCA (facendo il verso) Sta tosa giovina la me s'è taccada in d'una manera che... che quand n'ha trovà vun giuvin la t'ha lassaa a pè.

CONSUELO (cercando di abbracciare Bruno) Ven Bruno acercate a mi, hazme soniar de nuevo! Besame otra vez, acariciame con tus manos calientes.

BRUNO Pousse tardi Consuelo! Chì davanti al mè papà e alla mia mamma... me par minga el cas...

CONSUELO Que no, nosotros estamos solos, yo no veo a nadie! Veo solo a ti.

BIANCA (piccata) Ohei nina, proprío soli me par minga! Bruno? Andì a fa un girett..

BRUNO Consuelo, andiamo ancora un po' a passeggiare?

CONSUELO Si Bruno, tu y yo solos. Vamos. (escono)

GUIDO (sconfortato) Mi credevi che la Consuelo...

BIANCA Invece te ciapà una cantunada... perchè zucch e melun g'hann la sua stagiun e

se per i giuvin l'è primavera, per ti l'è quasi inverno! Quattes el cù che el cumincia a frecc...

ETTORE (entrando) Bianca, prepara el spumant perchè la mia squadra l'ha vinciù e ho fa dudes al totocalcio!


43


BIANCA T'el chì el mè giovinott! De ier però! Ettore, è turnà el mè primm marì.

GUIDO Piacere Guido.

ETTORE Ettore...Se el vor índree la Bianca, ch'el faga pur...la legge l'è la legge e...

BIANCA E ti te lassariet che lù?... Senza nanca dì una parola?

ETTORE No, no me , ma se lù...

GUIDO Preoccupet no che te la lassi chì la tua Bianca... la vori minga indree. La te vor ben, tegnela de cunt! Mi turnarò in Cile cuntent istess perchè dù giuvin, el mè fieou e la mia socia hann truvà l'amur chì sotta al ciel de Lombardia. Per mi ghe sarà sicurament un'altra occasiun

VIOLA (si avvicina, gli mette le braccia al collo) Guido, se te voret, son mi la tua occasiun!

BIANCA ROSA ETTORE E lassela minga scapà....

FINE    SIPARIO


44