1
AMÒUR PER FINTA
GALĒRA DABÒUN
(AMORE PER FINTA, GALERA DAVVERO)
di
Maria Teresa Pantani
Commedia brillante in 3 atti
in dialetto reggiano
SIAE codice opera: 923958A
2
PERSONAGGI
DUILIO CARAFFI |
Capofamiglia |
ROSA |
Moglie di Duilio |
TEODORO |
Fratello di Rosa, convalescente |
LENKA |
Infermiera-badante che assiste Teodoro |
MADDALENA |
Sorella “francese” di Rosa e Teodoro |
SANDRA |
Figlia di Maddalena |
RENATO |
Medico che segue Teodoro |
VITO |
Pretendente di Lenka |
ALDO |
Postino |
GIACINTA |
Postina in addestramento |
3
PERSONAGGI
Rosa: moglie di Duilio Caraffi, casalinga, sorella di Maddalena e di Teodoro. Ha qualcheproblemino di linea ma non intende mettersi a dieta.
Duilio: ex bancario, ora in pensione. Marito di Rosa, uomo di buon cuore, che si tiene informa con footing e palestra.
Teodoro: fratello di Rosa e Maddalena, reduce da un intervento trascorre laconvalescenza dai Caraffi. Seguito dal medico Renato e accudito da Lenka, infermiera badante dell’est, è in via di recupero.
Lenka: infermiera-badante dell’est che segue Teodoro.Vedova, madre di 3 figli rimastiin Ucraina dalla nonna. La speranza di Lenka è di mettere insieme un po’ di soldi per portare in Italia anche i figli, e magari trovare un uomo serio con cui ricominciare: sembra possibile con Vito.
Sandra: figlia di Maddalena, ospite da alcuni mesi in casa Caraffi, si lega ad Aldo,postino del paese. Ma Sandra è uno spirito libero e lo tiene sulla corda. Sandra ha trovato un lavoro in un negozio: vi si reca tutti i giorni in bicicletta. Sarà rapita...
Maddalena: sorella di Rosa e Teodoro, se ne andò in Francia giovane e incinta, aiutatada un’amica. Là divenne socia di una boutique a s’arricchì, ma non ha mai dimenticato le sue origini e l’unico uomo che abbia mai amato, il padre di Sandra, anche se a Parigi Pierre le fa una corte serrata e vuole sposarla.
Aldo: postino del paese, ragazzo di buon cuore, amico di famiglia. Si innamora diSandra, ricambiato. Ma appena lui cerca di rendere più ufficiale il legame, lei si “ritira” e lo terrà a lungo sulle spine.
Renato: medico amico di Duilio, cura Teodoro. Da giovane aveva avuto molte donne, tracui Maddalena, di cui si era innamorato. Poi litigarono e Maddalena sparì. Quando vede Sandra gli viene il dubbio che possa essere sua figlia. Quando il dubbio diventa certezza Renato aiuta Sandra in ogni modo.
Vito: malvivente maldestro che entra in casa Caraffi fingendo di essere interessato aLenka. Assoldato da Pierre, dovrebbe rapire per finta Sandra, cosìcché Pierre possa arrivare a liberarla, obbligando Maddalena a legarsi a lui per riconoscenza…
Giacinta: postina nuova in addestramento, un po’ tonta, un po’ strana, un po’ maldestra,ma di buon cuore. Fa gli occhi dolci ad Aldo, che la userà per far ingelosire Sandra.
4
ATTO PRIMO
Un soggiorno con tre porte: una conduce all’esterno, una all’interno verso la cucina, una all’interno verso le camere. È un mattino. Rosa sta sistemando il soggiorno e parla col marito Duilio.
Scena 1: ROSA, DUILIO |
|
ROSA |
Duilio, agh vet tè a fer un poo d’espèisa incoo? |
DUILIO |
Sé, dai, agh vagh a pée, che sta stmana j’ò fat poch movimèint… |
ROSA |
A dir la veritèe jer matèina t’èe andèe a còrer per dòu or, jerdlà t’è |
andée in palèstra… |
|
DUILIO |
Sé, perché mè a vòj stèer in forma. Guerda che anch mè zio a 50 |
an l’à tachée a feres 5 chilometer al dé, tòtt i dé |
|
ROSA |
E difati ades egh n’à 65 e nisòu al sa indo l’è |
DUILIO |
Comunque mé a la mè linea agh tégn. Cosa gh’è ‘d mèel? |
ROSA |
Gnint gnint, và pòr là. Basta ch’et tògh còl ch’et gh’èe da tor! |
DUILIO |
Sicur! E a tògh anch al necesari per justèer col rubinétt dal bagn |
ch’al perd. E a tè, in cà, cosa ‘t manca? |
|
ROSA |
Egh vrée un poo ‘d pan, l’oli e pò… dòunca…cosa faghia incoo |
da disnèer? Mah, a farò al cotolèti col patedi fréti |
|
DUILIO |
E la tò dieta? |
ROSA |
Mo lesa stèer la dieta, che per ‘na volta en fa gnint… |
DUILIO |
Còsta al’ò bèle sintuda. Però Renato, al dutòur, al t’à détt diferent. |
E t’à consigliée d’ander dal dietologh e feret fèer ‘na dieta aposta |
|
ROSA |
An gh’ò mia bisògn ed dieta. T’un vèdd un po’ più in cherna sol |
per colpa dal sciampo ch’a drov |
|
DUILIO |
Ma cosa gh’èintra al sciampo? |
ROSA |
Ma per forsa, ind al bocètt e gh’è scrétt “per dare corpo e |
volume”, ma adèss a l’ò sméss… |
|
DUILIO |
Ah, j’ò capii, e alora cosa drovet a laveret i cavii? |
ROSA |
A drov al detersiv di piat… |
DUILIO |
Beh, ma sit mata? |
ROSA |
No. Sòuvra e gh’è scrétt: “toglie il grasso, anche quello pù difficile” |
DUILIO |
Rosa, scoltom mé, bisògna sol ch’et magn meno roba e meno |
condida, come l’à détt anch Renato, al dutòur. Ma s’et vée dal |
|
dietologh l’è mèj. Lò et fa al pian. |
5 |
|
ROSA |
S’et cuntèint e a vagh dal dietologh, um portet al lago di Garda |
pr’al noster aniversari? |
|
DUILIO |
Sol se t’um dé a mèint, perché s’et vèe avanti acsé, per portertegh |
tòta em tòca ad feregh du vias |
|
ROSA |
(stizzita) Còsta la’n m’è mia piasuda, se propia t’al voo savèir. |
Guèerda che mé, a lavèer, stirèer, pulir… a me stòff. E a mé la |
|
stufaja la’m métt deblèsa!!! |
|
DUILIO |
E alora et magn quelinin… Vera? |
ROSA |
Del volt nuetri dòni a sròm anch grasi, e va bèin, ma ueter òmi a |
sii pèis anch quand a sii mègher!!! Lé en gh’è dieta ch’e tégna… |
|
DUILIO |
Per torner a la spèisa, tulòm un poo d’insaleta, no? invece ad fèer |
dal patedi fréti… |
|
ROSA |
Mo sé, alora tò al pan, l’oli, un pòo d’insaleta, e 5-6 fèti ed tachin |
DUILIO |
As vèdd che t’è dvinteda moderna! Es dis mia tachin! Al tachin |
l’è col ch’al justa a scherpi, o anch còl ch’al taca i manifèst. Al |
|
tachin ch’et dii tè, col ch’es magna, in dialètt l’è al pit. (Bùssano) |
Scena 2: ROSA, ALDO, DUILIO |
|
ENTRA ALDO (da ESTERNO) |
|
ROSA |
(va ad aprire ) Ciao, vin pòr, Aldo |
ALDO |
Bundé. J’ò portée la posta |
DUILIO |
Dé pòrr che t’ée portée al bolèti! |
ALDO |
No, invece e gh’è anch ‘na lèttra |
DUILIO |
T’ée détt… “ANCH” na lèttra |
ALDO |
Sè, perché e gh’è ‘na léttra con l’indiréss scrétt a man, e po’ e |
gh’è còsti ché (le allunga) |
|
DUILIO |
Apunt, che j’in dal bolèti! |
ROSA |
Ma smèttla! (prende la posta e dà le bollette al marito, trattiene la busta scritta a |
mano) Còsta l’è per la Madalena, la vin da Parì! |
|
DUILIO |
Ma come, tò sorèla l’è rivèeda da la Francia giuvedé, gh’è bèle na |
lèttra da Parigi? A proposit indò ela la Madalena...? |
|
ROSA |
La srà ded là, la gh’iva mel a la tèsta… |
ALDO |
La Sandra ela ancòra a lèt? |
6 |
|
ROSA |
Sé. Vot ch’et la ciama? |
ALDO |
No, lasèela arponser, a torn a paser quand j’ò fnii al gir, s’egh la |
chev. E dopmesdé a gh’ò al secònd gir. Per fortuna e riva n’eter |
|
pustèin a deres na man (s’avvia) A s’evdòm dop |
|
DUILIO |
Sta bèin. |
ROSA |
Ciao, Aldo. |
ESCE ALDO (verso ESTERNO) |
Scena 3: ROSA, DUILIO |
|
DUILIO |
Ma nostra nvoda, la Sandra, t’ée dét ch’l’è a lètt, lavorla mia |
incoo? |
|
ROSA |
Sé, ma la’gh va dopmezdé. |
DUILIO |
Comunque l’è stèe un colp ed fortuna, col lavor ch’l’à catèe |
ROSA |
Eter ché! Mé an saiva gnan che i Catlan i serchèsen ‘na comèsa |
DUILIO |
Ormai l’è in prova da quesi un mèis. Em sèmbra ch’la vaga ben. |
Lée l’è cuntèinta, i Catlan anca lor. E se tutt va bèin i la tosen |
|
fésa, sèimper che tò sorèla e so fiola al decéden ed tornèer a stèer |
|
in Italia definitivamèint… |
|
ROSA |
E pò, ormai nostra ‘nvoda la gh’à n’etee ch’la près anch penser a |
mèter su famiia, e un lavor al fa comed |
|
DUILIO |
Gh’è sèimper dal tenero con Aldo, al pustèin? |
ROSA |
A crèdd ed sé. Lu l’è inamorèe mat, ma lé la’l fa sospirer. Al |
mònd l’è cambièe. Un brev ragas, sèri, cun un lavor sicur, bisogna |
|
mia ferel scaper. |
|
DUILIO |
Second mé anch to sorèla la srée cuntèinta se chi duu lé… |
ROSA |
Mé a crèdd ed sé. Anch se in Francia l’à fat fortuna e adèsa l’è na |
sgnòura, la Maddalena l’è chersuda ind la misèria cmè nueter, e la |
|
cgnòss i volor important. |
|
DUILIO |
E po’ es vèdd che la gh’à propia in mèint ed torner a stèer ché! La |
vriva anch andèer a vèder clà véla lasù a Camp Elt… S’j’ò capii |
|
bèin, egh piasrée cumprerla per gniregh a ster con so fiola |
|
ROSA |
Sé, difati, quand tri mes fa la’s à mandée ché la Sandra, la’l’à fat |
propia per vèder se a so fiola egh piasrèe ster ché. |
7 |
|
DUILIO |
Ma la Maddalena an gh’ala mia un òm in Francia? Come s’as- |
ciamel? Pierre? |
|
ROSA |
Sé, la gh’à Pierre, ma l’um sémbra mia cunvinta. Second mé la |
gh’à semper in ment l’amor ed quand l’era zovna, sé, insòma, al |
|
peder ed la Sandra. |
|
DUILIO |
Com’erla steda la facènda? |
ROSA |
L’è steda che da ragasa l’à tachèe a vèdres con un, ch’an’es sa |
mia chi l’era, e a un cert punt l’è armesa incinta… |
|
DUILIO |
Et m’iv détt ch’l’è partida subétt per la Francia cun na so amiga. |
Còla ‘chè po’ la gh’à dée na man |
|
ROSA |
Sé. La so amiga l’era ùna ch’la steva ben, la l’à ospiteda tant che |
la putèina l’è chersuda un poo. Pò la l’à tota a lavorer segh int la |
|
boutique |
|
DUILIO |
L’è steda fortuneda, la Maddalena. Ma i soo? Tò peder, tò medra? |
ROSA |
Gnan i noster genitor j’in mia stèè bòun ed feregh cambièer idea. I |
mée però j’in sèimper stee in cuntat, j’eren informée ed tòtt |
|
DUILIO |
Ma j’aran sofert quand la Madalena l’è andèeda via. |
ROSA |
J’an sofert sé! Fortuna ch’la gh’iva cl’amiga lé, na gran breva |
dòna. |
|
DUILIO |
Che po’ la’s’èe maleda, no? |
ROSA |
Sé, un brùtt mel, povrèta |
DUILIO |
Ma ind al fratèimp la l’iva tota in socetée segh |
ROSA |
Sé, anch perché j’in stedi propia la Maddalena e sò fiola a curerla |
fin a la fin, ché la sò amiga la’n gh’iva insun eter. |
|
DUILIO |
Povra dòna. ‘Na storia trésta... |
ROSA |
Eh sé! Comunque a srée propia cuntèinta se mè sorèla la tornésa a |
ster ché. Ander avanti con j’an, ’na sorèla asvèin la pol servir, a |
|
mé pò anch a léé, e a noster fradèll Teodoro |
Scena 4: ROSA, MADDALENA, DUILIO, LENKA, TEODORO
ENTRA MADDALENA (da INTERNO CAMERE)
ROSA Oh, Madalena, a vèdd che t’estèe mèj… E gh’è ‘na lèttra per tè!
MADDALENA Dabòun?
8 |
|
ROSA |
Sé, la vin da Parì!!! (glie la allunga emozionata) |
MADDALENA |
La srà ‘d Pierre (prende la lettera) che emosiòun! |
ROSA |
Guèerda, am son emosionèeda mé per tè. E a mé glj’emosiòun um |
mèten un vod a e stòmegh…!!! Quesi quesi a vagh a tor du biscot |
|
(vede che Duilio la guarda male), ansi no... |
|
MADDALENA |
A la léss dop… |
DUILIO |
Et po’ andèeda a vèder col vilin ch’et piasiva? |
MADDALENA |
A Camp Elt? Sé. Eh, em pièes, em pièes!! Ma bisògna ch’egh |
pèinsa a mot. Stòm a vèder con la Sandra. |
|
DUILIO |
A mé em sémbra ch’la gh’estaga bèin in Italia |
MADDALENA |
Em sèmbra anch a mé, ma in fin di còunt la Sandra l’è nasuda in |
Francia, l’à studièe là, i so amigh la’gh’j’à là. |
|
ROSA |
Però là en gh’è mia Aldo al pustèin! (sorride) |
MADDALENA |
Bèh, col lé l’è vera! (sorride) |
ENTRANO LENKA E TEODORO (da INTERNO CAMERE) |
|
LENKA |
(in italiano- russo, sostiene Teo in vestaglia, molto incerto, lo fa sedere) Eco qva |
ROSA |
Bongioren a tùtt du |
MADDALENA |
Ciao Teo! |
DUILIO |
Alora, Teo, dormito bene? |
LENKA |
(risponde al posto di Teo) Da.Mentre Lenka lafava mutanta,Zignor |
Teotoro tormiva como... como dire italiano... tormito come tasse |
|
DUILIO |
Veramèint le tasse an dormen mai... |
TEODORO |
Mé invece j’ò domii. Da quand m’an operèe, ogni tant em fa mèel |
la mè gamba (tocca la gamba e fa una smorfia), pr’al rést en gh’è mèel |
|
LENKA |
Tice totore: con mofimento tutto passa, ci fuole qvalche ciorno |
DUILIO |
Bèin, bèin. Quand gh‘al da gnir a visiteret al dutòur, Renato? |
LENKA |
(risponde al posto di Teo) Totore Renato rifare tra poko, rifare atesso, |
che defe dire di fisioteràpia che defe fare fecchio |
|
TEODORO |
Guarda, Lenka, che sono buono anch’io di rispondere a mio |
cognato! E po’ vècia t’esrèe po’ tè! |
|
DUILIO |
Déghel lé (sottovoce) a la sovietica! Alora a vagh a tor al pan e al pit |
ROSA |
(lo guarda male) E l’oli, e l‘insaleta... |
9 |
|
DUILIO |
Sé, anch l’oli e l’insaleta. E al necesari per juster al rubinétt. (esce) |
ESCE DUILIO (verso ESTERNO) |
|
ROSA |
Mè a vagh a fer i lètt, tant s’l’à da gniir Renato a visitèer Teo... |
MADDALENA |
(le viene fretta) A végn anca méch’etat dagh na man,e po’ a vagh a |
léser la mè lèttra. Andiamo? |
|
LENKA |
Da,zignore antare pure. Rimane qvi me per qvando arifa totore… |
ESCONO ROSA E MADDALENA (verso INTERNO CAMERE) |
Scena 5:LENKA, TEODORO, RENATO |
|
LENKA |
(sistemandolo sulla sedia) Teotoro mette campa qvi e pracci qvi... |
Capice? |
|
TEODORO |
Dòunca, mé i bras aj mètt indò’m pèer...! |
LENKA |
Komò? |
TEODORO |
Al comò l’è da n’etra pèerta (suona il campanello) |
LENKA |
Ecco totore Renato... (va ad aprire) |
TEODORO |
Sé, “TOTORE”… Ma sèint lé come la pèerla!... |
ENTRA RENATO (da ESTERNO) |
|
LENKA |
(facendolo entrare) Totore fienetentro… |
RENATO |
Signora Galina, buongiorno. Salve Teodoro. |
LENKA |
Lenka mio nome. Galina essere… |
TEODORO |
Galina l’è al cognòm |
LENKA |
Totore pvò chiamare me Lenka |
RENATO |
Bene signora Lenka (poi a Teodoro) Com’andòmia, Teodoro? |
TEODORO |
Insòma…a fagh semper j’esercési pasiv ch’l’à détt lù, ma cla |
gamba ché la’m fa un poo mèel… |
|
RENATO |
L’è normèel. Al vedrà che quand al taca a mòves un po’ di piò, a |
fer la fisioterapia com’es dévv, l’andrà ‘d méj. |
|
LENKA |
Totore... tu dice me di terapia che defe fare fecchio? |
TEODORO |
Ma che fecchio! Ohhh!... “Sgnor Teodoro“ t’èe da dir. |
RENATO |
Pròma ed decéder la terapia, dòm ‘n’ocèeda a la gamba. |
10 |
|
TEODORO |
Volel ch’am estènda ded là in dal lètt? Lenka… |
RENATO |
No, l’è mia necesari. Jerdlà j’òm fat la visita completa! Agh dòm |
n’ocèeda ded ché (pausa, lo visita) Tèimp ‘na stmana (guarda Lenka) |
|
Tempo una settimana e tornerà come NUOVO |
|
LENKA |
Canisch-na! Ci penza me a fare UN VUOVO per tutta settimana! |
TEODORO |
L’è giòst, dutòr, se gh’è da fer un ov agh pèinsa la Galina (ride) |
RENATO |
(sorride a sua volta) Al bele provèe a fer du pas, com’agh’iva détt? Agh |
la chevel? |
|
TEODORO |
Un quelch pas al fagh, da l’ùss fin a la scrana, ma ad solit a drov la |
carosèina… |
|
RENATO |
Al pol fer quel ed piò (fa segno a Lenka di avvicinarsi e porsi al fianco). Ades |
a s‘alvòm e pò luu as pogia a la Lenka, ch’a vòj vèder (lo aiuta a |
|
sollevarsi). |
|
TEODORO |
Va bèin... (si alza incerto) Pian, pian... èco. |
RENATO |
(dopo qualche passo lo fa sedere). Bene. Alora, Teodoro, da dman na bela |
pasegeda ed 10 minut tùtt i dé. Ma am’arcmand, mai da per lù. |
|
Sèimper cumpagnèe: es pogia a la so Lenka... |
|
TEODORO |
E s’am estòff? |
RENATO |
S’al s’estòfa es ferma un poo pò al torna a partir. Mia esagerèer! (lo |
fanno sedere) |
|
TEODORO |
(tocca gamba e fa smorfia).E per la gamba? Mi dà qualcosa per il male? |
LENKA |
Da, totore, dare qvalcosa per male di campa... |
RENATO |
(annuisce a Lenka, poi a Teodoro) Alora, s’al gh‘àmèel a la gamba al pol |
tor 10 gòsi, agh fagh la risèta. (fa il gesto dello scrivere) A scrivòm tùtt, |
|
acsé an v‘esbaglièe mia. |
|
LENKA |
(porge sedia al medico) Preco totore, scrife... |
RENATO |
(siede e a Lenka, scandisce) Da domani Teodoro deve camminare 10 |
minuti al giorno tutti i giorni, sempre accompagnato, d’accordo? |
|
LENKA |
Canishna (annuisce)Ci penza me a fare caminare fecchio |
TEODORO |
E dai! Perché tè t’ée zòvna!… |
RENATO |
(a Lenka). Bene. Se Teodoro si sente affaticato, una breve pausa e |
poi riparte, capito? |
|
LENKA |
(annuisce) Da.Io capito. Camina e poi ferma. Camina poi ferma, |
camina e poi ferma, camina… (va avanti finché Renato la interrompe) |
|
RENATO |
(la stoppa) E poi ferma!!! |
11 |
|
LENKA |
Canisch-na. Certamente. E per male di campa? |
RENATO |
Se ha dolore alla gamba può prendere 10 gocce di Passamal(scrive) |
LENKA |
(ripete) “10 minuti caminare pocciato a Lenka, tutticiorni. Qvando |
stanco fermare, qvando male di campa prente 10 cocce” |
|
RENATO |
Da, cioè propia acsé.(a Teodoro piano).Ma n’italiana an gh’erla mia? |
TEODORO |
Eh, sèmbra ‘d no… |
RENATO |
Tutto chiaro Signora Lenka? |
LENKA |
(avvicinatasi, annuisce convintamente con la testa) Chiaro,Da,capice. |
TEODORO |
E sèmbra ch’l’abia capii |
RENATO |
Bene. (lascia foglio sul tavolo, s’avvia). A s’evdòm tra du dé. |
LENKA |
Atesso antiamo fare esercizia passifa, che occi zignor Teo non |
fatto ankora! (si avvia con Teodoro, lascia il foglio sul tavolo e salutano) |
|
TEODORO |
(a Lenka) Accompagnail Dottore… |
RENATO |
(scuote il capo) No, nessun problema, andèe pùrr. (fa segno) A vagh da |
per mé, ormai a son pratich (si alza e sistema borsa per poi dirigersi alla porta) |
|
LENKA |
Dasvidania totore |
TEODORO |
Grasia, sgnòur dutòur… |
ESCONO LENKA E TEODORO (verso INTERNO CAMERE) |
Scena 6: DUILIO, RENATO |
|
ENTRA DUILIO (da ESTERNO) |
|
DUILIO |
(entra mentre Renato esce, ha la spesa) Oh, vèh Renato! |
RENATO |
(è in piedi) Ciao Duilio, j’era drèe andèer |
DUILIO |
Ma speta un minut, alora, come l’et trovée me cugnèe? |
RENATO |
Bèin. Ades l’à da tachèèr a caminèer un poo tùtt i dé, ma l’è drèe |
recuperer... La Rosa gh’ela mia? E po’ l’è rivée anch so sorèla, no? |
|
DUILIO |
Al sran a fer i fat, de st’ora. Ma mètet a séder 2 minut (gli indica la |
sedia) A proposit, sèet chela dieta che ‘t gh’iv consiglièe, second |
|
mé la Rosa la’n l’a mai incmincèeda! |
|
RENATO |
(sedendo) Eh,am l’imagineva, n’è mia facil. Certo che a la so etèe la |
dovréss calèer un poo, per via dal colesterolo, ‘d l’osteoporosi, per |
|
migliorer la circolasion, chi lavor lé, insòma. (riflette) |
12
DUILIO |
A gh’el dégh tòtt i dé. Magna meno! E vin a còrer cun mégh |
RENATO |
Gnint da fèer? |
DUILIO |
Mocché, la dis che in cà la còrr tòtt i dé e la còrr bèle asèe |
RENATO |
A prèe deregh quèll ch’egh cheva un poo l’aptit… |
DUILIO |
(si è seduto anche lui) Quèll ch’agh cheva l’aptit? La’l tos bèle! |
RENATO |
Ah sé? E come s’es-ciamel? |
DUILIO |
A s’es-ciama “CIBO”(ride). |
RENATO |
Comunque mèj an laminteres mia. E gh’è dal dòni che stan a dieta |
tòta la véta, po’, quand et ja les, es sa mia come mai, egh vol un |
|
sac ed sold per j’alimèint |
|
DUILIO |
L’è vera anch còl lé… |
RENATO |
Tè, invece, vet sèimper a còrer? E in palestra? |
DUILIO |
Sé. Um pies ster in forma. In tant i gh’an paura ed l’altèsa, invece |
mé e gh’ò piò paura ed la larghèsa…. Ma cambiand discors, al |
|
lavor, tùtt a post? |
|
RENATO |
Sé… Anch se dal volt e sucédd di lavor da mat! |
DUILIO |
Ah sé? |
RENATO |
Guerda, l’eter dé l’è gnu mari e mujera in ambulatori pr’un |
prublema particolèer... |
|
DUILIO |
Che prublema gh’ivni? |
RENATO |
Ah, lù l’à détt che dop aver fat l’amor, la prèma volta l’à sintuu un |
frèdd, un frèdd, e la seconda volta un cheld, un cheld… |
|
DUILIO |
Oh… |
RENATO |
Mà po’ su mujera l’è saltèeda su e l’à détt: “A gh’el spiegh mé, |
dutòur! L’è ché al fòm na volta in inveren e na volta in istèe!” |
|
DUILIO |
J’ò capii… (ride). Comunque un quelchidòun l’à détt che la bigamia |
vol dir avèiregh na mujera ed trop, invece la monogamia vol dir… |
|
avèregh una mujera ed trop. |
|
RENATO |
Invece a cherdiva ed morir dal réder cla volta ch’l’è gnu in |
ambulatori la Norma Beretti, e la’m’à détt ch’lè dvinteda nona |
|
DUILIO |
L’è vèra, la gh’à un nvudèin mas-c, fiol ed la Lorenza, la fiola |
ch’l’è andèda a stèr a Milan |
|
RENATO |
Sé, l’era tòta cuntèinta quand la’m cunteva che la Lorenza a Milan |
la gh’à avuu al putèin, e ch’l’è nasuu con parto “caseario” |
13 |
|
DUILIO |
(ride) Per forsa, so marii l’è un casèer! Ma com’et fat a ster seri? |
RENATO |
Semplice, io fat cme cla volta che a na mè pasiinta egh gniva mia |
in mèint al nòm d’una medsèina cla tuliva pr’i sòo dulòur… e che |
|
la’gh déva un poo ed brusor d’estòmegh |
|
DUILIO |
E alora? |
RENATO |
E alora mé a gh’ò détt: “Me la descriva. Com’ela? Granda? Céca? |
Bianca? Celesta? |
|
DUILIO |
E lée? |
RENATO |
E lée: “L’è granda, bianca e incandescenta” |
DUILIO |
(ride) Ta schersarée! Per forsa ch’egh bruseva a stòmegh |
RENATO |
(ride) Cambiand discors la Sandra, stala bèin? Tùtt a post? |
DUILIO |
Sé, l’è al ritrat ed la salùt. Dop cla paura ch’j’òm ciapèe quand l’à |
fat l’incident in motorèin al mèis pasèe… |
|
RENATO |
L’è steda fortuneda. |
DUILIO |
Ma quand e s’an ciamèe ch’l’era al Pront Socors, ‘na paura! La |
Sandra per nueter l’è cme na fiola… |
|
RENATO |
Ev capéss… |
DUILIO |
Ah, ma l’an tgnuda al Pront Socors fin a sira, e gh’an fat i rag, |
j’esam, per fortuna gnint ed greev, sol ‘na quelch macadura. S’la’s |
|
fòsa fata mèel dabòun, cosa gh’edgivia a so medra? |
|
RENATO |
Certo ch’l’è na bèla responsabilitèe.… Ma l’è andèe tùt bein. Eh |
l’è brèeva cla ragasa lé, po’ adèss la catèe da lavorèer, no? |
|
DUILIO |
Sé, la fa la comèsa dai Catlan. A sèmbra che sjen cuntèint. |
Scena 7: ROSA, RENATO, DUILIO |
|
ENTRA ROSA (da INTERNO CAMERE) |
|
ROSA |
Oh, dutòur, bongioren! |
RENATO |
Bongioren, Rosa, cme stala? |
ROSA |
En gh’mel, và, an pos mia laminterom. (poi a Duilio). Beh, sit bèle |
ché? E al tò gir? L’et mia fat? |
|
DUILIO |
J’ò incontrée Paolo, j’òm ciciarèe. Po’ j’ò fat la spèisa. Agh andrò |
pròma ed sèina… |
14 |
|
ROSA |
Ma gh’et ancora lé la spèisa? E portla dedlà, no? |
DUILIO |
(si mette sull’attenti) Agli ordini, signora! |
ESCE DUILIO (verso INTERNO CUCINA) |
|
ROSA |
(mentre esce Duilio) Mettlainsém a la tevla, che po’ agh pèins mé |
(appena Duilio è uscito, grida) Però mètt in frigo la cherna! (scuote la testa) |
|
Un quelchidòn l’à détt che ch’j’òmen j’in come i computer: se’t’i |
|
prugram mia, an fan gnint! (poi si rende conto che può averlo offeso) Ch’al |
|
me scusa, dutòur, naturalmente esclusi i presenti! |
|
RENATO |
Ma ch’la’s figura! |
ROSA |
Ma dutòur gh’ani ofert quèll? Tosl’al café? |
RENATO |
No, grasia, a l’ò bèle tot. Dabòun e son a post. Alora, ala po’ |
incmincèe la dieta ch’agh’iva consiglièe? |
|
ROSA |
(imbarazzata) Bè, verament… ecò… mè a penseva che… sé, insòma, |
a vriva incmincèer da lunedé |
|
RENATO |
Da lunedé eh? Ch’la guerda che cun la salùt an se schersa mia! |
Deve perdere peso! |
|
ENTRA DUILIO (da INTERNO CUCINA) |
|
ROSA |
Al li so dutòur, al li so. Me a cerch ed perder pèis, mò lò am trova |
sèimper…Beh... ma’m déga piutost ed mè fradèll |
|
RENATO |
Com’e dgiva con Duilio, Teodoro al va bèin, pian pian as mètt a |
post. Stèe tranquéll. (guarda orologio) A vagh, agh’ò da pasèer da |
|
Bertoletti, col ‘d la merceria, che gh’à dée un mez infèert (si alza) |
|
DUILIO |
Oh, povrètt! |
RENATO |
Adèss al stà mèj. Ma quand l’à savuu che so mojera, per festegèer |
al complean, l’iva prenotèe ‘na crocera alle Maldive, il cuore non |
|
ha retto! |
|
ROSA |
Per forsa… Tirèè come l’è. |
RENATO |
Bisògna propia ch’e vaga. Es’evdòm prest |
DUILIO |
Arvèdres, Renato |
ROSA |
A staga bèin dutòur |
ESCE RENATO (verso ESTERNO)
15 |
|
Scena 8: DUILIO, ROSA |
|
DUILIO |
Tò fradéll l’è drèè recuperèer bèin da l’operasion… |
ROSA |
Ma sé... |
DUILIO |
Adèss e srà drèè fer j’solit esercési ed tùtt i dé… con la sovietica |
ROSA |
(irritata) E smèttla ed ciamerla sovietica! |
DUILIO |
Bè? Ma d’indòva desvinla? |
ROSA |
E t’ò détt che la Lenka la vin da un paesin ed la Russia! |
DUILIO |
Bè? E alora? Apunt, l’è sovietica. Ò mia dètt gnint ad mèel! |
ROSA |
La srà anch sovietica, ma l’è na breva infermiera, propia còl |
ch’egh’vriva per Teo… almeno per i prèm temp, tant ch’al posa |
|
torner bòun ed fer da per lò, acsé dop al pol torner a cà sua... |
|
DUILIO |
Ma t’al sée che tò fradèll a mé an em dà mia fastidi. Ch’al staga |
pùr ché fintant ch’l’è guarii a mot. |
|
ROSA |
At vedrèe ch’al guarìsa prèst. La Lenka la’gh fa fer tùtt j’esercési, |
la’l cura com’es dèvv, la’n schersa mia (pausa) Certo che un òm a la |
|
so etèe, sensa na mujera… |
|
DUILIO |
Oh, s’an fòsa stèe per l’operasion, a steva benesom da per lò |
ROSA |
Ma cosa vot ch’al faga un òmen da per lò! |
DUILIO |
Sé, brèeva… Guerda Gino, al farmacésta. |
ROSA |
Cosa vréste dir? |
DUILIO |
A steva sol bèin, mai un penser, mai ‘na preocupasion. Po’ l’è |
andèe a sposeres! A quesi 70 an! |
|
ROSA |
Ma a ‘na certa etèe es taca a averegh bisògn, gh’è poch da fèer. |
Fortuna che la mè amiga la’m’à consiglièe la Lenka, ch’l’iva |
|
asistii so medra. E fortuna che la Lenka l’era mia impgnèeda |
|
DUILIO |
Cun tò fradèll, iv decis per quant teimp tgnirla? |
ROSA |
Ancòra no. Quand Teo al gh’arà piò bisògn, basta Lenka. (vede |
foglio) L’è vera ch’la fa anch d’j’etr lavorètt, la lèeva, la stira (pausa) |
|
E cost? Ah, l’è ‘l fòj ch’la scrétt al dutòur, indò ’l metòmia, ch’en |
|
vaga pers? Ché (lo mette sotto il vaso) |
16
Scena 9: SANDRA, DUILIO, ROSA |
|
ENTRA SANDRA (da INTERNO CAMERE) |
|
SANDRA |
Ciao, zietti… |
DUILIO |
Oh Sandra, bèin alvèeda… Ah, prèma l’è pasèe Aldo |
ROSA |
Ma al n’à mia vruu ch’et ciamésen. |
SANDRA |
Brev ragas, e inteligiint..… |
ROSA |
Però l’à détt che se gh’la cheva al torna a pasèer tra un poo quand |
l’à finii al pròm gir. |
|
SANDRA |
Brev, inteligint e cun dla costansa… Agh mola mia… |
DUILIO |
Sèet ragasola, che per èser na francèisa t’al perel bein al dialètt? |
SANDRA |
Al so. Intant dialètt e francèis j’in quesi cumpagn! Po’ mè medra |
la’m perla semper in dilètt, e mé a l’ò imparèe fin da céca |
|
DUILIO |
Adèss agh manca sol ch’al l’impèera la sovietica, e a sòm a post |
ROSA |
E smèttla ed tor in gir la Lenka, povrèta… Pènsa ch’lè armesa |
vèdva, con 3 putin cécch che adèss j’in luntan, in Russia, da la |
|
nona. Et capii? 3 ragas da alver, da mantgnir… |
|
DUILIO |
Sé… t’um l’èè bele détt… (cambia discorso) E s’e tulésen un bel cafè? |
La Sandra po’, la’s è alveda adès, secònd mé… |
|
SANDRA |
Anch s’l’è quesi mezdé, al torée un bel cafè… Al vagh a fèer |
ROSA |
Lesa lé, al fagh mé, ch’a gh’ò anch da mèter via la spèisa e da |
tacher a preparèer da disnèer. Av ciam mé quand l’è pròunt. |
|
ESCE ROSA (verso INTERNO CUCINA) |
|
DUILIO |
Quand agh vèet a lavorèer? |
SANDRA |
Incoo a fagh sol al dopmesdé. A partéss vers 3 or. (Bùssano) |
Scena 10: ALDO, DUILIO, SANDRA, LENKA |
|
ENTRA ALDO (da ESTERNO) |
|
ALDO |
Permès?(a Sandra amorevole) Oh, la mè bèla principèsa la s’è alvèeda! |
DUILIO |
Mè a vagh a der na man a la Rosa ded là |
SANDRA |
Giùsta, zio, dato ch’l’è drèe fèer un lavor un bel poo cumplichèe… |
17
ESCE DUILIO (verso INTERNO CUCINA) |
|
ALDO |
Cos’ela drèe fèer la Rosa d’acsé cumplichèe? |
SANDRA |
Al cafè! (sorride) |
ALDO |
(sorride) Ah, j’ò capii, es volen laseèr da nueter. |
SANDRA |
J’in fantastich! |
ALDO |
Ormai i l’an capii tùtt che tra noi c’è del tenero... |
SANDRA |
Ah sì? |
ALDO |
(si avvicina) Sol tè, e sèmbra ch’et vòj mia capiir |
SANDRA |
(si allontana) Aldo, tè ‘t sii un brev ragas, mà mé an sòun mia |
pròunta, incòra. Mé ‘t vòj bèin, ma però… |
|
ALDO |
(la segue e la fa girare verso di sé) Però cosa? As cgnosòm e as |
frequentòm da quesi 3 mèis, as’evdòm e as basòm da 2. Insòma, te |
|
t’un pies a mé, mé at pies a té... almeno, mé a crèdd, no? |
|
SANDRA |
(abbassa gli occhi) Sé… l’è sol che son mia sicura se per mé l’è ora ad |
pensèer ad fermerom… |
|
ALDO |
(le solleva il mento perché lei lo guardi) L’etra sira, a mé t’um sembrev più |
che sicura! (malizioso) E m’è tochée a mé fermerom… |
|
SANDRA |
Non vale: colpo basso… |
ALDO |
L’è sol che… an’et capéss mia, Sandra. A sòm fat l’un per cl’etra! |
SANDRA |
(titubante) Sé, al so, ma… |
ALDO |
(le prende le mani) A présen fidanseres uficialmèint! Invece ed perder |
tèimp. A vòj ch’a stòm insèm, an sòm mia piò di ragoasoo |
|
(l’abbraccia) |
|
SANDRA |
(ricambia, ma dopo poco si scosta) Sé, ma… adès basta… (si allontana) |
Scolta, al vot un cafè? Ormai al srà pront… |
|
ALDO |
E lée la cambia discors… va bèin a turò al cafè (si avviano) |
ENTRA LENKA (da INTERNO CAMERE) |
|
SANDRA |
(vede arrivare L) Lenka, viene di là a prendere un caffè con noi? |
LENKA |
(guarda in giro, cerca qualcosa) Gnièt, io già preso prima con latto… |
SANDRA |
Aldo, andòm nueter, alora, dai |
ESCONO ALDO E SANDRA (verso INTERNO CUCINA)
18 |
|||
Scena 11: LENKA, VITO, TEODORO |
|||
LENKA |
Ma dofe è foglio che ha scritto totore e ricetta per cocce… Era qvi |
||
sopra tafolo. Atesso io komo fa? (cerca inutilmente) Io komo fa? |
|||
ENTRA VITO (da ESTERNO) |
|||
VITO |
(entra senza bussare, si guarda intorno circospetto e sussurra) Sei sola? |
||
LENKA |
Fito! (poi abbassa tono) Lo sa, non defe fenire qvi qvando io lafora! |
||
VITO |
Ma dai, piccola, che non c’è nessuno (si avvicina per abbracciarla) |
||
LENKA |
(si ritrae) Hvatit!Pasta.Io non pvò…Te smette, capice? |
||
VITO |
Ma perché devo smettere, sei così bella! |
||
LENKA |
(preoccupata, guarda verso cucina) Te fa fia,prima che fiene qvalcuno… |
||
VITO |
Io vado solo se mi prometti che stasera ci vediamo |
||
LENKA |
Ma io… |
||
VITO |
Ti aspetto stasera |
||
LENKA |
Io può solo qvando fecchio torme |
||
VITO |
Allora facciamo stasera alle 10… |
||
LENKA |
Dofe…? |
||
VITO |
Al solito capannone, quello che ho affittato a Bosco Selvaggio |
||
LENKA |
Ma ezzere 6 chilometri!!! |
||
VITO |
Embé? Prendi la bici della ragazza, no? E’ ancora buona stagione! |
||
LENKA |
(incerta) Io non promette, ma… |
||
VITO |
Invece promette… se no (si avvicina e alza la voce) VENGO IO QUA |
||
LENKA |
Hvatit! Pasta. Io cerca di fenire. (sente voci provenienti dalla cucina, |
||
abbassa il tono) Adesso fa, fa fia! (lo spinge fuori) |
|||
VITO |
Va bene, ti aspetto, bella pollastrella… |
||
LENKA |
Gnièt ‘polastrella’,(con orgoglio)io Galina Lenka…(lo spinge fuori) |
||
ESCE VITO (verso ESTERNO) |
LENKA (sospira, siede) Io non sa se Fito pvò essere buonoPAPAper miei figli
ENTRA TEODORO (da INTERNO CAMERE)
TEODORO (col bastone, s’affaccia poggiato allo stipite, incerto e stanco) Mé a dégh ed no!
19
LENKA |
(si alza veloce a sostenere Teo)Cosa fa? Non defe caminare senza Lenka! |
TEODORO |
J’ò provee... Dal bagn a gnir ché e gh’era poca streda… |
LENKA |
(mentre lo accompagna a sedere) Se totore sa… |
TEODORO |
… Mi brava |
LENKA |
Da, totore brafare.(poi severa)Teotoro non fa più! Io stata chiara? |
TEODORO |
Sissignora! (si siede affaticato) Ma… Lenka, chi erel cl’element ch’l’è |
andèe fòra adès? (indica) |
|
LENKA |
Te fisto tutto… |
TEODORO |
J’ò vést sé. A gh’ò anch j’ocèe… |
LENKA |
Te sentito tutto |
TEODORO |
Sicur. I m’an operèe a na gamba, mia aglj’urècc (indica le parti) |
LENKA |
(china la testa) Qvello essere Fito |
TEODORO |
Ah, si chiama Vito, cl’element lé? |
LENKA |
Da, forse Fito essere buono PAPA per Igor, Sfetlana e Serghej, |
miei pampini |
|
TEODORO |
(scettico) Mhhh…Non sono micca tanto convinto, alset Lenka…? |
LENKA |
(dispiaciuta) Te non piace Fito? |
TEODORO |
(scuote il capo) Micca tanto, a dir la veritèe… |
LENKA |
(risentita) Te non conosce Fito. Lui dice cheamare me… |
TEODORO |
La srà… intant at fa pedaleer (fa gesto) per 6 Km in biciclèta ed sira, |
invece di venirti a prendere con la macchina. E po’ pr’andèer int |
|
un capanon! Un capannone non è molto romantico (scuote il capo) |
|
LENKA |
Tu non capisce… Lui non afere casa adesso, lui essere qvi da |
poco, ma poi afere casa e laforo e me sposare, se Lenka fuole… |
|
TEODORO |
E Lenka vuole? |
LENKA |
Lenka non sa se fuole… |
TEODORO |
Meno male. Non tutto è perduto! A pròm ancòra sperèer ch’la |
vaga bèin. |
FINE ATTO PRIMO
20
ATTO SECONDO
Alcuni gg. dopo. Stesso soggiorno. I Caraffi hanno pranzato. Sul tavolo tovaglia, bottiglie, bicchieri.
Scena 1: SANDRA, DUILIO, ALDO, GIACINTA
SANDRA |
J’ò magnèe un poo tròp… |
DUILIO |
Ma quand un al lavora, al n’è mai trop! |
SANDRA |
A dir la veritèe, stamatèina gh’è stèe da còrer tùta matèina. Quesi |
quesi a vagh a ‘zachèrom un poo, pròma ad torner a lavorèer |
|
DUILIO |
Spèta che tulòm al cafè. (verso cucina) Rosaaaa! Mèt so al cafè! |
A tò medra gh’e srà pasèe al mel a la tèsta? L’à gnan magnèe.. |
|
SANDRA |
Ogni tant egh sucèd. E quand agh ciapa, bisògna ch’la staga a létt |
a oc sarèe fintant ch’egh pasa. La magnarà dop, preocuperet mia, |
|
zio. (Bussano) |
|
ENTRANO ALDO E GIACINTA (da ESTERNO) |
|
ALDO |
Bundé. Ciao, Sandra. |
SANDRA |
Ciao. |
ALDO |
Siv drèe magneèr? Scusèe l’orari, mo incòo m’è gnu tèerd. |
DUILIO |
No no, j’òm finii, vin pùr dèinter (vede Giacinta che era dietro in disparte) |
Ansi, gni dèinter. |
|
ALDO |
Còsta l’è Giacinta, la nova pustèina, l’à tachèe incoo. |
GIACINTA |
Bongiòuren. |
DUILIO |
Bongiòuren, Giacinta. Sgnòura o sgnurèina? |
GIACINTA |
(tutta pimpante) Signorina…mel luntera |
DUILIO |
Ah… “Melluntera”… Al n’è mia un cugnòm ded ché! |
GIACINTA |
(tutta pimpante) Ma no,l’à capii mèel! Sgnurèina, ma mel-luntèra! |
Cioè a sun sgnurèina, sé, ma a sper per mia trop tèimp ancòra… |
|
SANDRA |
(sarcastica) Al mè cugnòm l’è un bel poo diferèint… |
ALDO |
Eter chè! A sòm in riterd con al gir ed la matèina. Doviva aver |
finii un’ora fa, ma Giacinta la gh’à da imparèer, al tèimp agh vol... |
|
SANDRA |
Sgnurèina, el brèev Aldo a insgneregh? |
21
GIACINTA |
(pimpante) L’è brèev sé! Igh’an détt “Inségnegh tùtt” e lù al ml’à |
||
insgnèe… I gh’an détt “fagh vèder cme l’è al lavor” e lù al m l’à |
|||
fat veder” |
|||
DUILIO |
(un po’ perplesso) Insòma, esegue alla lettera, a vòj dir… l’è precis…! |
||
GIACINTA |
Eh sé! As dà da fèer che guai! Al m’è sèimp’r atach. E mé son |
||
propia smaniosa, a gh’ò sèimper tanta vòja… (lo guarda rapita) |
|||
d’imparèer |
|||
DUILIO |
Es capéss subétt ch’l’è piina ed bòuna volontée… |
||
SANDRA |
(un po’ irritata) Ma sicur ch’ès capéss… L’èpiina… (fa il gesto della |
||
stazza) ed bòuna volontèe |
|||
ALDO |
Alora Giacinta, gh’la dèet tè la posta? |
||
GIACINTA |
(tutta pimpante) Certo, Aldino. |
||
SANDRA |
Ah, a sìì in cunfidèinsa, av dèe dal tè… Aldino… |
||
ALDO |
Eh bé, sé, l’è na colega…, pò a gh’òm sò per zò la stèsa etèe |
||
GIACINTA |
(tutta pimpante a Sandra) E po’ sgnurèina, non solo ch’e mé e Aldino a |
||
gh’òm la stèsa etèe. J’ò anch savuu che Aldo agh pièes tant al |
|||
basket, e anch a mé. (s’avvicina a Aldo smorfiosetta) A sper che st’etra |
|||
stmana am porta a vèder la partida ed la nostra squedra, la |
|||
“Mosinbòun” |
|||
SANDRA |
(alza gli occhi al cielo) Mhhh… |
||
ALDO |
Alora Giacinta, gh’la dèet la posta sé o no? |
||
GIACINTA |
Ma certo, e pò, dato che mé a sun Giacinta, ùna ch’la lavora con |
||
dla spinta, a l’ò bèle divisa tùta la posta, cugnòm per cugnòm (cerca |
|||
nel borsone) Es pol mia sbagljèer. Caraffi, giùst? |
|||
DUILIO |
Giùstissimo! |
Scena 2: ROSA, ALDO, SANDRA, GIACINTA, DUILIO
ENTRA ROSA (da INTERNO CUCINA) |
|
ROSA |
Al piò l’è fat e al cafè l’è sò. Ciao, Aldo, chi ela cla sgnurèina ché? |
ALDO |
L’è la mè nova colega, l’è drèe imparèer al mistéer |
SANDRA |
(tra i denti) Sé, un di mistéer più vècc dal mònd… |
GIACINTA |
(tutta pimpante, stringe, scuotendola, la mano di Rosa) Piacere, Giacinta, la |
postina ch’la gh’à ‘d la grinta! |
22 |
|
ROSA |
Piacere, Rosa (sorride) che appena può si riposa. Mo che bèla ragasa, |
piina d’energia |
|
SANDRA |
(sottovoce) Sé, piina, piina. (indica la stazza) Fin trop… |
DUILIO |
Pròmia ofrirev quèll? Un cafè? O gh’iv ancòra da magnèer? |
ALDO |
No, grasia. Scapòm via subét, ormai l’è 2 or. |
GIACINTA |
(tutta pimpante) Sé andòm, i mée i m’aspèten per disnèer, epo’ a gh’ò |
anch da fèer un selt per porter la machina in oficina |
|
ALDO |
Ah, an’l sajva mia. Gh’ala di problema? |
GIACINTA |
(tutta pimpante) Eh, sé, la gh’à quèll ch’en va mia: (poi preoccupata) la |
conténua a ciaper dal multi… |
|
DUILIO |
(sorride) Ah, certo cheen gh’è mia piò al machini ed na volta! |
ALDO |
Dai, Giacinta, andòm. |
GIACINTA |
Sé, andòm, che po’ e taca al gir dal dopmezdé, che s’agh’ii badèe, |
al vin sèimper dop a còl ed la matèina… (si avvia all’uscita per prima) |
|
DUILIO |
(perplesso) Andèe mò là, alora e stèe bèin |
SANDRA |
A s’evdòm |
ROSA |
Arvèdres, ragas |
ALDO |
(piano) Ciao, principèsa(le manda un bacio) |
SANDRA |
Cun tegh comunque a n’in parlòm… |
ESCONO ALDO E GIACINTA (verso ESTERNO) |
Scena 3: SANDRA, ROSA, DUILIO |
|
SANDRA |
A vrée arponsèrom un brisin, che vers 3 e mez em tòca tornèer in |
negosi… Al cafè al togh po’ dop. |
|
ROSA |
Sé, va a zacheret. Et ciam po’ mé |
SANDRA |
Sé, ades a vagh… (pausa) Verament a vriva dirov un quèll, ma… an |
vréss mia ferov preocuper |
|
ROSA |
(allarmata) Cos’è sucéss? |
SANDRA |
Ecò, vèdet, zia, t’è bèle preocupeda… |
DUILIO |
Tè spieghet, che po’ a guardòm, se gh’è da preocuperes |
SANDRA |
Mah, l’è che jerdlà, quand a son riveda al negosi in biciclèta, em |
sémbreva ch’egh fòss un quelchidòn ch’um guardeva |
23
ROSA |
Oddio |
SANDRA |
Però am son volteda, j’ò guardée, ma en gh’era nisòun… |
ROSA |
Et guardée a mot? Magari al s‘era scòs… |
SANDRA |
Sé, j’ò guardée bèin. En gh’era nisòun… |
DUILIO |
Alora l’è stèe un falso allarme… |
SANDRA |
Sé, sé… Sol che… (esita) |
DUILIO |
(allarmato) Sol che? |
SANDRA |
Sol che anch stamatèina a gh’ò avuu la stèsa impresiòun, |
cumpagn. Come se quelchidòn em gnèss adrée…Mah |
|
ROSA |
Come’s fa a preocuperes mia? (mano allo stomaco) Bisògna che magna |
quèll, perché mé quand a sòun preocupèeda, an so mia al perché, |
|
ma um vin n’aptit… |
|
DUILIO |
(occhiataccia) Mé adéggh ch’l’è mia un bel lavor, l’et détt con tò |
medra? |
|
SANDRA |
Sé, a gh’ò détt quèll, ma forse e srà sol la mè impresiòun... |
ROSA |
O mama, mè nvoda l’è in perecol! |
SANDRA |
Ma no, e srà la paura ch’la’m fa di brùtt eschers. In fin di cont en |
gh’era nisòun. Al fat l’è che’n son mia sicura, l’è per còl lé ch’an |
|
vriva mia dir gninto. |
|
DUILIO |
No, no t’èe fat bèin. Adés a gh’estòm atènti. Quand at vée fòra et |
guardòm fin a la curva lazò, e tè apena et riv in negosi t’as ciam. |
|
ROSA |
L’è vera ch’l’è mia luntan, ma an’es sa mai… |
DUILIO |
Po’ s’et dovés capiter ancòra d’an sintiret mia sicura, et egh port |
mé a lavorer |
|
ROSA |
Brèev, Duilio! |
SANDRA |
Eh! Del volt a sèint la mancansa d’un pèder. Ma per fortuna egh si |
ueter. Grazie, zio. Ades a vagh ded là a un poo. |
|
ROSA |
At ciam mé tra un’ora, se t’et sii mia ancòra alvèeda. |
ESCE SANDRA (verso INTERNO CAMERE) |
|
ROSA |
Eh, l’è chersuda sèinsa un pèder, e na dòna, seinsa un peder l’è |
facil ch’la mùcia dal pauri, dagli insicurèsi… |
|
DUILIO |
Ma a tè, tu surèla t’ala mai détt gnint ed so peder? |
24 |
|
ROSA |
Et l’ò bele détt! La’n’à mai détt gnint a nisòun. Cla testa dura lé |
DUILIO |
A proposit ad testi duri… Teodoro e la sovietica j’ini ded là? |
ROSA |
Sé, j’en in cusèina a bader al cafè, e a bèvrel. Ma et sintuu cmè |
discutiven stamatèina menter che feven clasiòun? Sembreven |
|
marii e mujera |
|
DUILIO |
Lù al la capéss, anch s’la pèerla sovietich… |
ROSA |
Ah ma lée la’s fa capir, veh? |
DUILIO |
Eter chè! |
ROSA |
Andòm dai, ch’a tulòm al cafè anch nueter |
DUILIO |
Mé al tògh dop. Prèma a vòj justèer col rubinètt ch’al perd ind al |
bagn, che in chi dé ché an gh’l’ò mia ancòra caveda. Agh vagh |
|
subétt, che po’ a vagh anca mè a fer al mè solit pislèin e dop a vòj |
|
fer na bèle corsèta. Dai, vin a caminèer anca tè! |
|
ROSA |
Ma figuret! Mé a fnéss ed sistemèer in cusèina, po’ a pas da la |
Gélda, ch’egh l’ò prumèss. Forse al cafè al tògh con la mè amiga |
|
DUILIO |
Guerda che a fèer dal cicer e a magner la torta ed la Gélda, et cala |
mia la pansa, veh! |
|
ROSA |
Dai, va là |
ESCE DUILIO (verso INTERNO CAMERE) |
|
ROSA |
(suona telefono) Pronto. La Madlene? Uì…Sì, Sgnor Pierre, la |
Madlèn sta riposando ch’la gh’à mel… a la tètt. Eh sé… (pausa) |
|
Cl’ascolta Sgnor Pierre, si vù plè polel ciamer plu tard, cioè vers |
|
sira? Uì… Sé suar… Bien bien. Arvedres, cioè (si dà un tono nobile) O |
|
revuar (riattacca, poi porta alcune cose in cucina) |
|
ESCE ROSA (verso INTERNO CUCINA) |
Scena 4: LENKA, TEODORO, ROSA
ENTRANO TEODORO E LENKA (da INTERNO CUCINA)
LENKA (regge Teodoro che cammina incerto) Piano, piano, antare piano, capicecosa io tice?
TEODORO Va bèin andèer pian, ma mia cmè na lumega, se no cosa servèss?
25 |
|
LENKA |
Te non ascolta mé, non ascolta totore! Te non ascolta nessuno! Te |
ascolta solo tua focina dentro testa di fecchio! |
|
TEODORO |
Eco che tacòm n’èetra volta… (alterato) Ricominciamo, Lenka? Tè, |
vèdet, Lenka, (alza la voce) devi un po’ starmi su da dosso, et capii? |
|
LENKA |
Io non capice. Te à befuto troppo caffè! Tu proprio molto |
antipatìco qvando così nerforoso e acitato |
|
TEODORO |
Acitato a mé? T’sii tè acida... |
ENTRA ROSA (da INTERNO CUCINA) |
|
ROSA |
Teodoro, a sun cuntèinta di progres che’t fèe. Brèev. |
TEODORO |
(mentre si siede aiutato da Lenka) La Madalena indo’ela? |
ROSA |
La gh’a un di so mel ‘d tèsta. La gnirà zò quand al gh’è pasèe |
TEODORO |
La’s fermarà un poo stavolta… |
ROSA |
L’à dètt fin vers la fin dal mes… |
TEODORO |
Pù o meno quand andrò via mé. Sèimper se vagh avanti acsé… |
ROSA |
Mia aveiregh présia. Et torn a cà sol quand t’è a post del tùtt |
LENKA |
Te continvare così, che mettere a posto, e così Lenka finire suo |
sacroficio con vuomo impossipilo! |
|
ROSA |
T’è pasèe al mèel a la gàmba? |
TEODORO |
Sé, sol quand a la sfors un poo la’m fa mèel, ma a tògh al gòsi |
LENKA |
Te ha manciato, te à camminato, atesso te defe riposare prima che |
fiene totore a fare controllo |
|
ROSA |
Quando viene il Dottor Renato? |
LENKA |
Totore fiene a cinqve |
ROSA |
Alora va a rponseret un poo, Teo. E anche lei si riposi, Lenka. |
TEODORO |
Andòm, alora (si alza aiutato da Lenka) |
LENKA |
Da, io à molto bisogno di riposo dopo tutte qveste discussiona che |
non serfe a niente con fecchio scleratìco (si avvia sostenendolo) |
|
TEODORO |
(mentre escono) A chi? Scleratìca t’e srèe po’ tè! |
ROSA |
Mah (scuote capo, poi a voce alta al fratello mentre esce) Mé a fagh un selt da |
la Gélda mo tòuren subét |
ESCONO TEODORO E LENKA (verso INTERNO CAMERE)
orologio) |
esce) |
26
ROSA (mentre sistema) A vagh propia a tor al cafè da la Gélda, ch’l’è un pòo ch’agh’el prumètt, e po’ la fa na crostadèina che mmmh! Acsé agh port anch indrée al léber ed ricèti ch’la’m’à imprestèe (lo prende) Ma a toren prést ch’a gh’ò ancòra da mèttr a post ded là… e po’ (guarda tra un poo a gh’ò da ciamer la Sandra. (prende libro, borsa ed
ESCE ROSA (verso ESTERNO)
Scena 5: LENKA, VITO |
|
LENKA |
(dopo pochi secondi rientra parlando al cellulare). Io ha tetto di no.Te non |
pvò! Fengo io tomani… Gnièt, te non pvò. Zignora Rosa essere |
|
fuori, ma altri essere tutti in casa per riposino… Ah te sa qvesto? |
|
Ma te come fa a sapere? Te à fisto? |
|
ENTRA VITO (da ESTERNO) |
|
VITO |
(entra senza bussare, chiude cell) Sicur ch’j’ò vést, j’era ché fòra |
LENKA |
(Chiude cellulare e lo appoggia sul divano) Fito! Lo sa che te non defe fenire |
qvi… qvando io lafora! |
|
VITO |
(si avvicina) Ma dai, dammi un bacetto che non c’è nessuno. Ormai |
conosco le abitudini di questa famiglia. De st’ora i dormen, la |
|
sgnora l’è apena andèeda via…(allunga le mani). |
|
LENKA |
(si ritrae) Hvatit. Smette. Te pensa sempre a cose…lombriche! |
VITO |
Ma tesoro! Rilàssati. Devi abituarti, se dobbiamo vivere insieme |
LENKA |
Oh, alora…te sposa me? |
VITO |
(esita) Ehm… Ma certobaby! Staremo insieme, te l’ho già detto. |
LENKA |
Te à trofato laforo atesso? |
VITO |
Più o meno… Se va in porto un affare… avremo di che vivere |
tranquilli |
|
LENKA |
Che pello! Così io chiama qvi anche i miei pampini: Serghej, |
Sfetlana e Igor! E anche mia fecchia mamma Cioska… |
|
VITO |
Certo, perbaco, anch la Cioska… ehm… Però, adesso, hai ragione |
tu, meglio che vada, che non arrivi qualcuno… E poi ho da fare… |
|
LENKA |
Te andare. Io fiene qvando fecchio fa in ospetale a fare racci |
27 |
|
VITO |
Sì, ciao, pollastrella (esce) |
LENKA |
Gniet. Io no polastrella,(con orgoglio)io Galina Lenka.(lo spinge fuori) |
ESCE VITO (verso ESTERNO) |
|
LENKA |
Uff, qvello essere fuomo che io non sa se essere ciusto per Lenka. |
Io atesso defe chiamare mamma Cioska. (si guarda intorno) ma dofe io |
|
ha messo telefono (cerca e lo ritrova sul divano) |
Scena 6: DUILIO, LENKA, ROSA, SANDRA |
|
ENTRA DUILIO (da INTERNO CAMERE) |
|
DUILIO |
Ah Lenka. (si guarda intorno) La Rosa è già andata?… |
LENKA |
Da. Essere antata da signora Célda… ma tornare supito |
DUILIO |
Sé, subito… s’la’s mètt a ciciarèer… Teodoro, dormel? |
LENKA |
Da. Io atesso fa. Io defe telefonare a mamma Cioska |
DUILIO |
Sé ch’la vaga pòrr. Ah Lenka, non adoperi l’acqua del rubinetto in |
bagno fino a stasera. |
|
LENKA |
Da. Io capice! |
DUILIO |
Brèeva |
ESCE LENKA (verso INTERNO) |
|
DUILIO |
(quando Lenka è uscita scuote la testa e ride) la Galina ch’la telefona a la |
Ciosa… a sòm a post! Adèss aspet che tòurna la Rosa, ch’egh |
|
dégh pr’al bagn, e po’ s’egh la chev a vagh a fèer al mè pislèin. E |
|
dopo corsettina, e poi addominali cm’es dèvv! |
|
ENTRA ROSA (da ESTERNO) |
|
DUILIO |
Ah, ma t’èè ché. T’èe fat prèst! |
ROSA |
La Gélda la’n gh’ée mia a cà. La srà da so sorèla. Vrà dir ch’egh |
vagh edman. |
|
DUILIO |
Povra Rosa et’è andèe a mèel la crostadèina, eh? |
ROSA |
Al sèet indò t’gh’èe da andèer? |
DUILIO |
Sé, a fèer al mè pislèin. Ma forse incoo a sèelt, dato ch’a vòj |
andèer a còrer… E dai, vin cun megh! |
28
ROSA |
Mo gnan st’um pèegh! E al rubinètt? Gh’l’et caveda à justerel? |
DUILIO |
Sé, però as pol mia drover fin a stasira |
ROSA |
E alora al druvòm mia |
DUILIO |
Ah, ricordet pò ed ciamer la Sandra |
ROSA |
(guarda l’ora) Eh sé, l’è quesi ora! |
ENTRA SANDRA (da INTERNO CAMERE) |
|
SANDRA |
(entra con borsetta) A sun bèle ché.O’ mia durmii,però am sòun |
arponseda. Ades a togh la mè biciclèta e a vagh. |
|
ROSA |
Pròma d’andéer, vot un cafè? |
SANDRA |
No, no am ferom al bar, al tògh lé. Ciao. |
DUILIO |
Ciao. Va pùr. Nueter at guardòm ded ché. |
SANDRA |
Sé, es’evdòm stasira. |
ROSA |
Dà un colp ed telefono, quand et riiv in negosi! Se nò em’armagn |
un’ansia ché ind la bòca de stòmegh, e mé… |
|
DUILIO |
(scimmiotta la moglie) “E mé quand a gh’ò l’ansia em vin na fam!” |
ROSA |
Veh, coco… |
SANDRA |
(sorride) Ciao, zietti! |
ESCE SANDRA (verso ESTERNO)
Scena 7: ROSA, DUILIO, MADDALENA, TEODORO |
|
ROSA |
L’è na breva ragasa. Em sréss piasuu averegh na fiola come la |
Sandra… Che pchée che nueter an gh’n’ òm mia avuu, ed fio! |
|
DUILIO |
Eh, sa vot mai, l’è andeda acsé… Scolta, ma ‘n vinel mia Renato |
incoo a visitèer Teodoro? |
|
ROSA |
Mè crédd ch’al végna più terdi. Vers 5 or |
DUILIO |
Comunque Teodoro j’ò vést ch’al taca a andèer da per lù. |
ROSA |
J’ò vést anca mé. E la sovietica la’gh breva, ch’la’n vol mia… |
DUILIO |
Vè! Et l’’è ciameda “sovietica” anca té. |
ROSA |
L’è colpa tua che ‘t la ciam sèimp’acsé! T’um fèe sbaglièer, t’um |
fèe! (indica finestra) Piutost, guerda se’t vèdd la Sandra per la streda |
29 |
|
DUILIO |
(guarda fuori da finestra). Sé, l’è là ch’la va. L’è quesi riveèda a la |
curva (pausa). Ecò, l’à vultèe adèss. (torna verso la moglie) Ma set che |
|
Teodoro al m’à dètt che la sovietica la’s vèdd cun vòun? |
|
ROSA |
Em l’a dètt anch a mé. E srèss un bel lavòur s’la catèsa un om |
sèri, ch’egh vol bèin e ch’egh dà na man a tirer su i soo fioo. |
|
ENTRA MADDALENA (da INTERNO CAMERE) |
|
MADDALENA |
(mentre toglie la pezza dalla fronte) Finalmèint l’è pasèe un poo |
ROSA |
Oh Madalena, t’è gnan magnèe. Et escheld quèll… |
MADDALENA |
No, adèsa no. Aspèta. Dop. La Sandra ela bele andèeda? |
DUILIO |
Sé, l’è apèina andèeda da poch. |
ROSA |
Ma’t l’ala détt che la gh’à l’impresiòun d’èser oserveda? |
MADDALENA |
La’m l’à détt… A dir la veritèe a sòun un poo preocupèeda… |
DUILIO |
Et vést? Es pol eser preocupèe anche sèinsa magnèer in |
cuntinuasiòun. Veh, Maddalena, mé a crèdd ch’en sia gnint, ma |
|
bisògna ch’agh’estòm atèinti, n’es sa mai! A l’òm tgnuda d’occ |
|
fin a la curva, pò la ciama quand la riva in negosi |
|
MADDALENA |
J’i fat propia bèin. Grasie… A gh’aréss anch da ciamèer Pièrre |
ROSA |
Ah Madalena, l’à telefonèe lò. At torna a ciamèer stasira, l’à |
détt… Ma scolta, vot propia mia magner quèll? |
|
MADDALENA |
No, s’a magn adèss em tòurna mel a la tèsta. Magari un gòss ed |
tè, s’e pos |
|
DUILIO |
Ma te schersarèe!!!!. |
ROSA |
Ma sicur! Vin cun megh ch’andòm a preparerel (s’accingono a uscire) |
ENTRA TEODORO (da INTERNO CAMERE) |
|
TEODORO |
(incerto col bastone) A sunbèle stòff d’ester a lètt. |
DUILIO |
Mé invece egh’andréss luntera....!!!!. |
ROSA |
(va incontro a Teo) Teo! Et poo mia girèer da per té |
TEODORO |
A pos, a pos! Det a mèint a la sovietica? |
ROSA |
Bè, incmincet anca tè? |
MADDALENA |
Sta atèinti piutost d’esagerèer mia! |
DUILIO |
(gli indica la sedia) Mètet a seder. |
30 |
|
MADDALENA |
Vot un po’d tè? |
TEODORO |
No, no, gnint che tra tè e cafè dop e dvèint (imita Lenka) “nerforoso |
e acitato” |
|
ROSA |
(A Maddalena) Vin via ch’andòm a ferel. |
ESCONO ROSA E MADDALENA (verso INTERNO CUCINA) |
Scena 8: DUILIO, TEODORO |
|
DUILIO |
Indov’ela la sovietica? |
TEODORO |
La dorma cme n’angiolètt |
DUILIO |
Come srèe a dir ch’la dorma? |
TEODORO |
An n’in priva piò. La dis sèimper sò! S’et sajéss! E alora pròma a |
gh’ò mess 20 gòss ed tranquilant ind al cafè |
|
DUILIO |
Mo et edvintèe mat? E indo glj’èet catedi cal gòsi lé? |
TEODORO |
Em a gl’iva dedi al dutòur dop a poch ch’i m’iv’n operèe, da torli |
quand an gh’la caveva mia a durmir |
|
DUILIO |
Quand la’s dèsda…. Et la sèint! |
TEODORO |
S’l’è per col lé a la sèint ed cunténov! E po’, vè, mèel ch’la |
vaga… al bostèin dal gosì l’è ancòra piin… |
|
DUILIO |
Ma smèttla! La t’à ajutée e un bel poo. S’la’n gh’era mia lée! |
TEODORO |
Còl lé l’è vera. Ma la’n tèes mai! |
DUILIO |
Mé, ed dòni ch’al tesen, an n’in cgnòss mia… |
TEODORO |
La gh’à sèimper ragiòun lée, la vol sèimper l’ultma parola |
DUILIO |
Eh, l’è na fèmna, l’è normèel… |
TEODORO |
Però bisogna dir che ind al sò lavor l’è breva … |
DUILIO |
Po’ et dirò ch’l’è anch ‘na bèla dòna… |
TEODORO |
Sé, en gh’è meel… |
DUILIO |
E secònd mé l’è drèe afesioneres a tè. |
TEODORO |
Ma va là. Et mia vèst come la’m trata? |
DUILIO |
L’è sol aparèinsa. La’n s’in torée mia acsé tant s’en gh’interesésa |
mia gnent ed té. T’al sée che “chi diprezza ama” |
31 |
|
TEODORO |
Tè crèdet? |
DUILIO |
Eter ché! A guardèer a mot, la’n’s cumporta mia come |
n’infermera, ma piutost come ‘na mojera. ‘Na quelch volta a j’ò |
|
sintuu al vostri discusiòun… |
|
TEODORO |
Comunque se l’an sbasa mia un poo la crésta, cla Galina lé… (ride) |
DUILIO |
(ride) |
Scena 9: ALDO, GIACINTA, DUILIO, TEODORO
ENTRANO ALDO E GIACINTA (da ESTERNO) |
|
ALDO |
Cumpermes? |
GIACINTA |
(tutta pimpante) A sòm ancòra ché…. |
DUILIO |
Ma con al gir dal dopmesdé andev mia da cl’etra pèerta? |
ALDO |
Del volti sé. Del volti no. Dipènd. |
DUILIO |
Ah, dipend. Perché difati mé et vèdd mia tùtt i dé al dopmesdé… |
GIACINTA |
(tutta pimpante) Al m’à détt Aldino che dipènd da còl ch’j’òm fat a la |
matèina, col che s’è armes da fer, gli urgiinsi… |
|
TEODORO |
Gh’iv anch dagli urgiinsi? |
ALDO |
Eh sé. Insòma, del volt a fòm al gir dapertùtt, a la matèina e anch |
al dopmezdé, ma mia sèimper. |
|
DUILIO |
J’ò capii. Cioè no, ma l’è listéss. Alora gh’è ‘d l’etra posta? |
GIACINTA |
(tutta pimpante) Quesi, cioè… non esattamente |
ALDO |
L’è che as sòm acort che int la borsa e gh’era còsta che (estrae una |
lettera),che pròma an l’òm mia vésta |
|
GIACINTA |
Dòunca, precisòm: an l’òm mia vésta perché la’n gh’era mja |
ALDO |
Lée l’insést a dir ch’la’n gh’era mia… |
GIACINTA |
(tutta pimpante) Al dégh perché al so! A l’iva prepareda méla posta |
d’i Caraffi. Et dégh che la’n gh’era mia! Lo dice Giacinta, la |
|
postina convinta! |
|
DUILIO |
Alora come gh’ela rivèeda lé denter? (indica la borsa) |
ALDO |
S’la’n gh’era mia, vol dir che quelchidòun e gh’l’à mésa… |
32 |
|
GIACINTA |
(tutta pimpante) E sèinsa feres vèder (pausa) se no a l’arésen vést. |
TEODORO |
Un discors ch’en fa gnan na piiga! |
ALDO |
(guarda la lettera) L’è ‘na lèttra strana, scréta a man e sèinsa témber, |
però l’è indirisèeda a ueter, anch s’en gh’è mia l’indiréss. |
|
GIACINTA |
Sé… “Famiglia Caraffi” e gh’è scrétt… |
DUILIO |
Ah, diréss propia ch’e sòm nueter! |
GIACINTA |
(tutta pimpante) E difati a j’òm pensée: “Se gh’è scrétt Caraffi, |
bisogna porterla ai Caraffi”, e alora av l’òm porteda. |
|
DUILIO |
Sta atenti Aldo, che la Giacinta secònd mé la farà carèra prést! La |
préss anch advintèer al tò capo… |
|
ALDO |
Ah sé? Perché dit acsé? |
DUILIO |
An so mia, l’è na sensasiòun ch’e gh’ò…! E cla lèttra lé?! (indica la |
busta che ha Aldo in mano) ‘M la dèet o no? |
|
GIACINTA |
(tutta pimpante, prende la lettera dalle mani di Aldo) Ci pensa Giacinta, la |
postina distinta! (dà la busta a Duilio che la apre). |
|
ALDO |
Che velocitèe… L’è trop asvèlta per dvintèer un capo… |
DUILIO |
(inizia a leggere) Ma… ma… Oddio!!!!. |
TEODORO |
Sa gh’è Duilio? Bròti nutési? |
GIACINTA |
L’è dvintèe bianch cme ‘na pèsa lavèeda…. |
DUILIO |
(si siede e chiama la moglie) Rooooosa! Maddalena, gni ché subét!!! |
Scena 10: ROSA, DUILIO, ALDO, TEODORO, GIACINTA, MADDALENA
ENTRANO ROSA E MADDALENA (da INTERNO CUCINA)
ROSA Ma sa gh’èet da sbrajèer. Fa pian ch’j’in tùtt a lètt. Quesi tùtt.
(guarda Teodoro) ansi, no. Quesi nisòun…
DUILIO Ro… sa. Madalena, metiv a sé… seder, ch’l’è mè… mèj
ROSA Ma t’incòchet? T’um fée preocupèer... e mé, quand a sòun
preocupèeda... (si mette una mano alla bocca dello stomaco, poi siede incerta)
ALDO L’è rivèe na lèttra e…
TEODORO E Duilio l’è dvintèe bianch cme un stràas…
33 |
|
GIACINTA |
Precisòm, bianch cme un stras bianch…. |
DUILIO |
Dòni, mé an so mia cme direl… Ecco… J’an rapii la Sandra |
ROSA |
Oddio! No! |
MADDALENA |
No!!! No!!! (si dispera). La mè ragasola! (si alza e gira agitata per la stanza) |
TEODORO |
Che brùtt lavor! |
ALDO |
A vrée na scrana anca mé… |
GIACINTA |
Tò, Aldino, mètet ché (gli porge la sedia) |
ROSA |
Sgnurèina Giacinta, per piasèir, andréssla a tor dl’aqua? E gh’è na |
butèglia dedlà in cusèina (indica la cucina) insèm la tevla, coi bicer |
|
bele pròunt int al vasòj... |
|
GIACINTA |
Sicur (esegue) |
ESCE GIACINTA (verso INTERNO CUCINA) |
|
ROSA |
Bisògna ciamèer subét i Carabiner… |
DUILIO |
Guai, j disen che se vròm tornerla a vèder, duvòm mia ciamer né |
la polisia nè i carabiner… |
|
MADDALENA |
Povra mé! (si lascia andare sulla sedia o divano) |
ALDO |
(scuote il capo disperato) La mè Sandra… La mè Sandra! |
MADDALENA |
La mè ragasola! (piange) |
ROSA |
(A Duilio) Ma la lèttra, l’et lisuda a mot? Cosa disla la lèttra? |
TEODORO |
Giùsta, cosa disla esatament? |
ENTRA GIACINTA (da INTERNO CUCINA) |
|
GIACINTA |
Ecco qui. (appoggia il vassoio sul tavolo e riempie un paio di bicchieri d’acqua, ne |
porge uno a Maddalena e Rosa, Aldo lo chiede a gesti) |
|
DUILIO |
(rilegge) La dis “La ragazza è in mano nostra. Se volete rivederla viva |
preparate 300.000 Euro per posdomani. Vi diremo dove portarli e |
|
quando. Niente polizia e carabinieri o non la vedrete più” |
|
GIACINTA |
Ma che brùta lèttra minaciatoria! |
ROSA |
J volen di sold. In do’i tulòmia??? (si mette mano sullo stomaco) A |
tòuren subét (esce e rientrerà mangiando) |
|
ESCE ROSA (verso INTERNO CUCINA) |
|
MADDALENA |
Me a gh’j’ò… ma… ma… per pasedman l’è imposébil! (piange) |
TEODORO |
Povra Madalena… |
34 |
|
GIACINTA |
(guarda l’ora) Aldo, bisogna propia ch’j’andòm. A sòm in riteèrd! |
ENTRA ROSA (da INTERNO CUCINA) |
|
ALDO |
(si alza) Sé, al so. Mé, s’a pos fèer quèll, a sòun a disposisiòun. E |
portèe pasiinsa, ma av ciam dop per saver. |
|
MADDALENA |
Ma egh mancarée. Ciama pòrr. |
DUILIO |
Grasia Aldo. Ciao Giacinta. Am’arcmand d’an dir gnint a nisòun! |
(poi vede la moglie che mangia) ma té pèinset sèimper a magnèer!?! |
|
ESCONO ALDO E GIACINTA (verso ESTERNO) |
|
Scena 11: MADDALENA, ROSA, DUILIO, LENKA, TEODORO |
|
MADDALENA |
Per pasedman l’è imposébil! (scuote il capo disperata) |
ROSA |
Povra nueter! (suona telefono) Odio, e srà i rapitor! (mangia) |
DUILIO |
Pronto? Ah ciao Renato. (pausa). Teodoro a stà bein… (pausa) Ah, |
t’egh’la chev mia a gnir incoo… Guerda Renato, forse l’è méj |
|
acsé, perché… vèdet, l’è sucess un brùtt lavòur... Sé, purtrop e s’è |
|
apena rivèe na lèttra che… beh… j’an rapii la Sandra, ecco, a sòm |
|
disperèe (pausa). Sold, i volen di sold, 300.000 Euro e dèintr’a du |
|
dé. (pausa) No. L’è apena sucèss, a sòm drèe vèder… (pausa). Sé, so |
|
medra l’è ché. No, et ringrasi, preocuperet mia. E m’arcmand, an |
|
dir gnint a nisòun. (pausa). Et fòm savèir sèins’èter. Ciao, Renato. |
|
ENTRA LENKA (da INTERNO CAMERE) |
|
LENKA |
(un po’rincitrullita) Dofe essere fecchio? |
TEODORO |
Indo l’è al vècc an al sò mia… Mé a sòun ché. |
LENKA |
(parla sbadigliando) Te non pvo caminare ta solo… |
TEODORO |
Noo. Al so! (indica Duilio) Am son pogèe a Duilio… |
MADDALENA |
Ma come fòmia?(scuote il capo disperata) |
ROSA |
Teodoro, scolta, nueter andòm ded là un minut…. |
TEODORO |
Andée pòrr |
DUILIO |
Sé, andòm. (guarda Lenka che ciondola) Lenka, secondo mé è meglio |
che si faccia un bel caffè… |
|
LENKA |
Da, io crede anke me… Io non za perché afere cosìtanta sonna |
ESCONO DUILIO, MADDALENA, ROSA (verso INTERNO CAMERE)
35 |
|
Scena 12: LENKA, TEODORO |
|
LENKA |
Io ha come crande sasso tentro mia testa |
TEODORO |
(cade dalle nuvole) Oh, ma dabòun? |
LENKA |
Da. Io non sa se sta su miei piedi, se campe tiene su me(si siede). |
TEODORO |
(affranto) Lenka, set che… è successa una brutta cosa? |
LENKA |
Visto zignora Rosa e Mattalena e Zignor Duvillio con faccia trista |
TEODORO |
(affranto) Hanno rapito Sandra, portata via… |
LENKA |
Gniet! Zignorina Sandra Gnièt!!!! Ma chi ha fatto qvesto?! |
TEODORO |
(scuote il capo) An’essa mia. (fa segno dei soldi) I’an dmandèe di sold… |
LENKA |
Prutta cosa qvesta. Spero che non fare male a Zignorina…(si prende |
il capo tra le mani) Ahhh! |
|
TEODORO |
(scuote il capo) Ciai così male alla testa? |
LENKA |
Da. Mia testa, come si dice qvi, essere“barocca” |
TEODORO |
T’è vrèe dir barlòca… |
LENKA |
(si allunga quasi sdraiata sulla sedia) Da, barlokka. E fiene anke totore |
TEODORO |
(s’avvicina) No l’à ciamèe ch’al vin mia.(poi in italiano) Non viene. |
Scolta, vado a prepararti un bel caffè? |
|
LENKA |
(parla sbadigliando) Te non pvo caminare ta solo… |
TEODORO |
Ma a vagh pianino pianino, cun al mè bastòun… |
LENKA |
Da. Meglio che tu fa crande caffè, ma fiene anke me(si alza a fatica) |
TEODORO |
(si avvicina, sostiene Lenka) Al mè bastòun ded sà, la mè Lenka ded là... |
LENKA |
(lo guarda e sbadiglia) Te è bvuono… |
TEODORO |
(si avviano) Ah sé, an?… |
LENKA |
(lo guarda) Te non è sempre tanto scleratìco… |
TEODORO |
Mhh. |
LENKA |
(sbadigliando) Te non è vuomo tanto impossipilo… |
TEODORO |
Ecco, acsé andòm méj. |
LENKA |
E occi te non essere nerforoso e acitato, tè simpatìco |
TEODORO |
Inco, Lenka, t’um pièes (gesto). T’um pièes. (ripete) Sì, così mi piaci |
LENKA |
(improvvisamente speranzosa) E te piace anche pàmpini? |
36
TEODORO Ecco… a mé…. (poi annuisce deciso) Sé! Sé.
LENKA Da! E allora(ripete il gesto e la frase di Teodoro, storpiandola, e sembra
svegliarsi) anche me “Tùmpiess… tùmpiess”
TEODORO (prima di uscire, verso il pubblico) Vé, ch’la s’è sdesdeda!
FINE SECONDO ATTO
37
ATTO TERZO
Il gg dopo. Mezza mattina. Atmosfera di grande tristezza e attesa
Scena 1: DUILIO, ROSA, MADDALENA, TEODORO
DUILIO |
Ela dedlà tò sorèla? |
|
ROSA |
Se, povrèta. Ma cmè fòmia s’a catòm mia tutt i sold..? |
|
DUILIO |
Scolta, quand j’an telefonèe, i s’an dée tèimp fin a dmatèina. |
|
ROSA |
Ma 300.000 Euro j’in tant… |
|
DUILIO |
Quèll tò sorèla la’gh l’à caveda a mèttrel insèm, ma mia un |
|
granché… Quell nueter, quèll tò fradèll Teo… |
||
ENTRANO MADDALENA E TEODORO (da INTERNO CAMERE) |
||
DUILIO |
Vè Mò, Teo, come et vèe via spidii… |
|
MADDALENA |
La Lenka l’era impgneda un mumèint. La m’à détt de steregh |
|
asvèin. Ma ormai al và da lù. (poi ha un cedimento emotivo) Rosa, |
||
Duilio, a sòun disperèeda! |
||
ROSA |
(si avvicina, la consola) Dai Madalena, et vadrèè che tùtt es sistèma, et |
|
vèdrèe ch’la tòurna |
||
TEODORO |
(A Duilio) Gnint ed nov? (appoggia il bastone in un punto strano) |
|
DUILIO |
Gnint, Teo. Duvòm preparèer i sold pr’edman e basta |
|
MADDALENA |
(affranta) Ma i sold j’in mia asèe!J’ò tirèe su còl ch’j’ò pru, ma.. |
|
TEODORO |
I mée iini rivèe? |
|
DUILIO |
Sé, sé, e gh’in bèle. |
|
MADDALENA |
(abbraccia Teodoro) Grasia anch a tè Teo! |
|
DUILIO |
E tulòm so tòtt edmatèina prèst, acsé quand i ciamen a sòm pròunt |
|
ROSA |
A che ora telefonen per dires indò andèer? |
|
MADDALENA |
A 11 or. Ma guèerda sol! Em vin un nervòus! …Con ‘na botique |
|
ch’la vèel di miliòn d’euro e cavergh’la mia a mèttr’insèm i sold |
||
da paghèer al riscat |
||
TEODORO |
A quant sòmia rivée? |
|
DUILIO |
Tra tùtt, un po’ piò ed 200.000 |
38 |
|
MADDALENA |
S’e rivésen i méé sold da la Francia, a srésen a post… |
DUILIO |
Ma la tu banca in Francia, con la garansja ed la botique la dovréss |
dertia |
|
MADDALENA |
Sé, per dermia, la mia dà, al problema l’è al tèimp! Al problema |
j’in al pratichi, al lègi ch’e gh’è… |
|
ROSA |
Ma ed precis cosa t’ani détt in banca? |
MADDALENA |
A gh’ò da telefoner tra un poo. Se tùtt va bèin présen rivèer incoo |
o dman ma la sicuresa e’n gh’l’ò mia. E po’ e gh’è al problema ad |
|
feria rivèer da la Francia in Italia. J’ò avèrt un còunt ché. Insòma |
|
(sospira) |
|
DUILIO |
Ma che lavòur! |
MADDALENA |
Duilio, grasia che intant t’at t dèè da fèer! Mètt al ches ch’en |
riven mia in tèimp, almeno a gh’n’òm na pèerta. E se an gh’j’òm |
|
mia tùtt, speròm che i rapitòor es cuntèinten… Pò cun vueter em |
|
mètt a post apèina ch’a pos, stèe tranquéll. |
|
DUILIO |
Ma va là! An sòun mia na banca mé, anch s’egh lavoreva. Et mi |
dée pò quand et vòò. L’important l’è che la Sandra la tòurna a cà. |
|
MADDALENA |
(guarda orologio) Tra un poo l’è ora ed telefonèer a la banca ed Parigi |
DUILIO |
Beh, mé scusèm, ma a vagh a còrer mesortèina, egh n’ò bisògn. |
ROSA |
Sé, va là. Stavolta e végn fòra anca mé ch’egh’ò da tor al pan e na |
bochèeda d’aria. Et fermet tè, Madalena, se Teo s’al gh’à bisògn? |
|
MADDALENA |
Sé, andée pòrr, finché en riva la Lenka e stagh ché mé. |
TEODORO |
Sée… Ma an gh’ò mia bisògn! |
ESCONO DUILIO E ROSA (verso ESTERNO)
Scena 2: TEODORO, MADDALENA
TEODORO Ah, Maddalena, dop a tant an, torneres a cater, e po’ dop col bròtt lavòur ché!
MADDALENAMa a chi gh’esrà gnuu in mèint! Insòma, chi l’à rapida al pèinsa sicur ch’l’è fiola di Caraffi, ma lor in gh’an mia di gran sold
TEODORO Ma tè sé. Forse il san ch’l’è tò fiola…
MADDALENABeh, alora però, se fùsen furob, e dovrésen anch lasèer al tèimp ed mettr’ insèm i sold!
39 |
|
TEODORO |
Mah, sa vot ch’et déga… Forse j’in mia furob |
MADDALENA |
Scolta, mé an vréss mia dmandertel, ma (abbassa la voce, guardinga) La |
Lenka ela fideda? Vòj dir, l’è mia per caso ch’la gh’èintra quèll? |
|
TEODORO |
Mé an crédd mia, Madalena, la bruntèla e la cmanda, ma l’è na |
brèeva dòna. Lé la’n gh’entra mia sicur! (pausa). Però… |
|
MADDALENA |
Però cosa? |
TEODORO |
Però cl’òmètt ch’ogni tant al vin a caterla, n’em cunvins mia tant |
MADDALENA |
Ah, la Rosa la’m l’iva détt che la Lenka la gh’à un… |
TEODORO |
Sé, se s-ciama Vito, ma em sa un poo… svidèe… A crèdd ch’en |
sia mia tant a post, al gh’à mia un lavòur… e pò al gh’à propia |
|
l’aria dal mez delinquèint… |
|
MADDALENA |
El un ded ché? Indò stal? |
TEODORO |
N’ess capéss mia bèin, ma a so sol ch’al gh’à un capanon in afétt |
vers Bosco Selvaggio. Mé a crèdd ch’e staga lé |
|
MADDALENA |
A pruvarò a informerom, a vòj saver quéll ed piò |
TEODORO |
Ma an so mia s’al gh’èintra lù, boh, am sa mia tant esgag… |
MADDALENA |
Comunque, prèma a vagh dedlà a telefonèer a la banca… po’… |
TEODORO |
(la interrompe) Ma adèss aspèta, ch’e vin Renato, al dutòur, ch’al |
gh’à da paser stmatèina, t’l’èe cgnusuu anca tè, Renato, no? |
|
MADDALENA |
Re… Renato? Se, al cgnòss, ma… Ma vinel adèss? |
TEODORO |
Eh sé, (guarda orologio) al doviva eser bèlo ché (bùssano). Eco ch’l’è |
rivée…(poi, a voce non troppo alta) Avanti. |
|
MADDALENA |
(esce in fretta) Mé bisogna ch’e vaga, al salut po’ n’etra volta… |
ESCE MADDALENA (verso INTERNO CAMERE) |
|
TEODORO |
(perplesso, tra sé) Vè che prèssia ch’egh’è gnu! (poi più forte) AVANTI! |
Scena 3: RENATO, TEODORO
ENTRA RENATO (da ESTERNO)
RENATO Bongiòren, Teodoro!
TEODORO Dutòur…
40 |
|
RENATO |
Gh’el sol lò?! |
TEODORO |
Eh sé, al sa col ch’lèè sucèss... |
RENATO |
Se, al so purtrop. (preoccupato) Gh’è dal nuvitèe? |
TEODORO |
No, gnint. A sòm drée a mètt’r insèm i sold dal riscat, che |
servésen ander a dmatèina, ma e gh’è un quelch problema… |
|
RENATO |
Come? Di problema? |
TEODORO |
Eh, dutòur. Al sa cme j’in al banchi, po’ la Madalena i sold |
la’gh’j’à in Francia… Insòma, nueter a fòm tùtt col ch’es pol, |
|
speròm bèin… Ma ch’as mèta a séder dutòur! |
|
RENATO |
Ma… La Sgnora Madalena… an gh’ela mia? |
TEODORO |
Sé, l’era ché pròma, pò l’è andeda ded là, la gh’iva da telefonèer. |
Ma la dovréss torner subétt… |
|
RENATO |
(si alza rapido) Lù Teodoro, al vèdd in forma (si avvia all’ uscita) |
TEODORO |
Sé, ormai a fagh quesi tùtt, però agh vriva dmandèer un lavor… |
RENATO |
Al vaga avanti acsé! Mé a gh’ò da scaper, a tòuren prèst! |
ESCE RENATO (verso ESTERNO) |
|
TEODORO |
Vè che prèssia ch’egh’è gnu anch a lù! Mhh. (pensoso) |
Scena 4: TEODORO, LENKA, ROSA |
|
ENTRA LENKA (da INTERNO CAMERE) |
|
TEODORO |
(si alza) Et vést, Lenka? Visto come vado forte? |
LENKA |
(ha la borsetta) Te fuole sempre correre, atesso te pvuò, te gvarito… |
TEODORO |
Propia còrer no, ma andiamo bene. È appena uscito il dottore… |
ENTRA ROSA (da ESTERNO) |
|
ROSA |
(ha il pane). Ecco ché. |
LENKA |
Io defe andare in farmacia…. Io à ancora male a mia testa |
TEODORO |
E tè và. Mé a t’aspet ché. Non vado micca via! Po’ e gh’è la Rosa |
ROSA |
E po’ agh son mé. Vada, vada Lenka |
ESCE LENKA (verso ESTERNO)
41
ROSA |
El tornèe Duilio? |
TEODORO |
No, al n’è mia ancòra tornèe |
ROSA |
E la Madalena indò ela? |
TEODORO |
L’è scapeda ded là! |
ROSA |
Come… scapeda? |
TEODORO |
Sé, quand j’ò détt ch’e riveva Renato, l’è scapeda via ed corsa! |
ROSA |
Ma dai, figuret! |
TEODORO |
Sé, pò Renato l’è rivèe, j’om parlèe, e quand l’à savuu che l’era |
drèe torner la Madalena, anca lù l’è scapèe via svèlt cme un |
|
fulmen!... Second tè perché? |
|
ROSA |
An so mia…(riflette) Ma t’an penserèe mia che… |
TEODORO |
Al pens sé, però an son mia sicur… |
ROSA |
Comunque, adèss e gh’ò bisògn ed la Madalena e vriva |
dmanderegh un lavor… (si dirige verso interno camere) |
Scena 5: ROSA, TEODORO, MADDALENA, DUILIO
ENTRA MADDALENA (da INTERNO CAMERE) |
|
ROSA |
Ah ‘t sii ché. |
TEODORO |
(cerca il bastone) Dov’el finii al mè bastòun? |
MADDALENA |
Pover Teo, con tùtt i problema ch’et gh’ée avuu, et gh’iv bisògn |
ed tranquilitèe… |
|
TEODORO |
Preocuperet mia per mè, t’ée vèst che ormai a sòun a post. |
ROSA |
Se ‘t sìì a post l’è anch grasia a la Lenka, ch’lé propia breva. |
(pausa) E po’… secònd mé la’t pièes, an Teodoro? |
|
TEODORO |
Ma va là! (pausa) E po’ cosa gh’esrèss ed mèel? |
MADDALENA |
Ben détto! |
ROSA |
Ma mé a srée sol cuntèinta, ed savèir che t’è mia piò da tè, cosa |
crèdet? Ades bisogna che vaga dedlà a mèter via al pan e a |
|
preparèer quèll, anch s’egh n’ò mia voja. |
|
MADDALENA |
Et dagh na man… |
ROSA |
Sta lé cun tò fradèll e fa al tò telefonedi, s’e gh’ò bisògn et ciam |
42 |
|
TEODORO |
Andéè là! (pausa) Mé a fagh da mé, po’ la Lenka la tòurna subétt. |
La’n gh’la cheva mia a stèer luntan da mé per piò ed 5 minut |
|
MADDALENA |
Et capii?! |
ROSA |
J’ò capi sé! |
MADDALENA |
Alora a végn ded là cun tegh. Em servéss a distrerom. |
ROSA |
M’esbaglierò, ma second mé, noster fradèll al fniss ch’al tòos |
mojera prést… |
|
ESCONO ROSA E MADDALENA (verso INTERNO CUCINA) |
|
TEODORO |
(si sistema) Renato al s’è mai sposee… (fischietta) La Madalena la vol |
torner ché. Is volen mia incuntrèer e i scapen tutt duu (fischietta) Mé |
|
‘me sbaglierò, ma chi duu lé…(fischietta) |
|
ENTRA DUILIO (da ESTERNO) |
|
DUILIO |
Teodoro, indo j’ini andèedi tòti? |
TEODORO |
La Lenka l’è andèeda in farmacia. Al mè sorèli j’in in cusèina. |
L’è bèle pasèe anch Renato... A gh’aréss bisògn d’andèer in bagn |
|
DUILIO |
Et dagh na man (lo aiuta) |
TEODORO |
Ecò, grasia (sistema il bastone) ades a vagh da mé. |
ESCE TEODORO (verso INTERNO CAMERE) |
|
DUILIO |
(chiama) Rosa! Vin ché un minut. |
ENTRA ROSA (da INTERNO CUCINA) |
|
ROSA |
Sa gh’è? E son drée preparèer quèll da magnèer! |
DUILIO |
Mo lesa lé. A fòm con còl ch’e gh’è! At pens sèimper a magnèer. |
ROSA |
(si inalbera) Vè coco… |
DUILIO |
Gh’oi mia ragiòun? |
ROSA |
Bè…Adèss l’è mia al mumèint ed… |
DUILIO |
Al fat l’é che al mumèint al riva mai. E invece ad calèer, at crèss |
ROSA |
Eco ch’al taca… n’etra volta |
DUILIO |
Lasòm ster, và ch’l’è mèj. E la Madalena? |
ROSA |
La gh’iva da telefonèer. Povrèta, l’e du dé ch’la’n fa eter … |
43
ENTRA MADDALENA (da INTERNO CUCINA)
MADDALENA (prende borsa e cappotto ed esce di corsa) Scusèe,a vagh fòra… ma stèe
tranquéll, a tòuren subét…
ESCE MADDALENA (verso ESTERNO)
Scena 6: DUILIO, ROSA |
|
DUILIO |
Ma indo vala acsé ed corsa? |
ROSA |
Al so mia… Forse la gh’à bisògn anca lée d’un poo d’aria frèsca |
DUILIO |
Comunque guerda lé, secònd mé t’e aumentèeda ancòra, an |
capéss mia perché ‘t voo mia andèer da un dietologh… |
|
ROSA |
Sèè… da un dietologh. Mo lesa lé |
DUILIO |
Guèerda che la dieta del religioso la’n funsiòuna mia, veh? |
ROSA |
Mo an l’ò mai sintuda, qual’ela la dieta del religioso? |
DUILIO |
L’è còla ch’et fèe tè: magnèer ogni bendidio e sperèer int un |
miracol! |
|
ROSA |
Ma smèttla, che na volta a sòun anch gnuda in palestra cun tegh! |
J’ò fat quesi 2 our insém a la panca |
|
DUILIO |
Al so, ma po’ i t’an dovuu sdesdeèr, perché doviven sarèer… |
ROSA |
Comunque pian pianèin…adèss intant j’ò comincèe a fer quèll |
DUILIO |
Mo cos’at comincèe a fèer? |
ROSA |
Intant a cerch d’evitèer tòtt còll ch’al fa ingrasèer |
DUILIO |
Um sembra mia… |
ROSA |
Invece sì: evito accuratamente bilance, fotografie, spécchi… |
DUILIO |
Sèimper ed méj un spècc che na dòna… |
ROSA |
Cosa vol dir? |
DUILIO |
Un spècc al riflètt sèinsa parlèer, invece na dòna la pèerla sèinsa |
riflèter.. |
|
ROSA |
Sèet indo t gh’èè da andèer? |
DUILIO |
No, ma a so indo ‘t gh’ée da andèer tè. Dal dietologh. Guèrda che |
anch la Rachele, la mujera d Paolo la gh’è ’ndèda dal dietologh… |
44 |
|
ROSA |
Tè crèdet ch’al sapia mia? |
DUILIO |
J’ò sintuu dir che in gnan du méis l’à pers, l’à pers… |
ROSA |
T’el déggh mé. In gnan du mèis l’à pers… 300 Euro |
DUILIO |
E soquant chilo… E es védd. La sta propia bèin! La gh’iva un fat |
tafanari! Adèss la gh’à du bée ciapèt… Cosa et n’in freiga |
|
d’espènder quèll! T’an vrèe mia fèer concorèinsa a Bertoletti? |
|
ROSA |
Dai stà bòun, quand òm sistemèe cla bròta facènda ché e gh’andrò |
dal dietologh |
|
DUILIO |
A vòj che t’egh vagh dobòun. E dop a fòm un bel vias, na vacansa |
A gh’ò vòja d’ander int un post indov’an sòm mai stèe |
|
ROSA |
Tè l’è a basta che ‘t vagh in cusèina, territorio inesplorato… |
DUILIO |
Invece per tè bisògna cambièer itinerari… la cusèina tla cgnòss |
fin trop bèin… E po’ laminteret mia sèimper. A mé em sèmbra |
|
che entrambi contribuiamo alle faccende: per esempi: tè al puléss, |
|
mé a sporch, tè t’estir, e io stropiccio |
|
ROSA |
Mé a fagh da magnèer… |
DUILIO |
No, còla lé l’è l’ònica ecesiòun. Indò at fèe tòtt tè. |
ROSA |
Ma smèttla! |
DUILIO |
Quand at vèe a tor apuntamèint dal dietologh a smètt. |
ROSA |
Egh vagh, egh vagh, anch perché an vréss mia tachèer lita coi |
ciapètt ed la Rachele |
Scena 7: LENKA, DUILIO, ROSA, TEODORO |
|
ENTRA LENKA (da ESTERNO) |
|
LENKA |
(ha sacchetto della farmacia, si guarda intorno) Dofe è Teo?… |
DUILIO |
Tranquéla Lenka, “al fecchio” l’è andèe… in bagno |
LENKA |
Teo non essere così tanto fecchio…(cambia discorso) Sa io triste, che |
io non pvò aiutare… Io fuole bene a Zignorina, e anke a foi |
|
ROSA |
Grasia listèss dal pinser, Lenka |
ENTRA TEODORO (da INTERNO CAMERE) |
|
LENKA |
(indica sacchetto) Io trofato tutto qvello che serfifa… |
45 |
|
TEODORO |
(A Lenka) Al mèl‘d tèsta t’el pasèe? (indica) Fa ancora male la testa? |
LENKA |
Gnièt. Testa antare meglio. Io preso qvalcosa per stare sfegliata, |
così non torna sonno crosso…capice? Preso qveste (mostra la scatola |
|
e glie ne cade un’altra) |
|
ROSA |
Ah. E cl’etra scatla lé? (raccoglie) Cos’ela? Cosa gh’è scrétt? VIA... |
LENKA |
(imbarazzata glie la prende) Ehm,gniet, essere cosa mia! |
DUILIO |
(li guarda e sorride) Ed sicur al n’è mia al VIA… KAL… |
ROSA |
Nooo, al Viakal al gh’è dedlà… l’è un bel bocètt grand |
DUILIO |
(li guarda) Ah èco benésòm, acsé s’egh’è da dèer na scrostadèina… |
ROSA |
Oh, ma mé agh’ò dla roba in sèm al fogh! (corre) |
ESCE ROSA (verso INTERNO CUCINA) |
|
LENKA |
(a Teodoro) Te dice a me cosa à tetto totore? |
TEODORO |
Tutto benissimo! Adèss però a sòun un po’ stòff, a vòj zacherom |
des minut, pròma ed magnèer (guarda e blocca Lenka) Et vest, Lenka, |
|
ormai e vagh da mé! (si avvia) |
|
LENKA |
Canisch-na. Certo.(un po’ triste)Teotoro forse non à più bisogno |
che Lenka tiene su… (ma poi si rincuora) però io lafa festiti, lafa |
|
mutanta, lafa calsètti… (si avvia anche lei dietro Teodoro) |
|
DUILIO |
(li guarda) Ma… chisà… |
ESCONO TEODORO E LENKA (verso INTERNO CAMERE) |
|
DUILIO |
An sòun mia acsé sicur… secònd mé al gh’à bisògn ancòra ed la |
Lenka… e mia sol per laver i mudant e i calsètt. |
Scena 8: ALDO, DUILIO, GIACINTA |
||
ENTRANO ALDO E GIACINTA (da ESTERNO) |
||
ALDO |
(bussa ed entra trafelato) Cumpermes? |
|
DUILIO |
Aldo! (poi vede anche Giacinta) Gni pùr! |
|
GIACINTA |
(pimpante) Bongiòuren. |
|
ALDO |
(agitato) J’om catèè costa ind la posta (mostra busta). Gh’è scrétt |
|
urgentissimo. E sòm volèe che subétt (la dà a Duilio). |
||
GIACINTA |
E gh’è scrétt urgentissimo per Maddalena, e i Caraffi, alora j’òm |
|
pensée ed portervla a ueter. |
46 |
|
DUILIO |
Giòsta. Ottima decisione, Giacinta (apre). Ma còst…(chiama la moglie) |
Rosaaa! Vin ché (poi ai ragazzi) Ragas, scusée, portèe pasinsia, ma… |
|
ALDO |
(capisce la delicatezza del momento) Sé, nueter andòm. Duilio, però mé |
dop av tòur’n a ciamèer, per savèir s’e gh’è del novitèe… |
|
DUILIO |
Ma sicur Aldo! Grasia! |
GIACINTA |
(pimpante) Arvèdres. |
ESCONO ALDO E GIACINTA (verso ESTERNO) |
Scena 9: DUILIO, ROSA, TEODORO |
|
ENTRA ROSA (da INTERNO CUCINA) |
|
DUILIO |
Rosa, Aldo l’à portèe la posta: l’è rivèe un aségn da 100.000 |
Euro! E gh’è anch un bigliètt… |
|
ROSA |
E lésel, no? Cosa spètet?! |
DUILIO |
(si alza) “Sono il padre di Sandra e non posso che amare da lontano la |
mia unica e adorata figlia. So quanto l’amate anche voi. Questo è |
|
tutto ciò che posso dare per aiutare Sandra, per la sua liberazione, |
|
spero che vi arrivino in tempo e che siano sufficienti.” |
|
ROSA |
Al peder ed la Sandra? Oh, ma chi sral? |
DUILIO |
Es sa mia, l’è un aségn circoler, al vin da la nostra banca, ma l’è |
mia firmèe…. |
|
ROSA |
Comunque l’è firmèe da la providèinsa, perchè acsé a rivòm ai |
300.000 Euro ch’i’s’an dmandèe. |
|
DUILIO |
A vagh subét in banca dato ch’l’è intestèe a mé. A fagh prèst. |
Déghel tè con la Madalena apèina ch’la torna. L’important adèss |
|
l’è fèer liberèer la Sandra. A tùtt al rest agh pensòm dop. |
|
ROSA |
Sé, tè va là! |
ESCE DUILIO (verso ESTERNO) |
|
ROSA |
Mo che bel. Intant a j’òm risolt al problema dal riscat. E còst l’è |
mia poch. An vèdd l’ora ed direl con la Madalena. |
|
ENTRA TEODORO (da INTERNO CAMERE) |
|
ROSA |
Oh Teodoro, eret mia andèe a rponseret? |
TEODORO |
Ah agh la chev mia, po’ j’ò sintuu ed la confusion… E’ pasèe |
Aldo? E’m sembreva la so vòus. |
47 |
|
ROSA |
Sé, l’era Aldo. Set ch’e gh’ò na bela notéssia? |
TEODORO |
Dabòun?… |
ROSA |
Sé, a gh’àm i sold pr’al riscat |
TEODORO |
Ah, alora l’è rivèe i sold da la Francia… |
ROSA |
No, qui lé, no, però l’è rivèe n’aségn circoler da… dal peder ed la |
Sandra |
|
TEODORO |
Al peder ‘d la Sandra? E chi el? |
ROSA |
An al so mia |
TEODORO |
Veramèint t’al sèe che mé un’idea egh l’aréss... |
ROSA |
Comunque intant e gh’è i sold. |
TEODORO |
E la Madalena al li sala??… |
ROSA |
Ancòra no. L’è andèeda fòra |
TEODORO |
E indo ela andèda… ? |
ROSA |
Al so mia. L’à fat dou o trèi telefonedi, po’ l’è andéda via ed |
corsa, coi cavii drétt… l’à sol détt “Stèe tranquéll, a tòuren subét” |
Scena 10: LENKA, TEODORO, ROSA, DUILIO |
|
ENTRA LENKA (da INTERNO) |
|
LENKA |
(con vaschetta di panni lavati, a Teodoro) Te è qvi? Te non fa riposino? |
TEODORO |
Gniet. Et finii ed laver? |
LENKA |
Io à lafato tutte piccole cosine. Atesso tu fiene aiutare me |
TEODORO |
Non capisco. A fer cosa? |
LENKA |
Noi antare tietro casa e mettere su filo per asciucare |
TEODORO |
No… Ma mé a sòun stùff |
LENKA |
Te è stuff solo quando ti pare. Tu no stuff. Tu defe caminare e |
fare mofimento |
|
ROSA |
Sé, anch al dutòur Renato al l’à détt |
LENKA |
Qvindi noi antare (poi severa) ATESSO! (si avvia decisa). Te capice? |
ESCE LENKA (verso ESTERNO) |
48 |
|
TEODORO |
Capice, capice. (si alza e la segue, poi, quando lei è uscita, a Rosa) Al gh’à |
ragiòun Duilio a ciamerla sovietica… |
|
ROSA |
Và là, va là ch’et fa bèin, la gh’à ragiòun lée |
TEODORO |
La srà acsé… |
ESCE TEODORO (verso ESTERNO) |
|
ROSA |
Mè a dégh che la Lenka l’al mètt a post! (suona telefono). |
Pronto. Oh Sgnor Pierre, no, nessuna novità, purtroppo… La |
|
Madlèine la riv tra pokk. Uì, a gh’el déggh, je glie lo dikk con la |
|
Madleine che lù l’è drée river ché da la Frans. Lù arive tra poch? |
|
bene… Bien bien. Sé, a l’aspetòm sgnor Pierre (si dà un tono nobile) |
|
O revuar (riattacca) |
|
ENTRA DUILIO (da ESTERNO) |
|
DUILIO |
(entra mentre Rosa conclude la telefonata) Erel Pierre? |
ROSA |
Sé, l’à détt ch’l’è già in Italia, e tra poch l’è ché. Et fat in banca? |
DUILIO |
Sé. Tòtt a post. I sold dmatèina e gh’in. E po’, dato che al diretor |
l’è un mè amigh, agh l’ò caveda anch a saver chi l’à fat, l’aségn |
|
ROSA |
Ah sé? E chi… |
DUILIO |
T’al poo gnan imaginèer… |
ROSA |
Ma t’al dii po’ té… Invece forse al li pos imaginèer |
Scena 11: RENATO, MADDALENA, ROSA, SANDRA, DUILIO, VITO
ENTRANO RENATO, VITO, MADDALENA E SANDRA (da ESTERNO)
RENATO |
(A Vito, legato vita e braccia e ammaccato) D’un disgrasièe. Adès at purtòm |
da i Carabiner! |
|
VITO |
Ma mé… cioè |
MADDALENA |
(accanto a sua figlia, protettiva) Delinquèint! |
ROSA |
(corre ad abbracciare Sandra) Stet bèin, ragasola? |
SANDRA |
Sé, zia, ades sé. |
DUILIO |
Meno male! Ma chi el col lé? |
VITO |
Am lasèv parlèer? L’è mia colpa mia, l’era un rapiment per finta |
DUILIO |
(A Vito) Cosa? E al riscat che t’èe dmandèe? Contèer mia dal bal! |
49 |
|
VITO |
I m’an dét ed ferel, che po’ a libereven la ragasa sèinsa tirèr i sold |
RENATO |
Che storia ela còsta? E chi ‘t l’à détt ed ferel? |
VITO |
Un lé… Se s-ciama Pierre. |
MADDALENA |
Pierre??!!! (suona telefono) |
ROSA |
Rispònd tè, Duilio… |
DUILIO |
(risponde) Pronto. Sé, stà tranquéll, Aldo, tutt a post (pausa) Sé, sé, lé |
ché, la sta béin (pausa) Sé, vin pòrr. Ma pròma fam un piaser. |
|
Avisa i Carabinéer, spieghegh tòtt e porti ché, dégh che al rapitor |
|
a gh’l’òm ché a cà, lighèe cmè un salam… |
|
VITO |
Ma… a proposit ed salam…. |
DUILIO |
Sé, va bèin a v’aspetòm. (pausa) Sé, et la pas (passa il telefono a Sandra) |
SANDRA |
Ciao, sé a stagh bèin… Dabòun? (poi abbassa la voce e si apparta, poco |
dopo riaggancerà) |
|
MADDALENA |
Pierre??!!! En’egh crèdd mia… |
VITO |
L’à dét che mé doviva rapir la ragasa e lù al riveva inco a salvèrla |
RENATO |
(A Maddalena) Ma tè al cgnòset col Pierre lé? |
MADDALENA |
Sé, l’è un mé… amigh, veramèint… al vriva sposerom… Ma mé |
an capéss mia! Al ciamarée quesi |
|
ROSA |
L’à telefonée prèma, l’à détt che a momenti l’é ché |
MADDALENA |
Alora l’è vera! Mé’n capéss mia, ma perché, s’al vriva sposerom? |
VITO |
A mé al m’à détt che lée la’l vriva lasèer. |
MADDALENA |
Sé, l’è vera, ma… |
VITO |
Lù a srèss rivèe ed corsa, l’aréss salvèe la ragasa, e acsé lée (indica |
Maddalena) per riconosèinsa la’l’aréss finalmèint sposèe. |
|
SANDRA |
Meno male ch’a sii rivèe, mama. Grasia anch a lò, sgnor dutòur |
RENATO |
Ma chè Sgnòur dutòur, ch’la’m ciama… Renato… |
MADDALENA |
Sandra, a gh’aréss bisogn ed parleret (guarda Renato) sol mé e té… |
DUILIO |
(A Vito) A tè egh pensòm nueter. (afferra Vito da un lato) Renato, am |
dèet na man a porterel dedlà intant che riva i Carabinier? |
|
RENATO |
…Sé, andòm (prende Vito dall’altro lato) |
VITO |
Ma indò’m portèev? |
DUILIO |
(A Vito) In cusèina, che la famiglia deve parlare, tè invece |
50
RENATO …tè invece t’èe sol da speter i Carabinièer
VITO Almeno am darési un toch ed pan? L’è da sabet ch’an magn mia!
ROSA (comprensiva). Povrètt.Un toch ed pan a’n’s pol negher a nisòun…
VITO Con… dòu fèti ed salam?
ESCONO RENATO, VITO, ROSA E DUILIO (verso INTERNO CUCINA)
Scena 12: MADDALENA, SANDRA |
|
MADDALENA |
(a Sandra) Vèdet Sandra, et m’èe dmandèe tanti volt chi l’era tò |
peder… Mé an ò mai vruu parleren |
|
SANDRA |
Sé, mama, ma forse adèss al n’è mia al mumèint giùst per… |
MADDALENA |
Mè a crèdd ed sé… Vèdet, mé, an l’ò mai scordèe... |
SANDRA |
E Pierre? |
MADDALENA |
Pierre… mé a cherdiva che lù ’al fòss sincer, però mé an son mai |
steda inamoreda… e difati a vriva tronchèer per col lé. Al mè cor |
|
l’è sèimper stèe impgnèe… |
|
SANDRA |
Da mè peder |
MADDALENA |
Sé, da tò peder. E tò peder, beh, l’è ora che t’al sapi… l’è Renato |
SANDRA |
(sorpresa ma felice) Al dutòur?!? E’ per lò che t’è vru torner? |
MADDALENA |
(annuisce) Beh, sé… j’ò savuu ch’al s’è mai sposée e pian pian j’ò |
ricomincèe a sperèer |
|
SANDRA |
Ma perché tant an fa av sivv lasèe? S’av vrivi bèin… |
MADDALENA |
Un dé luu en s’è mia presentèe a un apuntamèint, propia al dé che |
mé agh doviva dir ch’at’aspeteva tè. |
|
SANDRA |
Gh’et mia dmandèe perché al s’è mia presentèe? |
MADDALENA |
Es cgnosiven da poch. Mé propia in chi dé lé j’iva sintuu dir che |
luu al s’intereseva a n’etra. Che pò e n’era mia vera |
|
SANDRA |
Ma tè et gh’èe cherduu… |
MADDALENA |
Già. E mé am son piò fata cater e pò a son andeda via. |
SANDRA |
Quindi l’arà pensèe che a tè en t’intereseva gnint ed lù… |
MADDALENA |
Propia acsé, e da alora as sòm più vést, Un malintèis, tùtt un |
malintèis, adèss a l’òm capii. |
51 |
|
SANDRA |
E quand i m’an rapii? |
MADDALENA |
Quand i t’an rapii beh, a un cert punt, cioè prèma, am son fata |
coragg e a l’ò ciamèe. In fin di còunt l’è tò peder… |
|
SANDRA |
A srà armèes! |
MADDALENA |
Pr’al rapiment sé, eter chè, come tòtt nueter! Ma che tè t’er so |
fiola es l’era bèle imaginèe. |
|
SANDRA |
Ah sé? |
MADDALENA |
Sé, la prèma volta ch’a j’eren tornèedi lò l’à fat 2+2 e l’à pensèe |
che’t priv eser so fiola. E po’ al m’à détt che quand t’èe fat |
|
l’incidèint col motorin, al gh’à avu la conferma grasia a un so |
|
amigh ch’al lavora al Pront Socors, ch’l’à fat un preliev aposta |
|
SANDRA |
Eco perché l’era sèimper acsé gentil, afetuos, al m’edmandeva ma |
cun discresiòun. A dir la veritèe mé a l’ò sèimper sintuu asvèin… |
|
MADDALENA |
As vèdd che al sangov al n’è mia aqua. E po’ j’ò savuu ch’al s’è |
dèe da fèer per deret na man a catèer lavor. L’è stèè lù a fèer al tò |
|
nòm ai Catlan |
|
SANDRA |
Insòma, al mè angel custode |
MADDALENA |
Sé, e l’à mandèe anch di sold pr’al riscat, che po’ in’en mia servii |
SANDRA |
Beh, l’è na sorprèisa, ma a crèdd ch’e srà mia difìcil vreregh bèin |
MADDALENA |
Oh Sandra, se’t sajéss cm’a sòn solevèeda ed sintiret parler acsé |
SANDRA |
L’important l’è che tùtt a vaga a post tra ueter, sèinsa piò |
melintèis, sèinsa scheleter ind l’armari |
|
MADDALENA |
As sòm parlèe, j’òm ciarii tòtt. Tùtt duu a sòm cuntèint d’esres |
trovèe ancòra, d’avèiregh n’etra posibilitèe… |
|
SANDRA |
E mé a sòun cuntèinta per ueter, e anch per mé! A dir la veritèe, |
mama, j’ò sèimper sintuu la mancansa d’un pèder. |
|
MADDALENA |
Oh Sandra (si abbracciano)… |
SANDRA |
Finalmèint j’ò catèe mè peder! Che felicitèe! Però purtrop forse e |
son drée perder Aldo… |
|
MADDALENA |
Ma cosa dit? Ma s’al t’adora! |
SANDRA |
A crèdd ch’es vèda cun la Giacinta … |
MADDALENA |
Ma no, mé an pèins mia. An fèer mia l’eror che j’ò fat mé. Sta |
tranquéla e perlegh segh. |
52
SANDRA Adésa a vedròm…
MADDALENAPèinsegh… Adèsa, cosa dit, ciamia tò peder?
SANDRA A son pròunta…
MADDALENAPerò dam 5 minut ch’a gh’ò da preparerel anca lò… Sèdet lé, che at gh’èe bisògn d’arponseret…
ESCE MADDALENA (verso INTERNO CUCINA)
SANDRA Sé, eter ché s’egh n’ò bisògn… Che giornedi! Quanti emosiòun! Quant lavor ch’è m’è suces in poch tèimp…
Scena 13: GIACINTA, ALDO, SANDRA |
|
ENTRANO ALDO E GIACINTA (da ESTERNO) |
|
GIACINTA |
Cumpermes? |
ALDO |
Si può? |
SANDRA |
Aldo… |
ALDO |
Oh principèsa… Stet bèin? |
SANDRA |
Sé, bèin (triste) Ma ‘n ciamerom mia principèsa, se no la tò ragasa |
GIACINTA |
A dir la veritèe, mé al moros e gh’l’ò bèle, l’è un quelchidòun |
eter, e quindi s l’è un eter al n’è mia Aldo. |
|
SANDRA |
Come… Ma mé a cherdiva… |
ALDO |
Cosa cherdivet? |
SANDRA |
(confusa) Ma tè… Cioè lée, a vòj dir, ueter du… |
ALDO |
Beh, sé… efetivamèint… |
GIACINTA |
Ma smèttla, cojòn. Adèss basta. Sandra, Aldo al vol sol lée |
SANDRA |
(confusa a Aldo) Et m’iv détt che t’andev fòra con lé, che ueter du… |
GIACINTA |
No, Sandra, tranquéla. Mé a son sol Giacinta, la morosa per finta! |
SANDRA |
(confusa a Aldo) Ma… Ma, alora…. |
ALDO |
Alora at l‘ò lasèe crèder per feret ingelosir, per via che t’et |
decidéss a diròm ed sé… |
|
SANDRA |
(felice lo abbraccia) Alora bisògnerà ch’em decéda… |
53
Scena 14: TEODORO, LENKA, SANDRA, RENATO, ALDO, MADDALENA, ROSA, VITO, DUILIO, GIACINTA
ENTRANO TEODORO E LENKA (da ESTERNO) |
|
TEODORO |
Oh! Sandra stet bèin? |
LENKA |
(con bacinella vuota) Zignorina. Che pello! Io contenta |
SANDRA |
Tutto bene. Merit ad mè medra e ad mè pèder… |
TEODORO |
Tò pèder…?? |
ENTRANO RENATO, MADDALENA, ROSA (da INTERNO CUCINA) |
|
RENATO |
Sandra, tesoro… (abbraccia la figlia) |
SANDRA |
(ricambia, poi fa avvicinare Aldo) Aldo, dato che prèst a se sposaròm, |
bisogna ch’et presèinta mè pèder… |
|
TEODORO |
Eh, a l’iva détt, mé! |
ALDO |
(stringe la mano a Renato)T’an priv sperer ed mèj, principèsa… |
MADDALENA |
Gnan nueter an priven sperèer ed mèj per la nostra Sandra, an |
Renato? |
|
RENATO |
Sé, nostra fiola l’è fortunèeda, t’è un brèev ragas… (gli stringe la mano |
e gli dà una piccola pacca sulla spalla) |
|
ROSA |
Ma che giornèeda piina d’emosiòun… E a mé glj’emosiòun un |
fan gnir ‘na fam! A pèerta che incòò an’òm gnan disnèe! |
|
TEODORO |
Ma indo el Duilio? |
ROSA |
L’è in cusèina col rapitor. |
TEODORO |
Giòst, ma chi è stèe a rapirla? |
GIACINTA |
Sèmbra che a rapirla sia stèe propia al rapitor, col ch’l’è ded là!!! |
ROSA |
Al rapitor l’è un pov’r’òm, un disgrasièe ch’es asciama Vito |
LENKA |
Fito??! |
TEODORO |
Eh, a l’iva détt, mé! |
ENTRANO DUILIO E VITO (da INTERNO CUCINA) |
|
DUILIO |
(Fa sedere Vito) Tè sta lé e fnéss al panèin. Ansi, al secònd panèin. |
VITO |
(con mano slegata divora panino) Em ga vol dal tèimp con na man e basta |
DUILIO |
Aldo, e i Carabiner? |
ALDO |
J’in drèe rivèer… |
MADDALENA |
E quand i riven ai fòm ster ché, acsé apèina e riva Pièrre… |
54 |
|
ROSA |
Apena ariva Pierre al cata l’acogliensa ch’es merita! |
MADDALENA |
Per fortuna ch’em son decisa a ciameret, Renato! |
RENATO |
Che emosiòun, sintiret, dop a tant an…. E quand et m’èe détt dal |
rapimèint, ed cl’element lé, e dal capanòun |
|
MADDALENA |
Es priva fèer eter che andèer là! E lò an s’l’aspeteva mia |
RENATO |
A l’òm imobilizèe, lighèe a mot… |
VITO |
Per forsa ch’egh l’ii caveda! L’era tri dé ch’an magneva mia |
RENATO |
E finalmèint j’òm liberèe nostra fiola… |
TEODORO |
E al feva finta d’èser inamorèe ed la Lenka. Al saiva mé, ch’en |
gh’era mia da fideres ed lilò!!! Ma Lenka, tè non dici niente? |
|
DUILIO |
Tèes lé! Mai interrompere na dòna ch’la’n pèerla mia!!!! |
LENKA |
Sì, io tice (a Vito) Te delinqvente (scuote capo) Te polastrello, no me.. |
VITO |
Em sa anch a mé… |
TEODORO |
(abbraccia Lenka.) Lée la’n’è mia la tò polastrela, l’è la mè Galina. |
Capice? Eh caro, l’amòr l’era per finta, la galera invece l’è |
|
dabòun! |
|
VITO |
(mangia) Bòun col salam ché!!Gh’è mia un gòss ed vèin? |
ROSA |
A vagh a torel, e dop am fagh un bel panèin anca mè. Ansi srà |
mèj che insòm un eter salam, vést che ché nisòun à magnèe |
|
ESCE ROSA (verso INTERNO CUCINA) |
|
SANDRA |
(guarda Vito) Povrètt che fam ch’al gh’à… Però a dévv dir ch’al m’à |
mai tratèe mèel |
|
MADDALENA |
A gh’al diròm coi Carabinier |
RENATO |
(a Vito) Gh’è ‘l chèes che t’at la chèev con sol quelch mes ed galera |
VITO |
Basta ch’im daghen da magnèer! |
ENTRA ROSA (da INTERNO CUCINA) |
|
ALDO |
(vede Rosa col fiasco di vino) E da bèver… |
DUILIO |
E adèss aspetòm Pierre, cl’eter fint inamorèe |
TEODORO |
Per lò, ch’l’è al mandante, sarà un soggiorno ben più lungo tra le |
sbarre |
|
RENATO |
D’altr’onde al vèel anch per lò: amòr per finta, ma galera dabòun! |
FINE