Trii vegg cerchen miee

Stampa questo copione

TRII VÈGG CERCHEN MIEE

Personaggi

Pierre                                               Antonella

Egidio                                              Susanna

Francesco, detto Cecch                    Maria Grazia

Giovanna                                         Fabio

Lorena                                             Paolo

Elda                                                 Paola                   Regista

PRIMO ATTO
Scena prima

Parco pubblico – un paio di panchine. I tre amici stanno chiacchierando.

PIERRE     A dì la verità, mì sont on poo stuff de sta vita. Sèmm chì come di bigol che cicciaren, cicciaren per tirà sera e inscì on dì dòpo l’alter, finchè inveci de tirà sera, tirom i ultim e amen… (segno croce) Riposa in pace.

EGIDIO      Oh, ‘me te see romantich… ripòsa in pace…, bisògna godèssela la vita. Mì, per esempi, quand se saludom, voo a giugà ai bòcc…

CECCH      E te tiret sera a tirà i bòcc… se tira, se tira

PIERRE     (con malizia) beh… se tira

CECCH      Lassa stà, disevi nò quèll. Gh’èmm de inventass on quaicòss de divèrs. I dònn, per esempi, sèmm tutt’e trii vèdov.

EGIDIO      Nò, mì me son mai sposaa.

PIERRE     Lù l’è on marellòtt convint.

EGIDIO      Nò, convint pròppi nò. Ma se te voeuret fà? Hoo mai trovaa la dònna giusta e me son mai sposaa.

CECCH      (solenne) L’è rivada la toa ora…

EGIDIO      Oh, nò (fa scongiuri), spètta… a morì gh’è semper temp.

CECCH      Ma se t’hee capii? Disevi che l’è rivada la toa ora: gh’èmm de fà in manera che adèss te se sposet.

EGIDIO      Oeù, l’hoo minga trovada quand seri giovin e la troeuvi adèss?

CECCH      Sicur, adèss! Vera Pierre?

PIERRE     Vera, còssa? Ghe troeuvom la miee seduta stante?

CECCH      Seduta stante, nò. Gh’èmm de tirass sù e dass de fà.

PIERRE     Sì, adèss se mèttom a andà in gir a tampinà i tosann. “Che la me scusa, la voeur on marii? Me l’è? Giovin e bèll? Nò, vègg e… (guarda Egidio) inscì, inscì. Ma va all’infèrno… e la va via. Ecco, quèsta l’è la sequenza lògica de on discors ch’el sta minga in pee. Chiuso. Egidio, te rèstet on marellòtt per l’eternità.

CECCH      On moment. T’hee desmentagaa de giuntagh on particolar, on particolar che ai dònn ghe dispiass nò: (guarda Egidio) vègg… va ben… inscì, inscì… va ben… ma scior!

EGIDIO      Scior?

CECCH      Sì, scior. Ò se te preferisset: ricco. Milionario.

EGIDIO      Ma te set adree a dà i numer? Indoe l’è che i troeuvi i milioni? Rièssi a campà appèna appèna con la pension.

PIERRE     Eh, sì Cecch, te me paret matt.

CECCH      Ma t’hee minga vinciuu a la lotteria?

EGIDIO      La lotteria? Quale lotteria?

CECCH      Quèlla che fann l’estrazion doman.

EGIDIO      (guarda Pierre) Ma quèll lì l’è foeura de coo: mì hoo vinciuu incoeu cont el numer che tiren sù doman!

PIERRE     Però Egidio, pò vèss. Se el Cecch l’è on mago, magari l’ha vist in de la sfera de cristall el tò numer, il numero vincente.

EGIDIO      Ma che numer, se mì i bigliètt de la lotteria i hoo mai compraa!

CECCH      Ma chi se ne frega! Gh’è minga bisògn de mostrà el bigliètt, basta dì: ho vinto alla lotteria. L’è tutta finta, l’è tutta fantasia.

PIERRE     Allora, se l’è per finta voeuri vinc anca mì. Fèmm inscì: èmm compraa on bigliètt insèma… èmm vinciuu… fèmm trii milioni… va ben, nò trii milioni? Fa on milion a tèsta. Inscì sèmm sciori tutt’e trii.

CECCH      Giusta! Egidio te seet on poo egoista. Te voeuret vinc domà tì?

EGIDIO      Mì? Ma se hoo nanca fiadaa !

PIERRE     Allora, quèsta l’è la strategia. Tampinom ona tosa, ghe disom che gh’è on partii de quèi giust, che magari, sì el gh’ha on poo de annètt, però l’è scior… milionari! (conclusione felice) E te se sposet. Che cuu, Egidio!

EGIDIO      Pian, pian. Fii svèlt vialter a dì “che cuu”. Prima bisògna trovalla, poeu bisògna fagh cred che mì sia milionari davvera e poeu… già e poeu, quand la me domanda de regalagh on quaicòss, mì indoe l’è che je troeuvi i danee? *

CECCH      Tirom foeura di ball… lo stato, la ricevitoria, l’agenzia delle entrate, la delega notarile… sèmm adree a spettai, sti danee maledètt.

EGIDIO      Perchè maledètt?

CECCH      Perchè riven mai. Ghe fèmm intend che anca numm gh’èmm adòss on tribuleri, ch’el ne fa nò dormì.

EGIDIO      Va ben: fèmm finta de vèss sciori.

PIERRE     Nò, finta. Gh’èmm de mostrà che sèmm sciori debon, nò per finta. Intant, el portament.

EGIDIO      El portament? Se l’è che gh’èmm de portà?

PIERRE     Oh, Signor: se l’è che gh’èmm de portà! T’el disi in italian: il portamento, il camminare diritto, distinto, con la sicurezza tipica dei ricchi.

EGIDIO      L’è difficil fà ona ròba che mì hoo mai faa. Mì son mai staa scior.

CECCH      Signori si nasce.

EGIDIO      Bravo, e mì son nassuu poverètt, quindi…

CECCH      Quindi on bèll nient. De sto moment tì te seet on scior. Dai, fa vedè ‘me te camminet (a Egidio, seduto) Dai tires sù, va avanti e indree

EGIDIO      (cammina più goffo che normale) Inscì?

CECCH      E tì te sariet on scior?

PIERRE     El gh’ha reson el Cecch: Egidio tèsta alta, petto in fuori.

CECCH      Panscia in denter.

EGIDIO      Tròppa fadiga. E poeu, perché gh’hoo de fà el scior? Mì sont on poverètt che l’è diventaa scior, perchè la vinciuu a la lotteria. Già bisògna mèttes d’impègn a fà finta de vègh di danee che gh’èmm nò, se poeu gh’hoo de fà mostra de vèss anca on damerino ch’el cammina su i oeuv (cammina in punta di piedi) l’è finida. Me convègn restà anmò on marellòtt.

CECCH      Ma nanca per idea. Ormai sèmm adree a giugà e vèmm fin’in fond. E poeu, se t’en diset Pierre? Sbatt via tutt’ i danee ch’ èmm vinciuu la saria pròppi de stupid. Ò nò?

PIERRE     Ah, nò de sicur. Adèss che son diventaa scior, voeuri… (ci pensa) eh… cont i danee che gh’hoo, magari ona quai donnètta che la voeur sposamm la troeuvi anca mì.

CECCH      Dai, cominciom nò a creà di complicazion. Ona ròba a la vòlta. Ghe sarà de sbattes per l’Egidio… e l’è nò facil… e adèss te se mèttet anca tì. Stà in coa e spètta el tò turno. Allora, Egidio, come te la voeuret? Bionda, mòra, rossa?

EGIDIO      Oh, Signor! Te voeuret dì che pòdi anca scernì? Mì credevi che la prima che capita la pò vèss quèlla giusta.

PIERRE     Che òmm senza ambizion… la prima che capita… I sciori se contenten nò: voeuren cattà foeura come se fa cont i vestii: se guarda, se palpa…

EGIDIO      Se palpa?

PIERRE     Eh, se palpa. Ti quand te compret on vestii, t’el palpet nò per vedè se l’è de pura lana ò se l’è artificial?

EGIDIO      Ah, te intendevet i vestii!

CECCH      Perchè tì… ohei, Egidio èmm nonanmò incassaa i danee de la lotteria e ti te voeuret comincià a palpà?

PIERRE     Nò, inscì va minga ben. Se te gh’hee in tèsta chi penser lì, on poo malizios, l’è mèi rinuncià

CECCH      Sì, l’è mèi rinuncià. I sciori se comporten con classe, con distinzion.

PIERRE     Magari fan el bunga bunga, ma con classe, con distinzion.

EGIDIO      Se l’è sto bunga bunga?

PIERRE     L’è ona barzellètta… gh’è di negher che se divertissen a fà el bunga bunga…

EGIDIO      Ma gh’è de divertiss?

PIERRE     Dipend… da la situazion… ma dai, sèmm minga chì per scherzà ò cuntà storièll. Sèmm chì per trovat miee. Allora, bionda ò mòra?

EGIDIO      Eh, me se fa… se mì disi bionda e poeu ne riva voeuna mòra che la ghe sta, se foo, la casci via?… No, signorina la volevo bionda… mì la ciappi istèss.

CECCH      Ma che discors. Se te la voeuret bionda e la riva mòra, ghe fèmm ting i cavèi.

PIERRE     Basta che la sia minga grisa.

EGIDIO      Perchè?

PIERRE     Come, perchè? Te par che a la nòstra età, con tutt’ i danee che gh’èmm, pòdom contentass de voeuna grisa, cont on poo de annètt? Giovina, la voeurom… e poeu che la sia bionda ò mòra fa nagòtt, l’important che la sia ona bèlla sgarzolina.

CECCH      T’el lì el Rodolfo Valentino, la voeur sgarzolina! Ma te se    ricordet anmò me se fa?

PIERRE     Oeu! Per ricordamm, me ricòrdi ben… infatti “vivo di ricordi”.

EGIDIO      Va ben, a mont el color… te gh’è reson: pòdom semper fà la tinta… ma adèss gh’èmm de trovà la manera de taccà botton cont ona quai tosa, ona sciora de mèzza età, ona sgarzolina. Insòmma, con quèll che riessom a trovà.

PIERRE     Ghe voeur la strategia.

CECCH      Ghe voeur la strategia.

EGIDIO      Ghe voeur la strategia? Basta nò ona tosa?

PIERRE     Egidio… lasciaci lavorare!

EGIDIO      Lavorà?

CECCH      Lavorà con la ment! Pensare, Egidio. Dobbiamo pensare.

Qualche attimo di silenzio

EGIDIO      (fa segno ai due che lo zittiscono – continua, vuol far notare qualcosa – lo zittiscono, e con la testa tra le mani pensano… o fingono di

pensare – passa una ragazza) Signorina…

Scena seconda

ANTONELLA     Sì, dice a me?

EGIDIO      Me savaria dì…?

ANTONELLA     Mi scusi, sono sarda… non capisco.

EGIDIO      (più forte) Me savaria dì…?

Intanto Pierre e Cecch hanno alzato la testa e ascoltano.

ANTONELLA     Perché grida? Non sono mica sorda.

EGIDIO      Ma come, me l’ha dii adèss che l’è sorda.

ANTONELLA     Sarda, non sorda. Mi sembra che sia lei ad essere sordo.

EGIDIO      Ah, sarda? De la Sardègna?

ANTONELLA     No, sarda di Singapore

EGIDIO      Singapore? Ma anca là gh’hann on’isola che se ciama Sardègna?

ANTONELLA     No, non ce l’hanno, la Sardegna è solo in Italia.

EGIDIO      Beh, in Italia…. Disèmm on poo foeura (fa segno con la mano “un po’ spostata”)

ANTONELLA     Senta, mi scusi, ma lei  mi ha fermato per parlarmi della Sardegna?

EGIDIO      Nò, nò, voeuri nò parlà de la Sardègna. Ghe son staa ona vòlta, ma me ricòrdi pù.

ANTONELLA      Non ho capito niente. Arrivederci (si gira per andare)

EGIDIO     On moment… pardon un momento, signorina. Volevo chiederci una informazione. Lee… lei sa indove l’è che pagano le vincite della lotteria?

ANTONELLA         No, non lo so. Ma se va alla sua banca glielo dicono loro cosa deve fare. Ma mi scusi, perché… lei ha vinto alla lotteria?

EGIDIO     Beh sì èmm vinciuu… pardon abbiamo vinciuto noi tre. Io  e i miei amici il Pierre e il Francesco, che noi chiamiamo el Cecch.

ANTONELLA         Complimenti! Avete vinto molto?

EGIDIO      Ona robètta… una sciocchezzuola.

ANTONELLA         E quanto sarebbe questa “sciocchezzuola”?

EGIDIO      On milion.

ANTONELLA         Un milione? Beh, anche se dovete dividere in tre è sempre una bella cifretta.

EGIDIO     Nò, nò in trii… a testa. On milion a tèsta. Totale: trii milioni.

ANTONELLA     E quando li avete vinti?

EGIDIO      Eh… in chi dì chì.

ANTONELLA     Chi dì chì? Ma cos’è il canto del gallo (fa il verso) chì di chì! Ma non mi faccia perdere tempo. La saluto (si avvia)

PIERRE     Mi perdoni se intervengo: il mio amico parla un italiano un po’… come dire? Dei tempi del signor Cotenna Carlo.

ANTONELLA     E chi sarebbe, questo Cotenna Carlo?

CECCH      Carlo Codega.

ANTONELLA     Ne so meno di prima.

PIERRE     Carlo Codega è vissuto tanto tempo fa.

ANTONELLA     E ha scritto un vocabolario italiano-milanese.

EGIDIO      Ah, sì? El savevi nò. Ti t’el savet Pierre ch’el Carlo Codega l’aveva scrivuu on vocabolari?

CECCH      Nanca mì el savevi, ma a lee, chi l’è che ghe l’ha dii?

ANTONELLA     Continuo a non capire. O parlate italiano, o me ne vado.

PIERRE     Li scusi, signorina, questi zotici parlano solo dialetto. Parli con me, che ho girato il mondo.

CECCH      Sì, girato il mondo. Ona vòlta l’ha vist on mappamond, el gh’ha daa ona sbèrla e l’ha faa girà. Inscì el va in gir a dì che l’ha giraa el mond.

EGIDIO      Bèlla questa. Bravo Cecch.

ANTONELLA     Sì, bravo. Questa l’ho capita anch’io… el gh’ha daa ona sbèrla… divertente. Ecco, però mi sono divertita abbastanza. Posso andare?

EGIDIO      Ma non ci ha ancòra detto indòve l’è che si incassano i soldi de la lòtteria.

ANTONELLA     Però, a pensarci bene, ho l’impressione che mi pigliate in giro. Non ci sono state lotterie in questi giorni.

EGIDIO      Qui no, è vero, ma…

CECCH      In Svizzera, sì. Abbiamo vinto la lotteria svizzera.

ANTONELLA     Allora dovete andare in Svizzera.

PIERRE     Ma il biglietto l’abbiamo comprato da un nostro amico che fa il pendolare.

ANTONELLA     E allora, dateglielo a lui. Ma, scusate… il milione è in euro o in franchi svizzeri?

EGIDIO      (guarda gli altri due) Eh, fòrsi l’è…

CECCH      Dòpo contròllom… ma la domanda, se la permètt, l’è on’altra. Lee la saria dispòsta…

ANTONELLA     In italiano, prego

PIERRE     Lei sarebbe disposta a sposare un milionario?

ANTONELLA     E chi sarebbe?

PIERRE     Uno di noi tre. Per adèss el principal candidato l’è lù (indica Egidio), ma s’el ghe pias nò… pardon… se lui non ci piace, ci siamo noi, milionari come lui.

ANTONELLA     Scusate, ma se io scelgo uno di voi, poi rimangono gli altri due… come dire… a spasso.

PIERRE     Giusto.

ANTONELLA     E siccome io non posso sposarvi tutt’e tre…

PIERRE     Giusto.

ANTONELLA     Sì, lo so che è giusto… occorre trovarne altre due.

PIERRE     Giusto.

CECCH      Perché? Je troeuva lee? Ce le trova lei?

ANTONELLA     Si può fare… ma voi… siete proprio milionari?

PIERRE     Altroché, vuol vedere?

ANTONELLA     Cosa? Cosa mi fate vedere?

CECCH      Ma il biglietto!

EGIDIO      Che però gh’èmm minga chì.

PIERRE     Eh, sì… è a casa, ben nascosto.

ANTONELLA     Va bene, allora facciamo così: adesso sono le…(guarda l’orologio) sono le diciassette

EGIDIO      Diciassette?

PIERRE     Sì, i cinqu or dòpo disnaa.

ANTONELLA     Ci vediamo qui, domani sera, alla stessa ora. Voi portate il biglietto, e io porto altre due ragazze.

EGIDIO      Belle come lei?

ANTONELLA     Ancora di più.

PIERRE     Giovani?

ANTONELLA     Si intende.

CECCH      Nubili, vedove, separate… insomma, sposabili?

ANTONELLA     Tutt’e tre libere.

EGIDIO      E come mai?

ANTONELLA     Come mai, cosa?

PIERRE     Come mai, così giovani e belle, siete libere?

ANTONELLA     Perché aspettavamo voi, no? Ci vediamo (esce)

Scena terza

CECCH      Se vedom. Ragazzi l’è fada.

PIERRE     Grazie per i ragazzi, ma… uhm…

EGIDIO      Ma… uhm… cosa? Te see semper sospettos. T’hee minga vist come ghe brillaven i oeugg?

PIERRE     Sì, ma ghe brillaven perchè la t’ha vist tì, ò perchè te gh’hee parlaa di milioni?

EGIDIO      Te voeuret dì che fòrsi l’è interessada ai danee?

CECCH      Ò l’è staa on colp de fulmin e la s’è innamorada còtta de tì, perchè te see giovin e bèll… ò la pensa che i danee sien anmò pussee bèi.

PIERRE     Allora, se disii de fà? Quèlla, doman la voeur vedè el bigliètt.

CECCH      Basta nò, la voeur anca vèss sicura che el bigliètt l’è quèll che l’ha vinciuu… il biglietto estratto.

EGIDIO      Mì gh’hoo on amis tipògrafo, che magari stanòtt el rièss a mètt insèma sia el bigliètt che el giornal ch’el ripòrta el numer.

PIERRE – CECCH       Eh?

PIERRE     L’Egidio l’ha faa tutt ‘sto ragionament in d’on colp sol?

CECCH      Ecco, perché la bionda de la Sardègna la s’è innamorada de tì, perchè te seet intelligent.

EGIDIO      Me par che sii adree a toeum in gir. S’hoo dii?

CECCH      In gir? Ma se t’hee faa ona pensada inscì profonda!

PIERRE     L’è vera, basta nò mostrà el bigliètt, bisògna anca fà vedè el giornal con l’articol… el giornal con l’articol… ma èmm minga dii che la lotteria l’è quèlla svizzera?

EGIDIO      Oh, Signor, l’è vera. Occor trovà on giornal svizzer.

CECCH      Ma svizzer come? Svizzera italiana ò todèsca?… ò francesa?

PIERRE     Per facilità saria mèi on giornal de lengua italiana, inscì gh’è minga de problèma a scriv l’articol.

CECCH      Però s’el fuss de lengua todèsca, magari la sarda e i sò amis capissen nò se gh’è scritt e numm pòdom cuntà sù i ball che voeurom.

EGIDIO      Bravo Cècch, la me par on’idea fantastica. Chi l’è che l’è bon de scriv todèsch?

Si guardano tutt’e tre senza parlare.

EGIDIO      E frances?

Si guardano ancora tutt’e tre senza parlare.

PIERRE     A dì la verità mì foo fadiga anca a scriv in italian.

CECCH      Anca mì.

EGIDIO      Eh, anca mì. E se trovassom on giornal ticines? Te see, chi lì parlen el dialètt, come i comasch e magari se ghe combinom sù ona quai pastrugnada… basta mètt el numer precis visin alla cifra: tre milioni… e l’è fada.

CECCH      Ehi Egidio, se ved che te gh’hee pròppi voeuja de toeu miee: te ragionet me on liber stampaa. Sòtta, allora a cercà “Il corriere ticinese”. Ghe ne sarà vun ch’el se ciama inscì, speri.

PIERRE     Basta andà in Svizzera.

CECCH      Eh? Oh, signor l’è vera, bisògna andà in Svizzera.

EGIDIO      Ma che Svizzera! Se voeurom imbrojà andèmm fin in fond. Creiamo la testata  “Il corriere ticinese”. El mè amis tipògrafo l’è bon de fà anca quèll.

PIERRE     Ma basta nò la testada e l’articol de la lotteria. E el rèst? Te ghe mostret on giornal tutt bianch?

EGIDIO      Eh, già: la faccenda la se complica.

CECCH      Idea! Ritaglio di giornale! Ghe minga bisògn de fà vedè tutt el giornal. Basta on tocchèll de carta… “il ritaglio”… e l’è fada.

PIERRE     Bravo Cecch. A la fin ghe l’èmm fada.

EGIDIO      E a stampà on tocchèll piscinin el me costa nient. Allora, via in tipografia. Andèmm (fa per avviarsi). Già, ma el numer? E la serie?

CECCH      Ghe penserà el tipògrafo. Lù chi ròbb lì je sa. Andèmm.

PIERRE     Andii vialter. Mì vègni con calma.

Escono Egidio e Cecch.

Scena quarta

PIERRE     I mè amis hinn diventaa matt. La lotteria, el matrimòni, el bigliètt. Bisògna dass ona calmada se de nò ris’ciom de stagh minga adree a tutti i ball che dovarèmm cuntà doman ai tosann. E l’Egidio? El par trasformaa… gh’è vegnuu voeuja debon de maridas. Però, st’idea de fà finta de vèss sciori la me dispias nò.

Scena quinta

Entra Regista – vede Pierre

REGISTA  Ohei, Pierre! Ste fee chì?

PIERRE     (esclamazione contenta) Regista!

REGISTA  Regista? Ma te me ciamet anmò regista?

PIERRE     Eh, ste voeuret fà? T’èmm semper ciamaa inscì! Te seret minga el nòster regista?

REGISTA  Sì, ma tanti ann fa, all’oratori, quand fasevom teater domà tra mas’cètt perchè i tosann gh’aveven minga el permèss de stà in mèzz ai fioeu. Che bambanad, a pensagh ben!

PIERRE     Ma adèss, te fee pù el regista? Me se ricòrdi anmò quand fasevom i scenètt e mì cuntavi i barzellètt. Seri, bravo, te se ricòrdet? Pussee bravo anca de tì, che te seret el regista.

REGISTA  Anmò con sta menada? Ohei, ma quèsta de vèss pussee bravo de mì a cuntà i storièll la te minga nonanmò passada!

PIERRE     Perchè la gh’ha de passam? Mi fasevi rid…

REGISTA  E mì fòrsi fasevi piang?

PIERRE     Nò, l’è che… va ben, te la see l’ultima?

REGISTA  Mì sì che la soo l’ultima. Ma ti te pòdet nò savèlla.

PIERRE     Com’è pòdi nò? Sont adree a cuntatela.

REGISTA  De sicur l’è la penultima, perchè l’ultima sont adree a inventalla mì, adèss.

PIERRE     Desmètt de rivà prim che gh’è pù de prèmi. Allora, te la cunti ?

REGISTA  Fòrza.

PIERRE     Te see che gh’è quèi che tiren giò da internètt quèi film… te me capisset, quèi…

REGISTA  Quèi pòrno.

PIERRE     Ecco bravo. A vun ch’el parlava on poo grass, la miee la ghe fa… “parli come uno scaricatore di porno”. Bèlla, nò? Scaricatore di pòrno!

REGISTA  Sì, bèlla. Quèsta però l’era la penultima, perchè adèss te cunti l’ultima. A propòsit de internètt… ‘se l’è el contrari de internètt?

PIERRE     Soo nò.

REGISTA  Milan vonc

PIERRE     Milan vonc… ? Se voeur dì?

REGISTA  Inter nètt – Milan vonc

PIERRE     Ma va a ciappà di ratt. Dai, piantom lì cont i storièll perchè tì, cont el tò umorismo te me fee morì. Ma, cunta sù. Ste fee adèss?

REGISTA  Hoo dervii on ristorant.

PIERRE     On ristorant?

REGISTA  Sì, on ristorant, specialità milanes

PIERRE     Dimmel nò… specialità milanes… e magari gh’è anca la busècca…

REGISTA  Il nostro piatto forte

PIERRE     E… el risòtt cont i òss bus?

REGISTA  La nostra specialità

PIERRE     E i cotolètt cont el manich?

REGISTA  Manchen mai.

PIERRE     I nervitt… la casoeula…?

REGISTA  Semper pront… e poeu i scigoll cont el pien de giambon, el barchètt cont i articiòcch e el gorgonzoeula… come antipast. Per minga parlà di primm: el risòtt giald, i maltaja con luganega e fong, pasta e fasoeu

PIERRE     Basta… te me fee vegnì l’acquètta in bocca. Sent, te see capitaa  a propòsit. Doman sera vègnom in ses…

REGISTA  Doman sera? Che peccaa: doman sera l’è saraa sù

PIERRE     Nò! E pensaa che avevom trovaa – mì e i mè duu amis - trè dònn giovin, bèi e vorevom dass de fà. E j’èmm invidaa pròppi per doman sera.

REGISTA  Me dispias, verament. Varda, sont inscì content d’avet incontraa  che vorevi invidat, tì e tutta la toa banda a vegnì a magnà in del mè ristorant. Tutt gratis, naturalment. Ma… doman sèmm sarà sù…

PIERRE     Eh, vègnom venerdì sera.

REGISTA  Nò, venerdì sera se paga. Me dispias.

PIERRE     On alter dì…

REGISTA  Se paga semper…

PIERRE     Ma quand l’è che se paga nò?

REGISTA  Al giovedì.

PIERRE     Ma al giovedì l’è sarà sù.

REGISTA  Appunto. Per quèll se paga nò.

PIERRE     Se paga nò, ma se magna nò.

REGISTA  E quèsta l’è la trovada! La t’è piasuda?

PIERRE     Nò, la m’ha faa minga rid… te me invided al ristorant quand l’è sarà sù…. Va ben, ma mì sont on scior! Per la cusina milanesa badi nò a spend. Ma te me fee tutta quèlla ròba ch’èmm dii prima?

REGISTA  Quèlla? Ma te se contentet d’inscì pòcch? Te foo anca saggià la legora in umid, i scartòzzitt de porscèll, e per finì, i dolz: la torta meneghina, i giambellitt ai castègn, la torta moresina al ciccolatt e la nòstra specialità, la torta sabbiosa ai mognagh.

PIERRE     Nò, basta: te me fee morì d’indigestion anmò prima de magnà! Chissà quanto te me fee spend.

REGISTA  Pensigh nò: varda chì. Leg.

PIERRE     Ristorante milanese “Il Regista”… Ma dai, “il regista”. Te mòllet nò, eh?

REGISTA  Va avanti a leg.

PIERRE     Gratis per chi racconta bene le barzellette... Ma te l’hee scrivuu per mì?

REGISTA  Solit vanitos… “te l’hee scrivuu per mì”… be’, sì pensavi che on dì ò l’alter se sariom incontraa e avevi giamò preparaa el bigliètt.

PIERRE     Ma numm, se vegnom, sèmm in ses… trii mas’cètt e trè donnètt

REGISTA  Trii mas’cètt e trè donnètt cunten ben i barzellètt?

PIERRE     Benissim.

REGISTA  Dai, se vedom. Vègn quand te voeuret. Te spètti. Ciao (esce)

PIERRE     Ciao Regista. (si siede sulla panca, rigira il biglietto tra le mani)

Scena sesta

Entrano Giovanna e Lorena – Pierre ascolta curioso

GIOVANNA      Nò, carissima, el mè l’è pussee vègg del tò.

LORENA   L’è nò possibil. Quanti ann el gh’ha?

GIOVANNA      De precis, soo nò, ma de sicur ghe n’ha pussee de votanta.

LORENA   El mè ghe n’ha almen vottantacinqu.

GIOVANNA      E come l’è? El riès a stà sù in de per lù?

LORENA   Oh, per quèll, sì. El par on giovinòtt: bèll drizz! El marcia cont’on passo che a vòlt foo fadiga a stagh adree. Però, l’è el coo: el ghe sta pù. El dis di chi vaccad che stann né in ciel, né in tèrra.

GIOVANNA      El mè, nò. El sta on poo’ in cadrega, on poo a lètt; a vòlt ghe doo ona man a fà on girètt per la stanza, però almen el ragiona.

LORENA   Second mì, l’è mèi vun che ragiòna puttòst che vun ch’el par on gallètt, ma te capisset nò s’el dis… e quand t’el capisset… be’ saria mèi capill nò… A vòlt el pretend de dì di barzellètt che te se come comincen, ma te capisset nò come finissen… Però, a dì la verità me ne ricòrdi voeuna che l’ha m’ha faa rid. Te le cunti?

GIOVANNA      Cià dai, almen ridom. Settèmes giò (si siedono sulla panchina vicino a Pierre). E allora?

LORENA   El me dis: Lòrena, second tì, quèi stitich quand moeuren vann in purgatòri?

GIOVANNA      (ride) Be’, me par nò ch’el sia foeura de tèsta.

LORENA   Sì, ògni tant el cervèll el funziòna… beh… ògni tant… saria mèi di ògni pòcch.

GIOVANNA      E inveci el mè el pretend de parlà  anmò de politica. E allora ghe disi semper de sì, che va ben quèll ch’el dis e ch’el gh’ha reson. Se de nò el va avanti a famm la stòria de la Bèrta che la filava e el finis pù.

LORENA   (vede Pierre) Ghe dèmm fastidi? Sèmm adree a zabettà on poo sù i nòster òmm.

PIERRE     I vòster òmm? Ma me parii giovin… Scusee, soo anca mì che se domanda nò a ona dònna l’età, ma vialter gh’avii nanca quarant’ann.

GIOVANNA      Eh, quaranta: sèmm visin ai cinquanta.

PIERRE     Eh, nò: se sii visin a mì… avii passaa i settanta.

LORENA   Come saria a dì?

PIERRE     Che mì hoo passaa i settanta e se vialter sii visin a mì, sii visin… ai settanta.

GIOVANNA      Che simpatich! Ma nò? Lù l’ha passaa i settanta?

LORENA   Mì credevi che l’aveva passa i vottanta.

PIERRE     Ma guarda tì, se me tocca scoltà! Grazie, per la gentilèzza.

GIOVANNA      Eh, ch’el me scusa: lù l’ha faa el spiritos e la mia amisa l’ha pensaa che se podeva scherzà.

LORENA   Sì, debon… lù in confront cont i nòster òmm el par on giovinòtt.

PIERRE     Ma gh’avii davvera di marì inscì vègg?

GIOVANNA      Marì? E chi l’è che l’ha parlaa di marì?

LORENA   Numm parlavom di nòster vègg…

PIERRE     Genitor?

GIOVANNA      Nò, dei sciori che ghe guardom.

LORENA   Sèmm “badanti”, cioè…

PIERRE     Sì, sì, soo se voeur dì badanti. Ma ti guarda… avevi capii che eren i vòster…e infatti la me pareva tròppa gròssa. Di tosann inscì giovin e (le guarda) nanca mal…

GIOVANNA  Nanca mal, (all’amica) t’hee capii? Grazie del complimento.

LORENA   (mezzo inchino) Molto galante.

PIERRE     Disevi…

GIOVANNA      Èmm capii quèll ch’el voreva dì...

LORENA   Inscì giovin e nanca mal, come fann a stà insèma a di vègg rimbambii?

PIERRE     Appunto. Però, se sii di badant, cambia tusscòss… ma, scusee, i vòster marì hinn content del mestee che fii?

GIOVANNA      Nun gh’èmm nò el marì.

LORENA   Sèmm anmò in cerca.

PIERRE     Nò? Debon? Pensavi de famm avanti mì… ma gh’hoo de andà via de prèssa, perché  gh’hoo paura che me saren sù el botteghin.

GIOVANNA      El botteghin? Quale botteghin?

PIERRE     Quèll de la lotteria.

LORENA   El gh’ha el vizi del gioeugh?

PIERRE     Nò, gh’hoo el vizi de vinc… Scherzi, l’è nò on vizi. Èmm giugaa inscì per rid, mì e di mè amis e èmm vinciuu trii milioni, vun a tèsta.

GIOVANNA      On milion? Lù l’haa vinciuu on milion?

LORENA   E la soa miee la sarà contenta?

PIERRE     Mì gh’hoo nò de miee. Perché, vogliono favorire?

GIOVANNA      Se ghe disi che lù l’è on bèll òmm e anca simpatich, magari el pensa che ghe disi inscì perchè hoo savuu di danee.

PIERRE     E inveci?

LORENA   Inveci l’è vera: lù l’è pròppi on òmm, come se dis, piacente.

PIERRE     Ch’el podaria vèss anca on bon partii.

GIOVANNA      Pròppi.

LORENA   E adèss, el va via? Se sèmm nanca presentaa. Mì son la Lorèna

GIOVANNA      Mì la Giòvanna

PIERRE     E mì el Pierre.

LORENA   Pierre? L’è frances?      

PIERRE     Nò… l’è ona stòria… quand lavoravi… el mè nòmm sarìa Giacom… quand lavoravi, me occupavi de Pubbliche Relazioni, cioè P.R.

E inscì tutti me ciamaven PI.ERRE, che poeu l’è diventaa Pierr.

GIOVANNA      Che bèlla stòria! T’hee capii Lorèna? Lù, el scior Pierre el faseva le Pubbliche Relazioni.

LORENA   Che l’è on mestee important… pensi.

GIOVANNA      Important? Oeu! Alterché. (a Pierre) E adèss l’è in pension, immagini.

PIERRE     Caspita, che bèlla immaginazion. L’ha indovinaa. Son pròppi in pension… ma adèss che son scior, da la pension voeuri trasferim in albergo.

LORENA   Come saria a dì?

GIOVANNA      Saria a dì, Lòrena, ch’el scior Pierre l’è pròppi spiritos.

LORENA   Eh, sì… però… s’el gh’ha de andà… al botteghin… El voeur ch’el compagnom? Gh’èmm anmò on’ora libera, prima de ricomincià a stagh adree ai nòster vègg, che pòdom tranquillament andà a fà duu pass cont on bèll giovinòtt.

PIERRE     Bèll, simpatich… e scior.

GIOVANNA      Beh me par che vèss scior el guasta nò.

LORENA   Nò, nò l’è on bèll… attributo. Andèmm (escono).

Scena settima

Entra Elda – è la donna addetta alle pulizie del parco. Ha una scopa e un sacco nero

ELDA      Che gent! Che gent che gh’è in gir! Ma se pò? Sbatten tutt per tèrra, tòcch de carta, bigliètt del pullman, el brick, sì, la ciamen inscì quèlla scatolètta de carton che se sbusa per mètt dent la canètta per bev la bibita. E parlèmm nò di mocc di sigarètt. L’è pien indepertutt (si siede sulla panca) e pensà che mì ona vòlta avevi progettà on pacchètt de sigarètt a duu scompart. Per esempi: se ciappa el pacchètt con dent vint sigarètt: se divid a metà. Da ona part des ò dodes sigarètt, da l’altra el spazzi per mètt dent i mocc. Inscì, vun el fuma e quand l’ha finii inveci de sbatt i mocc per tèrra je mètt denter in del spazzi previst. Bèlla idea, nò? Ma a quèi che fann i sigarètt ghe interessa nò, perchè venden des sigarètt inveci che vint. E ai politich, che dovarien fass sentii, ghe ne frega nient… perchè gh’hann nient de guadagà. Vun per fà el spiritos, el m’ha dii che pòden nò ciappà la stècca… su la stècca. Sì, la stècca, cioè la mèzza, la percentual su la stècca di sigarètt. Va ben, a mont… cioè a mont on bèll nient, perchè i mocc poeu gh’hoo de tirai sù mì. E se fa fadiga perchè a vòlt vègnen su nò.

Quand son stracca, vègni chì: ècco quèst l’è el canton pussee nètt de tutt el parch. Per fòrza, gh’è semper chì trii veggètt… beh veggètt pròppi nò: disèmm ch’ hinn person cont on poo de annètt sui spall, ma anmò in gamba. Mì, a dì la verità, quand seri pusseee giovina gh’avevi mis i oeugg addòss a vun d’i trii… l’ Egidio. L’era on bèll omètt, simpatich… ma on poo tròpp timid… mi hoo cercaa de faghela capì, ma seri timida anca mì e inscì sèmm andaa avanti cont i sguardi per on poo de temp, e a la fin me son stufada. Anca perchè ghe n’era on alter ch’el me faseva el fil… ma poeu anca con quèll s’è combinaa nagòtt e inscì hoo faa scappà el tram de la felicità. Pazienza, ormai… (cambia) ormai pòdi domà inrabiss per sti voncioni che gh’è in gir.

Chì, disevi, gh’è semper nètt perchè i trii vègg hinn persònn d’altri temp, cressuu cont el rispètt per la gent e per i ròbb di alter… ma gh’è de la gent che la gh’ha rispètt de nient… tutt per tèrra. Pazienza per i fioeu che hinn piscinin e magari capissen nò, ma la soa mama perchè ghe l’insègna nò come gh’hann de comportass? Beh, a guardà ben… come fann  a insegnagh se nanca lor sann se l’è l’educazion? Fumen e giò mocc de tutti i part. Beven e gioeughen a fà el canèstro. Sì, miren el cestin, ma ciappen mai el bus e la tolètta la va semper per tèrra. La tiren sù? Nanca per idea, la rèsta lì insèma a i sacchètt de patatin…e  ai patatin che stravacchen senza riguard. Per minga parlà di can… poverino, deve fare il suo bisognino… sì, ma el bisognino gh’hann de fall pròppi in mèzz al praa?  On poo de ann fa, gh’era ona strada, chì arent indoe i can, chissà perchè, andaven a impiastrà tutt el marciapee. Beh… i can… Lor ghe andaven nò de pròpria iniziativa, eren i padron che je menaven lì. L’era ona strada che la portava vèrs i scòl e a la mattina, tutt ‘sti pover bagai doveven fà lo slalom, doveven camminà in ponta de pee per minga schiscià el bisògnino. Tant che on mè amis, on fiorentin, on dì l’ha preparà ona targa, istèss de quèi di strad, con la scritta “via Cesso de’ cani”. Quand ghe l’hann dii, el sindich l’è s’cioppà a rid. “La togliamo?”, gh’hann domandà. “No, no lasciatela lì per un po’, così i cittadini s’accorgeranno di come hanno ridotto la loro strada”.

Sì, ma el fatto l’è che la notizia l’è andada in gir cont ona velocità impressionant. Tutti quèi che gh’aveven i can, hann dii “Gh’è ona strada indoe se po’ portà el can a cagà. E nel gir de ona settimana se girava pù. Tutt pien de… bisògnini. Hann nettà la strada, hann tiraa via la targa e per on poo de dì hann mis lì i vigil a controllà e a dà i contravvenzion….

Via Cesso de’ cani… l’è passada a la stòria. Mah… hoo cicciaraa anca on poo tròpp. L’è mèi che voo a finii el me gir, che s’è  faa sera (si alza, fa per uscire, si guarda intorno) Chissà se l’Egidio el pensa on poo a mì… (esce)

FINE PRIMO ATTO

SECONDO ATTO

Scena prima

Antonella e le amiche - Susanna e Maria Grazia - arrivano mezz’ora prima delle 17;  parlano, ridono, pensando di turlupinare i vecchi portandogli via i soldi.

ANTONELLA     Avii capii? I trii vègg voeuren toeu miee. E numm sèmm chì, pronte per il matrimonio!

SUSANNA  Ma hinn vègg, pròppi vègg de sbatt via ò magari, sòtta sòtta on pensierino se pò fà?

MARIA GRAZIA    Eh, sì Antonella, perchè numm sèmm a spass, siamo senza uomo, e quand t’en troeuvet vun  ch’el te pias… ò l’è giamò maridaa o l’è de l’altra sponda.

SUSANNA    Te gh’hee reson Grazia: pròppi duu dì fa hoo vist on bèll giovinòtt, elegant, on portament… beh a dì la verità, pròppi dal portament se capiva nè… (imita uno scodinzolamento). Ma se pò? Quèsta  l’è concorrenza sleale.

ANTONELLA   Tra pòcch je vedarii e… uhm… second mì, l’è mèi fà finta de vèss interessaa: ghe girom on poo intorna, fèmm on poo i smorfios e poeu, al moment giust… tracch…

MARIA GRAZIA   Sì, ma qual è el moment giust? L’è nò che gh’èmm de fregai in de… in de l’intimità. Voraria nò rivà fin a quèll punt, s’t’en diset Susanna?

SUSANNA   Ah, son daccòrd… però prima bisògna vedèi… se sa mai…

ANTONELLA   Ve disi che hinn vègg e che ghe conven nò pèrd temp a fà di progètt che pòden minga andà a bon fin. E anca che la ròba lì, de l’intimità, l’è de scartà. Scoltii ben l’idea che m’è vegnuda: numm fèmm finta de vèss interessaa, si e dividom, vun a tèsta e cominciom a fà progètt de matrimòni.

SUSANNA   Hoo capii… “servirebbe un vestito nuovo, mi capisci?”

MARIA GRAZIA  Un corredo all’altezza del tuo ceto sociale… di ròbb de lusso, per intendes

ANTONELLA   E dovreste slungarci degli anticipi.

SUSANNA          E inscì, slonga incoeu, slonga doman se fèmm pròppi ona bèlla dòta.

MARIA GRAZIA         Ma poeu, come fèmm a menà i tòll? Voeuri nò scappà via ‘me ‘na barbòna. Vorrei uscire in modo molto elegante.

SUSANNA Cont i vestii noeuv che se comprom, andarem via davvera in… “modo elegante”.

ANTONELLA     Gh’èmm temp, per pensà a come menà i tòll. Adèss devom comportass ben: modestia, signorilità e affetto.

MARIA GRAZIA   Affetto, va ben… ma de lontan, perché se ghe vegn voeuia de mèttess subit a pastrugnà…

SUSANNA   Va là, verginèlla, che te see bòna de affrontà i òmen.

ANTONELLA   (guardando fuori) Oh, ti chì che riven. Controllo!

Scena seconda

Arrivano Francesco, con i baffetti, capelli neri, nuovo taglio, foulard al collo… elegante… anche troppo ed Egidio. Pierre non c’è.

ANTONELLA     (va incontro) Carissimi (vede Francesco trasformato) Ma chi l’è’ sto scior chì?

EGIDIO      Come, chi l’è? El Cecch. Le riconoss nò?

ANTONELLA     El Cecch? Ma el par el fradellin, del Cecch (scherzando) Bambino, dov’è tuo fratello più grande?

CECCH      Che simpatica! Son pròppi mì. Ghe piasi?

ANTONELLA     (verso le amiche) Se ci piace… ?

SUSANNA   Orca! El par pròppi on maguttèll. ( ?)

MARIA GRAZIA   Nò, el va minga ben per numm… sèmm tròpp vègg.

CECCH      Dai, dai tosann, va ben che me son miss in ghingheri, ma gh’hoo paura che sii dree a ciappam per el…

EGIDIO      Comincia nò cont i paròll... gh’èmm chì davanti di tosann che in quant a finèzza ghe fann scòla a la regina. E va’ m’hinn bèi.

SUSANNA   (difendendo il Cecch) Ma lù l’era nò dree dì di paròll… el voeureva dì… sii adree a toeum per el nas?

CECCH      Ecco, giusta. Grazie signorina.

ANTONELLA  Ma ne manca vun.

EGIDIO      Sì, el Pierre el doveva andà a cercà el botteghin de la lotteria, ma el riva subit. Ma, la me scusa: stamattina la diseva che la capiss nò el dialètt, la parlava tutta in ponta de pee, e adèss…

ANTONELLA   El ved, mì foo semper inscì quand on quaivun el me tampina. Se ghe dassi a trà a tutt quèi che me fermen… allora foo finta de capì nò el dialètt, disi che son sarda… beh quèll l’è vera: son sarda, ma son chì ormai da tanti ann… e tiri drizz. Ma con vialter l’è divèrs, vialter se ved che sii di sciori per ben, educaa e poeu gh’avii quèll certo non so che…

SUSANNA   … Che ona tosa, quand  la ve ved la rèsta incantada (a Maria Grazia) Ò nò?

MARIA GRAZIA    Sì, si incantada.

EGIDIO      Se vialter sii incantaa, numm sèmm giamò in di nivol. Intant che spèttom che riva el Pierre, pòdom fà i presentazion. Mì son l’Egidio e lù l’è el Francesco, ma numm el ciamom Cecch.

ANTONELLA  Mì, el savii, son l’Antònella e lor hinn la Susanna e la Maria Grazia.

CECCH      Oeu, ma  che bèi nòmm! Bèi come chi je pòrta.

SUSANNA Grazie

MARIA GRAZIA   Grazie.

EGIDIO (a Antonella) La gh’ha cuntà ai sò amis me l’è el gir del fumm?

SUSANNA   Fumm? Chi l’è che fuma? Numm a dì la verità el fumm el sopportom nò… cèrto… magari per fà on piasé sariom…

EGIDIO      Hoo dii el gir del fumm, per capì se vialter (a Susanna e Maria Grazia) sii giamò al corrent di nòster intenzion. Mì, per primm, voraria toeu miee. E poeu anca i mè amis… il signor Galletti (indica Cecch).

MARIA GRAZIA   Ah, Galletti de cognòm, ma che bèll!

CECCH      Nò, mi de cognòm foo Faustini, ma lor me ciamen Galletti perché disen che foo el tumiami, cioè quèll che ghe va semper adree ai sòcch.

ANTONELLA     Perche? Lù el va semper adree ai sòcch?

CECCH      Nò… minga semper… però me piasen.

SUSANNA   Ma s’el gh’ha in ment de sposass, gh’hoo paura ch’el dovarà cambià vèla.

CECCH      Per voeuna come lee, cambi nò domà la vèla: cambi anche el bastiment!

ANTONELLA     Vegnèmm a numm: donca, ghe saria l’Egidio, che l’è semper staa on marelòtt, che finalment el voeur toeu miee.

CECCH      E subit dòpo ghe son mì, e dato che son vèdov…

ANTONELLA     On moment: vun per vòlta. Scior Egidio…

EGIDIO      Eh, adèss pòdom anca eliminà el scior

ANTONELLA     Va ben Egidio, s’te diset? Voeuna de numm trè, la pò vèss quèlla giusta per tì?

EGIDIO      Giustissima: pòdi scernì anca a oeugg saraa sù.

SUSANNA   Magari te fee la cunta: pin pin cavallin…

MARIA GRAZIA   Ò fòrsi l’è mèi se se frequentom, se parlom, se conossom…

CECCH      Pussee a fond.

MARIA GRAZIA   Bisògna vedè cosa l’intend lù… ò scusa… còsa te intendet tì per pussee a fond.

CECCH      Se te pias la musica, el ballon, giugà a cart, leg…

MARIA GRAZIA   Eh, quèll intendevi.

ANTONELLA     Allora, Egidio?

EGIDIO      Eh, magari se voeuna de vialter la se fa avanti, diventa pussee facil.

SUSANNA   Mi offro io. Te voo ben?

EGIDIO      ‘Na meraviglia!

ANTONELLA    E allora, mi scernissi el Cecch.

MARIA GRAZIA   E mì?

ANTONELLA     Ti te resta el pussee simpatich, el Pierre… e te ris’cet anca de meno.

CECCH      A mì, l’Antonella la me va de sciori…

ANTONELLA     Ecco, bravo, a propòsit de sciori… èmm nonanmò vist el bigliètt… perché l’è nò ch’el fèmm per danee…

MARIA GRAZIA   e    SUSANNA     Nòòò!

ANTONELLA    Ma per vèss tranquill sul nòster futur, me spieghi?

EGIDIO      La se spiega, la se spiega. Adèss riva el Pierre cont el bigliètt e se combina subit. (guarda fuori) Oh, t’el là. Va,  a  batt i pagn compar la stria.

Scena terza

PIERRE     (entrando) Signorine, i miei rispetti. (guarda intorno) Oei, Antonella, compliment! Amiche all’altezza (la guarda) se fa per dì a l’altezza. Disevi: amiche belle come l’amica che le ha portate.

CECCH      Ohei, Pierre, ma da quand te parlet pù el dialètt?

PIERRE     Da quand son diventaa benestante e da quand hoo vist tutt ’ sto bendiddio.

MARIA GRAZIA   Hann giamò scernì: per lù son restada domà mì.

PIERRE     Tì?

MARIA GRAZIA   (intimidita) Eh, mì.

PIERRE     Grazie ragazzi, m’avii lassaa la mèi (le stringe la mano)

EGIDIO      E allora? Te see riessii a fà on quaicòss?

PIERRE     (estrae un pacchetto di soldi) Quaicòss? Varda chì!

LE RAGAZZE     Eh? Quanti!

CECCH      Ma da indoe riven tutti sti danee?

PIERRE     L’è ona stòria longa… beh longa nanca tant, ma ingarbujada sì.

EGIDIO      E se pò savè nient?

PIERRE     Dòpo, dòpo. Te vorevet i danee? To’ ciappa! E l’è domà on accont (alle ragazze) Volete favorire?  

LE RAGAZZE  (si guardano in faccia).

SUSANNA (a bassa voce) Sèmm chì per quèll, nò?

MARIA GRAZIA   Beh sì…

ANTONELLA     (taglia) Beh  s’intend che se se mettom insèma, dòpo, come se dis, divideremo la cassa con affetto e reciproca soddisfazione.

PIERRE     Reciproca soddisfazione… ma la sa che lee la parla pròppi come on liber?

SUSANNA   Perché? I liber parlen? Mi credevi che se legessen.

CECCH      Bèlla questa! I liber che parlen…è

EGIDIO      Nò, la dii che parlen nò, l’ha dii che se legen.

CECCH      Oh, Egidio hoo capii che se legen: te fee tant el bauscètta  e magari in vita toa t’hee mai legiuu nanca on librètt.

EGIDIO      Perchè, second tì, mì son mai staa a scòla? E lì gh’eren i liber.

PIERRE     Ohei, ragazzi! La lettura vi ha dato alla testa? Calma. Se diseva che ai nòster dònn i danee ghe interessen nò. Hoo capii ben?

SUSANNA    Nò, l’ha capii mal. Ghe interessen eccome!

PIERRE     Ma se appèna adèss…

ANTONELLA     La voreva dì che sèmm nò interessaa ai danee… in quanto tali… ma sèmm interessaa ai danee in quanto pòden vuttà a mèttes in ghingheri per vialter.

MARIA GRAZIA   Te voeuret mètt ona tosa eleganta, ben pettenada, cont on quai birlinghin adòss, con di bèi scarpètt luster che tutti ghe guarden e che tì te pòdet dì “quèlla l’è la mia dòna”?

SUSANNA   Ona tosa che visin a tì la te fa fà bèlla figura…?

ANTONELLA    Ona tosa che tutti te invidien? Ecco, i danee servissen a mètt in risalt la bellèzza e la personalità de la pròpria dònna. Donca…

PIERRE     Donca?

ANTONELLA     Tant per comincià disaria… on anticip sui spes del perucchee, sui spes per vestiss, per comprà tutt quèll che servis a ona gran dama per vèss a l’altèzza del sò òmm. Insòmma, tant per comincia… almen dòmila euro a tèsta.

PIERRE     (guarda gli altri) Inscì pòcch? E poeu?

MARIA GRAZIA    E poeu ghe saria anca… ma se vergògnom on poo. Vera che se vergògnom?

SUSANNA De cos’è che gh’èmm de vergognass?

MARIA GRAZIA    Del fitt…

ANTONELLA     Ah, sì: del fitt. Sì, se vergògnom, però sèmm in arretraa de ses mes e se pagom nò entro…

SUSANNA          Entro stasera, ne cascen foeura de cà.      

MARIA GRAZIA    E vègh ona miee che la gira per strada… soo nò se me spieghi…

EGIDIO      Oh, la se spiega eccome… voeuna che la passeggia avanti e indree, magari la ciappen per…

SUSANNA          Appunto, la ciappen per voeuna che… inveci vialter vorii ona dònna seria, che la sta in cà e la va foeura domà quand gh’è de bisògn.

CECCH      L’è l’ideal.

ANTONELLA     E se ne dii ona man a pagà el fitt, numm sarem tutte casa e… e…

EGIDIO      … chiesa!

MARIA GRAZIA    Sì, all’incirca. E allora?

PIERRE     (mette mano ai soldi) Ses mes… se fa al mes?

MARIA GRAZIA    Vòttcent…

ANTONELLA     Eh, vòttcent domà el fitt. E i spes?

SUSANNA           Eh, già gh’è de giontagh i spes de condomini

ANTONELLA     E la multa?

EGIDIO      La multa? Gh’avii de pagà anca ona multa?

MARIA GRAZIA          Quale multa? Me ricòrdi pù.

ANTONELLA     Te see ricòrdet nò, quèlla volta ch’èmm bagnaa i fior e gh’è andaa giò l’acqua in sul poggioeu de quèlla desòtt?

MARIA GRAZIA    Oh, sì quella vòlta! Adèss me vègn in ment.

PIERRE     Va ben, anca la multa. Se fa in total?

ANTONELLA     Ses mes per vòttcent… quattermila e vòttcent. Poeu i spes: tresent per ses… milaevòttcent… sèmm a sesmila e sescent

SUSANNA   Alter noeuvcentmila de multa, hinn sèttmila e cinqucent giust giust.

CECCH      L’è ona bèlla cifrètta.

ANTONELLA Ma ‘ste diset? Sèttmila e cinqucent divis trè, perchè numm sèmm in trè, fa domà dòmila e cinqucent a tèsta.

SUSANNA   Però se vialter pòdì nò sostegnì ‘na spesa inscì modèsta, gh’hoo idea che chì sèmm adree a pèrd temp.

EGIDIO      Ma nò, s’te diset? Pagom, pagom… Pierre…

PIERRE     Subit (estrae e conta)… e cinqucent… Gh’hinn tutti?

ANTONELLA     A pòst.

MARIA GRAZIA    Per el fitt!… Ma manca semper…

SUSANNA    Beh per i danee de la manutenzione e aggiornamento del personale femminile èmm dii… dòmila a tèsta, ò nò?

PIERRE     Sì, sì quèi eren giamò decis (estrae e conta)… sesmila.

CECCH      E adèss che la contabilità l’è finida, me par che se pò comincià a ragionà sul da farsi.

EGIDIO      Bravo, Cecch. Sul da farsi. E se l’è che devom fà?

CECCH      Per prima ròba, podariom…

ANTONELLA     Numm voeurom comincià ben, come se dev. Adèss andèmm a cà, se mèttom in ordin, se fèmm bèi…

EGIDIO      Anmò pussee d’insci?

SUSANNA Sì, anmò pussee.

MARIA GRAZIA    E magari stasera se vedom…

CECCH      Mi disaria a la trattòria del Menich...

PIERRE     Trattoria? Sèmm minga di barboni. Numm sèmm sciori, Cecch, viviamo di rendita. Te se ricòrdet pù? Gh’hoo on ristorantin “specialità milanesi” che l’è el massim… ma stasera l’è el dì che saren sù. Però el mè amis, el padron, el ne spètta per i prossim dì. Va ben, stasera andarèmm al Ristorante delle sette conchiglie, specialità pesce.

MARIA GRAZIA             (timida) A mì, el pèss el me pias nò…

PIERRE     Allora, se cambia.

EGIDIO      Da Romeo, specialità romane.

SUSANNA    Nò, lì nò. Gh’è di persònn che gh’hoo minga voeuja d’incontrà.

PIERRE     On ristorant cines?

ANTONELLA    Mì la ròba cinesa la me pias nò.       

CECCH      Pizzeria “Bella Napoli”.

PIERRE     Cecch! In pizzeria? Pien de danee andèmm in pizzeria?

SUSANNA     Perchè nò al Gallo d’oro?

EGIDIO      Al Gallo d’oro? Ma lì te pelen!

PIERRE     Egidio, ma adèss sèmm sciori. Aggiudicato! Stasera tutti al Gallo d’oro. Se vedom lì per i vòtt or.

MARIA GRAZIA     Vott or? Ma l’è de poverètt. Almen per i des, cioè i vintiduu.

EGIDIO      Gh’èmm de spettà fin ai des or? Soo nò se ghe la foo!

CECCH      Egidio, comincia nò.

EGIDIO      Ma dai, scherzavi. Va ben: ore ventidue al Gallo d’oro.

ANTONELLA   L’è nò che gh’è de prenotà?

PIERRE     Sentii, fèmm inscì: se troeuvom chì ai des men des. Mì voo a prenotà : se gh’è pòst, ben, se de nò scernissi mì on ristorantin come se dev.

SUSANNA   Bèlla idea. Pòdom andà. A stasera.

Saluti incrociati – Le ragazze escono.

Scena quarta

CECCH      Pierre, spiegom on poo: ma tutti chi danee lì indoe l’è che ti e trovaa?

PIERRE     Ho faa lavorà el cervèll. El conossii, nò,  quèll gandola del Romoletto? Quèll malnatt ch’el presta i danee a usura?

EGIDIO      Sì… nò, dimm nò che te se faa prestà i danee a usura! Ma quèll el te magna foeura tusscòss, in trii mes te se troeuvet senza cà e senza calzoni: el te lassa in mudanda.

CECCH      El gh’ha reson l’Egidio. Ma te see matt?

PIERRE     Ohei, fioeu! Ma m’avii ciappaa per scemo? Hoo faa on affari.

Romoletto - gh’hoo dii – te voeuret trovass in saccòccia in d’on moment on milion e mezz de danee, senza fà fadiga? Pierre, mocchela, gh’hoo minga temp de perd – el m’ha dii lù. Va ben, dal moment che te interèssa pù i danee, andaroo in d’on quaidun alter. Gh’hoo chì on bigliètt de la lotteria… hoo vinciuu trii milioni, ma siccòme gh’hoo bisògn subit del contante seri dispòst a rimèttegh anca el cinquanta per cent. Se te me dee la metà, el bigliètt di trii milioni l’è el tò.

CECCH      Nò, dimm nò ch’el Romoletto l’è inscì stupid.

PIERRE     Nò, l’è nò lù che l’è stupid, l’è el Pierre che l’è furb. El bigliètt ch’èmm stampaa stanòtt, insèma a la pagina de giornal, ghe l’hoo faa vedè a la svèlta… guarda chì – lù l’ha faa per toccal e mì ghe l’avevi giamò tiraa via. Famm vedè, l’insisteva lù. Perchè? Ghe disevi mì. Se te see minga interessaa... Nò, famm vedè. A la fin gh’hoo dii: chì, in man mia… foeura i danee e te doo el bigliètt.

EGIDIO      Dimm nò che lù el gh’aveva lì in saccòccia la bellèzza de on milion e mèzz.

PIERRE     Nò, infatti gh’i aveva nò. “Gh’hoo chì domà sescent mila - el m’ha dii -  i alter ti e pòrti doman…”  Ohe, Romoletto, va che te conossi: son nò on locch ch’el se fa fregà. Doman te se fee pù vedè in gir e mì rèsti lì come quèll de la maschèrpa. “Pierre, in chi ròbb chì, mì schèrzi nò - el me dis - soo come se fa i affari. Doman, el rèst.”

CECCH      E ti? Te gh’hee daa el bigliètt?

PIERRE     Sì, ma ghe foo: Romoletto te doo el bigliètt, ma chì sul giornal, te vedet? gh’è scritt come e indoe se dev fà per ritirà la vincita. Doman te me pòrtet el rèst e doman te doo el tòcch de giornal. Adèss contentes del bigliètt.

EGIDIO      Foo fadiga a cred che vun, semper taccaa ai danee ‘m’ el Romoletto el se sia faa ciappà per el cuu in sta manera.

PIERRE     L’avidità, car el mè Egidio. Quand vun el ved la possibilità de fà danee senza fà fadiga, el capiss pù nient.

CECCH      Te seet on mito, Pierre. Fregà el Romoletto l’è come… l’è come… eh, me vegn nò l’esempi… però te see staa in gamba. (ci pensa) Ma… me fèmm quand el s’incòrg che l’è tutta ona gabola? Quèlla  gent lì l’è bòna de fatt foeura, de sparatt adòss.

EGIDIO      Oh, Signor, l’è vera! Gh’avevi minga pensaa. Va ben el schèrz, ma i conseguenz? T’hee pensaa ai conseguenz?

PIERRE     Hoo pensaa a tuscòss, stii quiètt. Gh’è la seconda part del piano… ma per adèss ve disi pù nient. Godeves i danee. (distribuisce un po’ di soldi) To’, per tì e quèsti hinn per tì. Mì voo a prenotà el ristorant. Se vedom chì stasera.

CECCH      Ciao Pierre. Bèstia, che crapa che te gh’hee! (esce).

EGIDIO      Ciao Pierre. Te voeuret vedè che l’è la vòlta bòna che me sposi? (esce)

PIERRE     Cià, andèmm a prenotà. Al Romoletto ghe pensaroo doman (esce).

Scena quinta

PAOLA      Ma che gent! Che gent che gh’è in gir. Hoo sentii tusscòss. Seri là, su quèlla banchètta, fasevi finta de dormì, ma me son lassada scappà nanca ona paròla. Chi trè fraschètt là, perchè hinn giovin, creden de podè fregà sti trii vègg rimbambii, che hann perduu el coo a l’idea de portass a lètt… sì, che poeu chissà se farann… va ben, a mont faghen quèll che pòden… disevi: sti trii vègg che s’hinn inventaa addirittura la vincita a la lotteria per sentiss anmò di gallètt, per sentiss adòss el vigor, la fòrza de quand gh’aveven vint’ann.

E sti dònn? Ma se fa inscì? Per portagh via i danee ghe menen el turibol sòtt al nas… “come te see giovin, come te see bèll…”

Mì son nò ona sabettòna che la va in gir a trombèttà: nò mì son chì a fà di ragionament, a pensà che l’amor se pò nò vendel ò compral. Per mì l’amor (romantica) voeur dì sentì on sgrisorin su la pèll, ona campana che sòna lontan e la te manda ona musica che fa innamorà.

Mì me piasen i òmen sicur, con personalità, minga come chì trii lì che me fann domà i galitt.

Vun ch’el sa stà al mond, a dì la verità, el gh’è. L’è quèll margniffon d’on Pierre… ma l’è on poo tròpp vègg e per mì… insòmma… sont ancamò abbastanza giovina. E poeu chissà s’el sarà bon de vegnì foeura de  ‘sto garbuj che l’ha miss in pee. Gh’hoo paura che se mètten in di pèttol. Mah, sperèmm… sì, hoo dii sperèmm anca se l’è nò che me impòrta de lor, ma ormai a vedèi tutt’i dì, m’hinn diventà come amis.

Sì, amis… però al Gallo d’oro vann con chi trè là, e mì a cà mia.

Je vedi giamò tutt’e ses, i trè dònn e i trii gallètt: stasera se metterann in ghingheri e rivarann tutt’intappaa… tant ormai de danee ne gira inscì tanti che var nò la pèna de risparmià.

E l’Egidio el troverà finalment la dònna de la soa vita? Me vègn de rid domà a pensagh. Quèi tròpp vègg pòden nò mèttes cont i dònn giovin, come se dis “zucch e melon a la soa stagion”. Se succed ch’el se sposa, sonarann de sicur i campann del Dòmm.

Va ben, andaroo a cà… a vèss sincera, me piaseria podè andà anca mì al Gallo d’oro a curiosà. Ma ghe voeur on sacch de danee e mì… Se voo nò, vedi nient, senti nient e doman… pòdi cuntav nient. Me dispias per vialter.

Se vedom (esce)

BUIO

Scena sesta

Stessa scena – parco pubblico. Fabio e Paolo sono già in scena.

FABIO       Ma va me l’è scema la mia sorèlla. Sì, ma minga domà lee, anca i sò amis, la Susanna e l’Antonella.

PAOLO      Perché? Se l’ha faa?

FABIO       Hann incontraa trii vègg, pròppi chì, in ‘sto parchètt e hann cominciaa a fà i stupid.

PAOLO      Vègg? Ma vègg quanto?

FABIO       Tanto, tanto. Vègg pensionaa: vun mai sposaa e duu vedov.

PAOLO      Ma se voeur dì “fa i stupid”? Gh’hinn andaa insèma?

FABIO       Anmò soo nò. Pensi pròppi de nò. Ma intant ier sera hinn andaa al Ristorante Gallo d’oro.

PAOLO      Ciombia! Al Gallo d’oro. Ma allora ghe n’hann de danee!

FABIO       Par de sì. Disen che hann vinciuu a la lotteria.

PAOLO      Quale lotteria?

FABIO       Mah, sembra che la sia ona lotteria svizzera… sì, me par che l’è ròba da trii milioni. Vun a tèsta.

PAOLO      Ciombia! Beh se l’è vera, me par nò che la toa sorèlla la sia pròppi scema. Sì, va ben, la Maria Grazia l’è giovina e carina…

FABIO       E a tì, la te pias.

PAOLO      Sì, ma se voeur dì? Nò, pensavi che l’è vera che la toa sorèlla l’è giovina e carina, ma anca on milion de… de che ròba? Euro ò franchi svizzeri?

FABIO       De precis, soo nò. Ma, scusa, ti te ghe dee reson? Te par che la se compòrta ben? La va cont on vègg, domà per danee… beh insòma, mì me par ch’el sia el comportamnet de ona…

PAOLO      Alt! De voeuna, còssa? Ohei, te seet adree a parlà de la toa sorèlla e de la mia… quasi morosa.

FABIO       Ecco, quasi morosa. Te vedet? La colpa l’è anca toa. Se te se fasevet avanti cont intenzion seri, magari la Maria Grazia la se trovaria nò in ‘sta situazion.

PAOLO      Ma quale situazion? L’è domà andada al Ristorante Gallo d’oro… e me piaseria andagh anca a mì. Me par nò che l’abbia faa on quaicòss de mal.

FABIO       Oh, nò, per adèss nò. Ma anca toeu in gir on vègg, che magari a la soa età el finiss per piccà el coo e ciapass on còtta.

PAOLO      La saria la soa furtuna. De lù, disi… s’el gh’ha i danee, anca de lee… ma de lù, perchè innamorass l’è inscì bèll e pissà l’ultim foeugh, viv l’ultima passion, tornà ‘me on fioeu, comportass magari ‘me on ciolla, resterann però di ricòrd che ghe scalderann el coeur fin ch’el tira i ultim. Pensa Fabio, pensa che  bèll andà in paradis ancamò prima de morì .

FABIO       Bèstia, che poesia! Savevi nò che te seret inscì romantich.

PAOLO      Parli inscì perché anca mì me pias viv semper innamoraa.

FABIO       Già, sempre innammoraa de tutti quèi che te incontret e te gh’hee minga temp per mia sorèlla.

PAOLO      Lassa stà toa sorèlla, e pensom se pòdom nò, anca numm duu, cercà de fà fruttà ‘st’ amicizia.

Scena settima

Entra Pierre

PIERRE     (butta là un saluto) Bondì.

FABIO       Bondì. Ch’el me scusa… lù el conoss per caso la Maria Grazia?

PIERRE     Maria Grazia?… Quèlla che la gh’ha do amis che se ciamen Susanna e Antonella?

PAOLO      Sì, sì, quèlla. La Grazia l’è la sorèlla del mè amis, che se ciama Fabio.

PIERRE     Oh, signor! Riva giamò i parent. Sarii minga terroni, per caso?

FABIO       Nò, nò sèmm de l’Ortiga. Milanes purosangue!

PIERRE     Benone, allora andarèmm daccord. Però capissi nò: appèna ier sera sèmm andaa a magnà insèma e stamattina gh’è chì giamò el fradèll. El voeur saveè se gh’hoo intenzion seri? Magari l’ha pensaa: ‘Sto vègg el se divertiss a toeu in gir la mia sorèlla, el riva fin a… insòma quèlla ròbba lì e poeu la mòlla, la tra là ‘me ona pèll de figh. Insòma, el voeur savè se mì son… come disen i terroni? Uno sciupafemmine?

FABIO       Nò, nò, calma, l’impression che lù el sia “uno sciupafemmine” la m’è pròppi minga vegnuda. Ghe ne vouer…

PAOLO      Nò, l’è che serom curios de vedè chi eren quèi sciori, de sicur gent per ben, che portaven la soa sorèlla al ristorante Gallo d’oro.

PIERRE     Bèll pòst e se magna pròppi ben… se paga eh, quèll sì, ma mì m’en casci nò. I danne gh’hinn e i trè tosann gh’hann avuu la fortuna de passà pròppi nel sit e in del moment dove vegniva giò la cascada de danee. E lor hinn restaa sòtta. Sepolte sotto la valanga di soldi.

FABIO       S’el gh’ha bisògn de ciamà i soccors, numm sèmm chì.

PIERRE     Nò, se tratta nò de soccors… però… savii che m’avii faa vegnì on’idea? Gh’hoo de fà on scherzètt a on mè amis e vialter duu… sì (li squadra) sì, si pròppi giust. Fii finta che gh’èmm de fà del teater e che vialter podii fà i attor. Ve piaseria?

PAOLO      Se va anca in television?

PIERRE     Oh, signor…’ sti giovin. Gh’hann in ment domà la television. Voeuren fass vedè, magari come faseven i ciclisti de ona vòlta con la manina … “ciao mamma”,. Nò, se  va nò in television, però se va in tournee all’estero.

FABIO       Scommètti che se va in Svizzera.

PIERRE     Ohella, acuto il ragazzo. Sì, gh’hoo in ment ona commedia…

PAOLO      La fa rid?

PIERRE     Dipend: ghe sarà quèi che riden e quèi che s’inrabissen. Nun sperèmm de sta da la part de quèi che rid.

PAOLO      Ma a mì s’el me fa fà?

PIERRE     Soo nò: farèmm el provino. Dai andèmm che ve cunti sù tusscòss.

FABIO       Ma ch’el me scusa… numm serom chì, lù l’è rivaa, l’ha faa la propòsta de fà del teater e adèss andèmm via. Minga per savè i sò affari, ma se l’era vegnuu chì el gh’aveva ona reson. Lù el saveva nò che numm sariom staa chì. Magari l’è vegnuu chì per incontrà on quaivun e adèss se andèmm via… l’ha fòrsi cambiaa idea?

PIERRE     Ohei, ma che bèll cervellin. Infatti, mì savevi nò che vialter sariov staa chì: l’è stada ona combinazion. Quando vi ho visto, ho cambiato i miei programmi: va ben inscì? Sì, pensavi de trovà i mè amis, ma con vialter l’idea la pò vèss anmò mèi.

PAOLO      Ciombia! El ne fa sentì important. Chissà che bèlla stòria ch’el gh’ha in la tèsta.

PIERRE     Sì, l’è bèlla. E adèss andèmm.

Escono

Scena ottava

Entrano Egidio e Cecch - sono eleganti

EGIDIO      Pensavi de trovà chì el Pierre

CECCH      Chissà s’el gh’ha in ment, quèll lì. L’è staa in gamba, gh’è nient de dì: rivà cont on sacch de danee per ona lotteria che la esist nò, bisògna vèss pròppi di maghètta, di ghèzz con la corazza.

EGIDIO      Però l’ha minga dii come risòlv la question del Romoletto: l’hoo pregaa de stà attent, ma lù el rideva. El m’ha dii: te gh’è in ment el film “la stangata”? Ecco, pressa         pòcch l’andarà inscì.

Scena nona

Entrano Giovanna e Lorena

EGIDIO      (galante) Bondì

GIOVANNA       Bondì, scior.

LORENA   Bondì

CECCH      Salute a voi, belle fanciulle.

GIOVANNA       Oh, signor: gh’è vun ch’el parla forbito, in italian… Buongiorno egregio signore

CECCH      Nò, son nò on forbito… quèlla l’è l’unica fras che son bon de dì in italian. Vorevi dì che incoeu l’è pròppi on dì fortunaa

LORENA   Perchè? L’ha vinciuu anca lù a la lotteria?

EGIDIO      Ma chì i notizi gh’hann i al. Me la fa a savè ch’èmm vinciuu a la lotteria?

GIOVANNA       Ah, allora sii vialter duu. Ier èmm incontraa, pròppi chì, on òmm simpatich, che l’ha parlaa de lotteria.

CECCH      El Pierre?

LORENA   Sì, lù, se ciama pròppi inscì: Pierre.

EGIDIO      Ma che bettònega. Manca pòcch ch’el tacca sù i manifèst con la notizia. Grande vincita alla Lotteria, con sòtta i nòmm.

CECCH      Sì, cont indirizz e numer de telefono.

GIOVANNA       Perchè? El doveva nò? Se gh’è de mal?

EGIDIO      Gh’è che adèss ris’ciom de vègh pù on moment de tranquillità.

CECCH      Quand on òmm, bèll e simpatich… come mì…

EGIDIO      Cont on sacch de dònn che ghe va adree…

CECCH      Appunto… se se vègn a savè che l’è anca scior…

EGIDIO      E nò, scior de pòcch… ma de ona bèlla cifrètta…

CECCH      El rièss pù a stà tranquill… E Cecch de chì  e Cecch de là…

EGIDIO      El gh’ha de ciappas ona segretaria per fissà tutti i appuntament. Anmò pegg de on dottor.

LORENA   El voeur dì che anca mì podaria vèss voeuna de quèi che ghe domanden on appuntament ?

CECCH      Per giugà al dottor?

LORENA   Nò, per…

GIOVANNA       E anca mì?

CECCH      Beh… per adèss gh’è nò ona gran fila…(finge di prendere un taccuino) Ve sègni tra i primm… però se gh’è de spettà tròpp, magari ve pòdi mètt in la lista del mè amis Egidio.

GIOVANNA       Ah, lù el saria l’Egidio? Molto lieta, mì son la Giovanna

LORENA   E mì la Lorena (a Cecch) E lù inveci l’è el Cecch?

CECCH      (mezzo inchino) Per servirla.

Scena decima

Entra Paola

PAOLA      Che me scusen… hoo sentii che chì se pò prenotà…

GIOVANNA       Nò, basta, lista chiusa.

LORENA   Oh, se l’è tutta ‘sta confusion? Tutta ‘sta concorrenza? Che la se je troeuva per sò cunt. Ma guarda tì!

PAOLA      Nò, dato che ier hann giamò ciappaa i prenotazion con alter trè tosann, e adèss con vialter dò, pensavi che vouena pù vouena meno…

GIOVANNA       Còssa? Ma guarda ‘sti maguttèi, sti seduttor fouera onda

LORENA   Foeura onda? Se vouer dì?

GIOVANNA      Voeur dì che se hinn foeura onda, in nò in dirètta, cioè parlen cont el micròfon avèrt, ma minga in trasmission.

LORENA   Quèst el soo anca mì; ma se voeur dì foeura onda per ‘sti duu… spètta che me vègn la paròla giusta… per ‘sti duu avventurieri.

GIOVANNA e PAOLA   (le stringono la mano) Bèlla!

GIOVANNA       Bèlla, la paròla avventurieri la me pias.

PAOLA      Sì, ma l’ha minga spiegaa se voeur dì foeura onda

GIOVANNA       Anca lee? Basta nò sta cava fiaa. Va ben: foeura onda voeur dì che ‘sti sciori chì disen di spropòsit, ma senza risultaa, perchè hinn… foeura onda. Ciar? E se l’è minga ciar… pizzee la lus!

EGIDIO      Eh, sì… gh’è pròppi bisògn de pizzà la lus, perchè hoo capii nagòtt. Ier parlavom con trè tosann, l’è vera e adèss parlom con alter trè.

LORENA   Dò, mì e lee (indica Giovanna) Perchè lee (indica Paola) la gh’entra nò.

PAOLA      Perchè mì nò? Sèmm in democrazia. Mi passi davanti a nissun, ma voeuri vègh anca mì la mia part.

EGIDIO      La me scusa: la soa part de che ròba?

CECCH      De danee?

PAOLA      (quasi timida) Ma nò, de danee! Voeuri vègh anca mì la possibilità de partecipà a la corsa e magari de vinc…

EGIDIO      De vinc?

PAOLA      Un premio ambìto… vun de vialter duu.

GIOVANNA       T’hee capii la smorfiosa? (rifà il verso)  Un premio ambito… Gh’hoo idea che la dev allenass a corr per on quai mes, se la voeur vinc el prèmi.

CECCH      Egidio, mì gh’hoo ancamò de capì se ‘sti dònn hinn chì perchè verament interessaa,ò  s’hinn chì perchè gh’hann voeuia de toeunn per el…

EGIDIO      Cominci anca mì a pensà che s’hinn passa paròla per vegnì chì a toeu in gir. Va ben che sèmm nò de sbatt via, va ben che sèmm sciori, ma tutt ‘sto interèss, di dònn giovin per duu vègg me par esageraa.

Scena undicesima

Entrano Antonella, Maria Grazia, Susanna

ANTONELLA     (alle amiche) Ohei, tosann, vardii che concorrenza che gh’è chì. E vialter duu margniffoni, me par che sii minga adree a pèrd temp. (a Giovanna, Lorena e Paola) Su ragazze, sloggiare. Sono arrivate le fidanzate, quelle vere…

SUSANNA   Diciamo, le promesse spose.

M.GRAZIA            Quindi (fa segno di andarsene).

GIOVANNA   (guarda Egidio e Cecch) Ma l’è vera? Sii giamò in paròla con lor?

CECCH      (imbarazzato) Verament…

SUSANNA   Perchè? L’è minga vera? (a Egidio) Ier sera t’hee faa ò nò la promèssa… Savii che l’ha giuraa de toeum per miee? (torna su Egidio) Eh, te l’hee minga fada?

EGIDIO      Sì, sì hoo faa el giurament… ma l’era per gioeugh.

CECCH      Sì, l’era per gioeugh… èmm giuraa… “fin che il denaro non vi separi”. Però, rinneghi nient, se l’Antonella l’è semper de l’idea, mi son chì

ANTONELLA    Sicur, che son de l’idea. Indov’è ch’el troeuvi on alter inscì bèll, elegant e cascamòrt.

M.GRAZIA              (mortificata) Chissà perchè el mè Pierre el gh’è mai!

GIO – LOR – PAO       El sò Pierre?

M.GRAZIA             Sì, el Pierre el m’è toccaa a mì.

LORENA   Ona bèlla fortuna. L’è on òmm de spirit, allegher…

GIOVANNA     Chissà a lètt, come la farà divertì cont i sò barzellètt.

Scena dodicesima

Entra Pierre

PIERRE     Chi l’è che voeur sentì i mè barzellètt?

TUTTI        Tutti.

PIERRE     Ghe n’hoo voeuna pròppi bèlla per i mè trii amis.

SUSANNA E numm, pòdom nò sentilla?

PIERRE     Nò, prima a lor. Se se divertissen, ve la cunti a tutti stasera al Gallo d’oro

GIO – LOR – PAO       Anca numm?

PIERRE     Eh… magari on’altra sera, perchè hoo giamò prenotaa.  Però anca vialter, de sicur. Se vedom.

GIO – LOR – PAO       Se vedom. (escono)

ANTONELLA      (indicando le altre che escono) Ma perchè anca lor?

PIERRE     Perchè gh’èmm de fà fèsta e in tanti el divertiment el sarà anmò pussee bèll. Andii a fass bej. Se vedom chì, tra pòcch. Ciao.

Le  ragazze escono

Scena tredicesima

EGIDIO      Allora? Te voeuret spiegà tutti ‘sti misteri?

CECCH      Te parlavet del film “la stangata”: perchè?

PIERRE     Adèss settèmes giò che la stòria l’è longa.  Hoo incontraa duu fioeu, chì pròppi chì: vun l’è el fradèll de la Maria Grazia e l’alter on amis. Me pareven sveli e allora, quèll che gh’avevi in ment de fà con vialter hoo pensaa de fall con lor.

CECCH      Va ben… e ‘s’t’hee pensaa?

PIERRE     Se te taset, voo avanti. Hoo pensaa de tiragh on bidon al Romoletto, ma on bidon de quèi giust, studiaa a la perfezion. Quèsta la stòria: hoo mandaa i duu fioeu in Svizzera. Lì, a la dogana gh’hoo di amis, pront a damm ona man. Allora vun di duu el se mètt in d’on uffizi, dove foeura gh’è scritt “Lotteria - pagamento vincite”.

EGIDIO      Ma gh’è debon on uffizi indoe…?

PIERRE     Nò, gh’è nissun uffizi, ma l’èmm mis in pee appòsta per el Romoletto. Gh’hoo spiegaa ch’el dev andà in Svizzera, appèna foeura de la dogana de Ciass gh’è l’uffizi per ritirà la vincita. Lì denter gh’è vun di duu fioeu ch’el ghe consègna i danee.

CECCH      Danee… ma danee vera?

PIERRE     Quasi… sora gh’è i danee vera e sòtta carta che ghe somiglia.

El Romoletto  j’incassa, el firma la ricevuda el salta sù in macchina e tutt content el passa el confin per tornà in Italia. Ma… (pausa)

EGIDIO      Ma…? Eh, va avanti.

PIERRE     Ma l’alter fioeu, ch’el se mis ona divisa de finanzier, el ferma la macchina, ghe dis ch’el gh’ha de fà on contròll, el ghe troeuva i danee e je sequèstra. El Romoletto el fa per reagì, ma l’agente el ghe dis… Caro signore lei è fortunato, se avesse trovato un altro collega l’avrebbe denunciato a messo in galera per traffico di valuta. Io mi limito a sequestrarle i soldi, chiudo un occhio e lei è libero di tornare in Italia. Ma stia attento che se ne trova uno più carogna di me, finisce male.

CECCH      E i danee si è tègn quèll de la finanza?

PIERRE     Ma quèll de la finanza l’è el nòster fioeu, el fradell de la Maria Grazia. Avìì capii? Numm el Romoletto l’èmm nò imbroiaa: l’èmm indirizzaa vèrs l’uffizi che l’ha pagaa la vincita: trii milioni. E lù si è miss in scarsèlla. Poeu, se lù l’è sfortunaa e el troeuva vun de la finanza che le ferma, numm se gh’èmm de fà? Se ved che l’era minga el sò dì fortunaa.

EGIDIO      Te seet on mago, Pierre. Però vun come el Romoletto el me fa paura.

CECCH      E perché? Numm gh’èmm daa on bigliètt e lù l’ha incassaa la vincita. Se poeu el se fa fregà a la dogana, pegg per lù el doveva stà attent. Ma puttòst, dòpo l’anticip el t’ha daa el saldo?

PIERRE     Che discors. Te par che mì ghe doo el bigliètt e i spiegazion senza ciappà tutt’i danee? (estrae i soldi) Ecco il malloppo, ragazzi.

EGIDIO      E adèss, se fèmm? Sèmm sciori, gh’è… nò trè, ma addirittura ses tosann . Ma sèmm pròppi sicur che la stòria la pò finì in sta manera?

CECCH      Quale manera?

EGIDIO      Sì, sèmm diventaa sciori, per schèrz, èmm faa el fil ai tosann per schèrz, perchè, dai, disii la verità, avarii minga creduu ai ball che cuntaven… Come sei bello, sei giovane, sei attraente…

CECCH      Cont i danee anca on scorbatt el diventa bèll.

EGIDIO      Appunto: anca on scorbatt. E numm sèmm nò cambiaa: l’età l’è semper quèlla e i dònn tròpp giovin hinn nò per numm.

PIERRE     Dipend. Dipend da quèll che te cerchet: te voeuret ona dònna giovina per stagh insèma on poo, divertiss, andà a ballà, andà in gir, magari andà a fà ona crociera? Te voeuret rid, mangià in di ristorant de lusso, ben servii e invidiaa da i camerer per lo tosa che te gh’hee visin? Gh’è nò di problèma: abbiamo le ragazze giuste, ma…

EGIDIO      Ma…?

CECCH      Ma se te voeuret toeu miee, fà la vita del sposin (lo guarda, scuote la testa) beh, sposin… allora fòrsi te gh’hee de cattà foeura vouena de la toa età…

PIERRE     Però allora piantom chì tutt el gibilee ch’èmm traa in pee, tanti saluti, grazie ragazze è stato bello e via andare.

CECCH      Eh, ma saria de stupid, pròppi adèss che pò comincià on vita noeuva, diversa, movimentada, lassà pèrd. A la fin fin s’en fèmm di danee se pòdom minga spendii cont i dònn?

PIERRE     Soo nò vialter, ma mì hoo legiuu in di oeugg de quèi tosann che gh’era de la sincerità. Voeuri nò dì che tutt’on tratt sèmm diventaa bèi e giovin, ma che i danee, rivaa inscì per gioeugh, gh’hann daa, a tutt’e trii, ona voeuia de divertiss, de vèss allegher, de vèss spiritos. E mì credi che l’è pròppi quèsta noeuva giovinèzza, fada de allegria, che l’ha faa in manera che i tosann se sien taccaa a numm. Capii? Hinn nò staa i danee, ma la serenità, la voeuja de giugà che hann conquistaa i dònn…

CECCH      Beh conquistaa… te gh’è ona bèlla fantasia, disèmm ch’ èmm portaa ona ventada de allegria che se spetaven nò e l’è pròppi quèsta manera de guardà el mondo cont i oeugg de bagai, che l’ha destaa simpatia.

PIERRE     Bravo Cecch. T’hee pròppi portaa a la conclusion el mè ragionament: i tosann ne guarden con simpatia, se troeven ben con numm perchè je fèmm rid, perchè sèmm numm ch’èmm cambiaa la vision de la vita. Prima l’era grama, cont ona pension modèsta. Adèss sèmm allegher e come se sa l’allegria l’è contagiosa.

EGIDIO      M’avii convint. Subit hann cominciaa cont i spes, i vestii, i danee del fitt… e la stòria la me piaseva on poo pòcch, ma a tavola, al Gallo d’oro, se sentiva che staven ben insèma a numm. Anca lor rideven, ma de gust, nò per finta.

CECCH      Mì disaria, allora, che gh’èmm nò de fass di problèma. Andèmm avanti con sta stòria, se tegnom strètt i tosann, se divertissom, ma tegnom i oeugg ben avèrt… e poeu se vedom ch’el fann domà per i danee…

PIERRE     Sèmm semper in temp a menà i tòll…

EGIDIO      Puttòst, adess hinn ses, gh’en vanza trè. Se fèmm?

PIERRE     Je tegnom bon, se pò mai savè… pòdom semper vègh de bisògn d’ona badante.

CECCH      E i duu fioeu? Pòdom fidass?

PIERRE     Tranquill: je paghi a rate. Se fann i stupid, sospendi i pagament. Semplice, nò?

EGIDIO      Allora, se l’è tutt a pòst, pòdom andà tranquill al ristorant.

PIERRE     Eh, sì, appena riven i dònn…

Scena quattordicesima

REGISTA  (entrando saluta) Ciao Pierre

PIERRE     Ciao  regista. Te presenti i mè amis, l’Egidio e el Cecch.

(si stringono la mano)

REGISTA  T’hee sentii, Pierre? Disen che gh’è in gir di persònn che dann via danee fals.

PIERRE     Cossa? Danee fals? Ma chi sarien? 

REGISTA  Se sa nò. Se n’è accòrt el me collega, el padron del Gallo d’oro. L’hann pagaa cont on bigliètt de cinqcent e quatter de cent che sembraven bon. E domà la mattina dòpo l’ha vist che eren fals.

PIERRE     (guarda gli amici) Eh… l’è reusii a capì chi l’è staa?

REGISTA  Ghe l’hoo domandaa, ma l’ha dii che gh’era on sacch de gent e el  pò nò ricordass chi l’è staa.

PIERRE     T’hee dii… vun de cinqcent e trii…

REGISTA  Nò trii, quatter de cent. Te l’hoo dii Pierre, perchè te gh’hee de stà attent a minga fass imbrojà

PIERRE     Grazie, grazie, regista… ma numm… tutti quei danee lì…

EGIDIO      Je vedom mai.

REGISTA  Se pò mai savè. Tegnii i oeugg ben avert. Ve saludi (esce)

PIERRE     Ohe, fioeu… vun de cinqcent e quatter de cent… serom numm.

CECCH      Ses per centcinquanta a testa… novcent. Te voeuret dì ch’el Romoletto…?

EGIDIO      El Romoletto…

PIERRE     Eh, sì… el Romoletto…

Scena quindicesima

Entrano le ragazze. Saluti allegri da parte loro, mentre i trii vègg…

ANTONELLA    Ohella, che allegria. Ma sii minga content che semm rivaa?

PIERRE     Sì, sì… domà che…

MARIA GRAZIA    Domà che…?

CECCH      Domà che… semm pù sciori

SUSANNA              Sii pù sciori? Se voeur dì?

EGIDIO      Che hann pagaa el bigliètt de la lotteria con danee minga bon

ANTONELLA   Minga bon?

PIERRE     Sì, soldi falsi. E quindi ragazze… siete libere…

Le ragazze si guardano in faccia, incredule… poi sorridono

ANTONELLA              Va bene, soldi falsi…

MARIA GRAZIA    Però vialter…

SUSANNA      Però vialter… sii omen ver.

Ciascuna prende sottobraccio il “suo” uomo e, mentre escono

SUSANNA                   Al Gallo d’oro

ANTONELLA     Stasera paghiamo noi!

CECCH      Nò, fòrsi l’è mej in pizzeria.

Escono.   Ma…  dopo che i sei escono per andare in pizzeria, prima che si chiuda il sipario, entra il regista.

REGISTA La storia di danee fals... l’è falsa. I danee hinn bon e i noster trii amis hinn sciori per davera.

Mì vorevi domà... come pòdom dì?... vorevi frenà on poo l’esuberanza del Pierre e di sò amis. Ma soratùtt vorevi vedè come se sarien comportaa i tre tosann, a la notizia che i trii amis appena conossu eren pù sciori, ma n’altra vòlta poverett. Beh… s’hinn comportaa ben, nò?

A sto punt, mì pensi che podom pròppi andà tutti a cà... o magari in pizzeria. Se vedom.

FINE