Turin capital d’Italia

Stampa questo copione

NOI GARIBALDINI

Turin

capital

d ’Italia

(Na stòria garibaldin-a)

COMEDIA ’N TRE AT

ËD 

FRANCO ROGGERO

POSISSION  SIAE    N.  18.29.90

TURIN  CAPITAL D’ITALIA

(NA STÒRIA  GARIBALDIN-A)

(  scritta tra  il 20 SETTEMBRE  e il  9 OTTOBRE 2009)

Commedia  in tre atti  ambientata a Torino  negli anni del Risorgimento italiano.

La storia d’amore di Cecilia,figlia di un salumaio e Emilio,garibaldino,si intreccia con la storia di quegli anni .E sono anni particolarmente significativi. Il primo atto rievoca la seconda guerra d’Indipendenza (1859)  ,il secondo la spedizione dei Mille,mentre il terzo rievoca il 17 marzo 1861,il giorno della proclamazione del Regno d’Italia e  Torino capitale.Il tutto visto attraverso le vicende di una semplice famiglia ëd sautissè ’d Turìn” con intervento di personaggi nobili e meno nobili.Sullo sfondo l’amore di Cecilia e Emilio nella Torino del 1860.

Scenografia 

Il salotto di casa Bertoglio

Personaggi   12  (  5 donne e 7 uomini)

Remigio          Ël   sautissè,padrone di casa che cerca di accasare la figlia Cecilia

Virginia          La moglie facile allo svenimento , molto pia e devota

Cecilia 18-20 anni , un po’ ribelle ama Emilio e rifiuta il matrimonio

di convenienza

Carlòta           La  giovane“serventa”energica,sveglia,pronta alla battuta .

Giaculìn          Il garzone  , è  il comico della commedia.Contadinotto  semplice

e simpatico

Dott. Comoglio             Medico,liberale,realista è molto informato di tutto

Felicita           Zitella,pia,devota e un po’ pettegola

Gen. Guerrazzi  Generale a riposo,rievoca le battaglie del 1848

Il Conte Attilio  Nipote del generale,ufficiale di Cavalleria,innamorato di Cecilia

                                      Ha circa 45 anni

Isabella          Ex vivandiera,volontaria della Croce Rossa,che nasce  in quegli anni

Marsilio          Giornalista, nipote del salumiere,liberale,crede nell’unità d’Italia.

Emilio  Giovane garibaldino .Segue Garibaldi nelle sue spedizioni.

                   innamorato di  Cecilia.

PËRSONAGI

REMIGIO  BERTOGLIO                                 Padron ëd cà

VIRGINIA                                                           Sua fomn-a

CECILIA                                                             La fija

CARLÒTA                                                          La serventa

GIACOLÌN                                                         Ël garson

TÒTA FELICITA                                              L’amisa ’d Virginia

                                                                             

EMILIO                                                              Ël garibaldìn

GEN. GUERRAZZI                                           General a ripòs

      

ËL CONT ATTILIO                                          Ufissial ëd cavaleria                   

DOTOR CÒMÒGLIO                                       Médich ëd famija

ISABELLA                                                          Anfërmera

                                                                              

MARSILIO BORRI                                           Giornalista

PRIM AT

Turin 1859

                                (a sipari ancora sarà, musica “Va pensiero”)

La sen- a

Ël salòt ëd cà’d Remigio Bertoglio saotissé’d Turin.Na pòrta a drita e n’autra a snistra. La serventa Carlòta a canta mentre a fa le polisie. A-i riva madama Virginia, la padron-a con l’amisa tòta Felicita. Le doe fomne as seto sël sofà e ’ncamin-o a ricamé.

     

Virginia      Ah, le giovo d’ancheuj a son pi nen come cole ’d na vòta. Adès a veulo

                  sposé chi a veulo lor ! A l’han ëd pretèise ! E peui i faso na confidenza…

                   (a-i parla sotvos) Ël reverend parco don Lorens a l’ha dime ’d fé

                   atension e duverté bin j’euj përché a l’ha vist nòstra fija con Emilio, ël

                   fieul ëd l’avocat Solari

Felicita       L’avocat Solari ? Òmmi pòvra dòna, i son bel e nèira! Col anticrist,

                   ch’a va mai ’n cèsa, col anarchich, cola testa cauda !

Virginia      Ël fieul a l’é l’istess… a diso che a l’han già arestalo na vòta, a parlao ’d

                   Carboneria ò ’d la Giovine Italia che mi i sai gnanca còs ch’a sia

                  (As fa‘l sègn dla cros) Ma sens’àutr a l’é pecà ! A lo dis sempre don

                  Lorens ant soa predica a mëssa granda a Santa Cristin-a       

Felicita       A l’é vera. Anche don  Basilio  a l’ha parlà ’d lòn, e a l’ha dit che

                   a-i é ’dcò la masonerija coj che a fan ël masoé ò ’l maslé… nò, fòrse a                         

                  l’ha dit ij  mëssoné… si coj ch’a van a tajé ’l gran e peui a fan la spia a

                   Garibaldi  che peui a va a Roma e a-i gava la cadrèga al Papa !

Carlòta       Ma come ? Ël Papa a l’ha mach na cadrega ?

Viginia       Carlòta ti sta ciùto ch’it capìsse gnente ’d politica !

Carlòta       A l’ha parlà madama Cavour…

Virginia      Com’it përmëtte ’d rëspond parèj a toa padron-a ! Vërgognosa ! E peui 

arcòrdte che ’l cont Camillo a l’é nen sposà !  Pitòst, va sùbit a ciamé mifija Cecilia, che i veuj parleje. Disije ch’a ven-a sùbit sì !

Carlòta       (A fa na mesa riverenza e a seurt) Sempre a-i sòi ordin madama Virginia

                   (A seurt)

Felicita       Adès anche le servente a l’han pì nen rispèt ëd gnente e don Basilio,’l curà  ’dla Gran Madre a dis che a l’é colpa ëd coj lì ch’a së stërmo ant le

cròte e peui a van a pianté ’d pastìs për le strà !

Virginia      Ah, si, ij temp a cambio, ansi, a son pròpe cambià. Certo che Carlòta a

                   l’ha na lenga… Mi la sopòrto pì nen !

Felicita       Si, a l’ha pròpe la lenga longa… con tut lòn che l’eve fàit për chila !

Virginia      Ch’a pensa che noi Carlòta, si la serventa, i l’oma piàla a l’orfanotròfi ’d

                   l’Infansia Derelita, òpera benemerita ’d la marchèisa Florestani, na santa

                   dòna, che Nosgor a l’abbia ’n glòria!

Felicita       Ah si, ’d la marchèisa Florestani as peul pròpe dì gnente, na santa dòna…Sò òmo, pitòst…

Virginia      Còm a sarija a dì ? Ma a l’é nen n’uffisiàl ëd l’esercit regiò ?

Felicita       Si, andasìja a cavàl, a l’era ’n cavaleria a Pìnareul… e a l’é lì che a l’é  

                   capitaje lòn ch’a l’é capitàje…

Virginia      E còs ch’a l’é capitaje, su, ch’a parla, ch’am disa tut…

Felicita       A l’é scapà con na còcòt… Un-a ’d cole che a biaoto ’l cul davant a tuti an coj teatro ch’a son la përdission për j’òmo, don Basilio a lo dis sempre :’l teatro a l’é la ca dël demòni !

Virginia      (As fa’l sègn dla cros) Maria Vergine, còs ch’am dis ? A l’é scapà con

         na còcòt… monsù Girolamo !? Ël Marchèis ’d Salusse !?

Felicita       Si, adès a l’é andàit a sté an sò palàss an via Dòra Gròssa si a Turìn e a

l’é lì che chiel a l’ha conossù sta fija, na svërgognà ch’a l’ha gnanca 20 ani

Virginia      E la marchèisa ?

Felicita       A l’é malavia, a s’àusa pì nen dal let

Virginia      Ah, che temp, che temp ! Ël mond a gira al contrari… chi ch’a l’avrìja dilo, ël marchèis… un sant òm… fè na ròba parèj !

Carlòta       (Intrand) Oh, a l’é pà la prima vòta…

Virginia      Com a sarìa a dì ?

Carlòta       A sarìja a dì che na vòta a l’ha provà fin-a con mi !

Virginia      Con ti ? Sara mach sta boca ! Còm it përmëtt ’d dì ste ròbe. Fate mach

                   sente da gnun, figuronse se ’l Marchèis Girolamo Florestani as buta con 

                   un-a come tì !

Carlòta       Lòn e d’àutr ancora, s’ha veul savèjla tuta !

Felicita       Ma còs a venta sente, da ste servente a-i é da spetésse ’d tut !

Virginia      Carlota, fa nen l’impertinenta e va a ciamé mia fija, cor, va sùbit.

Carlòta       Soa fija, tòta Cecilia, a-i é nen, a l’é surtìa…

Virginia      Come ? A l’è surtìa sensa ’l mè përmès ? E ’ndoa a l’é ’ndàita ?

Carlòta       Mi na sai gnente…

Virginia      E bin… alora, quand a riva, disie ch’a ven-a sùbit da soa mare, cor !

Carlòta       Còm a ordina chila, madama Virginia. (Carlòta a seurt)

Felicita       Ma a l’é pròpe sfacià sta fija!

Virginia      E pensé che quand ch’i l’oma piàla dal colégi a l’avìa gnanca set ani.

                   E i l’hai sempre tratala bin, i dasia fin-a da mangé, e peui quand a l’ha

                   compì 15 ani i l’hai compraje na vesta neuva. E ch’a varda còm ch’am

                   rëspond…

Felicita       A l’é pròpe vera, ancheuj ij giovo a son divers, a l’han pì nen rispèt për

                   gnun. E pensé che soma ant’ël 1859, pì as va anans e pì as capìss gnente                 A-j é pì nen riconossensa për gnun e për gnente!

Virginia      A l’é vera, e pensé ch’i l’hai mostaje a lavé ij piat ch’a l’avia apen-a 8 ani e peui a cuse, a polidé, ’nsoma, a fé la serventa ! E peui ch’a pensa ch’i l’hai fin-a mostaje a scrive sò nòm… as capìss che a scòla a podia nen andéje, a l’avìja tròp da fé ’n te cà…

Felicita       Don Basilio a l’ha fin-a dit che ’n ministr ëd Tòjo, si ’l nòstr Re, asmia

                   h’a veul oblighé tut ij cit a andé a scòla !

Virginia      Costa peui, a l’é sens àutr colpa ’d coi anticrist ch’a veulo mandé via

                   ël Papa da Roma… ah, che banda! An che man i soma finì !

                   (A intra tòta Cecilia, elegant e sorienta)

Cecilia        Bondì mama, bondì madama Felicita (A-i dà’n basìn a la mare)

Virginia      Alora ? Andoa ’t ses andàita sensa mè përmes ?

Cecilia        Oh, mama, scusme… ma stamatin i son àusame ch’i l’avìa veuja ’d

                   preghè… e parèj i son andàita a Mëssa a-j Capusìn… a-i é na vista da la

                   ’dzora e peui a l’é na bela giornà pien-a ’d sol, e alora i son fame na bela

                   spassgiada

Virginia      Da sola fin-a al mont dij Capusìn ? A j’era nen na cesa pì davsin ?

Cecilia        Si, però mi l’avia veuja ’d ciapé ’n pòch d’aria bon-a e l’aria ’d la colin-a a l’é così frissanta !

Felicita       Ah certo che l’aria ’d la colin-a a l’é tant frissanta… spesialment quand a-i é l’amor…

Cecilia        Ma còs a dis madama Felicita, mi son pà ’namorà. Mi son andàita a la cesa  dij Capusin për preghé, anche përchè a disio mëssa për ij soldà mòrt an guèra.

Felicita       Ah, si, pòvri giovo, a son mòrt për fé sò dover ! Però a son mòrtijne

tròpi.

Virginia      Chila a l’ha rason, a fan pròpe pen-a. Ch’a pensa che a l’han dime che ant la bataja ’d Solferin a son staje tanti mòrt !

Felicita       Ëdcò ant la bataja ’d San Martin a son staje tanti mòrt e mijaia ’d ferì.

                   Parèj almen a l’ha dime monsù Barbero lë spesiari, chiel a sa tut, a les    

                   sempre ‘l giornal, a l’é anlittrà a l’é ’ndàita a scòla tre ani e mes.

Virginia      Ma si, it l’as fàit bin a preghé për tuti sti mòrt, pòvri fieuj…

Cecilia        Si, però la mëssa a l’han nen dila për tuti, mach për ij Cassador ëd j’Alp.  

Felicita       Costa a l’é bela! Ades a diso le mësse ’dcò për ij cassador ! A l’é pròpe

                   vera, mia cara Virginia, che sto mond a gira al contrari !

Cecilia        Ma no, a son nen cassador, a son volontari con la camisa rossa, dël

                   regiment dij Cassador ëd j’Alp guidà dal general  Garibaldi.         

Felicita       O Santa Vergine ! Garibaldi… col ch’a veul pieje le tère al Papa  !   

Virginia      Cecilia, doman it vas a confëssète da don Lorens e tij diras tut.

Cecilia        Ma tut còsa ? Mi son capità lì për cas… l’hai trovà madama Canavero, si,  cola ch’a travaja a la filanda dël cont Antonielli… a piorava, pòvra fomna. Alora i l’hai piàla sotbrasëtta e l’hai compagnala. Sò fieul a l’é partì volontari  për andé a liberé la Lombardia da j’Austriaci. A l é

                   mòrt, a l’avia apen-a compì vint’ani…      

Virginia      Alora ’t l’as fàit bin. As peul nen meuire a vint’ani.

Felicita       S’a l’é mach për lòn, gnanca a sessanta. Monsù Barbero a dis sempre che

                   për  meuire a-i é sempre temp !

Virginia      Chila a l’ha rason, madama Felicita, però mi tuti coj fieuj mòrt am fan sté angossà… Meno mal che sta guèra a l’é finìa.

Cecilia        Già, però ’smija che prest a-i na sarà n’autra

Felicita       N’àutra guèra ? Oh, nò, l’oma già avun-e tròpe, për carità, basta parèj !

Virginia      Ma a ti chi a l’ha ditlo ?

Cecilia        Ecco, mentre che mnisìo giù dal mont dij Capusin, un fieul a la dime che

                   an Emilia,’n Romagna e ’n Toscan-a la gent a fa la rivolussion përché a

                   veulo unìsse al Piemont

Virginia      Ma chi a l’ha ficate ’n testa ste ròbe ? A sarà pà ’l fieul ëd l’avocat Solari, si… còm ch’as ciama… nen Marsilio…

Cecilia        Emilio… si… a-i era ’d cò chiel a mëssa… A-i era tanta ’d cola gent…

         fin-a doi o tre con la camisa rossa.Ma ’l prior, coj con la camisa rossa,

         a l’ha nen faje intrè an cesa.

Felicita       Ah, i vorìja bin dì!

Virginia      Però ’t saras pà fate compagné a cà da col…

Felicita       Ch’a disa pura da col anarchich, che mi sai nen da bin còs ch’a veul dì, ma don Basilio a dis sempre che a venta sté a la larga da le camise rosse!

Virginia      E alora, Cecilia, ’t l’as sentù lòn ch’a l’ha dit madama Felicita. A la larga

                   da col fieul… E peui, a m’ësmija che tò pare a l’abia d’àutre ideje për la

                   testa

Cecilia        Che ideje ? A vorà pà feme sposé col antipatich dël fieul ëd monsù       

                   Ravotto.Am pias nen, a l’é brut e a l’é fin-a ’n pòch stòrt,  e  peui…

Virginia      E peui ?

Cecilia        Ecco, mi lo veuj pròpe nen !

Felicita       Certo che Cecilia a l’ha nen tuti ij tòrt… Ël fieul ëd monsù Ravotto a l’é

                   nen tant bel… però a l’ha tanti sòld, doe cassin-e, un palass e tante tère

                   ad Ast.A l’é ’n bon partì e peui a l’é pà tant vej… A l’ha gnanca 50 ani !

                   E peui chila a dvëntria la padron-a ’d doe cassin-e e d’un bel palass,    

                   ansoma, na vera sgnora !

Cecilia        Nò, a mi ij sòld a m’antëresso nen ! Mi më sposo nen, e se un dì m’ësposrai alora… alora sposrai chi veui mi ! (As gira dë scat e a fa për seurte)

Virginia      Cecilia, fërmte, e va nen via, ansi va ant toa stansia a preparete, but-te la

                   vesta ’d la dominica che pì tard tò pare a veul presentete na përson-a.

Felicita       Che përson-a ?

Cecilia        Ch’a më scusa, ma “Che përson-a ?” i dovija dilo mi !

Virginia      Bè, mi i sai gnente… sai nen chi ch’a sia, sai mach che a l’é na përsona

                   motobìn amportanta… e peui j’ordìn ëd tò pare as dëscuto nen !

Cecilia        Ciareja, tòta Felicita, ch’ha më staga bin !

(a seurt fasend na cita riverensa)

Virginia      (A s’àussa e a pòsa’l ricam) Am dëspiàss ma a venta pròpe ch’i vada, mia cara tòta Felicita. I vado a preparé tut për l’òspite ch’a deuv rivé.

Felicita       Ma s’a veul i giùto mi a preparé…

Virginia      Nò, nò a l’é mej ch’a vada… e peui a-i é Carlòta, a-i pensa chila a deme na man… (a crija) Carlòta, Carlòta !!!

Felicita       Alora mi vado… ma… ch’am disa mach na ròba… cola përson-a a l’é ’n

                   nòbil ?

Virginia      (Compagnandla fòra) Sai nen, mi sai gnente, ma se a l’ha ’n pòch ’d

                   passiensa doman a lo savrà… Arvëdse Tòta Felicita, a doman !

Felicita       Vëddo nen l’ora ch’a sia già doman! Arvëdse madama Virginia !

                   (Le doe fomne a seurto)

Carlòta       (Intrand) Mah, si a-i é gnun… prima am ciama e peui a scapa ! Ma a son

bin dròlo sti padron… Carlòta sì, Carlòta là, meno mal che tòta Cecilia am  ten le part… Ma mi i n’hai bel e basta… apen-a ch’i treuvo ’n fafioché ch’a l’abia quat sòld, m’ëspòso ! Bè sì, ch’a sia anche ’n pòch bel, ecco…certo a sarìa mej ’n cont ò ’n marchèis… ò ’n prinsi, magari ’n prinsi spagneul… ò ch’a ven da la Fransa… si, si… a sarìa pà mal…

                   “ Principessa Carlotta mi permette questo ballo ?.”. “ Bè, ch’a më scusa,

        ma i deuvo vëdde mè carnet… si… i l’hai ancora ’n pòst liber, baloma…

                   (As sent la musica d’un valser viennèis e Carlòta a bala con la ramassa

                   ch’a l’ha’n man. Antant a intra Giacolin, ël garson dël padron ëd cà,

                   Remigio Ravotto ‘l  saotissé)

Giacolìn      (A intra con na cavagna sota ‘l brass con’ndrinta’n pachèt ëd saotisse e

                   salam) Brava Carlòta, i dësturbo ?

Carlòta       Oh Giacolìn, i fasia le preuve për ’l gran ”ballo di còrte”. It sas ch’ ël

                   prinsi Umbert a l’ha ’nvitame ?

Giacolìn      Ma cò’t dise !? Ël prinsi Umbert,’l fieul dël Re, a l’ha mach 15 ani, a baa

                   ancora nen, a l’é tròp giovo !

Carlòta       A venta nen buté ’d lìmit a la providënsa… e peui a l’é giovo ma a chërsrà e alora ’n bel dì am vëdrà passé e am’anvitrà a Palass Real e peui se a son reuse a fioriran ! A propòsit, còs ses mnùit a fé belesi a st’ora, it duvrije nen esse ’n botega con monsù Remigio a fé ij salam ?

Giacolìn      Ecco, giustapunt a l’ha mandame monsù Remigio, ’l padron a l’ha dime ’porté salam e saotissa a cà, ’d consegné tut a madama Virginia e peui a

l’ha dime che col monsù ch’a deuv rivé ma a l’é pà ’ncor rivà a rivrà prest! Ecco, pija ij salam e la sautissa !(A-i mostra ël pachèt)

Carlòta       (A sent ël përfum) Parla pà che përfum ! Ma sti salam it l’as faje ti ?

Giacolìn      Sicur ! Oramai i fas tut mi ’n botega… masso ’l crìn e lo travajo, e a-i é

                   gnun si a Turìn ch’a fassa ’d sautisëtte come le mie !

Carlòta       Eh, figurte ! It ses mach ti bon a fé la sautissa si a Turin. Verament i l’hai

                   sentù dì che a Moncalé, ’n sert Giòrs Frigerio a fà ’d saotisse speciaj, e

                   che a-ij pòrta fin-a al Re

Giacolìn      A l’han dimlo. A l’ha fin-a contame la stòria. A diso che ’l Re antant che  

         andasija a caval vers Stupinìss a l’é fërmasse a la piòla dij” Tre gat” vers   

         Moncalé. A l’è setasse a taola con doi campagnìn ch’a mangiavo pan e

salam. A l’é ’d cò fasslo porté për chiel ansema a un bel tòch ëd saotisëtta.E adès ogni doi o tre dì as fà porté a cà, la saotisëtta da Moncalé.

Carlòta       Ah, la chërdo pà sta stòria… E peui còs andasia a fé a Stupinìs ?

Giacolìn      It lo sas nen ? Ma a lo san tuti… ch’andasia a trové la Bela Rosìn !

Carlòta       La Bela Rosìn ? Ma alora a l’é vera lòn ch’a dis la gent !

Giacolìn      Sicur, a diso fin-a che a veul sposéla, ma Camilo a veul nen

Carlòta       Chi ? Ël cont Camillo Benso ?

Giacolìn      Si, pròpe chiel… a veul ch’a sposa na prinsipëssa fransèisa, ma chiel a

                   veul pà savejne

Carlòta       Pròpe come tòta Cecilia ! (A intra madama Virginia)

Virginia      Còs i l’eve da dì ’d la mia Cecilia ?

Giacolìn      Gnente, gnente… i parlavo ’d lòn che deuvo dije… Madama Virginia, ch’a  senta… Sò òm, monsù Remigio a dis che da sì ’n pòch a deuv rivéje chi ch’a deuv rivéje e a-i manda sòn përchè a-i na fasa omagi (a-i spòrs ël pachèt) e a dis ch’a pronta la taula përché a mangerà si a cà

vostra

Virginia      Còm a sarìja a dì ch’a mangerà si ? Oh mi pòvra dòn-a… Carlòta, su, date da fé, lesta va ’n cusin-a e tira fòra la tovaja ’d fiandra e ij piat pì bej… Im raccomando, lava bin ij bicer da dodes, che mi vado a feme presté l’argenteria da tòta Felicita.

Carlòta       Ma vaire ch’a son j’òspiti ?

Giacolin      I lo sai nen, sai mach ch’a l’ha dime ’d ven-e si a preparé la stala përché

                   fòrse, a deurmran ëd cò belesi… ma sai nen… im n’arcòrdo pì nen…

Virginia      Ma còs dise! Monsù Remigio a veul butè j’òspit ant la stala ?

                   Ma ses sicur d’avej capì bin ?

Giacolin      Ma nen j’òspit… ij cavaj… a dis ch’a rivo con la caròssa, con un tir da

                   doi, forse da quat

Carlòta       Alora as trata sens àutr ëd nòbij e anche bastansa rich !

Virginia      (Tut agità) Su, fòrsa, domse da fé ! Ti Giacolin cor a preparé la stala e ti

                   Carlòta ’n cusin-a ’ntant che mi vado da tòta Felicita.

                   (fa për seurte ma së scontra con Giacolìn ch’a continua a girè con soa

                   cavagna. Dòp un pòch’d confusion la sen-a a resta veuida)

Giacolin      (a intra sempre con la cavagna sota’l bras ) Ch’a ven-a avanti, che adès

                   i diso a Carlòta ’d ciamé tòta Cecilia… (a crìja) Carlòta, Carlòta !!

                   (Con Giacolìn a intra’l giovo Emilio Solari an divisa da garibaldin)

Carlòta       (A traversa ’d corsa la sen-a sensa scòrsës-ne dël garibaldìn, peui mentre a sta për seurte as fërma’d colp) Oh ! Monsù Emilio ! Chiel, si ?!  

Emilio        (A scat an sl’atent batend ij talon e a-i fa’l salut militar) Tenente Emilio

         Solari del primo reggimento dei Cacciatori delle Alpi… tòta Carlòta a

         podrija anonsieme “alla signorina Cecilia ? ”

Carlòta       I vado sùbit… chiel ch’a speta si… (A seurt ’d corsa)

Emilio        Grassie… (colp ëd toss vers Giacolìn che a lo varda ’n pòch stupì )

Giacolìn      Ma adès l’esercit regio a l’ha cambià divisa ?

Emilio        Nò, mi fas nen part ëd l’ersercito di sua maestà Vittorio Emanuele II ma

                  dël còrp dij volontari ’d Giuseppe Garibaldi

Giacolìn      Oh basta là, parej chiel a conòss Garibaldi ? E còm a l’é, còm a l’é ??

                   Mi i l’hai senton-e parlé tant… sa, la gent a parla…

Emilio        Ah si ? E còs ch’a dis la gent ? A na parlo bin ò mal ?

Giacolìn      Oh… bin, bin… naturalment… anche monsù Remigio a na parla bin…

Emilio        Nò, përché a m’ësmija che i sijo nen tant bin vist si a Turìn, spesialment da j’ufissial dl’esercit regio

Giacolìn      Ma nò, ch’a disa pà lòn… l’é pa vera…

Emilio        Purtròp a l’é vera. Finì la guèra a veulo che ’l nòstr regiment a vada a cà,

                   an veulo nen ant l’esercit. Ël general Garibaldi a vorija che ’l Re a

                   l’avèissa ’rconossù ’l valor dij nòstri mòrt… L’oma combatù contra

                   j’austriaci a Fermo, a Varese, a Como e soma rivà fin-a a Brescia, peui ij

                   fransèis a l’han dàit l’ordìn ’d fermène… se nò i sarijo intrà ant ël

Veneto… ma Napoleon sensa dì gnente a gnun a l’ha firmà l’armistizio ’d Villafranca e la guèra a l’é finija

Giacolìn      Ma mi l’hai sentù dì che Nissa e Savòja a passeràn a la Fransa. A l’é

vera?

Emilio        Putròp si, ch’a pensa che ’l general Garibaldi a l’é nà a Nissa, adès a l’é pì  nen italian, a l’é dventà fransèis !

Giacolìn      Sacocìn dël bòia ! Oh costa si ch’a l’é bela ! Garibaldi fransèis ? E chiel

                   còs na dis ?

Emilio        A l’é bin anrabià, ma a dis ch’a finirà nen parèj !

Giacolìn      Ma còs a veul fè ? A veul fé guèra a la Fransa ?

Emilio        Nò, chiel a veul l’unità d’Italia…

Giacolìn      Oh, ma as farà mai! Monsù Remigio mè padron, ël saotissè, si, ’msoma

’l pare ’d tòta Cecilia, a dis ch’as peul nen fèse, përché ’l Papa a veul nen e peui j’Austriaci ’ndova ij butoma ? Coi-lì a son teste dure, teste ’d

         “croco”! Sòn a l’ha dìjlo monsù Barbero, lë spëssiari

Emilio        Ma noi i l’oma già batuje e ij batroma torna përché l’Italia a deuv esse

                   unìja. Ël Veneto a sarà nòstr ! Viva l’Italia ! (A scata sl’atent ëd cò

                   Giacolìn)

Giacolìn      Un moment ! Ma mi son pà italian, mi son piemontèis, i son nà a     

                   Carmagnòla e Carmagnòla a l’é pà ’n Italia, a fa part dël Regno ’d             

                   Sardegna !

Emilio        Si, ma a tardrà pà che saroma tut italian, ëd cò la Sicilia, ’d cò la

                   Calabria e un bel dì ’d cò ’l Regno di Napoli a sarà italian. Ël general

         a lo dis sempre !

Giacolìn      Si, ma noi còs ch’i l’oma da sparte con tut coj-lì ?

Emilio        La nostra stòria, la nòstra cultura, le nòstre montagne, ’l nòstr mar,

                   le nòstre campagne a saràn na patria sola : l’Italia !

Giacolìn      E dàila con sta Italia… comsissìa, s’a lo dis chiel mi i chërdo… però

ch’am gava na curiosità, ò forse a l’é ’n segret militar, i sai pà se chiel a peul dimlo…

Emilio        Un segret militar ?

Giacolìn      Si… (A s’avsìn-a a Emilio, peui as varda’ntorn për vëdde che a-i sia

gnun e a bësbija ant l’orja d’Emilio) A l’é vera lòn ch’a dis la gent, che al general Garibaldi, ch’a l’era piemontèis e ch’ades a l’é fransèis, a-i piaso tant le siole e a deurm an sël paviment sensa mataras ?

Emilio        (An rijand) Ah costì a l’é un segret militar, mi lo diso a chiel ma chiel ch’a lo disa a gnun, a son còse riservà… Si, a l’é vera, ’l general a deurm sovens  an sla tèra përché a seufr ëd mal a la schin-a e a l’han dije ’d deurm’n sël dur. A dì la vrità a seufr ëd cò d’artròsi… ma as lamenta mai, a l’è sempre ’l prim a monté a caval e ’d vòlte a monta ’d cò sensa sela, a l’ha ’mparà ’n America.  

Giacolìn      Si ma le siole ?

Emilio        Si, a l’é vera, a-i piaso le siole e ’d cò ij siolòt ! Ma ciùto, neh… ch’a l’è

                   ’nsegret militar! (a buta’l dil dëdnans a la boca)

Giacolìn      Mi son na tomba ! (A intra Carlòta ‘d corsa)

Carlòta       Monsù Emilio, Cecilia a ven sùbit !              

Giacolìn      Ti Carlòta ’t lo sas che ’l general Garibaldi a mangia le siole…

                  (peui as n’arcòrs d’avèj parlà tròp as quata la boca con la man)

Carlòta       Còs a mangia ?

Giacolìn      Nò, chiel a mangia pòch, ansi a mangia pà, a stà anche na sman-a a

digiùn,chiel a viv d’aria ! Còs it veul, a l’é fait parej…

(A intra tòta Cecilia)

Cecilia        (A cor vers ël garibaldin e a l’ambrassa) Emilio !

Emilio        Cecilia ! (A s’ambrasso antant che Carlòta a sta për seurte a ved che

                   Giacolìn a bogia nen alora lo pija per un brass e lo pòrta via)

Carlòta       Ven via, a son pà ròbe per ti, coste !

Giacolin      Vorìja mach vëdde còm andasìja a finì (a seurto e j’àutri a resto da soj)

Cecilia        Ma përché ’t ses amnùit fin-a sì, ’t sas che ij mèj a veulo nen, e se at vëddo belesi a saran dolor për tuti !

Emilio        (A l’ambrassa) Nò, sta tranquila, toa mare a l’é sortìja…

Cecilia        Si, ma a peul torné da ’n moment a l’àutr…

Emilio        Ma nò, sent… mi parto… ’l general a l’ha damanca ’d mì.

Cecilia        Nò, përché !? Stamatìn it l’as dime ch’it sarije restà almen fin-a

a Natal….

Emilio        Ël general a l’ha ciaman-e a rapòrt… L’hai savùlo ancheuj da l’atentend ’d Nino Bixio… A-i son ’d ròbe gròsse ’n vista. Fòrse parto già doman…

Cecilia        Nò, va nen via ! (A së strèns a chiel) Ma ’n dova ’t vade stavòlta ? 

Emilio        I lo sai ancora nen, i speto j’ordin dal general. As parla ’d na gròssa 

                   spedission. Però soma ancora gnente ’d precìs.

Cecilia        Ma përché ? Përché ’t vade torna a fichète ant ij pastìs…

Emilio        Cecilia, mi l’hai na mission da compi, dovoma fé l’Italia. E ij nòstri fieuj a l’avràn  na patria sola, a saran tuti italian, pì gnun-e division, tuti unì sota  na sola bandiera :’l tricolor !

Cecilia        Ël tricolor ?

Emilio        Si! A sarà la bandiera ’d l’Italia, pensa ch’a la sventajavo già a Reggio

                   Emilia tant temp fa. A l’é ’l drapò dij rivolusionari, dij patriot ëd tute le

region. Fin-a Mazzini a l’avìa adotala për la soa Giovine Italia e Garibaldi  a la sventajava durant ij dì glorios ëd la Republica Roman-a.

Cecilia        Ma còs a veul di sti tre color ?

Emilio        Ël vërd arcòrda ij nòstri prà, ’l bianch ël candor ël la fiòca ’d le sime ’dle

                   nòstre montagne e ’l ross a rcòrda ‘l sangh ëd tuti coj fieuj ch’a son mòrt

për la patria ! (as sent da lontan un pian ch’a son-a na musica malinconica, a l’è ‘l  “ Va pensiero” ‘d Giuseppe Verdi)

Emilio        Chi a l’é ch’a son-a ?

Cecilia        A l’é tòta Ersilia… a l’é tant malavia, ma quand ch’a stà ’n pòch mej a

                   s’àussa dal lèt e as buta al piano e a son-a sta musica.

Emilio        Sempre l’istessa ?

Cecilia        Si… a-i arcòrda ’l moros ch’a l’é mòrt an guèra quatr ani fa…

Emilio        Alora a l’é mòrt an Crimea  

Cecilia        Si, ant la bataja ’d la Cernaia… a l’era ant ij bërsaglié ’d  La Marmora.

                   A l’é  pì nen tornà…

Emilio        Ma sta musica… a lé la nòstra… a l’é la musica ’d Giuseppe Verdi !

Cecilia        La vòstra ?

Emilio        Si, la nòstra… a l’é la musica dij oprès, ëd coj ch’a combàto për la

libertà !              

Cecilia        I capìsso nen… Ma m’it veuj bìn… va nen via…

Emilio        Ëd cò mi ’t veuj bin Cecilia… ’t vedràs che tornerai, si tornerai arvëdde

                   mia bèla Turin e alora ’t portrai con mi a Superga e lassù pianteroma

                   ’nsema ’l nòstr drapò, ’l drapò ’d l’unità d’Italia !

                   (I doi a stan për basesse quand as sent la vos ’d madama Virginia)  

Virginia      (da fòra) Carlòta, Carlòta andoa ’t ses ? Ciama Giacolìn che a son si ch’a

                   rivo !

Cecilia        Emilio, va, scàpa via ! (a lo possa fòra ma Emilio as fërma e a-i dà

                   ’ncora’n basìn. Peui la musica a chita ’d soné, a intra madama Virginia

                   con Carlòta e Giacolìn)

Virginia      Fòrsa, buteve ’n ordìn e im racomando la riverënsa !

Giacolìn      Ëd cò mi deuvo féla la riverënsa ?

Virginia      Nò, ti va ant la cort a speteje, peui tij pòrte ij cavaj ant la stala.

                   Ah, meno mal ch’it ses sì Cecilia, im racomando fame fé bèla figura e

                   parla mach quand at lo dis tò pare…

Giacolin      Ma madama Virginia, la nòstra stala a l’ha mach doi pòst per ij cavaj

e se  costi sì a rivo con un tir da quat, còm i deuv fé ? I na buto un

adrinta e doi fòra ’d la stala ? Përché ’ndrinta a-i é ’d cò Napoleon !

Virginia      Come ? Oh mi pòvra dòna ! A-i é ’d cò Napoleon, l’imperador ëd la Fransa a ven si da noi ? Oh, am ciàpa  mal… (A sven)

Giacolìn      Ma nò, Napoleon a l’é ’l neuv caval ch’a l’ha catà monsù Remigio

a la fèra ’d Civass !

Cecilia        A l’é svenua… Mama! Mama ! (Peui a crija) Carlòta, Carlòta fà quàich

                   còsa!

Carlòta       Oh pòvra mi, madama Virginia a l’é sentusse  mal…

Giacolìn      Belessi a-i va un cichetìn ’d cògnach, col fransèis…

Cecilia        Ma mia mama a l’é nen abituà al cògnach !

Giacolìn      Basta fèilo nufiè e peui a basta ch’a na bèiva mach na stissa e as arpija

                   sùbit. Carlòta andoa a l’é ’l cògnach?

Carlòta       Da là, ant la chërdensa…

Giacolìn      Vado sùbit a piene ’n cichetìn ëd col bon… (a seurt ëd corsa)

Cecilia        Mama, Mama ! A sarà pà mòrta ?

Giacolin      (A intra ’d corsa con’n cichet ëd cògnach) Largo che mi l’hai fàit ël        

                   pòrtaferì ant la bataja ’d Custoza, sai mi còm fé ! Cogéla për tèra, 

                   ecco… parèj… pian… adès tirela sù… parèj… un cichetin ’d cògnach !

                   (Giacolìn a passa’l bicer sota’l nas ëd Virginia e peui as lo bèiv chiel)               

Carlòta       Giacolin còs fas! A l’é parèj ch’as fà ?

Cecilia        Costa a m’ësmìja na cura ’n pòch stran-a…

Giacolìn      Madama, su madama Virginia, ch’as dësvìja… si a-i va n’àutr cichetìn…

                   (rivolto a Carlotta) vërsa, vërsa… che come rimedi pì a-i n’a-i è, pì an

                   pressa a riva l’efèt. (Carlòta a vërsa da bèive e Giacolìn a së scola

                   n’àutr  cichetin)

Giacolìn      Madama a sta mej ?

Cecilia        Si, a l’ha duvertà j’euj… mama… si, si… a l’é arpiàsse…

Virginia      Tireme su, ahi… ma còs a l’é capitame ? I l’hai vist tut nèir peui im

                   arcòrdo pi gnente…

Carlotta      Gnente, gnente… a l’é tut passà !

(Madama Virginia as arpìja a la tiro su antant che Giacolìn con la bota an man a na bèiv n’àutra sorsà. Peui a spùa ’l cògnach e a crìja)

Giacolìn      Madama, madama !! A son si ch’a rivo… parla pà che tir da quat… a l’han mach un caval, pitòst vej e malandàit… Mi vado ! (A seurt ëd corsa)

Virginia      An pressa, su, leste, ’m arcomando la riverënsa !

     (Le tre fomne as buto a pòst le veste, as rangio ij cavèj e a van dëdnans a la pòrta.

      A intra monsù Remigio, ël padron ed cà con ël general Attilio Guerrazzi vestì an

     borghèis, a l’é un general a ripòs. Le tre fomne a fan la riverënsa)

Remigio      General, iv presento mia fomna Virginia e mia fija Cecilia…

                   (Ël generali a basa la man a tute doe)

Virginia      Oh, che onor, un general…

Remigio      Si, ’l general Casimiro Guerrazzi… adès a l’é a ripòs, ma a l’ha combatù

                   tante bataje, a l’é stàit ferì a Custoza. A l’han fin-a daje na midaja…

General       Ch’a lassa perde monsù Remigio, adès i son a ripòs. I l’hai servù l’esercit Regio për pì ’d trant’ani, adès un pòch ’d ripòs im lo mérito…

Virginia      Ch’a s’acòmoda… ma che onor, un general a nòstra cà, noi soma mach ëd negossiant… i soma gnanca nòbij…

Remigio      Su, su, Carlòta, cor a pié na bota ’d ròsòliò ò forse ’l general a preferis na

         bota ’d Bareul del ’57 anada spessial !

General       Vada për ’l bareul… vëddo che monsù Remigio a l’é nen mach un grand

                   intenditor ëd salam e saotìsse, ma anche ’d vin… Ël ’57 peui, a l’é stàita

                   n’anada ecessional

Remigio      Im lo fas porté diretament da La Morra… a sentirà che gust, che përfùm e che color !

General       E chila sì a sarija Cecilia… a l’é verament në splendor… me novod,

                  uffisial dël Regio Esercito, ’l cont Attilio, a l’ha dimlo ch’a l’é na fior…

                   na fior da cheuje…

Cecilia        Grassie dël compiment… (pitòst ambarassà) Bin, mi alora con sò përmès im ritiro

Remigio      Nò, nò…. Cecilia për piasì…

General       A veul pà feme ’n tòrt parèj ! Mi son mnùit pròpe për chila !

Cecilia        Còm a sarija a dì ?

General       A sarìja a dì che a-i é na përson-a che a preuva un nòbil sentiment për…

Remgio       Si, a l’é annamorà ’d ti !! (Antant Carlòta, apen-a intrà, për l’emossion a

                   lassà casché për tèra un cabaret con doi bicer)

Virginia      Ma fé tension Carlòta ! Ch’a me scusa, ma a l’é tant sbadà sta fija

General       Eh, l’é la gioventù

Cecilia        Chiel a sarìja annamorà ’d mi ?

General       Nò, a l’é ’l cont Attilio, mè novod ch’a l’é annamorasse ’d chila, tòta

                   Cecilia, e ch’a sarija dispòst a sposela… sempre che chila tòta a sia

                   consensienta… (Carlòta a fa torna caschè ’l cabarèt)

Remigio      Ma basta ! Carlòta ! Basta !

Carlòta       Scuseme… a l’é l’emossion… vado a pié d’àutri bicer

General       Alora, tòta Cecilia, mè novod a peul cheuje sta reusa ?

Remigio      Si, si, si, a-i na son tante fòra ’n giardìn ! Ch’a fasa pura

General       Ma nò, còs a ha capì… Mè novod, ël cont Attilio a veul cheuje la reusa pì bèla dël giardìn ,soa fija Cecilia… E chila tòta Cecilia a l’é d’acòrde ?

Remigio      Si, si, sens’àutr, chila a l’é d’acòrd… fëstegioma e decidoma sùbit la

data ëd le nòsse… Noi soma bin content, nen vera Virginia ?

Virginia      Contentissima… che emossion… mia fija na contëssa ! I l’avria mai

dilo! A venta che lo manda sùbit a dì a tòta Felicita chissà còm a sarà

sodisfàita! A chërprà d’invidia…

General       E chila tòta Cecilia a l’é contenta da sposè ’l cont Attilio ?

Cecilia        Ecco… mi… verament…

Remigio      Brava ! A l’ha dit ëd sì !

General       Benissim. Alora adès podoma parlé ’d la dòte. Ecco, ’l cont Attilio,

mè  Novod…

Cecilia        Ma mi lo conòsso nen…

Remigio      Ma che ’mportansa a l’ha… i l’eve tuta la vita danans për conòsve…

alora còs ch’a disìja dla dòte ?

General       Ah, si… giust… ecco… da part mia, Attilio a l’avrija ’n dòte

la palassin-a  ’ns la colin-a e tre bej terèn da le part ëd Pinareul. Peui da sò pare a l’ha  eredità ’l castel ëd Cumian-a a doi palass si da Turin, oltre naturalment a la villa ’n sël lach Magior e peui…

Remigio      Basta parej, affare fatto! Tra galantòm a-i basta na strèita ’d man (i doi a së strenso la man) alora a l’ha dit… vaire castèj ?

General       Ah, dësmentiavo la scuderia al palàss real dla Venaria con des cavaj

e peui le vigne dël Monfrà… a m’ësmija ch’a basto, nò ?

Remigio      Si, si a va bin… oh se a va bin ! Né Virginia ch’a va bin… S’a veul i foma anche në scrit… mi son bon a scrive

General       Sicur, a va tut bin, salvo ’n cit particolar…

Remigio      Un particolar ? E col ch’a sarija sto particolar ?

General       Ecco… tòta Cecilia… a l’ha ’ncora nen dit ëd si…

Remigio      Ah, ma chila a l’é contenta, oh s’a l’é contenta ? Né Cecilia, di ëd si !

Virginia      Cecilia ti prego, dì ëd si ! Falo për toa mare…

Remigio      E anche per tò pare… Alora, parla… Basta na paròla… dis sì !

Cecilia        Nò! Nò! nò! e nò! Mi parto, vado a fé la vivandèra con ij garibaldìn !

                   (A seurt sdegnosa. Virginia a sven, alora a-i riva torna Giacolìn)

Giacolìn      Bogé nen ! Che mi l’hai fàit ël portaferì a Custoza. Portème ’n cichetin

                   ëd cògnach ! (A-i riva Carlòta con la bota e un bicer, a na vërsa’n pòch

                   e Giacolìn a bèiv, peui as na fa vërsè n’àutr për ël general. A la fin tuti a

                   bèivo ma Madama Virginia as arpìja nen)

Còm a và ? A và mej madama Virginia ? As arpija ’ncora nen…

Carlòta, vërsa, vërsa ’ncora ’n cichetin…

SIPARI

                     As sent la canson  “ADDIO MIA BELLA ADDIO”

FIN DËL PRIM AT

SECOND AT

Turin 1860

(a sipari sarà la Mùsica  ëd “la bela Gigogìn”)

La sen-a

La stessa del prim at :  ël salòt ’d cà Bertoglio. A intra Giacolìn con ëd fior ’n man

Giacolìn      (A intra e a treuva gnun) A-i é gnun ? A son sparì tuti… magara a-i é

                  quàicòs da bèive. (as guarda d’antorn e a duverta n’anta dla giojera)

Carlòta       (Intrand) Giù le man dal banch ! Maleducà e anche làder adès…

Giacolìn      Nò, nò… mi vardava mach (A stërma ’l bochèt daré ’d la schin-a)

Carlòta       Ël cògnach i l’oma finìlo… Ma còs it l’as lì darera ?

Giacolin      Gnente… gnente…

Carlòta       Fame vëdde !

Giacolìn      (A tira fòra’ bochèt) Ecco, a son për ti… (E a-i lo spòrs)

Carlòta       Oh, grassie… che gentil… (a-i nùfia) Ma… a son ëd grisantèm !

                   Grassie tant, it peule tentie për ti ! (a-j rend)

Giacolìn      Ma përchè ? A son bej… i l’hai apen-a cuije adès… a son fior frësch

Carlòta       Sent, pòrtìje a n’àutra…

Giacolìn      Ma monsù Remigio a la dime ’d porteje doe fior a madama Virginia ch’a

                   sta mal e adès soma a stember e a-i son pà tante fior, l’hai vist sti bej

                   grisantem da la vejòta danans al simiteri e l’hai compraje… I l’hai pensà

                   a ti… (A-i euffre torna)

Carlòta       Grassie, ma i son ancora nen mòrta ! (As na va sdegnosa)

Giacolìn      Am dëspiàss…

Carlòta       (As gira) Còm a sarija a dì ch’at dëspiàss… t’ëm veule vëdde mòrta ?!

Giacolìn      Nò, nò… vorija dì ch’am dëspiàss ch’at piaso nen… (a varda le fior)

                   Alora pòrtije a madama Virginia…

Carlòta       E gnanca chila a l’é pà ’ncora mòrta !

Giacolìn      Oh che dë stòrie për doe fior… regalà col cheur (A s’avsin-a a Carlòta)

Carlòta       (a lo slontan-a) Gira al largh !

Giacolìn      Chi ch’a dësprèssia a… sai pì nen còm a finì…

Carlòta       Lassa perde, pitòst i l’hai paura che a venta torna ciamè ’l dotor

Comoglio. Madama Virginia a va nen… Da quand che tòta Cecilia a l’é scapà, a fa  nen d’àutr che pioré, a mangia nen, a deurm nen… am

preocupa pròpe

Giacolìn      Ah, mi chërdija mai pì che tòta Cecilia a sarìja scapà da cà ! Adès ormai a  l’é squasi ’na sman-a… chissà ’ndoa sarà adess sta pòvra fija…

Carlòta       Mi penso ’d savèjlo !  

Giacolìn      It lo sas ? E alora përchè ’t l’as dit gnente ! Monsù Remigio e madama

                   Virginia a son dësperà ! Ma se ti ’t lo sas, parla nò !

Carlòta       It ses bon a ten-e un segrèt ?

Giacolìn      Na tomba !

Carlòta       E mi ’t lo diso nen ! 

Giacolìn      Ma se a la serco daspërtut… fin-a a Genova a l’é ’ndàit monsù Remigio.

                   Asmìja ch’a l’abia sërcà d’ambarchese a Genova, dòp ch’a l’ha savù che

                   sò moros, Emilio, a l’era  a Calatapumi, si, ’nsoma,

                   belelì, un nom parèj… giù ’n Africa…

Carlòta       Ma che Africa ! Calatafimi a l’é ’n Sicilia, a l’ha spiegamlo tut ël dotor

                   Comoglio. Chiel as n’antend !

Giacolìn      Ma Garibaldi a l’é ’ndàit an Sicilia ?

Carlòta       Sicur… e ’l dotor a l’ha dime che forse a l’é già rivà a Napoli !

Giacolìn      A Napoli ? Ma a Napoli a-i é ’l Re… còm ch’as ciama… si… Cichìn…

Carlòta       Ma che Cichìn ! A l’é Franceschiello scond ! A l’ha dimlo ’l dotor

                   Comoglio, chiel a sa tut përchè a les ij giornaj,e a l’ha dime  che ij soldà

                   dël Re a scapo, as ritiro

Giacolìn      Oh, crispa ! Com’a l’é possibil n’afé parèj…Ma Emilio ?

Carlòta       A smija pròpe che a sia ferì…

Giacolin      Ma Emilio a l’é grave ?

Carlòta       As sa nen…

Giacolìn      Oh pòvra tòta Cecilia !

Carlòta       Ma che tòta Cecilia, a l’é Emilio ch’a l’é ferì !

Giacolìn      Si, ma chila a l’é tant annamorà e chissà com ch’a sta mal, come

ch’a seufr! ( As sent tabussè la pòrta)

Carlòta       Sa, va a duverté la pòrta, ’t sente nen ch’a l’han tabusà !

Giacolìn      Vado, vado, a-i sarà torna cola ciòspa ’d Tòta Felicita ch’a ven a piorè ’n  

                   pòch sì, a ven a solevèje ’l moral a madama Virginia… Mi la sopòrto pà

                   (Giacolìn a va a deurbe la pòrta e a intra Tòta Felicita)

Felicita       Bondì a tuti… com a stà madama Virginia ?

Carlòta       A l’é tant giù, a mangia nen, a deurm pòch ò gnente… a piora mach

                   sempre, pòvra dòna

Felicita       Alora vado a consolela… e ’d tòta Cecilia gnun-e neuve ?

Carlòta       Monsù Remigio a l’é partì doi dì fà për Genova, con n’amis… asmija ch’a l’abio vistla da cole part…

Felicita       A Genova ? Ma com a l’é ’ndàit, con la caròssa o con ël tren-o a vapor?

A mi ël tren-o am fà paura, a diso ch’a và pì fòrt dël vent… Ah mi i

monterai mai lì dzora… don Basilio a dis ch’a son machine dël diao !

A dis ch’a l’è montàje dzora na vòlta e quand ch’a l’é rivà a dëstinassion, a l’avija tuta la facia nèira !

Giacolìn      Për fòrsa, ël tren-o a và a carbon !

Felicita       Ma përchè pròpe a Genova ?

Giacolìn      Përchè a l’é da là ch’a l’é partì Garibaldi !

Felicita       Oh Maria Vergine ! Garibaldi, col anticrist… don Basilio a dis ch’as fà

                   pecà mach a nominelo… stassèira ’ndarài a confesseme ! Adès i vado a

                   tireje su un pòch ël moral a madama Virginia, vado a dije ël rosari…

Giacolìn      Ch’a vada, ch’a vada, ch’a fasa perèj, ma ch’as arcòrda ch’a l’é pà

’ncora mòrta, madama Virginia !

Felicita       Sicur ch’ha l’é nen mòrta, ma a l’é mej premunisse, as sa mai, doj pater

                   ave gloria, doe ave maria a fan nen mal a gnun… Mi i vado…

                   (A và ’nt la stansia ’d madama Virginia )

Giacolìn      (Fa ij còrn con la man) Mi cola lì la sopòrto pròpi nen !

Carlòta       Scomëto che da sì ’n pòch a-i riva ’dcò ’l general Guerrazzi. Për mi

sti doi  as dan l’apontament belesi a cà ’d monsù Remigio, con la scusa che madama Virginia a sta mal… Guarda che mi më sbalio nen… Për mi tra sti doi sì a-i é  sota quàicòs…

Giacolìn      Ma figurte se ’l general Guerrazzi Casimiro as perd darera a na

                   ciampòrgna parèj ëd chila !

Carlòta       Misura le paròle ! E fate nen sente… Sssst… e peui ’l general a l’é

vido ( a tabusso a la pòrta)

Giacolìn      Ëd cò mi son vido, ma im butrija mai con na ciampòrgna come cola lì

Carlòta       Ecco, còs’it disijo !? Va a deurbe… si a deuv esse ’l general !

                   (A intra ël General Guerrazzi)

General       Bondì a tuti… a-i é gnun ?

Giaclìn        E noi chi soma ?

General       Si… vorija dì… për cas a l’é passà da si tòta Felicita ?

Carlòta       Oh sì ch’a l’é passà da sì. A l’é ’ndà da là a di ël rosari con madama

                   Virginia

General       Alora ch’a la dëstorba nen (As seta) Pitòst, Carlòta, i l’eve pà ’ncora un

                   pòch ’d col ròsòliò…

Giacolin      Cògnach… cògnach fransèis…

Carlòta       Nò, purtròp ì l’oma finilo... Bin mi iv lasso, vad a fé ’n pòch ’d lëssìa…

                   Riverisso sgnor General, se l’eve damanca ’d mi, i son dë dlà… (A seurt)

General       Giacolìn, fame ’l piasì, daje ’n pòch ëd fen al caval e ’d cò ’n pòch ëd

                   biava ch’a l’é ’d cò chiel vej come mi

Giacolìn      Efetivament i l’hai vist che sò caval… coma ch’as ciama ?

General       Temistocle… a l’é ’l nòm d’un general ëd l’antica Grecia

Giacolìn      Eh si, a l’é un pòch vej e a respira anche nen tant bin

General       A l’é strach… a son j’ani ch’a pèiso

Giacolìn      Ma vaire ani a l’ha ?

General       An che ani soma adès ?

Giacolìn      Se më sbalio nen soma ant ël 1860 !

General       Ah, si… 1860… dunque i l’hai compralo ant ël ’38, donca a l’ha pì ’d 20

                   ani. Temistocle a l’ha fàit con mi tuta la prima guèra contra l’Austria.

La prima guèra d’Indipendensa del ’48. Soma stàit an sij camp ëd bataja ’d Pastrengo e Gòito ’ndova i l’oma batù j’austriaci grassie anche al sacrifissi ’d tanti giovo volontari toscan, squasi tuti student. E bin, lor a Curtatone e  a Montanara a l’han segnà un-a dle pagine pì gloriose dla nòstra stòria.Grassie a lor noi i l’oma podù bate l’esercit ëd l’imperador Francesco Giuseppe a Goito. A son staje, a l’é vera, tanti mòrt, ma a l’é lì che i l’oma butà le basi per l’unità d’Italia. Përché peui da tute le part dla penisola i patriòt a son unisse a noi. A Firense, a Milan, a Venessia e fin-a a Roma a son rivoltasse, a l’han fàit ëd baricade, a l’han campà an mes a la strà tut lòn ch’a l’avìjo. Milan per 5 di a l’ha resistù a j’austriaci, Brescia 10 dì, Venessia guidà da Daniele Manìn e Niccolò Tommaseo a l’han piàla per fam dòp doi meis, e a Roma Garibaldi a l’ha proclamà laRepublica e ’dcò  a Firense con Giuseppe Mazzini, Aurelio Saffi, Armellini. Ma la còsa pì bèla a l’ha fala ël nòstr Re Carlo Alberto che ël 4 mars     

         sempre del 48 a l’ha proclamà lë statuto Albertin, ’l prim statut an Italia.

Giacolìn      A l’é për lòn che cola piassa as ciama piassa Statuto ? Ma còs ch’a l’é stò

                   statuto ?

General       Pà fàsil da spieghé ’n doe paròle. Còmsissìa na conquista. Për esempi con lë statuto ’l Re Carlo Alberto a l’ha concedù la libertà dë stampa, peui a-i Valdèis, perseguità da sécoj, la libertà ’d culto

Giacolìn      E còs a veul dì libertà ’d culto  ? (A intra tòta Felicita)

Felicita       Oh, salve general…? (A-i spòrs la man për ël basaman)

General       Casimiro… general Guerrazzi Casimiro, ma chila ch’am ciàma pura

                   mach Miro, s’a-i fà piasì…

Felicita       Oh, nò im përmëttria mai !

General       Ma nò, chila ch’as përmëtta pura…

Felicita       Tròp onor, me car Casimiro…Pitòst còs ch’a disija dla libertà ’d culto? General          Che finalment anche ij valdèis e j’ebrèj a peulo professè la soa religion!

Felicita       Mi lo treuvo pà tant giust… ij valdèis a son pà cristian come noi e peui

                   anche j’ebrej ch’a l’han massà Gesù Crist… a m’ësmija ’n pòch tròp…

                   A lo dis sempre…

Giacolìn      Don Basilio !

Felicita       Ma chiel còm a fà a savèjlo ?

Giacolìn      Mi vad sempre ’n cèsa…

Felicita       (A lo guarda ’d brut) Còmsissìa chiel a contava dle soe bataje…

                   Ch’a continua pura a conté, che a mi am pias sente ste ròbe…

General       Ma le guère a son nen fàite për le fomne, a-i é tant sangh, tanta soferensa e a l’é nen bel da vëdde meuire ’l fior ëd la nòstra gioventù… come ant la bataja ’d Novara ’nt ël 49 andoa le trupe dël maressial Radetzky a l’han batù ’l nòstr esercit guidà dal general Alberto Charznowsky un polach ..Mi son gnanca bon a prononsielo col nòm. Però a l’era nen a

l’àutëssa e a l’ha portan-e a la dësfàita. E sël camp ’d bataja, quand a l’ha vist che ij nòstr fieuj a muirijo a l’é fase avanti ’l Re Carlo Alberto ’n sël sò caval  bianch e a l’ha sercà la mòrt, ma a l’ha nen trovala. Peui pòch dòp a l’ha abdicà për ël fieul Vittorio Emanuele II e chiel a l’é ’ndàit an esilio a Oporto, andoa a l’é mòrt pòchi mèis dopo. Ch’a pensa che a l’han  ambalsamalo e peui con la nav a l’han portalo a Turin e a l’han sotralo  con j’autri Savoja ant la Basilica ’d Superga.

Felicita       Ah, mi a sente ste ròbe sì am ciapò fin-a le caudan-e…

Giacolìn      E Temistocle ?

General       Temistocle a l’ha avù l’onor dë scortè ’l Re fin-a a Turin.

Felicita       Alora chiel a lo conossija bin ël Re Carlo Alberto… Un bel òm, grand,

         bianch an facia, maire, sempre elegant e ’n portament regal !

Giacolìn      Sicurament… s’a l’era ’l Re !

Felicita       Ma ch’am gava ’n pòch na curiosità… sai nen se peus dì… sa, la gent

                   a dis e a Turin as parla… sa a-i son tante grame lenghe…

Giacolìn      I na conòsso un-a ’dcò mi

General       Ch’a disa… ch’a disa…

Felicità       Ecco… a diso… la gent a dis… che… si…

General       Su, ch’a parla, ch’a l’abia gnun-e gene…

Felicità       A diso che quand a l’é staje col incendi a Palass Carignan ant ël 1822 si

                   pròpe doi ani dopo che a l’é naje ’l prinsi Vitòrio, ’l primogenit, ecco a

diso che an col parapija an mes a tuta cola confusion e a col ësburdiment a l’abio scambià la cun-a dël prinsi ch’a l’avija sirca doi ani con cola dël cit d’un maslè ch’a l’era al servissi ’d soa maestà. Si, ansoma, un cit a l’era mòrt, e a diso ch’a l’era il prinsi ereditari e parej a l’han scambià ij cit ant la cun-a. Ansoma, Re Vitòrio a sarija fieul d’un maslé !

General       Ma còs a dis ! Për carità, ch’as fasa nen sente da gnun !

Felicita       Mi j’arpòrto mach còs ch’a diso… anche përché Re Carlo Alberto a l’era

                   na përson-a tant fin-a, un ver ësgnor, grand squasi doi meter, maire,

sempre pallid e con un bel portament… pròpe da Re… antramentre sò fieul Vitòrio, a va ’n gir për le piòle, a l’é nen tant grand, na facia rossa da maslé  ch’a me scusa, ma a m’ësmìja ch’a l’abia nen un portament

regal…

General       Ma tòta Felicita, ma còs a dis !

Felicita       I diso, i diso… e peui ch’a scusa, va bin ch’a l’é da 4 ani ch’a l’é mòrtije la fomna, ma andé con na popolan-a, fija d’un…, si, ’nsoma, la bela

Rosìn… a lassa ’n pòch a desideré. E sa còs a dis ancora la gent ? A dis ch’a l’ha tanti d’àutri fieuj spatarà për ël Piemont !

General       Tòta Felicita ! I përmëtto nen ’d parlé parèj ’d soa maestà ’l Re Vittòrio !

                   Da Maria Adelaide ’l re a l’ha avù 8 fiuej… a m’ësmija ch’a basto, nò !

Felicita       Si, ma da la bela Rosin… Rosa Vercellana… n’analfabeta… ch’a l’ha

ancontrala ch’a l’avja apen-a 14 ani e chiel 27 e a l’era già pare ëd 4 fieuj. E a l’ha sùbit daje doe stansie ant la palassina ’d cassa dë Stupi

nis… E sa còs ch’a diso ? Che a l’ha daije ’l titol ëd Contëssa ’d Mirafior e ’d  Fontanafrèida e a smija ch’a l’abia fin-a regalaje ’l castel ’d Sommariva Perno !

Giacolìn      Ma a-i é pà gnente ’d mal se a va con la bela Rosìn. A-i piaso le bele fije.

                   E peui a l’é vido e n’òmo a l’ha ’d cò soe esigense…

Felicita       Eh si, Maria Adelaide, la fomna, che peui a l’era soa cusin-a, a le mòrta

giovo ch’a l’avja apen-a 33 ani e a l’avja già partorì 8 fieuj ! Un a l’ani, për fòrsa ch’a l’é mòrta giovo !

General       A son mach le grame lenghe ’d Turin ch’a parlo parèj…

Felicita       Peul esse… però chiel as na và an gir a consolesse e peui… a-i é n’àutra

                   còsa da dì… ch’a lo dis sempre don Basilio

General       Mi sto don Basilio a cominsa già…

Giacolìn      Ëd cò a mi… ma còs a dis ancora ?

Felicita       Bè… a dis che mentre Carlo Alberto a l’era tant pio e divòt e ’ndasia tute

                   le sèire a mëssa, chielsì a va mai e quand ch’a-i và a s’andeurm !

General       Sòn a l’é tròp, tòta Felicita… mi… mi… si, ’nsoma, chila a peul nen

parlé parèj dël nòstr Re ! 

Giacolìn      S’a l’é parèj… scusème, mi vado a ciadlé Temistocle… (A seurt)

Felicita       Oh, ch’a më scusa Casimiro… visadì… Miro… Mej cambié dëscors…

chissà s’am compagnerìa a vëdde ij quader d’un pitor… s’a a l’é un neuv,      ma a l’han dime che a l’é brav… e monsù Cavagnero, l’antiquari ’d via dij Caliè, a l’ha compran-e na desen-a e a l’ha anvitame d’andèje a vëddije

General       E chi a sariìja sto pitor ?

Felicita       Un certo Giovanni Fattori ’n toscan… a diso ch’a l’é  brav

General       (A-j’ëspòrs ’l bras a Tòta Felicita) Con piasì, am pias la pitura ! A lo sa

                   che mi quand ch’j’ero giovo ’ndasijo su fin-a a Superga con ël penel e ’l

                   cavalèt e peui i butavo sla tèila ij color pì bej dle nòstre montagne

Felicita       Oh, còm a l’é romantich… Carlòta ch’am saluta madama Virginia, ch’a-i

disa che doman i ven-o torna a consolela… (peui al general) A pròpòsit… i dovrìja passé un moment al mercà dle erbe… i dovrìja compré un pòch ëd valeriana… sa… i son tant nervosa e i deurmo pòch !

General       L’acompagno volanté… Arvëdse Carlòta, ch’am saluta madama Virginia

                   (I doi a seurto sotbrasëtta mentre Carlòta a intra)

Carlòta       (A fa’l vers a tòta Felicita) Doman i mniraj a consolèla… ah, si, bela

                            consolassion ! Tuti ij dì la stessa stòria… a ven si a dije ël rosari… ma a

                  l’é pà ’ncora mòrta ! Ah, certo che se tòta Cecilia a savèjssa com a sta

mal soa mare, i son sicura ch’a tornerìa. A mi am fà na pen-a, ma peus pà

                  dije che tòta Cecilia a l’é scapà për andé a trové sò moros ch’a l’é stàit

                   ferì  lagiù ’n Sicilia… Chissà ’ndoa a l’é a st’ora… Speroma bìn

Giacolin      (Intrand) Carlòta, a-i é sì na Tòta ch’a veul parlé con la padron-a

Carlòta       E chi ch’a l’é ?

Giacolìn      Sai nen… ch’a ven-a avanti… tòta o madamin ? (A intra Isabella na bèla

                   fija, giov, bin vestìja)

Isabella       Tòta, prego… Isabella Ferrero… i ven-o da Genova e deuvo consegné ’n

                   pachèt a Cecilia Bertoglio…

Carlòta       Am dëspiàss ma tòta Cecilia a-i é nen. Però a peul dime a mi…

Isabella       Ch’a scusa, ma chila chi a l’é ?

Carlòta       Ecco, mi son n’amisa ’d Ceclia, si, son la serventa ma s’a veul deme

a mi (A tambùso a la pòrta) Giacolìn va a vëdde chi a l’é

Giacolìn      Ma si stamatìn asmia la fera ’d San Mò…gent ch’a va, gent ch’a ven

Carlòta       Ch’a më scusa, ma ’l padron a-i é nen, madama a l’é cogià ch’a sta nen

                   bin…

Isabella       Oh, am dëspiass, ma mi i deuvo mach consegneje cost pachèt a tòta

                   Cecilia

Carlòta       Prego, ch’a s’acòmoda… (A intra’l dotor Comoglio con Giacolìn)

Giacolìn      A l’è si ’l dotor Comoglio… ch’a ven avanti dotor

Dotor         Bondì a tuti… La tòta la conòsso ’ncora nen… ma ch’a scusa, còs a l’é col segn ch’a l’ha ’n sël bras ?

Carlòta       A l’é, tòta Isabella…

Isabella       Ferrero

Giacolìn      A l’é si përchè a deuv consegné ’n pachèt a tòta Cecilia…

Dotor         Ma tòta Cecilia a l’é tornà ?

Carlòta       Nò, e gnanca monsù Remigio a l’é ’ncora nen tornà… S’a veul deme a

                   mi, i farai la comission

Dotor         (A Isabella) Ma ch’a scusa se insisto, ma còs a l’é cola fassa ’n sël bras ?

Isabella       A l’é ’l distintiv ëd la nòstra asociassion

Dotor         E còm as ciama costa associassion ?

Isabella       A l’ha ’ncora nen ’n nòm

Dotor         Ch’a scusa la mia curiosità… ma ’d còs a s’òcupa ?

Isabella       Dij ferì… si dij ferì ’n guèra, an sij camp ëd bataja sensa gnun-e

distinsion  ëd nassionalità… Noi sercoma ’d salvé tuti coj che podoma

Dotor         Nòbil còsa ! Ades che i penso già ’n mè colega sicilian, un certo dotor

                   Ferdinando Palasciano ’nt ël ’48, an ocasion ëd l’arvòlta ’d Messina a

                   l’avìja sostenù ’l dover ëd tuti ij medich militar ëd curé ij ferì, anche ij   

                   nemìs. Na còsa giusta e sacrosanta... E bin, seve com a l’é fini ?

Giacolìn      Nò, ch’a disa dotor

Dotor         A l’han condanalo a doi ani ’d galera për le soe ideje rivòlussionarie !

Isabella       Si, ma adès ij temp a son cambià, adès i soma ant ël 1860… e monsieur

    Henri… a dis che noi saroma present an tuti ij camp ëd bataja për porté

    un pòch ’d confòrt a tuti ij ferì e a consolé ij moribond…

Giacolìn      Certo che l’eve ’n bel corage !

Dotor         Ma ch’a scusa, ma chi a l’é sto “monsieur Henri” ?

Isabella       Jean Henri Dunant… a l’é në svisser. L’ideja ’d costa associassion a l’é nà  l’àutr ani a la bataja ’d Solferin. Chiel a l’é trovasse lì për cas. A l’é rivà  che la bataja a l’era finija… E a l’é stàit ampressionà da tuti coj mòrt, e lemijaja ’d ferì… Në spetàcol orend, spaventos… pì ’d  7.000 mòrt e pì ’d 20.000 ferì e’d cò ant la bataja ’d San Martin l’é staje na strage spaventosa na vera carnefissin-a ! La bataja a l’è durà 14 ore…

Carlòta       Oh, la guèra a l’é na còsa spaventosa !

Isabella       Si, a l’é për lòn che tanti volontari a l’han aderì a costa associassion, e i

                   l’oma anche ’n drapò, a l’é bianca con na cros rossa ’n mes… ecco

’l sens ëd la fassa ’n sël bras

Dotor         Iv auguro tanta fortun-a, ma i l’hai paura che Monsieur Henri a fasa

a fin ‘d col mè colega ’d Messina. A durerà nen…

Giacolìn      Mi ’nvece i son convint che sta ròba a durerà e s’e podèissa, j’andaria ’dcò mi

Carlòta       Lassa perde che ti com’it vëdde ’n pòch ëd sangh at ciàpa mal

Giacolìn      Nen vera, a Custoza i l’hai fàit ’l pòrtaferì

Carlòta       Si, për scoléte tut ël cògnach ëd l’infërmëria… Lassoma perde (A

                   Isabella) ma ch’a më scusa, Tòta Cecilia còs ch’a j’intra ’n tuta sta stòria  

Isabella       Ecco… mi i fasija la vivandera e ’l 15 magg im trovava an Sicilia, a    

                   Calatafimi. Garibaldi a l’avija avisan-e che la bataja a sarìja stàita dura e       

sanguinosa. E parèj a l’é stàita. I garibaldin a l’han vinciù ma a l’han pagala cara… pì ’d  300 tra mòrt e ferì. A j’ero partì ’n mila. Tanti ij ferì anche tra ij Borboni. Peui, finì la bataja noi l’oma cominsà nòstr travaj… quand che  tra ij lament i l’hai sentù na vos… a parlava piemontèis… e i piemontèis  ch’ha l’han pià part a la spedission a-i ero pòchi… 15 0 16 an tut.  Alora son avisiname e l’hai trovà un bel fieul an sij 25 ani… con tuta la camisa pien-a ’d sangh, tuta s-ciancà… a l’era motobìn grave… mi i l’hai parlaje ’n piemonteis. Chiel a l’ha guardame e a l’ha s-ciancà ’n tòch ëd soa camisa e a l’ha dime : “ Ch’a-i la pòrta a Cecilia e ch’a-i disa che mi i veuj tanta bin…” E mi l’hai ciamaje col ch’a l’era sò nòm… Chiel, con un fil ëd vos a l’ha rëspondù : “Emilio”.

                   Ma Cecilia chi ? L’hai ciamaje…E chiel…

A l’é fàcil da trové, a sta a Turin davsin a la Gran Madre… ch’am saluta le mie montagne, sai nen se ij vedrai ancora… Peui a l’ha perdù ij sens e a  l’han portalo via. Mi i l’hai pì nen vistlo… Ecco… si a l’é col tòch ëd soa camisa da garibaldìn… (E a-i lo consegna a Carlòta)

Carlòta       (Con le lerme a j’eui) Mah…a l’é mòrt ?

Isabella       I lo sai nen… però a l’era grave…                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                           

                   (Carlòta a piora e Giacolìn as suva le lerme con un fasolèt)

Dotor         Bin, mi vado a vëdde com a stà madama Virginia…

Carlòta       E mi vado a... (a piura e a seurt ëd corsa con ël bindel tra le man)

Isabella       Alora…vado edcò mi…( a seurt salutand)

Giacolìn      Dotor… dotor… ch’a speta ’n moment… i deuvo dije na ròba…

                   (as guarda an gir sospetos)

Dotor         Còs ch’a-i é ?

Giacolin      (as varda sempre antorn) Ecco… mi…

Dotor         Su, fòrsa, parla che mi i l’hai pà temp da perde

Giacolìn      As trata ’d la contëssa ’d Castiglione…

Dotor         La contëssa ’d Castjon ? Oh,bela e còsa a l’ha da fé con ti ?

Giacolìn      I l’hai vistla dominica con ël cont Camillo Benso

Dotor         Già, asmija che a-i sia ’d simpatia tra ij doi, d’altrond a l’é anche grassie a  chila se Cavour a l’ha podù avej l’aleansa con la Fransa al congrès ëd

                   Plombières

Giacolìn      Nò, mi a col congrès i son pà stàit

Dotor         A l’han nen anvitate ?

Giacolìn      Ma a-j’era ’d cò la contëssa al congrèss ?

Dotor         Si, a diso ch’a l’abia mandala Cavour për convinse l’Imperador Napoleon III a aleesse con ël Piemont, visadì, con ël Regno ’d Sardegna… ma ti còs ch’it intre ’n tut sosì ?

Giacolìn      Ah, mi gnente !

Dotor         Ah, vorija bin dì… e alora ?

Giacolin      Vorìa dì, da quand i l’hai vist la contëssa, mi la seugno tute le neuit !

Dotor         Brav, it l’has bon gust !

Giacolìn      Oh s’a l’é bèla la contëssa !  N’elegansa, na facin-a… a l’ha doi j’eui ch’as farìo mangé… e peui… che portament, pròpe da grand dama… Oh s’a l’é  bèla la contëssa ! E che përfum quand cha passa chila… a diso che a l’é un  përfum fransèis… Ansoma, i son annamorame ’d la contëssa ’d Castjon !

Dotor         It sarije gnanca ’l prim !

Giacolìn      A son passà ’n caròssa, un tir da quatr… quatr cavaj bianch !

Dotor         Sent, mi i l’hai d’àutr da fé che sté a sente le toe folarie

(A fa për seurti ma Giacolìn a lo fërma)  

Giacolìn      Dotor, mi son malavi…

Dotor         It ses malavi ? Ma s’it ses la salute ’n përson-a !

Giacolìn      I deurmo pì nen ëd neuit… im dësvjo e deurmo pì nen…

Dotor         Gnente ’d grave… forse ’t mange tròp a la sèira ò ’t beive ’n pòch tròp !

Giacolìn      Nò, nò a l’é pà lòn… vorìa dì che tute le neuit i seugno la contëssa…

Dotor         Beato ti ! E alora ?

Giacolìn      Chila a duverta mia pòrta, la vëddo con na vestàja trasparenta, ij cavej

                   longh… e un sorìs…

Dotor         E alora? Va avanti…

Giacolìn      E alora chila a tend ij brass vers ëd mi e am dis “Ven Giacolìn, ven mon

                   amour…”

Dotor         E peui… ?

Giacolin      A sara la pòrta, la pòrta a sbat e mi ’m dësvìjo e deurmo pi  nen… i son

                   grave dotor ? 

Dotor         Nò, it ses beté… scusme, ma i l’hai da fé… (A intra ant la stansia’d

                   Virginia mentre Giacolìn as grata la testa. Peui as sent la musica d’un

                  pianofòrt ch’a son-a ’n bran d’òpera)

Giacolìn      (A va vers la finestra për scoté mej la musica) A l’é tòtaErsilia, ma mi

sta musica la conòsso (As buta a cantè ma a l’è ’n pòch stonà, antant a-i riva monsù Remigio)

Remigio      Ah, a l’é parèj che si as travaja ! Via ’l gat ij rat a balo ?

Giacolìn      (tut spaventà) Nò, nò… mi i balava nen… mi i cantava…

Remigio      Ah, ti ’t cantave… Ma ti ’t duvrìje nen esse a botega a fé ij salam e le      

                   saotisse e ’nvece ’t treuvo sì a fé ’l gadan ! E Carlòta andoa a l’é ?

Giacolìn      I lo sai nen, prima a l’era sì… (a ciàma) Carlòta, Carlòta ! A l’é rivà

                   monsù Remigio !

Remigio      E mia madama com a stà ?

Giacolìn      A l’é moribonda… vorìa dì... a stà nen tant bìn, però adès a sta bìn…

Remigio      Còsa ? Mia fomna moribonda ?

Giacolìn      Nò, cioè si… nò… adèss a-i é ’l dotor Comoglio da là con chila  

Remigio      Ël dotor Comoglio ? E còs a fà ?

Giacolìn      I lo sai nen… ogni tant a ven a trovela… sa com ch’a l’é… un a passa

                  da si e alora…

Remigio      Alora còsa ? Ah, quand che i son nen mi sta cà a và tut a rabèl ! Carlòta !

                   (Peui vers Giacolìn) Ti và sùbit dal cont Attilio ’n via dij Spëssiari al

                   nùmer 21. Disije ch’a ven-a ’n sà sùbit, che Cecilia a l’é sì…

Giacolìn      Tòta Cecilia a l’é si ? E andoa ch’a l’é, i l’hai nen vistla ?

                   (Mentre monsù Remigio a intra ant la stansia’d madama Virginia

                   a-i riva Cecilia pitòst avilìa)

Giacolìn      Tòta Cecilia ! (a crìja) Carlòta, a-i é tòta Cecilia !

Carlòta       (a riva’d corsa) Tòta Cecilia ! (Le due fije a s’ambrasso mentre Giacolìn   

                   con’l fasolèt as suva le lerme) Come son contenta ch’a l’é tornà!

                   Ma com a stà ?

Cecilia        Nen tant bin. I son nen riussija a pijè ’l piròscafo e andé ’n Sicilia…

Carlòta       An Sicilia ? Ma përchè così lontan !              

Cecilia        Emilio… chiel a l’é là ch’a combat… a combat për fé l’Italia e mi vorija

                   esse a sò fianch !

Giacolìn      Ma Emilio a l’é ferì…a l’è grave…

Cecilia        Oh, nò, a peul pà esse… Emilio ferì ? Ma come lo seve ?

Carlòta       A l’é vnùita na fija… si na tòta che conosso nen, ma che a va a curé ij

ferì an s’ij camp ëd bataja. A l’ha dame ’n pachèt da dèje a chila tòta

Cecilia…

Cecilia        E còs a l’é ?

Carlòta       Ch’a speta… (A cor fòra e artorna sùbit) ch’a varda, a l’ha dame sòn… a l’era d’Emilio !

Cecilia        Emilio ! A l’é mòrt ? (Antant Remigio a s’ëspòrs da la pòrta)

Remigio      Cecilia ven si da toa mare, ven a salutela ! (Peui a Giacolìn)

                   E ti ’t ses ancora sì, l’hai dite d’andè dal cont Attilio, cor, fà ’n préssa!

                   (Giacolìn a seurt antant che Cecilia a intra ant la stansia ’d la mama

                    mentre a-i seurt Remigio e’l dotor)

Dotor         Soa madama a l’ha avù ’n brut colp… ma son convint che adès che a

                   vedrà soa fija ch’a l’é tornà as arpijerà ’n pressa…

Remigio      Si, Cecilia a dovija nen fen-e n’afè parèj e peui chissà còs a dirà la gent… Noi l’oma sercà ’d ten-e stërmà la còsa, ma se as ven a savèjlo a sarà në scàndol për nòstra famija. Noi l’oma dit gnente a gnun, ma con tute le grame lenghe ch’a-i son si a Turin, sai nen se riussiroma a ten-e

’l segret…

Dotor         Ma si, ’n fond Cecilia còs a l’ha fàit ’d mal ? A l’ha seguì lòn ch’a-i

detava ’l coeur… a l’é la gioventù… a son ij vint’ani mè car monsù

Remigio !

Remigio      Eh, vint’ani ! A di la vrità a l’ha apen-a compin-e disneuv ! E peui,

pòche  stòrie, mi l’hai parlaje ciair ! Cecilia a deuv sposé ’l cont Attilio. Ël cont a l’é d’acòrde e mi anche e sòn-sì a basta e avansa.

Dotor         Capisso che ’l cont a sia ’n bon partì, a l’é uffissial d’esercit e peui a l’é un nòbil e dzortut a l’é rich !

Remigio      A penserà pà che mi i fasa sposé mia fija për anterès ? Nò, nò, për carità,

                   ch’a pensa pà mal !

Dotor         Nò, mi penso gnente… però ij sòld a fan sòld e ij poj a fan poj, almen parèj a dis ël provèrbi

Remigio - Me car dotor, chiel a së sbalia. Mi veuj deje mia fija al cont përché a l’é     galantòm, si, pròpe come ’l nòstr Re Vitorio: a lo ciamo nen ël Re  galantòm ?  E bin, ël cont a l’é un ver ësgnor… ch’a pensa che chiel a pòrta na bela dòte, ansi, òtima e da noi a veul gnente, gnanca vint sòld ! S’a l’é nen un galantòm chiel ?

Dotor         Ah, sicur, gnun a lo buta ’n dubi… Però…

Remigio      Però còsa ?

Dotor         A venta anche consideré che a l’ha vintesinch ani pì che vòstra fija e

che a l’é nen tut òr lòn ch’a lus…

Remigio      Come a  sarìja a dì ch’a l’é nen tut òr lòn ch’a lus ?

Dotor         Ah, gnente… gnente… però…

Remigio      Però ? Ch’a disa, ch’am fasa nen sté ’n pen-a…

Dotor         I veuj dì, se pròpe a veul ch’a-i lo disa, mi i lo diso… E bin, asmija che ’l

                   cont Attilio Pallavicini… a l’abia già un cit

Remigio      Oh, mach për lòn ! I cit a son la benedission ëd la cà ! E peui a Cecilia

a-i piaso tant ij cit…

Dotor         Alora ’ndoma bin, përché a diso che a n’abia ’d cò n’àutr da na vidoa ’d   

                   Pancalé, na nòbildòna, antendomse... Però…

Remigio      Però ?

Dotor         Ël cont Attilio a l’é ’n galantòm, e alora a diso… si, asmija ch’a l’abia

già fàit testament… sa con tute ste guère… chiel a l’é sempre ’n bataja, ’n  mes a-j pericoj…

Remigio      Un testament ?               

Dotor         Si, ma a son vos che a giro… si, asmija ch’a l’abia lassàje la palasin-a e

                   divèrs teren… Però…

Remigio      Però ?

Dotor         A l’ha ’ncora palass e vigne e la tenua ant ël Monfrà… però…

Remigio      Oh, basta con sti però, dotor, ch’am fa ven-e mal a la testa !Ch’am disa tut ant na sola vòlta nen un tòch për vòlta ! Mi divento nervos !

Dotor         E alora i dirai la còsa pì ’mportanta. Cecilia a l’é nen annamorà dël cont  

                   Attilio, che peui a l’avrà vistlo doe o tre vòlte… Chila a l’è annamorà

                   d’Emilio ’l garibaldin…

Remigio      Emilio ? E chi a srija sto Emilio ?

Dotor         Emilio Solari, ël fieul ëd l’avocat… a l’é partì da Quarto con Garibaldi

                   e Nino Bixio, a diso ch’a j’ero apen-a mila ma adès a son tanti ’d pì e le   

                   ultime notissie a diso che Garibaldi a l’é rivà a Napoli… 

Remigio      Annamorà d’Emilio ? Cola testa mata, ’l fieul ëd l’avocat… Adès capìsso  përché a vorija ’mbarchese ! A l’era già a Genova, meno mal che i son rivà a temp, i l’hai fermala ch’a stasija për montè sël piroscafo… Emilio…’l  fieul ëd col anticrist d’un avocat .Adès capìsso tante còse….

Dotor         Ma Emilio a l’é un brav fieul… e peui…      

Remigio      E peui gnente ! Cecilia a deuv sposé chi veuj mi ! Soma ant ël 1860 e ant

                   ël 1860 ij pare a comando ’ncora. Anche se con tute ste rivolussion as

                   capìss pì gnente ! Nò, Cecilia a sposrà ’l cont Attilio Pallavicini.

                   A nòstra cà a l’é sempre fasse parèj, òh giuradisna ! (A intra Carlòta)

Carlòta       Monsù Remigio… a-i é ’l cont Attilio Pallavicini…

Dotor         Bin, alora mi vado…

Remigio      Nò, nò, ch’a resta pura, a dà pà gnun fastidi… ansi, am fà piasì…

                   (A intra ’l cont Attilio’in divisa da uffisial d’esercit)

Attilio         Conte Attilio Pallavicini, ufficiale del II squadrone, terzo reggimento

                   cavalleria di stanza a Pinerolo. (A fa’l salut militar e Remigio a resta’ n

                   pòch ambarassà e a sa nen se deje la man ò còs fè). Comodi, comodi…     

                   Lor signori possono sedersi… (I doi as guardo an facia)

Remigio      (Ambarassà) I podoma settèse ?

Attilio         Fòrse i capisse ’ncora nen bin la neuva lenga, l’italian, la lenga ch’as

                   parlarà tra quàich ani, quand l’Italia a sarà fàita ! Ël dotor a sarà d’acòrd

                   con mi che për butè ’nsema tante region e tanti stat a-i va anche la lenga

                   unica. Na sola Italia, na sola lenga : l’italian !

Dotor         Mi i son d’acòrde, ma pòchi a la conòsso. Mi i l’hai lesù ’l Manzoni, le

poesie dël Carducci, dël Leopardi… ma pòchi a-i conòss, pòchi a son bon a lèse e a scrive. Mi che giro la sità e anche la campagna vëddo ch’a-i son tanti analfabeta… ansi, scond Massimo D’Azeglio lë 70 % ëd la

                   popolassion a sa gnanca scrive sò nòm. E ant ’l meridion a son pì dël

90 % .  Mi penso che la prima còsa che Cavour a dovrà fé a saran le

scòle per  tuti…

Attilio         Bè, pròpe për tuti nò, a m’ësmija ’n pòch tròp, certament che na vòlta che l’Italia sarà fàita, a-i saran tanti problem da risòlve… ma a-i sarà na patria sola, na sola Italia, tuti fratèj !

Dotor         Si, ma fòrse a j’andarà ’n pòch ëd temp…

Attilio         Na desen-a d’ani, nen ëd pì e saroma tuti italian… A propòsit, mi son

                   amnùit a saluté la sposa, Cecilia… Mi doman i parto !

Remigio      A part ? E andoa a va ?

Attilio         Ël Re Vitòrio a prepara na gròssa spedission militar. Stavòlta a-i sarà soa

                   maestà ’l Re ’d Sardegna a la testa ’d l’esercit Regio…

Dotor         Alora a deuv trattese verament ëd quàicòs ëd gròs se ’l Re a marcerà a la  

                   testa dël sò esercit…

Attilio         Si, i peuss divlo, a l’é pi nen un segrét. Andoma a liberé l’Italia.

Garibaldi a l’é rivà a Napoli e l’esercit ëd Fransesco scond a l’é ’n rotta. Tuta l’Italia a l’é na povrera. I patriot ëd tute le region dël centro Italia a son   arvoltasse, a ciamo ’l nòstr agiut e ’nvòco a gran vos Re Vitòrio. Stavòta a l’é la vòlta bon-a, lo sento… faroma l’Italia !

Dotor         Però… a-i é un però…

Remigio      Dotor, ancaminoma nen torna con ij però, ch’am fasa ’l piasì…

Attilio         E col ch’a sarìja sto “ però “ ?

Dotor         Ël Papa, soa santità Pio IX. A m’ësmija ch’a sia pà tant d’acòrde.

Attilio         Giust ! E noi andaroma a giutelo…

Dotor         Come ? Ël Re adès a l’é col Papa ?

Attilio         Nò, noi ’ndoma a fermé Garibaldi ch’a veul intré ant lo Stato Pontificio

                   con ij sò garibaldin ch’a son partì ’n mila ma a son rivà a Napoli ’n

9 mila!

Remigio      Ma com a l’é possibil, dòp tante bataje e tanti mòrt ?

Attilio         I disertor. Tanti soldà dël Re ’d le Doe Sicilie a son passà da l’àutra pàrt e peui a Garibaldi a son unisse tanti patriòt ch’a son rivà da tute le part

                   d’Italia. Ël general ha l’ha liberà tute le region dël sud ma Cavour a veul

                   nen ch’a libera anche lo Stato Pontificio

Remigio      E përché ?

Attilio         Përché Fransa e Austria a son pront a intré ’n guèra contra ’d noi se

                   tocoma ’l teritòri dël Papa, e alora ’l Re Vitòrio andarà ’ncontra a

                   Garibaldi për rendije omagi e ringrassielo ma ant l’istess temp për

                   fërmelo, prima ch’a sia tròp tard ! E adess scuseme, ma deuvo andé…

                   ma tòta  Cecilia a-i é nen ?

Remigio      Si, si… a l’é si… la ciàmo sùbit… (A duverta la pòrta e la ciàma)

                   Cecilia ! Ven si, a-i é ’l cont Attilio…

Cecilia        (A intra con la facia scura e a guarda për tera) Si, papà… i son si…

Remigio      Cecilia it presento tò spos : conte Attilio Pallavicini uffisial ëd cavaleria

                   ’d l’esercit Regio ’d soa maestà ’l Re Vitòrio 

Attilio         (A scata ’n s’attent e a-i fa’l salut militar peui a-i basa la man) I son

onorà  ’d basé la man ëd mia futura sposa… Se dovèissa paragonela a na fior i la  paragonerìa a na reusa, si, bèla come na reusa… La soa blëssa e la soa grassia a compagneran ij pì bei di ’d mia vita

Remigio      Su, Cecilia, dis quàicòs…

Cecilia        Tròp gentil… im merito nen tuti sti compliment

Attilio         Chila as merita sòn e àutr… da quand i l’hai vistla l’hai capì che chila a

                   sarìja stàita l’amour ëd la mia vita, la mia giòia, la mia regin-a…

Cecilia        Grassie… ma…

Attilio         Gnun ma… e si danans a sò pare, testimoni ’l dotor Comoglio, i ciamo

                   “Cecilia a veul sposeme”?

Remigio      Si, si… sens’àutr, a l’é bin contenta !

Attilio         Ch’a scusa, ma a l’é chila ch’a deuv dilo

Cecilia        Ecco… am piasrija… chiel a l’é tant... coma as dis… na përson-a squisìa

                   ma mi peus pà…

Remigio      Cecilia ! Com a sarìja a dì ch’it peule pà ?

Cecilia        Ecco… i son ampedìa… si… i speto ’n cit…

Remigio      Còsa ? T’aspet un cit ??? E da chi ?

Cecilia        I lo savraj mai ! (A seurt sdegnosa)

Remigio      Im sento nen tant bin… Porteme ’n cògnach… an pressa !!

(as lassa casché ’ns na cadrega, e a–i riva’d corsa Giacolìn con na bota e ’n bicer peui a versa ’l licor ant ël bicer e a-i lo fà passé sota ’l nas ëd           

                   Remigio e quand a serca ’d beive chiel Remigio a-i lo gava da ’n man ) 

Remigio      Un moment ! Stavòta i lo beivo mi !(a beiv peui a sven)

SIPARI          

                      Fin dël second at        

                                    Musica  ( E tu biondina capricciosa ecc …)

TERS  AT

Turin 17 mars 1861

(Musica a sipari sarà “La bela Gigogìn”)

La sen-a

Ël salòt ’d cà  Bertoglio, un bel vas ’d fior ‘ns la taola.A l’é fësta, ’l Re Vitòrio a l’ha proclamà ’l prim regn d’Italia. Turin a l’é la capital  d’Italia.

A intro ’nsema Cecilia e Carlòta con ij vesti da fësta.  As buto ’n capel an testa, peui a së specio.Cecilia a speta un cit ma la pansa as ved ancora nen)

Cecilia        Còs na dise ? A më sta bìn ?

Carlòta       Oh, a l’é pròpe bel sto capel, a l’é a la mòda.L’hai visne ’n parèj an testa a madama Govean dominica passà danans al Regio…

Cecilia        Madama Govean, la fomna dël diretor ëd la Gasëtta dël Pòpol ? Cola

che a stà ’n piassa IV Mars andoa ch’a stampo ’l giornal ?

Carlòta       Si, pròpe chila. A l’é sempre eleganta… E ’d mia vësta, còs na dise ?

Cecilia        A të sta pròpe bin. Ancheuj a l’é ’n dì spessial, Turin a l’é ’n fësta !

Tra ’n pòch a-i sarà la sfilada militar

Carlòta       A-i sarà ’d cò ’l Re ?

Cecilia        Lo sai nen. Sai mach che ancheuj ’l Piemont a dventa ’l Regno d’Italia e

                   che adès ël Re a sarà pì nen Re ’d Sardegna ma Re d’Italia ! 

Carlòta       Alora noi, soma pì nen piemonteis ?

Cecilia        No… cioè… si… però soma anche italian, ansi, italian-e…

Carlòta       A mi am fa ’n cert efèt a sente di che ades soma italian, ansi italian-e…

Cecilia        A ventrà abituésse… ormai l’Italia a l’é fàita

Carlòta       Pà vera. A-i na manca ’ncora ’n tòch, a l’ha dimlo ’l dotor Comoglio

Cecilia        Ah si ? E còs a-i manchrija ?

Carlòta       Roma, peui Venessia e peui… im arcòrdo pì nen…

Cecilia        Oh… pensa che bel se ancheuj a-i fussa belesì con noi Emilio. Chiel a l’é

                  battuse tant për fé l’Italia… ma mi sento che chiel a l’é ’ncora viv, mi

                   sento che chiel a tornerà prest, e alora…

Carlòta       Vë sposëreve e l’avrëve tanti bej masnà !

Cecilia        No, mi n’a veuj mach doi, si, nen pì che doi

Carlòta       E com as ciameràn ?

Cecilia        Emilio a l’ha dit che ’l prim i lo ciameroma Carlo, come Pisacane…

Carlòta       E chi a l’é sto Pisacane ?

Cecilia        A l’é ’n patriòt ch’a l’é mòrt a Sapri… l’àutr lo ciameroma Giuseppe

                   come Garibaldi… (Carlòta as suva le lerme për la commosion)

Cecilia        Ma còs ’t fas… piori ?

Carlòta       A mi ste stòrie am comeuvo….

Cecilia        Ma nò, ancheuj a venta nen piorè, ancheuj a l’é na giornà da segné ’ns

                  l’almanach, na giornà da ricordé !  

                   (A intra Giacolìn sventajand un drapò tricolor)

Giacolìn      Viva l’Italia, Viva l’Italia ! Turìn a l’é la capital d’Italia !

(A pija Carlòta e la fà balé cantand la Bela Gigogìn, antant che Cecilia

a bat le man an rijand. Peui Carlòta as fërma)

Carlòta       (A rij) Adès basta che come cantant it vale pròpe pòch, ma come balarìn it  vale ancora men-o…

Giacolìn      E mi che stasèira vorìja ’nvitete al gran bal a Palas Real, con tuta la

nobiltà  ’d Turìn !

Carlòta       Përché, a l’han anvitate ?

Giacolìn      Certament, Giustìn, ël feracaval ëd la scuderia ’d Palass Madama a l’é ’n

                   mè amìs e a l’ha ciamame ’d deje na man stassèira a guardé le caròsse.

                   A dis che a-i saràn pì ’d sent viture tra birocìn, dòme e caròsse con ëd tir

                   da doi e da quat… A-i è ’d travaj për tuti e mi i saraj là con ’l mè drapò !

Cecilia        Brav Giacolìn, e peui naturalment, pijeras sot brasëtta la contëssa

Virginia Oldoini…

Giacolìn      E chi ch’a l’è chila lì ?

Cecilia        Ël tò amor… la contëssa ’d Castjon ! Certament a-i saran tute le pì bele

                            dame ’d Turìn! E peui a l’han dime che a-i sarà anche lë scritor

                            Alessandro Manzoni e fòrse a-i riverà anche Giuseppe Garibaldi. Ah,

                            com am piasrìja conòsslo !

Giacolìn      Oh, ma s’a l’é mach për lòn ij lo diso mi a Giustìn ël feracaval…

chiel a lo conòss bin ël general perchè a l’era ansema a chiel quand

a l’é ritirasse da  Roma për andé a combate për Venessia… E a l’é lì

che soa fomna Anita a  l’è mòrta

Cecilia        Si, lo sai, Emilio a l’ha contame tut, quand Anita a

                            l’é mòrta a l’han sotràla ant la cort ëd na cassìn-a. Mach dòp n’ani a

                            l’han podula porté via për deje na dëgna sepoltura… Emilio am contava

                            ch’a l’era na fomna ecessional, a ’ndasìja a caval mej che n’òmo…

                            Emilio am disìja che… (as comòv e as suva le lerme con ël fasolèt)

Giacolìn      Basta con ste stòrie ch’a fan piorè ! Ancheuj a l’é fësta, viva l’Italia ! 

                            (a sventaja ’l drapò)

Carlòta       Su, tòta Cecilia, ancheuj a Turin a l’é gran fësta !  Stassèira as bala an

                            tute le piasse…

Giacolìn      Si, a-i sarà la fanfara dij granatié an piassa San Carlo e ancheuj dòp

mesdì  a sfileran ij squadron ëd la cavaleria ’ns la strà dla Fransa e peui, e sòn a l’é la còsa pì ’mportanta, tute le piòle ’d Turìn a daran da bèive a gratis a tuti ! Viva l’Italia !

Carlòta       (A vëd rivé madama Virginia) Tòta Cecilia, a-i riva soa mare… ch’as

                            buta ’l cussin !!… Ch’a fasa an pressa ! (Cecilia a seurt ëd corsa e a

intra  madama Virginia)

 Virginia     (Vestìja con elegansa e un bel caplìn an testa) Còs a l’é tut sto rabèl !?

                   E ti Carlòta còs fas vestija da fësta ?

Carlòta       Ma ancheuj a l’é fësta, tuta Turìn a fa fësta, a son tuti për le strà e i

vorìjo  andè ’d cò noi an mes a la gent a sventajé ’l tricolor !

Virginia      Mi i l’hai pà dave ’l përmes ! E Cecilia andoa a l’é ?

Carlòta       A l’é ’n camìn ch’as prepara për seurte… e mi l’acompagnerija…

Virginia      Oh Maria Vergine ! Seurte da cà con tuta la gent che a-i è ‘n gir ?

                   Nò, ancheuj as seurt nen ! E peui ant le soe condission… Mi son mach

                   surtija për andé a mëssa granda ’n Dòm e peui don Lorens durant la ’l

                   sermon, a l’ha dit che ancheuj a-i é pòch da festegé ! Con lòn che l’eve

                  faje al Papa !

Giacolìn      Mi l’hai faje gnente al Papa ! Lo conòsso gnanca !

Virginia      Già, antant it vas an gir con ël drapò che Garibaldi a l’ha piantà ’ns le

tère  ’d soa santità Pio IX ! (As fa’l sègn ëd la cros)  

Giacolìn      Ma verament sto drapò a l’ha damlo un vòstr parent, a m’ësmìja

ch’as ciama Marsilio… si… si… Marsilio Borri. A l’ha dime che pì

tard a passrà da sì a saluteve

Virginia      Marsilio ? A-i mancava mach pì mè novod Marsilio ch’a scriv për la

                   Gasëtta dël Pòpol … un giornal da nen lèse… un giorrnal anticlerical !

Carlòta       Ah, mi l’hai mai lesùlo !

Giacolìn      Për fòrsa, it ses nen bon-a a lèse !                

Carlòta       A l’ha parlà ’l poeta…

Virginia      E brava Carlòta !  Parèj it vorije seurte për andè a spass për Turin,

con tuta  la confusion che a-i é ! Ma ’t ses pròpe sensa testa ! A basta che ’n caval a së sbaruva e a sàuta ’n mes a la gent e Cecilia a peul perde

’l cit !

Giacolin      A lo perd nen…

Virginia      Còs na sas ti d’ij cit ch’a deuvo nasse ?

Giacolìn      Mi ’m arcòrdo che quand son nassù mi, mia mare a l’era sbaruvasse

përché  mè pare a l’era cioch, mè nòno ’d cò chiel cioch, a l’han tacà

a canté “Abbasso ’l Re e viva la republica! Viva Mazzini” ! E a son

rivaje le guardie che a l’han butaje ij fèr aj pols, e a l’han portaje

’n galera… Mia mare a l’é ciapasse në spavent che mia nòna a l’é

nciocàsse ’d cò chila e antrames dë sto pastìs, i son nassuje mi bèl

come n’angiolèt… L’hai fàit tut da sol

Virginia      E as ved…

Giacolìn      Coma sarìja a dì ?

Virginia      A sarjia a dì che a l’é mej ch’it pòse sto drapò e ’t vade a ciadlè

Napoleon  !

Giacolìn      Napoleon a l’ha già mangià, adès i buto ’l fiòch tricolor e lo ’mbardo

                   da bìn e peui lo pòrto ’d cò chel a la sfilada !

Virginia      Pijte varda !

Carlòta       Ma madama, ancheuj a l’é la fësta ’d tuti j’italian !

Virginia      E mi i son nen italian-a, mi i i son piemontèisa !

Giacolìn      Ma sò novod a l’ha dime che d’ancheuj soma tuti l’ìstess : sicilian,

                   lombard, calabrèis, toscan… soma na nassion sola !Viva l’Italia !

                  (A sventaja ’l drapò)

Virginia      Ti Giacolìn va mach fòra dij ciàp ! Fòra, fòra da sì con col drapò !

Giacolìn      Come madama a comanda, vado a sventajelo ’n piassa San Carlo

                  (A seurt sventajand ël drapò .Cecilia ch’a l’ha butà’n cit cussìn sota

                    la  pansa a intra  a testa bassa e ’n pòch  soferenta. La sua pansa a l’ha                    

                   na forma  ‘n pòch stran-a…)

Cecilia        I ven-o ’d cò mi !

Virginia      Nò, ti ’t boge nen da sì… ma… còs a l’é capitate ? (A-i varda la pansa che  a l’ha na forma’n po’ dròla )  Ma të staghe nen bin ?

Cecilia        Nò, nò, mi stago benissim… Mach, am piasrìja seurte, a l’é un mèis ch’im  lasse pì nen seurte da cà !

Virginia      Për fòrsa, con cola pansa… it veule ch’a lo sapia tuta Turìn che t’ëspete ’n  cit ? E pensé che ’l cont Attilio a l’era pront a sposète… Ah, podèissa

                   almeno savèj chi a l’é ’l pare dë sta creatura che a deuv nasse

Cecilia        Iv lo dirai mai !

Virginia      E antant tò pare a l’ha fan-e na maladia… (peui a varda torna la pansa

                   ’d Cecilia pitòst pensierosa. A tambusso a la pòrta) Carlòta, va a duverté

                   ( A inrta’l dotor Comoglio tut bin vestì da festa)

Dotor         Bondì a tuti ! Ciareja sposin-a, com a stà ?

Cecilia        Benissim dotor Comoglio, am piasrija mach seurte a pié ’n pòch d’aria!

Dotor         A l’é pròpe la giornà giusta, a balo, a canto a son-o ’n tuti i canton !

                   Che bèla fësta ! Turìn a l’é tuta soagnà ’d drapò, a l’é në spetacol, da la

                   colin-a a Palas Real a l’é tut në svantajament ’d drapò tricolor !

Cecilia        Chissà che bel ! Ch’a-i lo disa chiel a mia mare che mi i l’hai damanca ’d

                   sol, veuj spassegé ’n riva al Po… A l’an dime che a-i son fin-a le barche

                   ambandierà ’d drapò!

Carlòta       Si, si, andoma… i ven-o ’d cò mi !

Virginia      Ti va ’n cusin-a che da si ’n pòch a-i riva monsù Remigio e a l’avrà fam

                   (Carlòta a seurt brontoland)              

Dotor         Si, mi penso pròpe che tòta Cecilia a l’abia damanca ’d pié  na bocà

d’aria bon-a, e l’aria ch’as respira ancheuj a Turin a l’é unica,

eccessional ! Ma… ch’a scusa… còs a varda ?

Virginia      La pansa ! (a varda Cecilia)

Cecilia        E còs a l’ha mia pansa ?

Virginia      A l’é nen a pòst… jer a l’era tuta spostà a mancin-a e ancheuj a drita, ’n

                   pòch sù, ’n pòch giù… a cambia da ’n dì a l’àutr, capisso nen…

Dotor         A peul desse ch’a sijo doi gemej… ò fòrse tre… as peul mai disse…

                   E peuj lor as giro, a së sposto, a stan mai ferm… ij cit a son come

i masnà  (Colp ’d toss e peui a-i fa’n segn ëd’intèisa a Cecilia)

Virginia      A-i é quàicòs ch’am convincc nen…

Dotor         Si, forse a l’é mej che la visito… Ch’a ven-a tòta Cecilia che foma ’n

                   contròl… (A-i fa n’àutr segn d’intèisa e ij doi a intro ant la stansia)

Virginia      (A parla da sola ) Un pòch da sì… ’n pòch da là… ’n pòch su… ‘n pòch

                  an giù… mah, mi i l’hai mai vist na ròba parèj…                 

                   (A intra monsù Remigio an crijand)

Remigio      Virginia, Virginia !!!

Viginia       Eh crija pà tant, i son sì, t’ëm vëddi nen !?

Remigio       (vestì da fësta con na bela cocarda tricolor sla giaca) Virginia, i l’hai da  dite na ròba maravijosa. Ancheuj a l’é na giornà stòrica për noi, na giornà  fortunà ! Finalment le còse as buto a pòst !

Virginia      Sai già tut, ancheuj Turìn a l’é la capital d’Italia, lo sai già…

Remigio      Nò, a l’é pà lòn che veuj dite… A l’é che…

Virginia       A l’é che ij calabrèis, ij toscan, ij napolitan e ij lombard, a son tuti

come ti e mi… a son tuti l’istéss… a son tuti italian, a l’han già dimlo !

Remigio      Com a sarìja a dì che i napoletan a son come noi ? Chi a l’ha ditlo ?

Virginia      A lo diso tuti, ancheuj s’it lo sas nen a l’é ’l 17 mars 1861 e stamatìn

’l Re  Vitòrio a l’ha proclamà ’l Regno d’Italia, dònch ti ’t ses italian…

Remigio      E ti nò ?

Virginia      Nò, mi son piemontèisa !

Remigio      Bin, fa com ch’it veule… Ma a l’é pà sòn che vorija dite !

Virginia      A nò ?

Remigio      Nò ! I deuvo dite n’àutra ròba…

Virginia      E alora parla, a l’é mes ora ch’it deuvi dime na ròba e t’ëm la dise nen!

Remigio      It ses ti ch’i’t’ëm lasse nen parlé !

Virginia      E alora parla… ma còs a l’é cola cocarda ch’it l’as ans la giaca ?

Remigio      Gnente, a l’ha pontamla ’n monsù…

Virginia      Che monsù ?

Remigio      (A crija) Virginia !!! Monsù Ravotto a l’ha acetà dë sposé nòstra fija an che  s’a speta ’n cit… Ansi, a l’ha dit che se ’l cit a sarà un cit chiel a la sposa volenté, se ’nvece ’l cit a sarà na cita a la sposa pi nen… Ma mi sai che a l’è un cit…

Virginia      E come fas a savèilo ?

Remigio      Virginia, i son anformame, a basta guardé la forma dla pansa, a l’ha

dimlo un che a travaja a l’Ospidal ’d San Gioan… un ch’as n’antend

ëd cit…

Virginia      E sa son doj gemej ?

Remigio      Bòja fauss, a son sì i l’avìa pà pensaje ! Comsissìa se a saran doj fiuej, mej  ‘ncora ! Përché monsù Ravòtto a l’ha gnun ered e alora acetrà dë sposé Cecilia anche se ’l cit a l’é pà sò… E adès ciàma Cecilia che i veuj parleje  e se tut a va bin, ancheuj i faroma na gran fësta !

Virginia      (A ciàma fòrt) Cecilia ! Ven si che tò pare a deuv parlete ! Ma ti ’t l’as   

                  guardala bìn la pansa ’d nòstra fija ?

Remigio      Përché, còs ch’a l’ha la pansa ’d nostra fija ?

Virginia      Përchè a më smija un po’ strana…

(A intra ’l dotor Comoglio con Cecilia)

Remigio      Oh, ciareja dotor Comoglio, i l’avija giusta damanca ’d ciamèje na

ròba…

Dotor         Ch’a disa pura, se peuss esse ùtil

Remigio      Vorìa dije che, mè novod, ël fieul ’d mia fija, si col che a duvrìa nasse… a sarà un fieul ò na fija ?

Dotor         Chiel còs a na dis ?

Remigio      Sens’autr un fieul !

Dotor         E alora… vada për ël fieul ! Però…

Remigio      Nò, nò. nò… dotor, ancaminoma nen con ij però. A sarà un fieul e

basta e alora mia cara Cecilia, se, còm tuti a diso a sarà un fieul, ti të sposeras  monsù Ravotto !

Cecilia        Chi ? Col-lì brut, un pòch stòrt e un pòch barìcc ch’asmia mè nòno ?

Remigio      Cecilia ! It përmëtto nen ëd parlè parèj ’d monsù Ravotto ! Cònsissia

                    ti të sposeras monsù Ravotto ! Noi soma già d’acòrde su tut ! It l’avràs

                   anche na bela dòte…

Dotor         Però a deuv esse un fieul…

Remigio      Gnun problema, da la conformassion dla pansa a l’é sens’àutr un fieul !

Cecilia        E ’nvece nò ! A sarà né un fieul né na fija… përchè mi më sposo nen !

                   (Cecilia as gira, e as gava da sota la vesta un cit cusssìn)

Ecco fàit, ël cit l’é già nà !

Remigio      (Remigio stralun-à da la sorprèisa a crija) Carlòta ’n pòch ’d licor !

Virginia      Oh pòvra mi ! Ma përchè it l’as fàit na ròba parèj  ?

Cecilia        Përchè mi veuj nen sposéme né con ’l cont Attilio nè con monsù

Ravotto !  Pitòst i vado ’n convent e im faso mogna ’d clausura !

(An col moment a   intra cantand’l novod Marsilio con drapò tricolor, cocard ae na bota’d  vin an man)

Marsilio      Viva l’Italia ! Viva Re Vittorio Emanuele II Re d’Italia ! Barba Remigio!

                  Magna  Virginia ! Che piasi arvëdve ! (ambrassa prima Remigio e peui

                            quand a stà për ambrassèla, Virginia a sven)

Dotor         Gnun-e paure… a l’é stàit l’emossion ëd vëdde sò car novod dòp

tant ani!

Marsilio      I chërdija nen che la mia përson-a a-i fèissa n’efèt parèj !

Remigio      A l’é na fomn-a tant sensibila…

Cecilia        A l’é che mama a les sempre ij tòj articoj ’ns la Gasëtta dël Pòpol…

                            spessialment coj articoj contra ’l Papa e a-i piaso tant…

Marsilio      I pensava nen che magna Virginia a l’avèissa ideje liberal. Comsissia am

        dëspiass d’avèj causà sto sveniment

Dotor         Gnente ’d grave, da sì ’n moment a arpija i sens

Cecilia        Marsilio it presento ‘l dotor Comoglio, ’n ver liberal !

Marsilio      Alora ’ndoma d’acòrde… Ma ti ’t sarìe Cecilia ?... Cecilia, mia cusìn-a!

                  (A l’ambrassa) Ma che piasì e come ses fate granda e bèla !

Remigio      Ma ti ses sposà ?

Marsilio      Mi ? con me travaj peuss pà sposeme, i son sempre ’n gir për ’l giornal !

Remigio      Ëd cò Cecilia a l’é ’ncora da sposé…

Cecilia        Ma papà… anche con Marsilio adès ?! (E antant ël dotor a-i dà ij sal a

                   Virginia ch’as aripia alora as sent na musica da la strà e Marsilio a pija 

                  Virginia e la fà balé)

Marsilio      Fòrsa Magna Virginia, che la vita a l’é ’n valser !(A la fa girè)

Virginia      Nò… nò… ch’am gira la testa !

Marsilio      Alora i fas balé Cecilia ! (A fan doi gir  peui la musica as’alontan-a e i doi  a chito ’d balè)

Virginia      Cecilia, compagn-me ant la stansia, che vado a deme na rinfrëscà.

         Con përmes… (Peui vers Cecilia) Cecilia !

Cecilia        (anfastidija) Scuseme ‘n moment (a intra ant la stansia con la mare)

Marsilio      (Dà na pacca’ns le spale a Remigio) Brav barba ! It l’has pròpe na bèla

                  famija: na fomna liberal e na bèla fija ! Su, barba Remigio, bèivoma na

         vòlta al Re Vittorio Emanuele II, prim Re d’Italia !

Remigio      Scusme… Ma ’l Re Vitòrio, se a l’é second… com a fà a esse ’l prim Re

                  d’Italia?

Dotor         A l’é na stòria lònga… ma monsù Marsilio, chiel come giornalista a l’ha

                  presensià a la serimonia a Palass Carignan stamatìn ?

Marsilio      Si, data stòrica ’l 17 mars 1861. A l’ha parlà Cavour, peui Massimo

D’Azeglio, peui anche lë scritor Alessandro Manzoni. A-i mancava mach  Garibaldi, ma a diso ch’a duvrìa rivé. Peui quand ’l Re a l’ha proclamà “Il  Primo Regno d’Italia e Torino capitale”  tuti a son ausasse ’n pé e a l’é partije ’n batiman che a l’é durà pì ’d cinq minute, e tanti a l’avijo le  lerme a j’euj… Tuti a crijè “Viva l’Italia” ! 

Dotor         Tuti, meno un… Giuseppe Mazzini…             

Marsilio      A l’é vera, ma chiel a l’é republican. Però a venta riconòsse che a l’ha fàit tant për la nòstra patria…

Dotor         Che a l’é ’d cò la soa .Però chiel a pensa già a l’Europa e a l’ha fondà a

                   Ginevra  ‘n pòch d’ani fa na neuva associassion ciamà: la Giovine   

                   Europa…però a peul nen tornè ’n Italia se nò a lo aresto !

 

Marsilio      Ma adès, mè car dotor, a cambierà tut, ël progrès avansa ! Adès le fomne

                   a l’han fin-a la machin-a da cuse, i l’oma ’l telegrafo, ’l gas che

anlumina  le strà ’d Turìn, la neuva linea feroviaria da Turin a Genova e la Santhià- Biela, e peui a l’han ancaminà a foré la montagna për fé la galeria dël Frejus e v’ësmìja pòch tut sossì ?

Dotor         Nò, ’l progrès as fërma nen. Però…

Remigio      Dotor, arcominsoma con stì però ? (E antant a continua a bèive)

Dotor         Però, i disja ij problem ch’a dovrà afronté Re Vitòrio e Cavour a son

tanti, a cominsè da l’analfabetismo, la mancansa d’igiene e quindi le

maladie,  la miseria, lë sfrutament dij masnà che a travajo anche 12 ò

13 ore ’nt  le filande, për nen parlé ’d le minère ’ndoa a fan travajé

’d cit ëd 6, 7 ani ! Na sman-a fa belesi ’n via ’d le Tre galin-e a l’é

mòrtije në spaciafornèl… A l’é rëstàit ancastrà ’ndrinta ’l camìn…

a l’avia ’ncor nen 7 ani…

Marsilio      A m’ësmìja che chiel, dotor, a sia ’n pòch tròp pessimista, ’n fond ël neuv  parlament a l’ha votalo ’l pòpol !

Dotor         Però su 21 milion che soma adès an Italia, mach 400 mila a l’han avù ’l

dirit al vot, nòbij, rich e professionisti. Ansoma për avèj dirit al vot a venta esse bon a lese e scrive e avèj ’n patrimoni pitòst sostansios

Marsilio      Si, ma tut sòn a cambierà, basta avèj fidussia. Fin-a ’l president Abramo    

                  Lincoln a veul abolì la s-ciavitù ’n America. I temp a cambio mè car

dotor

Dotor         Si, però a l’ha ’ncora nen abolila, la guèra a l’é apen-a cominsà. Ma a l’é

                  vera lòn ch’a diso ’d Garibaldi ? Costantino Nigra, che i conòsso bin, a

l’ha confidame che ’l pressident american a l’ha mandà a ciamè Garibaldi për butelo a la tësta ’d l’esercit dël nòrd America

Marsilio      Si, a l’é vera… ma Garibaldi a l’ha rifiutà. Prima a veul liberé Roma.

                   Ma con Pio IX a sarà dura përché la Fransa a lo protegg

Dotor         Ma Cavour a veul nen un Papa al servissi dël Re, le soe paròle i l’hai

                   lesuje sël sò giornal “Ël Risorgiment”, e a son costame 4 centesìm.

                   E a sa lòn ch’a dis ?  “Libera chiesa in libero Stato” (A intra Carlòta)

Carlòta       (Anunsia ad àuta vos) Tòta Felicita e ’l general Guerrazzi !

                  (El general a riva an divisa da ufissial)

Felicita       Oh, che piasì monsù Marsilio, è da tant che lo vëdìja nen… jë presento

 ’l general Guerrazzi che prest a sarà mè òm

Marsilio      Adès, m’arcòrdo, chila a l’é l’amisa ’d magna Virginia, auguri për le  

                            nòsse… E auguri anche a chiel general

Dotor         L’eve pròpe sernù ’l dì giust për anonsiè ’l fidansament

General       Turìn a l’é an fësta e noi foma fësta doe vòlte !

Dotor         Auguri tòta Felicita e auguri anche a chiel general

Remigio      Si, ’l general a l’ha pròpe damanca ’d tanti auguri

Felicita       Coma a sarìja a dì, përché, a-i è quàich còs ch’a va nen  ?

Remigio      Gnente, gnente…

Felicita       I capìsso nen la soa ironia… Noi i vorijo fèje na sorprèisa a Virginia

Remigio      Ancheuj Virginia ’d sorprèise a l’ha già avon-e tròpe !

Felicita       Coma a sta ?

Remigio      A l’é da là con Cecilia…

Felicita       Cecilia a l’é tornà ?!  A l’era nen an vacanza? A l’é doi meis che la

vëddo  nen, a sta bin ?

Remigio      Eh, a l’é ’n pòch dëmagrìja…

Felicita       I vad sùbit a salutela e scuseme se i l’hai ‘nterrompù la vòstra ciaciarada.                

                    (A fa për intrè ant la stansia, peui as fërma)

Dotor         Nò, gnente…ch’a vada tranquilla…. i  parlavo mach dël Papa…

Felicita       Còs a-i é torna contra ’l Papa e la cèsa ?

Marsilio      Nò, contra la cesa gnente… belesi a Turìn la cesa a fà tant, jer i l’hai   

                   conossù Don Bòsco che a l’ha presentame un cert Don Murialdo ’n sò

                   anlev… A l’han contame tute le fatighe ch’a fan për ij masnà abandonà.

Felicita       Già e Don Bosco a l’ha contaje ’d la la San Vincens e ’d la Piccola Casa  

                   ’d la Divin-a Providensa fondà dal Cottolengo ? E peui voroma fòrse

                   dësmentiè Don Cafasso ?

Dotor         Tòta Felicita a l’ha rason… Ch’a vada tranquila… Virginia a l’ha speta ,

                   chissà come a sarà contenta ’d savèj che a së sposa !

Felicita       Mej tard che mai ! E se quàidun a veul capì… (A intra ant la stansia)

Remigio      Mi i l’hai capì che belesi tuti a së sposo meno che mia fija…

                   (A i riva ’d corsa Giacolìn crijant)

Giacolìn      A l’é rivà Garibaldi ! A l’é rivà Garibaldi, a l’é a caval con na cuerta ’ns

                   le spale e ’n testa ’n caplin curios… A l’é seguì da na vinten-a ’d camise

                   rosse tuti a caval… ch’a ven-o a vëdde che spetacol, tuti ch’a bato le 

                   man!

Marsilio      Che cuerta… a l’é ’l poncho ! Ma andoa a l’é ?

Giacolìn      A l’é si, ariva dal pont Mosca e a passa ant ël vial dla Regin-a  !

Marsilo       Mi vado a vëddlo… ven ’d cò ti barba Remigio, ven a vëdde un ch’a l’ha

                   fàit la stòria d’Italia (A lo pussa fòra ’d la pòrta përchè a fòrsa’d beive a

                            l’ha già’n pòch le gambe mòle)

General       Ven-o ’d cò mi, veuj conòsse ’l general ch’a l’ha vinsù tante bataje !

Dotor         Speteme, i rivo ’d cò mi… saluto mach Madama Virginia…

                   (a va vers la stansia ma’mprovisament a intra tòta Isabella)

Isabella       Scusème… chiel a l’é ’l dotor…

Dotor         Dotor Comoglio… ma chila a l’é… si… noi soma già conosùsse…

Isabella       Si, Isabella Ferrero… ch’a më scusa se son intrà sensa ciamè përmes,

                   ma la pòrta a l’era duverta e duvrìja parlé con tòta Cecilia…

Dotor         Ah, adès m’arcòrdo… chila a l’é cola ch’a fasija la vivandera e peui a l’é

                   dventà ’nfërmera… si, m’arcòrdo, a l’avjia na cros al bras, na cros rossa,

                   ma l’associassion a-i é pì nen, përché i l’eve gavà la fassa… E si, pròpe

                   come i pensava, le ròbe bèle, ijdeaj a son nen dë sto mond…

Isabella       No, l’associassion ëd monsù Henry a va bin, i soma ’n tanti… ch’a më

                   scusa, ma i l’avrìja ’n pòch pressa… a podrija ciamème tòta Cecilia ?

Dotor         Subit… Carlòta, Carlòta !

Carlòta       Còs a-i é dotor ? A-i è quàidun ch’a sta mal ?

Dotor         Nò, a-i é sta tòta… tòta Isabella ch’a veul parlé con tòta Cecilia

Carlòta       Ah, a l’é chila ! I la ciamo subit… (A intra’nt la stansia)

Dotor         A dì la vrità i pensava nen che n’associassion come la vòstra a podèjssa

         duré a long

Isabella       Nò, come l’haj dije i l’oma già anche ’l nòm “Cros rossa” Penso che i na

                   sentireve parlé për tant temp

Dotor         I lo spero,  ma i son pitòst dubios… (Cecilia a riva  con Carlòta)

Cecilia        Isabella, che piasì rivëdla ! (a s’ambrasso)

Isabella       Son rivà stamatìn da Genova. L’hai na notissia da deje

Cecilia        E bin, ch’am disa… Emilio ? A l’ha savù quàicòsa ? Ch’am disa, ch’am

                   fasa nen sté ’n pen-a…

Isabella       Jer a Genova a l’é rivaje l’ultima nave dij garibaldìn, coj ch’a son stàit ferì pì gravement,  ij superstit ëd la spedission dl’ani passà

Cecilia        E alora ?

Isabella       Beh, mi i l’avja l’incàrich ëd controlé i nòm dij ferì për avisé le famije

Cecilia        Nò, ch’am disa nen che…

Isabella       Si, purtròp… Emilio a-j’era nen…

Cecilia        Alora a l’é mòrt !?

Isabella       I lo sai nen, ma sò nòm l’oma nen trovalo… Ch’as fasa fòrsa…

                   (Cecilia as buta pioré e Carlòta a l’ambrassa e a serca ’d consolela)             

Carlòta       Su, ch’a fasa nen parèj (A piora’d cò chila)

Dotor         Beh, ch’a sia mòrt as peul nen disse… A podrja esse ancora viv !

Isabella       Sicurament che quand ch’i l’hai vistlo mi a l’era motobìn mal butà…

Cecilia        E peui a l’é da tròp temp che i l’oma pì nen soe notissie… (A piora)

                   (A intro Virginia e tòta Felicita)

Virginia      Chi a l’é ch’a piora parèj ? Còs a l’é capitaje ?

Carlòta       Gnente, gnente… (as suva le lerme)

Felicita       Come gnente ? Noi voroma savèj tut, nen vera Virginia ?

Dotor         Cecilia a l’ha avù ’n cit malor, ma adès a sta bin

Felicita       (A Isabella) E chila chi ch’a l’é che mi i l’hai nen ël piasi ’d conòssla ?

Cecilia        Tòta Isabella… na mia amisa… (as suva le lerme)

Isabella       Bin, piasì ’d la conossensa… mi vado… a më speto… Cereja a tuti…

                   (fa na cita riverenza e a seurt)

Felicita       Cecilia, it l’avije mai dimlo ch’it l’avije n’amisa ch’as ciama Isabella ! Noi l’avrìjo anche l’  drit ëd savèjlo… nen vera dotor ?

Dotor         Sicur, però a sarìja nen mej che ognidun a pensèisa a-i sòj afé ?

(As sent parlé fòrt da fòra peui a intro’nsema Remigio, Marsilio,

Giacolin e’l  general)

Giacolìn      Che bel caval ch’a l’avija, e peui a l’era vestì a l’American-a !

Remigio      Ah, che spetacol ! Mi l’hai vistlo con i mei euj !

Marsilio      I son fin-a emossioname… Giuseppe Garibaldi… na legenda…

General       Si, ’d cò mi ’n dì podraj dì d’avèjlo vist… tòta Cecilia, a-i é na bèla

                   sorprèisa për chila !

Remigio      A l’é passaje Garibaldi e sas chi l’oma vist an mes a tuta cola

confusion ?

Cecilia        Emilio !

General       E chi a l’é Emilio ?

Giacolìn      A l’é un mè amis…

General       Mè novod, ël cont Attilio… (A intra ‘l cont Attilio vestì ’n divisa

                    fòra ordinansa,  a fa’l salut militar e a basa la man a Cecilia)

Attilio         Tòta Cecilia i son onorà d’arvëdla… Son content ch’a sia ’n bon-a

salute. Sò pare a l’ha contame tut…

Cecilia        Tut còsa ?

Attilio         Si, che purtòp a l’ha përdù ’l cit…

Cecilia        L’hai përdù cosa ?

Attilio         Capisso ch’a l’é ’ncora sconvòlta… la perduva ’d na masnà a l’é sempre

                   dolorosa… Ma sò pare a dis che ormai a l’é tut passà

Remigio      Si, si, ma adès a l’é arpijasse bin… (Tuti as sguardo sorprèis)

Cecilia        Si… adèss a l’é tut passà…

Felicita       Adès i capìsso përchè i l’eve mandala doi mèis an campagna !

Virginia      Tòta Felicita, a l’é mej nen parlene, a son còse riservà, chila am capìss...

Felicita       Mi verament i l’hai ancora nen capì gnente…

Virginia      (a pija sot bras Attilio) Alora… chel a l’é sì a Turin ad servissi ?

Attilio         Si, ma purtròp i son mach ’d passage… tra doi dì parto për la Sicilia

                   con lë scond squadron ëd cavalleria

Marsilio      An Sicilia ? E còs andeve a fè ’n Sicilia ? Garibaldi a l’ha già liberala…

Remigio      Ch’a scusa, a l’è mè novod Marsilio, chiel a scriv an sij giornaj

Attilio         Nò, a l’ha gnente da scusèsse… Si, a l’ha rason, la Sicilia a fa part dël

                   “Nuovo Regno d’Italia” ma da un pòch ëd temp a-i son ëd cite rivòlte,

si, asmìja che certi nòbij e rich, ch’a possiedo squasi tute le tère, a pago ’d  bande bin organissà ch’as ribelo a j’autòrità locaj

Marsilio      Alora a l’é vera lon ch’a në scriv un nòstr corispondent da Palermo…

         Ël brigantagi a esist verament

Attilio         Purtròp sì. Garibaldi a l’avija promëttù le tère a la pòvra gent, ma a l’han

nen avuje anche përchè ij padron prima a j’ero con Garibaldi peui për nen  perde le tère a pago ij brigant ch’a teroriso la gent, as diso al servissi dël pòpol e ’nvece a son al servissi dij padron

Dotor         Com a dis ël proverbi… tut a deuv cambié përchè tut a resta come prima

Attilio         Ël dotor a l’ha rason… però an pòchi mèis tut a tornerà tranquil

Marsilio      Ch’a më scusa, ma i l’hai sentù parlé ’d na neuva organisassion

Attilio         Si… ij sicilian a la ciàmo “Mafia” un nòm parèj, ma a peul pà durè,

                   noi la stroncheroma ’n sël nasse… Ma forse a son còse ch’e a le madame

                   a j’anteresso nen… tòta Cecilia, mi parto e saraj ’d ritorn fra sinch ò ses

                   mèis, e se chila a l’é d’acòrde… mi… mi…

Remigio      Su, ch’a disa, ch’a l’abia gnun-e gen-e…

Attilio         Ecco, mi… i j’arneuvo la mia propòsta ’d matrimoni. Chila còs na dis ?

Cecilia        Già… mi… as punto si… ormai…

Virginia      Su, Cecilia, deuve decide… Alora ?

Cecilia        Come i veule vojàutri… mi… mi… diso ëd si…

(A piora e as sova j’euj con ël fasolèt)

Giacolìn      E viva ij sposs !

Virginia      Cecilia, finalment !

Felicita       Ah, che emossion… Cecilia a sposrà ’l cont e mi sposrai mè Casimiro e

                  diventroma fin-a parent !

General       E dal moment che ancheuj Turin a l’é dventà la capital d’Italia,

brindoma  a l’Italia e brindoma a jë  spos ! Viva l’Italia !

Remigio      Adès lë spos a peul ambrassé la sposa

Tutti           E viva, bravi !!

Felicita       Su… deve ’n basìn ! (Attilio a slarga ji brass e s’avisin-a a Cecilia

 për ambrassela) 

Attilio         Cecilia !

Cecilia        (A testa bassa,peui àussa la testa e a ved un garibaldin danans a

 la pòrta alora a slarga ’d cò chila ji bras e a cor a’ambrassé) Emilio !

Emilio        (A l’ambrassa) Cecilia !

Attilio         (vardand ij doi ch’a baso, as gira e a dis) Alora mi gavo ’l dësturb e

vado.  Addio Cecilia ! (A fà’l salut militar e Emilio a rëspond al salut. peui a seurt e as sent la musica “Addio mia bella addio”)

Cecilia        A l’é n’ani ch’i t’ëspeto ! Ma përchè t’am dasìje nen toe notissie ?

Emilio        Ma i l’hai mandate un tòch ëd la mia camisa…

Cecilia        Che mi l’hai sempre conservalo ’n s’ël mè cheur

(a tira fòra’l tòch ëd la camisa)

Giacolìn      Viva j’ë spos !

Emilio        Si, së sposeroma prest, ël general Garibaldi a l’ha otenù dal Re Vittòrio ’d fè intré ij sòj garibaldin ant l’esercit Regio con j’istess gradi. Purtròp nen tuti, ma mi i son stàit fortunà e da doman saraj ’n tenent dij granatié.

E ti Cecilia piora nen, che l’oma fait l’Italia e faroma anche na bela

masnà !

Felicita       E come lo ciamereve ?

Emilio        Se a l’é ’n cit… Giuseppe, come Garibaldi

Felicita       E se a l’è na cita ?

Emilio        Italia, si la ciameroma Italia !

Tuti in coro          Viva l’Italia ! (Giacolìn a sventaja’l drapò e ariva anche Carlòta

ch’a  dëtribuìss tanti drapò tricolor a tuti)

Marsilio      E viva ! Ancheuj i scriveraj ’l pì bèl articol ëd la mia vita… (Tuti a

                  sventajo ij drapò  antrament ’l dotor as na sta’nt un canton)

General       Dotor… ma chiel a l’é nen content ? Soma tuti italian !

Dotor         Si, mi son content, però…

Tuti ’n còro - Però ????

Dotor         Però arcordeve lòn ch’a l’ha dit Massimo d ’Azeglio stamatìn a palass

                   Carignan : “I l’oma fàit l’Italia, adès dovoma fè j’italian ”…

’n còro - Viva l’Italia ! (A part la musica di “Addio mia bella addio” e tuti j’ator

                    a sventajo ij drapò tricolor e a balo)

 

A CALA LENTAMENT LA TÈILA

                           

FIN

Rivoli  -  9 otober   2009